Sabadell

Descobreix

Benvinguts a Sabadell

Informació general de Sabadell El terme municipal té una superfície de 37,87 km2 i 206.493 habitants a 1 de gener de 2009. La part més alta de la ciutat, al nord-oest, té una altitud de 310 metres i la part més baixa, al sud-est, té 131 metres. Festes locals Aplec de la Salut, el dilluns després del segon diumenge de maig. Festa Major, des del primer divendres de setembre fins al dilluns següent. Com arribar a Sabadell • Amb tren Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya A Sabadell hi ha dues estacions: Sabadell Estació i Sabadell Rambla, corresponents a la línia S2 del Metro del Vallès. Renfe Sabadell compta amb tres estacions: Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell Nord, corresponents a la línia C4 de rodalies de Renfe. • Amb autobús Sabadell està connectada amb línies interurbanes des de Barcelona i amb 14 municipis de la comarca. Informació: Estació d'autobusos de Sabadell • C. de l'Estació, 67, tel. 93 727 92 92 • Amb transport privat Sabadell es troba a 20 km de Barcelona, a 95 de Girona, a 105 de Tarragona i a 170 de Lleida. S'accedeix a la ciutat per l'autopista C-58: sortides Sabadell Sud i Sabadell Centre. Des de la sortida de Sabadell Centre també s'accedeix a l'entrada nord de Sabadell. • Amb avió Aeroport de Sabadell • Ctra. de Bellaterra s/n, tel. 93 728 21 00 Servei d’aerotaxi i helicòpters.Vols privats i vols institucionals.

Com moure’s per Sabadell • Amb transport públic Autobusos dels Transports Urbans de Sabadell (TUS), amb 13 línies que connecten tota la ciutat. Punt d'informació: c. de la Borriana, 33 • tel. 93 727 00 90 • Amb bicicleta Sabadell té 24 km urbans de carril bicicleta i 19 km periurbans. Telèfonsi webs d'interès Ajuntament de Sabadell • 93 745 31 00 • www.sabadell.cat Sabadell Atenció Ciutadana 010 • 93 745 31 10 Transport públic Transports Urbans de Sabadell (TUS) • 93 710 79 51 • www.tus.es Estació d'autobusos de Sabadell • 93 727 92 92 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) • 93 205 15 15 • www.fgc.cat Renfe. Servei Atenció Clients Rodalies • 902 24 02 02 • www.renfe.es Aeroport de Sabadell • 93 728 21 00 • www.aena.es Associació Ràdio Taxi Sabadell • 93 727 48 48 Ràdio Taxi Catalunya • 93 716 62 62 Ràdio Taxi 033 Sabadell i Sant Quirze • 902 433 033 Corporació Parc Taulí. Hospital de Sabadell • 93 723 10 10 • www.tauli.cat Ambulàncies 061 Policia Municipal 092 • 93 745 32 61 Policia Nacional 091 Mossos d'Esquadra 088 Bombers 93 726 00 80

Història de Sabadell Els primers pobladors Els primers assentaments humans a la zona de Sabadell són d'època prehistòrica i s'han documentat gràcies a les excavacions arqueològiques realitzades als diversos jaciments des de la primeria del segle XX. El Museu d'Història de Sabadell mostra els diferents materials d'aquests jaciments, de manera que és possible seguir el fil de la història des de les primeres comunitats fins a la romanització del territori.

De l'origen de Sabadell a la ciutat industrial La ciutat de Sabadell que coneixem avui té el seu origen a mitjan segle XI. Al voltant de la capella de Sant Salvador, situada on ara hi ha la parròquia de Sant Fèlix (patró de la ciutat), s'anaren bastint edificacions diverses vinculades també a l'establiment del mercat setmanal, que es celebrava a la plaça veïna, mentre que a la llera del riu Ripoll s'hi construïen els primers molins fariners. L'edat mitjana és una època de creixement de la vila de Sabadell, gràcies a l'activitat comercial del mercat i a les activitats agràries, que es duien a terme als camps de la plana i als horts dels marges del riu. Al segle XIV la vila estava envoltada d'una muralla, amb diverses portes d'accés que donaven als camins més importants, com ara el de Barcelona o el de Granollers. D'aquesta muralla, i del fossar que l'envoltava, se n'han recuperat diversos trams, que es poden veure en alguns edificis actuals. En aquells moments Sabadell comptava amb unes 162 cases o famílies. Al final del segle XV apareixen altres mercats a la comarca i els vilatans de Sabadell comencen a diversificar les activitats econòmiques. Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII guanyen importància els tints i els obradors de paraires, els molins drapers del riu i la indústria terrissera. L'activitat tèxtil posa les bases perquè al segle XIX Sabadell pugui fer el gran salt econòmic.

Fàbrica de Juan Llonch y Hermanos. Sabadell, 1881. Foto: Vives i Martí / AHS

7

Durant aquests segles, del XVI fins al XVIII, la vila pateix un seguit de daltabaixos, guerres, pestes i una consegüent disminució de la població, però també s'aconsegueixen alguns avenços socials. El creixement significatiu del paper del Consell de la Vila i la construcció d'una escola pública, de les primeres de Catalunya, en són una mostra. El segle XIX i tots els esdeveniments que tingueren lloc durant aquests cent anys donen a la ciutat la fesomia que avui coneixem. Sabadell va ser anomenada la “Manchester catalana” per la importància de la seva indústria tèxtil, basada en la llana, i per la magnitud de les seves instal·lacions fabrils. Aquesta expansió econòmica afavoreix una activa vida cultural i artística de la ciutat.

La plaça Major de Sabadell, 1881. Foto: Vives i Martí/AHS

Al llarg d'aquest segle la ciutat passa de tenir uns 2.200 habitants a 23.000. Aquest creixement demogràfic es deu sobretot a la immigració que arriba buscant un lloc de treball.

Durant aquest segle diversos esdeveniments reforcen el caràcter industrial de Sabadell. S'instal·la la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil (1838). Es funda la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell, preocupada pel problema del proveïment d'aigua a la indústria i la població. Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881). L'any 1877, Sabadell obté el títol de ciutat.

1

2

3

1. Jaciments. Vista de la cavitat d'un dels forns per coure ceràmica a les excavacions de la vil·la romana de la Salut. Autor desconegut / AHS 2. Molí. Molí d'en Torrella, 1881. Foto: Vives i Martí / AHS 3. Telers. Secció de telers de la fàbrica Juli Puncernau, després Llorens i Torra. Sabadell, anys 20. Foto: Francesc Casañas Riera/AHS.

8

1900-1979, el gran creixement i la crisi El segle XX és el del gran creixement de la ciutat. Sabadell experimenta un fort impuls industrial, sobretot tèxtil i metal·lúrgic, i es modernitza l'economia amb els serveis. Lligada a aquesta gran activitat industrial arriba l'expansió urbana. A les dècades dels anys 50 i 60, és quan apareixen la majoria dels barris de la perifèria de la ciutat. La crisi econòmica dels anys setanta afecta nombroses empreses que acaben tancant portes. Amb la recuperació de la democràcia el 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.

Estació del Nord, Sabadell, 1910. Edició postal. Autor desconegut / AHS

L'evolució cap a una ciutat de serveis El desenvolupament terciari de l'economia sabadellenca, que ha afavorit les activitats del sector serveis, ha comportat l'augment del nombre de treballadors. L'Eix Macià ha esdevingut un centre de serveis que agrupa una oferta comercial i de negocis. Així mateix, el canvi urbanístic del centre històric de la ciutat ha propiciat la seva reactivació econòmica.

9

El patrimoni El patrimoni urbà El patrimoni urbà de Sabadell el trobem integrat en els diferents carrers i places de la ciutat. Tot seguit, s'exposa una relació d'elements i edificis que poden il·lustrar una passejada a peu per les zones més concorregudes de la ciutat. La ubicació la podeu consultar en el plànol del centre històric que hi ha al final d'aquesta guia.

Hotel Suís (1902) • C. de la Indústria, 59 És un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Sabadell, obra de Juli Batllevell. El més vistós són els elements decoratius de la façana, dels quals destaquen els esgrafiats amb motius florals, el trencadís i els relleus, com també el treball de la forja dels balcons i de les finestres.

Vapor Codina (1880) • C. de Blasco de Garay, 19 D'aquest complex fabril se'n conserven la xemeneia i dues naus industrials que tenen façana al carrer de Blasco de Garay. El vapor Codina va ser un dels exemples de l'anomenat model Power and Room System, que consistia a rendibilitzar la inversió que comportava la construcció d'un edifici equipat amb màquina de vapor a partir del lloguer de les naus i de la mateixa força motriu. Actualment una nau —que conserva algunes de les peces de l'embarrat de l'antiga nau industrial— acull l'Oficina Municipal d'Habitatge i l'altra allotja els serveis d'Educació i Joventut de l'Ajuntament.

13

Despatx Lluch (1908) • C. de la Indústria, 10 Edifici modernista projectat per Juli Batllevell. La façana és el que té de més rellevant, ja que és rica ornamentalment i hi podem apreciar estucs, trencadís ceràmic, rajola vidriada i pintures amb trapa. El Despatx Lluch era el despatx tèxtil on es comercialitzaven els teixits que fabricava la família Lluch. De fet, al carrer de la Indústria, on es troba situat, hi havia diversos despatxos tèxtils i també algun vapor, atesa la seva bona situació al costat de l'estació del ferrocarril, punt d'arribada tant de viatjants de comerç com de matèries primeres. L'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment acull l'Oficina de Sabadell Atenció Ciutadana.

Casa Duran (segle XVI) • C. del Pedregar, 7 La Casa Duran va ser construïda al final del segle XVI. A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble —amb els enteixinats i les pintures murals del segle XVIII—, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. En aquest pis també hi ha un pati elevat i la capella. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Casa fàbrica Turull (1819) • C. del Doctor Puig, 16 La casa fàbrica és una tipologia d'edifici que conté alhora els espais per treballar i els espais per viure-hi. La casa fàbrica Turull la va construir en Pau Turull i Font el 1819, però l'aspecte actual, pel que fa a l'interior, es deu a una gran reforma que la casa va protagonitzar l'any 1860 a causa de la visita de la reina Isabel II; mentre que, pel que fa a l'exterior, és fruit d'una altra reforma del 1865, del mestre d'obres Josep Lacueva. La façana, molt austera, contrasta amb l'esplendor de l'interior. Avui en dia es poden visitar les sales nobles de la casa: la planta baixa, el vestíbul, l'anomenada sala pompeiana, la sala de fumadors i el menjador, que conserven els enrajolats, les pintures de les parets i els enteixinats dels sostres. Al primer pis hi ha els salons, les cambres, el despatx i la capella amb les decoracions originals i el mobiliari de l'època, malgrat que alguns d'aquests espais responen més a la rehabilitació que l'edifici va patir durant els anys seixanta que a la història real. Actualment és la seu del Museu d'Art de la ciutat. Informació de visites, al MAS. Tel. 93 725 71 44

14

Col· legi Enric Casassas (1897) • C. de Llobet, 77 Aquest edifici és obra de l'arquitecte Juli Batllevell i es pot considerar una construcció modernista de caràcter auster. Se'n conserva i destaca la façana original, que és d'obra vista, amb unes decoracions de rajoles en el fris i les finestres d'arc apuntat amb reixes. També mereix una especial atenció el plafó de rajoles policromades que el ceramista sabadellenc Marià Burguès va realitzar amb la tècnica de l'aresta, i que ocupa un lloc important a la cantonada de la façana.

Safareigs de la Font Nova (1892) • C. de les Paus, 35 Els safareigs que avui veiem es van rehabilitar el 1997. Es va conservar la façana modernista, es va reconstruir un dels dos safareigs que hi havia i també es va restaurar la coberta, que aprofita l'aigua de la pluja, que cau directament dins la pica. El projecte del final del segle XIX, és de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. Actualment s'hi fan visites guiades i tallers per a escoles. A l'interior hi ha uns plafons que expliquen la història i el funcionament dels safareigs. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Campanar de Sant Fèlix (segle XVIII) • Racó del Campanar D'estil barroc, té la planta octogonal i està format per quatre cossos, els tres primers de pedra i el cos superior d'obra cuita. Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries. A l'interior hi ha una petita exposició sobre l'edifici, les campanes i el darrer rellotge que les va fer funcionar, construït l'any 1903. Des de dalt del campanar es pot contemplar una magnífica vista de la ciutat i l'entorn. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

15

Absis de l’església de Sant Fèlix (segle XV) L'actual capella del Santíssim es troba situada a l'absis de l'antiga església gòtica de Sant Fèlix, al costat del campanar. És, de fet, l'absis del que era l'església gòtica construïda al segle XV. Aquesta església va experimentar nombroses reformes i ampliacions fins que l'any 1909, durant la Setmana Tràgica, es va incendiar i va haver d'ésser enderrocada. L'única part que es va poder salvar va ser l'absis de la nau gòtica amb els finestrals; actualment és l'edificació més antiga que trobem al centre de Sabadell.

Els forns i l'obrador de ceràmica dels Escaiola - Cal Ventura (segle XVIII) • Via de Massagué, 5-7 Del conjunt d'obradors i forns que els Escaiola van construir en aquest emplaçament només se n'ha conservat la part subterrània. Els forns són de tipus morú i s'utilitzaven per coure ceràmica d'ús popular, materials auxiliars per a la construcció i, a partir del segle XIX, per coure peces motllurades d'arquitectura ornamental. Actualment es pot visitar l'obrador amb els dos forns als extrems i conèixer-ne la història i el funcionament a partir dels plafons explicatius que hi ha.

Visites en horari comercial. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Mercat Central (1927-1930) • Pl. del Mercat, 1 Inaugurat l'any 1930, és un edifici noucentista, obra de l'arquitecte Josep Renom. Recentment ha estat restaurat i modernitzat, però conserva els trets originals més característics: l'espectacular estructura metàl·lica que es pot veure des de l'interior i, a la part exterior, els vitralls de les portes d'entrada i les copes de fruites ornamentals al capdamunt de les escales, que són elements decoratius mediterranistes, recurrents en tota l'obra de Renom.

16

Edificis modernistes de Caixa Sabadell (1907-1915) • C. de Gràcia, 17 Les seus de Caixa Sabadell i de l'Obra Social Caixa Sabadell estan instal·lades en dos edificis emblemàtics del modernisme català, obres de l'arquitecte Jeroni Martorell, construïts entre el 1907 i el 1915 al centre de la ciutat. L'edifici central destaca per la majestuosa façana, amb escultures de Josep Llimona i reixes de ferro forjat. A l'interior, sobresurt el pati Turull, coronat per una claraboia de vitralls, i el Saló Modernista de Caixa Sabadell, amb tres naus separades per columnes i arcs parabòlics. L'edifici de l'antiga Escola Industrial i d'Arts i Oficis és més auster i se singularitza per l'alta torre cilíndrica, de coberta cònica. Visites l'últim diumenge de cada mes, a les 12 del migdia. Tallers i visites organitzades per a grups, als edificis, a hores convingudes. Tel. 696 406 767

Teatre Principal (1866) • C. de Sant Pau, 6 El Teatre Principal és obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i del mestre d'obres Josep Antoni Obradors. Té la tipologia d'un teatre a la italiana, amb l'escenari i la sala en forma de ferradura. Consta de platea, dos pisos de llotges i un tercer pis. La façana és austera, però l'interior està profusament decorat amb pintures al sostre, relleus, daurats i columnes. Després de restaurar-lo i modernitzar-lo, manté una programació estable de música, teatre i dansa.

Ajuntament de Sabadell (1871) • Pl. de Sant Roc, 1 L'actual edifici de l'Ajuntament va ser construït com a col·legi pels Pares Escolapis entre els anys 1871 i 1872. Poc després l'Ajuntament el va adquirir i l'any 1885 s'hi va instal·lar. La reforma més important va ser la de l'any 1900, quan es va refer la façana posterior (la que dóna a la plaça del Dr. Robert) i es va transformar l'antic pati de l'escola en plaça pública. Recentment s'han instal·lat a l'entrada dos fanals de ferro, rèplica fidel dels que il·luminaven la plaça de Sant Roc a principis del segle XX.

17

Sala de màquines del Vapor Buxeda Vell (1906) • C. de Cervantes, 68 De l'antiga fàbrica se'n conserva la sala de màquines i una petita part d'una nau. Aquest espai acull l'exposició “Del vapor a l'electricitat” amb diversos plafons i objectes. A la sala de màquines s'hi pot veure la darrera màquina de vapor que s'hi instal·là, una semifixa WOLF (1908). Al soterrani es pot visitar la xemeneia, les carboneres i altres dependències relacionades amb la màquina de vapor. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Les xemeneies (segle XIX) La intensa activitat de la indústria tèxtil en els dos últims segles ha deixat empremta en el paisatge urbà de Sabadell. Les xemeneies són part d'aquest patrimoni que resta a la ciutat, després que s'enderroquessin bona part de les fàbriques i vapors als quals pertanyien. A Sabadell s'han conservat un total de 45 xemeneies industrials i pràcticament totes estan protegides com a patrimoni de la ciutat. Actualment 9 d'aquestes xemeneies compten amb una placa d'identificació amb una breu explicació de la història del vapor o de la fàbrica de la qual formaven part. Aquestes xemeneies que es troben en espais urbanitzats són les dels vapors Escapçat, d'en Palà o de Bonaventura Brutau, de Cal Molins i de Ca l'Estruch, i les de les fàbriques de Francesc Sampere i germans, Fitisa i Garriga Germans. La de Ca l'Estruch és la més alta de les senyalitzades, amb 43,5 metres d'alçada. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Col· legi Escola Pia (1885) i església de Sant Agustí (1932) • C. de l'Escola Pia, 80 L'edifici de l'Escola Pia, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va inaugurar l'any 1885. L'edifici conserva l'estructura original. Destaca la reixa de la tanca del carrer de l'Escola Pia (1908), l'escala i el passadís amb un arrimador de ceràmica esmaltada. L'església de Sant Agustí s'inaugurà l'any 1932 i és obra de Bernardí Martorell. Les parets del temple estan decorades amb pintures de Joan Parés, pintures, relleus i escultures de Fàbregas, Rius i Juvanteny. Els vitralls són de la casa Granell de Barcelona. 18

Safareigs de la Creu Alta (1913) • C. del Papa Pius XI, 165 Els antics safareigs del barri de la Creu Alta de Sabadell són obra de l'arquitecte Josep Renom i constitueixen un exemple notable d'arquitectura construïda en època industrial inscrita al modernisme. Es tracta d'una edificació molt hermètica, de 611 metres quadrats, amb una coberta amb pendents de recollida d'aigua cap a l'interior. Les façanes són murs de maó revestits de morter estucat i incorporen esgrafiats geomètrics en forma d'espiral, estucats a la façana, i uns plafons sobre les portes. Des de l'any 2006 acull la biblioteca de la Creu Alta.

Cal Balsach (1942-1948) • Ctra. de Prats de Lluçanès, 2 La fàbrica Fills de Pere Balsach es va construir entre els anys 1942 i 1948 al solar situat a la carretera de Prats de Lluçanès, on hi havia hagut l'antic velòdrom. Cal Balsach es consolidà com una de les empreses més grans i importants, especialitzada en roba de llana per a senyores, als anys cinquanta. La crisi econòmica dels anys 70 va provocar el tancament de la fàbrica. La remodelació de l'edifici que s'hi ha fet consisteix en la reforma i rehabilitació de la part central de l'antiga fàbrica protegint l'estructura original de l'edifici per ubicar-hi el nou centre cívic i esportiu de la Creu Alta. El total de superfície construïda és de 1.452 metres quadrats.

19

Torre de l'Aigua (1918) • Pl. de la Torre de l’Aigua Es tracta d'un dipòsit elevat construït per l'arquitecte Lluís Homs, que havia de proveir aigua a les indústries, safareigs públics i fonts de la ciutat, a principis del segle XX. Està construïda amb formigó i la seva original estructura de pilars i escala helicoïdal la fan un element emblemàtic. A l'interior, uns plafons expliquen la història i el funcionament del dipòsit, que deixà de funcionar el 1967. Des de la planta mirador es pot contemplar una bonica vista sobre la ciutat i el rodal. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Masia de Can Rull (segle XV) • Av. de Lluís Companys, 81 La masia de Can Rull és un dels edificis històrics i patrimonials que l'Ajuntament ha recuperat per convertir-lo en un nou equipament per a la ciutat. La construcció conserva l'estructura rural típica d'una masia que ha anat patint transformacions, sobretot vinculades a la important explotació vinícola dels segles XVII, XVIII i XIX. Se'n conserven els cellers i els cups de vi, entre d'altres. Al vestíbul principal hi ha un impressionant conjunt de socarrats decorats al sostre, amb motius geomètrics i cal·ligràfics.

20

El Castell de Can Feu (segle XIX-XX) • C. de Colòmbia, 21 A l'indret on s'alça actualment el Castell de Can Feu hi hagué, als segles IX-X, una vil·la —una explotació agrícola— altmedieval relacionada amb la família dels Sobarber. Al segle XII la vil·la esdevé una casa fortificada centre d'un territori que anava minvant a causa de les donacions piadoses que els Sobarber primer i els Togores després feien bàsicament als monestirs. En algun moment del segle XVI hi ha un greu incendi que malmet profundament l'edificació principal i que fa que sigui també coneguda com la Torre Cremada. A l'últim quart del segle XVII Pau de Feu i Soler comprà la propietat, en aquest moment consolidada com a explotació agrícola. Al segle XVIII, Can Feu és el centre logístic de les nombroses propietats dels Feu, per als quals la masia és un lloc de descans i d'esbarjo. A finals del segle XIX Josep Nicolau, darrer dels Olzina de Riu-sec descendent dels Feu, construeix l'edificació que ha arribat fins avui. Des de l'any 2007 el Castell de Can Feu s'ha recuperat per a la ciutat i actualment és de titularitat municipal. L'edifici serà rehabilitat i es crearà, al voltant, un futur parc urbà de 63 hectàrees.

21

El patrimoni del rodal En el territori de Sabadell hi ha diversos elements patrimonials dispersos, que també tenen interès. Alguns ens expliquen la història més llunyana i han estat restaurats per tal de poder-los visitar; d'altres són més contemporanis però igualment interessants de conèixer.

Pou de glaç de Sant Oleguer El pou de glaç de Sant Oleguer fou construït al segle XVII. Fa gairebé 9 m de diàmetre i 7,5 de fondària i està cobert per una volta semiesfèrica, que és on hi havia els accessos al pou. L'any 1995 es va restaurar i s'hi va obrir un balcó per poder-ne veure l'interior. Els pous de glaç són estructures semienterrades que s'utilitzaven per conservar el glaç aprofitant l'aïllament tèrmic del subsòl. El glaç s'hi emmagatzemava durant l'hivern, per treure'l i vendre'l a l'estiu. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Capella de Sant Nicolau La capella, datada entre els segles X i XI, consta d'una nau i d'un absis. En aquest indret hi hagué la primera parròquia de Sant Feliu d'Arraona, lloc de culte dels masos de l'entorn, fins que al segle XIV es traslladà a l'altra banda del riu, al centre de l'actual Sabadell. L'any 1915 la capella es va tancar al culte per causa del seu mal estat. A la dècada dels 90 es va restaurar i adequar per visitar, amb uns plafons explicatius col·locats a l'interior. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Cementiri municipal El Cementiri municipal al pla de Sant Nicolau es va inaugurar el 1864 i des d'aleshores s'hi han fet diverses ampliacions. La ubicació a l'altra banda del riu obeïa a motius higiènics i d'espai. L'església, situada al centre del recinte, és obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer i es va acabar de construir el 1891. El cementiri conté nombroses tombes i mausoleus de tots els estils artístics, alguns amb obres d'autors reconeguts, amb una simbologia molt rica i variada. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

22

Sant Pau de Riu-sec Es tracta d'una església d'origen romànic, reformada per darrera vegada al segle XVIII, quan s'hi construí la rectoria annexa. Els treballs d'excavació arqueològica i de restauració han deixat al descobert empremtes, que es poden visitar a l'interior, de les diverses fases d'ocupació del lloc (documentada des del segle I aC) i les etapes constructives de l'església des del segle XI. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

Santuari de la Salut Al parc periurbà de la Salut, s'hi localitzen diversos edificis: el santuari dedicat a la Mare de Déu de la Salut, la casa del capellà, l'edifici de l'hostatgeria, les restes de l'antiga ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victòria i les restes arqueològiques de la vil·la romana. El santuari de la Salut es va construir al final del segle XIX, si bé una part es va malmetre durant la Guerra Civil i es va refer als anys 40. A l'interior s'hi poden contemplar les pintures murals i els vitralls del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat. Sota el santuari i el seu entorn, hi ha les restes d'una vil·la romana, parcialment excavada a principis del segle XX. Algunes de les peces que s'hi van trobar es poden veure al Museu d'Història.

23

Hostatgeria de la Salut L'Hostatgeria de la Salut es troba a prop del santuari de la Salut. L'edifici s'ha rehabilitat per ubicar-hi el futur Centre d'Interpretació del Rodal i de l'Espai Agroforestal de Llevant. El nou centre vol facilitar al ciutadà la informació i el coneixement del medi natural i del patrimoni arqueològic i històric que troba en aquest indret. El projecte actual inclou la conservació de les restes arqueològiques que s'han trobat a l'interior i l'adequació d'un nou espai arquitectònic. La intervenció recupera la imatge originària de l'hostatgeria i posa al descobert l'antiga ermita.

Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria es troba adossada a l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut. L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil·la romana. D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai. El mosaic original es troba exhibit al Museu d'Història des de l'any 1934. A les dependències de l'hostatgeria també han quedat a la vista elements constructius d'època romana i altres elements arqueològics d'època medieval. La rehabilitació de l'ermita ha posat al descobert murs i altres elements arquitectònics de les diferents etapes constructives de l'edifici, que van tenir lloc als segles XIII i XIV —època gòtica— i més tard al segle XVIII —època barroca.

24

Sant Julià d'Altura La fesomia de l'actual església correspon a l'estil barroc i és el resultat de les importants reformes que s'hi feren durant el segle XVII: el presbiteri, cobert per un cimbori de cúpula, i la part superior del campanar, de forma octogonal, amb les finestres d'arc en punt. Però tant en els murs exteriors com a l'interior del recinte es poden seguir les traces que van deixar etapes anteriors: unes fosses antropomorfes prèvies a la primera construcció romànica que data del segle XI, unes altres necròpolis del segle XI al XVII, unes sitges dels segles XII-XIII i diverses fases de reforma de l'edifici els segles XIII i XIV. Podem arribar a Sant Julià d'Altura, caminant o amb bicicleta, pel nou passeig que va paral·lel a la carretera de Matadepera pel costat del bosc. Comença al barri de Can Deu i té 1,8 km de recorregut.

Ermita de Togores (Can Pagès Vell) L'ermita va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció romana. La dada documental més antiga és de l'any 986. L'absis és vuitavat i l'ermita està unida a la masia per un arc. A la primavera, s'hi celebra un aplec i aleshores es pot visitar.

Sant Vicenç de Jonqueres El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l'edifici de l'església, la rectoria adossada pel costat de ponent i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia. El conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca. Des que la van restaurar, l'any 1992, l'antiga església està cedida a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles. Informació de visites, al MHS. Tel. 93 727 85 55

25

Els molins del parc fluvial del Ripoll Els molins més antics que es coneixen de la zona del Ripoll daten del segle X i eren molins fariners. Cap al segle XIV, alguns molins fariners es van convertir en molins drapers o batans, dedicats als aprests de draps de llana. La gran expansió dels molins drapers va ser, sobretot, al segle XVI. El sistema de maces per batanar draps també es va utilitzar en els molins paperers. Tot i que a Jonqueres se'n documenta un a mitjan segle XVI, els molins paperers es generalitzen a partir del segle XVIII.

Molí d'en Mornau L'edifici del molí d'en Mornau, conegut també com "el molí que té tantes finestres com dies té l'any", fou construït el 1783 per fabricar-hi paper, tot i que més tard es destinà a usos industrials. Va tenir molta anomenada per la seva producció de llibrets de paper de fumar. És un dels molins paperers més rellevants de Catalunya del segle XVIII.

Molí d'en Font És el molí documentat més antic del Ripoll, a l'actual terme municipal de Sabadell, que data de l'any 973 com a molí fariner. Al segle XVIII fou un molí draper i finalment dedicat a aprests i acabats tèxtils. Actualment és en fase de restauració.

Molí d'en Torrella És un dels molins més representatius del Ripoll a Sabadell. A l'interior de l'edificació actual (del segle XIX), es conserva la cambra del molí fariner, enllosada amb moles gastades, i el sistema de salt de l'aigua amb empremtes de rodes antigues i de turbines modernes. És de propietat municipal i en procés de rehabilitació per acollir un espai de difusió del parc fluvial del Ripoll. 26

Molí Xic Era un molí fariner en l'època medieval; posteriorment fou draper i després es transformà en molí paperer. L'última indústria que ha albergat ha estat la de tints i aprests.

Molí d'en Fontanet És el primer molí del terme de Sabadell que apareix documentat com un molí draper a finals del segle XIV. Després consta que fou fariner i que, a partir de 1559, tornà a ser transformat per fer-lo draper i fer les dues funcions alhora en les dues parts de les quals constava el molí. Les restes de l'edifici del molí estan abandonades i han quedat englobades per les naus de construcció moderna que són la seu de diverses empreses.

Molí de Sant Oleguer És el més modern dels molins del terme, ja que es construí pels volts del 1780. Cent anys més tard es transformà en fàbrica de cartró, que es va mantenir fins als anys seixanta del segle XX. Encara es conserven les restes de les rodes hidràuliques, que s'estan reconstruint. És de propietat municipal i s'està rehabilitant per convertir-lo en alberg de joventut.

27

Els museus Els museus de Sabadell Museu d'Història de Sabadell • C. de Sant Antoni, 13 El Museu d'Història de Sabadell (MHS) ocupa la casa fàbrica d'Antoni Casanovas (1859). Aquesta edificació ha estat totalment reformada per a l'ús actual, però conserva la façana i la volumetria de l'edifici original. A les sales del museu, i a partir de diverses exposicions, es pot seguir la història del territori que avui es coneix com a Sabadell, des de la prehistòria fins als nostres dies. Tenen una especial importància els materials recuperats en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics i a les vil·les romanes de la zona que es mostren a les sales “El poblament del territori de la prehistòria a l'antiguitat tardana”. L'exposició “Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV)” tracta de l'origen de la vila medieval i “Manufactura i menestrals. Sabadell, segles XVI-XVIII” mostra els precedents de la indústria tèxtil, que configurarà la fesomia del Sabadell del segle XIX.

Horari: de dimarts a dissabte, a la tarda de 5 a 8; diumenges i festius, al matí d'11 a 2, i dilluns tancat. El museu tanca el 25 i 26 de desembre, l'1 i el 6 de gener, Divendres Sant i l'1 de maig. El mes d'agost obren dies alterns. Altres serveis: activitats diverses per a grups concertats, activitats didàctiques per a estudiants, consultes al fons bibliogràfic i al fons material, conferències... Entrada gratuïta. Tel. 93 727 85 55 • A/e: [email protected]

El museu té dues sales que acullen exposicions temporals sobretot de temes relacionats amb la història local i de Catalunya. El museu ofereix activitats dominicals (visites, itineraris, demostracions, tallers...) a les sales del museu i als elements patrimonials de la ciutat: Casa Duran, Torre de l'Aigua, campanar de Sant Fèlix, pou de glaç de Sant Oleguer, safareigs de la Font Nova, cementiri de Sant Nicolau, el refugi antiaeri de l'Aeroport i les esglésies del rodal.

29

Museu d'Art de Sabadell • C. del Doctor Puig, 16 El Museu d'Art de Sabadell (MAS) ocupa la casa fàbrica de la família Turull, de la qual es conserven les plantes nobles de l'habitatge. La resta de dependències s'han adequat per a usos museístics. L'exposició permanent, que ocupa el segon pis, està dividida en dues parts. La primera està dedicada al corrent de l'Academicisme, representat sobretot pels artistes vinculats a l'Acadèmica de Belles Arts de Sabadell, com Joan Vila Cinca i Joan Figueras, entre d'altres. La segona part s'inicia amb el canvi de segle, bàsicament a partir de l'exposició de “L'Art Nou Català del 1915”, i les manifestacions noucentistes: Antoni Vila Arrufat i Rafael Durancamps, entre d'altres, en serien els representants més destacats. El museu té dues sales d'exposicions temporals on es mostra la programació i es porten a terme activitats paral·leles i per als grups. Programació oberta a tot tipus d'interessos, sempre partint de l'estudi de l'art local i de la col·lecció pròpia, sense excloure la presentació de mostres d'interès d'àmbit no local, entre d'altres.

El museu ofereix activitats (visites, itineraris, demostracions, tallers...) per donar a conèixer el patrimoni artístic de la ciutat, així cada primer diumenge de mes s'organitza una activitat gratuïta oberta a tot el públic. També es pot accedir al pati on, puntualment, tenen lloc espectacles. Horari: de dimarts a dissabte, a la tarda de 5 a 8; diumenges i festius, al matí d'11 a 2, i dilluns tancat. El museu tanca el 25 i 26 de desembre, l'1 i el 6 de gener, Divendres Sant i l'1 de maig. El mes d'agost obren dies alterns. Altres serveis: activitats diverses per a grups concertats, activitats didàctiques per a estudiants, consultes al fons bibliogràfic i al fons material, conferències... Entrada gratuïta. Tel.93 725 71 44 • A/e: [email protected]

Institut Català de Paleontologia • C. de l'Escola Industrial, 23 L'Institut Català de Paleontologia (ICP) és una fundació privada, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que pren el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. Per tant, el nou Institut és el resultat d'unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats. Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i la difusió del patrimoni paleontològic i del seu significat. L'activitat desplegada per l'Institut al llarg de tot aquest temps ha permès reunir la col·lecció de mamífers fòssils més importants de la península Ibèrica i una de les més completes d'Europa i ha fet de l'Institut la primera institució paleontològica del país. 30

L'Institut Català de Paleontologia és, però, molt més que un centre de recerca: explicar a la societat les troballes dels nostres investigadors és per a nosaltres tan important com iniciar una nova excavació. Amb aquest objectiu, l'ICP té dues sales d'exposició on es fa difusió de la recerca que es realitza al centre i on, amb un plantejament innovador, el públic es converteix en protagonista de la recerca. Amb l'objectiu de poder anar més enllà en la promoció del coneixement de la paleontologia i el respecte pel patrimoni, l'Institut també ofereix activitats per les escoles. Horari: de dimarts a divendres, de 10 a 1 i de 5 a 8. Dissabtes, de 5 a 8. Diumenges, al matí d'11 a 2. Tel. 93 726 17 69 • A/e: [email protected] • www.icp.cat

Museu de la Vida al Camp (Espai Natura Caixa Sabadell) • C. de la Prada, s/n El bosc de Can Deu, de 81 hectàrees, i la masia del mateix nom, al límit sud, acull actualment l'Espai Natura Caixa Sabadell, amb programes educatius durant tot l'any, adreçats a escolars, casals d'estiu, grups familiars, horticultors i vistes de gent gran; l'equipament inclou el Museu d'Eines del Camp. Aquest museu procedeix d'una primera exposició permanent d'eines, i des del 2000 compta amb tres sales especialitzades en les tècniques dels conreus de la vinya, el blat i l'olivera, a més de mostrar el treball al bosc i els mitjans de transport. Com a veritable museu etnogràfic, algunes dependències moblades, seguint la tradició pagesa de fa cent anys, per

poder reviure el món rural d'aleshores i entendre les relacions de l'home amb el medi. Es pot visitar cada diumenge al matí i mitjançant visites concertades. Horari: diumenges, al matí de 2/4 d'11 a 2/4 de 3 Tel. 93 716 47 81 A/e: [email protected]

Arxiu Històric de Sabadell • C. de la Indústria, 32-34 L'Arxiu Històric de Sabadell (AHS) és la institució pública dependent de l'Ajuntament de la ciutat que té com a funcions primordials la recollida, la conservació, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la ciutat. L'AHS ha reunit al llarg dels anys un total de 5.000 metres lineals de documents de procedència molt diversa. El gruix de la documentació el constitueix precisament tota la generada pels incipients òrgans de govern municipals i els drets adquirits per la comunitat des del segle XIV. També és molt important la documentació produïda pel notariat i per les antigues batllies que administraven justícia, amb documentació des del 1347 i fins al segle XVIII. També destaca una important col·lecció constituïda per més de 1.300 pergamins, el més antic dels quals data del 1111. Completen l'arxiu el fons dels jutjats contemporanis (1870-1983) i els arxius privats. Entre aquests darrers, l'AHS destaca entre els arxius municipals del país per la seva trajectòria de recuperació del patrimoni industrial, amb més de 50 arxius d'empreses tèxtils i metal·lúrgiques. També ha recollit bon nombre d'arxius personals (músics, escriptors, professionals), d'institucions i entitats, arxius patrimonials vinculats a nissagues de la ciutat, etc. Completen el quadre una important biblioteca local i antiquària, amb uns

20.000 volums (la col·lecció arrenca al segle XV), una amplíssima hemeroteca local (més de 1.300 capçaleres) i les col·leccions d'imatge i so. De la consulta dels seus fons en surten els més diversos treballs escrits, audiovisuals i tesis doctorals, a més de les línies editorials pròpies dedicades al coneixement dels fons i al foment de la investigació. L'AHS es troba situat en un edifici rehabilitat de 2.000 m2, construït el 1891 com a casa particular de la família Ponsà. Conserva encara alguns dels seus valors arquitectònics i patrimonials, però està perfectament adaptat a les funcions tècniques que té encomanades. Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 2/4 de 2 i de 5 a 8. Setmana Santa i Nadal: al matí de 2/4 de 10 a 2/4 de 3. Juliol, agost i setembre: consulteu horari a la pàgina web. Tel. 93 726 87 77 A/e: [email protected] 31

Sabadell és una ciutat amb una intensa vida cultural Sabadell és una ciutat amb una àmplia oferta cultural, diversa i de qualitat, que desplega la seva singularitat en tres vessants: la música simfònica i l'òpera; l'associacionisme, i el seu important patrimoni industrial i els conjunts arqueològics. L'associacionisme és un tret diferencial i un factor decisiu. Un de cada dos sabadellencs pertany a alguna entitat; n'hi ha de tota mena i abracen tot el teixit social. Sabadell és una de les poques ciutats de l'estat espanyol que tenen temporada d'òpera pròpia, la qual s'organitza a través de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. A més, gaudeix d'una orquestra professional: l'Orquestra Simfònica del Vallès. Quatre teatres acullen la programació estable d'arts escèniques: el Teatre Principal, l'Estruch, el Teatre Municipal La Faràndula i la Sala Miguel Hernández. D'altra banda, la ciutat disposa de l'Escola d'Art Illa, de l'Escola Municipal de Música i del Conservatori de Grau Mitjà. A més, compta amb un important centre municipal de creació i producció de les arts escèniques, musicals, plàstiques i audiovisuals: L'Estruch. Altres equipaments, com la xarxa de les cinc biblioteques municipals, encapçalada per la Biblioteca Vapor Badia; el Casal Pere Quart, permeten oferir, tant als sabadellencs i sabadellenques com als seus visitants, una àmplia oferta cultural, de la qual no es pot obviar les festes populars i tradicionals com la Festa Major, la Cavalcada de Reis i l'Aplec de la Salut, entre d'altres.

Les festes de Sabadell La Festa Major La ciutat de Sabadell celebra la seva festa major des del primer divendres de setembre fins al dilluns següent. Les activitats que formen el programa són lúdiques i participatives; s'hi pot trobar activitats destinades a totes les edats; balls, cercaviles, aixecada de castells, concerts, activitats infantils, espectacles de carrer, esports, exposicions, visites, itineraris… amb l'ànim que tothom, ciutadans i visitants, de tots els gustos i edats, pugui gaudir d'aquest programa; per això tots els actes són gratuïts. A més de la Festa Major de la ciutat, cada barri celebra entre els mesos de maig i setembre la seva pròpia festa major, que configura una programació continuada d'activitats lúdiques molt populars, durant aquests mesos de bonança.

33

L'Aplec de la Salut L'Aplec de la Salut se celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig. És considerada la segona festa major de Sabadell i és una de les manifestacions tradicionals més antigues de la ciutat, amb més de 300 anys d'història. L'Aplec de la Salut va esdevenir una de les festivitats més conegudes de la comarca del Vallès Occidental, fins al punt d'anomenar-la la festa major de Sabadell. Partint del seu esperit religiós originari, l'Aplec arriba als nostres dies com una diada festiva i lúdica, en què es pot gaudir d'activitats molt diverses: el concert de corals infantils, el concurs de pintura ràpida, la tradicional cercavila, l'enlairada de coloms, els tallers infantils, la cursa Pujada a la Salut i fins a una trentena de propostes culturals, que configuren un programa d'actes que busca l'equilibri entre la tradició i la modernitat.

La Cavalcada de Reis Un espectacle adreçat al públic familiar, seguit en directe per milers de persones, és la Cavalcada de Reis, el 5 de gener. Un itinerari de nou quilòmetres que avança pels carrers més cèntrics de la ciutat. Una gran comitiva integrada per les espectaculars carrosses dels Reis d'Orient, amb portadors de torxes i banderes, patges, fanfàrries de músics, comparses que reparteixen caramels i tota mena d'efectes visuals.

Sant Antoni Abat Sabadell és una de les poques ciutats del nostre país que celebra la festivitat de Sant Antoni Abat el mateix dia 17 de gener, tant si és feiner com si és festiu. La ciutat compta amb dues colles de llarga trajectòria i de molt arrelament popular, que són les encarregades d'organitzar els actes d'aquesta diada. Destaca la benedicció d'animals i la Passada de Sant Antoni Abat, que és una de les activitats més concorregudes del calendari festiu: carruatges, genets i cavalls omplen els carrers de la ciutat per oferir-nos una desfilada d'alta categoria.

Sant Jordi Una de les mostres més genuïnes de les tradicions populars a la nostra ciutat és la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril. Aquest dia permet als sabadellencs i sabadellenques, i als seus visitants, gaudir d'un ampli ventall d'activitats que inclouen parades de roses i llibres, autors locals que signen les seves obres, tallers, exposicions, recitals, cinema i concerts. 34

La Revetlla de Sant Joan La Flama del Canigó dóna el tret de sortida a la festa de la nit de Sant Joan, el 23 de juny. L'arribada de la Flama a la ciutat porta el foc a les fogueres que s'alcen a diversos indrets de Sabadell, en la nit més curta de l'any.

Altres festes populars Al llarg de l'any hi ha altres festes que tenen com a denominador comú seguir la tradició popular i portar aquestes celebracions al carrer. En tots els casos, compten amb la col·laboració de l'Ajuntament i de diverses entitats ciutadanes, que participen en l'organització dels actes.

Les arts en viu a la ciutat Teatre Principal. Espai emblemàtic per als artistes i les entitats culturals de la ciutat El Teatre Principal és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, a més d'un escenari incomparable per acollir una programació artística heterogènia i de qualitat. Es tracta de l'escenari que complementa perfectament l'oferta artística de la ciutat, aportant un espai idoni per a les obres de mitjà format. A més, i gràcies a les obres de reforma que ha viscut, el Teatre Principal ha esdevingut un exemple de recuperació patrimonial curós amb el passat i funcional per al futur. Teatre Principal • C. de Sant Pau, 6 • Tel. 93 727 08 33

35

Teatre Municipal la Faràndula: teatre, òpera i música La Faràndula es va construir per subscripció popular l'any 1956. L'any 1972 va passar a titularitat municipal i el 2002 van acabar les obres d'una important reforma que ha posat al dia les instal·lacions de l'equipament. Actualment té un aforament de 1.060 espectadors. La programació municipal a la Faràndula es basa en les representacions d'òpera promogudes per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, alhora que acull diverses manifestacions artístiques de la ciutat i representacions teatrals d'obres de gran format. Teatre Municipal la Faràndula • C. d’Alfons XIII, 33 • Tel. 93 745 75 60 - 93 745 75 61

L'Òpera a Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès L'activitat de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, que fa la producció dels seus muntatges a L'Estruch i a la Faràndula, permet a la ciutat gaudir d'un cicle estable d'òpera, amb un total de quatre títols l'any. Aquestes òperes produïdes a Sabadell s'estrenen a la Faràndula i després es representen a altres teatres catalans, cosa que converteix la ciutat en un espai creador en l'àmbit artístic, i que nodreix d'altres ciutats de Catalunya. L'oferta de música simfònica és a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès, que duu a terme el cicle de concerts simfònics. El cicle de concerts simfònics permet que la ciutat tingui una temporada estable de música simfònica de primer nivell, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament i l'Orquestra Simfònica del Vallès. Aquesta és l'única orquestra simfònica de l'estat espanyol organitzada com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora propietaris i accionistes. Va néixer a Sabadell en el si de l'Associació d'Amics de l'Òpera d'aquesta ciutat, amb ambició artística, prolífica i amb diversitat de productes; és una orquestra que viu com cap altra del seu públic, dels seus concerts i de la seva qualitat. D'altra banda, Sabadell acull el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall, adreçat a cantants d'òpera. És un concurs obert als intèrprets menors de 35 anys, de totes les nacionalitats, residents a qualsevol país del món i que se celebra bianualment. El Teatre Principal és l'escenari de les sessions, obertes a tothom. A més, el tenor Jaume Aragall ofereix una classe magistral als alumnes del Conservatori Municipal, coincidint amb la seva estada a la ciutat. Els Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès participen en aquest concurs, que compta també amb la implicació del Conservatori de música de la ciutat. 36

L'Estruch, Centre de Producció, Creació i Difusió Artística L'Estruch acull les propostes més arriscades en arts escèniques i creació visual i música. Una programació adreçada al públic més inquiet. Ca l'Estruch va funcionar com a fàbrica dedicada a la tintoreria fins a la dècada del 1980. L'any 1995 es va engegar com a centre de producció i creació artística. En aquest espai conviuen totes les fases dels processos creatius de les arts escèniques i visuals: la creació i la difusió. Les sales d'assaig per a teatre i dansa, com també els bucs d'assaig per a músics, permeten la producció de noves propostes. L'activitat creadora dels artistes residents als tallers de la Nau Sud manté viu el debat, la reflexió i la difusió a l'entorn de l'activitat artística. L'auditori acull representacions de teatre, espectacles de dansa contemporània, música i una programació d'imatge, de continguts i formats innovadors, com és el curtmetratge i el vídeo. L'espai escènic té una capacitat per a 190 espectadors, i està perfectament adaptat a les exigències actuals dels muntatges de les arts escèniques. L' Estruch • C. de Sant Isidre 140 • Tel. 93 717 25 71

Festival d'estiu 30 Nits Es va celebrar per primer cop l'any 2000, i des de llavors s'ha consolidat com a proposta cultural que ofereix un ampli ventall de possibilitats d'oci, durant tot el mes de juliol. El festival es du a terme a la tarda-nit en diversos espais oberts de la ciutat, com ara el pati de Ca l'Estruch o del Museu d'Art de Sabadell, o bé les places de Sant Roc i del Doctor Robert o el parc de Catalunya. Dins de l'àmplia oferta d'aquesta proposta cultural, hi ha espectacles de teatre o un cicle de flamenc, fins a una mostra de curtmetratges, passant per nits literàries, espectacles de dansa i un potent apartat musical que inclou òpera, jazz i músiques del món. El festival està pensat per acollir un públic divers, de totes les edats.

37

Biblioteca Vapor Badia, més enllà de la lectura Prop de 70.000 documents, 250 diaris i revistes són a l'abast dels ciutadans i ciutadanes a la Biblioteca Vapor Badia, que és una de les més grans de Catalunya. Situada al carrer de les Tres Creus i inaugurada el 15 de novembre de 2002, aquest equipament té una superfície de 4.762 m2 distribuïts en tres plantes. La Biblioteca Vapor Badia es troba emplaçada en una nau del segle XIX, antigament dedicada a la indústria tèxtil llanera. L'equipament compta amb 437 punts de lectura i ofereix als usuaris i usuàries un servei d'accés a Internet amb 10 ordinadors i a través de connexió sense fils Wi-Fi. La Vapor Badia trenca amb el concepte clàssic de biblioteca i ofereix un espai dinàmic i interactiu, enriquit amb una cafeteria, una sala d'actes, una àrea infantil, un centre de suport a la Universitat Oberta de Catalunya, una sala d'estudi i un espai de connexió a Internet. Un fons local i un altre de general, a més de diaris, revistes i material audiovisual, configuren l'oferta completa i diversificada d'aquest equipament. La Vapor Badia és la biblioteca central de la ciutat i de la comarca, però la xarxa de biblioteques públiques de Sabadell es completa en el territori. Properament s'inaugurarà la biblioteca del complex Arcàdia, al districte quart, i se'n construirà una al districte cinquè, completant així una xarxa de nou equipaments. Cadascuna ofereix tots els serveis bibliotecaris i un seguit d'activitats que inclouen conferències, tertúlies literàries, exposicions, cursos, tallers, concerts, teatre i contes per a adults i per a infants.

Xarxa de Biblioteques Municipals Biblioteca Vapor Badia C. de les Tres Creus, 127-129 Tel. 93 745 17 03

Biblioteca Can Deu C. del Portal de la Floresta, 20 Tel. 93 716 56 04

Biblioteca dels Safareigs C. del Papa Pius XI, 165 Tel. 93 717 53 43

Biblioteca del Nord Ronda Navacerrada, 60 Tel. 93 724 64 01

Biblioteca de Can Puiggener Pl. del Primer de Maig, 1 Tel. 93 716 51 50

Biblioteca del Sud Pg. dels Almogàvers, 49 Tel. 93 720 51 74

Biblioteca de la Serra Pl. de Cristóbal Ramos, 1 Tel. 937 26 34 68

www.sabadell.cat/bims

38

Una oferta completa per als infants Teatre, música, titelles, dansa... cada diumenge LASALA Miguel Hernández ofereix un espectacle adreçat als més menuts. Contes de tota mena i procedència, explicats per bons narradors i narradores, fan viure les emocions de les més diverses històries als més petits. Aquesta programació de narracions es duu a terme, d'octubre a juny, a les tres biblioteques municipals, a la sala de lectura de la Roureda i als centres cívics de Can Rull i Torre-romeu. També els museus de la ciutat; el Museu d'Història i el Museu d'Art, tenen una oferta especialment pensada per a un públic infantil i familiar: visites guiades, tallers... i molt especialment les programacions pensades per als més petits que es duen a terme dins el programa de Nadal i tot just acabat el curs escolar. Altres propostes de lleure, principalment relacionades amb el calendari festiu completen una oferta oberta i variada, pensada per a nens i nenes, nois i noies: Sant Jordi, Sants Innocents, Cap d'Any Infantil... Sense oblidar les diverses activitats relacionades amb el món de la creació de les arts en viu, on els més joves són alhora protagonistes i espectadors, com ara sessions i tallers de dansa, muntatges d'òpera infantil, entre d'altres. Espectacles infantils LASALA Miguel Hernández Rda. de la Roureda, 24 Tel. 93 723 28 33

Tallers i activitats didàctiques Museu d'Història de Sabadell C. de Sant Antoni, 13 Tel. 93 727 85 55 Museu d'Art de Sabadell C. del Dr. Puig, 16 Tel. 93 725 71 44

39

Els parcs El parc de Catalunya El parc de Catalunya té una extensió de 43 hectàrees, des de l'Eix Macià fins al carrer de Sant Isidor de Can Rull. Constitueix el gran pulmó verd de Sabadell.

El llac El parc té un llac artificial de 8.439 m 2 amb un salt d'aigua de quatre metres d'alçada que, juntament amb el brollador de la part central, formen una visió espectacular. Al llac hi podem trobar cignes blancs i ànecs. També hi podem veure nedar les carpes i les gambúsies. A l'embarcador es poden llogar barques; n'hi ha una trentena i funcionen durant els caps de setmana.

Arbres i vegetació El parc de Catalunya té una arbreda d'un total de 5.102 exemplars. Passejant pel parc, es poden contemplar oliveres, atzavares, ginkgos, llorers, veròniques, pins, alzines, xiprers, plàtans, desmais, roures i cirerers del Japó. S'hi pot veure també una gran varietat d'arbustos, farigola, ginesta, estepa i diverses classes de plantes enfiladisses. 41

L’Observatori Astronòmic A la part més alta del parc hi ha l'Observatori Astronòmic, un edifici singular coronat per una cúpula de 5 m de diàmetre, dins la qual hi ha un modern telescopi automatitzat de mig metre de diàmetre. La gestió de l'Observatori és a càrrec de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, una associació amateur de gran prestigi científic en les àrees de la investigació i la divulgació. L'edifici disposa d'un auditori amb capacitat per a 60 persones, una exposició permanent i una biblioteca temàtica amb volums que van des del segle XVIII fins a l'actualitat. Ofereix sessions d'observació dels astres adreçades a escolars i al públic en general a hores convingudes, així com cursos i conferències. Observatori Astronòmic de Sabadell • C. de Prat de la Riba, 1 • Tel. 93 725 53 73 www.astrosabadell.cat

L’amfiteatre L'amfiteatre, situat al mig del parc i al costat de l'Observatori Astronòmic, té una capacitat per a unes 40.000 persones. Acull actuacions musicals d'artistes i grups de prestigi nacional.

El ferrocarril del parc A la zona oest del parc de Catalunya, al voltant de la masia de Can Rull, trobem un circuit ferroviari de tres quilòmetres de llargada i dues vies d'amplada. El recorregut en tren té una durada de vint-i-tres minuts de trajecte, amb tots els ingredients necessaris per gaudir d'un viatge amè (un viaducte, sis túnels…), fet que el converteix en un dels circuits més grans i atractius d'Europa. Horari: Del 16 de setembre al 14 de juny: diumenges i festius d'11 a 14 h Del 15 de juny al 15 de setembre: diumenges i festius de 18 a 21 h Ferrocarril del Parc • C. d'Andreu Nin • Tel. 647 547 262 - 647 547 607

42

Espais esportius i de jocs infantils Una part del parc de Catalunya també està reservada als nens i joves. A la plaça d'Ernest Lluch, amb una superfície de 6.400 metres quadrats, els nens i nenes es poden enfilar per una xarxa tridimensional, llançar-se per una tirolina de 25 metres de llarg o enfilar-se en dues torres de prop de deu metres, conformades per diferents tobogans enllaçats els uns als altres amb plataformes de fusta. La tercera àrea és una àrea de joc per als nens més petits, envoltada d'una tanca de fusta. Per als aficionats a l'esport, el parc també disposa d'una zona per als patinadors —per on passen cada dia prop de 50 aficionats— i d'un circuit permanent de cros. A més, recentment s'ha obert nou circuit de bicitrial que, amb una superfície de 1.500 metres quadrats i 17 zones amb diferents obstacles i nivells de dificultats, és una de les millors instal·lacions europees per aquesta pràctica esportiva.

El parc de la Romeua A prop de Can Llong i en una zona en creixement de Sabadell, la ciutat s'ha dotat d'un corredor amb tres grans pulmons verds, els parcs de la Romeua i el d'Odessa i el futur parc de les Aigües. La Romeua, amb 37.500 metres quadrats, va ser la primera d'aquestes zones verdes que es va obrir al públic i disposa tant d'espais de passejada i esport com zones de descans i esbarjo. Un dels elements més característics d'aquest parc és la conservació de la topografia i dels arbres i matolls autòctons de la comarca, tot i que el parc s'ha enriquit amb altres espècies, com el roure, l'auró blanc i negre, el plàtan i l'alzina. A més, s'hi han plantat espècies aquàtiques a l'àmbit inundable de la llera del parc.

43

El parc d'Odessa Des de fa ben poc Sabadell també disposa del nou espai verd del parc d'Odessa, que, en una superfície allargada de més de 30.000 metres quadrats, conté una esplanada, amb una abundant vegetació i on tant nens com adults poden gaudir de diverses activitats lúdiques i de diferents camins per on poden passejar els visitants en una zona que fa pendent. A l'àrea lúdica, hi ha tant una zona de jocs infantils com una àrea per a la gent gran, amb aparells de gimnàstica i un espai per practicar taitxí, a més de diferents equipaments per practicar el tennis de taula, el bàsquet o la petanca.

El parc de les Aigües El parc de les Aigües és un dels projectes més emblemàtics que acollirà el barri de Can Llong. El futur parc comptarà amb elements tan característics com petits embassaments d'aigua, sortidors amb il·luminació, un petit escenari per a representacions i el camí de les Aigües per passejar o anar amb bicicleta.

El futur parc a Can Gambús Amb prop de 116.000 metres quadrats, Can Gambús serà el segon parc més gran de la ciutat després del parc de Catalunya. El centre del recinte, que acollirà la plaça principal del nou barri, comptarà amb dues grans arbredes i amb un recorregut de 350 metres de llargada on el visitant podrà anar fent pel camí diferents activitats lúdiques. Al nord i al sud del parc disposen de dues places d'aparcament de 64 i 256 places, respectivament, per facilitar l'accés al recinte dels visitants. En tots dos sectors, a més, hi ha tot un seguit de placetes, que estaran lligades als habitatges del nou barri de Can Gambús.

44

El parc del Nord El parc del Nord, amb una superfície de 18 hectàrees, està situat entre els barris de Can Deu, Sant Julià, la Plana del Pintor, Ca n'Oriac i el Torrent del Capellà. L'antiga torrentera que va des de Can Deu fins al riu Ripoll s'ha transformat en un terreny pla, i ara és un corredor verd que uneix aquests barris del nord de la ciutat. La vegetació és variada i canvia en funció de les diferents àrees del parc. Hi ha una zona amb pins pinyoners i alzines; uns espais amb masses frondoses d'arbres de ribera de fulla caduca amb oms, pollancres, salzes i freixes. A les zones frondoses d'alineació urbana hi ha plàtans. A la part nord del parc hi ha una gran esplanada on podem trobar un amfiteatre a l'aire lliure amb grades de fusta i una zona de palmeres sota les quals hi ha una làmina d'aigua, d'on sorgeix un espectacular brollador d'uns 15 metres d'alçada. A la part central del parc hi ha la plaça d'Óscar Arnulfo Romero, amb una zona de jocs infantils i diverses terrasses on creixen plantes enfiladisses. La resta del parc s'està remodelant per tal que tot el recinte tingui un recorregut principal, on confluiran tots els camins transversals que provenen dels diferents barris. Tots els trams seran aptes per fer-los amb bicicleta. Durant els propers anys, aquestes reformes es veuran afectades per les obres de perllongament dels ferrocarrils, però, un cop finalitzades, continuarà el procés de millora.

El Parc Central del Vallès El Parc Central del Vallès és un gran espai públic interurbà de 20 hectàrees, i únic a la comarca, situat en uns antics terrenys agrícoles, entre els municipis de Sabadell i Barberà del Vallès. El parc, a més dels serveis i instal·lacions propis d'un parc públic, disposa d'un circuit esportiu i unes edificacions rehabilitades com la masia (on hi ha les oficines), un auditori i les naus. Aquest espai acull l'Àrea de Divulgació Ambiental (DIMA), amb les Instal·lacions Demostratives de Fonts d'Energies Renovables i una àmplia oferta d'activitats educatives, i la Deixalleria. Dins les activitats lúdiques, culturals i de promoció econòmica que conformen la programació habitual del parc cal destacar la Fira del Cavall i la Festa del Parc. C. de Ramon Albó, 1 • 08204 Sabadell • Tel. 93 712 06 57 • www.parccentraldelvalles.com 45

El parc fluvial del Ripoll El riu Ripoll és un afluent tributari del Besòs, que es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants, de les quals la més recordada, la del setembre del 1962, va provocar grans inundacions i greus danys materials i humans. Com a resultat del seu pas per terrenys al·luvials, l'erosió ha format un paisatge característic de talussos, cornises i terrasses. El seu recorregut per Sabadell, transcorre per un tram d'uns 7 km amb pendents suaus, on s'ha esdevingut una convivència històrica i actual d'usos i activitats pròpies del medi fluvial i de la vida urbana i industrial, amb un llit profundament transformat arran de la gran avinguda del 1962. En aquest espai, es recull un conjunt patrimonial d'especial interès pels valors culturals, històrics, arqueològics, arquitectònics, hidrològics, industrials, agrícoles i naturals, que testimonia la important diversitat d'activitats al llarg dels segles. En les últimes dècades les aigües del riu Ripoll, al seu pas per Sabadell, han sofert les conseqüències del creixement ràpid de la ciutat i de la forta implantació industrial. La degradació de les seves aigües i del seu paisatge han fet oblidar que, en altres temps, el Ripoll era un dels llocs més estimats pels ciutadans i que va ser escenari de passejades, berenars a l'aire lliure i, fins i tot, banys al riu. Les actuacions executades dins el projecte de recuperació integral del Ripoll han capgirat aquesta tendència. S'ha recuperat la relació de la ciutat amb el riu i s'ha facilitat l'apropiació social d'aquest espai. En definitiva, el projecte ha posat en valor el parc fluvial del Ripoll i té per objectiu la millora de cada un dels distints àmbits temàtics que el formen: la indústria consolidada, l'horta tradicional, el patrimoni històric, arquitectònic i industrial, els parcs, les fonts i els camins, el paisatge i els recursos naturals i biològics, l'aigua, la vegetació i la fauna.

46

El Parc Agrari de Sabadell El Parc Agrari de Sabadell té una superfície de prop de 550 hectàrees. Està situat a l'oest del terme municipal, limitant l'espai urbanitzat de Can Gambús, Castellarnau i Ca n'Oriac. Aquest extens territori, que té una riquesa paisatgística d'un gran valor ambiental, inclou els paratges de Can Cunillé, la serra de Pedralba, el bosc d'Adelardo, mas Canals, Ca n'Ustrell, Ca n'Argelaguet, Can Deu i Sant Julià d'Altura. Es tracta d'un mosaic de paisatge agroforestal que forma part de la via verda o connector de la biodiversitat de Sant Llorenç i la serra de l'Obac a Collserola i que limita de la part nord amb l'Espai Agroforestal de Llevant. En un recorregut per aquest territori són evidents els espais dedicats als conreus de cereals i a la presència d'arbres disseminats a les zones agrícoles. El paisatge és el característic del Vallès, on les ondulacions permanents del terreny permeten tenir unes vistes que introdueixen el visitant en un ambient impropi d'una zona en què l'urbanisme s'ha desenvolupat. L'objectiu agrari que distingeix aquest territori i dóna valor a aquestes terres de conreu és la protecció i la producció de les varietats vegetals autòctones, com és el cas de la mongeta del ganxet. El patrimoni històric, cultural, social i arquitectònic que integra el territori del Parc Agrari, el podem situar preferentment en l'entorn de les masies de Ca n'Argelaguet i Ca n'Ustrell, Can Deu, Mas Canals i Sant Julià d'Altura. També cal destacar la gran riquesa botànica dels boscos mediterranis de Can Deu, Ribatallada, Ca n'Argelaguet, Ca n'Ustrell, Castellarnau i Can Gambús i els torrents de Vallcorba i d'Abelardo. Són una mostra del context del teixit del paisatge, el qual està relligat per una trama de camins públics.

47

Les instal· lacions esportives L'activitat esportiva és una tradició molt arrelada a Sabadell. La ciutat disposa de molts espais i grans instal·lacions per a la pràctica esportiva, tant de lleure com de competició. La ciutat compta amb 140 entitats i clubs esportius. L'esport de competició hi té un pes molt important i fa que Sabadell sigui una ciutat de referència dins l'àmbit esportiu.

La Bassa, parc recreatiu de Sabadell El parc recreatiu de Sabadell està situat al camí de Can Quadres, al costat de l'estadi d'atletisme Josep Molins. La Bassa destaca sobretot per la piscina, que amb un diàmetre de 100 metres i una fondària màxima d'1,80 m i mínima de 60 cm, és la més gran de la comarca. La Bassa disposa de tots els serveis necessaris per poder passar un dia sencer amb totes les comoditats: zona de pícnic, bar i restaurant. Complementen l'oferta de la instal·lació el servei de taquilles, la infermeria i els vestidors.

El parc recreatiu també compta amb dos tobogans gegants, un circuit d'aventures i inflables aquàtics. Tot un ampli ventall de possibilitats recreatives pensades per a totes les edats i per fer que l'estada a la Bassa sigui ben confortable i lúdica. Horaris i dates d'obertura De la primera setmana de juny a la primera de setembre. De 10 a 19.30 h Parc recreatiu de Sabadell • Camí de Can Quadres, 183 Tel. 93 725 99 79

49

Estadi d'Atletisme Josep Molins Les pistes municipals d'atletisme, amb més de 40 anys d'història, han estat recentment remodelades amb l'objectiu de dotar l'equipament de tots els elements necessaris i òptims per a la pràctica i la competició d'aquest esport. L'estadi compta amb les instal·lacions següents: • Una anella d'atletisme de 400 m amb gespa a l'interior, fossars, zona de llançaments i tanca perimetral. • 2 camps amb traçats esportius, cadascun dels quals té un camp de futbol 11 i dos de futbol 7, amb paviment de sauló i sistema de reg automàtic.

L'estadi compta amb un edifici d'espais complementaris amb una oficina, una aula farmaciola, una sala de musculació i un servei de bar, com també d'un edifici de vestidors. Les noves graderies tenen cinc nivells d'espectadors i dos passadissos de comunicació. La modernització de l'estadi s'ha completat amb la instal·lació d'un foto-finish al control d'arribades. Horaris De dilluns a divendres de 7 a 22 h. Dissabtes de 9 a 21 h. Diumenges i festius de 9 a 14 h Estadi d'Atletisme Josep Molins • Camí de Can Quadres, 179 • Tel. 93 725 99 79

• 1 pista poliesportiva de 24 x 13 m amb un camp de bàsquet i un de voleibol. • 1 frontó de 24 x 13 m. • 1 rocòdrom amb una paret de 24 x 3,75 m de dificultat baixa i una altra de 13,5 x 3,75 m de dificultat mitjana.

El pavelló del sud El pavelló del sud , inaugurat recentment, compta amb una superfície que permet la pràctica de multitud d'activitats esportives com el futbol sala, el bàsquet, la gimnàstica rítmica o handbol, entre d'altres. La pista es pot dividir en tres parts i això permet poderhi desenvolupar de manera alternativa els diferents esports. El pavelló té capacitat per a mig miler d'espectadors i diferents serveis complementaris com vestidors, una sala polivalent i un servei de bar-cafeteria.

50

Projectes de futur El pavelló del nord El pavelló esportiu que es construeix a la zona nord de la ciutat tindrà capacitat per a uns 1.500 espectadors a la grada. Aquest nou equipament s'ubicarà als terrenys propers al camp poliesportiu de Ca n'Oriac, a la ronda de Collsalarca. El nou pavelló permetrà augmentar l'oferta d'equipaments d'aquest tipus a la ciutat i també servirà per promoure la pràctica esportiva. L'edifici que acollirà el nou pavelló tindrà dues plantes i una superfície útil de 5.000 m2. La planta principal comprèn l'accés a l'edifici, el vestíbul, la venda d'entrades, el bar, la botiga i l'accés a les grades. A la planta inferior hi haurà la pista poliesportiva, les sales de musculació i activitats dirigides, els vestidors, els magatzems i la zona d'administració.

La Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya El complex esportiu de Sant Oleguer és la ubicació escollida per aixecar la nova Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, que s'emplaçarà al costat de la pista descoberta i en una zona amb bones comunicacions. L'equipament tindrà capacitat per a unes 2.500 persones i serà de titularitat municipal. Pel que fa a la seva funcionalitat, a més d'acollir els campionats de Catalunya de Pista Coberta, oferirà als atletes del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat la possibilitat de fer allà els seus entrenaments i competicions. Així, a més de ser un equipament per a aficionats que busquen en l'esport, i en concret en l'atletisme, un element de salut i convivència, la nova pista coberta també serà bressol de joves promeses de la disciplina. Aquest projecte permetrà que Sabadell sigui encara més un referent en el món de l'atletisme i de l'esport.

51

El comerç, els mercats i els serveis Sabadell, una ciutat comercial on passejar Sabadell té un comerç de proximitat, variat, agradable i dinàmic que cobreix totes les necessitats de la població, i està localitzat per tota la ciutat. Juntament amb els serveis, el comerç és el sector que crea més ocupació i genera una atracció important de visitants de tota la comarca. A Sabadell podem trobar petits i mitjans establiments tradicionals i singulars, comerços i serveis especialitzats d'alimentació, d'equipament i servei a la persona, d'equipament per a la llar, lleure i cultura, que conviuen amb les grans cadenes estatals i franquícies. La ciutat, de sud a nord, és un eix comercial de 7 km d'activitat continuada i dinàmica. Aquest itinerari transcorre dins l'àmbit d'actuació de vuit associacions de comerciants, les quals s'encarreguen de promoure i dinamitzar les seves respectives àrees comercials. L'Eix Macià agrupa una part de l'oferta comercial, de serveis i de negocis de la ciutat. Compta amb un gran magatzem i una galeria comercial, més cinc edificis d'oficines i serveis. L'oferta es complementa amb un multicinemes de 9 sales, diversos restaurants i hotels. Tot això al costat mateix del parc de Catalunya

53

Els mercats Sabadell té cinc mercats municipals: el Mercat de Campoamor, el Mercat Central, el Mercat de la Creu Alta, el Mercat dels Merinals i el Mercat de Torre-romeu, que ofereixen una àmplia oferta de productes d'alimentació fresca de qualitat i constitueixen el motor econòmic de l'àrea on es troben situats. Són mercats tradicionals que, a través de processos de reforma, s'estan convertint en centres comercials moderns, adaptats a les necessitats actuals de la població. El darrer mercat a fer aquest pas és el de Campoamor, que ara es troba en la fase inicial. D'aquests 5 centres comercials, cal destacar el Mercat Central, obert per primera vegada l'any 1930 i tornat a inaugurar l'any 2004, després d'una àmplia reforma. Amb aparcament al mateix edifici, aquest mercat es divideix en dues parts, una d'interior de dues plantes comercials i una d'exterior. L'interior disposa de prop de 100 parades, on podem trobar tant productes frescos d'arreu del món, com aliments elaborats i preparats pels artesans de la ciutat, a més de productes no alimentaris (llibreria, joieria, merceria, arranjaments de roba, bijuteria, cosmètica, complements de la llar, i altres). L'oferta comercial es complementa amb un supermercat i un restaurant que obre cada dia de la setmana. La part exterior queda coberta per una marquesina, on es col·loquen diàriament pagesos i floristes, a més del mercat dels dilluns.

Els mercats ambulants Cada matí, tret dels divendres, es fa un mercat ambulant on podem trobar tèxtil, calçat, estris i marroquineria, entre d'altres productes. El seu emplaçament és diferent cada dia i s'instal·la al voltant dels mercats municipals, excepte el diumenge, que es fa al carrer de Costa i Deu. El diumenge al matí té lloc, al voltant del Mercat Central, el tradicional i popular mercat de brocanters i col·leccionistes, els encants.

54

L’allotjament Els establiments que hi ha a la ciutat ofereixen més de 1.200 places d'allotjament i les trobem repartides en dos hotels de 4 estrelles, en tres hotels de 3 estrelles i la resta de places en quatre establiments de 2 i 1 estrella. Hotels Gran Hotel Verdi **** Av. de Francesc Macià, 62 195 habitacions Tel. 93 723 11 11 • www.hoteles-catalonia.es

Hotel Husa Vallès *** C. de Milena Jesenská, 40-60 100 habitacions Tel. 93 746 04 98 • www.hotelhusavalles.com

Hotel Sabadell **** Pl. de Catalunya, 10-12 110 habitacions Tel. 93 727 92 00 • www.hoteles-catalonia.es

Hotel Arrahona *** Ctra. de Barcelona, 446 49 habitacions • 39 apartaments Tel. 93 720 53 20 • www.arrahonahotel.com

Hotel Urpí *** Av. de l'Onze de Setembre, 38 125 habitacions Tel. 902 31 31 34 • www.hotelurpi.com

Hotel Gaudí * C. del Berguedà, 119 10 habitacions Tel. 93 716 31 70 • www.hotelgaudi.net

Hostals, fondes i pensions Hostal Ric ** Ctra. de Terrassa, 114 10 habitacions Tel. 93 727 86 97 • www.hostal-ric.com

Pensión Los Martínez * C. de Can Viloca, 52 8 habitacions Tel. 93 710 68 75

Hostal Fonda Huix ** C. de Sant Maties, 135 19 habitacions Tel. 93 716 02 75 • www.hostalfondahuix.com

Pensión Los Maños C. de Fra Juníper Serra, 20 16 habitacions Tel. 93 711 31 92

Alberg Alberg de Joventut Molí de Sant Oleguer Camí de Can Quadres, 179 13 habitacions • 66 llits Tel. 93 746 64 88 • 93 474 74 74 reserves 55

La restauració Sabadell té prop de 300 establiments dedicats a la restauració, que estan localitzats per tots els barris i pel rodal de la ciutat. L'oferta gastronòmica que ofereixen és principalment cuina catalana i de mercat. També podem trobar cuina tradicional d'altres comunitats de l'estat, marisqueries i establiments de menjar ràpid, com també restaurants especialitzats en gastronomia d'altres països: cuina italiana, grega, mexicana, argentina, xinesa, japonesa, libanesa i marroquina.

Oci nocturn Sabadell té una àmplia i diversificada oferta de bars musicals i discoteques, que es concentren principalment en el polígon industrial del sud-oest, conegut com la Zona Hermètica, on hi ha prop d'una desena de discoteques i una quinzena de bars musicals. Per tota la ciutat podem trobar pubs més tranquils, per fer una copa després de sopar.

Per a més informació sobre els establiments podeu consultar el web municipal .

56

Activitats firals Fira Sabadell A la Gran Via, tocant al carrer de les Tres Creus i ben comunicat, trobem el Centre de Fires i Convencions, Fira Sabadell. L'equipament compta amb una situació privilegiada, a pocs metres de les estacions de RENFE, dels Ferrocarrils de la Generalitat, dels autobusos i de la connexió amb l'autopista C-58. Fira Sabadell està ubicat a l'antiga seu de la multinacional ABB, un edifici industrial i emblemàtic construït a la dècada de 1940. Ara, però, es tracta d'un espai modern, ampli, lluminós, confortable i equipat amb tecnologia punta. El Centre de Fires i Convencions de la ciutat disposa d'uns 5.000 m2, distribuïts en una nau central, un auditori i sales polivalents i ofereix un espai ideal per acollir convencions, seminaris, fires, reunions d'empresa i altres actes. La nau central compta amb més de 3.000 m 2 destinats a activitats de gran format, com fires i convencions, i amb capacitat per a 2.700 persones. És un espai diàfan, en un únic nivell. L'auditori compta amb 1.300 m2 amb capacitat per a 308 persones, 302 de les quals en butaques intel·ligents. És un espai ideal per a conferències, presentacions, seminaris, jornades tècniques, etc. Compta amb una sala de control tècnic i de traduccions annexes. Aquests serveis es complementen amb les sales polivalents, quatre sales diàfanes amb diferents capacitats i superfícies, que van dels 100 als 400 m 2 i que poden acollir reunions de 30 a 300 assistents. L'equipament disposa també d'un restaurant i un pàrquing amb 354 places, que s'està acabant de construir. Fira Sabadell ofereix una potència interior de 1.500 kW i una gran xarxa de comunicacions interna. Tots els espais comuns disposen de cobertura Wi-Fi i equips d'il·luminació amb un consum reduït. Disposen d'instal·lacions d'energia fotovoltaica.

57

Certàmens firals Al Centre de Fires i Convencions de Sabadell se celebren diferents activitats firals vinculades amb els sectors comercials i de serveis, les quals poden rebre fins a 15.000 visitants en un cap de setmana. Dins de la programació firal cal destacar els certàmens següents: International Air Meeting Fira per als Nuvis i Cerimònia del Vallès Fira del Vehicle d'Ocasió Fira Robòtica

Fira Sènior Firalia Fira Catavins Esport de Reis

Per a més informació: www.firasbd.com

Fires tradicionals Medievàlia Medievàlia és una festa de caire cultural que ja s'ha celebrat en onze ocasions. Des de l'any 2000 l'organitza l'Associació Amics de Medievàlia de Sabadell, amb la participació de diferents entitats de la ciutat. Durant tot el cap de setmana s'hi fan activitats molt diverses, com ara actuacions i espectacles ambientats a l'època medieval. També s'hi fan demostracions de vells oficis artesanals i tradicionals, que tenen origen al voltant del segle XII. El diumenge al matí es fa un concurs de cuina medieval en què es premien les millors receptes i l'elaboració de plats medievals. A més, hi trobem un mercat de productes artesanals d'alimentació, d'objectes de regal, decoració i bijuteria, com també entreteniments i activitats per a la mainada.

Ubicació: centre ciutat Dates: maig

Tot el que es pot veure a Medievàlia ve a ser una escenificació dels orígens de Sabadell, a mitjan segle XI. La fira recrea la vida dels vilatans al voltant del mercat, i mostra la importància que tenia aquesta activitat econòmica en el creixement d'una vila com Sabadell.

58

Fira del Cavall Ubicació: Parc Central del Vallès La Fira del Cavall, nascuda l'any Dates: entre la primera i tercera 2000, s'ha posicionat, en poc temps, setmana de maig com un dels certàmens eqüestres més importants celebrats al nostre país. És de referència obligada en l'àmbit estatal i del sud d'Europa i durant quatre dies ofereix la més variada mostra d'activitats i disciplines eqüestres. Entre els diferents espais i activitats que es desenvolupen durant la Fira del Cavall, trobem la Fira Comercial i Ramadera, amb un ampli espai d'exposició destinat a ramaderies i a tot tipus de productes i serveis relacionats amb el sector del cavall, provinents d'arreu de l'estat, França i Itàlia. També es fan activitats i jornades per a infants, persones de la tercera edat, i per a persones i col·lectius amb especials dificultats. A més, la fira compta amb la participació d'entitats culturals de Sabadell i Barberà del Vallès, representatives de diferents comunitats autònomes, i que ofereixen una àmplia mostra de la seva cultura i gastronomia populars. Així mateix, hi ha un gran desplegament de les atraccions de fira més important del país.

Fira de Ceràmica de Sabadell Ubicació: centre ciutat Dates: octubre Periodicitat: biennal

La Fira de Ceràmica de Sabadell, amb més de 20 anys de tradició, té lloc durant un cap de setmana d'octubre i l'organitza l'Associació de Ceramistes del Vallès. A la fira exposen el seu treball una trentena de ceramistes, que són una bona representació de la ceràmica actual contemporània. Hi podem trobar des de peces molt creatives i personals, fins al treball de terrissa més popular. La Fira compta amb la presència de membres de l'Associació, com també altres ceramistes convidats, tant de Catalunya com de la resta de l'estat.

Durant el cap de setmana es fan activitats lúdiques adreçades als infants, relacionades amb els treballs del fang i la decoració de peces que es couen en un forn de raku. La setmana anterior s'organitzen altres activitats vinculades amb la ceràmica com ara exposicions, cursos i tallers.

59

Fira Artesana de Nadal de Sabadell La Fira Artesana de Nadal de Sabadell (FANSA), amb més de 10 anys d'existència, s'ha consolidat com una de les activitats tradicionals de les festes nadalenques de la ciutat. Coorganitzada pel Col·lectiu d'Artesans FANSA i l'Associació de Ceramistes del Vallès, la fira presenta cada any una variada oferta de productes artesans de qualitat, amb la presència d'una quinzena de tallers artesanals d'arreu de Catalunya. La fira ofereix varietat de productes fets amb materials ben diversos com la fusta, el paper, la roba, el vidre, el fang, els metalls, etc. Ubicació: centre ciutat Dates: del 15 de desembre al 5 de gener

Fira de Santa Llúcia La Fira de Santa Llúcia de Sabadell té 66 anys d'història. Des de fa tres dècades l'organitza l'Agrupació de Firaires de Santa Llúcia de Sabadell. És l'activitat firal més arrelada i popular de la ciutat que inicia l'ambient i el caliu de les festes de Nadal. Ubicació: Rambla Dates: del primer dissabte anterior al 6 de desembre fins al 23 de desembre

Hi ha una quarantena de casetes on podem trobar figures i coves nadalenques d'artesania, arranjaments per a la llar i ornaments florals, com també avets, ponsèties i rams de la sort.

Fires al centre de la ciutat Fira del Disc Data: tercer diumenge d’abril Descripció: venda de discos de segona mà

Fira de Sant Ponç Data: primer diumenge de maig Descripció: venda de productes artesans: embotits, formatges, mel, herbes, patés 60

Fira del Llibre Vell i d'Ocasió Data: primer diumenge de novembre Descripció: venda de llibres antics, còmics i calendaris

Fira d'Artesania Dates: segon diumenge de cada mes Descripció: artesania, objectes de regal, tèxtil i bijuteria

Fira d'Alimentació Dates: quart diumenge de cada mes Descripció: venda de productes artesans

Fires de la Festa Major de Sabadell Fira del carrer de la Indústria Descripció: artesania, objectes de regal, bijuteria i artesans alimentaris

Fira d'art i disseny Ubicació: plaça del Gas Descripció: exposició i venda de treballs d'artistes de Sabadell i comarca

61

Ripoll i el rodal

Descobreix el

Itineraris

Itinerari: Parc fluvial del Ripoll Itinerari ecològico-paisatgístic. Àrees d'estada: Can Roqueta, vapor Boixó, font dels Degotalls, parc de la Clota, font dels Gitanos, el molí de l'Amat i Sant Vicenç de Jonqueres (amb barbacoes). Sortida: Bassa de Sant Oleguer

Autobús: Línia 5 Can Rull - Les Termes

Arribada: plaça del Primer de Maig

Autobús: Línia 7 La Roureda - Can Deu

Durada aprox.: 2,30 h a peu

Distància: 8 km

Informació: Secció del Ripoll i del Rodal Recomanacions: itinerari indicat per fer a peu o amb bicicleta 1. Bassa de Sant Oleguer. Inici del recorregut. 2. Horta de Can Roqueta. Aprofitant l'eliminació de l'antiga horta marginal, se n'ha dissenyat una de nova de municipal. Els horts es reguen mitjançant el bombeig per energia solar d'aigua d'un pou i que s'emmagatzema en una bassa, des d'on es distribueix. 3. Horta d'en Romau. Antiga horta a la terrassa fluvial on hi havia el mas Romau (ara el barri de Torre-romeu) i la desembocadura del torrent de Sant Nicolau.

11. Parc de la Clota. Acull el territori que anava des de sota de la muralla nord del que havia estat la masia de Can Puiggener fins a la riba del riu. 12. Font dels Gitanos. Aquesta àrea d'estada s'ha creat com a recuperació de l'entorn de la font dels Gitanos, davant d'una làmina d'aigua creada com un sistema de millora ambiental i paisatgística del riu en aquest tram.

4. Molí d'en Fontanet. És el primer molí sabadellenc que es va utilitzar en època preindustrial per a la producció tèxtil, per batanar draps, cap a l'any 1400. Anteriorment era fariner. Al seu entorn hi ha avui una munió de naus, llogades a diferents empreses. L'edifici del molí es troba en estat d'abandonament.

13. Sèquia Monar. La sèquia Monar té uns 11 km de recorregut al terme municipal de Sabadell i es situa als marges del riu Ripoll, amb trams coberts i descoberts. La sèquia servia de regadiu d'hortes i per al funcionament de molins i vapors situats als marges del riu. Actualment bona part de la sèquia està en desús i molt malmesa en part per les riuades del 1962. En aquest punt passa descoberta.

5. Horta Vella. Era la gran horta de Sabadell i antigament se la coneixia com a Horta Major i proveïa d'hortalisses i patates el mercat de Sabadell. L'horta és travessada per la sèquia Monar, que dóna reg als horts. Avui es troba parcel·lada i tancada i el seu consum i treball és d'horta familiar.

14. Molí de l'Amat. Segons documentació de 1501, aquest molí s'anomenava molí del Mas Carbó i era un molí fariner. L'any 1679 es documenta com a molí de l'Amat i és ja un molí draper. A la costa encara es pot veure la xemeneia de l'antic vapor.

6. Molí Xic. En època medieval era un molí fariner, posteriorment fou draper i, modernament, es transformà en molí paperer. L'última indústria que ha albergat ha estat la de tints i aprests. Popularment se'l coneix també per ca l'Espantananos i cal Julià.

15. Molí d'en Mornau. També conegut per molí de Ca l'Estruc o de les finestres. L'edifici fou construït el 1783 per fabricar-hi paper, tot i que més tard es destinà a usos industrials. Va tenir molta anomenada el paper de fumar que s'hi produïa. És el molí paperer del segle XVIII més rellevant de Catalunya

7. Vapor de Ca la Daniela. Conjunt fabril amb construccions de dos períodes diferents: les naus de l'antic vapor del Sec (segle XIX) i les construccions racionalistes de la segona meitat del segle XX. Als anys 90 va patir un important incendi, però es va reconstruir tot respectant l'estil i els volums d'abans de l'incendi. 8. Molí d'en Torrella. És un dels molins més representatius del Ripoll a Sabadell i s'ubica en el mateix indret on ja hi havia un petit molí fariner l'any 999. A l'interior de l'edificació actual (del segle XIX), es conserva la cambra del molí fariner, enllosada amb moles gastades, i el sistema de salt de l'aigua amb empremtes de rodes antigues i de turbines modernes. 9. Font dels Degotalls. Està situada davant de la fàbrica Castelló, a l'altra riba del riu. 10. Horta d'Arraona. L'espai d'horta ocupa una terrassa fluvial creada per un antic meandre i és regada per la sèquia.

16. Molí d'en Font. És el molí documentat de més antic de tot el Ripoll (any 973). Originàriament era un molí fariner, però a partir de 1735 es troba documentat com a molí draper. Actualment l'antic molí està en ruïnes. 17. Parc de Jonqueres. Àrea d'estada amb barbacoes. 18. Sant Vicenç de Jonqueres. La trobem referenciada per primer cop l'any 973. Era la parròquia dels barris de la Creu Alta, Hostafrancs, Can Feu, Can Rull, la Concòrdia, Torreguitart, Can Puiggener i el Torrent del Capellà. Actualment és la seu del Servei General d'Informació de Muntanya. 19. Plaça del Primer de Maig. Hi trobem un rellotge de sol de 14,45 m de diàmetre que configura el paviment de la plaça. Al mig del mosaic hi ha situat un analema de metall amb indicacions del calendari. Aquí finalitza el recorregut.

63

Itinerari: Bosc de Can Deu, Gotelles, Sant Julià d’Altura Itinerari ecològico-paisatgístic. Àrea d'estada a Sant Julià Sortida: Masia de Can Deu Arribada: Sant Julià - Can Deu

Autobús: Línia 1 Can Deu - Estació Sud • Línia 2 Can Deu - Creu Barberà Línia 3 Can Deu La Romànica

Durada aprox.: 3 hores a peu

Distància: 8,5 km

Informació: Secció del Ripoll i del Rodal • Tel. 93 748 08 45 Recomanacions: itinerari indicat per fer-lo a peu

1. Masia de Can Deu. Iniciem l'itinerari per l'ample camí asfaltat que va a la masia de Can Deu. Abans d'arribar a la casa, pugem uns graons a mà esquerra per endinsar-nos al bosc. 2. Sant Vicenç de Verders i bosc de Can Deu. Sant Vicenç és una ermita romànica que estava situada originàriament a la comarca d'Osona i, en quedar submergida sota les aigües del pantà de Sau, als anys setanta es va desmuntar i reconstruir a l'actual emplaçament. Passada l'ermita, s'arriba al mirador sobre el riu Ripoll, on es gaudeix d'una gran vista sobre Castellar del Vallès, el pla de la Bruguera i la vall del riu Ripoll. Ja ens trobem enmig del bosc de Can Deu, format principalment per pi blanc, un bosc relativament recent (creat al final del segle XIX, arran de l'abandó de les vinyes atacades per la fil·loxera, que cobrien tota la superfície del que avui és el bosc). 3. Església de Sant Julià d'Altura. Era el nucli de l'antiga parròquia de Sant Julià d'Altura que va ser agregada a Sabadell el 1904. A la zona d'esbarjo hi ha taules amb bancs i barbacoes que els caps de setmana es poden utilitzar en servei de lloguer. 4. Font dels Capellans. La font dels Capellans es troba al marge esquerre del torrent dels Capellans, que pocs metres més avall s'ajunta amb el de Ribatallada. La font sol rajar tot l'any, tot i que no amb gran abundància. La vegetació en aquest indret és exuberant i la sensació de frescor hi és present tot l'any. Una gran alzina s'aboca cap a la font. Pocs metres més avall, trobem la font del Suro i ens sorprenen un parell d'exemplars d'alzines sureres. Des d'aquestes alzines ja es divisa, encimbellada, la masia castell de Ribatallada mig enrunada. 5. Antic pantà de Ribatallada. Aquesta obra hidràulica, de 4 metres de fondària i 10.000 m 3 de capacitat, resta avui abandonada i coberta per la vegetació. Es va construir l'any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, per aprofitar les aigües que baixaven pel torrent de Ribatallada, ja que en aquella època hi havia molts problemes per abastar d'aigua la població de Sabadell. El pantà va funcionar durant molts anys com a dipòsit d'aigua per a la ciutat fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret. Després d'això es va reparar, però només un mes més tard una altra riuada va tornar a trencar-la, i com a conseqüència d'això es va decidir deixar-lo d'utilitzar i fer que l'aigua anés directament a les mines de Ribatallada i d'aquí a tota la ciutat. 6. Torrent de Gotelles. Neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral·lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent

64

gran de Can Font, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. Per agafar el camí del torrent deixem el camí principal a la dreta i continuem per un sender que està senyalitzat amb unes fites de fusta. La vegetació que hi ha al llarg del torrent és pròpia de les zones on predomina la humitat, amb falgueres, càrex, oms joves, avellaners i cua de cavall. En un punt del torrent, hi trobem una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa. A la part alta del torrent hi trobem dues fonts, que de fet una és continuació de l'altra: la font de Gotelles. 7. Font i masia de Ca n'Argelaguet. Antigament la font era coneguda per font de l'Hort, perquè l'aigua que es recollia a la bassa regava l'hort de la masia. L'aigua d'aquesta font prové d'una mina i alimenta el torrent de la Murtra, on més avall es converteix en la Riereta que travessa Sabadell, ara soterrada. La masia de Ca n'Argelaguet, que data del segle XVI, és encara una activa explotació agrària. 8. Dipòsits de CASSA. Propietat de la Companyia d'Aigües (CASSA), estan situats al costat de l'aparcament del bosc de Can Deu i davant de la masia de Ca n'Ustrell.

Itinerari: Torrent de Colobrers, Togores, la Salut Itinerari ecològico-paisatgístic Sortida: Plaça del Primer de Maig

Autobús: Línia 7 La Roureda - Can Deu Línia 80 P. del Pintor - pl. de Picasso (festius no circula)

Arribada: La Salut - Cementiri

Autobús: Línia 4 Castellarnau - Poblenou

Durada aprox.: 3 hores a peu

Distància: 8,5 km

Informació: Secció del Ripoll i del Rodal • Tel. 93 748 08 45 Recomanacions: itinerari indicat per fer-lo a peu. La part que es pot fer amb bicicleta és des de la font de Can Moragues fins a la Salut

1. Plaça del Primer de Maig. Iniciem el recorregut des de la plaça del Primer de Maig pel carrer del Mas Canals fins al final, on comença el camí de Jonqueres. 2. Sant Vicenç de Jonqueres. Baixem al Ripoll des de les escales que hi ha a la dreta de l'esplanada. Travessem el riu pel gual de Jonqueres i canviem de riba, continuant riu amunt. 3. Horta del Prat Vell. L'itinerari transcorre per davant d'aquesta zona d'horta emplaçada en un meandre del Ripoll. 4. Can Pagès. Antiga masia taverna convertida en restaurant. A la dreta de la casa, s'agafa el sender del torrent de Colobrers. 5. Colobrers. L'itinerari transcorre per l'espai natural del torrent de Colobrers. La font de la Tosca ens apareix com un brollador natural que es troba a la riba dreta del rierol, a uns metres de l'itinerari. Més amunt hi trobem la formació de pedra tosca, de gran bellesa i envoltada per alts càrexs, coneguda com els Degotalls. L'itinerari continua fins a arribar al meandre del torrent per on passava l’aigua abans de construir-se la Foradada. Aquest forat a la roca es va fer per desviar el curs del torrent i crear una zona d'horta aprofitant aquest espai creat pel meandre. Tot aquest talús és força inestable, per la qual cosa es recomana no posar-se a sota el forat pel perill permanent que comporten els despreniments de rocs i de grans blocs. Al final, el camí deixa el torrent i arribem a un camí ample que és el de Can Moragues, per on hem de continuar a la dreta.

8. Togores. Conjunt format per l'ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell. Es continua per la pista principal que hi ha just abans de l'ermita.

6. Font de Can Moragues. Antic safareig de construcció medieval. El trobem agafant el camí a l'esquerra, apartat uns 100 metres de l'itinerari.

9. Serra de Sant Iscle. Des d'aquest punt tenim la panoràmica de la ciutat de Sabadell i una altra de la torre del Canonge, del segle XV, actualment en ruïnes. Aquest és un camí ramader i se'l coneix com el camí ral de la Serra o camí de Ripollet a Castellar.

7. Can Moragues. Actualment, el camp de davant s'ha condicionat per a l'aterratge d'ultralleugers. Més endavant trobem un camí a l'esquerra amb una senyalització que indica el camí de Togores, Can Vilar i camí vell de Castellar, que és per on s'ha de continuar. Prop de Togores hi ha un impressionant pi de tres branques.

10. La Salut. És un espai de culte, de lleure i de tradició per a la celebració de l'Aplec de la Salut el mes de maig, que es troba situat en un indret d'interès històric i paisatgístic. El conjunt, el formen el santuari, l'edifici de l'hostatgeria, les restes de l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria i l'àrea arqueològica de la vil·la romana.

65

Direcció i coordinació: Regidoria de Comerç i Turisme - Ajuntament de Sabadell Redacció: Ajuntament de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Institut Català de Paleontologia, Museu d'Art de Sabadell (MAS), Museu d'Història de Sabadell (MHS), Obra Social Caixa Sabadell, Parc Central del Vallès Correcció: Assessoria Lingüística - Ajuntament de Sabadell Fotografies: Ajuntament de Sabadell, AHS, Institut Català de Paleontologia, MAS, MHS, Obra Social Caixa Sabadell, Lluís Fernàndez (UES i Amics del Ripoll), Joan Carles Lorenzo, Juanma Peláez, Moisès Serra i Francesc Ventura Disseny i maquetació: Primera Impressió, SL. Tel. 93 715 58 00 Impressió: Gràfiques Cuscó, SA. Tel. 93 313 86 54 Dipòsit legal: B-18082-08 Setena edició: maig de 2010

Amb el suport de:

Àrea de Desenvolupament Econòmic Delegació de Turisme