PARLEM DE... HABLAMOS DE... REPENSARLOS ELSCOMEDORES MENJADORS REPENSAR ESCOLARS ESCOLARES
L’estona del dinar a l’escola infantil: un moment educatiu Àngels Geis
Escola Luca (Itàlia)
Comedores escolares | 0 a 3 Menjadors escolars | 0 a 6
L’estona del dinar a l’escola infantil és alguna cosa més que cobrir una necessitat fisiològica. En aquest article s’analitzen els moments educatius que comporta l’estona del dinar a l’escola i es proporciona un decàleg per dur a terme un menjador educatiu de qualitat. PARAULES CLAU: menjadors escolars, monitors de migdia, organització del menjador, plans de menjador, necessitats dels infants, salut,
hàbits.
Quedar-se a dinar a l’escola és un costum força habitual per a molts infants de 0 a 6 anys. Sens dubte aquest fet es deu a una necessitat de moltes famílies en no poder compaginar els horaris laborals amb els horaris escolars dels seus fills. Els canvis en les pràctiques laborals han fet que, en tres generacions també hagin canviat els nostres patrons alimentaris. Contreras i Gracia (2005), en referirse a aquests canvis, ens parlen de la desincronització d’horaris
entre els diversos membres de la família, la deslocalització del lloc habitual on es feien tots els àpats –ja no mengem tots els àpats al menjador de casa– i la desimplantació dels àpats, perquè alguns àpats es fan en solitari o, en el cas dels infants, es fan sense l’acompanyament de la família. A més, aquests canvis han comportat un augment de les despeses familiars i una diversificació de cultures o de la manera d’entendre l’estona dels àpats.
És ben cert que el que més ens amoïna és que avui dia encara hi hagi tants infants que només fan un àpat complet a l’escola o, el que és molt pitjor, que n’hi hagi que ni tan sols tinguin aquesta oportunitat. També coneixem la importància dels menús saludables i d’una alimentació sana i un exercici moderat per tal de créixer sa i, així, evitar possibles trastorns alimentaris. En aquest monogràfic, però, ens centrarem en el valor educatiu de les estones dels àpats a l’escola i en Guix d’Infantil | núm. 87 | p. 9-13 | setembre 2016 | 9
PARLEM DE...
les diverses variables que cal tenir presents per tal que dinar a l’escola esdevingui un moment educatiu de qualitat.
Els moments dels àpats com a espais d’inculturació Tot i l’evident globalització, que ens pot fer pensar que a tots ens agrada un mateix estil de vida, de vestir o de viatjar, sabem que això no és cert, de la mateixa manera que sabem que no cal anar gaire lluny per veure que els hàbits que cada família desplega abans, durant o després dels àpats varien significativament. Si ens centrem en els infants que es queden a dinar a l’escola, hem de pensar que potser alguns senten una pregària abans de dinar, d’altres un «bon profit», uns mengen al voltant d’una taula amb tota la família, d’altres
sols a la cuina o asseguts al sofà i mirant la televisió. Per a alguns és un moment de parlar i explicar com ha anat el dia, per a d’altres és un moment de menjar amb els avis, amb els cangurs o a l’escola. A migdia, a més, per a aquells que poden anar a casa no sempre és un moment tranquil, perquè els horaris escolars donen poc marge perquè els infants de parvulari facin una migdiada o puguin reposar tranquils després de dinar. Tot i que ara no toca parlar d’horaris, cal que els adults parem atenció a quina cultura de presses oferim als nostres infants o com alterem els seus ritmes d’ingesta quan, per exemple, des de l’escola bressol es deixa que els infants puguin plegar a les dues de la tarda sense haver dinat o quan, a parvulari, nens i nenes surten a córrer quan tot just han acabat de dinar.
El moment de l’àpat és altament educatiu. Quin model social, quins valors oferim en aquestes estones? Tanmateix, són diversos els autors que ens parlen de l’estona de l’àpat com un moment ric per a la socialització (Zafra, 2007), un moment de transmissió cultural del com, el quan i el què mengem (Guidonet, 2007) o una oportunitat excel·lent per a la transmissió de valors (Cardús, 2007). Coincidim amb tot ells a considerar el moment de l’àpat com un moment altament educatiu. Ara bé, quin model social, quins valors o quines oportunitats d’aprenentatge oferim durant l’estona dels àpats a l’escola infantil?
Què té d’educatiu quedar-se a dinar a l’escola infantil?
Escola Luca (Itàlia)
En les diverses comunitats autònomes del territori espanyol, l’etapa infantil està distribuïda en dos cicles que, en la majoria de casos, s’ofereixen en centres diferents i es regeixen per normatives legislatives diferents i, fins i tot, reben una consideració diferent pel que fa a requisits dels professionals que se n’ocupen, convenis i sous, horaris i calendaris laborals i tipus de serveis que s’ofereixen des de l’escola. Nosaltres considerem que tots dos cicles tenen un caràcter altament educatiu, amb identitat pròpia i diferent Guix d’Infantil | núm. 87 | setembre 2016 | 10
PARLEM DE... REPENSAR ELS MENJADORS ESCOLARS Menjadors escolars | 0 a 6
Ens trobem, però, que la realitat no és així, ja que, d’una banda, la majoria d’equips educatius que acullen infants de 0 a 3 anys parlen, programen, avaluen i documenten totes aquestes situacions i també s’ocupen d’atendre els infants durant l’estona dels àpats a l’escola (esmorzar i dinar). D’altra banda, en els centres que acullen els infants de 3 a 6 anys sovint s’oblida de donar el temps i l’espai necessaris per atendre bé aquestes necessitats i s’observa la pràctica de delegar la supervisió dels infants durant el moment del dinar a personal de suport de la mateixa escola o d’una empresa de serveis externa. En altres estudis realitzats (Geis, 2016) hem detallat els requisits que fan possible que el dinar a l’escola tingui la qualitat educativa que requereixen els infants. De fet, en la secció de «Pistes per a l’avaluació» d’aquest mateix monogràfic explicitem alguns indicadors amb la intenció que els equips portin a debat i a reflexió el funcionament dels seus menjadors.
Què hi ha en joc durant l’estona dels àpats? Des de diversos àmbits de la psicologia ens apunten que és
Escola Luca (Itàlia)
de l’etapa de primària, i pensem que en tots dos cicles s’haurien de donar l’espai, el temps i la rellevància adients a les situacions quotidianes de descans, higiene, alimentació i joc.
en el moment de menjar (ja des de l’alletament) quan l’infant comença a establir vincles afectius amb els adults que en tenen cura (Anguera i altres, 2013). És imprescindible, doncs, que els adults sapiguem mantenir l’estabilitat emocional i vetllem per establir un bon vincle afectiu en aquests moments. Això ens hauria de fer pensar i debatre en el si de l’equip sobre aspectes com ara els següents: Pot qualsevol persona venir a donar el dinar a un infant de menys de 5 anys? Com un nadó ha d’acceptar l’aliment de mans d’una persona a qui no ha vist en tot el matí i que no ha viscut la seva rutina?
Pensem que en tots dos cicles s’haurien de donar l’espai, el temps i la rellevància adients a les situacions quotidianes de descans, higiene, alimentació i joc
Val qualsevol lloc per menjar? I aquest lloc està convenientment ventilat, il·luminat o, senzillament, és tranquil o amb poc xivarri? De quina manera deixem que els infants, segons les edats i les possibilitats, participin o puguin dir la seva pel que fa al seu àpat? En cas de disposar de personal extern o servei de monitoratge que dóna suport o s’ocupa directament dels infants durant els àpats, quan compartim, planifiquem i valorem el funcionament del menjador entre els equips de mestres i els equips de monitors? Com fem el seguiment de cada infant? En quina mesura el projecte educatiu de l’escola compta amb un pla de menjador que inclogui els aspectes educatius? En moltes comunitats autònomes no cal que les persones de suport o monitors tinguin cap títol que acrediti la seva formació per a aquesta tasca. Caldria pensar en quin tipus de formació, més enllà de la formació en el lleure, han de rebre les persones que realitzen la seva tasca educativa en els menjadors de l’escola infantil. Guix d’Infantil | núm. 87 | setembre 2016 | 11
PARLEM DE...
És imprescindible que els adults sapiguem mantenir l’estabilitat emocional i vetllem per establir un bon vincle afectiu en l’estona dels àpats En l’estudi abans assenyalat (Geis, 2016) hem analitzat i valorat la qualitat educativa de diversos menjadors infantils, i com a conclusions assenyalem, a tall de decàleg, quins haurien de ser els factors o requisits que fan possible que el menjador de
l’escola sigui un menjador educatiu de qualitat. Segurament ens caldria revisar i potser millorar la normativa que regula l’estona dels àpats a l’escola i que és diferent, o en alguns casos inexistent, per a cada comunitat autònoma. 1 Possiblement caldria revisar la formació que reben els monitors o el personal de suport.
participació dels infants i el rol que els adults han d’exercir en aquest moment per tal que esdevingui educatiu. Tot plegat fonamentat en el respecte a les necessitats dels infants. Molts centres ja han posat fil a l’agulla i estan repensant el funcionament del seu menjador. Endavant i continuem! NOTA
També caldria debatre més en el si dels equips per tal d’elaborar un pla de menjador que reculli els requisits mínims de l’espai, les possibilitats de
1. Vegeu Fundació Catalana de l’Esplai (2010), on hi ha una fitxa per a cada comunitat autònoma i on s’hi detallen, entre d’altres, les ràtios.
DECÀLEG PER A UN MENJADOR EDUCATIU DE QUALITAT 1. Les ràtios han de ser d’11 criatures per monitor per tal que siguin possibles una bona comunicació i l’establiment de vincles amb cada criatura. 2. Els adults haurien de dinar amb els infants, almenys alguns d’ells. Si això no és possible, cal que algun dels adults romangui assegut a taula per poder estar al cas de les demandes i infondre tranquil·litat. 3. Els infants s’han d’agrupar en taules de no més de 10 comensals. 4. Els infants han de poder decidir la quantitat de menjar que volen i amb qui volen seure durant l’estona de dinar. 5. Els infants han de participar en les tasques de parament i desparament de taula i fer sols accions relacionades amb la higiene. Tot això des d’una visió educativa i amb la supervisió de l’adult. 6. Els infants de parvulari han de poder dinar en un espai amb no més de 40 comensals, sigui en un menjador específic per a ells o, en el seu defecte, a la mateixa aula i amb estris de parament de taula propis d’un menjador: tovalles de roba, plats, gots (no safates) i coberts, i amb una disposició de l’espai i del mobiliari que faciliti l’autonomia de les criatures. Els infants menors de 3 anys han de dinar o bé a la seva aula o bé en un espai pensat per al moment de l’àpat i, si pot ser, amb no més de 20 comensals. 7. Cal emprar els mitjans necessaris (aïllament acústic, distribució de l’espai en petits ambients mitjançant separadors, etc.) per poder dinar amb poc soroll. 8. Cal que l’estona dels àpats formi part del projecte educatiu d’escola, en què es detalli la cultura de menjador pròpia de l’escola, el tracte que cal donar als infants i l’organització necessària per tal que així s’esdevingui. 9. Cal documentar el que passa durant l’estona dels àpats per poder reflexionar-hi en les reunions entre els diversos equips. 10. Els monitors i els equips directius i de mestres s’han de poder reunir periòdicament per debatre els aspectes educatius i de seguiment de les criatures.
Guix d’Infantil | núm. 87 | setembre 2016 | 12
PARLEM DE... REPENSAR ELS MENJADORS ESCOLARS Menjadors escolars | 0 a 6
Cal debatre un pla de menjador que reculli els requisits d’espai, la participació dels infants i el rol dels adults
CONTRERAS, J.; GRACIA, M. (2005): Alimentación y cultura: Perspectivas antropológicas. Barcelona. Ariel. GEIS, À. (2016): Els menjadors de parvulari: Instrument per a l’avaluació de la qualitat educativa. Lleida. Pagès Editors. GUIDONET, A. (2007): L’antropologia de l’alimentació. Barcelona. UOC.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ANGUERA, M. i altres (2013): Com han de menjar els infants i els adolescents. Lleida. Pagès Editors. CARDÚS, S. (2000): El desconcierto de la educación. Barcelona. Paidós Ibérica.
HEM PARLAT DE: - Menjadors escolars. - Funcions i processos organitzatius. - Rols del professorat. - Serveis educatius. AUTORA
Àngels Geis Balagué Blanquerna-URL. Barcelona
[email protected]
ZAFRA, E. (2007): Aprender a comer: Procesos de socialización y «Trastornos del comportamiento alimentario» [en línia]. Tesi doctoral. Barcelona. Universidad de Barcelona. . [Consulta: juliol 2016]
Aquest article fou sol·licitat per Guix d’Infantil el mes de maig de 2016 i acceptat el juliol de 2016 per ser-hi publicat.
Guix d’Infantil | núm. 87 | setembre 2016 | 13
