Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona DOCUMENT DE REFERÈNCIA 1. Identificació de l’expedi...
1 downloads 0 Views 51KB Size
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

DOCUMENT DE REFERÈNCIA 1. Identificació de l’expedient Títol Promotor Núm. d'expedient Data d’entrada

Pla d’ordenació urbanística municipal Ajuntament de Vilanova de Prades PE 203/2006 22.12.2006

2. Fonaments de dret 1. Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2. Llei 9/2006, de 28 de abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 3. Directiva 2001/42/CE del parlament europeu i del consell de 27 de juny de 2001 relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el Medi Ambient 4. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme. 5. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme.

3. Objecte L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilanova de Prades als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament d’Urbanisme i els articles 8 i 9 de la Llei 9/2006, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. L’adequació del conjunt del Pla i de l’ISA en particular a les prescripcions d’aquest document de referència haurà de ser justificada en el seu moment en la memòria ambiental del Pla d’Ordenació Urbana Municipal i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual tindrà en compte també les aportacions de caràcter ambiental sorgides de la participació pública i institucional.

4. Consultes Per la determinació de l’abast de l’ISA s’han dut a terme les següents consultes: 1. Administracions públiques afectades ƒ Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient ƒ Agència Catalana de l’Aigua ƒ Direcció General d’Habitatge ƒ Secretaria del Paisatge ƒ Direcció General del Patrimoni Cultural

1

ƒ Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural ƒ Servei Territorial d’Urbanisme ƒ Direcció General de Qualitat Ambiental 2. Públic interessat ƒ Lliga per a la defensa del patrimoni Natural (DEPANA) ƒ Mediterrània – Centre d’Iniciatives Ecològiques ƒ Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) ƒ Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN) ƒ Ecologistas en Acción ƒ SEO/Birdlife S’han rebut consideracions de l’Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient. 5. Valoració global de l’ISA preliminar

En data 22 de desembre de 2006 l’ajuntament de Vilanova Prades presenta la proposta de POUM i informe ambiental, sol·licitant l’emissió del document de referència. Aquest Departament considera que l’ISA preliminar presentat és insuficient d’acord amb el que estableix l’article 106 del Reglament de la llei d’urbanisme i que cal complementar-lo amb la definició dels objectius ambintals del pla ordenats de forma jerarquitzada i amb l’anàlisi d’alternatives estudiades i justificació de l’alternativa proposada. En data 21 de juny de 2007 l’ajuntament presenta un nou ISA preliminar. En aquesta nova documentació es plantegen els objectius ambientals del pla i s’exposen les alternatives. En tot cas cal dir que els objectius ambientals del planejament han d’estar relacionats sempre amb els requeriments que es desprenen del perfil ambiental del municipi, cosa que no passa a l’ISA preliminar presentat. Així mateix per tal d’avaluar l’assoliment dels objectius ambientals, l’ISA ha de proposar un seguit d’indicadors adients i indicar la periodicitat per a l’obtenció i/o elaboració i anàlisi dels mateixos. 6. Determinació de l’abast de l’informe de sostenibilitat (ISA) El contingut mínim de l’ISA serà el determinat a l’article 70 del Decret 305/2006. Els articles 3 i 9 del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, defineixen el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i marquen les directrius per al planejament urbanístic. D’acord amb el Reglament, i havent revisat la documentació presentada, es considera que l’ISA de l’avanç de POUM ha d’aprofundir en alguns dels apartats determinats per l’article 70 i que s’enumeren tot seguit. a. Determinació dels aspectes ambientals significatius en l’àmbit del POUM De tots els continguts que han de conformar aquest apartat, l’ISA preliminar hauria de tractar els punts que segueixen més profundament.

2

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

1r. “Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn”

-

Cicle de l’aigua

1. Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud. S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, assenyalant en seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats. Pel que fa a les lleres de domini privat, s’estarà al que estableix l’article 5 del TRLA. D’acord amb l’article 6 del RDPH, els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula en el RDPH b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat informats per l’ACA i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 RDPH). En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH. En qualsevol cas totes les obres que s’hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest Organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat. En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA. 2. Abastament d’aigua 1.- Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament

3

2.-Necessitats d’aigua del creixement que preveu el planejament tan en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable (volum anual, i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent. 3.-Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos. En cas de problemes en l’abastament, definició i justificació d’alternatives viables. 4. -Tan si el tipus de sòl és urbanitzable o urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infrastructures d’abastament (o bé l’ampliació de les ja existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística. A més, caldrà tenir en compte el següent: Els aprofitaments d’aigua procedents de pous o de lleres públiques, hauran de regularitzar la situació davant l’Organisme de Conca (en cas de no disposar de Resolució). En tot cas, s’estarà al que estableix el RDPH, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel que es modifica el RDPH, i el RDL 1/2001 de 20 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües. 3. Sanejament 1.- Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques), i pluvials. 2.- Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers (podent ser necessari disposar de basses de laminació) 3.- Justificació d’adequació al Decret 130/2003 de 13 maig pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (Aprovat per Resolució MAH/2370/2006 de 3 juliol – DOGC 4679 de data 19/07/06) 4.- Tant si el tipus de Sòl és Urbanitzable o Sòl Urbà No Consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infrastructures de sanejament (o bé l’ampliació de les ja existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística. Caldrà tenir en compte que, d’acord amb l’article 100.1 del RDL 1/2001, “Resta prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, excepte que es compti amb la prèvia autorització administrativa”. 4. Hidrologia-Hidràulica. Inundabilitat Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, i la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca

4

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas de que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març 2003). Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000. L’ISA haurà d’estudiar l’estat dels espais fluvials i fer la reserva necessària per a la ubicació de la depuradora

-

Ambient atmosfèric:

Tot i que l’ISA no detecta problemàtiques de contaminació atmosfèrica, l’estudi sobre la qualitat de l’aire haurà de fer servir com a eina fonamental per a l’avaluació de la qualitat de l’aire la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA)

-

Contaminació acústica.

Tot i que l’ISA preliminar no detecta aquesta problemàtica, d’acord amb la informació que consta en aquests serveis territorials, l’ajuntament de Vilanova de Prades no ha aprovat el mapa de capacitat acústica. La Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, estableix que els ajuntaments han d'elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d'immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s'escau, a les zones del medi natural, mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té, a disposició de tots els municipis, propostes de mapes de capacitat acústica de totes les poblacions de Catalunya. Els ajuntaments poden demanar, en format digital, el seu Mapa de capacitat acústica al consell comarcal que correspongui o a la Direcció General de Qualitat Ambiental.

-

Residus

El POUM haurà de fer la previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per a poder gestionar correctament la recollida dels residus municipals prevista. El POUM haurà de recollir la compatibilitat de l’ús de serveis tècnics ambientals” dins del sòl no urbanitzable.

-

Contaminació lumínica

D’acord amb l’ISA preliminar no es detecta problemàtica pel que fa a la contaminació lumínica però en tot cas, cal valorar el nivell d’adequació municipal a la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament 82/2005, que la desenvolupa. L’ISA haurà d’explicar les mesures previstes en aquest sentit, tant al planejament desenvolupat com al previst. Cal tenir en compte que el sòl urbà confronta amb el límit del PEIN que, d’acord amb el decret 82/2005 és zona de màxima protecció a la contaminació lluminosa.

5

-

Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

A la memòria informativa i propostes d’ordenació del POUM hi figura el percentatge de superfície corresponent a sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Pel que fa al no urbanitzable, també s’especifica el percentatge corresponent al sòl forestal, PEIN, rural i càmping. Gran part de la superfície forestal es preveu incorporar en la futura declaració del parc Natural Muntanyes de Prades i de Poblet, i en tractar-se s’un espai natural de protecció especial els espais forestals hauran de ser declarats com a Protectors d’acord amb la legislació forestal. (Llei 6/88, de 30 de març, forestal de Catalunya). Pel que fa a les finques forestal d’extensió igual o inferior a 25 ha cal recordar que tenen la consideració d’indivisibles, d’acord amb el que estableix el Decret 35/1990, de 23 de gener, pel que es fixa la unitat mínima forestal. D’acord amb l’article 22.3 de la Llei 6/88, els instruments de planejament urbanístic han de procurar les compensacions necessàries per a evitar la disminució dels terrenys forestals existents en llur àmbit d’aplicació. Atès que existeix una repoblació forestal realitzada al sud de camp de futbol que es veurà afectada pel POUM, es proposa que s’estableixi algun tipus de mesura compensatòria. Pel que fa a les vies pecuàries, tot i que a Vilanova de Prades no existeix cap camí ramader classificat, cal tenir en compte que d’acord amb la Llei 3/95, de 23 de març, de vies pecuàries, els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària i hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d’urgència. Per tant, si l’ISA detecta l’existència d’una via pecuària no classificada caldrà procedir a la seva protecció.

-

Risc: El municipi de Vilanova de Prades està inclòs dins el Perímetre de Protecció Prioritària de Muntanyes de Prades - Bosc de Poblet, per a la prevenció d’incendis forestals. En aquest sentit indicar que, en general, l’ordenació territorial i la planificació urbanística d’aquest POUM, ha de contemplar els factors de risc d’incendis forestals.

-

Ocupació del sòl:

Les normes subsidiàries vigents a Vilanova de Prades pràcticament no han estat desenvolupades i únicament s’ha autoritzat en sòl no urbanitzable el càmping, una antena de telefonia mòbil, un centre i torre de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya vi una torre de mesura de vent. De les dues unitats d’actuació previstes en sòl urbà, una fou suprimida per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’altre resta inactiva. La població resident a Vilanova de Prades és una població envellida amb previsió d’envellir més d’acord amb l’estructura de la població. Ni el creixement natural ni el migratori de la població justifiquen més creixements i la memòria del pla els justifica com una mesura de dinamitzar l’economia. Actualment, d’acord amb el padró, Vilanova de Prades te 157 habitants i amb el POUM es podria arribar a 945 habitants . Amb el sòl disponible actualment ja es podria arribar als 594 habitants, cosa que és més que suficient atesa la dinàmica demogràfica del municipi. Per tant, l’ISA haurà de valorar les possibilitats de rehabilitació urbana en comptes de nous creixements que a més es faran en part en forma de residencial aïllada.

6

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

El pla haurà de fer les reserves per habitatge de protecció pública que preveu la Llei d’Urbanisme.

-

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació

L’ISA haurà de valorar el nivell d’adequació al decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

-

Paisatge: El planejament proposat té una clara incidència sobre el nucli urbà. Per tant, aquest aspecte haurà de ser treballat a l’ISA i més tenint en compte la futura creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. L’ISA preliminar fa una anàlisi descriptiva de les diferents unitats de paisatge però no valora l’afectació del planejament proposat sobre aquest. 2n. “Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables”. L’ISA esmenta el com normativa directament aplicable el PEIN, la Directiva Hàbitats, la Xarxa Natura 2000 i la Llei de protecció dels animals. En tot cas, cal afegir l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), i la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relativa a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, que introdueix un conjunt de modificacions puntuals en la legislació vigent en matèria de medi ambient, i cal destacar l’article 10 del capítol segon que diu textualment: “La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció especial per als ocells (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d’espais d’interès natural. En virtut d’aquest article 2.016,12 ha del terme municipal de Vilanova de Prades queden incloses dins de l’espai del PEIN “Muntanyes de Prades”, amb totes les seves implicacions. Caldrà actualitzar la cartografia del POUM en aquest sentit. Per tal de consultar altres directrius i disposicions que han de ser assumides pel POUM. Al document es pot consultar el document “Avaluació ambiental en el planejament urbanístic” (veure http://mediambient.gencat.net/Images/43_93976.pdf).

3r. “La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla...” El pla proposa i prioritza els objectius següents: OBJECTIUS I CRITERIS D’ALTA PRIORITAT A-1: Evitar l’ocupació innecessària del sòl B-1: Prevenir els riscos hidrològics i els seus efectes B-2: Determinar i minimitzar el consum dels recursos hídrics D-1: Reduir l’ús de materials i la generació de residus E-1: Mantenir la biodiversitat i el patrimoni natural present al territori F-1: Conservar i millorar la qualitat del paisatge

7

F-3: Protegir, millorar i recuperar els elements paisatgístics d’especial interès. OBJECTIUS I CRITERIS DE MITJANA PRIORITAT A-2: Ajustar a un model de creixement raonable B-3: Fomentar l’estalvi, la reutilització, la preservació i millora de la qualitat de l’aigua. C-1: Minimitzar l’emissió i les fonts de contaminants C-2: Millorar l’eficiència energètica global D-3: Incrementar el reciclatge i l’ús de materials reciclats E-2: Valoritzar la biodiversitat i el patrimoni natural com a element de riquesa del municipi. F-2: Valoritzar l’estructura paisatgística del municipi. OBJECTIUS I CRITERIS D’ALTRES PRIORITATS A-3: Ajudar a reduir la mobilitat obligada A-4: Mantenir i recuperar l’estructura territorial del sòl no urbanitzat A-5: Preservar els espais i elements de valor rellevant D-2: Fomentar la reutilització i la durabilitat dels materials C-3: Prevenir les contaminacions acústiques, lumíniques i electromagnètiques. D-2: Fomentar la reutilització i la durabilitat dels materials Cal valorar acuradament l’impacte que pot tenir el POUM sobre el paisatge urbà i proposar mesures en aquest sentit. Aquest és un dels objectius de prioritat màxima del pla. Pel que fa als objectius A-1 Evitar l’ocupació innecessària del sòl i l’A-2 Ajustar a un model de creixement raonable, caldrà justificar la necessitat dels creixements previstos. Per al seguiment del compliment dels objectius ambientals que proposa l’ISA preliminar caldrà adoptar els indicadors adients que facilitin la comparació entre el perfil ambiental del municipi abans del pla i durant el seu desenvolupament. Es poden consultar indicadors aplicables a la guia per a l’avaluació ambientals dels POUM (http://mediambient.gencat.net/Images/43_117016.pdf).

b. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada. L’ISA preliminar planteja l’alternativa zero i dues alternatives noves d’ordenació. No es presenta documentació gràfica de l’alternativa 2. Les alternatives 1 i 2 són molt semblats, tot i que la 2 té una menor ocupació de sòl. L’alternativa 1 implica arribar als 353 habitatges i 945 habitants. L’alternativa 2 implica arribar als 518 habitatges i 1399 habitants. No es justifica suficientment perquè es rebutja l’alternativa zero, que permet arribar als 594 habitants, cosa que significa multiplicar gairebé per quatre la població actual. Cal valorar la possibilitat de l’alternativa zero pel que fa a nous sòls, atès que la UA 1 que fou suprimida per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna a

8

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

incorporar-se al planejament i amb aquesta i la resta de sòl urbà el creixement és ja molt considerable. A més, la proposta presentada a l’avanç del pla és l’alternativa 1 mentre que l’ISA preliminar proposa la 2. 7. Valoració ambiental del pla Els objectius definits pel POUM són: ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ

Integrar en un únic document l’ordenació urbanística. Actualització normativa. Nous creixements. Reformulació de les possibilitats de creixement en sòl urbà. Elaboració normes de protecció del patrimoni.

El terme municipal de Vilanova de Prades, llevat del nucli urbà, queda inclòs en el PEIN i íntegrament dins dels límits del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. En aquest municipi, d’acord amb l’estudi encarregat pel DMAH a la Universitat Rovira i Virgili, es preveuen, entre d’altres, un punt d’informació del Parc i un espai de suport a la recerca. Un dels objectius de creació del Parc Natural és la preservació entre d’altres, dels valors paisatgístics davant de les transformacions del territori que puguin perjudicar-los, com podem ser les urbanitzacions. Cal tenir en compte que l’avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades identifica Vilanova de prades com un dels nuclis urbans amb una estructura i arquitectura tradicional d’estil popular ben conservada i aquest és a més un dels valors turístics a explotar pel municipi. Aquests valors poden veure’s afectats per un procés urbanitzador que, d’acord amb l’alternativa escollida a l’avanç del pla possibilita arribar als 945 habitants, quan al padró actualment són157 i que, d’acord amb l’alternativa proposada per l’ISA preliminar, permet arribar als 1.399 habitants. Evidentment la transformació urbana que implica les previsions del POUM podem transformar la fesomia del poble. Com s’ha comentat a l’apartat d’alternatives, no es valora suficientment l’alternativa zero pel que fa a nous sòls, atès que amb el planejament vigent es pot arribar als 594 habitants, cosa que ja no respon a les expectatives actuals del municipi. Tampoc es valora suficientment la rehabilitació urbana que, en tot cas, hauria de ser l’objectiu primer del POUM, abans de plantejar-se l’ocupació de nous sòls.

8. Administracions públiques i públic interessat

ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ

Agència Catalana de l’Aigua Agència de Residus de Catalunya Direcció General d’Arquitectura i Paisatge Direcció General del Patrimoni Cultural Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Serveis Territorials d’Urbanisme Direcció General d’Habitatge Ajuntaments limítrofes: la Pobla de Cérvoles, Ulldemolins, el Vilosell, Vallclara, Prades i Cornudella de Montsant

9

ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ

Grup Ecologista l’Escurçó Lliga per a la defensa del patrimoni Natural (DEPANA) Mediterrània GEPEC Ecologistes en Acció

Tarragona, 24 de juliol de 2007

10

Suggest Documents