Dr. Xavier Campillo i Besses

MARC LEGAL, PROPOSTES LEGISLATIVES I CONFLICTES AL VOLTANT DE LA XARXA DE CAMINS RAMADERS Lleida, 7 d’octubre de 2016 Dr. Xavier Campillo i Besses G...
3 downloads 0 Views 3MB Size
MARC LEGAL, PROPOSTES LEGISLATIVES I CONFLICTES AL VOLTANT DE LA XARXA DE CAMINS RAMADERS

Lleida, 7 d’octubre de 2016

Dr. Xavier Campillo i Besses Geògraf col·legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

Antecedents Código Civil de 1889 Artícle 570

Regtlamento de vías pecuarias de 23 de diciembre de 1944 Ley 22/1974, de 27 de junio, de Vías Pecuarias Constitució Espanyola de 1978 Article 149.1 23a. L’Estat té competència exclusiva sobre ... vies ramaderes.

Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 Article 9 La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre … vies pecuàries ... d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 1. Objeto y definición. Se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.

2. Naturaleza jurídica de las vías pecuarias. Las vías pecuarias son bienes de dominio público de las Comunidades Autónomas y, en consecuencia, inalienables, imprescriptibles e inembargables.

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 3.1. La actuación de las Comunidades Autónomas sobre las vías pecuarias perseguirá los siguientes fines: a. Regular el uso de las vías pecuarias de acuerdo con la normativa básica estatal. b. Ejercer las potestades administrativas en defensa de la integridad de las vías pecuarias. c. Garantizar el uso público de las mismas tanto cuando sirvan para facilitar el tránsito ganadero como cuando se adscriban a otros usos compatibles o complementarios. d. Asegurar la adecuada conservación de las vías pecuarias, así como de otros elementos ambientales o culturalmente valiosos, directamente vinculados a ellas mediante la adopción de las medidas de protección y restauración necesarias.

Legislació autonòmica Ley Foral 19/1997, de 15 de diciembre, de vías pecuarias de Navarra

Decreto 3/1998, de 9 de enero, por el que se aprueba el Reglamento que regula las Vías Pecuarias de la Comunidad Autónoma de La Rioja Ley 8/1998, de 15 de junio, de Vías Pecuarias de la Comunidad de Madrid Reglamento de Vías Pecuarias de Andalucía, aprobado mediante el Decreto 155/1998, de 21 de julio Decreto 49/2000, de 8 de marzo, por el que se establece el Reglamento de Vías Pecuarias de la Comunidad Autónoma de Extremadura Ley 9/2003, de 20 de marzo, de Vías Pecuarias de Castilla-La Mancha Ley 10/2005, de 11 de noviembre, de vías pecuarias de Aragón Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 4. Tipos de vías pecuarias. 1. Las vías pecuarias se denominan, con carácter general, cañadas, cordeles y veredas. a. Las cañadas son aquellas vías cuya anchura no excede de los 75 metros. b. c.

Son cordeles, cuando su anchura no sobrepase los 37,5 metros.

Veredas son las vías que tienen una anchura no superior a los 20 metros. 3. Los abrevaderos (abeurades), descansaderos (returades, mosqueres), majadas (mallades) y demás lugares asociados al tránsito ganadero tendrán la superficie que determine el acto administrativo de clasificación de vías pecuarias. Asimismo, la anchura de las coladas [menor anchura] será determinado por dicho acto de clasificación.

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias

5. Conservación y defensa de las vías pecuarias. Corresponde a las Comunidades Autónomas, respecto de las vías pecuarias: a. El derecho y el deber de investigar la situación de los terrenos que se presuman pertenecientes a las vías pecuarias. b. La clasificación. c. El deslinde. d. El amojonomiento e. La desafectación. f. Cualquiera otros actos relacionados con las mismas.

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias

17. Usos complementarios. 1. Se consideran usos complementarios de las vías pecuarias el paseo, la práctica del senderismo, la cabalgada y otras formas de desplazamiento deportivo sobre vehículos no motorizados siempre que respeten la prioridad del tránsito ganadero.

(Prohibició genèrica de circular amb mitjans motoritzats pels camins ramaders) (Obligació de mantenir els camins ramaders oberts a l’ús comú general)

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

1984

1982

1980

1978

1976

1974

1972

1970

1968

1966

1964

1962

1960

1958

1956

1954

1952

1950

Nombre d’expedients de classificació 1950-2010

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Expedients

CLASSIFICACIÓ DELS LLIGALLOS DE L’AMPOLLA (1964)

Nom del lligallo

Lligallo del Malú Lligallo del Cementiri (que segueix el barranc de Furoner)

Lligallo del Cementiri Lligallo de la Bassa de Fornos Lligallo de Soldevila *Amb eixamplaments puntuals de fins a 40 m.

Amplada real mesurada en metres

Amplada en metres i categoria assignada pel projecte de classificació (1964)

25

37,61

Cordel

40

20,89

Vereda

25*

20,89

Vereda

20

37,61

Cordel

20

20,89

Vereda

Catalunya: 947 municipis

1950 – 1978:

75 expedients

1982-2010:

47 expedients

2533

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

1984

1982

1980

1978

1976

1974

1972

1970

1968

1966

1964

1962

1960

1958

1956

1954

1952

1950

Longitud classificada (Km)

300

250

200

150

100

50

0

Serie 1

EDICTE de 12 de novembre de 2008, pel qual es dóna publicitat a diversos acords d'inici de classificació de camins ramaders. Atès allò establert en l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, el qual atorga a

les Comunitats Autònomes les competències en matèria de classificació de camins ramaders i d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener i altres

disposicions concordants, i a proposta de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat, la Direcció General del Medi Natural ha acordat l'inici de l'expedient de classificació dels camins ramaders dels termes municipals de Torrelles de Foix, la Roca del Vallès, Sant

Bartomeu del Grau, Avià, la Torre de Claramunt, Sabadell, Lluçà, Olvan i Berga.

Municipis amb camins ramaders classificats

Municipis amb camins ramaders classificats

Municipis amb camins ramaders classificats

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

1984

1982

1980

1978

1976

1974

1972

1970

1968

1966

1964

1962

1960

1958

1956

1954

1952

1950

Superfície classificada (m2)

6000000

5000000

4000000

3000000

2000000

1000000

0

Serie 1

Amplada vies pecuàries classificades 1950-1978

1982-2010 >10 m 34%

< 10 m 37%

>10 m 63%

Mínima: 2,0 m ; Máxima: 75,0 m

< 10 m 66%

Mínima: 2,0 m ; Máxima: 21,0 m

1.

Establir uns objectius polítics • Fixar un horitzó temporal assolible dedicant-hi els recursos necessaris. • Prioritzar grans eixos (classificar camins per comptes de municipis). • Modificar àmbit de treball (comarques o vegueries per comptes de municipis). • Prioritzar les zones més problemàtiques (urbanització, intensificació de l’agricultura, grans infraestructures).

2.

Desenvolupar una legislació pròpia • • • • •

Procediment de classificació Amplades Solapament amb el viari municipal Regulació d’usos ...