Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

1

Localització Les poblacions del Maresme Nord i la Costa Brava s’abastaven de l’aigua de l’aqüífer de la Tordera, un riu que neix a la serralada del Montseny i, després de 65 km de recorregut, desemboca al mar entre aquestes dues zones. El gran augment del consum d’aigua va portar a la sobreexplotació de les aigües de l’aqüífer de la Tordera i la seva progressiva salinització. Per evitar que la salinització avancés i es reduïssin les extraccions d’aigües dolces de l’aqüífer es va construir la dessalinitzadora de Blanes. Aquesta està situada entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar. Així s’aconsegueix resoldre el problema de gran manca d’aigua que tenia aquesta zona i estabilitzar la intrusió d’aigua marina que patia l’aqüífer. Encercla el delta de la Tordera Santa Coloma de Farners

Sant Hilari Sacalm MONTSENY

Arbúcies

Vidreres Maçanet de la Selva Hostalric

Breda

Lloret de Mar

St. Esteve de Palautordera Sta. Maria de Palautordera

Tordera Sant Celoni

Blanes

Palafolls Malgrat de Mar

Cardedeu

Pineda de Mar

1

Dessalinitzadora

DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

Els aqüífers Els aqüífers són reserves d’aigua associades a una litologia saturada d’aigua, és a dir, reserves d’aigua localitzades en masses de roques permeables, roques que tenen molts porus. Quan aquestes roques es troben situades sobre una roca impermeable que no deixa passar l’aigua, s’hi pot emmagatzemar i hi pot circular aigua subterrània. Els aqüífers són de gran importància, ja que ens permeten obtenir aigua dolça fàcilment a través de pous de captació.

En aquest dibuix d’un aqüífer, assenyala les parts següents: 1

Filtració d’aigua

2 Roca permeable 3

Roca impermeable

4 Riu subterrani 5

Pous

6

Nivell freàtic

5 4

2

1 6 3

2

2

Gràcies als aqüífers, els humans hem trobat la manera d’obtenir aigua dolça per poder dur a terme les nostres activitats. Ara bé, el nostre dia a dia va fer que el consum d’aigua ens dugués a una sobreexplotació dels aqüífers, fet que va causar la salinització dels que estan a prop del mar. Encercla les causes que poden fer que un aqüífer s’esgoti o mori: Plantacions

Impermeabilització del sòl

Augment de la població

Beure aigua d’una font

Urbanització

Sequera

Pescar

Canvi climàtic

Abocar residus

Pluges torrencials

Desforestació

Contaminació

Desglaciació

Inundació

Malgastar aigua

Augment de camps de cultiu

Digues si les frases següents són certes o falses: C / F

Els aqüífers de les zones costeres, en cas de no haver estat explotats, mantenen un equilibri d’aigua dolça i aigua marina.

C / F

La salinització de l’aqüífer es produeix per un excés d’infiltració d’aigua d’escorrentia superficial provinent de la pluja.

C / F

La sobreexplotació d’un aqüífer fa que l’aigua marina retrocedeixi i que l’aigua dolça avanci.

C / F

Quan un aqüífer se salinitza queda inutilitzable tant per al consum humà com per a qualsevol pràctica agrícola.

3

DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

La dessalinització Per descobrir què és la dessalinització, omple els espais en blanc del text següent: potable L’obtenció d’aigua __________ a partir d’aigua marina __________ es basa en la dessalinització d’aigua salada. El procés es fonamenta en el fenomen físic de l’osmosi, que consisteix a fer passar un líquid membrana semipermeable, la qual deixa per una __________ més gran passar una proporció __________de solvent que de sòlids dissolts. En el procés de dessalinització es realitza una inversa osmosi __________, de la qual s’aconsegueixen dues solucions: una de molt concentrada en soluts, salmorra i una altra de molt poc concentrada. la __________, sals D’aquesta manera podem separar les __________ dissoltes en l’aigua de mar per obtenir aigua dolça __________ apta per al consum humà. La proporció 45% que n’obtenim és el __________ d’aigua dolça i la mar resta, salmorra (que és retornada al __________). Ara bé, cal tenir molt present que en cap cas arribem a obtenir sal comuna físicament. La dessalinització segueix unes fases. Posa-les en ordre: Turbobombes Captació Distribució Filtres de sorra Remineralització Microfiltració Membranes d’osmosi Estació de bombament

1

Captació

2

Estació de bombament

3

Filtres de sorra

4

Microfiltració

5

Turbobombes

6

Membranes d’osmosi

7

Remineralització

8

Distribució

4

3

salmorra

Esquema del funcionament de la dessalinitzadora

5

DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

Bombes de distribució a potabilitzadores ETAP Blanes ETAP Palafolls ETAP Lloret-Tossa ATLL

6

Respon les preguntes següents sobre el procés de dessalinització: FILTRES DE SORRA: quina fracció de l’aigua se separa en aquesta fase? Partícules sòlides.

MICROFILTRACIÓ: per què és tan important el procés de pretractament? Per eliminar qualsevol element que pugui malmetre les membranes.

TURBOBOMBES: per què necessitem les turbobombes? Per impulsar l’aigua amb molta pressió cap a les membranes semipermeables i aconseguir que una part travessi la membrana.

MEMBRANES D’OSMOSI: per què les membranes estan enrotllades? Per aconseguir més superfície.

RECUPERADOR D’ENERGIA: amb quin tipus d’aigua es realimenten energèticament? Amb la salmorra.

SALMORRA: on va a parar la sal que separen les membranes d’osmosi inversa? Retorna al mar (salmorra).

REMINERALITZACIÓ: per què fem la remineralització de l’aigua dolça? Perquè l’aigua obtinguda és gairebé una aigua destilada, que no és bona per al cos humà, ja que aquest necessita minerals (l’aigua dolça amb calç i CO2).

7

DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

La planta dessalinitzadora La dessalinitzadora de Blanes abasteix bona part de la població de la zona. La seva importància és indiscutible, ja que en l’època de més consum d’aigua, la dessalinitzadora de Blanes permet garantir-ne l’abastament.

4

Relaciona amb fletxes: Estacions potabilitzadores

57.000 m3/dia

Poblacions d’abastament

Palafolls, Tossa-Lloret i Blanes

Salmorra (%)

71.000 m3/dia

Aigua potable (%)

55%

Producció diària d’aigua potable

128.000 m3/dia

Producció diària de salmorra

45%

Captació d’aigua marina

Costa Brava i Maresme Nord

Transforma els valors en m3 de l’exercici anterior en litres. Recorda que 1 m3 = 1.000 litres. 57.000 m3

57 milions

de litres

3

71.000 m

71 milions

de litres

128.000 m3

128 milions

de litres

Explica les característiques bàsiques de l’aigua de les plantes de tractament d’aigua següents: ETAP (estació de tractament d’aigua potable) Agafen aigua dolça de rius i aqüífers, la netegen, la desinfecten i, un cop és potable, l’envien cap al consumidor. Es pot utilitzar per al consum urbà, industrial i agrícola.

8

EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) Agafen aigua bruta de les clavegueres, la netegen i la retornen a la natura, als rius o als mars; no és apta per al consum humà. Es pot utilitzar en regs de jardins i parcs i en algunes indústries.

ITAM (instal∙lació de tractament d’aigua marina) Agafen aigua marina i la converteixen en aigua potable que envien a les potabilitzadores perquè es barregi amb l’aigua que aquestes produeixen i l’envïin als consumidors.

Omple la taula amb les característiques i les diferències de les diverses aigües que coneixem: Aigua dessalinitzada

Mar

Aigua potable

Salmorra

X

Clavegueram Origen al medi

Destinació

X

Aqüífer

X

Riu

X

Dessalinitzadora

X

Potabilitzadora

X

X X

Mar

X

Riu Consum Contingut en minerals

X X

Alt Baix

ITAM Estació de ETAP tractament EDAR

Aigua depurada

X

X X

X X

X X

X

9

DESSALINITZADORA DE LA TORDERA

Per acabar L’aigua és un bé escàs que cal conservar. El nostre clima mediterrani es caracteritza per tenir llargs períodes de sequera que provoquen un gran dèficit d’aigua. Per solucionar el problema, n’hem de reduir el consum. Com podem col·laborar en l’estalvi d’aigua a casa nostra?

5

Contesta les preguntes i esbrina si ets un bon estalviador d’aigua: Quan et rentes les dents, tanques l’aixeta? M’agrada sentir el soroll de l’aigua mentre em raspallo. Sí, per rentar-me les dents no necessito l’aixeta oberta. De vegades, quan me’n recordo.

Et dutxes o et banyes? Sempre em dutxo per quedar ben net i fresc. El bany és el millor per acabar relaxat. Normalment em dutxo, però un bany al mes no fa pas mal.

Després d’utilitzar un cotó fluix, un plàstic, un paper... On el llences? El llenço a la paperera de separació selectiva corresponent. Intento llençar-ho a la paperera, però a vegades ho llenço al vàter. Clarament al vàter, aquest s’ho empassa tot!

Com utilitzeu la rentadora a casa? Quan no hi ha roba neta, l’encenem encara que no estigui plena. El més important és que quedi ben plena. Cal encendre-la cada dia, si no la roba fa pudor.

Què es pot fer amb l’aigua de la dutxa mentre s’escalfa? És divertit fer punteria en un galleda mentre s’escalfa. Tinc una galleda, però sempre és plena d’aigua. La deixo córrer fins que surt calenta. 15- Felicitats 11 p. Ets un clar exemple a seguir. Es nota que tens interès per l’estalvi d’aigua i de ben segur que se t’acudeixen mil maneres d’estalviar-ne. Comparteix-les amb els teus amics. Ànims!

Vas per bon camí! Ànims, que amb una mica més de voluntat pots estalviar-ne encara més! Pensa 105 p. que l’aigua és un bé escàs i cal que en fem un bon ús. Endavant!

Posa’t les piles

40 p.

PUNTUACIÓ

10

Quin desastre! Ja pots començar a estalviar aigua ara mateix! No n’hi ha prou amb ballar la dansa de la pluja! Cada vegada que et mullis pensa en la manera com podries estalviar aigua i demana consell!

= 3 p.

= 1 p.

= 0 p.