TEMA 7: REGNE MONERES, REGNE PROTISTES I REGNE FONGS. NO REGNE: ELS VIRUS. ELS MICROORGANISMES Sols com a explicació: Els microorganismes no són una categoria taxonòmica. Explique ací el significat de la paraula per a evitar malentesos. Els microorganismes són éssers vius o sistemes biològics (virus) que només es poden observar amb el microscopi òptic o electrònic. Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Moneres, Protoctists i Fongs. Cal tenir en compte que tots els bacteris (regne Moneres) són microorganismes però no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és a dir, hi ha fongs i protoctists que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs destaquen els llevats. Entre els protoctists, els protozous i les microalgues. Un comentari apart mereixen els virus: aquests són acel·lulars, és a dir, no estan fets de cèl·lules, i depenen totalment d'altres organismes que sí estan fets de cèl·lules, perquè els seu funcionament consisteix precisament en parasitar tot tipus de cèl·lules. No es consideren éssers vius. Però com el concepte “microorganisme” no té entitat taxonòmica, els considerarem com a tals com a causant de malalties. Els microorganismes són molt importants per diverses raons:  Alguns microorganismes causen malalties, com la grip, la tuberculosi o la malària: són els microorganismes patògens.  Altres tenen un paper molt important a la natura, ja que es dediquen a descompondre la matèria orgànica morta.  Per últim, alguns són beneficiosos per l'home: és el cas, per exemple, dels llevats que participen en la fabricació del pa i la cervesa, o d'altres microorganismes que fabriquen medicaments per diverses malalties humanes. La ciència que estudia els microorganismes es diu Microbiologia i un dels més importants científics que va estudiar els microorganismes va ser el francès Pasteur, al segle XIX. Va fer moltíssims descobriments, i els seus treballs van descartar la generació espontània. Un dels més importants va ser l'elaboració de la primera vacuna contra la ràbia. EL REGNE MONERES Els bacteris, juntament amb els cianobacteris i els micoplasmes, formen el regne dels Moneres. Aquest grup de microorganismes presenten una organització cel·lular procariota (ho vam veure al tema de la cèl·lula), són invisibles a l’ull humà, es veuen amb molt poc detall amb el microscopi òptic i sols s’observa la seua estructura amb l’electrònic. Habitualment els bacteris mesuren entre 1 i 10 µm. Les seves parts principals són la membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma i la paret cel·lular. Segons el tipus de paret es divideixen en Gram+ i Gram-. Pel que fa a la forma els bacteris presenten quatre formes bàsiques:    

Cocs: Bacteris amb forma esfèrica. Bacils: Bacteris amb forma cilíndrica. Espirils: Bacteris amb forma d'espiral. Vibrions: Bacteris amb forma de coma.

També formen agrupacions:  Diplo: en parelles (diplococs)  Estafilo: en grup (estafilococs)  Estrepto: en cadena (estreptococs, estreptobacils) Les moneres es poden trobar pràcticament a tot arreu: des de llocs extremadament freds com els pols fins a ecosistemes amb temperatures tan elevades com els deserts. Inclús hi ha espècies adaptades per suportar llocs amb condicions tan extremes com són les fonts d' aigües termals on les temperatures de l'aigua són extremadament altes. La nutrició de les moneres pot ser de dos tipus:  Autòtrofa, és a dir, que es produeixen ells mateixos la matèria orgànica que necessiten (els cianobacteris).  Heteròtrofa, que s'alimenten de matèria orgànica ja elaborada (els bacteris). La reproducció d'aquests microorganismes és asexual per bipartició, és a dir, quan un bacteri es reprodueix es divideix en dues cèl·lules filles.

1

Aspecte de colònies de bacteris proliferant en una placa petri

Aspecte de bacteris vists al microscopi òptic

Aspecte de bacteris vists al microscopi electrònic

Els bacteris i les persones Els bacteris són molt importants en la nostra vida: moltes de les malalties que podem patir estan provocades per bacteris patògens. Però altres són beneficiosos i se'n diuen bacteris simbiòtics o mutualistes. És el cas dels bacteris que viuen als nostres budells, que a més de facilitar la digestió, sintetitzen algunes vitamines. Quins beneficis ens proporciones els bacteris?  Bacteris que fermenten Les fermentacions són processos que utilitzen alguns organismes per obtenir energia. Entre els organismes que realitzen fermentacions trobem els bacteris. Des de fa molt temps els humans aprofitem aquestes fermentacions per obtenir diferents productes. Així, per exemple, a la fermentació de la llet obtenim productes com el formatge o el iogurt. El formatge és produït per els bacteris Lactobacillus casei i Streptococcus lactei. Per fer iogurt s'utilitzen els bacteris Streptococcus termophilus i Lactobacillus bulgaricus. D'altra banda, el vinagre s'obté a partir del vi, gràcies a la fermentació acètica que realitzen els bacteris del gènere Acetobacter.  Bacteris que descomponen la matèria orgànica Molts bacteris, juntament amb els fongs, realitzen un paper molt important dintre dels ecosistemes: es nodreixen de les restes de matèria orgànica d'altres organismes (cadàvers de plantes i animals) i les transformen en matèria inorgànica. La funció d'aquests descomponedors és fonamental dintre dels ecosistemes perquè la matèria inorgànica que produeixen serà aprofitada pels vegetals per produir nova matèria orgànica. D'aquesta manera la matèria descriu un cicle dintre dels ecosistemes: les plantes transformen la matèria inorgànica en orgànica, els animals transformen aquesta matèria orgànica i finalment els bacteris i els fongs transformen tota aquesta matèria orgànica en matèria inorgànica, llesta per ser novament aprofitada per les plantes.  Els bacteris intestinals Es calcula que a l'intestí hi habiten 10 vegades més bacteris que cèl·lules té l'organisme hoste. Aquests bacteris reben el nom de flora intestinal o microbiota intestinal. Aquests bacteris tenen diversos efectes positius:  Eliminen altres bacteris que puguin ser patògens.  Fabriquen algunes vitamines.  Fan possible part de la digestió.  Els bacteris que causen malalties Com hem vist, els bacteris són capaços de proporcionar-nos molts beneficis, però hi ha alguns espècies que provoquen malalties, és a dir, són patògens. Al llarg de la història han estat responsables de terribles epidèmies, com és el cas de la pesta bubònica, malaltia bacteriana que només durant el segle XIV, a l'Edat Mitjana, es calcula que va matar 25 milions de persones a Europa. Per fer front a aquestes malalties hi ha tres possibilitats:  Mesures de prevenció.  Antibiòtics.  Vacunes. A continuació tens un quadre amb algunes de les principals malalties bacterianes i les seves característiques: MALALTIA ÒRGAN O APARELL AFECTAT VIA DE CONTAGI Gastroenteritis Aparell digestiu Ingestió d'aigües o aliments contaminats Tuberculosi Pulmons Contacte entre persones i per l'aire Còlera Aparell digestiu Ingestió d'aigües infectades amb el bacteri Tètanus Sistema nerviós central Infecció de ferides amb objectes oxidats Pneumònia Aparell respiratori A través de l'aire Pesta Infecció general. Septicèmia. Puces de les rates inoculen el bacteri Botulisme Paràlisi per relaxació muscular. Infecció alimentària

TEMA 7: REGNE MONERES, REGNE PROTISTES I REGNE FONGS. NO REGNE: ELS VIRUS. EL REGNE PROTOCTISTS És el regne format pels organismes eucariotes (cèl·lules amb nucli) més primitius. A primera vista, el que més destaca dels protoctists és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel·lulars i pluricel·lulars, immòbils i mòbils. De tot això, el primer que podem deduir és que no tots els protoctists són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues pluricel·lulars. Entre els microorganismes que formen part del regne dels protoctists tenim:  Els protozous: Organismes eucariotes unicel·lulars heteròtrofs.  Les algues microscòpiques: Organismes eucariotes unicel·lulars autòtrofs.  Les algues macroscòpiques: Organismes eucariotes pluricel·lulars autòtrofs. Els protozous Els protozous (paraula que significa "primers animals") són un tipus d'organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs. Solen ser de vida lliure, tot i que alguns són paràsits. Antigament se’ls anomenava també “infusoris”, perquè apareixen quan barreges herbes seques amb aigua.  



Habitat: Els protozous són generalment organismes aquàtics, encara que poden viure latents en medis secs, com les herbes. Algunes espècies de protozous són patògens. En aquest darrer cas, viuen a l'interior d'un altre organisme (paràsits). Són organismes heteròtrofs: Els protozous de vida lliure poden obtenir l'aliment de diverses maneres: alguns capturen altres microorganismes, altres s'alimenten de la matèria orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl·lula. Els protozous paràsits s'alimenten de l'organisme hoste. En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol. Són organismes mòbils. Els protozous tenen diferents mecanismes per desplaçar-se: o Cilis: semblants a pels molt curts. Recobreixen tota la cèl·lula i es mouen de manera coordinada. Els protozous que tenen cilis reben el nom de ciliats. Els cilis serveixen per a desplaçar-se i també per atreure aliments cap un petit orifici que fa les funcions de "boca". El ciliat més conegut és el parameci. o Flagels: són estructures molt semblants als cilis. Els flagels són més llargs i escassos que els cilis (normalment hi ha un o dos per microorganisme). Solen trobar-se en un extrem de la cèl·lula. Els protozous amb flagels reben el nom de flagel·lats. Són protozous molt diversos: alguns són de vida lliure i altres són patògens com el tripanosoma que causa la malaltia de la son. o Pseudopodis: són una mena de protuberàncies o prolongacions que sobresurten de la membrana citoplasmàtica. Al contrari que cilis i flagels, no són estructures fixes sinó que es formen (en qualsevol punt de la cèl·lula) a mesura que l'organisme les necessita. Els protozous que tenen pseudopodis reben el nom de rizòpodes. Un dels més coneguts és l'ameba.

Parameci

Tripanosoma

Ameba

Malalties provocades per protozous Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies provoquen malalties força greus sobretot a les zones tropicals, com per exemple, la malària, que mata cada any més de 2,5 milions de persones. Algunes d'aquestes malalties són: MALALTIA

AGENT INFECCIÓS

ORGAN O APARELL ATACAT

SÍMPTOMES

VIA DE CONTAGI

Malària/Paludisme

Plasmodi de la malària

Glòbuls vermells i fetge

Cicles de febres, abatiment general, anèmia.

Mosquit femella del gènere Anopheles

3

Malaltia de la son Leishmaniosis Mal de Chagas

Trypanosoma (flagel·lat) Leishmània Trypanosoma (flagel·lat)

Sistema nerviós central Diversos, entre ells la pell. Sistema nerviós,

Febre, sudoració i somnolència Lesions a la pell, ronyons, ulls, etc. Lesions a l’esòfag, al cor i a l'intestí gros.

Picada de la mosca tse-tse Picada del mosquit flebòtom Picada de la vinchuca (una espècie de xinxa)

Les algues Les algues són organismes eucariotes autòtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars. Les característiques generals d'aquests organismes (tant si son pluricel·lulars o unicel·lulars) són les següents:   

Són organismes aquàtics (tant d'aigua dolça com salada). Tot i així, també poden viure sobre roques i arbres quan hi ha prou humitat. Es reprodueixen sexualment o asexualment. Tenen un paper fonamental per la vida a la Terra ja que es considera que les algues (sobretot les del fitoplàncton) són una de les principals fonts de l'oxigen atmosfèric.

Les algues unicel·lulars Són més primitives que les pluricel·lulars. La majoria són espècies marines que formen el fitoplàncton, de gran importància, ja que serveix d'aliment a molts altres organismes marins. Aquestes algues presenten una gran diversitat ja que poden ser immòbils o mòbils (gràcies a la presència de cilis o flagels). D'altra banda algunes espècies poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies. Alguns dels grups més importants són:  Dinoflagel·lades: Són algues que tenen mobilitat pròpia gràcies a la presència de dos flagels. Algunes espècies causen les nocives marees roges, responsables de la mort de molts peixos per les substàncies tòxiques que alliberen aquestes algues.  Diatomees: Són unes curioses algues unicel·lulars ja que presenten una espècie de closca foradada, de dues peces, feta de sílice. Viuen tant en aigües marines com fluvials. Les seves restes s’acumulen en el fons de les aigües, formant la terra de diatomees, que s'utilitza a la indústria per les seves propietats absorbents i abrasives. Les algues pluricel·lulars Estan formades per moltes cèl·lules (són pluricel·lulars), però no formen teixits: les seues cèl·lules no s’especialitzen, per la qual cosa totes fan totes les funcions, com si foren unicel·lulars. Segons el seu color es classifiquen en:   

Algues verdes: aquest color és degut a la clorofil·la. Viuen en aigües dolces i als mars i oceans. Algues brunes (pardes): el seu pigment és marró. Poden viure a més profunditat. Algues vermelles: El seu pigment és vermell, i capta la llum blava. Per tant poden viure a majors profunditats.

TEMA 7: REGNE MONERES, REGNE PROTISTES I REGNE FONGS. NO REGNE: ELS VIRUS. EL REGNE FONGS (FUNGI) Els fongs formen un regne a banda, per les diferencies fonamentals que hi ha amb la resta d'organismes. Són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les seves peculiars característiques:     

Els fongs són eucariotes. Es poden reproduir de forma sexual o asexual. Són heteròtrofs, No fan la fotosíntesi. NMo tenen clorofil·la. Prenen la matèria orgànica ja elaborada, però per absorció, no per ingestió (com els animals). Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sinó de quitina (substància present també a l’exosquelet dels insectes). No són animals perquè les característiques del seu cos, la reproducció i altres funcions són completament diferents dels animals.

Segurament els bolets són els fongs més coneguts, però els llevats i les floridures també són fongs. Alguns fongs poden viure com a paràsits infectant altres éssers vius, entre els quals hi ha les persones, i causen malalties. Aquestes infeccions s’anomenen micosis i afecten principalment a la pell i a les mucoses. El cos dels fongs és senzill; les seves cèl·lules, sense cloroplasts ni clorofil·la, són semblants entre si. El cos o miceli, constituït per un conjunt de filaments, normalment penetra al substrat orgànic, on creix i només es deixa veure quan és aeri. Cada filament del miceli s'anomena hifa, i està format per cèl·lules col·locades en filera. De vegades, les hifes s'organitzen formant bolets, que és el cos reproductiu. Segons quina sigui la font del seu aliment, hi ha fongs: Sapròfits: viuen sobre restes d'éssers vius. Per exemple, el xampinyó, que viu sobre els fems; els bolets de soca, que viuen sobre la fusta; o altres fongs, sobre matèria orgànica morta. Els fongs i els bacteris sapròfits són, els descomponedors dels ecosistemes, ja que transformen els cadàvers i les restes d'organismes en matèria inorgànica que després utilitzaran els productors en la fotosíntesi. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals. Paràsits: viuen sobre altres éssers vius, dels quals s'alimenten i als quals provoquen perjudicis; per exemple el míldiu, paràsit de les vinyes, o el fong productor del peu d'atleta, que s'alimenta de la pell del peu i provoca aquesta afecció en I'espècie humana. Simbionts: viuen associats a altres éssers vius, la qual cosa representa un benefici per a tots dos. En són un exemple els fongs que viuen a les arrels d'algunes plantes o els que s'allotgen a l'intestí dels tèrmits. Els fongs que viuen en simbiosi amb les algues formen un organisme totalment diferent (inclòs també al regne Funfi), anomenat liquen. Els bolets Estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames subterrànies més o menys complexes. Quan arriba l’època de la reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores. En el cas dels basidiomicets es formen uns cossos fructífers, els bolets, que són les estructures on es desenvolupen els esporangis. Es reprodueixen per espores. Les espores són cèl·lules reproductores envoltades d’unes capes que les permeten resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan les condicions són bones germinen i originen un nou individu.

5

Les floridures Són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria. Quan parlem de floridures, de fet ens referim a un conjunt de fongs de grups ben diferents, ja que es dona aquest nom als micelis dels fongs que es desenvolupen sobre les superfícies de matèria orgànica. Algunes floridures són fongs de miceli filamentós i ramificat. Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan a dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre). Altres floridures són fongs molt diferents dels anteriors, com el Penicillium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de la penicil·lina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricació de formatge. Els llevats Els llevats són un dels tipus de fongs unicel·lulars més importants. Hi ha moltes espècies diferents de llevats. Algunes d'aquestes espècies tenen una gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi, són productes derivats de les fermentacions dels llevats. En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents éssers vius. Com ja hem dit, els llevats són organismes unicel·lulars. La seva mida, molt variable, és, generalment, superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes, entre les quals trobem: 

Formes esfèriques.



Formes allargades.



Formes cilíndriques.

La reproducció dels llevats es fa per gemmació. Durant aquest procés es generen dues cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l'altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d'un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula. Els fongs i les persones Llevats que fermenten: Com en el cas d'alguns bacteris, els llevats també fan fermentacions, per exemple, la coneguda fermentació alcohòlica que realitza Saccharomyces cerevisiae. Diferents espècies d'aquest gènere de llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi, la cervesa i el pa. En tots aquests casos la fermentació és similar: es posa el llevat juntament amb el most, la farina de blat o l'extracte d'ordi. En alimentar-se d'aquests substrats, els llevats produeixen alcohol i diòxid de carboni, transformant el producte inicial en vi, pa o cervesa respectivament. Fongs que fabriquen medecines: Hi ha espècies de fongs que són capaces de produir antibiòtics. Així, per exemple, el primer antibiòtic descobert, la penicil·lina, és produït per fongs del gènere Penicillium. No obstant, alguns llevats i altres tipus de fongs són capaços de produir malalties. Aquestes malalties no només afecten a les persones sinó que també ataquen a plantes i animals. A continuació tens alguns exemples:

TEMA 7: REGNE MONERES, REGNE PROTISTES I REGNE FONGS. NO REGNE: ELS VIRUS. Fongs que infecten plantes: Alguns fongs són perjudicials per als vegetals, ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus fruits. Així, per exemple, Phytophtora infestans afecta la creïlla. Aquest fong va destruir tots els conreus de creïlla a Irlanda al segle XIX, provocant la mort, per manca d'aliment, de més d'un milió de persones. El míldiu, Plasmopara viticola, també va causar estralls a les plantacions de vinya. Fongs i llevats que infecten persones: Les infeccions provocades pels llevats en les persones, normalment són cutànies (afecten a la pell) . Per exemple, Candida albicans pot causar inflamació de la mucosa de la boca sota certes condicions. Una altra infecció molt comuna és el peu d'atleta, un fong que afecta, normalment, la planta dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines públiques. La tinya versicolor produeix taques clares a la pell.

Penicillium

Peu d’atleta

Míldiu de la vinya

ELS VIRUS Que quede clar. Parlem ací dels virus com a microorganismes, no com a éssers vius, que no ho són. Els virus són uns éssers molt especials perquè es troben en la frontera entre el que està viu i el que no està viu. De fet, els científics han decidit finalment no incloure'ls entre els sers vius. Quina és la raó d'aquesta decisió? Els virus no fan cap de les funcions bàsiques dels sers vius, no s'alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Per contra, si es posen en contacte amb una planta, bacteri o animal entren en acció, infectant les cèl·lules de l'organisme hoste. Els virus existeixen amb un únic objectiu: reproduir-se prenent el control sobre una cèl·lula hoste. Morfologia Els virus sols són visibles mitjançant el microscopi electrònic. L'estructura dels virus és prou senzilla. Els components bàsics d'un virus són els següents:  

Material genètic: Està format per ADN o ARN, mai tots dos alhora. Aquestes macromolècules contenen la informació que determina les característiques del virus. Coberta protectora: L'ADN o l'ARN està protegit per una coberta feta de proteïnes. Aquesta estructura és la càpsida i s'encarrega, a més de protegir el material genètic, d'unir-se a la cèl·lula que serà infectada pel virus.

Els virus tenen múltiples i variades formes i, en general, són molt diferents a les de les cèl·lules. Podem considerar tres formes bàsiques:  Helicoïdals: Aquests virus tenen forma d'espiral. Alguns exemples són els virus de la ràbia o el de la rubèola.  Polièdrics: La seva estructura està formada per un poliedre de 20 cares. Alguns exemples són el virus de l'herpes o la sida.  Bacteriòfags: Els bacteriòfags són virus que infecten bacteris. Tenen una part polièdrica, una part en espiral i unes potes de fixació. Com actuen els virus? Com ja hem dit, l'únic objectiu d'un virus és fer-se amb el control d'una cèl·lula hoste per tal de reproduir-se. El procés

7

que utilitza un virus per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:  Contacte virus-cèl·lula Després d'entrar en contacte amb la cèl·lula hoste apropiada el virus introdueix el seu material genètic ( ADN o ARN) a la cèl·lula. Això ho pot fer de diverses maneres: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl·lula i alliberar el material genètic o injectar el material genètic deixant la càpsida a l'exterior.  Replicació El material genètic del virus entra a formar part del de la cèl·lula. Aquesta, enganyada, comença a produir moltíssimes còpies del material genètic i la càpsida del virus. Per fer això, la cèl·lula utilitza els seus enzims i orgànuls. Després, aquests components del virus comencen a unir-se formant nous virus.  Sortida Quan els nous virus ixen de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres: o Lentament, a mesura que els nous virus es van acoblant. En aquest cas, la cèl·lula no es destruïda. o Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora. Malalties víriques Les malalties víriques són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les cèl·lules d'un organisme hoste. Per combatre aquestes malalties hi ha dues estratègies: Mitjançant vacunes: consisteixen en introduir a l’organisme virus morts o atenuats, que provoquen una resposta del cos en forma de fabricació d’anticossos. Així, quan el virus actua, ja tenim la resposta a punt. Mitjançant mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes malalties víriques com la SIDA no tenen vacuna. En aquest cas, es tracta d'evitar que les persones que no estan infectades es contagien. En el cas de les malalties víriques no es poden utilitzar antibiòtics com en les bacterianes. A continuació tens un quadre amb algunes malalties víriques i les seves característiques: MALALTIA

ORGAN/APARELL AFECTAT

VIA DE CONTAGI

SÍMPTOMES

SIDA

Sistema immunològic

Contacte sexual, sang contaminada

El malalt es queda sense defenses

Grip

Vies respiratòries

Per via aèria

Febre, dolor i malestar general

Hepatitis

Fetge

Consum d'aigua i aliments contaminats. Inflamació del fetge Contacte sexual o per via sanguínia

Varicel·la

Pell

Molt contagiosa, via aèria

Febre, erupcions vermelloses a la cara i la pell

Poliomielitis

Sistema nerviós

Aigües contaminades, aire i ferides

Paràlisi del malalt

Un gran avanç: la vacuna. Edward Jenner, metge anglès del segle XVIII, es va adonar que les persones que munyien vaques no es posaven malats de verola, terrible malaltia que deformava la pells dels malats amb pústules i, fins i tot, produïa la mort. Aquells munyidors sols semblaven patir una variant feble, que els produïa granets a les mans. Va decidir agafar líquid d’aquests granets i inocular-lo a un xiquet, l’any 1796. Poc després també li va inocular la verola en la seua variant virulenta. El xiquet no la va patir: estava immunitzat. A partir d’ací es va estendre la vacunació (nom derivat de vaca) i la verola es va considerar eradicada totalment l’any 1977, gràcies a un programa de vacunació mundial. Com actua una vacuna? S’inoculen al pacient virus esmorteïts, que no provoquen la malaltia, però si fan que el cos fabrique anticossos. Així, quan ve la infecció, ja està preparat. També existeix la immunitat natural. Algunes malalties, com el xarampió, sols es passen un cop a la vida. El cos fabrica anticossos davant la primera infecció. Si arriba una segona, ja està immunitzat. Altres, com la grip, necessiten vacunes tots els anys degut a que el virus va mutant i no és sempre el mateix