El PROBLEMA DE l'ESCALA lntroducció

dre'ls directament, fet que la situa també

aquests qualificatius. Referir-se a alió local

com un problema fenomenic. El tractam ent

com a gran escala i al món com a petita

Amb un ús tan antic com el de la mateixa

geogratic d'a lló real s'enfronta al problema

escala és utilitzar una fracció com a base

geografía, el terme escala es troba de tal

basic de la grandaria, que oscil-la entre

descriptiva i analítica, quan aquesta és úni-

manera incorporat al vocabulari i a l'imagi-

l'espai local i el planetari. Aquesta oscil-la-

cament un instrument. En rea litat es tracta

nari geogratics que qualsevol discussió

ció de grandaries i de problemes no és una

d'un terme polisemic que significa en la

sobre el terme sembla mancada de sentit,

prerrogativa de la geografía. A Grec ia ja

geografía tant la frac ció de la divisió d'una

o fins i tot d'utilitat. Com a recurs materna-

s'afirmava que, quan la grandaria canvia,

superficie representada com també un in-

tic fon amental de la cartografía !'escala ha

les coses canvien. L'arquitectura, la física,

dicador de la grandaria de l'espai conside-

estat sempre una fracció que indica la

la biología, la geomorfologia, la geología,

rat, en aquest cas una classificació deis

relació entre les mesures d'alló real i les de

a més d'altres disciplines, s'enfronten a

ordres de magnitud; en algunes disciplines

la seva representació gratica. No obstant

aquesta mateixa situació. Recentment, els

especifiques, moltes altres significa cions

aixó, la conceptualització de !'escala úni-

descobriments de la microfísica i la micro-

tan referencia al sentit de mesura del feno-

cament a partir d'aquesta relació és com

biología han posat en evidencia que, en la

men. Aquesta darrera accepció, de f ort

més va més insatisfactoria, si tenim en

relació entre fenomen i grandaria, les lleis

valor empíric, igual que !'escala cartograti-

compte les possibilitats de refl exió que el

no es traslladen d'una grandaria a una

ca, suposa una progressió li neal d'aproxi-

terme pot adquirir, una vega da alliberat

altra sense problemes, i aixó és valid pera

mació, un regle amb valors creixents i pro-

d'una perspectiva purament matematica.

qualsevol disciplina.

porciona ls, com en un termómetre, en un

En la geografía, el raonament analógic

La solució cartogratica, ampliament uti-

barómetre, etc. Malgrat que aquestes ac-

entre les escales cartogratica i geogratica

litzada en la geografía, es troba lluny d' es-

cepcions siguin necessaries i adequades

ha dificultat la problematització del con-

gotar les possibilitats del concepte. Reduir

als problemes que pretenen mesurar, la

cepte, en la mesura que la primera satisfa

escala a grandaria és una banalització que

complexitat de l'espai geogratic, i les dife-

plenament les exigencies empíriques de la

implica el problema immediat de la repre-

rents dimensions i mesures deis fenómens

segona. En les darreres decades, tanma -

senta ció, que pot anar, teóricament, de

socioespacials exigeixen un nivell d'abs-

teix, s'han imposat exigencies teóriques i

!'escala 1/1 del relat de Jorge Luis Borges

tracció més elevat.

conceptuals en tots els camps de la geo-

fins a una reducció que permeti situar el

grafía, i el problema de !'esca la, malgrat el fet de ser encara poc discutit,

comen~a

L'analisi següent esta dividit en tres

món en una petita il-lustració a la vora

apartats: el primer presenta, a partir de la

a

d'una pagina. L'empirisme geogratic n'ha

mat eixa geografía, les dificultat s que el

anar més enlla de la mesura de represen -

tingut prou, durant molt de t emps, amb l'ob-

raonament analógic entre les escales car-

ta ció gratic a del territori, i va adquirint

jectivitat geométrica i ha associat !'escala

togratica i geogratica plant ejara en la utilit-

nous perfils per a expressar la representa-

geogratica amb la cartogratica. A pa rtir

zació del concepte per a abordar la com-

ció de les diferents formes de percepció i

d'aquesta associació, ha integrat analítica-

plexitat de is fenómens espacials, i les

concepció d'alló real.

menten la noció d'escala problemes inde-

temptatives d'anar més enlla d'aquestes li-

L'objectiu d'aquest text és reprend re la

pendents com el nivell d'analisi, el nivell de

mitacions. El segon apartat analitza !'esca-

discussió sobre el concepte d'escala, pera

conceptualització, el nivell d'intervenció i

la com un problema metodológic essencial

superar els límits de l'analogia geografico-

el nivell de rea litat. Tot es redu·ia i es resa-

per a la comprensió del sentit i de la visibi-

cartogratica i plantejar les possibilitats del

lía en les diferents representacions car-

litat deis fenómens en una perspectiva es-

concepte amb relació a nous nivells d'abs-

togratiques, de manera que es confonia

pacial. L'escala com a tema introdueix la

tracció i d'objectivació. Amb aquest objec-

!'escala fracció amb !'esca la extensió i es

necessitat de coherencia entre alió perce-

tiu, !'escala es problematitzara com una

prenia el mapa pel territori. Pera Brunet et

but i alió concebut, ja que una escala de-

estrategia d'aproximació a alió real, que

al. (1993). a causa d'aquesta confusió, el

terminada indica únicament el camp de re-

implica tant la inseparabilitat entre granda -

geóg raf té dificultats per a ter-se entendre

ferenc ia en el qua l es dóna la pertinencia

ría i fenomen, fet que la defineix com un

quan utilitza els termes «gran)) i «petit a))

d'un fenomen (Boudon, 1991). El problema

problema dimensional, com la complexitat

ese ala pe r a designar supe rfí ei es de

centra l en aquesta perspectiva és !'exi-

deis fenómens i la impossibilitat d'aprehen-

grandaria inversa a la que expressen

gencia tant de cert nivel l d'abstracció

16

INÁ ELlAS DE CASTRO

com d'alguna forma de mesurament que

escala s'estableixen encara per analogia

culars, [que] proporcionen un coneixement

siguin inherents a la representació deis fe-

amb les deis mapes, a causa de la confusió

extremament parcial de la rea litat)); ordre

nómens. En aquest sentit, l'escala permet

entre els raonaments espacial i matematic,

de magnitud que significa dimensió, gran-

tractar la qüestió de la pertinencia de la

o com afirma Brunet (1992). de prendre el

daria; nivel/ d'analisi, que significa el reta ll

mesura amb relac ió a un espai de referen-

mapa pel territori.

subjecte a investigació; espai de concep-

cia i constitueix, per tant, una forma d'a-

El problema de la grandaria és, en reali-

ció, que seria el retall - nivell d'analisi-

proximació a alió real, una manera de con-

tat, intrínseca l'analisi espacial i els retall s

en el qual es visibilitza el problema investi-

templar el món i de fer-Io visible, d'indica r

escollits són els deis fenómens que aques-

gat, és a dir, el nivel/ de concepció. En rea -

propietats metriques, o «esca lables)), de

ta analisi privilegia. En la geografia humana

litat, es tracta d'intentar cercar l'espai de

les imatges basades en !'emergencia deis

els retalls utilitzats han estat el lloc (i les

visibilitat deis fenómens escollits partint

fenómens (Moles, 1995). El tercer, a mane-

diferents expressions d'aquest -ciutat,

del fet que «al canvi d'escala li correspon

ra de conclusió, pretén analitzar !'escala

barri, carrer, poble, etc.-). la regió, la

un canvi en el nivell de concepció)) (La-

comuna estrategia d'aprehensió de la rea-

nació i el món. En la geografía física els

coste, 1976, p. 62). El problema metodológic

litat que defineix el camp empíric de la in-

retall s no són necessariament aquests. En

plantejat és, sens dubte, pertinent, encara

vestiga ció, és a dir, els fenómens que

la geomorfologia, per exemple, són els que

que la solució no hagi anat gaire més enlla

donen sentit al retall espacial objectivat.

corresponen amb ordres de magnitud

de l'establiment de set ordres de magnitud,

Tot i que aquest sigui objecte de represen-

espaciotemporal diferenciats per als fenó-

que segons ell ((classifiquen les diferents

ta ció cartogratica, els nivells d'abstracció

mens que s'han d'estudiar, en la climatolo-

categories de conjunts espacials, no en

d'una representa ció que concedeix visibili-

gia !'escala pertinent és basicament conti-

funció de les escales de representació,

tat a alió re al són completament diferents

nental o planetaria. Per tant, tan important

sinó en fu nció de les diferents grandaries

de l'objectivitat de la representa ció gratica

com saber que les coses canvien amb la

en la realitat)) (Lacoste, 1976, p. 68); ésa dir

-mapa- d'aquest mateix real, que pot

grandaria, és saber exactament que canvia

que s'estableixen, empíricament, espais

ser ellloc, la regió, el territori nacional o el

i com.

món. El problema de l'escala en la geografía

previs d'analisi i de concepció, mapables

Fins a cert punt, !'escala coma problema

segons criteris ampliament coneguts i re-

epistemológic i metodológic ha estat ob-

tallats a partir de fenómens tradicional-

jecte de reflexió per a alguns geógrafs.

ment estudiats en la geografia. Per altra

Analitzant l'escala com un problema tona-

banda, en intentar separar les accepcions

L'analisi geogratica deis fenómens exigeix

mental de la geografia, Lacoste (1976) va

d'escala, nivell d'analisi i espais de con -

objectivar els espais en l'escala en que

formula r que les diferencies de grandaria

cepció, indicant el ((delicat problema)) que

aquests es perceben. Aquest pot ser un

de la superficie implicaven diferencies

cadascuna representa, l'autor va t ornar al

enunciat o un punt de partida per a consi-

quantitatives i qualitatives deis fenómens.

punt de partida, aixó és, a la idea fonamen-

derar, de manera explícita o implícita, que

Pera l'autor, la complexitat de les configu -

tal que !'escala és una mesura de superfi-

el fe nomen observat, articulat a una deter-

racions de l'espai terrestre és el resultat de

cie. El problema és rea lment delicat i la

minada escala, adquireix un sentit particu-

les múltiples interseccions entre les confi-

temptativa de sepa rar conceptualment alió

lar. Aquesta consideració podria ser abso-

guracions precises d'aquests diferents

que metodológicament esta integrat va

lutament banal si la practica geogratica no

fenómens, la visibilitat deis quals depen de

convertir el problema no solament en deli-

tractés !'escala a partir d'un raonament

!'escala geogratica de representació ade-

cat sinó també en insoluble, com es va

analógic ambla cartografia, que represen-

quada. Perqué «la realitat apareix diferent

demostrar amb els set ordres de magnitud

ta un real redu"it a partir d'un raonament

d'acord amb !'escala del mapa, d'acord amb

definits. Hi ha altres dificultats en la pro-

matematic. Aquest, que possibilita !'opera-

el nivell d'analisi)) (Lacoste, 1976, p. 61).

posta de La coste. Malgrat que l'autor

ció a través de la quall'escala dóna visibi-

L'autor introduei x algunes expressions

subratlla que !'escala és un deis problemes

mitjan~ant

la representació,

importants en la seva argumentació: con-

epistemológics fonamentals de la geogra-

s'imposa moltes vegades, i substitueix el

junts espacials, «definits per elements i les

fia, l'ús del terme només com a mesura de

litat a l'espai

tra~at

mateix fenomen. És cert que per als geó-

seves relacions, pero també pel

pre-

proporció entre la rea litat i la seva repre-

grafs les perspectivas de la gran i la petita

cís deis seus contorns cartogratics parti-

sentació, indic a un raonament fortament

17

El problema de !' esc ala

analógic amb l'escala cartogratica, i el pa-

qüestió. El seu objecte real d'investigació

cions socials de producc ió. En aquest punt

ral-lelisme establert entre nivells d'analisi i

és l'espai social, és a dir, la forma d'exis-

es planteja un problema. L'accepció de

reta lls espacials limita el concepte d'esca-

tencia espacial de les societats, que ell

nivell com a estructura i l'afirmació del fet

la a les mesures de representació carto-

pensa com una jerarquía, en la qual cada

que no tota area és una estructura li per-

gratica. La idea de nivell d'analisi com a

nivell corresp on amb una estructura preci-

metran afirmar que les arees homogenies

definidora de l'escala ens sembla aquí pro-

sa en el sistema de l'espai social estudiat.

no constitueixen un nivell d'analisi, ésa dir,

blematica. El terme nivell introdueix també

Segons la seva analisi solament s'ha de

«res no s'explica en una escala homoge-

una altra complicació particular ja que im-

tenir en compte la lógica deis fenómens

nia, per exemple, a escala regi onal [ ... ]H.

plica un sentit de jerarquía, que, com veu-

est udiats; es tracta d'una «escala lógica))

Com que estableix des del comen~ament

rem més endavant, va ser profundament

que l'autor contrapasa a l' escala espacial,

una jerarquía de nivells, el mateix estat na-

perjudicial per als diferents tractaments de

alhora que estableix coma qüestió clau de

cional es pot percebre com un nivell homo-

l'espai geografic. Si el «nivell d'analisi)) su-

la geografía l'articulació entre totes dues.

geni si es considera en una perspectiva

posa, com per altra banda la paraula indi-

En una temptativa d'alliberar de la carto-

planetaria, és a dir, en aquesta esca la

ca, un aprofundiment majar o menor en el

grafia la noció d'escala, l'autor intenta

aquest seria alió regional. L'autor va apun-

coneixement, aquest pot ser variable, inde-

situar el mapa en el lloc que li pertoca,

tar la contradicció pero no la va resoldre, la

pendent de !'escala.

apuntant el fet que tot mapament és sem-

presó orig inaria del paradigma totalitzador

L' escala és, en realitat, la mesura que

pre empíric i que el mapa no passa per un

del materialisme historie el va superar. En

proporciona visibilitat al fenomen . Aquesta

estadi conceptual; ésa dir, que «cap mapa

el se u objectiu, no de definir totes les esca-

no defineix, pertant, el nivell d'analisi, ni es

(i per tant cap lectura d'un mapa) no és es-

les de l'espai social, sinó de precisar els

pot confondre amb ell, ja que es tracta de

trictament geogratica, ja que es refereix al

preambuls teórics necessaris pera aques-

nocions independents conceptualment i

mapament de fenómens solament pera lo-

ta elaboració, l'autor apunta la necessitat

empíricament. En síntesi, !'escala solament

calitzar-losH i la geografía no es redueix a

de no pretendre anar més enlla de les pos-

és un problema epistemológic en tant que

l'estudi de les localitzacions (Grataloup,

si bilitats rea ls de l'escala cartogratica i

defineix espais de pertinencia de la mesu-

1979, p. 77). Darrere de la idea d'escala ló-

l'ambigüitat de les para ules nivel/ i escala.

ra deis fenómens, jaque, coma mesura de

gica versus escala espacial es troba el

Finalment, per tant, les contradiccions i

proporció, és un problema matematic. En

problema de les dues aproxima cions ac-

paradoxes ambles qu als s'enfronta alllarg

definir a priori els ordres de magnitud sig-

tuals a la geografía: la perspectiva de les

de la seva argu mentació no es resalen a

nificatius per a l'analisi, Lacoste va empre-

ciencies socials i el retall empíric de l'es-

partir deis seus supósits conceptuals, pero

sonar el concepte d'escala i el va transfor-

pai. «La reso lució de la relació exigeix ela-

tenen el merit d'alliberar determinats con-

mar en una fórmula previa, per altra banda

borar un sistema explicatiu de l'espai d'una

ceptes del seu ús convencional. Tan-

ja bastant utilitzada, per a retallar l'espai

societat, d'una escala espacial social,

mateix, en la seva perspectiva, l'esca l a

geogratic. La seva reflexió sobre l'escala,

d'una veritable escala geograticaH (Grata-

geogratica va continuar essent percebuda

tot i que oportuna i important, va introduir

loup, 1979 p. 77). En real itat l'aut or defineix

com un nivell d'analisi de fenómens so-

una falsa evidencia, aixó és, la grandaria

l'escala geogratica com una jerarquía de

cials, la referencia analítica deis quals no

en la relació entre el territori i la seva re-

nivells d'analisi de l'espai social, que pot

era necessariament l'espai,la qual cosa no

presentació cartograti ca. lntentant ana r

concebre's com un encaixament d'estruc-

concedía signifi cació, en la seva lógica

més enlla de la presó de la re presenta ció

tures, pero aclareix, tanmateix, que no tota

d'ocurrenc ia, a tots els retalls espacials; a

en el concepte d'escala, Grataloup (1979)

area és una estructura. El concepte es

més de ten ir el problema de deixar tora de

parla d'alló que ell anomena l'«escala

crea a partir de la crítica de l'empíria car-

l'esfera analítica de la geografía segments

geogratica tradicional)) i l'«escala concep-

togratica i deis supósits fenomenológics de

importants de l'espai, com els espais regio-

tu al)). En la primera remarca el contingut

l'«escala subjectiva)) de la geografía huma-

nals o també els espais d'alló quotidia de la

empíric i les dificultats de tra~ar els límits

nista, a partir de la qual s'intenta articular

geografía humanista, que, si bé no entren

entre escales, problema que la solució car-

la necessitat empírica deis reta lls espa-

en algunes estructure s conceptuals, s'im-

de resoldre; en la

cials amb la fidelitat al paradigma del

posen a partir de la realitat de la seva

segona formula la seva proposta per a la

materialisme historie, és a dir, de les rela-

existencia.

togratica no va ser

capa~

18

lná Elias de Castro

Altres autors com Racine, Raffestin i

ceptual que no sempre li és adequada. Un

una estrategia d'aprehensió de la reali-

Ruffy (1 983) també destaquen la inconve-

exemple de la pertinen cia d'aquesta crítica

tat-

perla impossibilitat d'aprehendre-la

niéncia de l'analogia entre les escales car-

és el treball que hem analitzat anteriorment.

in totum. En aquest punt afegeixen una

tografíe a i geografica. Per a ells aquest

Una altra reflexió deis autors es refereix al

nació fonamental sobre !'escala coma me-

problema existeix perqué la geografía no

paper de !'escala com a mediadora de l'a-

diadora entre intenció i acció, nació que

disposa d'un concepte propi d'escala i va

dequació de la relació entre la unitat d'ob-

apunta el component de poder en el ter-

adoptar el concepte cartografíe, malgrat

servació i l'atribut que se li associa, moltes

reny de !'escala, especialment en les deci-

que no és evident que aquest li sigui apro-

vegades ignorat pels geógrafs. Aquests

sions de I'Estat sobre el territori. No obs-

piat, ja que l'escala cartogratica expressa

adquiriran l'habit de postular que tots els

tant aixó, quan els autors es propasen anar

la representació de l'espai com a forma

comportaments que ells estudien, tates les

més enlla en aquesta reflexió a partir de

geométrica, mentre que l'escala geograti-

ocurréncies que observen, mesuren i cor-

l'assoc iació del concepte d'escala amb el

ca expressa la representació de les rela-

relacionen, es manifesten practicament en

concepte de dimensió d'un fenomen, re-

cions que les societats mantenen amb

una sola escala. Per als autors, al contrari,

dueixen el fenomen a la mesura, i resalen

aquesta forma geométrica. Els autors

es dóna una variació en els atributs deis

el problema fenoménic en el dimensional.

apunten algunas fonts d'ambigüitat impor-

fenómens de gran i petita escala. Així, la in-

En realitat, tot fenomen té una dimensió

tants, lliga des a la confusió entre !'escala

formació factual, les dades individuals o

d'ocurréncia, d'observació i d'analisi que li

geogratica i la cartogratica, i a la manca

desagregadas, els fenómen s manifestos, la

és més apropiada. L'esca la és també una

d'un concepte propi d'escala en la geogra-

tendencia a l'heterogene"itat, la valoració

mesura, pero no necessariament la del fe-

fía. El primer problema importa nt que plan-

de la intensitat són atributs deis fenómens

nomen, sinó aquella que s'ha escollit pera

tegen fa referencia a la distribució deis

observats a gran escala, mentre que la

observar-lo, dimensionar-lo i mesurar-lo mi-

fenómens, el caracter deis quals s'altera

informació estructuran!, les dades agrega-

llar. No és possible, pertant, confondre !'es-

d'acord ambles escales d'observació, tant

des, els fenómens latents, la tendencia a

cala, mesura arbitraria, amb la dimensió

cartogratica com geogratica, la qual cosa

l'homogene"ització i la valoració d'alló or-

d'alló que s'observa.

té com a conseqüéncia fonamental la

ganitzat són atributs deis fenómens obser-

tendencia al creixement de l'homogene·itat

vats a petita escala. Homogene"itat i hete-

de la geografía, lsnard, Racine i Reymond

en raó inversa a !'escala . Els autors apun-

rogene·itat són el resultat de la perspectiva

(1981) reprenen la idea de mediació entre

ten la qüestió de la previsibilitat de les

d'observació, fruit d' una elecció, que ha de

intenció i acció, com a component de po-

modificacions en el caracter o en les me-

ser conscient i explicitada. Pel que fa a les

der en el terreny de l'escala, i van més

sures de dispersió quan es passa d'una es-

especificitats deis fenómens en relació amb

enlla deis autors anteriors quan en remar-

cala a una altra. Com a resposta subratllen

les escales d'observació i de conceptualit-

quen la importancia per a la comprensió

la tendencia a la homog ene"itat deis fenó-

zació hi ha el problema, també apuntat per

deis papers exercits pels diferents agents

mens observats a petita escala i l'hetero-

aquests autors, del fet que algunas inferen-

de producció de l'espai com celes classes,

gene·itat deis fenómens a gran escala. Afir-

cias es tornen fal·laces quan traslladen

fraccions i grups de classe)). La seva refle-

men que cccadascú a la seva manera, els

situacions d'una escala a una altra , ja que

xió crida l'atenció sobre les aportacions

geógrafs behavioristes i els marxistas ba-

les coordenadas necessaries pera la loca-

espacials específiques de les ideologías i

sen els seus estudis deis processos en la

lització deis esdeveniments es modifiquen

de les accions d'actors públics i privats, a

selecció d'escales geogratiques diferents,

d'acord amb !'escala en la qual s'analitzen.

més de plantejar la qüestió de les escales

sense que malauradament s'expliciti,

Partint del principi que !'escala és una pro-

deis impactes ideológics d'aquests autors.

En analitzar qüestions metodológiques

almenys en la majoria deis casos, aquesta

blematica geogratica i ha ser pensada com

La contribució de la seva analisi es traba,

distinció fonamental entre escala cartogra-

a tal, com ha van fer els arquitectas pera

entre altres, en el fet d'incorporar al corpus

fíe a i geogratica)) (Racine et al., 1983, p.

!'arqu itectura, els autors van realitzar en-

geogratic les diferents escales de possibi-

125). La conseqüéncia més evident del pri-

cara una altra contribució important en de-

litat de les conseqüéncies del procés de

vilegi d'una escala de concepció en detri-

mostrar que l'escala és un ccprocés d'oblit

presa de decisions. És a dir, per als autors,

ment d'una altra és l'empresonam ent de

coherent)) -idea que és semblant a la de

des de qualsevol aproximació, quan es

l'espai de l'empíria en una estructura con-

Boudon (1991) quan afirma que !'escala és

tracta d'estudiar la distribució de poder

19

El problema de !'escala

en tre els diversos grups de la societat,

geografía no disposi d'un concepte propi

conseqüencia més amplia, que és la difi-

s'imposa el recurs al problema del poder, de

d'escala; la poca quantitat d'autors que es

cultat contemporania d'admetre una única

la influencia i de l'analisi deis processos

preocupen per !'escala com un problema

llei general i immutable explicativa de l'uni-

de presa de decisió en les escales adequa-

metodologic essencial, o el fet que el pro-

vers. S'havia subvertit el ben estru cturat

des. La seva contribució és evident, ja que

blema metodologic associat amb !'escala

edifici newtonia, fonamentat en un cosmos

indica l'espacialit at del procés de decisió

en la geografí a és difícil de resoldre i exi-

amb moviment immutable, atemporal i pre-

en diferents escales, sense que sigui pos-

geix encara un gran esforº de reflexió i

visible, és a dir, precís com una maquina

sible, per tant, inferir !'esfe ra dei s fets

abstracció.

perfecta (M orin, 1990). Els avenºos de la

l'escala com a problema epistemológic

partir del descobriment deis microfeno-

d'una escala a una altra. Aquesta perspect iva té conseqüencies immediates quan

ciencia moderna, per tant, especialment a

l'objecte d'estudi és la territorialitat del

mens en la física, la termodinamica i labio-

poder i planteja la necessitat de diferenciar-

La paraula escala s'utilitza freqüentment

logía, permetran fer algunes constatacions

ne les característiques en escales dife-

pera designar una relació de proporció

f ona mentals sobre l'escala com a qüestió

rents; és a dir que, en aquest cas, la per-

entre objectes (o superficies) i la represen-

metodologica. És cada vegada més evident

tinencia de la mesura ha de ser, més que

ta ció d'aquests en mapes, maquetes i pla-

que !'escala és un problema no solament

mai, considerada. Els autors formu len, tam-

nols, i indi ca el conjunt de possibilitats

dimensional, sinó també, i profundament,

bé, les dificultats que implica !'escala com

infinites de repre sent ació d'allo real, com-

fenomenic, la qual cosa impli ca conse-

a problema metodologic, una posició que,

plex, multifacetat i multidimension al, alhora

qüencies importa nts en el desenvolupa-

per altra banda, ja és recurrent entre

que constitueix una f órmula necessaria

ment mateix de la ciencia moderna. Prigo-

aquells que pretenen escometre la qüestió

pera abordar-ha. La practica de seleccio-

gine i Stengers (1986) en analitzar els límits

de !'escala en la geografía: «Aprendre a

nar parts d'a llo real esta ta n banalitza-

del paradigma classic de la ciencia newto-

tracta r amb les escales és una ambició

da que oculta la co mplexit at conceptual

niana afirmen que, després de l'edat clas-

!loable. Tanmateix, caldra fer un esforº de

que aquesta mateixa practica suposa. Com

sica, l'univers físic obert a la investigació

concepció enorme que permeti, per una

que no es tracta sol ament de grand aría

va esclatar pel que fa a les dimensions, fet

banda, definir els diferents nivells escalars

o de rep resentació gratica, cal superar

que fa possible estudiar actualment tant

en el si deis quals s'i nscriu en les activitats

aquests límits pera af rontar el desafiament

les partícules elementals com els signes

que ens interessen, i, per l'altra, transferir

epistemologic que el terme escala i l'apro-

procedents de l'univers. El coneixement, en

actituds a una escala, explicitant-ne alhora

ximació necessariament fragmentada a

realitat pie de llac unes, abraºa fenomens

la contra partida en una altra escala))

allo real plantegen. Com a proposicions ini-

els extrems deis qu als estan separats per

(lsnard et al., p. 154). En les conclusions,

cials és necessari per ta nt, en prim er lloc,

una diferencia d'escala d'aproximadament

al·lu deixen al problema de la «debilitat deis

superar la idea que !'escala s'esgota coma

quaranta potencies de 10. L'extensió deis

mitjans operatius de la geografía quan es

projecció gratica, i en segon lloc, pensar

límits de l'univers va implicar altres conse-

tracta d'anar més enlla de la concepció

!'escala com una aproximació a allo real,

qüencies. En primer lloc, l'estabilitat del

d'un problema pera aprehendre el món de

amb tates les dificultats que aquesta pro-

moviment deis astres, l'observació i el cal-

l'empíri all, fet que constitueix una dificultat

posició implica. La nació d'escala inclou

cul del retorn periodic d'aquests sempre al

de base pera definir un concepte operatiu

tant la relació com la inseparabilitat entre

mateix lloc, que va ser una de les fonts

d'escala. Es tracta, per tant, d'una qüestió

grandaria i fenomen. Els experiments cien-

d'inspiració més antig ues de la ciencia

encara sense resposta satisfactoria.

tífics, obligats a tractar amb objectes, feno-

classica, es va posar en qüestió quan es va

La discussió anterior no esgota de ca p

mens i efectes en escales com més va més

contrasta r amb el comportament de les

manera les referencies a !'escala des de la

micro i com més va més macro, van con-

partícules elementals que es transformen,

geografía, pero reuneix, tanmateix, les preo-

du ir a ref lexions sobre les possibilitats i

que col-li deixen, que es descomponen i

cupacions conceptuals i metodologiques

límits de les lleis que reg eixen els feno-

neixen. En segon lloc, el temps, una re-

més consistents sobre el tema. Sorgiran al-

mens observat s en un a mateixa escala per

ferenc ia de la biología, la geología i les

gunes qüestions recurrents: l'escassetat

a fenomens en una altra escala (UIImo,

ciencies socials, va penetrar també en el

bibliogratica sobre el tema; el fet que la

1969). Aquesta constatació implica una

nivell fonamental i cosmologic, d'on era

20

lná Elias do Castro

exclós en nom d'una llei eterna. En síntesi,

«duresn. Com que també es tracta d'un

ments); 3) !'escala no fragmenta alió real,

la llei universal de Newton no aconsegueix

problema epistemológic, la reflexió sobre

només en permet l'aprehensió.

explicar-ha tot en aquest univers ampliat

!'escala es pot trabar també a la fi losofía,

La qüestió de !'escala remettant a la per-

perque el seu mecanisme de base no és

amb Merleau-Ponty, o en !'arqu itectu ra.

cepció d'alló real en els diferents «tableaux

transferible de !'escala macroscópica a la

Reflexionant sobre les dificultats d'aproxi-

visuelsn de Merleau-Ponty, com també al

microscópica.

mació a alió real, Merleau-Ponty (1964)

significat de l'elecció i del contingut de ca-

La escala és, en conseqüencia, un pro-

indica que hi ha en aquesta ap roximac ió

da «tableaun. Aquí entrem en una proble-

blema que se li planteja al pensament

una fragmentació únicament perceptiva,

matica amb relació a les ciencies de l'es-

científic modern. Per a Ullmo «la jerarquía

en la qual tot objecte percebut posseeix el

pai -geografía, arqu itectura- i les que estudien els processos físics i biológics en

deis ens científics li dóna tot el sentit a la

mateix valor, perque cadascun forma part

noció d'escala deis fenómens, noció

d'un conjunt del qual es destaca només

l'espai. Les projeccions d'alló real i el con-

corrent que hem utilitzat sense definir-la

com una projecció particular. La seva no-

tingut de cadascuna ultrapassen, pe r tant,

d'una manera precisa, peró que mereix

ció d'escala remet a alió rea l i a la seva

les possibilitats explicatives i la simplicitat

atención (1969, p. 72). Pera ell, !'escala es

representació, que es fa, necessariament,

operacional de !'escala grafica. La qüestió

defineix tant quan se seleccionen els ins-

a partir de relacions de magnitud visibles

que es planteja fa referencia al significat

truments que s'utilitzen en els experi-

d'una mateixa realitat. De manera que, per

d'alló que es torna visible a una determina-

ments amb fenómens microscópics, com

al filósof, !'escala és una noció que suposa

da escala, i el seu significat en relació amb

en els sentits de !'observador de fenómens

projectivitat, és a dir, un conjunt de confi -

alió que roman invisib le (també les nocions

macroscópics. Un mateix fenomen, obser-

guracions, en les quals una és projecció

de visible i invisible que incloem aquí han

vat amb instruments i escales diferents,

d'una altra, peró que conserven tanmateix

de remetre 's a Merleau-Ponty). En aquest

mostrara aspectes diferenciats en cada

les seves relacions harmóniques. En les

sentit, el que és important és la percepció

cas. «Col-locar-se en una determinada

seves paraules, ens imaginem un ésser en

resultant, en la qual alió real és present.

escala és [ ... ) renunciar a percebre tot

si que apareix traslladat d'acord amb una

L'escala és en definitiva l'artifici analític

relació de magnitud, de manera que les

que dóna visibilitat a alió rea l.

alió que passa en !'escala

inferior~>

(Op.

cit., p. 73). L'autor aporta a més la noció

seves representacions en diferents esca-

En !'arquitectura, !'escala ha estat una

d'«ordre de magnitud» deis fenómens

les són diversos quadres visuals del

qüestió epistemológ ica per excel-lenc ia

(adoptada posteriorment perLa coste pera

mateix en si. La importancia de l a seva

pera Boudon (1991 , p. 186) que, bastant ra-

definir els retalls espacials de la geogra-

noció de projectivitat resideix en el fet

dical en la conceptualització, afirma: «L'es-

fía) com a punt de partida operatiu ade-

d'indicar que no hi ha jerarquía entre ma-

cala no existeix ... Com a pertinencia de

quat a les diferencies d'escala, i afegeix la

cro i microfenómens. Aquests no són pro-

mesura compren una varietat de possibili-

proposició que !'escala d'observació crea

jeccions més o menys augmentades d'un

tats infinita. És per natura multiplicitat, i

el fenomen. En realitat, alió que és visible

real en si, ja que alió real es projecta en

coma tal irreductible a un princ ipi únic, tret

en el fenomen i en possibilita el mesura-

cadascun d'ells. «El contingut de la meva

que aquest principi es plantegi arbitraria-

ment, l'analisi i l'explicació depen de !'es-

percepció, microfenomen, i la visió a gran

ment.» Pera elll'escala en si no existeix, i

cala d'observació. També Levy-Leblond

escala deis phénoménes-enveloppe no

és per aixó que constitueix un problema.

(1991). responent a qüestions sobre meca-

són dues projeccions de l'en si: l'ésser

Com ja hem indicat més amunt en la

nica qu antica, afirma que amb el desenvo-

n'és el fonament común (Merleau-Ponty,

referencia a Merleau-Ponty, !'escala és

lupament de la física atómica es va adqui-

1964, p. 280).

una projecc ió d'a lló real, peró la realitat en

rir consciencia del fet que els objectes a

Fins aquí, es poden per tant establir tres

continua essent la base de constitució, hi

escala atómica (els electrons, els protons i

pressupósits: 1) no hi ha escales més o

roman. Com que alió rea l solament es pot

els nuclis) tenien un comportament molt

menys valides, la realitat es troba contin-

aprehendre per representació i per frag -

diferent del deis objectes que nosaltres

guda en totes; 2) !'escala de percepció

mentació, !'escala és una practica, tot i que

experimentem a escala macroscópica. La

sempre esta al nivel! del fe nomen percebut

intu.itiva i no reflexionada, d'observació i

discussió sobre !'escala com a problema

i concebut (pera la filosofía aquest seria el

elaboració del món. No espanta la polise-

metodológic no es limita a les ciencies

macrofenomen, aquel! que dispensa instru-

mia del terme, la utilització d'aquest coma

21

El problema de rescala

aquest punt passem al problema concret

deixi de ser l'únic operador de corres-

coneixement. El significat més habitual, i

del retall espacial/concepció. La pregunta

pondencia amb alió real per a esdevenir

més simple, d'escala és el de mesura de

que sorgeix immediatament és: quin frag -

també percepció, conc epció i un operador

representació grafica (amb reducció i am-

ment de l'espai s'ha de considerar? Mal-

de complexitat.

pliació) d'area . Aquesta simplicitat mate-

grat tot, la idea de reta l! corres pon aquí a

significat específic en diferents arees del

En res um, podem partir de la su posició

matica oculta la complexitat enorme del

l'elecció de parts d'igual valor. Cada retall

que !'escala posseeix quatre camps funda-

term e quan es tracta de retallar la realitat

implica, de fet, la constitució d'«unitats de

dors: el referent, la percepció, la concep-

espacial. Aquest retall su posa, conscient o

concepcióu, que no tenen necessariament

ció i la representa ció. Aquests camps defi-

inconscientment, una concepció que infor-

la mateixa mesura ni la mateixa dimensió,

neixen, dones, una figuració de l'espai que

ma sobre una percepció de l'espai total i

pero que posen en evidencia relacions, fe-

no és solament una caracterització d'un

del «fragmentu escollit. En altres paraules,

nómens, fets que en un altre retall no tin-

espai amb relació a unes coordenades, si-

>

(Op. cit.. p. 13).

d'une réflexion sur l'échelle, l'idée fon-

La complexité et la concaténation de la réa-

objective. En réalité, l'échelle est un probleme

lité obligent a considérer la pertinence de ses

opérationnel fondamental. non seulement pour

différe nts niveaux.

a ne

comme représe ntati on L'idée contenue dans le titre de cette troisieme

pas imposer arbi-

la géographie ou pour l'architecture, mais

partie semble banal mais introduit deux com-

trai rement les di fférentes échelles ca rto-

aussi pour toute expérience scientifique. L'idée

plications : la premiere. qui oblige

a situer

a la place qui luí con-

graphiques comme niveaux hiérarchiques a partir

du caractere opérationnel existe paree que la

l'échelle cartographique

d'un quelconque postulat initial, fait qui ren-

question de l'échelle surgit dans le processus

vient. étant donné que la réalité est toujours

drait inadéquat le recours a elle comme para-

opérationnel de la recherche, c'est-a-dire dans

appréhendée par représentation. mais pas

digme unique. En d'autres term es, le change-

le développement des diverses étapes que

nécessairement cartographique ; la deuxieme.

ment d'échelle n'est pas une question de

constituent l'expérimentation. l'analyse et la

qui nous défie de travailler empiriquement

découpage métrique . mais il implique des

synthese dans différents domaines scientifi-

avec un concept d'échelle libéré de l'analogie

transformations qualitatives non hiérarchi-

ques. Le Moigne (1991) souligne le sens heu-

cartographique. bien que sans renoncer a la

ques qui doivent etre explicitées.

A ce

point

ristique de l'échelle. qui met l'accent sur la

cartographie comme instrument importan! pour

de notre raisonnement. nous passons au

complexité et la multiplicité des mesures d'un

l'analyse spatiale. Harvey (1973). en travaillant

probleme concret du découpage espace/con-

phénomene, cessant d'etre le seul opérateur

avec la notion d'échelles d'urbanisa tion. a

ception. La question qui surgit immédiatement

de correspondance avec le rée l pour etre aussi

observé le phénomene dans ses dimensions et

est la suivante : quelle portian de l'espace

perception. conception et opérateur de com-

expressions spatiales multiples. chaque échelle

doit etre considérée ? L'idée de déco upage

plexité.

représentant une pha se particuliere du pro-

correspond ici. en effet. au choix de parties

En synthese. nous pouvons partir de la sup-

cessus, un ensemble de caractéri stiq ues

d'égale valeur. Chaque découpage implique.

position que l'échelle possede quatre domai -

intrinseques. L'échelle a été objectivée grace a

de fait. la constitution d'« unités de concep-

nes fondateurs : la référence, la perception. la

la visibilité de parties du réel, qui représentent

tion )), qui n'ont pas nécessairement la meme

conception et la représentation. Ces champs

des structures qui se différencient en fonction

taille ni la meme dimension. mais qui mettent

définissent. de cette maniere. une figuration

du point de vue de l'observateur. L'importance

en évidence des rapports. des phénomenes.

de l'espace qui n'est pas seulement une carac-

opérationnelle de la notion utilisée par l'auteur

des faits qui. dans un autre découpage. n'au-

térisation d'un espace en ra pport avec des

ré side dans l'observation de l'urbanisat ion

ra ient pa s la meme visibili té. De la meme

coordonnées, mais une figuration d'un espace

comme un phénomene qui acquiert des carac-

maniere, le point de vue de l'échelle symbo-

plus vaste que celui qui peut etre appréhendé

téristiques particulieres avec le changement

lique, qui attribue un sens a la partie repré-

dans sa globalité, c'est-a-dire que c'est l'ima-

d'échel le.

30

l ná Elias do Casu o

La tradition des études urbaines, que ce soit

choses changent avec la taille que de savoir

Pour finir, nous voudrions revenir a la con-

au travers des réseaux urbains. des systemes

comment elles changent. comment sont les nou-

tribution spécifique de la discussion antérieure

urbains, de la polarisation ou de la centralité, a

veaux contenus dans les nouvelles dimensions.

a la recherche géographique. et nous sug-

apporté un riche corpus d'informations sur

Et c'est. finalement. une problématique géo-

gérons la nécessité de considérer la dualité

cette forme. de plus en plus douée d'ubiquité,

graphique essentielle.

implicite sous jacente

a l'objet de travail du

d'organisation socio-spatiale. Toutefois, les

Nous pouvons aHirmer que l'échelle intro-

géographe : le phénoméne et le découpage

contributions des auteurs précédents a la pro-

duit le probleme du polymorphisme de l'espace,

spatial auquel celui-ci donne sens. En consé-

blématique opérationnelle de l'échelle dans la

et que le jeu des échelles devient un jeu

quence. pour le domaine de recherche de la

géographie résident dans sa libération d'un

de relations entre phénomenes d'amplitude et de

géographie, il n'y a pas de découpages terri-

point de vue fortement cartographique et dans

nature diverses. La flexibilité spatiale souleve.

toriaux sans signification explicative ; ce que

l'observation de l'urbanisation non seulement

par conséquent. un double probleme : celui de

1' on trouve. tres souvent, ce sont des cons-

comme une forme d'organisation de l'espace

la pertinence des relations étant aussi défini

tructions théoriques qui privilégient l'explica-

a certaines

mais aussi comme un phénomene social com-

par la pertinence de la mesure dans son rap-

tion de phénoménes pertinents

plexe, dont les échelles d'observation/concep-

port a son espace de référence. Nous avons la

échelles territoriales. La récente réinvention

tion soulignent les changements de contenu et

un probléme fondamental dans la recherche de

du lieu dans la géographie de meme que la

de sens du phénomene lui-meme. C'est-a-dire

la compréhension de l'articulation de phé-

discussion, toujours actuelle, sur la région

que, comme nous l'avons déja indiqué au

nomenes considérés a différentes échelles ; en

nous obligent a nous pencher sur l'adéquation

début, lorsque la taille varie, les choses chan-

outre, étant donné que les faits sociaux sont

permanente de notre structure conceptuelle

gent. ce qui n'est pas peu dire, étant donné

nécessairement liés. la question précédente

aux possibilités heuristiques de toutes les

qu'il est aussi important de savoir que les

est pertinente.

échelles.

GAATAlllU'. Christ1en, (19791. • Démarches des échelles •. Espaces

M!Us. Abraham (19951. As cibncias de impreciso.

BIBLIOGRAPHIE

BouooN. Phllippe •Avant-propos Pourquoi 1'échelle?o. in De l'arch•recrure b l'épisrhémolog•e la quesuon de l'échelle Parfs PUF. 1991, p 1-24 - (1 9911. •l'échelle comme phénomene: différences d'échelles • m

De l'archllecture ~ l'épisrémologle. l a quesrion de l'échelle. p. 68· - (19911. • De la question de l'échelle ~ l'échelle comme question •.

in Os l'archirecrure a l'éprsrémolog•e la quesuon de l'éche/le.

BAUNET, A. ; FERAAS, R.; THERAV, H (19931. les mees de fa géographie

D1ctionnaire critique. Reclus/La Documentation Mompellier.

Fran~aise.

MORIN, Edgard (19821. Science avec conscience. Fayard. Paris.

UniVers•tv Press. Londres ISNAAO. H.; AACIEN, J.·B.; REYMONO, H (1981 1. Prob/émacique de fa géo-

---{19901. lnuoducuon á la pensée complexe. ESS Éditeur. (Communi-

brasíle~ro

•. f/evrsra Brasifeira de

Geografía, 4011 1. p. 51·82. janv1er-mars. Rio de Ja ne~ro.

calion ct Complexitél. Paris. PAIGOGINE, llya & SreNGERS, lsabelle (1979/19861. l a nouvelle afhance.

KliuN, Thomas (19831. la suucrure des révofurions SC/enrif•ques. Flammanon. Parrs.

Méramorphose de fa science. Gallimard. París. RACINE. J. 8 ; IWFESTIN, C.; AUFFV, V (19831 • Escala e a