Llibret de la Falla Ripalda

Llibret de la Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon 2009 Salutacions majors 2 Salutacions infantils 4 Fallera Major 6 Junta directiva 7 Comissió ...
2 downloads 2 Views 2MB Size
Llibret de la Falla

Ripalda

Beneficència i Sant Ramon 2009

Salutacions majors 2 Salutacions infantils 4 Fallera Major 6 Junta directiva 7 Comissió 8 Fallera Major Infantil 10 Directiva infantil 11 Comissió infantil 11 Recompenses 12 RECUPEREM ! 13 Explicació grafica falla gran 14 Boceto falla gran 15 Explicació grafica falla infantil 16 Boceto falla infantil 17 La melancòlica joia de recuperar 18 Recuperar 19 Nuestros recién nacidos 20 Els tropeçons de Bovy 22 Els meus 50 anys de falla 22 Carta a ma filla 23 Mi prioridad 24 Moments per al record 26 Per dir algo… “ ma “ que tenim barra!!! 30 En record de Julia Coll Sedó 31

HEM D´AGRAIR LA SEUA COL.LABORACIÓ ESCRITA ALS NOSTRES HABITUALS: Bovy, Marijús Peirò, Carlos Capella, Jesús Peris, Josep Wieden, La conocida de los Planetas, Marisol Andrés i Julia Navarro Coll. A LES SECRETARIES PELS LLISTATS: Ana María Bonafont Martí, María José Llopis Blasco i Estrella Torres Sánchez. GRÀCIES PER LES FOTOGRAFÍES A: Lucía Agüera, Julia Navarro, Carles Capella, Ana Bover i Marisol Andrés . GRÀCIES PER LA LABOR COMERCIAL A: Marisol Andrés Picó. I GRÀCIES, PER SUPOST, ALS NOSTRES ANUNCIANTS FIDELS QUE FAN POSIBLE L´EDICIÓ D´AQUEST LLIBRET.

Staff DIRECCIÓ: Roberto Domingo Julia Navarro DIRECCIÓ COMERCIAL: Marisol Andrés Picó Maribel Ruiz Herrero

DISSENY GRÀFIC: Equip Massacor. Imatge de Coberta: Equip Massacor. IMPRESSIÓ: Marí Montañana

La Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon no fa necesàriament seua la opinió i la redacció dels articles dels colaboradors. Reservats els drets.

1 RIBESAN 09

PRESIDENT

Vicente Llopis Blasco

¡ Felices fallas !

Que decir de nuestra fallera mayor infantil Empar, una muñequita que ya quisiera la Barbie. A mi me tiene engatusado, no solo esta dispuesta a todo, si no, que nos hace estar a nosotros, tiene una sonrisa y una mirada que ilumina todo a su alrededor. Que gran fallera mayor vas a ser. Bueno y el presidente infantil, Jorge, es de los que te lo comerías de pequeño y ya me estoy arrepintiendo de no ...... Me encanta como lo esta sintiendo, como se emociona, como nos incordia porque vamos a llegar tarde a algún acto. Es una pulguilla que no podría estar sin ella. Por supuesto, darle las gracias a toda mi directiva que, aunque discutimos y nos enfademos, sois los mejores y os quiero mucho.

Hola a todos una vez más. Escribo estas líneas para intentar expresar lo que siento. Es un año especial, mi prima fallera mayor, mi hijo presidente infantil y nuestra fallera mayor infantil, aunque no es nada mío como si lo fuera. Ana, mi fallera mayor, me ha maravillado, aparte de su genio, es dulce, cariñosa, amiga de sus amigos en dos palabras: im-presionante. Me encanta como esta disfrutando, como lo vive, como me vuelve loco con los nombramientos, presentaciones etc, etc, etc. No cambies nunca.

Ha sido un año lleno de sentimientos y de cosas buenas, primero los nombramientos luego la cabalgata de reyes, las presentaciones, que solo con recordar como Luis canto el himno, se me ponen los pelos de punta y aunque no han llegado fallas sé que todo va a salir bien y como colofón la boda de mis primos José y Ana que mas puedo pedir. No se me olvida darle las gracias a la persona que más me importa, la que aguanta mi mal humor y mis cabreos. Muchas gracias Susi Para despedirme desearos a todos unas felices fallas.

Sois los mejores. Vicente.

Salutacions 2009

2 RIBESAN 09

FALLERA MAJOR Ana Mª Bover Llopis

Soc fallera de la millor falla del mon

Desde que nací he presumido siempre de mi falla, por donde iba decía: “SOC FALLERA DE LA MILLOR FALLA DEL MÓN”, Siempre orgullosa y ansiosa porque llegaran las fallas. He vivido años fantásticos e inolvidables como las del 98, cuando mi hija y mi hermana fueron Falleras Mayores. Pero este ejercicio empezó siendo muy especial para mí. En primer lugar, mi primo decidió ser presidente otra vez, luego me enteré que Jorge mi sobrino iba a ser el Presidente Infantil y para rematar, Empar, F.M.I. “Era perfecto”. No podía dejar escapar esa oportunidad y desde lo más profundo de mi corazón se escuchó: - Y si… soy yo la Fallera Mayor? Recuerdo la cara de sorpresa y alegría de toda mi familia, de cada una de las palabras de todos ellos, pero sobretodo de cuando Jose me dijo: -Tu quieres ser Fallera Mayor? Pues lo serás. Gracias a todos vosotros, desde el 13 de Junio del 2008 estoy viviendo momentos espectaculares como nunca jamás me hubiese imaginado. Sabía que Empar y Jorge endulzarían mi reinado con su cariño e ilusión, como lo están haciendo sus padres: Mª Sol, Manolo, Susi y como no, Vicente, mi primo y Presidente. A tí tete decirte que no me equivocaba y sabía que iba a tener al mejor Presidente a mi lado, gracias por hacerme sentir única y especial y sobretodo gracias por tu gran paciencia. Quiero darles las gracias a todos los que habéis hecho que mi nombramiento y mi presentación sean las mejores que he visto en mi vida, a los que son falleros porque lo han hecho de todo corazón y a los que no lo son porque lo hicieron con todo el cariño del mundo especialmente para mí. Y a vosotros dos, hermana y cuñado, deciros que no hay palabras en el mundo suficientes para agradeceros y deciros lo que habéis hecho por mí. Bueno sí. ¡Enhorabuena!

Habéis conseguido que sea la F.M. mas feliz del mundo, habiendo hecho de mi vida un cuento, de mi reinado un sueño y de mi Himno el mas emocionante de mi vida. Os quiero!! A mis padres, hermano, cuñada, sobrinos, tíos, primos y amigos gracias por estar siempre a mi lado. A mis hijas y a mi “Futuro Marido” deciros que sois lo mejor que me ha dado la vida y que os amo con toda mi alma. Y a esa persona que estaba sentada en su rinconcito el día de mi nombramiento, en medio del pasillo en mi presentación, que estará en los Play-Backs, que me verá desfilar en la ofrenda junto con la Virgen y que estará sentada con su silla en primera fila el día de mi boda. Decirte yaya, que te echo muchísimo de menos y que te quiero. Y por último, desearos a todos unas inolvidables fallas y que las disfrutéis tanto como yo. Un abrazo. Ana.

3 RIBESAN 09

PRESIDENT INFANTIL

Jorge Llópis Royal

¡ Felices fallas !

Hola, buenos días a todos y a todas. Espero pasarlo muy bien estas fallas. Como ya sabéis todos, es mucha la ilusión que tengo de ser el vuestro presidente. No podía creer cuando mi padre, (el presi mayor) dijo, que se iba a nombrar al presidente infantil, yo miraba a mi alrededor ¿quién podría ser?, mis primos, mi amigo Mario,..... pues no, me nombraron a mí. Como todos sabéis me llevé una gran alegría (que aun me dura) y sorpresa, pues ya sabéis que el único que no lo sabia era yo, desde aquí os doy la gracias por compartir este gran secreto. Pero como no, las sorpresas aun continuaban. Llegó el momento de nombrar a la F.M.I. (que tan poco sabía nada, ni yo) y sentí una gran alegría al oír el nombre de EMPAR, mi compañera de (estoretas, presentaciones, nombramientos...), pero por supuesto va a ser mi gran compañera en este año tan especial que nos han preparado para nosotros. Llegó el momento de nombrar a la F.M. ¿Quién será?, nadie decía nada, ni sabía nada. Cuando oigo el nombre de mi tía Ana..., no os puedo expresar lo que sentí, que me puse super contento y que un gran recuerdo. Por último, pero no menos importante, es mi presidente mayor. Qué puedo decirte.... Que espero pasarlo muy bien estas fallas junto a ti, decirte que te quiero mucho y que nos va a salir todo muy bonito. Espero pasarlo muy bien con mi comisión y con toda mi familia. Felices fallas! Jorge.

Salutacions 2009

4 RIBESAN 09

FALLERA MAJOR INFANTIL Empar Pardo Andrés Hola a tots !!

Soc Empar. Este any, estic molt contenta de ser fallereta major infantil de la nostra comissió. Es un desig i un somni, fet realitat a pesar de la meua curta edat. Tinc un gran president infantil. Jorge, se ha convertit en el príncep del meu conte de princeses. Sé que junts, anem a passar les millors falles del món i tindrem este record a la nostra memòria durant tota la nostra vida. Junt a Vicente, "el gordo"........, perdó......... el nostre president. Me l'estic passant molt bé, me cuida molt, com a una filla. Igual que Susi, sempre acompanyant-mos a tots els actes i dient "¡¡¡guapos!!!". Els vull molt. I que vos vaig a contar de Ana ? La meua fallera major. Per a mi, es la millor fallera major de tota València. Es molt guapa, esta sempre somrient, pendent de nosaltres, sempre animant-mos a Jorge i a mi. Estic molt contenta de ser Fallera Major Infantil junt a ella. I Jose ?? Super divertit, sempre en ganes de festa..... Segur que se l'anem a passar tots junts, super, super bé. Fins i tot, en el meu conter (com en tots) hi ha una boda, de la que me encantaria ser dameta d' honor. Que bonic !!!!!! . Li done les gràcies a tota la delegació infantil per el treball de preparar tots els actes en afecte per a mi. Gràcies a tots. Alberto, Javi, Susi, Jose, Carlos, Luis.... I a tots els seus col-laboradors, per fer la festa cada any més gran. Agrair a tota la junta directiva la organització de tots els actes fallers. Vull donar les gràcies als meus papàs, Manolo i Marisol, per presentar me Fallera Major Infantil.

També vull donar les gràcies als meus iaios, als meus tios i als meus tetes, per acompanyar-me este any tan especial per a mi. Gràcies per ferme tan feliç. Invite a la meua comissió infantil, tots amics meus, per a que disfruten junt a Jorge i a mi de estes falles del 2009 i ens acompanyen a tots els actes i festes infantils. I a tots els fallers, dir-vos que vos vull molt i estic molt contenta de ser la vostra Fallera Major Infantil de la millor falla de món. Ripalda Beneficència i Sant Ramon. Un bes a tots. Empar

5 RIBESAN 09

Fallera Major 2009

Ana Mª Bover Llopis

Fallera major eixent (08) Soledad Picó Rodrigo Tots el carrers dels versos fan la ciutat, al matí, una mirada n’aiguaba a terra les façanes, i dibuixa siluetes als balcons que dotoretjen cap avall amb la lliço ben apressa. I tot d ‘una, sota l’àcida aroma d’aigua clara apareix a l’empredat, lluentor de tornassol, ambs esclats de festa una fallera

Algun día desprendrem tots els versos dels seus poemes i els reunirem en un garvell caòtic escartejats, més tard, sobre el taper ben verd de la natura 6 RIBESAN 09

els disposarem en forma de cercle I tots el carrers de tots els versos esdevindran el perímetre d’una plaça amb font on lloar-te regina

Entre vers i vers hi-ha una carrer per a vianants on el ulls avancen i reculen amb petjades tranquil.les, s’aturen ells plens d’amor d’un amor amplissim, i reben el raig lluminos d’una metafora, on cauen com dúes monedes durades al barret d’un somni rondaller Entre vers i vers Un nom hem tret Ana com la fallera

Poema de Josep Wieden

President

Vicente Llopis Blasco

Vice-president 1º

Carlos Capella Bernabeu

Vice-president 2º

Mamen Dobón Rovira

Junta directiva 2009

Vice-president 3º

Javier Sánchez Rodríguez

Vice-president 4º

Alfonso Yubero Carretero

Presidente Honorario Perpetuo Manuel Calap Mas

Porta-Estandarte Honorario Perpetuo Joaquin García Isidro

Decano

Enrique Andrés Hernández

Secretària Vice-Secretària Vice-Secretària Tresorer Delegat Loteria Delegat Econòmic Comptador Delegat Quotes Vicedelegat Quotes Delegat Ajuntament Bibliotecaria Archivera Delegat d’Infantils Delegació d’Infantils Delegació d’Infantils Delegació d’Infantils Delegació d’Infantils Delegació d’Infantils Delegada Federació Delegada Agrupació Delegació Agrupació Delegació Agrupació Delegat Exteriors Delegat Artístic Delegació de Protocol

Ana Bonafont Martí Mª José Llopis Blasco Estrella Torres Sánchez Vicente Llopis Juan José Ochoa Carmona J. Agustin Ochoa Peiró Luis R. Domingo Asensi Javier Gay Tomillo Manuel Pardo Conejero Enrique Andrés Hernández Noelia Gay Tomillo Albert Gay Tomillo Raquel Torres Bosch Susi Royal Jordán Pili Moltó Bonafont José Manuel Gracia Peris Luis Royal Jordán Amparo Cano Villanueva Remedios Bosch López Pilar Calap Dobón Mª Teresa Pérez Villarubia Jesús Peris Llorca José Wieden Ortiz Remedios Torres Bosch

Delegació de Protocol Delegació de Protocol Delegació de Protocol Delegat Festejos Festejos Festejos Festejos Festejos Festejos Festejos Coordinador Festejos Vicecoordinador Festejos Actividades Diversas Diversas Diversas Diversas Delegada Cultura Vicedelegat Cultura Cultura Delegada Patrocinadores Vicedelegada Patrocinadores Delegat de Monument Faller Vicedelegat de Monument

Chelo Calomarde Alegre Elvira Flores Ariza Cristina García Ribes Carlos Capella Torres Gemma Dobón Rovira Marga Martínez Guaita Antonio Platero Asenjo Carlos Royal Jordán Alex Martínez Bonafont David Garrido Rodríguez Juan Ra Doménech Plo Manuel Dobón Torró Juan Ra Doménech Llopis Jaime Cuesta Mingorance Manuel Pascual Torrijos Antonio Segura Peiró Julia Navarro Coll Roberto Domingo Pedrón Dolores Guillem Molina Marisol Andrés Picó Maribel Ruiz Herrero Jorge Fajarí Molina José A. Ruiz Herrero

7 RIBESAN 09

Comissió 2009 Blas Agüera Burguillo

Inmaculada Calap Molina

Fernando Fajarí Riera

Mª Amparo Cano Villanueva

Amparo Flores Ariza

Albert Capella Torres

Rosa Fuentes González

Lucia Agüera Rodrigo

Chelo Calomarde Alegre

Guzmán Álvarez Gracia

Carlos José Capella Bernabeu

Carles Alfonso Antoni

Enrique Andrés Hernández

Mercedes Andrés Martínez

Carlos Capella Torres

Raquel Andrés Martínez

Pilar Carmona López

María Soledad Andrés Pico

Luisa Chuliá Sanchís

Francisco Andrés Moscardó María Teresa Andrés Pico Elvira Ariza Muñoz

Fernando Arranz Rodrigo

Inmaculada Arranza Rodrigo Juan Luis Benito Jiménez Cristina Blasco García

Antonio Blasco Tortajada Maruja Blasco Tortajada

Oscar Bodoque Moreno

Francisco Bonafont Fuentes Nuria Bonafont Fuentes

Francisco Bonafont Marti Amparo Bonafont Martí

Ana María Bonafont Martí

Inmaculada Bonafont Martí Mª Isabel Bonafont Martí

Mercedes Bonafont Martí Pilar Bonafont Martí

Mª Remedios Bosch López Enrique José Bover Llopis Raquel Bover Llopis

Samantha Bover Llopis Enrique Bover Pujol Pilar Calap Dobón

8 RIBESAN 09

Mª Carmen Fernández Sánchez

Mª Elvira Flores Ariza

Fernando Galán Muñoz

Mª Luisa García Escames

Joaquín Jesús Carrillo Civera

Joaquín García Isidro

Mª Carmen Chuliá Sanchís

Conchín García Polaino

Enrique Cubas Romero

Jaime Cuesta Mingorance Elena Damiá Giménez

Urbano Dobón Martínez Gemma Dobón Rovira

Mª Carmen Dobón Rovira Mª Vicenta Dobón Rovira Manuel Dobón Torro

Juan Ramón Domenech Llopis Vanessa Domenech Llopis Jorge Domenech Plo

Juan Ramón Domenech Plo

José Enrique Domingo Asensi Luis Ramón Domingo Asensi Luis Domingo Calap

Marisa Domingo Calap

Rosa García Ortolano

Felicidad García Polaino

Teresa Ascensión García Polaino Cristina García Ribes

David Garrido Rodríguez Gemma Garzón Pérez Alberto Gay Pons

Alberto Gay Tomillo Javier Gay Tomillo

Noelia Gay Tomillo

Jorge Genove Portas Luis M. Gil Pérez

Mª Teresa Giménez Fogue Jorge Gómez Cuenca

Jonatan González Méndez José Manuel Gracia Peris

Mª Dolores Guillem Molina

Roberto Domingo Pedrón

José Miguel Guzmán Giraldos

Mª Luisa Domingo Tortosa

Mª Carmen Hernández Conejero

Mª Dolores Domingo Tortosa

Ana Guzmán Prieto

Eva Escriba Cañizares

Ana María Hernández Lerma

Jorge Fajarí Molina

Dolores Jaén Cervera

Fernando Fajarí Molina Mª Teresa Fajarí Molina

Mª Isabel Herrero Gómez Carlos Játiva Murcia

Pedro Jumilla Gracia

Manuel Pascual Torrijos

Francisco Javier Sánchez Rodríguez

Celia Lledó Rosell

Tomas Julián Peiró De Gracia

José Francisco Sendra Chuliá

Manuel Pérez Gimeno

Conchín Serrano Barra

Gunter Kulhmann

Lluis Lledó Rosell

Monchi Llopis Arribas

María José Llopis Blasco

Finita Llopis Juan

Vicente Llopis Juan

Fernando López Bonafont Miguel López García

Alfonso Vicente López Saget

Conchín López Serrano Fernando López Yeves

Marijus Peiró De Gracia Fernando Pérez Andrés

José Sendra Palazón

Francisco Pérez Miralles

Elena Serrano Guillamón

Francisco Pérez Rovira

Mª Teresa Sevilla Blanco

Manuel Pérez Villarrubia

Agustín Suárez Sánchez

Fernando Pérez Noverges Javier Pérez Rovira

Cristina Sevilla Blanco

José Sevilla Tébar

Mayte Pérez Villarrubia

Patrocinio Todolí Guerola

Pere Germá Peris Llorca

Carmen Tomillo Beamud

Jesús Peris Llorca

José Luis Macarrón Máñez

Amparo Platero Asenjo

Mercedes Martínez Algarra

Mª Mercedes Pomer Ballester

Paloma Marques Bueno

Neus Sanmartín Melia

Luis Tomas Mico

Lucas Toribio Herrero

Antonio Platero Asenjo

Juan José Torres Beleña

Alejandro Martínez Bonafont

Armando Poveda Amores

Remedios Torres Bosch

Margarita Martínez Guaita

Salvador Pujol García

Estrella Torres Sánchez

Mª Paz Martínez Gamón

Teodoro Martínez Martínez Monica Mengual Llopis

Mª Teresa Molina Blanes

Encarna Prieto Zapata Salvador Pujol Muñoz

Ángel Ripoll Hernández

Raquel Torres Bosch

Josefa Torres Orts

Maruja Torró Cuenca

Ángel José Tortajada Flach

Sarah Patricia Ripoll Hernández

Ángel Tortajada García

Dolores Rodrigo Hernández

Francisco Ramón Vázquez Ortega

Francisco Naranjo Redondo

Ana Romero Romero

Nuria Veintimilla Martín

José María Navas Bonafont

Mª Carmen Rovira Juan

Eduardo Molto Martínez

Mª Pilar Moltó Bonafont Paula Morales Franco Julia Navarro Coll

José María Navas Pérez

Monserrat Novell Duran

Agustín Ochoa Carmona José Ochoa Carmona

José Agustín Ochoa Peiró

Mª Nieves Ochoa Peiró

Manuel Pardo Conejero

Conchín Rodrigo Hernández

Francisca Rodrigo Hernández

Mª Dolores Tortosa Martí

Jordi Vázquez Todolí

Mª Amparo Rovira Juan

Mª Teresa Villarrubia López

Asunción Royal Jordan

Marta Wieden Dobón

Carla Wieden Dobón

Juan Carlos Royal Jordan

José Wieden Ortiz

José Antonio Ruiz Herrero

Nuria Zafra Ferrando

Luis Miguel Royal Jordan Mª Isabel Ruiz Herrero

José Ramón Ruiz Muñoz

Alfonso Yubero Carretero Carles Zapater Fajarí

Rubén Rus Herrera

9 RIBESAN 09

Fallera Major Infantil 2009

Empar Pardo Andrés

Fallera Major Infantil eixent (08) Anabel Molto Bonafont Arribats a aquest moment, arribats per fi a aquest esperat moment, amb el bracet intacte, amb les cametes, amb el bracet intacte malgrat tot, malgrat els ossos, i el destí, malgrat el temps i la pluja, i els dies impars i les nits fredes; arribats a aquest moment, amb els pares i els camions, amb els avis, amb el sol i les fulles que cauen des de terra cap a dalt per tractar-se de tu, arribats sencers, amb el cor intacte, malgrat la història i les hores que tenen setanta tres minuts i els minuts desiguals i la tardor; Arribats tots junts al precís instant en que comencen els somnis i es fan públics, arribats a les llargues vesprades de les teues nits, a les vespres del foc, als divendres consecutius de set en set, de joia en joia, de goig en goig, arribats a la claror, i arribats tots junts, Empar, amb les llàgrimes i els escenaris, amb els somriures mares, 10 RIBESAN 09

Poema de Jesús Peris Llorca amb el somriure de la mare, i amb la mare de deu, amb el senyor més agre i més esquerp esdevingut xiquet i mirant-te embaladit des dels talons, des del talons amunt, des de les soles, des de dins de les teues sabates si ho vullgueres.

Arribats, com deiem, a aquest moment, i arribats tots junts, jo et salude, Empar Pardo Andrés, perquè ho has aconseguit, perquè has posat en fila els minuts i les hores, com si foren nines, perquè has alineat els somriures, perquè has posat en ordre les il.lusions, i les has ficat en una caixeta i les has fet teues Et salude, Empar, Fallereta Major, i et desitje, que aquest any teu encaixe com una calcomania perfecta, com una princeseta de llargs cabells en un castell de fantasia, en el dibuix colorit dels teus somnis.

Junta directiva Infantil 2009 PRESIDENT

COMPTADOR

VICE-PRESIDENT 1º

TRESORER

Alejandro Llopis Royal

Jorge Llopis Royal

Andréu Navarro Bover

Francisco Javier Borja Martínez

DELEGAT

VICE-PRESIDENT 2º

José Carlos Royal Hernández

Fernando Galán Ochoa

DELEGAT

SECRETARI

Sergio Royal Hernández

Carlos Játiva Bonafont

Poema de Josep Wieden Veig ballar els murs del mas buit en acabar de ploure i el cel, amb núbols que passen, tremola al bassot. S'ompli de perfums l’aire net, fresc a les galtes. Està negra de xopeta la morera gran, les fulles amples gronxant-se de l'aigua que aboquen, com si mogués moltes mans.

Lo jardí deixat, salvatge, també rebat arreu gotes soltes i la saó de la terra s'alça feta flaire. Després, amb llum i falleres, tots junts per una xiqueta, comencen cantics joiossosos una flor dels valencians horts, color que te nom, Empar. Fallera major entre àlbers.

Comissió Infantil Aitana Alfonso Flores Natalia Alvarez Zafra Joan Enric Benito Pomer Carmen Bodoque Guillem Lucía Bodoque Guillem Francisco Borja Martínez Rocío Bover Guzmán Clara Burriel Blasco Cristina Burriel Blasco Lucia Cano Villanueva Jordi Joan Domenech Jaen Llura Fajarí Gay Jorge Fajarí Sáez Claudia Flores García Blanca Galán Ochoa Fernando Galán Ochoa Mario García Ruiz

Paula Gay Llopis Claudia Gracia Bover Arnau Gracia Requena Enrique Gracia Solís Miguel Ángel Gracia Solís Carlos Játiva Bonafont Jessica Játiva Bonafont Zaida Jumilla Arranz Alejandro Lledó Barroso Alejandro Llopis Royal Enrique Javier López Bonafont Adrián Macarrón Lledó Gonzalo Moreno Domingo Irene Moreno Domingo Andreu Navarro Bover Mario Alberto Pérez Andrés Martí Peris Garzón

Rosa Peris Garzón Claudia Requena Chuliá Alfonso Royal Cuenca J. Carlos Royal Hernández Sergio Royal Hernández Eva Royal Martínez Paz Royal Martínez Andréu Rus Flores Rubén Rus Flores Marc Sánchez Agüera Rubén Sevilla Romero Rocío Soriano Andrés Alejandro Vilar Hernández Mario Vilar Hernández Mariola Zapater Fajarí

11 RIBESAN 09

Recompenses 2009 Majors BUNYOL DE COURE Luis Domingo Calap Juan Carlos Royal Jordan Antonio Segura Peiro Lucas Toribio Herrero Ana Maria Hernandez Lerma Amparo Platero Asenjo

Infantils DISTINTIU DE COURE Lucia Cano Villanueva Rocío Bover Guzmán Marc Sánchez Agüera Llura Fajarí Gay Miguel Ángel Gracia Solís Enrique Gracia Solís Arnau Gracia Requena Rubén Rus Flores

DISTINTIU D’ARGENT Blanca Galán Ochoa Adrián Macarrón Lledó Claudia Requena Chuliá

DISTINTIU D’OR Francisco Borja Martínez Fernando Galán Ochoa Carlos Játiva Bonafont Empar Pardo Andrés

12 RIBESAN 09

BUNYOL D’ARGENT Marisa Domingo Calap Mª Dolores Domingo Tortosa Javier Sánchez Rodríguez José Sendra Chuliá Manuel Pérez Villarrubia Samantha Bover Llopis Jose Mª Navas Bonafont Alejandro Martínez Bonafont Marta Wieden Dobón Fernando Pérez Noverges

BUNYOL D’OR Albert Capella Torres Mª Teresa Andrés Pico Gemma Garzón Pérez

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Mercedes Andrés Martínez Mª Sol Andrés Pico Mª Isabel Bonafont Martí

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Felicidad García Polaino Mª Carmen Hernández Conejero Francisca Rodrigo Hernández

Artista:

Victor Valero

Artista:

Victor Valero

La melancòlica joia de recuperar

Jesús Peris Llorca

El poeta xilé Gonzalo Rojas escriu: “Los días van tan rápidos en la corriente oscura que toda salvación / se me reduce apenas a respirar profundo para que el aire dure en mis pulmones”. “Retindre”, com “recuperar” comença per “r”, per eixa enorme erre que el nostre benvolgut Marc Martell ens ha plantat a la plaça. I és que l’aire, una volta exhalat pels pulmons ja no torna. Com no torna l’aigua del riu, que deia Heràclit. El corrent del temps només té una direcció, i cada vegada roda més ràpid. Algunes pedretes són arrossegades durant una part del seu trajecte, però una vegada les deixa arrere, mai torna a per elles. Per això, recuperar és una utopia. No hi ha més paradisos que els paradisos perduts, com sabien Milton i Manrique. I és que només podem copsar el valor real de qualsevol cosa, de qualsevol costum –de qualsevol persona- quan podem mesurar l’espai buit que ens ha deixat la seua absència. I aleshores ens agradaria recuperar-lo. Però, encara en el supost que torne, ho fa com a simulacre, com a tebi reflex de l’original perdut per a sempre. La infantesa, per exemple, era com era, perquè no sabia del temps ni de la mort. Recuperar despulles del naugrafi, objectes, gestos, costums -con les taules de la noguera que guarda el Manuel Bueno de Miguel de Unamuno per ésser soterrat amb elles- és sempre un fetitxe que apretar en temps de tormenta, com una cantimplora buida significa l’aigua que va contindre en mig d’un desert, com una foto de les vacances a l’escritori de l’ordinador de l’oficina. Significa la infantesa, però també tot el que vingué després i al que s’oposa. Per això, no es pot recuperar un hàbit sense teatralitzar-lo, sense convertir-lo en la seua representació escènica amb un mateix com a únic espectador escèptic i insatisfet. No és com aleshores. Mai és com aleshores. Una il.lusió tampoc pot ésser íntegrament recuperada. La il.lusió vertadera no és conscient de la seua futilitat, és el centre d’ella mateixa. Tornar a ella, com a casa des d’un viatge llunyà, implica conéixer el inabastable desert de la seua manca. Recuperar la il.lusió implica una voluntat de persistir en ella, i per tant, una mica la consciència soterrada de la seua fragilitat. Només es pot recuperar la il.lusió quan ja s’ha perdut per a sempre. Per poder recuperar un somni cal primer haver despertat. Que les falles de la infantesa eren irrecuperables és una cosa que vaig entendre molt més tard. Fa quatre dies. És el moment en que un compren que el xiquet que fórem no és l’anunci d’alguna cosa que l’adult que som realitza definitiva i completament, sinó el feliç 18 RIBESAN 09

posseidor d’una plenitud, el feliç habitant d’un perfecte i protegit mon, que en algun sentit s’aniran desgastant inexorables. Però per això, encara que les falles del present estan condemnades a decebre (les del passat són més boniques, més altes, més divertides), encara ens agraden. Sabem que són signe, marca, emprempta, d’unes falles originàries i irrecuperables, però també que elles són tot el que ens queda. Mai es recupera res del tot. Perquè les coses només eren del tot abans d’haver-les perdut. Per això la recuperació és sempre nostàlgica, una mica trista. Qui es gira a mirar arrere queda convertir en estàtua de sal, en la sal de les pròpies llàgrimes, com interpreta Daniel Mendehlsonn a Los hundidos. Però qui només mira endavant no recorda qui és. I al final, desconeixerà la dolça tristor d’acaronar simulacres del que va ser, el ambigu plaer de recuperar, de fer com que és possible recuperar alguna cosa del que es va perdre per sempre. Pero cal no oblidar que “toda salvación se me reduce apenas a respirar profundo para que el aire dure en mis pulmones”. La vida té massa pèrdues inexorables per a no gaudir intensament de cada una d’eixes coses que estem condemnats a perdre. Eixe és un bon desig en aquest març que ens parla de tants altres desvanits en la remor del temps. Ésser conscient de cada bocanada d’aire: gaudir de la joia plena de tindre, mentre s’espera serenament la melancòlica joia de recuperar.

Recuperar

La Conocida de los Planetas

1. tr. Volver a tomar o adquirir lo que antes se tenía. 2. tr. Volver a poner en servicio lo que ya estaba inservible. 3. tr.Trabajar un determinado tiempo para compensar lo que no se había hecho por algún motivo. 4. tr. Aprobar una materia o parte de ella después de no haberla aprobado en una convocatoria anterior. 5. prnl. Volver en sí. 6. prnl. Dicho de una persona o de una cosa: Volver a un estado de normalidad después de haber pasado por una situación difícil. Como refleja el diccionario de la Real Academia Española, la palabra recuperar tiene variadas acepciones. En su proyecto de falla para este año, Víctor Valero presta atención a las dos primeras definiciones. Son muy interesantes las reflexiones que se pueden hacer en torno al concepto de recuperación. Recuperar implica casi siempre una perdida, por el camino nos dejamos algo. Si utilizamos el símil simplón de un cesto de manzanas en el que tenemos una podrida, tendremos que deshacernos de esta manzana para recuperar el cesto. Pero nunca tendremos el cesto como el original. Esto lo podemos extrapolar a la situación actual del barrio del Carmen. El barrio es un magnífico cesto en el que en su día brillaban sus manzanas esplendorosas. Pero claro, el tiempo pasa y las cosas se degradan, las manzanas se pasan e incluso alguna se pudre. Si actúas a tiempo puedes mantener el esplendor, si no, la situación se degradada demasiado y el precio que hay que pagar es demasiado alto para recuperarlo a un estado similar al original. Entonces, es cuando debes reemplazar las manzanas podridas por manzanas de nuevas cosechas y aquí no vale cualquier cosa (no podemos poner peras o plátanos en lugar de manzanas). Aquí entramos en la controversia de cómo recuperamos las zonas "podridas" del barrio. Hay corrientes no intervencionistas que tratan de reemplazar sin que el conjunto se altere (con sanas manzanas nuevas) y los hay quienes abogan por

la "modernización" utilizando las últimas vanguardias racionalistas para la recuperación (digamos que utilizan mangos, kiwis o cualquier cosa exótica en lugar de manzanas). A mí se me ocurre qué pasaría si un restaurador reemplazara unos angelotes degradados de un fresco renacentista por unos angelotes cubistas (al más puro estilo Picasso). Impensable, ¿no? Pero este mismo razonamiento es extrapolable no sólo a la fisionomía del conjunto arquitectónico, sino a los usos y costumbres del mismo. Desgraciadamente nos encontramos en una situación en la que apenas podemos recuperar una manzana o algunos cachos sanos de ellas. El cesto está muy mal. Es cierto que hoy en día es muy difícil encontrar manzanas como las de antes. Se han perdido hábitos, oficios, costumbres. La gente no va a los mercados como antes, no recurre a los artesanos, no compra en el pequeño comercio… De acuerdo aquí. Nadie dice que esto de recuperar sea fácil. Pero si no tenemos las mismas manzanas que teníamos antes podríamos plantar nuevos manzanos de esa misma variedad de las que se estilaban antes. Podemos revitalizar los mercados tradicionales (pero revitalizar de verdad, no convertirlos en tanatorios esnobs donde comprar frivolidades a precios lujo). Ampliemos horarios para llegar más al público joven sometido a los horarios laborales infernales de la sociedad moderna, seamos competitivos en precio, producto y calidad como cualquier otra superficie. También se me ocurre que se pueden recuperar los oficios, creando escuelas para jóvenes, potenciando mercadillos y ferias para dar salida a estos productos… Y qué decir del pequeño comercio que no puede competir con los precios y horarios de las grandes superficies. Por qué no un poco de proteccionismo a nivel de regularización de horarios, ventajas fiscales… Da mucha pena ver el barrio degradarse y en su lugar ver que se está convirtiendo en una feria de restaurantes y locales de copas para turistas y erasmos. Ocio nocturno y abandono diurno. Víctor también nos habla de recuperación en el sentido de traer al presente cosas del pasado que habían quedado olvidadas durante un tiempo. Cómo no, "remember the 80's". Volviendo al símil de las manzanas se ha reemplazado de este cesto las manzanas podridas que no han soportado el paso del tiempo (véase las hombreras de Locomía, el rimer hasta la córnea, los videoclips de Spandau Ballet, las tetas de Sabrina) y nos quedamos con cierta estética en la música, en el cine, en la moda (el breakdance, los emos, los vinilos, las reposiciones de "V"). No sólo ZP y Obama tienen recetas para combatir la crisis, el artista tiene su propia receta anticrisis mediante la recuperación. Está de moda el reciclaje, no sólo de materiales (plástico, papel, cristal) sino de objetos (una lámpara con tubos de PVC, una mesa hecha de palés, una silla de cartón).Y por otro lado está la moda "vintage" que no es otra cosa que coger las gafas de sol de cuando tu abuela festeaba y venderlas a 150 eurazos. Imaginación al poder. El proceso de recuperación es duro, supone un gran esfuerzo y una pérdida por el camino. Nunca se vuelve a la situación original, pero el tiempo (que según dicen todo lo cura) hace de tamizador y nos hace olvidar cómo era el origen. Qué remedio nos queda, ¿no? Pero esto no nos debe frenar en nuestro ánimo recuperador. No caigamos en la tentación de tirar a la basura un cesto de manzanas medio podrido, el medio cesto que queda sano tiene mucho más valor del que imaginamos y no tenemos el derecho de despreciarlo por el simple hecho de que el tiempo transcurra. 19 RIBESAN 09

Llura Fajarí

Marc Sánchez

Por Lucía Agüera

Nuestros Recién Nacidos

Rocío Bover

Rosa Peris

Lucía Cano

Rubén Rus

Els tropeçons de Bovy 1º- Ací estan els tropeçons Que'm fan molt de pensar més, em sobren raons per l'any que ve continuar

8º- Fallereta major infantil derrotxes valenciania per ser bonica i gentil per ta gracia i simpatia

15º- Una unió i tres llinatges de segur serà un plaer tres familias molt unides Andrés, Llopis i Bover

2º- Que s'ho passen en alegria en la nit de la pantà per acabar en harmonia en la nit de la cremà

9º- Quin president infantil lo més paregut a una bala simpatia i bon estil a tots mos cau la baba

16º- Apresseta sense parar quant de l'ofrena venim tots volem desaiguar la pixera que tenim

3º- Que tingam un sol perenne i no mos falten les rialles per demanar-li al sant Pere que no mos ploga en falles

10º- Una satisfacció pendent que enguany podem disfrutar a Jorge com a president i fallereta major Empar

17º- De caminar ningú s'escapa Xé! Quin esport més genial del casal fins a la carpa de la carpa fins al casal

4º- Vos deixe pa l'any que ve les crítiques al personal enguany millor cambiaré ler crítiques per al casal

11º- Sens dubte es un plaer vore als nanos divertits cada any m'agraden més les mascletaes infantils

18º- Per arreplegar el sopar totes les nits hi ha reyerta i a mi en fa pensar què el bocata esta d'oferta

5º- Vaig dir que no criticaria a ningú de catxondeo puix resulta que la majoria esteu mes vistos que el tebeo

12º- En la carpa sopem a gust encara que és xicoteta diu el president i és just enguany serà més grandeta

19º- Un membre de la comissió vol tallar-se una orelleta vol tallar-la en redó per tindre una en la dreta

6º- En estil de cavallers per a que paguen la beguda a les noves falleres i fallers els donem la benvinguda

13º- Per supost no cal dir tots esperem un premiet i que tots volem gaudir per anar a per un palet

20º- Al play-back donaria un premiet per ambientar a tots mos agradaria mes fallers per actuar

7º- Desde ací li done un bes i un abraç de molta talla la meua filla ja és fallera major de la falla

14º- La mascletà de migdia mos comporta males ratxes problemes per si cau la finca problemes per llevar els cotxes

21º- De tant de demanar M'ha tornat ja canós la falla no vol comprar un parell de dominós

22º-Seguim com aquell que no vol la secretaria llig l'acta els hòmes parlant de futbol i cada dona parlant amb l'atra 23º- Un bon grapat de falleres es vesteixen per a l'ofrena perquè en els passacarrers només mitja dotzena 24º- Perdoneu-me esta crítica i perdoneu-me les dones puix naturalmente implica tant a dones com a homens 25º- Ja n'hi ha prou de pensar puix ja estic mig boig sols en queda donar un bon abraç per a tots

Els meus cinquanta anys de Falla

Pareix l’atre dia quan me vaig apuntar a la falla, i han passat cinquanta anys. Yo de sempre he tingut passio per les falles. Ya de chicoteta anava a les mascletaes i m’agradava ficarme en les floristes de davant de l’ajuntament. Mai me cansava de vore falles, pero no m’apuntaven de “fallera”, sempre en dien “quan sigues major t’apuntarem”. En 1959, per fi, vaig ser fallera en 12 anys, “yo ya era major”. Recorde el primer any; President el Sr. Colaldo, Fallera Major Mª Luisa Flor, lloc on varem fer la presentacio “Bolera Erajoma”. Ficaren un ”pasillo” molt llarc entre les taules, se pujaven uns escalons i alli d’alt alcomencaves a caminar ¡no s’aplegava mai! . Eixa presentacio va ser molt emocionant per a mi, haver aplegat al escenari i vorem allí en lo alt vestida de valenciana… mai l’oblidare. Aixo m’ensenya molt en la meua vida en doni conter de que si vols en realitat algo en la vida, pots fer-ho. Despres d’eixa presentacio, vingueren 49 mes, primer coneixia als Presidents i les Falleres Majors, passat un temps eren els meus amics 22 RIBESAN 09

els Presidents i les Falleres Majors i ara son els fils dels meus amics. Enguany, la Fallera Major infantil es Empar Pardo Andrés ya neta de amics, he vist ser Falleres Majors a la mare, la tia i la yaya. (Empar, vestida de Valenciana et sembles tant a ta mare que a vegades te cride Marisol). La nostra Fallera Major es Ana Bover Llopis, ( Ana te vullc molt ) el president Vicente Llopis i Jorge Llopis (el seu fill) tots de la mateixa familia, una familia que com sabeu es molt, molt, especial per a mi. Enguany quedara en el meu record per varies coses , yo faig els “50 anys” de fallera, el 19 de mars Ana Mari i Jose , es casen… no es pot demanar mes, un any que mai oblidare. Desitge que siguen estes falles inolvidables tambe per a tots els fallers i en especial per a les nostres Falleres Majors . Vixca la Falla Ripalda Beneficencia i San Ramón. ¡ LA MILLOR DEL MON !

Marijús Peiró

Carta a ma filla

Hola Empar. Carinyo, que guapa estas !!!! En este moment, superes a qualsevol princesa de eixes que tant t'agraden…. Ni Blancanieves, ni Cenicienta, ni Bella, ni siquiera Hanna Montana. Hui, estarien totes en segon lloc, al teu costat. Perdó, se m'oblidava saludar-los. Bona vesprada a tots! Pero… si mal no recorde… Fa justet un any, vaig dir les mateixes paraules i al mateix lloc. Els puc assegurar, que ni esperava estar l'any passat parlant-li a ma mare Sole, la fallera major 2008, ni esperaba enguany estar parlant-li a la meua filla Empar. En les dos ocasions, ha sigut “pensat i fet”. Encara que la majoria ja la conegueu, vaig a contar-vos algunes anècdotes de la vida de Empar: Naixqueres, un divendres de junta, per a ser exactes, el 2 de febrer del 2001. Eixa mateixa nit, els assistent al casal, ja te pogueren vore a la càmara de vídeo del iaio Enrique. El diumenge següent, quina va ser la nostra grata sorpresa, que vingueren a visitar-nos a l'hospital, les Falleres Majors y presidents. Per a ficar-te, la teua primera banda…. Passaves a ser, component de la nostra comissió. Des d'eixe moment, les falles, o millor dit, la falla, passava a ser part molt important de la teua vida. Eixe mateix any, en mes i mig de vida, te vestirem per primera vegada de valenciana, per a passar junts, el papa, tu i jo, en l’ofrena, baix el mant de la nostra verge dels Desemparats. L'any del 2002, després de tornar de l’ofrena, sopant, pegares els primers passos. Començares a caminar solta, en falles! De les primeres, per no dir la primera cançó que cantares, va ser la de l'estoreta.I de ben menuda, lo primer que t'aprenies, eren els noms i cognoms de les nostres Falleres Majors. Ara, de més majoreta, esperes els divendres en inquietud, - Ja es divendres, mama? - Papa, quiero ir a la falla… Poquetes han sigut les juntes, que tu no has baixat. Ahhhhh… I si entre setmana, el papa o jo, hem tingut que baixar a alguna directiva, inclús t'has enfadat. - I jo no puc baixar??? De la setmana fallera, t'agrada tot……, per a vestir-te i pentinar-te, eres la primera, i després de tot el dia, no hi ha qui te lleve el tratje. Acudixes als passacarrers, berenars, arreplegades de premi, al dibuix del monument infantil. T'agraden molt els play-backs, i sempre junt a les teues amigues, Irene i Cristina. Els preparatius son un desastre a casa Julia, i sempre acabeu enfadant-se i discutint les tres, però després, vos ixen de meravella. I no podeu estar separades… “sou el trio la,la,la”. T'agrada la participació al teatre de les presentacions, i després desfilant… en eixe garbo que te caracteritza, inclús hi ha anys que saludant per el pasillo. I de les estoretes? Has participat desde que tenies un any. I estos últims, ya demanant-li a Alberto que te donara un paper, que tu… volies parlar. Disfrutes i participes el cent per cent de les falles. I de enguany?, que puc contar-vos?? Es algo molt especial. Per ara… Me quede en dos moments: Les cares que ficareu respectivament els dos per separat, Jorge i tu, Empar, el dia que en junta general vos nomenaren President i Fallera Major Infantil per al exercici 2009.

Marisol Andrés Picó

Ningú dels dos sabíeu res, era tota una sorpresa per a vosatros. Que molt nos costà a Susi i a mi aguantarse la noticia. Ficareu cara de sorpresa i de una gran il.lusió. Eixe dia comensava el somni, i hui 17 de gener, es fa realitat. Es fa realitat, en una xiqueta de tan sols set anys de vida, a punt de huit, però que té un cor faller molt gran, tan faller i tan gran com el de un major. Hu du en la sang. I això, es té que notar… Com també hu duien en la sang, les famílies que s’hem unit, per a fer festa. Com son les tres famílies, Bover–Llopis i Andrés. Menuda mescla! Junt a Ana, la teua Fallera Major, vas a viure moments intensos e inoblidables. Junt a Vicente, el presi, moments emotius i divertits. I que contar-te, lo que vas a viure junt a Jorge, el teu President Infantil. Que encara que sempre esteu… ”De rifi, rafe”. Els dos, en els moments importants vos compenetreu molt bé. Feu la parella ideal… junts teniu que representar la nostra comissió infantil, allà on se requerisca la vostra presencia. De fet, ja teniu bons amics en l'agrupació del barri del Carmen. I a Empar, tots te coneixen com “la terremoto”. Disfruteu-vo a tope, ja que es passa massa ràpid. I això bé vos el poden dir, els vostres antecedors Anabel i Carlos. Empar. Els papas, els iaios, els tios, els tetes, tota la família i amics, estem molt contents i orgullosos de que sigues Fallera Major Infantil. Pero abans, vull contar-vos un secret: El que mes li preocupa a Empar enguany es: Mama, i que tinc que fer? Empar, res. No tens que apendre ningun paper… simplement tens que somriure i traure eixa fallera que portes dins, eixa il.lusió que tens als ulls. Relaxa't i disfruta, que el somni, tan sols pareixeran minuts. Recorde… El dissabte passat, en la imposició de bandes, quant entrares al escenari, avanç de comensar el acte, mirares la teua banda de fallera major. I després me mirares i me digueres: ¡ mama, encara no me crec que siga pa mi!. Pues si, Empar. Es tota teua. Es per a que enguany la portes al teu cor, i després, quant el temps pase, la tingues al lloc mes presiat de la teua casa. I pugues dir: Jo he sigut, fallera major infantil de la millor falla del món. Ripalda Beneficencia i Sant Ramon. I ara per a finalitzar... Empar, agarrat fort de la cadira… Ja? Fort, molt fort. Estas preparada…? Ajudeu-me a contar… 5, 4, 3, 2, 1. Empar, Comensa el teu regnat!!!!! Te vull molt. 23 RIBESAN 09

Mi Prioridad

Mis Falleras Mayores del 2009

Aquí empezó todo. Nuestro primer acto y el último que tuvo San Miguel (en la barraca). F.M. Miriam

Ya empiezan los nombramientos. Nadie puede faltar. F.M. Rosa

Exclusiva: “Está Mar” Falla Marqués de Caro. F.M. Amanda

Merienda en RIBESAN. Todos tenían vergüenza. Menos Empar (normal).

Nuestras famosas juntas de FM. Falla Blanquerías. F.M. Amparo

Cena de Navidad con la agrupación.

Las agendas de F.M. Falla de L’arbre. F.M. Mª José

Falla Santa Cruz. F.M. Piti

Falla Alta F.M. Estela

Así empezábamos. Falla Serranos. F.M. Marta

Así acabábamos..... ja, ja, ja

Mi Nombramiento Como siempre, mi prioridad no me falla

Falla Baja F.M.Pili

Los ensayos en Sogueros...

Falla Plaza del Ángel F.M. Belén

Excursión a la Plaza de la Virgen

y............. LAS FIESTAS !!!! F.M. Patricia

Fotos de Carlos José Capella Bernabeu

Fotos de Carlos José Capella Bernabeu

Per dir algo… “ ma “ que tenim barra!!! Hola amics! Per fi estic ací altra vegada donant-vos la tabarra. Bé, esta vegada no vinc a contar-vos cap historieta, simplement fer-vos un comentari que a tots ens afecta, o millor dit a tots mos complau. Vos imagineu un casal sense barra? Puix ràpidament diguem que no. Més la meua pregunta sens dubte, cal dir, és que si li donen el suficient valor a eixa barra, i que gràcies a ella i el seu contingut podem gaudir. Quan dic el seu contingut em referisc per supost a eixa cuina, on tenim el indispensable per a fer tota classe de tapes, sobretot en nostra setmana fallera; no vull dir que no ens aprofitem de tindre dita cuina, que per supost és hon mos fan, un grapat de bocates, que mos evita tindre que portar-los de casa… eixe imprescindible entrepà que no mos pot faltar per al típic sopar de “sobaquillo” i també com no, eixos esmorçars del típic blanc i negre o les bones butifarres que mos porta el meu cunyat Llopis pare… i per cert, ara que em recorde, per algo li diuen de mal nom “Butifarra”. Per cert, aprofitant l’ocassió des d’açí donar-li les gràcies al nostre amic Paco, per l’esforç que suposa el fer tal quantitat d’entrepans. Jo per sort o per desgràcia sé lo que suposa, perquè com tots sabeu, com diu el refrà he sigut cuiner abans que frare.

30 RIBESAN 09

Bovy

Per tal motiu i per dir algo, és perquè modestament pense que podriem aprofitar prou més el que tenim, i que altres casals volgueren tindre. Què vos pareixeria si els divendres aplegarem al casal i tinguerem sobre la barra recién feta una truïta de creïlles o d’alls tendres, o de carxofes o un rastre de llonganisses per a torrar-les a la planxa a ficar-les en el entrepà, per a sopar ben agust (xé, que bò!). (D’ açò que no s’entere Paco que ho he dit jo, per si em dedicara algún piropo que no crec que fora molt agradable!) I per a donar idees per a la setmana fallera, què tal vos sentaria a banda de la bona sèpia que mos fa el Barraquero, si tinguerem unes gambetes a la planxa, o unes cigaletes aixina mitjanetes (per a què ens resulten més econòmiques), o per exemple unes tellinetes fetes en la sartén amb eixe sabor a llima, o per què no uns mejillons fets a l’estil de Pilareta (dic mejillons perquè clòxines al mes de Març no n’hi han). Tot açò pagat “a escote” en un preu mòdic perquè pugam disfrutar d’eixos capritxos per al nostre cos. I sense res més, em donaré per satisfet si m’haveu llegit el rotllet. De totes les maneres, después d’haver-ho llegit, “busca, compara, i so trobes algo millor… compra-ho!!”.

En record de Julia Coll Sedó. 1932-2009

Fallera de

Ripalda Beneficéncia

i SanRamon, 1980-1997.

Bajo las escaleras, miro desde la plaza y te veo, siempre. Sales a la ventana a decir adiós lanzas un beso como hacía tu madre, en el Barrio del Carmen, desde el balcón. La manzana está en el horno la casa huele a tarta he llegado tarde y sabes que estuve en esa discoteca prohibida, tu también eras traviesa. Me silbas en el camino me lanzas el balón de básquet jugamos en el pasillo, las pruebas del corpiño han salido bien habrá que descoser la cinturilla y volver a poner el bies, me das una moneda para el almuerzo y mi padre se limpia los zapatos con betún y alegría, en la galería soleada, donde comen los gatos y tu madre, se sentaba a coser, -estoy guapo, dice, y tu te ríes y nos miramos con cara de chiste morenos, al venir de la playa. Hoy es lunes, me rascas la espalda oigo sus pasos matutinos frente a la cafetera y los tuyos levantándome: - Perezosa, venga, arriba al cole!

Y pasan años. Tantos que besas las fotos de tu dormitorio, cada noche y te acuestas sola, pero de día la casa huele a galletas de canela a pollo al curry a porcelana rusa a barcos de papel. Tu andador está a la entrada del dormitorio hoy jugamos al cinquillo y ganas la última partida porque estás lúcida para darte cuenta de todo, del ayer lustroso del hoy procastinado. Y si me lees dices, - ¿cómo se te ocurren esas cosas? Y si te miro me enseñas a no rendirme. Tanta fuerza, tanto amor discreto, callado, tanto dolor que la morfina ha convertido en baile, días enteros luchando en hospitales la habitación huele a cloro y el ánimo a resignación. Pero en la boda te agarraste a mi Rober en ese vals milagroso, y le esperabas ahora cada tarde para traerte un soplo de vida en la frente y devolvernos una sonrisa y agarrarte fuerte a mi mano sudada, mientras la tuya se iba enfriando, dedo a dedo. Saldré de esta, decías...

Y has salido. Libre, con tacones de aguja, presumida y victoriosa pasa pasear por la alameda del brazo de mi padre y reírte y abrazarnos habiéndonos dejado tan llenos de tí, de toda esa fortaleza, esa lucha sabia, ese ejemplo bueno de amor callado sin una queja y galletas de canela para merendar. Te digo adiós, mami, desde el balcón y nos lanzas un beso, tras el cristal como te gustaba hacer en fallas, a tu gente: a tus amigas de la infancia y la madurez a tus vecinas a tus sobrinos a tu pequeña gran familia la que fue, la que es, la que será… Cumpleaños, santos, aniversarios todas las fechas en tu cabeza memoria de tía, de amiga, de esposa, de madre que nunca supo ser suegra, memoiria que hará que nunca te olvidemos. Hasta luego, nos saludas con tu mano y me aprietas, lo noto para poder decirte: Gracias, madre, tanto me has enseñado, tanto te he amado, que la muerte no ha conseguido separarnos.

Julia Navarro Coll

31 RIBESAN 09