El PROBLEMA DE l'ESCALA lntroducció
dre'ls directament, fet que la situa també
aquests qualificatius. Referir-se a alió local
com un problema fenomenic. El tractam ent
com a gran escala i al món com a petita
Amb un ús tan antic com el de la mateixa
geogratic d'a lló real s'enfronta al problema
escala és utilitzar una fracció com a base
geografía, el terme escala es troba de tal
basic de la grandaria, que oscil-la entre
descriptiva i analítica, quan aquesta és úni-
manera incorporat al vocabulari i a l'imagi-
l'espai local i el planetari. Aquesta oscil-la-
cament un instrument. En rea litat es tracta
nari geogratics que qualsevol discussió
ció de grandaries i de problemes no és una
d'un terme polisemic que significa en la
sobre el terme sembla mancada de sentit,
prerrogativa de la geografía. A Grec ia ja
geografía tant la frac ció de la divisió d'una
o fins i tot d'utilitat. Com a recurs materna-
s'afirmava que, quan la grandaria canvia,
superficie representada com també un in-
tic fon amental de la cartografía !'escala ha
les coses canvien. L'arquitectura, la física,
dicador de la grandaria de l'espai conside-
estat sempre una fracció que indica la
la biología, la geomorfologia, la geología,
rat, en aquest cas una classificació deis
relació entre les mesures d'alló real i les de
a més d'altres disciplines, s'enfronten a
ordres de magnitud; en algunes disciplines
la seva representació gratica. No obstant
aquesta mateixa situació. Recentment, els
especifiques, moltes altres significa cions
aixó, la conceptualització de !'escala úni-
descobriments de la microfísica i la micro-
tan referencia al sentit de mesura del feno-
cament a partir d'aquesta relació és com
biología han posat en evidencia que, en la
men. Aquesta darrera accepció, de f ort
més va més insatisfactoria, si tenim en
relació entre fenomen i grandaria, les lleis
valor empíric, igual que !'escala cartograti-
compte les possibilitats de refl exió que el
no es traslladen d'una grandaria a una
ca, suposa una progressió li neal d'aproxi-
terme pot adquirir, una vega da alliberat
altra sense problemes, i aixó és valid pera
mació, un regle amb valors creixents i pro-
d'una perspectiva purament matematica.
qualsevol disciplina.
porciona ls, com en un termómetre, en un
En la geografía, el raonament analógic
La solució cartogratica, ampliament uti-
barómetre, etc. Malgrat que aquestes ac-
entre les escales cartogratica i geogratica
litzada en la geografía, es troba lluny d' es-
cepcions siguin necessaries i adequades
ha dificultat la problematització del con-
gotar les possibilitats del concepte. Reduir
als problemes que pretenen mesurar, la
cepte, en la mesura que la primera satisfa
escala a grandaria és una banalització que
complexitat de l'espai geogratic, i les dife-
plenament les exigencies empíriques de la
implica el problema immediat de la repre-
rents dimensions i mesures deis fenómens
segona. En les darreres decades, tanma -
senta ció, que pot anar, teóricament, de
socioespacials exigeixen un nivell d'abs-
teix, s'han imposat exigencies teóriques i
!'escala 1/1 del relat de Jorge Luis Borges
tracció més elevat.
conceptuals en tots els camps de la geo-
fins a una reducció que permeti situar el
grafía, i el problema de !'esca la, malgrat el fet de ser encara poc discutit,
comen~a
L'analisi següent esta dividit en tres
món en una petita il-lustració a la vora
apartats: el primer presenta, a partir de la
a
d'una pagina. L'empirisme geogratic n'ha
mat eixa geografía, les dificultat s que el
anar més enlla de la mesura de represen -
tingut prou, durant molt de t emps, amb l'ob-
raonament analógic entre les escales car-
ta ció gratic a del territori, i va adquirint
jectivitat geométrica i ha associat !'escala
togratica i geogratica plant ejara en la utilit-
nous perfils per a expressar la representa-
geogratica amb la cartogratica. A pa rtir
zació del concepte per a abordar la com-
ció de les diferents formes de percepció i
d'aquesta associació, ha integrat analítica-
plexitat de is fenómens espacials, i les
concepció d'alló real.
menten la noció d'escala problemes inde-
temptatives d'anar més enlla d'aquestes li-
L'objectiu d'aquest text és reprend re la
pendents com el nivell d'analisi, el nivell de
mitacions. El segon apartat analitza !'esca-
discussió sobre el concepte d'escala, pera
conceptualització, el nivell d'intervenció i
la com un problema metodológic essencial
superar els límits de l'analogia geografico-
el nivell de rea litat. Tot es redu·ia i es resa-
per a la comprensió del sentit i de la visibi-
cartogratica i plantejar les possibilitats del
lía en les diferents representacions car-
litat deis fenómens en una perspectiva es-
concepte amb relació a nous nivells d'abs-
togratiques, de manera que es confonia
pacial. L'escala com a tema introdueix la
tracció i d'objectivació. Amb aquest objec-
!'escala fracció amb !'esca la extensió i es
necessitat de coherencia entre alió perce-
tiu, !'escala es problematitzara com una
prenia el mapa pel territori. Pera Brunet et
but i alió concebut, ja que una escala de-
estrategia d'aproximació a alió real, que
al. (1993). a causa d'aquesta confusió, el
terminada indica únicament el camp de re-
implica tant la inseparabilitat entre granda -
geóg raf té dificultats per a ter-se entendre
ferenc ia en el qua l es dóna la pertinencia
ría i fenomen, fet que la defineix com un
quan utilitza els termes «gran)) i «petit a))
d'un fenomen (Boudon, 1991). El problema
problema dimensional, com la complexitat
ese ala pe r a designar supe rfí ei es de
centra l en aquesta perspectiva és !'exi-
deis fenómens i la impossibilitat d'aprehen-
grandaria inversa a la que expressen
gencia tant de cert nivel l d'abstracció
16
INÁ ELlAS DE CASTRO
com d'alguna forma de mesurament que
escala s'estableixen encara per analogia
culars, [que] proporcionen un coneixement
siguin inherents a la representació deis fe-
amb les deis mapes, a causa de la confusió
extremament parcial de la rea litat)); ordre
nómens. En aquest sentit, l'escala permet
entre els raonaments espacial i matematic,
de magnitud que significa dimensió, gran-
tractar la qüestió de la pertinencia de la
o com afirma Brunet (1992). de prendre el
daria; nivel/ d'analisi, que significa el reta ll
mesura amb relac ió a un espai de referen-
mapa pel territori.
subjecte a investigació; espai de concep-
cia i constitueix, per tant, una forma d'a-
El problema de la grandaria és, en reali-
ció, que seria el retall - nivell d'analisi-
proximació a alió real, una manera de con-
tat, intrínseca l'analisi espacial i els retall s
en el qual es visibilitza el problema investi-
templar el món i de fer-Io visible, d'indica r
escollits són els deis fenómens que aques-
gat, és a dir, el nivel/ de concepció. En rea -
propietats metriques, o «esca lables)), de
ta analisi privilegia. En la geografia humana
litat, es tracta d'intentar cercar l'espai de
les imatges basades en !'emergencia deis
els retalls utilitzats han estat el lloc (i les
visibilitat deis fenómens escollits partint
fenómens (Moles, 1995). El tercer, a mane-
diferents expressions d'aquest -ciutat,
del fet que «al canvi d'escala li correspon
ra de conclusió, pretén analitzar !'escala
barri, carrer, poble, etc.-). la regió, la
un canvi en el nivell de concepció)) (La-
comuna estrategia d'aprehensió de la rea-
nació i el món. En la geografía física els
coste, 1976, p. 62). El problema metodológic
litat que defineix el camp empíric de la in-
retall s no són necessariament aquests. En
plantejat és, sens dubte, pertinent, encara
vestiga ció, és a dir, els fenómens que
la geomorfologia, per exemple, són els que
que la solució no hagi anat gaire més enlla
donen sentit al retall espacial objectivat.
corresponen amb ordres de magnitud
de l'establiment de set ordres de magnitud,
Tot i que aquest sigui objecte de represen-
espaciotemporal diferenciats per als fenó-
que segons ell ((classifiquen les diferents
ta ció cartogratica, els nivells d'abstracció
mens que s'han d'estudiar, en la climatolo-
categories de conjunts espacials, no en
d'una representa ció que concedeix visibili-
gia !'escala pertinent és basicament conti-
funció de les escales de representació,
tat a alió re al són completament diferents
nental o planetaria. Per tant, tan important
sinó en fu nció de les diferents grandaries
de l'objectivitat de la representa ció gratica
com saber que les coses canvien amb la
en la realitat)) (Lacoste, 1976, p. 68); ésa dir
-mapa- d'aquest mateix real, que pot
grandaria, és saber exactament que canvia
que s'estableixen, empíricament, espais
ser ellloc, la regió, el territori nacional o el
i com.
món. El problema de l'escala en la geografía
previs d'analisi i de concepció, mapables
Fins a cert punt, !'escala coma problema
segons criteris ampliament coneguts i re-
epistemológic i metodológic ha estat ob-
tallats a partir de fenómens tradicional-
jecte de reflexió per a alguns geógrafs.
ment estudiats en la geografia. Per altra
Analitzant l'escala com un problema tona-
banda, en intentar separar les accepcions
L'analisi geogratica deis fenómens exigeix
mental de la geografia, Lacoste (1976) va
d'escala, nivell d'analisi i espais de con -
objectivar els espais en l'escala en que
formula r que les diferencies de grandaria
cepció, indicant el ((delicat problema)) que
aquests es perceben. Aquest pot ser un
de la superficie implicaven diferencies
cadascuna representa, l'autor va t ornar al
enunciat o un punt de partida per a consi-
quantitatives i qualitatives deis fenómens.
punt de partida, aixó és, a la idea fonamen-
derar, de manera explícita o implícita, que
Pera l'autor, la complexitat de les configu -
tal que !'escala és una mesura de superfi-
el fe nomen observat, articulat a una deter-
racions de l'espai terrestre és el resultat de
cie. El problema és rea lment delicat i la
minada escala, adquireix un sentit particu-
les múltiples interseccions entre les confi-
temptativa de sepa rar conceptualment alió
lar. Aquesta consideració podria ser abso-
guracions precises d'aquests diferents
que metodológicament esta integrat va
lutament banal si la practica geogratica no
fenómens, la visibilitat deis quals depen de
convertir el problema no solament en deli-
tractés !'escala a partir d'un raonament
!'escala geogratica de representació ade-
cat sinó també en insoluble, com es va
analógic ambla cartografia, que represen-
quada. Perqué «la realitat apareix diferent
demostrar amb els set ordres de magnitud
ta un real redu"it a partir d'un raonament
d'acord amb !'escala del mapa, d'acord amb
definits. Hi ha altres dificultats en la pro-
matematic. Aquest, que possibilita !'opera-
el nivell d'analisi)) (Lacoste, 1976, p. 61).
posta de La coste. Malgrat que l'autor
ció a través de la quall'escala dóna visibi-
L'autor introduei x algunes expressions
subratlla que !'escala és un deis problemes
mitjan~ant
la representació,
importants en la seva argumentació: con-
epistemológics fonamentals de la geogra-
s'imposa moltes vegades, i substitueix el
junts espacials, «definits per elements i les
fia, l'ús del terme només com a mesura de
litat a l'espai
tra~at
mateix fenomen. És cert que per als geó-
seves relacions, pero també pel
pre-
proporció entre la rea litat i la seva repre-
grafs les perspectivas de la gran i la petita
cís deis seus contorns cartogratics parti-
sentació, indic a un raonament fortament
17
El problema de !' esc ala
analógic amb l'escala cartogratica, i el pa-
qüestió. El seu objecte real d'investigació
cions socials de producc ió. En aquest punt
ral-lelisme establert entre nivells d'analisi i
és l'espai social, és a dir, la forma d'exis-
es planteja un problema. L'accepció de
reta lls espacials limita el concepte d'esca-
tencia espacial de les societats, que ell
nivell com a estructura i l'afirmació del fet
la a les mesures de representació carto-
pensa com una jerarquía, en la qual cada
que no tota area és una estructura li per-
gratica. La idea de nivell d'analisi com a
nivell corresp on amb una estructura preci-
metran afirmar que les arees homogenies
definidora de l'escala ens sembla aquí pro-
sa en el sistema de l'espai social estudiat.
no constitueixen un nivell d'analisi, ésa dir,
blematica. El terme nivell introdueix també
Segons la seva analisi solament s'ha de
«res no s'explica en una escala homoge-
una altra complicació particular ja que im-
tenir en compte la lógica deis fenómens
nia, per exemple, a escala regi onal [ ... ]H.
plica un sentit de jerarquía, que, com veu-
est udiats; es tracta d'una «escala lógica))
Com que estableix des del comen~ament
rem més endavant, va ser profundament
que l'autor contrapasa a l' escala espacial,
una jerarquía de nivells, el mateix estat na-
perjudicial per als diferents tractaments de
alhora que estableix coma qüestió clau de
cional es pot percebre com un nivell homo-
l'espai geografic. Si el «nivell d'analisi)) su-
la geografía l'articulació entre totes dues.
geni si es considera en una perspectiva
posa, com per altra banda la paraula indi-
En una temptativa d'alliberar de la carto-
planetaria, és a dir, en aquesta esca la
ca, un aprofundiment majar o menor en el
grafia la noció d'escala, l'autor intenta
aquest seria alió regional. L'autor va apun-
coneixement, aquest pot ser variable, inde-
situar el mapa en el lloc que li pertoca,
tar la contradicció pero no la va resoldre, la
pendent de !'escala.
apuntant el fet que tot mapament és sem-
presó orig inaria del paradigma totalitzador
L' escala és, en realitat, la mesura que
pre empíric i que el mapa no passa per un
del materialisme historie el va superar. En
proporciona visibilitat al fenomen . Aquesta
estadi conceptual; ésa dir, que «cap mapa
el se u objectiu, no de definir totes les esca-
no defineix, pertant, el nivell d'analisi, ni es
(i per tant cap lectura d'un mapa) no és es-
les de l'espai social, sinó de precisar els
pot confondre amb ell, ja que es tracta de
trictament geogratica, ja que es refereix al
preambuls teórics necessaris pera aques-
nocions independents conceptualment i
mapament de fenómens solament pera lo-
ta elaboració, l'autor apunta la necessitat
empíricament. En síntesi, !'escala solament
calitzar-losH i la geografía no es redueix a
de no pretendre anar més enlla de les pos-
és un problema epistemológic en tant que
l'estudi de les localitzacions (Grataloup,
si bilitats rea ls de l'escala cartogratica i
defineix espais de pertinencia de la mesu-
1979, p. 77). Darrere de la idea d'escala ló-
l'ambigüitat de les para ules nivel/ i escala.
ra deis fenómens, jaque, coma mesura de
gica versus escala espacial es troba el
Finalment, per tant, les contradiccions i
proporció, és un problema matematic. En
problema de les dues aproxima cions ac-
paradoxes ambles qu als s'enfronta alllarg
definir a priori els ordres de magnitud sig-
tuals a la geografía: la perspectiva de les
de la seva argu mentació no es resalen a
nificatius per a l'analisi, Lacoste va empre-
ciencies socials i el retall empíric de l'es-
partir deis seus supósits conceptuals, pero
sonar el concepte d'escala i el va transfor-
pai. «La reso lució de la relació exigeix ela-
tenen el merit d'alliberar determinats con-
mar en una fórmula previa, per altra banda
borar un sistema explicatiu de l'espai d'una
ceptes del seu ús convencional. Tan-
ja bastant utilitzada, per a retallar l'espai
societat, d'una escala espacial social,
mateix, en la seva perspectiva, l'esca l a
geogratic. La seva reflexió sobre l'escala,
d'una veritable escala geograticaH (Grata-
geogratica va continuar essent percebuda
tot i que oportuna i important, va introduir
loup, 1979 p. 77). En real itat l'aut or defineix
com un nivell d'analisi de fenómens so-
una falsa evidencia, aixó és, la grandaria
l'escala geogratica com una jerarquía de
cials, la referencia analítica deis quals no
en la relació entre el territori i la seva re-
nivells d'analisi de l'espai social, que pot
era necessariament l'espai,la qual cosa no
presentació cartograti ca. lntentant ana r
concebre's com un encaixament d'estruc-
concedía signifi cació, en la seva lógica
més enlla de la presó de la re presenta ció
tures, pero aclareix, tanmateix, que no tota
d'ocurrenc ia, a tots els retalls espacials; a
en el concepte d'escala, Grataloup (1979)
area és una estructura. El concepte es
més de ten ir el problema de deixar tora de
parla d'alló que ell anomena l'«escala
crea a partir de la crítica de l'empíria car-
l'esfera analítica de la geografía segments
geogratica tradicional)) i l'«escala concep-
togratica i deis supósits fenomenológics de
importants de l'espai, com els espais regio-
tu al)). En la primera remarca el contingut
l'«escala subjectiva)) de la geografía huma-
nals o també els espais d'alló quotidia de la
empíric i les dificultats de tra~ar els límits
nista, a partir de la qual s'intenta articular
geografía humanista, que, si bé no entren
entre escales, problema que la solució car-
la necessitat empírica deis reta lls espa-
en algunes estructure s conceptuals, s'im-
de resoldre; en la
cials amb la fidelitat al paradigma del
posen a partir de la realitat de la seva
segona formula la seva proposta per a la
materialisme historie, és a dir, de les rela-
existencia.
togratica no va ser
capa~
18
lná Elias de Castro
Altres autors com Racine, Raffestin i
ceptual que no sempre li és adequada. Un
una estrategia d'aprehensió de la reali-
Ruffy (1 983) també destaquen la inconve-
exemple de la pertinen cia d'aquesta crítica
tat-
perla impossibilitat d'aprehendre-la
niéncia de l'analogia entre les escales car-
és el treball que hem analitzat anteriorment.
in totum. En aquest punt afegeixen una
tografíe a i geografica. Per a ells aquest
Una altra reflexió deis autors es refereix al
nació fonamental sobre !'escala coma me-
problema existeix perqué la geografía no
paper de !'escala com a mediadora de l'a-
diadora entre intenció i acció, nació que
disposa d'un concepte propi d'escala i va
dequació de la relació entre la unitat d'ob-
apunta el component de poder en el ter-
adoptar el concepte cartografíe, malgrat
servació i l'atribut que se li associa, moltes
reny de !'escala, especialment en les deci-
que no és evident que aquest li sigui apro-
vegades ignorat pels geógrafs. Aquests
sions de I'Estat sobre el territori. No obs-
piat, ja que l'escala cartogratica expressa
adquiriran l'habit de postular que tots els
tant aixó, quan els autors es propasen anar
la representació de l'espai com a forma
comportaments que ells estudien, tates les
més enlla en aquesta reflexió a partir de
geométrica, mentre que l'escala geograti-
ocurréncies que observen, mesuren i cor-
l'assoc iació del concepte d'escala amb el
ca expressa la representació de les rela-
relacionen, es manifesten practicament en
concepte de dimensió d'un fenomen, re-
cions que les societats mantenen amb
una sola escala. Per als autors, al contrari,
dueixen el fenomen a la mesura, i resalen
aquesta forma geométrica. Els autors
es dóna una variació en els atributs deis
el problema fenoménic en el dimensional.
apunten algunas fonts d'ambigüitat impor-
fenómens de gran i petita escala. Així, la in-
En realitat, tot fenomen té una dimensió
tants, lliga des a la confusió entre !'escala
formació factual, les dades individuals o
d'ocurréncia, d'observació i d'analisi que li
geogratica i la cartogratica, i a la manca
desagregadas, els fenómen s manifestos, la
és més apropiada. L'esca la és també una
d'un concepte propi d'escala en la geogra-
tendencia a l'heterogene"itat, la valoració
mesura, pero no necessariament la del fe-
fía. El primer problema importa nt que plan-
de la intensitat són atributs deis fenómens
nomen, sinó aquella que s'ha escollit pera
tegen fa referencia a la distribució deis
observats a gran escala, mentre que la
observar-lo, dimensionar-lo i mesurar-lo mi-
fenómens, el caracter deis quals s'altera
informació estructuran!, les dades agrega-
llar. No és possible, pertant, confondre !'es-
d'acord ambles escales d'observació, tant
des, els fenómens latents, la tendencia a
cala, mesura arbitraria, amb la dimensió
cartogratica com geogratica, la qual cosa
l'homogene"ització i la valoració d'alló or-
d'alló que s'observa.
té com a conseqüéncia fonamental la
ganitzat són atributs deis fenómens obser-
tendencia al creixement de l'homogene·itat
vats a petita escala. Homogene"itat i hete-
de la geografía, lsnard, Racine i Reymond
en raó inversa a !'escala . Els autors apun-
rogene·itat són el resultat de la perspectiva
(1981) reprenen la idea de mediació entre
ten la qüestió de la previsibilitat de les
d'observació, fruit d' una elecció, que ha de
intenció i acció, com a component de po-
modificacions en el caracter o en les me-
ser conscient i explicitada. Pel que fa a les
der en el terreny de l'escala, i van més
sures de dispersió quan es passa d'una es-
especificitats deis fenómens en relació amb
enlla deis autors anteriors quan en remar-
cala a una altra. Com a resposta subratllen
les escales d'observació i de conceptualit-
quen la importancia per a la comprensió
la tendencia a la homog ene"itat deis fenó-
zació hi ha el problema, també apuntat per
deis papers exercits pels diferents agents
mens observats a petita escala i l'hetero-
aquests autors, del fet que algunas inferen-
de producció de l'espai com celes classes,
gene·itat deis fenómens a gran escala. Afir-
cias es tornen fal·laces quan traslladen
fraccions i grups de classe)). La seva refle-
men que cccadascú a la seva manera, els
situacions d'una escala a una altra , ja que
xió crida l'atenció sobre les aportacions
geógrafs behavioristes i els marxistas ba-
les coordenadas necessaries pera la loca-
espacials específiques de les ideologías i
sen els seus estudis deis processos en la
lització deis esdeveniments es modifiquen
de les accions d'actors públics i privats, a
selecció d'escales geogratiques diferents,
d'acord amb !'escala en la qual s'analitzen.
més de plantejar la qüestió de les escales
sense que malauradament s'expliciti,
Partint del principi que !'escala és una pro-
deis impactes ideológics d'aquests autors.
En analitzar qüestions metodológiques
almenys en la majoria deis casos, aquesta
blematica geogratica i ha ser pensada com
La contribució de la seva analisi es traba,
distinció fonamental entre escala cartogra-
a tal, com ha van fer els arquitectas pera
entre altres, en el fet d'incorporar al corpus
fíe a i geogratica)) (Racine et al., 1983, p.
!'arqu itectura, els autors van realitzar en-
geogratic les diferents escales de possibi-
125). La conseqüéncia més evident del pri-
cara una altra contribució important en de-
litat de les conseqüéncies del procés de
vilegi d'una escala de concepció en detri-
mostrar que l'escala és un ccprocés d'oblit
presa de decisions. És a dir, per als autors,
ment d'una altra és l'empresonam ent de
coherent)) -idea que és semblant a la de
des de qualsevol aproximació, quan es
l'espai de l'empíria en una estructura con-
Boudon (1991) quan afirma que !'escala és
tracta d'estudiar la distribució de poder
19
El problema de !'escala
en tre els diversos grups de la societat,
geografía no disposi d'un concepte propi
conseqüencia més amplia, que és la difi-
s'imposa el recurs al problema del poder, de
d'escala; la poca quantitat d'autors que es
cultat contemporania d'admetre una única
la influencia i de l'analisi deis processos
preocupen per !'escala com un problema
llei general i immutable explicativa de l'uni-
de presa de decisió en les escales adequa-
metodologic essencial, o el fet que el pro-
vers. S'havia subvertit el ben estru cturat
des. La seva contribució és evident, ja que
blema metodologic associat amb !'escala
edifici newtonia, fonamentat en un cosmos
indica l'espacialit at del procés de decisió
en la geografí a és difícil de resoldre i exi-
amb moviment immutable, atemporal i pre-
en diferents escales, sense que sigui pos-
geix encara un gran esforº de reflexió i
visible, és a dir, precís com una maquina
sible, per tant, inferir !'esfe ra dei s fets
abstracció.
perfecta (M orin, 1990). Els avenºos de la
l'escala com a problema epistemológic
partir del descobriment deis microfeno-
d'una escala a una altra. Aquesta perspect iva té conseqüencies immediates quan
ciencia moderna, per tant, especialment a
l'objecte d'estudi és la territorialitat del
mens en la física, la termodinamica i labio-
poder i planteja la necessitat de diferenciar-
La paraula escala s'utilitza freqüentment
logía, permetran fer algunes constatacions
ne les característiques en escales dife-
pera designar una relació de proporció
f ona mentals sobre l'escala com a qüestió
rents; és a dir que, en aquest cas, la per-
entre objectes (o superficies) i la represen-
metodologica. És cada vegada més evident
tinencia de la mesura ha de ser, més que
ta ció d'aquests en mapes, maquetes i pla-
que !'escala és un problema no solament
mai, considerada. Els autors formu len, tam-
nols, i indi ca el conjunt de possibilitats
dimensional, sinó també, i profundament,
bé, les dificultats que implica !'escala com
infinites de repre sent ació d'allo real, com-
fenomenic, la qual cosa impli ca conse-
a problema metodologic, una posició que,
plex, multifacetat i multidimension al, alhora
qüencies importa nts en el desenvolupa-
per altra banda, ja és recurrent entre
que constitueix una f órmula necessaria
ment mateix de la ciencia moderna. Prigo-
aquells que pretenen escometre la qüestió
pera abordar-ha. La practica de seleccio-
gine i Stengers (1986) en analitzar els límits
de !'escala en la geografía: «Aprendre a
nar parts d'a llo real esta ta n banalitza-
del paradigma classic de la ciencia newto-
tracta r amb les escales és una ambició
da que oculta la co mplexit at conceptual
niana afirmen que, després de l'edat clas-
!loable. Tanmateix, caldra fer un esforº de
que aquesta mateixa practica suposa. Com
sica, l'univers físic obert a la investigació
concepció enorme que permeti, per una
que no es tracta sol ament de grand aría
va esclatar pel que fa a les dimensions, fet
banda, definir els diferents nivells escalars
o de rep resentació gratica, cal superar
que fa possible estudiar actualment tant
en el si deis quals s'i nscriu en les activitats
aquests límits pera af rontar el desafiament
les partícules elementals com els signes
que ens interessen, i, per l'altra, transferir
epistemologic que el terme escala i l'apro-
procedents de l'univers. El coneixement, en
actituds a una escala, explicitant-ne alhora
ximació necessariament fragmentada a
realitat pie de llac unes, abraºa fenomens
la contra partida en una altra escala))
allo real plantegen. Com a proposicions ini-
els extrems deis qu als estan separats per
(lsnard et al., p. 154). En les conclusions,
cials és necessari per ta nt, en prim er lloc,
una diferencia d'escala d'aproximadament
al·lu deixen al problema de la «debilitat deis
superar la idea que !'escala s'esgota coma
quaranta potencies de 10. L'extensió deis
mitjans operatius de la geografía quan es
projecció gratica, i en segon lloc, pensar
límits de l'univers va implicar altres conse-
tracta d'anar més enlla de la concepció
!'escala com una aproximació a allo real,
qüencies. En primer lloc, l'estabilitat del
d'un problema pera aprehendre el món de
amb tates les dificultats que aquesta pro-
moviment deis astres, l'observació i el cal-
l'empíri all, fet que constitueix una dificultat
posició implica. La nació d'escala inclou
cul del retorn periodic d'aquests sempre al
de base pera definir un concepte operatiu
tant la relació com la inseparabilitat entre
mateix lloc, que va ser una de les fonts
d'escala. Es tracta, per tant, d'una qüestió
grandaria i fenomen. Els experiments cien-
d'inspiració més antig ues de la ciencia
encara sense resposta satisfactoria.
tífics, obligats a tractar amb objectes, feno-
classica, es va posar en qüestió quan es va
La discussió anterior no esgota de ca p
mens i efectes en escales com més va més
contrasta r amb el comportament de les
manera les referencies a !'escala des de la
micro i com més va més macro, van con-
partícules elementals que es transformen,
geografía, pero reuneix, tanmateix, les preo-
du ir a ref lexions sobre les possibilitats i
que col-li deixen, que es descomponen i
cupacions conceptuals i metodologiques
límits de les lleis que reg eixen els feno-
neixen. En segon lloc, el temps, una re-
més consistents sobre el tema. Sorgiran al-
mens observat s en un a mateixa escala per
ferenc ia de la biología, la geología i les
gunes qüestions recurrents: l'escassetat
a fenomens en una altra escala (UIImo,
ciencies socials, va penetrar també en el
bibliogratica sobre el tema; el fet que la
1969). Aquesta constatació implica una
nivell fonamental i cosmologic, d'on era
20
lná Elias do Castro
exclós en nom d'una llei eterna. En síntesi,
«duresn. Com que també es tracta d'un
ments); 3) !'escala no fragmenta alió real,
la llei universal de Newton no aconsegueix
problema epistemológic, la reflexió sobre
només en permet l'aprehensió.
explicar-ha tot en aquest univers ampliat
!'escala es pot trabar també a la fi losofía,
La qüestió de !'escala remettant a la per-
perque el seu mecanisme de base no és
amb Merleau-Ponty, o en !'arqu itectu ra.
cepció d'alló real en els diferents «tableaux
transferible de !'escala macroscópica a la
Reflexionant sobre les dificultats d'aproxi-
visuelsn de Merleau-Ponty, com també al
microscópica.
mació a alió real, Merleau-Ponty (1964)
significat de l'elecció i del contingut de ca-
La escala és, en conseqüencia, un pro-
indica que hi ha en aquesta ap roximac ió
da «tableaun. Aquí entrem en una proble-
blema que se li planteja al pensament
una fragmentació únicament perceptiva,
matica amb relació a les ciencies de l'es-
científic modern. Per a Ullmo «la jerarquía
en la qual tot objecte percebut posseeix el
pai -geografía, arqu itectura- i les que estudien els processos físics i biológics en
deis ens científics li dóna tot el sentit a la
mateix valor, perque cadascun forma part
noció d'escala deis fenómens, noció
d'un conjunt del qual es destaca només
l'espai. Les projeccions d'alló real i el con-
corrent que hem utilitzat sense definir-la
com una projecció particular. La seva no-
tingut de cadascuna ultrapassen, pe r tant,
d'una manera precisa, peró que mereix
ció d'escala remet a alió rea l i a la seva
les possibilitats explicatives i la simplicitat
atención (1969, p. 72). Pera ell, !'escala es
representació, que es fa, necessariament,
operacional de !'escala grafica. La qüestió
defineix tant quan se seleccionen els ins-
a partir de relacions de magnitud visibles
que es planteja fa referencia al significat
truments que s'utilitzen en els experi-
d'una mateixa realitat. De manera que, per
d'alló que es torna visible a una determina-
ments amb fenómens microscópics, com
al filósof, !'escala és una noció que suposa
da escala, i el seu significat en relació amb
en els sentits de !'observador de fenómens
projectivitat, és a dir, un conjunt de confi -
alió que roman invisib le (també les nocions
macroscópics. Un mateix fenomen, obser-
guracions, en les quals una és projecció
de visible i invisible que incloem aquí han
vat amb instruments i escales diferents,
d'una altra, peró que conserven tanmateix
de remetre 's a Merleau-Ponty). En aquest
mostrara aspectes diferenciats en cada
les seves relacions harmóniques. En les
sentit, el que és important és la percepció
cas. «Col-locar-se en una determinada
seves paraules, ens imaginem un ésser en
resultant, en la qual alió real és present.
escala és [ ... ) renunciar a percebre tot
si que apareix traslladat d'acord amb una
L'escala és en definitiva l'artifici analític
relació de magnitud, de manera que les
que dóna visibilitat a alió rea l.
alió que passa en !'escala
inferior~>
(Op.
cit., p. 73). L'autor aporta a més la noció
seves representacions en diferents esca-
En !'arquitectura, !'escala ha estat una
d'«ordre de magnitud» deis fenómens
les són diversos quadres visuals del
qüestió epistemológ ica per excel-lenc ia
(adoptada posteriorment perLa coste pera
mateix en si. La importancia de l a seva
pera Boudon (1991 , p. 186) que, bastant ra-
definir els retalls espacials de la geogra-
noció de projectivitat resideix en el fet
dical en la conceptualització, afirma: «L'es-
fía) com a punt de partida operatiu ade-
d'indicar que no hi ha jerarquía entre ma-
cala no existeix ... Com a pertinencia de
quat a les diferencies d'escala, i afegeix la
cro i microfenómens. Aquests no són pro-
mesura compren una varietat de possibili-
proposició que !'escala d'observació crea
jeccions més o menys augmentades d'un
tats infinita. És per natura multiplicitat, i
el fenomen. En realitat, alió que és visible
real en si, ja que alió real es projecta en
coma tal irreductible a un princ ipi únic, tret
en el fenomen i en possibilita el mesura-
cadascun d'ells. «El contingut de la meva
que aquest principi es plantegi arbitraria-
ment, l'analisi i l'explicació depen de !'es-
percepció, microfenomen, i la visió a gran
ment.» Pera elll'escala en si no existeix, i
cala d'observació. També Levy-Leblond
escala deis phénoménes-enveloppe no
és per aixó que constitueix un problema.
(1991). responent a qüestions sobre meca-
són dues projeccions de l'en si: l'ésser
Com ja hem indicat més amunt en la
nica qu antica, afirma que amb el desenvo-
n'és el fonament común (Merleau-Ponty,
referencia a Merleau-Ponty, !'escala és
lupament de la física atómica es va adqui-
1964, p. 280).
una projecc ió d'a lló real, peró la realitat en
rir consciencia del fet que els objectes a
Fins aquí, es poden per tant establir tres
continua essent la base de constitució, hi
escala atómica (els electrons, els protons i
pressupósits: 1) no hi ha escales més o
roman. Com que alió rea l solament es pot
els nuclis) tenien un comportament molt
menys valides, la realitat es troba contin-
aprehendre per representació i per frag -
diferent del deis objectes que nosaltres
guda en totes; 2) !'escala de percepció
mentació, !'escala és una practica, tot i que
experimentem a escala macroscópica. La
sempre esta al nivel! del fe nomen percebut
intu.itiva i no reflexionada, d'observació i
discussió sobre !'escala com a problema
i concebut (pera la filosofía aquest seria el
elaboració del món. No espanta la polise-
metodológic no es limita a les ciencies
macrofenomen, aquel! que dispensa instru-
mia del terme, la utilització d'aquest coma
21
El problema de rescala
aquest punt passem al problema concret
deixi de ser l'únic operador de corres-
coneixement. El significat més habitual, i
del retall espacial/concepció. La pregunta
pondencia amb alió real per a esdevenir
més simple, d'escala és el de mesura de
que sorgeix immediatament és: quin frag -
també percepció, conc epció i un operador
representació grafica (amb reducció i am-
ment de l'espai s'ha de considerar? Mal-
de complexitat.
pliació) d'area . Aquesta simplicitat mate-
grat tot, la idea de reta l! corres pon aquí a
significat específic en diferents arees del
En res um, podem partir de la su posició
matica oculta la complexitat enorme del
l'elecció de parts d'igual valor. Cada retall
que !'escala posseeix quatre camps funda-
term e quan es tracta de retallar la realitat
implica, de fet, la constitució d'«unitats de
dors: el referent, la percepció, la concep-
espacial. Aquest retall su posa, conscient o
concepcióu, que no tenen necessariament
ció i la representa ció. Aquests camps defi-
inconscientment, una concepció que infor-
la mateixa mesura ni la mateixa dimensió,
neixen, dones, una figuració de l'espai que
ma sobre una percepció de l'espai total i
pero que posen en evidencia relacions, fe-
no és solament una caracterització d'un
del «fragmentu escollit. En altres paraules,
nómens, fets que en un altre retall no tin-
espai amb relació a unes coordenades, si-
>
(Op. cit.. p. 13).
d'une réflexion sur l'échelle, l'idée fon-
La complexité et la concaténation de la réa-
objective. En réalité, l'échelle est un probleme
lité obligent a considérer la pertinence de ses
opérationnel fondamental. non seulement pour
différe nts niveaux.
a ne
comme représe ntati on L'idée contenue dans le titre de cette troisieme
pas imposer arbi-
la géographie ou pour l'architecture, mais
partie semble banal mais introduit deux com-
trai rement les di fférentes échelles ca rto-
aussi pour toute expérience scientifique. L'idée
plications : la premiere. qui oblige
a situer
a la place qui luí con-
graphiques comme niveaux hiérarchiques a partir
du caractere opérationnel existe paree que la
l'échelle cartographique
d'un quelconque postulat initial, fait qui ren-
question de l'échelle surgit dans le processus
vient. étant donné que la réalité est toujours
drait inadéquat le recours a elle comme para-
opérationnel de la recherche, c'est-a-dire dans
appréhendée par représentation. mais pas
digme unique. En d'autres term es, le change-
le développement des diverses étapes que
nécessairement cartographique ; la deuxieme.
ment d'échelle n'est pas une question de
constituent l'expérimentation. l'analyse et la
qui nous défie de travailler empiriquement
découpage métrique . mais il implique des
synthese dans différents domaines scientifi-
avec un concept d'échelle libéré de l'analogie
transformations qualitatives non hiérarchi-
ques. Le Moigne (1991) souligne le sens heu-
cartographique. bien que sans renoncer a la
ques qui doivent etre explicitées.
A ce
point
ristique de l'échelle. qui met l'accent sur la
cartographie comme instrument importan! pour
de notre raisonnement. nous passons au
complexité et la multiplicité des mesures d'un
l'analyse spatiale. Harvey (1973). en travaillant
probleme concret du découpage espace/con-
phénomene, cessant d'etre le seul opérateur
avec la notion d'échelles d'urbanisa tion. a
ception. La question qui surgit immédiatement
de correspondance avec le rée l pour etre aussi
observé le phénomene dans ses dimensions et
est la suivante : quelle portian de l'espace
perception. conception et opérateur de com-
expressions spatiales multiples. chaque échelle
doit etre considérée ? L'idée de déco upage
plexité.
représentant une pha se particuliere du pro-
correspond ici. en effet. au choix de parties
En synthese. nous pouvons partir de la sup-
cessus, un ensemble de caractéri stiq ues
d'égale valeur. Chaque découpage implique.
position que l'échelle possede quatre domai -
intrinseques. L'échelle a été objectivée grace a
de fait. la constitution d'« unités de concep-
nes fondateurs : la référence, la perception. la
la visibilité de parties du réel, qui représentent
tion )), qui n'ont pas nécessairement la meme
conception et la représentation. Ces champs
des structures qui se différencient en fonction
taille ni la meme dimension. mais qui mettent
définissent. de cette maniere. une figuration
du point de vue de l'observateur. L'importance
en évidence des rapports. des phénomenes.
de l'espace qui n'est pas seulement une carac-
opérationnelle de la notion utilisée par l'auteur
des faits qui. dans un autre découpage. n'au-
térisation d'un espace en ra pport avec des
ré side dans l'observation de l'urbanisat ion
ra ient pa s la meme visibili té. De la meme
coordonnées, mais une figuration d'un espace
comme un phénomene qui acquiert des carac-
maniere, le point de vue de l'échelle symbo-
plus vaste que celui qui peut etre appréhendé
téristiques particulieres avec le changement
lique, qui attribue un sens a la partie repré-
dans sa globalité, c'est-a-dire que c'est l'ima-
d'échel le.
30
l ná Elias do Casu o
La tradition des études urbaines, que ce soit
choses changent avec la taille que de savoir
Pour finir, nous voudrions revenir a la con-
au travers des réseaux urbains. des systemes
comment elles changent. comment sont les nou-
tribution spécifique de la discussion antérieure
urbains, de la polarisation ou de la centralité, a
veaux contenus dans les nouvelles dimensions.
a la recherche géographique. et nous sug-
apporté un riche corpus d'informations sur
Et c'est. finalement. une problématique géo-
gérons la nécessité de considérer la dualité
cette forme. de plus en plus douée d'ubiquité,
graphique essentielle.
implicite sous jacente
a l'objet de travail du
d'organisation socio-spatiale. Toutefois, les
Nous pouvons aHirmer que l'échelle intro-
géographe : le phénoméne et le découpage
contributions des auteurs précédents a la pro-
duit le probleme du polymorphisme de l'espace,
spatial auquel celui-ci donne sens. En consé-
blématique opérationnelle de l'échelle dans la
et que le jeu des échelles devient un jeu
quence. pour le domaine de recherche de la
géographie résident dans sa libération d'un
de relations entre phénomenes d'amplitude et de
géographie, il n'y a pas de découpages terri-
point de vue fortement cartographique et dans
nature diverses. La flexibilité spatiale souleve.
toriaux sans signification explicative ; ce que
l'observation de l'urbanisation non seulement
par conséquent. un double probleme : celui de
1' on trouve. tres souvent, ce sont des cons-
comme une forme d'organisation de l'espace
la pertinence des relations étant aussi défini
tructions théoriques qui privilégient l'explica-
a certaines
mais aussi comme un phénomene social com-
par la pertinence de la mesure dans son rap-
tion de phénoménes pertinents
plexe, dont les échelles d'observation/concep-
port a son espace de référence. Nous avons la
échelles territoriales. La récente réinvention
tion soulignent les changements de contenu et
un probléme fondamental dans la recherche de
du lieu dans la géographie de meme que la
de sens du phénomene lui-meme. C'est-a-dire
la compréhension de l'articulation de phé-
discussion, toujours actuelle, sur la région
que, comme nous l'avons déja indiqué au
nomenes considérés a différentes échelles ; en
nous obligent a nous pencher sur l'adéquation
début, lorsque la taille varie, les choses chan-
outre, étant donné que les faits sociaux sont
permanente de notre structure conceptuelle
gent. ce qui n'est pas peu dire, étant donné
nécessairement liés. la question précédente
aux possibilités heuristiques de toutes les
qu'il est aussi important de savoir que les
est pertinente.
échelles.
GAATAlllU'. Christ1en, (19791. • Démarches des échelles •. Espaces
M!Us. Abraham (19951. As cibncias de impreciso.
BIBLIOGRAPHIE
BouooN. Phllippe •Avant-propos Pourquoi 1'échelle?o. in De l'arch•recrure b l'épisrhémolog•e la quesuon de l'échelle Parfs PUF. 1991, p 1-24 - (1 9911. •l'échelle comme phénomene: différences d'échelles • m
De l'archllecture ~ l'épisrémologle. l a quesrion de l'échelle. p. 68· - (19911. • De la question de l'échelle ~ l'échelle comme question •.
in Os l'archirecrure a l'éprsrémolog•e la quesuon de l'éche/le.
BAUNET, A. ; FERAAS, R.; THERAV, H (19931. les mees de fa géographie
D1ctionnaire critique. Reclus/La Documentation Mompellier.
Fran~aise.
MORIN, Edgard (19821. Science avec conscience. Fayard. Paris.
UniVers•tv Press. Londres ISNAAO. H.; AACIEN, J.·B.; REYMONO, H (1981 1. Prob/émacique de fa géo-
---{19901. lnuoducuon á la pensée complexe. ESS Éditeur. (Communi-
brasíle~ro
•. f/evrsra Brasifeira de
Geografía, 4011 1. p. 51·82. janv1er-mars. Rio de Ja ne~ro.
calion ct Complexitél. Paris. PAIGOGINE, llya & SreNGERS, lsabelle (1979/19861. l a nouvelle afhance.
KliuN, Thomas (19831. la suucrure des révofurions SC/enrif•ques. Flammanon. Parrs.
Méramorphose de fa science. Gallimard. París. RACINE. J. 8 ; IWFESTIN, C.; AUFFV, V (19831 • Escala e a