MARC LEGAL, PROPOSTES LEGISLATIVES I CONFLICTES AL VOLTANT DE LA XARXA DE CAMINS RAMADERS
Lleida, 7 d’octubre de 2016
Dr. Xavier Campillo i Besses Geògraf col·legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses
Antecedents Código Civil de 1889 Artícle 570
Regtlamento de vías pecuarias de 23 de diciembre de 1944 Ley 22/1974, de 27 de junio, de Vías Pecuarias Constitució Espanyola de 1978 Article 149.1 23a. L’Estat té competència exclusiva sobre ... vies ramaderes.
Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 Article 9 La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre … vies pecuàries ... d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució.
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 1. Objeto y definición. Se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.
2. Naturaleza jurídica de las vías pecuarias. Las vías pecuarias son bienes de dominio público de las Comunidades Autónomas y, en consecuencia, inalienables, imprescriptibles e inembargables.
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 3.1. La actuación de las Comunidades Autónomas sobre las vías pecuarias perseguirá los siguientes fines: a. Regular el uso de las vías pecuarias de acuerdo con la normativa básica estatal. b. Ejercer las potestades administrativas en defensa de la integridad de las vías pecuarias. c. Garantizar el uso público de las mismas tanto cuando sirvan para facilitar el tránsito ganadero como cuando se adscriban a otros usos compatibles o complementarios. d. Asegurar la adecuada conservación de las vías pecuarias, así como de otros elementos ambientales o culturalmente valiosos, directamente vinculados a ellas mediante la adopción de las medidas de protección y restauración necesarias.
Legislació autonòmica Ley Foral 19/1997, de 15 de diciembre, de vías pecuarias de Navarra
Decreto 3/1998, de 9 de enero, por el que se aprueba el Reglamento que regula las Vías Pecuarias de la Comunidad Autónoma de La Rioja Ley 8/1998, de 15 de junio, de Vías Pecuarias de la Comunidad de Madrid Reglamento de Vías Pecuarias de Andalucía, aprobado mediante el Decreto 155/1998, de 21 de julio Decreto 49/2000, de 8 de marzo, por el que se establece el Reglamento de Vías Pecuarias de la Comunidad Autónoma de Extremadura Ley 9/2003, de 20 de marzo, de Vías Pecuarias de Castilla-La Mancha Ley 10/2005, de 11 de noviembre, de vías pecuarias de Aragón Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias 4. Tipos de vías pecuarias. 1. Las vías pecuarias se denominan, con carácter general, cañadas, cordeles y veredas. a. Las cañadas son aquellas vías cuya anchura no excede de los 75 metros. b. c.
Son cordeles, cuando su anchura no sobrepase los 37,5 metros.
Veredas son las vías que tienen una anchura no superior a los 20 metros. 3. Los abrevaderos (abeurades), descansaderos (returades, mosqueres), majadas (mallades) y demás lugares asociados al tránsito ganadero tendrán la superficie que determine el acto administrativo de clasificación de vías pecuarias. Asimismo, la anchura de las coladas [menor anchura] será determinado por dicho acto de clasificación.
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias
5. Conservación y defensa de las vías pecuarias. Corresponde a las Comunidades Autónomas, respecto de las vías pecuarias: a. El derecho y el deber de investigar la situación de los terrenos que se presuman pertenecientes a las vías pecuarias. b. La clasificación. c. El deslinde. d. El amojonomiento e. La desafectación. f. Cualquiera otros actos relacionados con las mismas.
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias
17. Usos complementarios. 1. Se consideran usos complementarios de las vías pecuarias el paseo, la práctica del senderismo, la cabalgada y otras formas de desplazamiento deportivo sobre vehículos no motorizados siempre que respeten la prioridad del tránsito ganadero.
(Prohibició genèrica de circular amb mitjans motoritzats pels camins ramaders) (Obligació de mantenir els camins ramaders oberts a l’ús comú general)
2010
2008
2006
2004
2002
2000
1998
1996
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
1960
1958
1956
1954
1952
1950
Nombre d’expedients de classificació 1950-2010
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Expedients
CLASSIFICACIÓ DELS LLIGALLOS DE L’AMPOLLA (1964)
Nom del lligallo
Lligallo del Malú Lligallo del Cementiri (que segueix el barranc de Furoner)
Lligallo del Cementiri Lligallo de la Bassa de Fornos Lligallo de Soldevila *Amb eixamplaments puntuals de fins a 40 m.
Amplada real mesurada en metres
Amplada en metres i categoria assignada pel projecte de classificació (1964)
25
37,61
Cordel
40
20,89
Vereda
25*
20,89
Vereda
20
37,61
Cordel
20
20,89
Vereda
Catalunya: 947 municipis
1950 – 1978:
75 expedients
1982-2010:
47 expedients
2533
2010
2008
2006
2004
2002
2000
1998
1996
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
1960
1958
1956
1954
1952
1950
Longitud classificada (Km)
300
250
200
150
100
50
0
Serie 1
EDICTE de 12 de novembre de 2008, pel qual es dóna publicitat a diversos acords d'inici de classificació de camins ramaders. Atès allò establert en l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, el qual atorga a
les Comunitats Autònomes les competències en matèria de classificació de camins ramaders i d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener i altres
disposicions concordants, i a proposta de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat, la Direcció General del Medi Natural ha acordat l'inici de l'expedient de classificació dels camins ramaders dels termes municipals de Torrelles de Foix, la Roca del Vallès, Sant
Bartomeu del Grau, Avià, la Torre de Claramunt, Sabadell, Lluçà, Olvan i Berga.
Municipis amb camins ramaders classificats
Municipis amb camins ramaders classificats
Municipis amb camins ramaders classificats
2010
2008
2006
2004
2002
2000
1998
1996
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
1960
1958
1956
1954
1952
1950
Superfície classificada (m2)
6000000
5000000
4000000
3000000
2000000
1000000
0
Serie 1
Amplada vies pecuàries classificades 1950-1978
1982-2010 >10 m 34%
< 10 m 37%
>10 m 63%
Mínima: 2,0 m ; Máxima: 75,0 m
< 10 m 66%
Mínima: 2,0 m ; Máxima: 21,0 m
1.
Establir uns objectius polítics • Fixar un horitzó temporal assolible dedicant-hi els recursos necessaris. • Prioritzar grans eixos (classificar camins per comptes de municipis). • Modificar àmbit de treball (comarques o vegueries per comptes de municipis). • Prioritzar les zones més problemàtiques (urbanització, intensificació de l’agricultura, grans infraestructures).
2.
Desenvolupar una legislació pròpia • • • • •
Procediment de classificació Amplades Solapament amb el viari municipal Regulació d’usos ...