Teatre

Unitat 4 Textos relacionats amb el teatre.

La darrera unitat del bloc de teatre la dedicarem a aquells textos que no són estrictament teatrals però que s’hi refereixen per a la publicitat, per a la gestió, per a la representació etc. Així doncs són textos importants perquè reforcen el fet teatral com a globalització, perquè el teatre ja ho hem dit no és solament escriure’l i llegir-lo sinó i sobretot és també representar-lo, és escoltar-lo, contemplar-lo, és tot un món divers i complex que ajuda el text escrit perquè arribe a l’espectador, perquè arribe al receptor no com la narració novel·lada o com a voltes la poesia que són solament llegides. El teatre pot ser llegit, però sobretot el teatre és representació i per tant es necessita de tot una complexa xarxa de textos que ajuden i que reforcen l’estricta obra que serà representada en un lloc determinat.

- 264 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 17)

Sessió 17 Textos previs o simultanis a la representació.

Els autors dels textos previs o simultanis poden ser el mateix autor de l’obra que va a ser representada o un crític periodístic o el director de la representació. Així l’autocrítica és una breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per a ésser publicada abans de l’estrena. Els textos previs o simultanis poden ser principalment dels següents tipus: PÚBLICS, dirigits a l’espectador, són introductoris perquè expliquen l’argument i la forma representativa, presenten l’elenc1, els tècnics, i també poden comentar les circumstàncies que envolten l’autor, l’època de l’autor, el tema, el missatge, altres representacions fetes de l’obra etc. És a dir és un grup de textos que es refereixen a la representació concreta que anem a presenciar o que expliquen l’origen i circumstàncies que han envoltat l’obra des de la creació per part de l’autor fins en aquell moment. Els textos que apareixen a la premsa sobre la representació entren dins el gènere periodístic, i també en poden aparèixer propagandístics siga a la premsa, a la ràdio, a la televisió, etc. PRIVATS per a ús intern de la companyia o grup d’artistes i dels tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles, per tal de seguir els assaigs i aprendre els papers respectius així com les entrades de tots els tècnics en el moment oportú (música, so, decoració, maquillatge). Així per exemple la didascàlia és cadascuna de les indicacions fetes per l’autor per a la marxa correcta de l’obra.

33 1

m. teat. Llista dels actors d’una companyia de declamació, d’òpera, etc.,

- 265 -

Teatre

ARA QUE ELS AMETLLERS JA ESTAN BATUTS

un espectacle creat i interpretat per JOSEP MARIA FLOTATS basat en la narrativa de JOSEP PLA

Vaig començar a treballar sobre la idea d’aquest espectacle amb una gran reserva, amb una gran por i un gran respecte. Només estava segur d’una cosa: que hi havia certs trossos de l’obra de Pla i certes pàgines que, al meu parer, podien constituir un mitja extraordinari per establir una relació de comunicació privilegiada amb el públic, i que aquesta riquesa s’havia de poar i redistribuir; no n’hi havia prou amb la lletra impresa. A part del plaer golafre que imaginava que tindria com actor dalt de l’escenari mossegant-ne les paraules com qui menja una fruita deliciosament carnosa i aromàtica. La idea va néixer a Paris, com tantes coses de Pla hi nasqueren, i aquest paral·lelisme em sembla positiu i de bon auguri i la llavor germinal. Ara que els ametllers ja estan batuts no és un pretext, un espectacle per a mi no és mai un pretext, ni correspon a motius peremptoris o de moda, com serien els de pensar: “aquest determinat escriptor no s’ha representat mai, doncs ara toca fer-ho...” Un espectacle, per a mi, és la conseqüència d’un impuls emocional rebut en un moment donat, d’un “coup de foudre” fantàstic i de la necessitat de compartir-ho, el resultat d’un desig profund, el fruit d’un llarguíssim procés de gestació, procés i desig conscients alguns -no tots- però sempre, això sí, amb poques ganes d’explicar-los... Marcat probablement per una frase lapidària d’un dels meus mestres a París,-en els meus inicis ...., just acabat el conservatori d’Estrasburg-, a qui jo intentava d’explicar durant un assaig tots els meus sentiments i emocions diverses, i els estats de dolor o de joia aparents, i el que jo volia expressar, i com jo pensava interpretar, i quin desenvolupament tindria el meu personatge i... El director em talla dient: “Deixa d’explicar, fes!... I quan hagis acabat torna a començar! No et preocupis pel públic, que ja et farà saber si ha rebut o no el missatge.” Si en acabar l’espectacle heu rebut el missatge -i ens ho feu saber-, si sortint del teatre us vénen ganes, al vostre torn, de poar en l’escriptura de Pla, de llegir o rellegir la seva obra, aquest esforç haurà estat, per a tot l’equip de la Companyia, del tot recompensat. I les hores i hores d’exaltació, de dubtes, de descoratjament, de tornar i retornar a començar una i altra vegada, en la construcció de l’obra -del contingut, de la història, dels ritmes, de les respiracions-, en el concepte i en la manera de presentar el muntatge, o en l’estil interpretatiu idoni, es fondran com neu gràcies al vostre càlid record... Voldria agrair públicament a les dues delicioses germanes de Josep Pla, Maria i Rosa, així com als seus respectius primogènits, Frank i Rosa, la deferència, amabilitat i bona disposició amb que m’han facilitat totes les informacions necessàries al meu projecte i la confiança i l’entusiasme - 266 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 17)

amb què acolliren la idea i em donaren el permís per fer ho. També a Josep Vergés el meu agraïment per les seves magnífiques orientacions i perdó pels moments que 1i he fet perdre parlant-me del Pla que ell coneix com ningú, moments que per mi foren tan aprofitats. I finalment a l’amic Ignasi Camprodon, braç dret i principalíssim ajudant d aquesta empresa, l’agraïment emocionat per la seva intel·ligent i exemplar paciència que amb una professionalitat a prova de bala i un bon humor constant, indispensable, generós agut i precís, m’ha suportat, recolzat i encoratjat continuadament fins i tot els dies de pluja intensa. Us desitjo que, gràcies a Josep Pla, aquesta vetllada sigui per a tots vosaltres una festa de la intel·ligència, de l’esperit i de la llengua. JOSEP MARIA FLOTATS ARA QUE ELS AMETLLERS JA ESTAN BATUTS Versió i Adaptació Teatral, Posada en Escena, Interpretació, Dramatúrgia i Vestuari JOSEP MARIA FLOTATS Escenografia

JOSEP MARIA FLOTATS I SERGE MARZOLFF

Il·luminació

ALAIN POISSON

So

JORDI BONET

Ajudant de direcció Segon ajudant Relacions Artístiques Ajudant Veu Regidor Director Tècnic Cap de Maquinaria Maquinistes Cap elèctric i operador llum Col·laboració Equip elèctric Operador So Realització vestuari Sastresses

IGNASI CAMPRODON JOAN RIERA MARYSE BADIOU CONCEPCIÓ CASAS MARGARIDA SABARTÉS MANUEL RUIZ JOAN DOMENECH LLUÍS DOT PAU SALVA, MARIO GARCIA JOAN RUIZ TONI RUEDA JORDI MIQUEL, MARC VALDO JOAN MANUEL GALIANC TONI LANGA MATILDE MIRALLES, PEPITA OLIVERAS - 267 -

Teatre

Maquillatge Utiller Disseny Gràfic Fotografies Secretariat Ajudant de producció Publicacions Administració Relacions Públiques i delegada de producció Producció Decorat construït per Telons pintats per Fotos cedides amablement per

PEPITA ARAUJO MANUEL SOTO CONNECTA RBP FAUSTÍ LLUCIÀ AMPARO VALERA ISABEL NOTIVOLI J0AN RIERA PEP ZAMORA GLÒRIA CASANOVA E.A.O.E.F. DEL. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. l’equip tècnic de la Companyia. CASTELLS I PLANAS de Cardedeu. Josep Vergés.

ACTIVITATS a) Escriu un text públic dirigit als espectadors, on s’explique l’argument i la forma representativa, presentant l’elenc, els tècnics, i també pots comentar les circumstàncies que envolten l’autor, l’època de l’autor, el tema, el missatge, altres representacions fetes d’una de les dues obres de Salvador Espriu ja esmentades que estan al present llibre Conversió i Mort d’en Quim Federal o a Tereseta-quebaixava-les-escales. b) Redacta per escrit un text privat per als actors i tècnics de representació d’una de les dues obres esmentades en l’activitat anterior.

- 268 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 17)

Sessió 18 Textos posteriors a la representació.

Poden ser també posteriors a una representació per comentar com ha estat la representació, llavors s’anomena crítica que pot ser positiva o negativa. De vegades els comentaris crítics són de l’obra i de la seua representació i altres voltes de tot el que rodeja al món dramaturg.

SI AIXÒ ÉS UNA MODA: VISCA LA MODA ANDREU ALFARO (escultor) L'altre dia vaig veure a Madrid un nou muntatge del Hamlet. L'espectacle no era res de l'altre món; més bé tirava a dolent; encara que el que a mi m'interessava era veure el treball de José Luis Gómez. Tanmateix el teatre María Guerrero estava ple fins a les banderetes, i totes les entrades estaven venudes des de feia temps per a tots els dies de la representació. Però, per què aquest entusiasme pel teatre? Tot d’una vaig pensar: per què també els Museus, els Concerts, l’Òpera, i en general tots

els espectacles culturals començaven, cada vegada més a seduir el gran públic? Sembla com una moda: la gent torna a eixir de casa i desitja trobar-se amb altres persones per tal d'opinar sobre Música, Teatre o Art. Fins i tot la Gastronomia ja no es limita a "anar de restaurant". També s’ha convertit en un motiu de conversa, en una moda. El mateix amb la higiene i la bellesa. Una nova religió es revela. Els seus sants són les coses naturals i tot allò on es pot percebre la mà de l’home.

- 269 -

Teatre

FUNCIÓ DE GALA DE RODOLF SIRERA. SALA RIALTO. CENTRE DRAMÀTIC DE L’INSTITUT VALENCIÀ D’ARTS ESCÈNIQUES Quan tenia deu o dotze anys -ho he contat altres vegades- els meus pares em duien tots els diumenges al teatre. Al mateix teatre: un d’aquells que canviava cada setmana de programa i on les obres les interpretava un valent i arriscat grup d’actors amateurs amb el concurs, d’altra banda inevitable, de l’apuntador. Durant el temps que va durar la meua relació amb aquell local vaig tenir l’ocasió de veure-hi representades moltes obres moralitzades a la força- de les que constituïen el que s’entenia llavors com a teatre de repertori: autors, fonamentalment espanyols, de finals del segle XIX i, sobretot, de la primera meitat del XX, Benavente, els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca... Moltes obres de salonet i de tresillo i alguns exteriors rurals, sobretot per la part del sud de la península. Normalment no m’emocionaven aquelles obres ni m’interessava especialment el que s’esdevenia a l’escenari, però recorde que sí que m’agradaven molt els decorats. Particularment quan es tractava d’una historia de misteri, cosa que, d’altra banda, passava poques voltes. I si, damunt, el decorat jugava -és a dir, formava part, ell també, de la Intriga (portes secretes, quadres que permetien espiar el que succeïa a l’escenari)- molt millor. I m’agradava pensar en aquells moments, quan encara no se m’havia acudit dedicar-me a la literatura dramàtica, que algun dia escriuria jo també una obra com aquelles. Una obra de misteri i de sorpresa, de portes que s’obrien quan calia -i fins i tot quan no calia-; de gents que fugien i s’amagaven, de disfresses i de suplantacions de personalitat. Una obra, a més a més, d’amor, que acabara bé i on el protagonista-tímid, desmanotat, però entranyableaconseguia atraure, a la fi, l’atenció de la jove objecte de la seua passió. 1, és clar, alguns cadàvers viatgers que permetien animar el panorama i posar entrebancs, molts entrebancs -inversemblants però ben trenats- al desenrotllament normal de l’acció. I, a la fi, vaig escriure aquella obra. I ho vaig fer després d’”El verí del teatre”, de “La primera de la classe”. Potser em començava a preocupar que m’identificaren com a dramaturg només amb textos de pocs personatges, de conflictes interiors o d’acció concentrada. O potser simplement és que m’abellia jugar a fer teatre, des de la perspectiva que us acabe d’explicar. Així va nàixer, doncs “Funció de gala”. Una obra de les que ja no es fan, escrita en record i homenatge al teatre d’abans, d’ara i de sempre. RODOLF SIRERA.

- 270 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 19)

ACTIVITATS a) Critica Alfaro l’obra que va anar a veure? Què fa? Com resumiries el seu comentari? b) Quina cosa li cridava més l’atenció a Rodolf Sirera de les representacions teatrals que contemplava en l’època infantil? c) Quins autors predominaven als teatres que assistia Rodolf Sirera? d) Quina diferència hi ha entre les dues primeres obres ”EI verí del teatre” i “La primera de la classe” i “Funció de Gala”. e) Quina classe de teatre pensava fer Rodolf Sirera?

- 271 -

Teatre

Sessió 19 Textos no teatrals.

Tots aquells textos que parlen sobre teatre però que no s’integren en la representació com per exemple les crítiques, però també la propaganda, la informació, etc. remarquen tota la textualitat del món dramaturg. Llegirem textos d’aquesta mena trets tots ells de la revista El ‘Temps’ de l’any 1996 i després analitzarem, contestant, les qüestions que se’n facen.

MOSTRA DE TEATRE GAI I LÈSBIC A BARCELONA Del 18 al 30 de juny es desenvoluparà la III Mostra de Teatre Gai i Lèsbic de Barcelona. Les obres, cinc representacions i una lectura dramatitzada, es repartiran entre el Teatre Malic, el Teatre de l’EixampIe, Artembrut Teatre i el Casal Lambda. Tot i la modèstia d’aquesta mostra, s’hi poden trobar generes prou

diversos: des del teatre convencional al show més estripat i ple d’humor. Tot plegat, amb els temes sempre presents de l’amor, l’amistat, la tendresa i el sexe, sota les ombres de la sida i de la discriminació. Malgrat el títol, la Mostra de Teatre Gai i Lèsbic és d’interès per a tota mena de públics.

‘TARTUF’ , LA HIPOCRESIA SEGONS MOLIÈRE Del 9 a l’11 Juliol, la companyia del Teatre Nacional de Bulgària portarà a Barcelona Tartuf l’hipòcrita personatge de Molière. És la segona obra de l’autor francès que s’estrena al Grec d’enguany, després de L’avar, que va obrir el Festival sota la direcció de Sergi Belbel. En aquest cas la posada en escena és responsabilitat

de la prestigiosa directora Margarita Mladenova, que li ha volgut imprimir un caràcter d’actualitat, aprofitant la sàtira de Moliere per fer una crítica al seu propi país. L’obra, que es representa a la sala Maria Aurelia Capmany del Mercat de les Flors, es fa en búlgar i se subtitula en català.

- 272 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 19)

LA MOSTRA TEATRAL D’ALCOI, EL MILLOR TRAMPOLÍ. La VI setmana del teatre d’Alcoi comença el dia 23 i converteix aquesta ciutat en escaparata teatral per als grups valencians. Després d’haver contribuït a consolidar el circuit teatral valencià i a crear el projecte Alcover, ara des de la Mostra, les companyies valencianes conquisten Espanya. En el principi era un intent de fer conèixer a professionals i institucions la realitat teatral valenciana. Posar en contacte els grups professionals amb programadors i empresaris que pogueren convertir-se en els seus clients. La realitat va superar les previsions i la Mostra d’Alcoi va provar des de la primera convocatòria que el magma del teatre tenia al País Valencià una temperatura ben alta. La ciutat més burgesa i més proletària també del país va veure revitalitzada la seua vida cultural i es va lliurar totalment a l’influx dels homes i les dones del teatre. Teatre Principal, Centre Cultural, Teatre Calderón, Sala Casablanca, Plaça de dins, Sala Carmelites, la ciutat prepara els escenaris. Alcoi va ser la prova que un circuit teatral valencià era més que possible i també des d’Alcoi es va presentar al món el projecte Alcover, que, en síntesi, pretenia crear una ruta estable per a les companyies teatrals de la geografia dels Països Catalans. Fins ara, ja han passat més de 40 companyies amb 83 produccions. Enguany, la mostra presentarà 15 espectacles, dels quals cinc són estrena absoluta: Preludi, Los paisajes de Cartier, Breson, Pels pèls, La Isla i La estancia. A més de companyies valencianes, des de l’any passat Alcoi es converteix en amfitriona d’un grup d’altres comunitats i enguany li ha tocat el torn a les Illes Balears, que presentaran Twist & Txekhov de la companyia Iguana Teatre. L’activitat teatral, però, no es limita en aquesta mostra a la de teatre, Alcoi es converteix en plataforma d’intercanvi,

presentació d’experiències i, també, de reivindicacions. Per això, enguany servirà de marc a l’assemblea de la Plataforma de les Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana, i s’hi presentarà l’informe anual del Circuit Teatral Valencià. La trobada és també el moment idoni per lliurar el premi de teatre ciutat d’Alcoi, el més prestigiós del País Valencià que ja ha arribat enguany a la seua edició número 24. Gonzalo Pérez de Olaguer, crític d’EI Periódico, Joan Lluís Bozzo de Dagoll Dagom, Carles Alberola, Juan Vicente Martínez i Joan Mas conformen el jurat que en aquesta ocasió haurà de decidir quina és la millor de les 39 obres presentades, 22 de les quals provenen de Catalunya, 12 del País Valencià i 4 de les Balears. Per demostrar la utilitat d’aquests premis, el dia 23 al Centre Cultural es I presenta el muntatge I d’Ignasi García, Preludi, , que en l’edició de l’any passat va rebre un accèssit al premi. Després d’haver normalitzat la relació teatral entre els Països Catalans, Alcoi vol convertir-se enguany en plataforma de llançament per a la resta de l’estat. Segons han informat els organitzadors, la presencia de programadors d’altres autonomies ha superat enguany les previsions més optimistes. Durant aquests tres dies, doncs, Alcoi, l’única ciutat dissenyada del país, serà una autentica ciutat de teatre, un escenari perfecte en el millor ambient per demostrar la vivacitat contundent del teatre valencià, superior a les malifetes histriòniques, d’algun gestor ja gairebé oblidat. J. S.

- 273 -

Teatre

ELS PAÏSOS CATALANS ESTRENEN CIRCUIT TEATRAL

La professió teatral als Països Catalans ha iniciat una dinàmica molt positiva. Companyies d’arreu del nostre territori han començat a circular per les sales de tota la geografia gràcies al nounat projecte Alcover. Una iniciativa que ret homenatge i record al lingüista Antoni M. Alcover. Tot i això, de moment, el projecte es troba en “període de proves”, i ha escollit tres grups del País Valencià, les Illes i del Principat que realitzaran un circuit itinerant durant els primers mesos de l’any. Pel que fa al País Valencià, la companyia triada ha estat La Dependent; Iguana Teatre representarà el teatre que es fa a les Illes i la formació catalana Ferran Madico donarà mostra del seu treball al Principat. Aquest projecte ha nascut de la bona voluntat i interès consistorials envers el Teatre; una iniciativa promoguda i impulsada per ajuntaments d’arreu dels Països Catalans entre els quals es troben, entre d’altres, el d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, Gandia o Vila-real, quant al País Valencià; els de Palma i Manacor, a les Illes. I Tàrrega, el Vendrell, Granollers, Mataró, Reus o Vic són algunes de les formacions han impulsat el projecte i s’hi han adherit

des del Principat. La iniciativa que, de moment, ha posat en moviment aquestes tres companyies fa una selecció a partir dels treballs presentats a la ja tradicional Fira de Tàrrega, cita obligada per tots els professionals de l’escena. Una cita, per cert, a la qual també acudeixen responsables de cadascun dels ajuntaments promotors del projecte per tal de veure i triar les propostes més interessants. A aquest circuit teatral de caràcter públic, s’ha adherit últimament el Patronat Municipal del Teatre Atlàntida de Vic, sala en que s’interpretaran, el dia 27 de gener els Treballs perduts, de Shakespeare, en aquesta ocasió posats en escena per la companyia Ferran Madico. El dia 17 de març, hi actuaran els valencians de La Dependent amb L’aniversari de don Eduardo, un text basat en escrits d’Eduard Escalante i estrenat l’any passat amb motiu del centenari d’aquest autor. I, finalment, Iguana Teatre, actualitzarà, el dia 17 d’abril, un recull de textos del segle XVIII sota el títol genèric de Sa varietat en sa locura. Eliseu T. Climent

- 274 -

Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 19)

ACTIVITATS a) Quantes obres es representaran a la Mostra de teatre Gai i Lèsbic a Barcelona? I en quines sales s’hi faran? Gèneres teatrals i temes. Finalment per a quin tipus de gent es dirigeix la mostra? b) Per què l’obra ‘Tartuf’ de Molière té actualitat? c) Escriu el nom de les sales de teatre de la ciutat d’Alcoi. d) Per escrit explica què és el ‘projecte Alcover’. e) Què vol dir malifetes histriòniques de les últimes línies de l’article de la mostra teatral d’Alcoi. Explica per escrit el significat tot consultant un diccionari. f) Per què ha iniciat una dinàmica molt positiva la professió teatral als països catalans segons l’articulista del darrer dels articles periodístics llegits.

- 275 -

Teatre

Sessió 20 El teatre propi (tp4).

ACTIVITATS INDIVIDUALS a- Escriu un text previ a la representació com si fos per al públic tot explicant l’obra. b- Escriu textos per a cadascú dels actors dels teus personatges. Què han de fer com s’han de comportar quina manera de vestir, quin gestos, etc. c- Redacta un escrit on es critique positivament o negativament la teua obra. d- Redacta un escrit semblant al de LA MOSTRA TEATRAL D’ALCOI, EL MILLOR TRAMPOLÍ de la sessió anterior, on aparega la teua obra.

- 276 -