PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 20, octubre 1994, pigs. 17-36

EL FINANCAMENT DE LES ACTUACIONS METROPOLITANES EN MATERIA D'ESPAIS OBERTS JOAQUIM

CLUSA

Economista. Direcció de Serueis dJOrdenaci6 Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l'hea Metropolitana de Barcelona

SUMARI

1. Introducció: el marc metodologic

4. Criteris i objectius d'actuació als espais fluvials metropolitans (1993)

2. El Pla Especial de Collserola (1987) 3. El Pla Especial del Montnegre-Corredor (1989)

5. Les previsions del Pla General de Sabadell (1993)

6. Conclusions i implicacions

ABSTRACT

La millora i conservació dels espais oberts de la Regió Metropolitana de Barcelona demana importants inversions. El treball assaja una avaluació del volum d'aquestes inversions i argumenta la necessitat d'actuacions extensives i de financament acordat entre totes les administracions públiques i els operadors urbanístics, L'avaluacio s'ha elaborat a partir de I'analisi de quatre peces rellevants de planejament en I'ambit metropolita elaborades entre 1987 i 1993. D'aquests documents se'n deriven uns estandards d'actuacions en materia d'espais oberts que oscil,len entre unes inversions de 1000-1500 ptes/m2 en ambits d'actuació forta, fins a les 15-30 ptes/m2 en Brees d'intervencio més tova. Aixi, assumint unes necessitats d'inversió intermedies (500 ptes/m2) per a una tercera part de les 246.000 ha que els treballs del Pla Territorial Metropolita de Barcelona considera provisionalment ((espais oberts. i de 30 ptes/m2 per a la resta, les inversions necessaries en aquest camp per al conjunt de la Regió Metropolitana podrien xifrar-se en un total aproximat de 370.000 milions de pessetes en valors actuals. Aquesta inversio, quantitativament equivalent al 70% de'la inversio publica associada als Jocs Olimpics, podria financar-se en un període que variaria entre uns 32 anys i uns 17 anys en la hipotesi de dedicar-hi el 10% de la inversio municipal, la participació provincial, autonomica i estatal i d'aportacions privades equivalents a una quarta part del total. La mejora y conservación de 10s espacios abiertos de la Región Metropolitana de Barcelona requiere ~mportantesinversiones. El trabajo ensaya una evaluación del volumen de estas inversiones y argumenta la necesidad de actuaciones extensivas y de financiación concertada entre todas las administraciones públicas y 10s operadores urbanísticos. La evaluacion se ha elaborado a partir del analisis de cuatro piezas relevantes de planeamiento en el ámbito metropolitano elaboradas entre 1987 y 1993. De estos documentos se derivan unos estandares de actuaciones en materia de espacios abiertos que oscilan entre unas inversiones de 1000-1500 ptas/m2 en ámbitos de actuación fuerte hasta las 15-30 ptas/m2 en areas de intervención mas débil. Asi, asumiendo unas necesidades de inversión intermedias (500 ptas/m2) para una tercera parte de las 246.000 ha que 10s trabajos del Plan Territorial Metropolitano de Barcelona considera provisionalmente ((espacios abiertos. y de 30 ptas/m2 para el resto, las inversiones necesarias en este campo para el conjunt0 de la Región Metropolitana podrian cifrarse en un total aproximado de 370.000 millones de pesetas en valores actuales. Esta inversion, cuantitativamente equivalente al 70% de la inversión pública asociada a 10s Juegos Olímpicos, podria financiarse en un período que variaria entre unos 32 años y unos 17 años en el supuesto de dedicar el 10%de la inversion municipal, la participación provincial, autonómica y estatal y de aportaciones privadas equivalentes a una cuarta parte del total. L'amélioration et la conservation des espaces ouverts de la Région Métropolitaine de Barcelona demandent d'importants investissements. Le travail propose une évaluation du volume de ces investissements et argumente le besoin des grands travaux extensifs et de financement concerté entre toutes les administrations publiques et les operateurs urbanistiques. L'évaluation s'est élaborée a partir de I'analyse de quatre pieces remarquables de I'aménagement dans le cadre métropolitain élaborées entre 1987 et 1993. De ces documents se deduisent des standards de grands travaux en matiere d'espaces ouverts qui oscillent entre les 1000 a 1500 ptes le m2 dans I'existence de grands travaux, jusqu'aux 15 a 30 ptes le m2 dans les aires d'intervention plus faible. Ainsi, en assumant des besoins d'investissements intermediaires (500 ptes le m2)pour un tiers des 246.000 ha que les travaux du Plan Territorial Métropolitain de Barcelona considere provisoirement ((espaces ouvertsn et de 30 ptes le m2 pour le reste, I'investissement nécessaire en matiere d'espaces libres dans ce domaine pour I'ensemble de la Région Métropolitaine pourrait se chiffrer a un total approximatif de 370.000 millions de pessetes en valeur actuelle. Cet investissement, qui, quantitativement, équivaut a 70% de I'investissement public associé aux Jeux Olympiques, pourrait etre financié durant une période qui varierait entre 32 et 17 ans en supposant que I'on y destine 10% des investissements municipaux, la participation tant des administrations provinciale, regionale et centrale et des apportations privees equivalant a un quart du total.

EL FINANGAMENT DE LES ACTUACIONS METROPOLITANES EN MATERIA D'ESPAIS OBERTS

blir prioritats i suggerir programes a partir de convenis entre administracions, com ha fet el Pla del Delta del Llobregat. En aquest mateix sentit s'ha de proposar una millora de I'operativitat de I'estudi economico-financer del Pla Territorial General de Catalunya, a punt de comencar la discussió parlamentaria.

1. Introducció: el marc metodologic

Una ordenació urbanistica és un projecte de futur sobre un territori que es resumeix en una regulació de I'ús del sol. El desplegament d'una ordenació urbanistica és construcció de la ciutat i necessita d'inversions públiques i privades., La millora i la conservació dels espais oberts metropolitans demanen importants volums d'inversió que en general hauran de ser d'iniciativa pública.

És important aclarir el paper financador i gestor dels ajuntaments i dels interessos municipals en el manteniment i la millora dels espais lliures. Tenim alguna referencia recent sobre costos d'actuació al sol no urbanitzable. Així, el ministre dlAgricultura va anunciar a la premsa el 1 4 de juliol de 1994 que es discutira [[amb representants de les autonomies, un pla a cinc anys per invertir 200.000 milions de pessetes, fonamentalment en prevenció d'incendis i reforestació. El pla s'aplicara sobre. 800.000 ha i sera cofinancat amb Fons de Cohesió Europea, I'Estat i les Comunitats Autonomes.. L'estandard de 25 pessetes per m2 d'actuacio pot ser una primera referencia. Del també recent programa dlAjuts per a la regeneració i la repoblació dels boscos cremats de la Generalitat se'n deriven estandards de 6 a 23 pessetes per m2 (vegeu la relació d'ajuts previstos a la taula 11).

Les qüestions del quant es necessita i qui ha d'invertir són poc conegudes; i també quines prioritats i quin ordre d'actuacions en funció de la limitació de recursos. L'aportació d'algunes evidencies sobre aquests aspectes són els principals objectius de I'estudi que es presenta, encara que el quant prevaldra sobre els altres aspectes per raons d'informacio disponible i de practica professional. L'estudi es basa en quatre planejaments de diferent escala i situació normativa, amb especial referencia als corresponents estudis economics i financers. Tres exercicis han estat d'iniciativa metropolitana, des del classic del Pla Especial de Collserola de I'any 1987 fins al més recent de Criteris i tendencies per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans, de la Direcció de Serveis dlEspais Públics de la MMAMB. Els altres dos corresponen a dues escales extremes. Són el Pla Especial de la Diputació del Montnegre-Corredor, per I'escala territorial, i la proposta d'espais lliures de la recent revisió aprovada del Pla General de Sabadell per I'escala municipal.

De les funcions urbanes dels espais lliures (lleure, identitat paisatgística, equilibri sol ocupat-sol lliure, producció economica de caracter agrícola, forestal o ramadera...), necessita més estudi addicional I'associada amb la producció economica en relació a com reduira necessitats d'actuació i subvenció pública. Plantejar el quant, el com i en quin termini de les actuacions en espais lliures és tractar de com assolir la sensació d'equilibri, plena producció, ordre i ús de lleure de I'espai centreuropeu, ja sigui al mig del,Ranstad holandes o als marges del Rin que travessa la [[banana central., sempre tenint en compte les diferencies de clima i productivitat agrícola-ramadera amb el territori mediterrani.

Són conegudes les limitacions dels estudis d'avaluació economica que quantifiquen inversions, atribueixen financament o justifiquen un programa de prioritats. Aporten, pero, alguna informació a les finalitats del present exercici comparatiu. Aquest article també vol posar en relleu la necessitat d'incorporar als treballs del Pla Territorial Metropolita algunes reflexions sobre els ordres de magnitud de les inversions en obra pública que es deriven dels nostres deficit infrastructurals i esta-

L'esquema tradicional dels estudis economicofinancers dels plans generals i dels plans parcials

19 P P

J

d'ordenació també es aplicable als espais lliures. L'enfoc parteix de la classificació de les actuacions en obra pública i obra d'us privat, i des del punt de vista del financament distingeix entre el provinent dels pressupostos públics i recursos tributaris generals, d'un cantó, i I'existencia de mercat i demanda solvent d'un altre.

- L'adquisició pública de sol forestal. - La transformació paulatina de les urbanitzacions il4egals o fora d'ordenació. - El soterrament o desviament de línies d'alta tensió que es addicional al problema del cablatge aeri del sol urba. - La canalització de rius i rieres.

L'esquema anterior ha de tenir en compte les interrelacions dels dos tipus de financament. En un cas, I'obra pública internalitzada dins de les obres

Des de la perspectiva del planejament metropolita es tracta de posar en relleu el volum d'inversió pública, sempre amb valors homogenis referits a pessetes o milions de pessetes de I'any 1994, que previsiblement necessitaran les propostes d'espais lliures en el conjunt de les necessitats d'inversió dels sistemes territorials, encara que la funció principal del planejament és la de .reserva. per a quan els recursos estiguin disponibles.

d'ús privat (carregues urbanístiques) i que no necessita financament públic. I en I'altre, I'obra d'ús privat que es d'iniciativa publica i que te gestio dins (o al costat) dels pressupostos públics amb diferents nivells de subvenció pública, com es el cas de I'habitatge protegit. L'avaluació i el financament s'aplica sobre les actuacions d'inversió i gestio que s'han de ferm o les inversions que fan falta per transformar una situació territorial actual en el territori-objectiu. El resultat depen logicament de la situació de partenca (deficit o necessitats acumulades segons diferents estandards) i reflecteix tambe les dimensions del nou creixement en relació amb les dimensions de la ciutat actual. La viabilitat dels programes d'inversions publiques s'ha de buscar en els pressupostos i la viabilitat dels usos privats s'ha de buscar en els mercats immobiliaris o d'altres productes. L'aplicació de I'esquema anterior als espais lliures condiciona la distinció entre usos de I'espai obert que tenen rendiment economic i els que no el tenen.Per als segons es necessiten els pressupostos ~ u b l i c s mentre i que per als primers' o be .funcionen sols. o be s'ha de determinar les aportacions relatives entre rendibilitat de mercat i subvenció, tot lligat amb la qüestió basica de quina ha de ser la part de propietat publica en el conjunt.

2. El Pla Especial de Collserola (1987) Al caracter pioner d'aquest planejament especial s'hi afegeix la característica d'un minuciós i ben treballat exercici d'avaluació de les inversions per al desplegament del pla. La importancia de la gestió metropolitana de Collserola queda palesa pel fet que I'organisme metropolita del Patronat va invertir entre 1986 i 1992 I'equivalent a 4.511 milions de pessetes en valors de 1994, que correspon a una inversió mitjana anual de 644 milions de pessetes. Aquest planejament i especialment la gestió a Collserola, iniciada molt abans, constitueixen referents de les primeres actuacions a gran escala en espai lliure metropolitB que rep cada any un milió llarg de visitants. Resumir nomes els objectius de planejament no 6s fer justicia a IJargumentatió de la proposta, encara que aquesta es pot consultar a bastament en diferents publicacionsl.

objectius del

són elssegüents:

- Formalitzar la ciutat metropolitana. - Mantenir I'estabilitat dels sistemes urbans.

Una vegada un territori com el nostre ha resolt gran part dels deficit primaris d'urbanització, ei nivell economic assolit permet plantejar-se actuacions especials en els espais oberts com son:

' Patronat de Collserola, 1990, Pla Especial d10rdenaciÓ i P,oteccid del Medi Natura,. Realitzacions 19831989, Patronat, op. cit, pag 17.

jaments forestals i eliminació d'elements marginals). - Xarxa viaria (carreteres del parc, camins de passejada i camins menors i de servei).

- Preservar la diversitat ecologica. - Preservar el patrimoni cultural i paisatgístic. - Oferir més oportunitats per al lleure. Des del punt de vista de I'avaluació economica de les inversions de desplegament, I'estudi economic i financer del Pla Especial va dissenyar tres escenaris possibles segons la dimensió de les actuacions i la intensitat dels tractaments de transformació i millora. La principal diferencia entre els tres escenaris era la quantitat del sol objecte d'adquisicio pública. Així, partint de la situació de I'any 1986 quan de les 8.073 ha del pla era de propietat pública el 28% (2.225 ha), I'escenari maxim preveia I'adquisicio de la totalitat de les 5.849 ha restants (incloses les 123 ha de finques de la Diputació). Al cost mitja considerat de 5 pessetes el pam quadrat es necessitaria una inversió de 7.908 milions de pessetes, en valors de I'any base equivalents a 11.569 milions de pessetes en valors actualitzats. L'escenari mínim preveia augmentar la propietat del Patronat fins a un 42% del total (1.153 ha) i I'escenari mitja, amb I'adquisició de 5.321 ha, assolia el 93% de propietat pública. A més a més de les adquisicions de sol, el Pla Especial preveia els següents tipus d'actuacions: - Adquisició

i adequació d'edificacions. de tractaments especifics, amb nivells d'intervenció febles, forts i intermedis i itineraris. - Tractaments forestals (reforestacions, arran-

rees

La taula 1 presenta el detall de les superfícies del Pla Especial segons zones (naturals, seminaturals protegides, seminaturals rurals i agrícoles) i categories (tractaments especifics, conreu en clarianes, conreu en zones agricoles, cementiris i bosc neutre). Destaca el 70% de la superfície dedicada a bosc (5.651 ha), de les quals 2.850 ha són en zones naturals, i les 1.496 ha (18,5% de la superfície total) que necessita tractaments especifics. El conreu agrícola (785 ha) és marginal en el conjunt del parc, amb una ocupació prevista del 9,7% del total. Els principals estandards de cost en valors actuals amb les dimensions de I'escenari mitja van ser els següents: Adquisició de 41 edificacions o masies a 11.000 pessetes el m2 i rehabilitació de 5 4 edificacions a 38.400 pessetes el m2. amb tractaments febles (petits miradors, portes parc, itineraris) en 226 ha a un cost mitja de 750 pessetes el m2. amb tractaments intermedis (berenadors, quioscs, edificacions singulars) en 163 ha a un cost mitja de 2.200 pessetes el m2. amb tractaments forts (restaurants, arees esportives, edificacions singulars) en 270 ha a un cost mitja de 3.700 pessetes el m2. - Itineraris amb diferents tractaments en 2 9 km -

rees rees

rees

Taula 1. Distribució del sol en hectarees segons el Pla Especial de Collserola (1987)

Zones Naturals Seminatuaals/protegides Seminaturals/rurals Agrícoles TOTAL

Categories Conreu en zones agrícoles

Tractaments específics

Conreu en clarianes

41 5 634 377 70

1O0 19 109

-

89 52

2.850 1.572 1.229

-

557

-

-

3.365 2.314 1.767 627

1.496

228

557

141

5.651

8.073

Cementiris -

Bosc neutre -

Total

a un cost mitja de 6,4 pessetes el km, amb algunes excepcions de tractaments més forts (carretera de les Aigües). - Reforestació i repoblació en 1.000 ha a un cost mitja de 130 pessetes el m2. - Neteges i aclarides selectives en 4.346 ha (55% de la superficie del parc) a un cost mitja de 3 0 pessetes el m2. - Nova construcció de 141 km de xarxa viaria: 27 km de carreteres de parc, 36 km de camins de passejada, 5 1 km de camins menors, 1 3 km de transformacions de camins i 1 4 km de carreteres de primer ordre a uns costos mitjans entre 6,6 i 21,2 milions de pessetes el km. - Condicionament de 260 km de xarxa viaria: dels quals destaquen 3 3 km de carreteres de parc, 57 km de camins de passejada i 118 km de camins menors a uns costos mitjans entre 4,4 i 13,9 milions de pessetes el km. Les inversions totals de desplegament del Pla Especial es van estimar, segons escenaris, en les quantitats que apareixen detallades en la taula 2 i que en valors de 1994 són del següent ordre: - Escenari

maxim: 39.793 milions de pessetes, equivalents a 493 pessetes el m2 de superficie de parc. - Escenari mitja: 33.054 milions de pessetes, equivalents a 409 pessetes el m2.

Sectors-escenaris

- Escenari minim: 23.816 milions de pessetes, equivalents a 295 pessetes el m2. Segurament la presentació estricta d'aquestes xifres no aclareix prou bé ni el contingut de la proposta ni la seqüencia de la intervenció. També es poden formular crítiques a I'actualització monetaria dels valors de 1987 (factor d11,463) perque els costos de construcció han tingut desviaments importants respecte de I'IPC en els últims set anys. Els resultats elaborats junt amb I'ordenació urbanística tenen, pero, un valor de referent3. Tres tipus d'actuacions destaquen per la seva entitat economica. En primer Iloc, I'adquisició de sol, que representa el 22% de les inversions de I'escenari mitja, el 29% del maxim i el 5% del minim; aixo vol dir diferents possibilitats de gestió directa que segurament pot anar des de la compra fins a la subvenció a I'explotació privada. En segon Iloc, les ES també important posar en relleu la semblanca dels resultats obtinguts en les hipotesis maxima i mitjana del Pla de Collserola amb els estudis previs pel planejament de la Serralada de Sant Mateu (sector PGM) realitzats a la Mancomunitat de Municipis i dirigits per I'arquitecte Josep M. Carrera. Respecte d'una superficie de planejament de 2.203 ha i de la qual se'n preveia I'adquisició pública d'un 62%, les inversions de desplegament es van estimar en 9.930 milions de pessetes, en valors de 1991, equivalents a un cost mitja de 5 1 9 pessetes el m2, en valors actuals.

Mínim

Maxim

Mitja

23.816

39.793

33.054

295

4 93

409

Adquisició de sol Edificacions (adquisició i adequació) de tractament específic Tractaments forestals Xarxa viaria del Parc

rees

Inversió per al desplegament (milions de pessetes de 1994) Inversió per m2 de Parc (pessetes de 1 9 9 4 el m2) * Factor d'actualització 1987-1994: 1,463.

C) Promoure l'ús públic del lleure col-lectiu i les activitats educatives i d'investigació en els espais naturals, mitjancant la creació i gestió de les infrastructures adequades.

actuacions de nivell fort (restaurants, arees esportives i edificis singulars), que amb 9.883 milions de pessetes representen el 30% de les inversions de I'escenari mitja i que admetra també diferents regims de concessió i financament privat. I en tercer lloc, les necessitats de la xarxa viaria del Parc, avaluades en 3.824 milions de pessetes en valors actuals, equivalents al 12% de l'escenari mitja, i que són importants tant per a I'ús col.lectiu com per a la defensa contra incendis.

L'avaluació economica dels plans especials inclou tant les inversions per al desplegament com les despeses de gestió per al manteniment. Les previsions temporals consideren el desplegament complet del Pla en només vuit anys; és possiblement per aquesta raó que incorporen actuacions més toves de cost que els altres planejaments considerats en el present exercici.

Aquí només es vol ressaltar I'important volum d'inversió que és necessari per al desplegament del Pla que garanteix una funció de parc a una ciutat metropolitana, amb independencia del seu financament amb pressupostos públics o amb activitats immobiliaries.

L'excepció a I'observació anterior és la dimensió de I'adquisició de sol, que es preveu de I'ordre de 4.700 ha (26% del total) per assolir les 5.800 ha de propietat pública, equivalents al 30% de les 18.000 ha de parc.

L'estandard de cost és indicatiu tant dels objectius de nivell de qualitat immobiliaris en relació amb la funció com de la fragil i deficitaria situació inicial. En relació amb les inversions del Patronat de Collserola, des de I'any 1 9 8 6 fins a I'any 1992 s'hauria donat cobertura al 18% de I'escenari mínim i a 1'11% de I'escenari maxim, sense considerar les eventuals inversions d'iniciativa privada.

D'acord amb els resultats de la taula 3, les principals dimensions de I'actuació que preveu el Pla Especial i els estandards mitjans de cost que en resulten, transformats a valors actuals, són del següent ordre:

- Adquisicio de 4.700 ha de sol per a Ús forestal a un preu mitja de 1 7 pessetes el m2, completades per 6 9 ha de sol i edificacions per equipaments a 27 pessetes el m2.

3. El Pla Especial del Montnegre-Corredor (1989)

-

Els objectius plantejats pel Pla Especial del sector del Montnegre-Corredor de la Serralada de Marina, elaborat pels Serveis de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, van ser els següents:

- Adquisició de 166 ha ocupades per urbanitzacions fora d'ordenació, amb 1.653 parcel4es venudes i 8 8 edificacions, a un preu mitja de 398 pessetes el m2de sol ocupat.

a) Fer compatible la protecció i salvaguarda dels sistemes naturals més rellevants des del punt de vista ecologic i paisatgístic amb el foment del desenvolupament economic basat en I'aprofitament racional dels recursos i la millora de les condicions de vida de la població.

- Arranjament

de 159 km de camins i xarxa viaria a un cost mitja de 0'9 milions de pessetes per km.

- Construcció

o rehabilitació de 15 equipaments del parc de diferents tipus (4 centres d'informacio, 4 recintes amb ermites, 5 arees d'esplai i 2 equipaments en concessió) a un cost mitja de 17,6 milions de pessetes per unitat.

b) Homogene'itzar el tractament del sol no urbanitzable que estableixen els plans urbanístics municipals.

23

Taula 3. Inversions de desplegament del Pla Especial del Montnegre-Corredor (1989)

Dimensions

Actuac~ó

Milions de pessetes de 1989

Adqulsicid de sol Ied~ficac~ons Sol forestal 4.700 ha 634,5 Equlparnents 69 ha 14,5 Xarxa vlarla 10,O Urbanitzacions fora 166,3ha 357,O d'ordenació. Sol Urban~tzac~ons fora 1.653 parcel4es 158,4 d'ordenac~ó.Edlflcls 88 e d ~ f ~ c ~ s Altres adquislclons 20,O Adqu~s~c~ó de sol

Percentatge

815,l 18,6 12,9

42 1 1

17 ptes/m2 27 ptes/m2

458,6 203,5

24 11

276 ptes/m2

25,7

-

unitat)

-

2,3milions de ptes/casa -

4.935 ha

1.194,4

1.534,4

79

159,2km

105,4

135,4

7

78,4 ha

178,l

228,8

12

-

28,5

36,6

2

-

-

312,O

400,8

21

-

18.000 ha

1.506,4

1.935,2

1O0

lnfrastructura Xarxa vlarla baslca (309,4km en total) Equipaments

13 equipaments Altres inversions Infrastructura PLA ESPECIAL

Estandard de cost (pessetes de 1994/

Mlllons de pessetes de 1994

31 ptes/m2

0,9mlllons de pteshrn 17,6mlllons de ptes/equlpament 292 ptes/m2

11 ptes/m2

Font: Programació i avaluació economica d'actuacions del Pla Especial (1989). (Factor d'actualització 1989-1994:

1,2847).

L'adquisició del sol representa el 43% de la inversió total de desplegament a carrec dels pressupostos públics per assolir la propietat pública d'un 30% de la superfície del parc. Les actuacions de tractament del bosc estan incloses en les despeses de gestió corrent del parc, les quals representen el 51% addicional a les inversions previstes durant els vuit anys de desplegament del pla. La consideració conjunta dels dos tipus de despesa per a un període de vuit anys situa les despeses corrents en el 34% de la despesa total, amb uns estandards de cost d l l l pessetes el m2 per a les inversions i 17 pessetes el m2 per a la despesa total. 4. Criteris i objectius d'actuació als espais fluvials metropolitans (1993)

Tal com diuen els seus autors:

.El document Criteris i tendencies per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans ja ha formulat les possibles línies d'intervenció i gestió del sistema del Llobregat, de forma realista i pragmatica, pero decididament mediambientalista, que propugna la Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana de bar cel ona^^. Les propostes d'intervenció, que s'expliquen més endavant en aquestes mateixes pagines, es justifiquen pels següents arguments5.

Vendrell, J. (maig 1994); .El Llobregat: riu, bosc, passeig i parc*, a les Jornades de Sant Boi de Llobregat sobre El medi ambient en el Pla del Delta del Llobregat. Vendrell, J., i Presmanes, S. (1994);[[Criteris i tendencies per a la recuperació dels espais fluvials metropolit a n s ~ a, la revista del Col.legi d1Enginyersde CCP.

.a) Neutralitzar la degradació ambiental dels rius i el seu entorn, tant en la seva condició natural i paisatgística com en els usos i activitats. b) Harmonitzar la intervenció infrastructural amb el progrés urbanístic dels municipis a les lleres i amb la regeneració dels rius, en un ambit fluvial de referencia mes ampli que el de I'obra pública. C) Reconvertir els rius en espais vitals de la ciutat metropolitana, assegurant la seva regeneració, accessibilitat i integració territorial, de forma que sigui lloc de trobada i continu'itat dels sistemes naturals i espai de comprensió i realització col.lectiva~.

Les actuacions a les lleres del Llobregat i del Besos presenten importants diferencies de dimensió, usos necessaris i funció urbana. En el primer cas el planejament abasta una longitud de 21'7 km i una amplada mitjana d11,5 km (3.256 ha), mentre que en el segon la longitud es de 10,7 km i I'amplada mitjana de 220 m (239 ha). De la proposta s'ha fet una primera avaluació de les inversions de desplegament que, amb caracter agregat, serveix per les comparacions del present exercici. Els principals tipus d'actuacions que expressen la problematica i I'estat actual i els costos unitaris en valors actuals són del següent ordre: Recuperació d'espais i protecció d'impactes infrastructurals al riu Llobregat, Parc Tematic Agrícola i Parc de les Basses i Passeig Fluvial, a 3.000 pessetes el m2 (30 milions de pessetes per ha), amb actuacions de dimensió que superen les 3 0 ha, excepte al Parc dels Aiguamolls, de 365 ha (2.000 pessetes el m2). -

- Adequació de corredors biologies a 73 milions de pessetes per km i condicionament de camins de riu a 1 6 milions de pessetes el km. - Parcs

del riu Besos de Can Peixauet i Can Zam i tractament de lleres entre 5.000 i 15.000 pessetes el m2,amb actuacions de 1 8 a 56 ha.

Parcs mes urbans i de dimensió mes redu'ida al riu Besos (parcs del Besos, del Molinet, Can Peixauet i Can Zam) a moduls de 6.000-12.000 pessetes el m2.

-

Peces d'urbanització com la Ronda Llevant i el Passeig Marítim del Prat, la plataforma d'infrastructures de Sant Boi o el passeig fluvial de Montcada, de 100 a 250 milions de pessetes per km. -

- Soterrament de línies electriques a 1.200 milions de pessetes per'km. Les inversions previstes, segons la primera estimació agregada, es presenta a la taula 4. Les inversions totals de desplegament del pla, a I'etapa actual d'elaboració, són de 34.927 milions de pessetes per les actuacions al riu Llobregat i de 27.014 milions de pessetes per al riu Besos. En funció de les respectives dimensions d'actuació, les inversions anteriors representen uns costos mitjans de 1.073 pessetes el m2 en el primer cas i dll 1.302 pessetes el m2 al segon. Es tracta d'estandards i per tant d'actuacions que s'acosten a les d'urbanització de ciutat, especialment al riu Besos. Destaquen actuacions i peces singulars com es el soterrament de línies electriques al riu Besos, amb un cost previst de 6.000 milions de pessetes (22% de les inversions totals) o el Parc Tematic Agrícola i el dels Aiguamolls (13.750 milions de pessetes i 656 ha) que expliquen el 39% de I'actuació al Llobregat. Les inversions anteriors exclouen, pero, les adquisicions de sol que són mes difícils d'avaluar en aquest moment. El principal condicionant de I'adquisició del sol al Delta del Llobregat es el preu, a diferencia de I'adquisició de sol forestal. Les expectatives de la propietat i algunes resolucions del Jurat dlExpropiació situen els preus del sol agrícola entre les 70 i les 120 pessetes el pam quadrat. Una referencia addicional són els preus que es van pagar per les expropiacions de I'autopista del Maresme, que computant el valor del sol i les indemnitzacious per con-

Taula 4. Valoraclo de tes operacions a Fer previstes en el document Criteris itendencles per a la recuperaclo dels espaia ftsrvjab metropolitans, per aEs rius Llobregat i Besos

Llobregat

Longltud (m)

Superfície (Ha)

Cost un~tari Cost (M= rnll~ons (m~l~ons de pessetes) de pessetes)

Zona 1 (longitud de riu, 7.500m) a) Recuperació dels espais entre infrastructures b) Protecció de impactes en infrastructures (exterior) C) Intervenció en zones especialment malmeses d) Adequació de corredors biolbgics e) Adequació de camins de riu f) Adequació de passos existents al marge dret (A-2) i apertura de dos nous

-

21.000 -

14.350 18.050 -

272 105 -

30 M/ha 30 M/ha 73 M/km2 16 M/km2 -

6.000 2.205 500 1.050 300 150

TOTAL Zona 2 (longitud de riu, 8.600m) a) Parc de les Basses b) Parc Tematic Agrícola C) Adequació de corredors biolbgics d) Adequació de camins de riu e) Urbanització de la plataforma sobre infrastructures a Sant Boi f) Protecció de impactes en infrastructures (exteriors) g) Recuperació de I'espai entre la pota sud i I'autovia de Castelldefels h) Apertura de passos al tram Cinturó del Litoral a Cornella

14.225

TOTAL Zona 3 (longitud de riu, 5.600m) a) Parc dels Aiguamolls b) Passeig Fluvial (desviament) C) Urbanització del passeig de la Ronda Llevant d) Adequació de I'agricola de transició e) Passeig Marítim del Prat TOTAL

-

3.100 1.950 -

2.700

365 46 4 177 -

20 M/ha 30 M/ha 125 M/ha 1 M/ha 250 M/km2

7.750 1.395 500 177 675 10.497

Resum (longitud total de riu, 21.700m) Zona 1 Zona 2 Zona 3 TOTAL LLOBREGAT

34.927

reus van assolir valors al voltant de les 120 pessetes el pam quadrat. Aquests valors incorporen, de fet, una expectativa d'urbanització practicament completa i estan molt allunyats dels valors resultants de la capitalització

de la producció agrícola. Els preus al voltant de les 100 pessetes el pam quadrat són els preus maxims que pot pagar una operació immobiliaris de densitat mitjana (0'3-0'4 m2) amb barreja d'habitatges de preu taxat i de regim protegit, un cost d'urban~tzacióde 40-50 milions de pessetes per ha

Taula 4. Valoració de les operacions a fer previstes en el document Criteris i tendencies per a la recu~eraciodels espais fluvials metropolitans, per als rius Llobregat i Besos. (Continuació)

Besos

Longitud (m)

Superfície (Ha)

Cost unitari Cost (M= milions (milions de pessetes) de pessetes)

Zona 1 (longitud de riu, 6.100 m) a) Sols erms del marge dret a I'alcada de Montcada b) Sols erms del marge esquerre a I'alcada de Montcada C) Tractament de camins, rieres i equipaments a la Serralada de Marina d) Tractament de la via del marge esquerre al tram Riera Seca-Can Zam e) Passeig fluvial de Montcada des del riu Ripoll a la Casa-Museu de Les Aigües f) Lleres del riu Besbs des del sifó a la Riera Seca g) Lleres del riu Ripoll des de IVA-17fins al riu Besos

-

25 18

30 M/ha 30 M/ha

-

-

6.100

9

100 M/ha

915

2.400 5.100 600

6 56 4

150 M/ha 50 M/ha 50 M/ha

900 2.805 210

-

TOTAL

750 543 500

6.623

Zona 2 (longitud de riu, 4.600 m) a) Parc del Besos b) Parc del Molinet-Esperit Sant C) Parc de Can Peixauet d) Parc de Can Zam e) Soterrament de les línies electriques al tram Nus de la Trinitat-mar f) Tractament de la via del marge dret del tram Can Zam-Mar g) Lleres del riu Besos des del sifó fins al mar TOTAL

-

3,36 3 8 31,5

100 M/ha 120 M/ha 6 0 M/ha 60 M/ha

336 360 480 1.890

5.000

-

1.200M/km

6.000

4.500 6.750

18 57

150 M/ha 150 M/ha

2.700 8.625 20.391

Resum (longitud total de riu, 10.700 m) Zona 1 Zona 2 TOTAL BESOS

27.014

Llobregat Besos TOTAL LLOBREGAT I BESOS

61.941

\

de sector i una rendibilitat anual del 13-18% en actuacions de 3 a 5 anys. Per aquesta raó, els valors de 70-120 pessetes el pam quadrat incorporen una expectativa urbana que no es pot complir, i que estan molt allunyades de les 8-20 pessetes que es preveuen a Collserola. A les lleres del Llobregat I'adquisició del sol tindra característiques específiques perque es necessaria una reparcel.lació de I'espai productiu agrícola amb adquisició publica previa i cessió o revenda a la producció agrícola, i requerira una instrumentació economica encara de difícil previsió. L'adquisició d'un 25% del sol de I'actuació del Llobregat (875 ha) als preus esmentats demanaria inversions de 18.550 milions de pessetes. Respecte dels valors del sol al Besos hi ha la referencia amb planejament previ de Can Zam (180 pessetes el pam quadrat). Als efectes de situar les primeres estimacions d'adquisició del sol s'han suposat unes inversions inicials de 10.000 milions de pessetes a les lleres del Llobregat (30% de la resta d'inversió) i de 1.O60 milions de pessetes al Besos per a I'adquisició de 5 0 ha. Els estandards inicials de cost d'obra pública es converteixen en els següents:

- Llobregat: 1.380 pessetes el m2. - Besos: 11.698 pessetes el m2. 5. Les previsions del Pla General de Sabadell (1993) En el context del present estudi es tracta de I'únic ambit que abasta la totalitat d'un terme municipal i el seu principal interes es la comprensivitat que dóna un planejament general en relació amb la totalitat de I'obra publica necessaria per assolir la ciutat-objectiu. Correspon a la primera revisió amb aprovació definitiva des de I'any passat d'un planejament solvent i adelantat als de la generació dels vuitanta. El tractament urbanístic dels espais lliures inclou una varietat de tipologies que demanen diferents intervencions publiques o nivells de protecció:

.Sabadell vol desenvolupar un paper destacat com a ciutat de tradició industrial, centre de serveis i com a espai urba amb caracter i identitat propia diferenciada en el marc de la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquesta direcció, el Pla preveu la millora dels actuals nivells d'accessibilitat territorial, la reserva de sol per a activitats d'ambit supramunicipal amb emplacaments estrategics i la contribució municipal a preservar sol agrícola i forestal, per a la configuració d'espais lliures metropolitansn6. Els corredors s'entenen com a separadors ecologics entre els continus urbanitzats de MatadeperaTerrassa-Rubí, i Castellar-Sabadell-Barbereant Quirze. Els espais lliures es classifiquen en Sol no urbanitzable i Sistemes, que impliquen diferents graus de comptabilització amb activitats periurbanes, d'intervenció i de consideració com a carregues urbanístiques de sol ¡/o urbanització a internalitzar en els desenvolupaments urbans. Són les arees de valor agrícola, de valor forestal i de valor ecologic paisatgístic en el primer grup (691 ha) de Sol no urbanitzable. El Sistema d'espais urbans es classifica o qualifica en espais periurbans (parcs periurbans, zones de protecció ecologico-paisatgística i parcs agrícoles) amb 596 ha i els sistemes urbans de parcs urbans, parcs veinals, talussos i hortes del riu Ripoll i places i jardins urbans, amb 429 ha. Excloent del detall de les taules 5 a 9 els Sistemes que poden absorbir carregues d'urbanització (places i jardins urbans -66 ha-, els parcs ve'inals -107 ha- i el Parc Catalunya, que te financament assegurat en I'operació de I'Eix Macia), la resta d'espais lliures considerats aquí representa una reserva de 1.544 ha, equivalents al 39'9% del terme municipal i al 90% dels espais lliures que considera el Pla General. Segons I'lnforme General sobre les Al~legacions, d'abril de 1993, Mernoria, maig 1992, pag 25.

.La delimitació de grans parcs periurbans, dotats de serveis que canalitzin i controlin I'ús que es fa de I'espai natural des de la ciutat, faciliten una alternativa a I'ús indiscriminat de les arees rurals de forma massiva i intensan8.

.el sol rural s'ha d'entendre com un bé públic amb voluntat de preservar-Iol al marge de la rendibilitat agrícola o forestal, integrat dins de la quotidianitat dels habitants de la ciutat-territori. El tractament que el Pla els atorga és clarament intencionat per la preservació positiva d'aquest sol, i per la seva recuperació i regeneració quan cal,'.

Les principals dimensions i actuacions de la proposta d'espais lliures del Pla General de Sabadell són les següents:

El pla es pronuncia clarament per una adquisició limitada dels sols d'espais lliures territorials.

Preservació com a sol no urbanitzable pero sense actuacions d'iniciativa pública (691 ha) de les arees de valor agricola i ramader (284 ha), de valor forestal (308 ha) i de valor ecologic i paisatgístic (99' ha). Representa una protecció generica equivalent al 45% dels espais lliures. Es preveu nomes I'elaboració de planejament especial per a 429 ha de sol agricola. -

' Informe General sobre les Al.legacions, pag. 48. Ibidem, pag. 50.

Taula 5. Dimensions dels espais lliures del Pla General de Sabadell (1993) Classificació dels espais lliures

Ha

Sol no urbanitzable - Valor agrícola-ramader - Valor forestal - Valor ecologico-paisatgístic

284 308 99

Total

691

Sistema d'espais lliures - Periurbans Parcs periurbans Protecció ecologico-paisatgística Parc agrícola

246 117 234

Parcs agrícoles i hortes (262 ha), amb adquisició de 1 4 ha, la construcció dlinstal.lacions d'una Facultat de Veterinaria i la preparació d'un parc agrícola de 5 ha a un estandard de 1.300 pessetes el m2.

-

- Parcs periurbans i Sistema de parcs del riu Ripoll (246 ha), amb adquisició pública del 66% del sol i adequació d'un 77% amb estandards de cost de 700, 1.300 i 2.800 pessetes el m2. La canalització del riu Ripoll (4.093 milions de pessetes) s'ha d'incloure també com a tractament específic dels espais lliures; queda exclos el sistema de sanejament (col4ectors i depuradores), que dóna un servei diferent als espais lliures.

- Urbans

Parc Catalunya Places i jardins urbans Parcs ve'inals Espais Iliures/sol urbanitzable

35 66 107 76

- Riu Ripoll

Talussos Hortes tradicionals Hortes recreatives Total

118 15

rees

de protecció ecologico-paisatgística (235 ha), amb adquisició pública del 38% del sol i ade quació d'un 46% amb estandards de 70 pessetes el m2 de tractament forestal, neteja i torres de vigilancia contra incendis, la millora de 27'1 km de camins rurals (4 milions de pessetes el km per camins de 4 m d'amplada) i arees de descansfonts 0'3 pessetes la unitat amb tractament tou.

13 1.027

TOTAL (espais lliures i sol no urbanitzable) (ha) 1.718 Terme municipal (ha) Percentatge d'espais lliures s./terme municipal Estandard m2 per habitant (potencial teoric: 266.000)

3.871 44

Els estandards que tenen interes per al present treball de comparació dels tipus, intensitat i financa-

65

29 --

Taula 6. Inversions de desplegament dels espais lliures del Pla General de Sabadell (1993) I

Sistema d'espais lliures

Dlmensló (Ha)

Adquislcló sol (Ha)

Ha

Actuaclons Mlllons de pessetes de 1992

Espais agrícoles Valor agrícola-ramader Parcs agrícoles (+ Facultat universitaria) Hortes tradicionals del Ripoll Hortes recreatives del Ripoll Planejament especial (419 ha) Espais lliures verds Valor forestal Parcs periurbans Parcs del riu Ripoll Canalització del riu Ripoll Parc Catalunya/Parc Urba Places i jardins urbans Parcs vei'nals Espais Iliures/Sol urbanitzable Espais lliures mixtes Valor ecologic-paisatgístic Camins rurals i arees de descans Soterrament línies electriques AP-33% Protecció ecologico-paisatgística Talussos del riu Ripoll Espais lliures (exclosos parcs veinals, places i jardins urbans i Parc Catalunya)

Taula 7. Estandards basics de les actuacions en espais lliures del Pla General de Sabadell (1993) Estandard de cost s/sol d'actuacions Estandard de cost s/sol sistemes Percentatge d'adquisició de sol s/sol sistemes Percentatge de sol amb actuacions s/sol sistemes Percentatge de sol amb actuacions i planejament especial s/sol sistemes

ment de les actuacions de transformació i millora dels espais lliures són els següents: - 2.789

pessetes el m2 d'actuació.

- 568 pessetes el m2 de sol amb la qualificació de Sistemes i sol no urbanitzable protegit. - El 18% del sol qualificat d'espais lliures es preveu d'adquisició pública. - El 20% del sol qualificat té algun tipus d'actuació directa. - Es preveu un financament de I'Ajuntament en el 45% de la inversió total, de la Generalitat

2.789 pessetes el m2 del sol d'actuació 568 pessetes el m2 del sol d'espais lliures 18 20 48

(Llei Forestal i programes del Departament de Medi Ambient) en el 41%' i la resta (14%) en forma de carregues urbanístiques del sol urbanitzable o inversió directa de les companyies electriques. 6. Conclusions i implicacions Malgrat la dificultat de treure conclusions quantitatives i qualitatives d'un nombre limitat de planejaments de protecció, I'exercici pot donar algunes indicacions per a la gestió economica de la millora

Taula 8. Inversions de desplegament del Pla General de Sabadell (1993) en espais lliures Actuacions

Inversió (milions de pessetes de 1992) Sol Instal.lacions Total

Pessetes el m2

Percentatge

2.784

1O0

Parcs agrícoles (+ Facultat universitaria) Arees de valor ecologico-paisatgístic Parcs periurbans Sistema de parcs del riu Ripoll Canalització dels Rius Ripoll/Sec Soterrament de les línies electriques Afl Camins rurals Arees de descans i fonts Planejament especial sol no urbanitzable TOTAL Percentatge s/Pla General (Obra pública)

775

7.786

8.561

40

7

7

Taula 9. Financament de les inversions de desplegament del Pla General Municipal en espais oberts (en milions de Dessetes de 19921

Actuacions

Altres Sol Ajuntament Generalitat administracions urbanitzable

Sector privat

Total (milions de pessetes de 1992)

Parcs agrícoles (+ Facultat universitaria) Arees de valor ecologico-paisatgístic Parcs periurbans Sistema de parcs del riu Ripoll Canalització dels rius Ripoll/Sec Soterrament de les línies electriques Afl Camins rurals Arees de descans i fonts Planejament especial sol no urbanitzable

3.815

3.484

21

518

724

8.561

Percentatge s/total espais lliures

45

41

O

6

8

1O0

Percentatge s/pla general (obra pública)

15

8

O

4

2

7

TOTAL

del sistema integrat d'espais oberts metropolitans. Són les qüestions següents: a) Dimensió de les inversions de transformació, adequació, millora i posada en producció. b) Financamerit de les actuacions. C) Horitzó de cobertura. d) ~ m b i t sde gestió. Respecte de la dimensió, els planejaments estudiats aporten informació sobre almenys t r e s tipus d'espais que tenen diferents nivells d'artificialitat. Excloent les actuacions a les arees de producció agrícola, forestal o ramadera que poden continuar

tenint aquest ús, i per als planejaments que no estableixen mecanismes especials de suport o promocio, en part perque és política agraria o forestal, la resta d'accions d'inversió són per a 1'6s de lleure i de manteniment. Existeix una clara separació, que manllevo d'un col.lega, entre els .espais amb capacitat de sostenir-se. i els que no tenen aquesta capacitat; de fet, entre els dos extrems hi ha diferents nivells d'actuació privada amb o sense subvenció pública. Les principals actuacions per millorar I'ús de servei a la ciutat són les següents:

- Adquisició

pública de sol en diferents proporcions. - Rehabilitació de masies per Ús dlequipaments (informació, esplai). - Arees de lleure amb tractaments de diferents intensitats (febles, forts o intermedis) i tipus dlactivitats inclosa la restauració i el camping. - Repoblació, reforestació i neteja del bosc. - Instal.lacions de vigilancia contra incendis. - Construcció i condicionament de la xarxa viaria de diferents tipus. - Corredors biologics. - Parcs de diferents graus de naturalitat. - Soterrament de línies electriques. - Tractament d'urbanitzacions il4egals o fora d'ordenació. - Canalització de rius i rieres. A la qüestió de la dimensió de la inversió necessaria d'aquestes actuacions, tot i no ser certament la qüestió central dels espais lliures, els planejaments estudiats d'acord amb el resum de la taula 1 0 aporten els tres nivells següents: a) L'escala d'actuació més forta, corresponent a rius i platges, que podria situar-se per sobre de les 1.000-1.500 pessetes el m2; pot assolir les més dll 1.O00 pessetes el m2 de la proposta per les lleres del Besos (inclosos els parcs urbans considerats). b) Un nivell d'intervenció intermedi que es podria situar entre les 400 i les 600 pessetes el m2, que correspondria a sistemes generals de ciutat proxims a arees molt urbanitzades. Finalment, un nivell d'escala territorial i sistemes naturals per als quals es podria necessitar de I1ordrede les 15 a les 30 pessetes el m2.

C)

Malgrat I'agosarament que significa seguir endavant amb una avaluació més amplia, voldria estimar les necessitats d'inversió per al conjunt del sistema metropolita d'espais lliures (dins i fora dels .espais oberts.) i considerant tant llArea Metropolitana com la Regió Metropolitana. Per aquesta

avaluació parteixo de les xifres provisionals de I'equip del Pla Territorial Metropolita de Barcelona, per als quals els .espais oberts. (246.000 ha) representen el 76% del territori (3.230 km2) i les .illes me trop oli tan es^, el 24% restant (77.000 ha). Es podrien considerar unes necessitats d'inversió del tipus intermedi (500 pessetes el m2)per una tercera part dels espais oberts a totes les comarques amb les excepcions del Barcelones (tot I'espai obert amb aquest tractament), I'Alt Penedes i el Garraf, que no hi estarien incloses per la hipotesi contraria. Fent també la hipotesi que els .espais ocupats. dels .espais oberts. compensen grosso modo els