FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA

Catàlegs Exposicions

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

ROSESPUBLICACIONSMUNICIPALS

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 1

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 2

Portbou Colera Llançà Port de la Selva

Roses

Cadaqués

L’Escala

Torroella-L’Estartit

Begur Palafrugell

Palamós Calonge St. Feliu de Guíxols Tossa de Mar Lloret de Mar Blanes

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 3

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 4

ÍNDEX LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 5

PRESENTACIÓ MAGDA CASAMITJANA 06 ARTICLE JAUME SANTALÓ 09 ARTICLE JOSEP PLAYÀ 15 ARTICLE PEP PARER 21 CRONOLOGIA 30 FOTOGRAFIES PER POBLACIONS 32 BLANES 34 LLORET DE MAR 40 TOSSA DE MAR 54 SANT FELIU DE GUÍXOLS 72 CALONGE 100 PALAMÓS 106 PALAFRUGELL 130 BEGUR 146 TORROELLA - L’ESTARTIT 156 L’ESCALA 172 ROSES 190 CADAQUÉS 214 PORT DE LA SELVA 236 LLANÇÀ 248 COLERA 264 PORTBOU 270 TRADUCCIONS CAST | FR | ENG 282 CRÈDITS 330

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 6

PRESENTACIÓ LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 7

La data del 12 de setembre de 1908, quan Ferran Agulló va publicar l’article “Per la costa brava” a La Veu de Catalunya, es considera la del bateig literari del litoral de les comarques gironines. D’això ja fa 100 anys. La mostra fotogràfica que recull aquest catàleg és el testimoni d’una època en què es van assentar les bases del turisme, el principal motor econòmic de la Costa Brava del segle XX. Però també una mostra de la cohabitació entre l’incipient activitat turística i les indústries tradicionals, la pesca i l’agricultura. La commemoració del centenari de la Costa Brava és el moment idoni per interrogar-nos sobre el model que s’ha creat. La Costa Brava té un fort component identitari que ha de saber adaptar-se als actuals canvis socials i al mateix temps afrontar el repte de diversificar-se econòmicament, i apostar per la qualitat i la sostenibilitat ambiental. El ric patrimoni històric i cultural que s’estén al llarg de la nostra costa hi té reservat un paper protagonista, sobretot a l’Empordà. La capacitat de fer aflorar el nostre patrimoni històric, cultural i natural està íntimament lligada a la capacitat de diversificar la nostra oferta turística. 100 anys donen per a molt, també per aturar-nos a contemplar el nostre passat per repensar la Costa Brava del futur. L’exposició “La Costa Brava abans de la Costa Brava 1915-1935, fotografies de la Casa de la Postal” és un instrument que ens recorda qui som i d’on venim. On volem anar depèn de nosaltres.

Magda Casamitjana i Aguilà Alcaldessa de Roses

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 8

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 9

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA

El tros de costa catalana que s’estén des de Blanes a Llançà (sic), que Ferran Agulló va batejar amb el nom de «Costa Brava», és avui una de les contrades més famoses arreu del món per la seva bellesa. De tots els indrets de la terra vénen exèrcits de curiosos en vacances a la recerca d’una vida certament senzilla (...) Els diaris i les revistes de París, de Praga, de Berlín, de Londres, de Rotterdamm escrivien «Costa Brava» com si aquest parell de mots ja fossin introduïts a llurs respectius idiomes(...) Però no tot havien de ser flors i violes. Ben aviat hom va adonar-se que aquesta innombrable allau de forasters que s’establien a la costa, que tot l’incontrolat tràfec de turistes i acampadors eren seriosos perills que amenaçaven no solament el dret que tenen els habitants dels pobles mariners a gaudir també de les belleses de l’indret, ans fins i tot el mateix prestigi de la costa, país encara poc preparat per a rebre, de cop i volta, una afluència tan extraordinària de viatgers. Costa i Déu, Joan i Rovira, Joan. Joan Vallès i Pujals a la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat. Reportatge de l’obra que ha de transformar Catalunya. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1936. (p.139-142)

Certament, quan es llegeixen aquests paràgrafs, la primera impressió fa que el pensament se’n vagi cap a finals de la dècada de 1960. Cap a una Costa Brava en què el turisme de masses ja era un fet, i en un moment en què aquest fenomen també començava a mostrar clarament que la rifa que suposava el manà turístic per a les economies locals postautàrquiques portava implícita una transformació radical i irreversible del territori i de la societat que l’acollia. Com diu el text, no tot havien de ser flors i violes.

La sorpresa és, però, quan el lector identifica que aquest text va ser publicat a començaments de l’any 1936, pocs mesos abans d’esclatar la Guerra Civil i pocs mesos després de celebrar-se al Teatre Municipal de Girona la Conferència Costa Brava: una reunió dels municipis, entitats i afectats d’aquesta àrea geogràfica de creixent ús turístic que es va organitzar sota els auspicis de la Generalitat republicana i de la qual varen sorgir el Patronat de Turisme i l’Associació de Municipis de la Costa Brava. Dos organismes que, en paraules de l’època, tindrien la missió d’«organitzar» la Costa Brava, de posar un cert ordre a un fenomen turístic que, a causa de l’empenta sobtada que havia rebut les dues dècades anteriors, ja havia començat a generar problemes sobre el territori i amenaçava d’escapar-se’ls de les mans. En el context del centenari de la marca Costa Brava que se celebra aquest any 2008, el llibre que teniu a les mans pretén focalitzar l’atenció precisament en aquest període fundacional i poc conegut. Un període en el qual es varen assentar les bases del seu desenvolupament posterior i, alhora, es varen posar sobre la taula bona part dels debats i controvèrsies que tornarien a aflorar amb la restauració democràtica de 1977, ja en un context ben diferent, de plena inserció en el turisme de masses. L’ambigüitat aparent del seu títol –La Costa Brava abans de la Costa Brava– vol jugar precisament amb això, amb la percepció esbiaixada que majoritàriament es té avui d’aquesta qüestió i, alhora, pretén insistir en el fet que abans de la Costa Brava que tots tenim al cap –la del turisme de masses iniciada en el tombant de les dècades de 1950 i 1960– ja havia existit una primera Costa Brava amb entitat, amb una marca comercial

9

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 10

consolidada i unes primeres controvèrsies entorn el model que calia seguir. La Costa Brava, una definició encunyada pel periodista Ferran Agulló l’any 1908 a les pàgines de La Veu de Catalunya i que ràpidament va esdevenir una exitosa marca comercial per a referir-se a tot el litoral que s’estenia des de Blanes fins a Portbou, va ser un fenomen turístic que va assolir uns graus de desenvolupament certament notables durant les dècades de 1920 i 1930. Fins al punt de posar sobre la taula la necessitat de generar els mecanismes i controls institucionals necessaris per tal que l’empenta que estava prenent pogués ser en certa manera reconduïda cap a un model pactat entre tots els seus actors i que alhora permetés impulsar-ne el creixement. Les cites que obren aquest text són prou eloqüents. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil primer i el de la II Guerra Mundial després comportarien una aturada d’aquest procés i s’obriria un parèntesi de prop de vint anys que no es tancaria fins a la reconstrucció econòmica i social d’Europa, quan el fenomen es reprendria amb una força inusitada i ja sota un context social i polític ben diferent. La ruptura radical amb el passat democràtic que va comportar la victòria de Franco el 1939 pot explicar en bona part l’oblit a què es va sotmetre aquesta primera Costa Brava que, amarada de catalanisme i de tradició republicana, tenia un més que difícil encaix dins els nous supòsits de l’Espanya franquista. Una Costa Brava els impulsors inicials de la qual –prohoms propers a la Lliga Regionalista– l’havien conceptualitzat com una peça bàsica del projecte noucentista de la Catalunya ciutat i de la Catalunya d’arrels clàssiques que l’excavació sistemàtica de les ruïnes d’Empúries feia aflorar, i que ja en aquells mateixos anys havia provocat més d’una

ironia malèvola. Però també una Costa Brava popular i democràtica, singular i oberta al món: la dels pescadors, els tapers i els menestrals que tan bé va saber descriure Josep Pla l’any 1934 a Viatge a Catalunya però que ja no podia ser la mateixa a la Guía de la Costa Brava editada pel mateix Pla l’any 1941. Art, estiueig, turisme En el procés de creació de la imatge i la marca Costa Brava, cal reservar un espai destacat als pintors i escriptors que en diferents moments de les seves vides varen instal·lar-s’hi per a treballar, seguint una tendència general de fugida de la ciutat i de retrobament de l’equilibri entre l’home i la natura que d’ençà final del segle XIX havia portat bona part dels cercles artístics parisencs –europeus, doncs– cap al paradís del sud, del qual en aquells moments la Costa Blava francesa n’era el paradigma. Des dels pintors pioners com Joaquim Mir, Francesc Gimeno o Eliseu Meifren –que ja a final del segle XIX varen escollir alguns indrets de la Costa Brava com a motiu d’inspiració i espai de treball– fins als ja més contemporanis Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Marc Chagall, André Derain o Pablo Picasso, passant pels escriptors Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Alexandre Plana o J.V. Foix, l’aportació de cada un d’aquests creadors va contribuir enormement a la idealització de la Costa Brava i la seva consegüent projecció cap al conjunt de la societat. «Tossa, paradís blau», l’expressió encunyada per Marc Chagall a la dècada de 1930, sintetitza perfectament el procés d’idealització que aquest litoral estava experimentant entre cenacles artístics del primer terç del segle XX. Darrere o al costat dels artistes, la recentment batejada Costa Brava s’anà configurant com un dels destins principals de l’estiueig de la burgesia catalana. Amb uns antecedents que s’haurien de buscar en la pràctica de l’excursionisme i amb

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 11

› Tríptic promocional de la Costa Brava editat en alemany per l'Oficina de Turisme de Catalunya, 1934. Col·l. particular. Figueres › Tríptico promocional de la Costa Brava editado en alemán por la Oficina de Turisme de Catalunya, 1934. Col. particular. Figueres › Tryptique promotionnel de la Costa Brava, édité en allemand par l'Office du Tourisme de Catalogne, 1934. Coll. particulière. Figueres › Leaflet promoting the Costa Brava, published in German by the Tourist Office of Catalonia, 1934. Private collection. Figueres

la nova consideració terapèutica que varen rebre els banys de mar a final del segle XIX, aquesta nova pràctica de salut i la redescoberta cultural del mediterranisme practicada pel noucentisme varen acostar cap a les costes uns sectors socials que fins a aquell moment hi havien viscut pràcticament d’esquena. A partir d’aquest moment, la construcció de torres d’estiueig vora el mar va ser una pràctica habitual entre una selecta burgesia que trobà en la Costa Brava un espai privilegiat i exclusiu per a estiuejar i, alhora, significar-se socialment: Bonaventura Sabater, Joan Ventosa i Calvell o Nicholas Woedvodski són alguns dels principals protagonistes de la construcció real i imaginària d’aquesta primera Costa Brava que, fins ben entrada la dècada de 1920, estava reservada a uns pocs privilegiats. Tanmateix, a partir de la dècada de 1930, la incipient democratització del turisme, afavorida per la millora de les comunicacions i dels sistemes de transport, així com del nou context polític i cultural derivat de la instauració de la II República, varen acostar al litoral i també a la Costa Brava uns amplis sectors socials que fins a aquells moments n’havien quedat al marge. L’afluència

11

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 12

popular i massiva a les platges en jornades festives va esdevenir un fet corrent en aquests anys. Una qüestió que posava sobre la taula nous reptes en la gestió del fenomen turístic i que, alhora, prefigurava el que anys a venir esdevindria un fenomen de masses. El creixent ús turístic de la Costa Brava comportà una progressiva transformació del territori en termes socioeconòmics i urbanístics. En les poblacions receptores, el desenvolupament de les activitats lligades al turisme –hostals i hotels, restaurants, cases de banys, serveis de transport...– que venien a complementar les activitats tradicionals lligades a la pesca, l’agricultura i el comerç varen esdevenir ràpidament un actiu de primer ordre en les economies locals. D’altra banda, l’aparició de les primeres grans iniciatives urbanitzadores lligades al turisme i l’estiueig –s’Agaró en seria l’exemple més destacat– mostraven les potencialitats econòmiques d’un fenomen que era percebut com una gran oportunitat de desevolupament. Derivada d’aquesta potencialitat i de la pròpia realitat que s’anava imposant en el dia a dia, el que fins a aquells moments havia estat resultat d’iniciatives aïllades de particulars i de l’empenta de sindicats privats d’iniciativa turística com la Sociedad de Atracción de Forasteros, fundada a Barcelona el 1908, va esdevenir una qüestió d’Estat. La creació del Patronato Nacional de Turismo l’any 1928 i el seu posterior traspàs de competències turístiques a la Generalitat republicana l’any 1932 va significar la institucionalització definitiva de l’organització turística espanyola i catalana i, per tant, de la Costa Brava. Com a conseqüència d’aquesta nova situació legal i del gran impuls tranformador del fenomen, l’any 1935 se celebrava a Girona la Conferència Costa Brava, el primer gran debat transversal sobre l’estratègia que calia seguir per tal de fer compatibles el desenvolupament turístic i la preservació del territori.

Costa Brava comercial, Costa Brava real Les fotografies realitzades per La Casa de la Postal entre els anys 1910-1915 i 1935 són un molt bon mirall d’aquesta primera Costa Brava. I ho són per l’abast de la seva cronologia, ja que ens permet copsar l’evolució que aquestes poblacions i la seva societat varen experimentar entre aquestes dues dates extremes. Però també, i sobretot, ho són per la seva quantia i diversitat temàtica. Com molt bé explica Pep Parer en el seu documentat article, l’edició de postals a l’escala que ho va fer l’empresa dirigida per Lucien Roisin comportava un esforç i un desplegament de mitjans més que considerables. Les «excursions fotogràfiques» realitzades per Roisin o els seus col·laboradors, per encàrrec o per iniciativa pròpia, volien molta feina i preparació i, evidentment, generaven moltes més imatges de les que finalment serien editades com a postals. D’aquesta manera, i al costat de les imatges formalment més comercials o d’ús turístic, el fons de La Casa de la Postal conservat a l’Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya conté moltes altres fotografies que, realitzades per l’autor al seu moment, no acabaven d’encaixar amb els imperatius comercials del negoci i varen restar inèdites o bé van circular poc. La selecció d’un centenar de fotografies entre un total de 1.400 ens ha permès, doncs –i dins l’esbiaixada inevitable derivada de la mirada subjectiva de l’autor– entreveure una Costa Brava amb tota la seva complexitat: la dirigida als turistes que comercialment més interessava a Roisin, amb els nous i flamants establiments hotelers, les avingudes arbrades ideals per a passejar, els establiments i les casetes de banys, les platges i els vaixells sorprenentment plens de turistes, i les vistes idíl·liques de la costa i el rerepaís agrícola que, tal com argumenta Josep Playà en el seu article, varen contribuir enormement a la creació de la imatge de marca Costa Brava.

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:18 Página 13

Però al seu costat, també podem observar les imatges del món del treball dels pescadors de Begur i l’Estartit, dels estibadors del port de Sant Feliu de Guíxols, de la feina dura i anònima de les dones a Tossa i Cadaqués, les llargues jornades dels tapers que podem imaginar-nos sota el perfil de les xemenies de les fàbriques de Palamós, la roba estesa als patis de les cases del Port de la Selva, la vida quotidiana als carrers de Portbou, el treball barrejat amb joc d’uns nens de l’Escala encarregats d’anar a buscar aigua a la font, o la imatge d’uns mariners de la flota anglesa passejant pels carrers de Roses impecablement vestits de blanc mentre una veïna els observa discretament des del balcó.

equilibri, però també amb totes les seves contradiccions que no eren sinó les mateixes del conjunt del país. Jaume Santaló Historiador Técnic de Cultura i Patrimoni. Ajuntament de Roses

Imatges, doncs, d’un gran valor documental que demanen entretenir-nos en els detalls. Uns detalls que ens permetran copsar aquells primers moments de convivència i contrast entre les formes de vida i treball tradicionals d’aquelles poblacions costaneres i un turisme incipient que cada vegada demanava més espai. Però també detalls que ens deixen entreveure la forta politització i el conflicte social latent que es vivia en aquella època: les banderes republicana i catalana que onegen en una barca carregada d’estiuejants a la platja de Sant Pol. El contrast entre els turistes lluents i ociosos a les platges i terrasses dels cafès, i les robes apedaçades dels pescadors. Però també aquella pintada anònima de caire obrerista que actua com a inquietant teló de fons a una escena idíl·lica d’estiueig a la platja d’es Llané de Cadaqués, o en la barca que aquell pescador de Llançà va batejar amb el nom de Solidaridad. En definitiva, un conjunt fotogràfic que pretén mostrar la cara més real d’aquesta Costa Brava abans de la Costa Brava. La d’abans de l’arribada del turisme de masses, amb totes les seves belleses i la seva àurea de serenor i

13

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 14

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 09/03/09 11:17 Página 15

ROISIN, IMATGE DE MARCA DE LA COSTA BRAVA

Quan per la Setmana Santa de 1925, el jove pintor Salvador Dalí va convidar el poeta Federico García Lorca a passar uns dies a Cadaqués, aquest va aprofitar aquella estada per a enviar postals als seus amics seguint un costum molt estès. «Como hoy ponemos tarjetas a todo el mundo no quiero que tú te quedes sin ella», li escriu Federico al seu amic Pepín Bello, una de les ànimes intel·lectuals de la Residencia de Estudiantes de Madrid, en una targeta en l’anvers de la qual es reprodueix una foto del passatge de s’Arenella i que pertany a la sèrie de postals de tons blavosos que va editar i popularitzar Llucià Roisin. Està datada el 14 d’abril de 1925, i tant aquesta com altres enviades durant aquells dies a amics com Benjamín Palencia, Manuel de Falla o Jorge Guillén pertanyen a l’anomenada «sèrie blava» de la impremta de Roisin. «Estoy en Cadaqués, pueblecito de Gerona, como os dije, y una de las maravillas del Mediterráneo. No os podéis imaginar, acostumbrados al mar de Málaga, este mar ‘Costa Brava’ lleno de ensenadas, de calas y acantilados por los que asoman inmensos olivares y viñas, rocas color naranja y manchas verdes de pinares», explica el poeta granadí en una carta a la seva família. I els descriu un viatge en barca «mientras la vela latina temblaba en el mar celeste, verde y lapislázuli» (1).

Dalí, la germana del pintor. I Salvador li feia present el record amb noves missives. S’han conservat sis postals de Dalí a Lorca, enviades des de Cadaqués (2), i totes són també de la popular sèrie blava de Roisin. Casualitat? En aquella època ja hi havia altres postals de Cadaqués, editades per Octavi Seriñana, E. Costa i Ivo Sala (de Cadaqués mateix) o Àngel Toldrà Viazo (Barcelona). Però segurament aquelles imatges asèptiques de Roisin,despullades del tràfec quotidià, impregnades d’aquest blau marí que definia perfectament aquest «mar Costa Brava», devien seduir també els nostres joves artistes. Dalí defensarà en els seus escrits la importància del que anomena la «dada fotogràfica», que remet al nou valor que assoleixen els paisatges, els objectes i les persones pel simple fet de la transposició fotogràfica. Aquesta objectivitat de la foto, diu el pintor, no és més que «la captació d’una realitat inèdita» (3).

Segur també que en les escasses botigues del poble les postals de Roisin ocupaven un lloc preferent en les prestatgeries com la darrera novetat arribada des de Barcelona. En qualsevol cas, les paraules de Federico García Lorca ens mostren que ja a mitjan anys vint el nom de Costa Brava havia fet fortuna i que viatjava a cavall d’un sistema de comunicació, el correu postal, que també s’havia consoliLa fascinació que va exercir aquell paisatge en García dat com a instrument de comunicació. I per al que ara ens Lorca va ser tan intensa que sempre més en va parlar amb interessa, en aquest racó del litoral nord-català el monoadmiració desenfrenada. Va tornar a l’Empordà la prima- poli de la imatge postal l’havia agafat Lucien Roisin. vera de 1927 i en cartes posteriors repeteix aquesta enyorança: «Pienso en Cadaqués. Me parece un paisaje eterno L’historiador de la fotografia de les comarques gironines, y actual, pero perfecto», li deia en una carta a Anna Maria Emili Massanas, va ser el primer a afirmar que Roisin

15

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 16

› Tríptic promocional de la Costa Brava editat en alemany per l'Oficina de Turisme de Catalunya, 1934. Col·l. particular. Figueres › Tríptico promocional de la Costa Brava editado en alemán por la Oficina de Turisme de Catalunya, 1934. Col. particular. Figueres › Tryptique promotionnel de la Costa Brava, édité en allemand par l'Office du Tourisme de Catalogne, 1934. Coll. particulière. Figueres › Leaflet promoting the Costa Brava, published in German by the Tourist Office of Catalonia, 1934. Private collection. Figueres

«possiblement és qui ha imprès un nombre més important de postals de les comarques de Girona. Les imatges de les postals eren fetes per diferents fotògrafs i fins i tot pel mateix Roisin» (4). Pioner en el mercat de la postal Els pioners de la fotografia de la Costa Brava són segurament altres noms com Josep Esquirol i Pérez (1874-1931), de l’Escala; Ricard Mur i Dargallo (1880-1939), de Sant Feliu de Guíxols; Emili Casas i Masbernat (1879-1951)), de la Bisbal; Amadeu Mauri Aulet (1862-1939), de Palamós; Valentí Fargnoli i Iannetta (1885-1944), de Girona, o Sebastià Jordi Vidal (1870-1945), de Palafrugell. Tampoc es pot dir que Roisin fos el primer a publicar els petits àlbums o blocs, generalment de vint postals, ja que abans ho van fer Josep Esquirol o Àngel Toldrà. Però en canvi sí que podem afirmar que converteix la imatge en icona i la fa entrar en un nou mercat fins aleshores inexistent.

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 17

Els seus àlbums, les diferents postals dels quals es podien retallar i enviar, es van popularitzar des de principis dels anys vint, al mateix temps que es consolidava la marca Costa Brava, aquella que un grup d’intel·lectuals i prohoms de la Lliga s’havien inventat, diuen, durant l’estiu de 1908, en un àpat a la finca el Paradís de Fornells, propietat de Bonaventura Sabater (5). Les postals de Roisin són l’exponent de la industrialització de la imatge. Ell i el seu laboratori són pioners a Catalunya en la comercialització d’un producte i les seves postals blaves són alhora un objecte de consum i un element de promoció. I qui sap si també van influir en aquesta percepció idíl·lica i romàntica de la Costa Brava dels primers temps, tal com ens la retraten molts literats i artistes. Les primeres postals de Roisin sobre la Costa Brava corresponen a la segona meitat de la dècada dels anys deu. Són en tons sèpies (ocasionalment en blanc i negre), encara que generalment hi apareix sobreimprès a la part superior i en color vermell el número de la sèrie, el nom de la població (en majúscules) i el nom de l’indret concret o la descripció («vista general», «entrada a la población»). I a sota el seu nom: «L. Roisin, fot. Barcelona». En les primeres remeses, les postals duen el nom de l’impressor, de qui fa l’encàrrec o de la botiga on es venen. Aquesta dada ens permet conèixer els establiments on es venien les postals, estancs sobretot, però també botigues de queviures. Així, hem pogut localitzar inscripcions (sempre sobreimpreses al revers de la postal i amb un cos de lletra més petita) com ara: «Arturo Vicens. Estanco. Sant Feliu de Guíxols»; «Edició Ivo Sala» (Cadaqués); «Salvador Matas» (Torroella de Montgrí), «P. Ribas-Imprenta-Palafrugell»; «Juan Vilaró» (Lloret de Mar); «Vda. Xarnach-Estanc» (Palamós); «Vda. De Ramon Tomás» (Tossa); «Joaquim Serra-Librería- Figueres».

En una segona etapa, Roisin va decidir crear el seu propi producte i fer-lo arribar directament als punts de venda. És el moment en què posa en circulació la «sèrie blava» i els blocs de vint postals. En feia pràcticament una per cada població important. L’àlbum Cadaqués-Cap de Creus, per exemple, pertany a la sèrie 16 i duu vint postals numerades del 300 al 320. Inicialment hi va estampar al revers la inscripció «reproducció prohibida», però aviat ho va modificar: «Reproducción prohibida-Marca registrada 53.425. L. Roisin, fot.-Barcelona». I encara podríem esmentar una tercera etapa, cap als anys 30, en què edita una sèrie de postals acolorides, menys conegudes, fet que indica que en va fer tiratges més curts.

La promoció de la Costa Brava Les fotos de Roisin es van convertir des dels anys 20 també en material indispensable per a il·lustrar llibres, tríptics o revistes relacionades amb la Costa Brava. Per això no ha de sorprendre la presència del seu nom en diverses guies. Dóna la sensació que quan a un editor li mancava una imatge, sempre podia recórrer al laboratori del fotògraf francès. Esmentem els casos més rellevants: - La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès de Barcelona, 1925. Es pot considerar la primera gran guia d’autor de la Costa Brava. Roisin hi és present amb dues fotos: platja d’Empúries (roca foradada davant de l’Hotel Empúries, p. 138) i Roses (plaça Frederic Rahola i passeig Marítim, p. 160). - Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya. Centre Muntanyenc Barcelonès, 1933. Guia sota la direcció de Pere Pujol Casademont. El volum V,

17

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 8:09 Página 18

dedicat a les comarques gironines (amb un capítol específic de la Costa Brava), recull un mínim d’onze fotos de Roisin. De la Costa Brava n’hi ha almenys tres: noia amb xarxes de pescador (p. 69) –cromo enganxat– i dues vistes de Palamós i Sant Antoni de Calonge (p. 53). - La Costa Brava. Guia-àlbum amb itineraris descriptius. És una separata de l’edició anterior, de 1934. Inclou les dues fotos esmentades de Palamós i Sant Antoni de Calonge. - Guía de la Costa Brava. Josep Pla. Ed. Destino, 1941. Les primeres edicions contenen un gran nombre d’il·lustracions la procedència de les quals no s’especifica, si bé en una nota inicial es dóna la llista dels diversos arxius fotogràfics i s’esmenta el de Roisin (al costat de Mas, Casas, Gaspar, Jordi, Mauri i Zerkowitz). En un tríptic de propaganda de l’obra es feia constar també la col·laboració de Roisin. Un fotògraf i dos tipus d’imatges La selecció de fotos de Roisin sobre la Costa Brava aquí reproduïdes ens permet ara redescobrir l’autor i completar el perfil de la seva producció. L’artista viatjava per Catalunya amb la seva màquina de fotografiar amatent a tot el que l’atreia i al que se li encarregava (de vegades amb l’ajut també d’altres col·laboradors). Després, un cop al laboratori, feia una tria per editar en format carta postal aquelles imatges que considerava més apreciades. Això fa que en la seva obra editada vegem una determinada imatge estereotipada de la Costa Brava dels anys 20 i 30, mentre que la resta de la seva obra, que ha restat en part inèdita, reflecteix una imatge més real dels pobles i la seva gent, pescadors, pagesos, gent dels cafès, estiuejants. Fent una caricatura podríem dir que són les dues cares d’un mateix paisatge, el costat tursticoromàntic i l’etnogràfic.

La postal era vista com l’obsequi que s’adreçava a un destinatari perquè contemplés la bellesa de l’entorn. En un temps on la imatge no disposava dels mitjans de comunicació de masses, la postal era un canal que informava de la geografia física i sentimental. És fàcil trobar en postals escrites d’aquesta època una creu damunt la imatge per indicar la situació exacta de la casa o l’hotel on s’hostatjava el qui escrivia. No tenia sentit, doncs, mostrar en les postals la duresa de la feina del camp o del mar, ni l’estat calamitós dels camins o les parets de les cases desencalcinades per la salabror que aixequen les llevantades. En canvi, la tranquil·litat i la serenor que es desprèn de les vistes dels pobles, la mar calma i el silenci dels carrers eren un reclam per a abandonar la ciutat i buscar el recer d’aquests pobles de la costa que començaven a conèixer el fenomen del turisme. Les imatges de postal de Roisin ens donen també la mesura del que els creadors de la marca Costa Brava, els promotors d’aquell incipient turisme, volien donar. Amb tot, la llibertat del fotògraf ens permet descobrir ja el dilema que es plantejava entre els partidaris de l’expansió del turisme –que es deixava veure ja en les primeres urbanitzacions, hotels i restaurants– i els que pretenien mantenir la privacitat d’aquest paradís verge, una opció defensada pels arquitectes del Gatpac, però també pels artistes i lletraferits. Les altres fotografies, aquelles que no acabaren com a material de reproducció, ens mostren també els orígens rurals d’un litoral que encara no havia estat contaminat pel turisme. Les dones de Cadaqués que duen el doll al cap o les que renten al riu de Tossa de Mar, els pescadors desmallant sardina a l’Escala o fent la subhasta a Roses són aliens a una massificació que només s’apuntava als anys 30 i que no quallarà fins als anys 60 del segle XX. El contrast entre els autòctons i

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 8:09 Página 19

els estiuejants era tan aclaparador com els dos móns que representaven. Eren els inicis del somni de la Costa Brava. Els promotors de l’Ateneu Empordanès de Barcelona, que l’any 1925 llançaren aquella guia pionera, ja ho tenien bastant clar: «Veus aquí com no és estrany que es parli també de magnes projectes i de grans empreses que, amb un encertat pla general, sembla que ben aviat aniran a la transformació d’aquest bellíssim tros del nostre Mediterrani, fent així més amable la general convivència dels múltiples xalets i jardins isolats, en unir-los sàviament tots en un immens boulevard» (6).

premsa on es proposa el nom de Costa Brava, seguint el model de la Côte d’Azur, el va publicar Ferran Agulló, Pol, a La Veu de Catalunya, el 12 de setembre de 1908, sota el nom de «Per una costa brava». (6) La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès, 1925, pàg. 7

Josep Playà Periodista

Notes: (1) Andrew A. Anderson i Christopher Maurer (eds.). Epistolario completo. Federico García Lorca. Ed. Cátedra, Madrid, 1997 (2) Rafael Santos Torroella (ed.). «Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca (1935-1936)». Revista Poesía, núm. 27-28, Ministerio de Cultura, Madrid, 1987 (3) Salvador Dalí. «La dada fotogràfica». Gaseta de les Arts, febrer 1929, pàg. 40-42 (4) Emili Massanas i Burcet. Fotògrafs i editors a les comarques de Girona (1839-1940). Quaderns de Fotografia. Dolors Grau, ed. Diputació de Girona, 1998, p. 100 (5) Pel relat sobre aquest àpat en el qual s’hauria posat nom al litoral gironí es pot consultar La guía de la Costa Brava, de Josep Pla (Ed. Destino, 1941). El primer article de

19

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 20

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 21

LUCIEN ROISIN, FOTÒGRAF I POSTALER

Sens dubte, a una gran majoria, el nom de Lucien Roisin no els suggerirà res en especial. No reconeixeran cap rostre o cap fet eminent darrere aquest nom, tot i que de ben segur algun cop s’hauran topat amb algun exemple de la seva obra: una postal. Tot remenant postals antigues per casa o per alguna fira de vell, més d’un cop s’hauran trobat amb la frase «L.Roisin. Fot. Barcelona» signant algunes de les imatges que les il·lustren. Lucien Roisin, fotògraf i postaler, ha estat un dels professionals més reconeguts i prolífics de les dècades daurades que hagin tingut mai les targetes postals. Des de principis de segle XX fins als anys trenta, va fotografiar i editar milers de postals de paisatges i llocs singulars de Catalunya i d’arreu d’Espanya i va produir sèries molt completes de postals, de temes i motius molt diversos. Roisin va ser important no només per les seves imatges i pel gran volum de feina realitzada. Va ser una persona tenaç, innovadora i amb molta imaginació. Un catàleg extensíssim de postals editades i, sobretot, la seva pròpia botiga, La Casa de la Postal, a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, on venia al major i al detall les seves edicions de postals, van ser els màxims exponents del seu treball. Petit apunt biogràfic Les biografies que ens han arribat de Lucien Roisin són diverses i de vegades contradictòries. La majoria són el resultat de converses amb la seva neboda (Lucienne Roi-

sin) o gent que coneixia de prop la seva feina, memòries orals que de vegades, contrastades amb els fets tangibles –els negatius conservats, les postals impreses, les dates d’edició, etc-, aporten més dubtes que certituds. Mancats encara d’una investigació aprofundida sobre la seva tasca, disposem d’una sèrie de dades que, com que coincideixen en diverses fonts, podríem considerar com a vàlides. Roisin neix a París el 1876, en el si d’una família sembla que benestant i nombrosa, amb sis fills, entre ells Lucien. Estudia en un internat durant set anys on aprèn fotografia. En acabar la seva formació, obre un estudi a Montmartre i es dedica a la fotografia artística, fins que un temps després, i per indicació d’un amic seu, sembla que un fotògraf suís (?), comença a dedicar-se a la fotografia per a postals amb un cert reconeixement.1 El 1897, amb tan sols vint-i-un anys, Roisin arriba a Barcelona i és contractat per l’impressor Àngel Beltran per un període de tres anys amb la feina d’abastir la impremta de negatius per a la seva publicació. Acabat el període de contractació el 1900, Roisin s’instal·la pel seu compte i la primera feina que se li coneix són unes fotografies de Sant Josep de la Muntanya, al barri de Gràcia de Barcelona, editades en postal per l’impressor Ramon Rosselló i Ràfol. Tornem a tenir notícia de la seva activitat amb una sèrie de postals panoràmiques, datades aproximadament l’any

21

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 22

1910. Aquesta sèrie de postals, signades per Roisin, estan íntimament relacionades amb una altra sèrie de postals panoràmiques editades pel famós editor barceloní Àngel Toldrà Viazo, de característiques semblants en temàtica, cronologia i realització tècnica2. En aquest període és possible que Roisin i Toldrà tinguessin una important relació laboral. Així ho afirmà en una entrevista la neboda de Roisin, en la qual explicava que el seu oncle va tenir aquesta relació de treball, plena d’entrebancs i discussions. El cert és que en aquests anys Roisin ja té una vàlua professional indiscutible com a fotògraf industrial i de paisatges. Treballa fotografiant, entre altres temes, edificis singulars, interiors de fàbriques o obres d’infraestructures importants com les de la urbanització de la muntanya de Montjuïc3. És en aquests anys que sembla que Roisin decideix centrar-se més en el negoci de les targetes postals. Ell mateix les edita i les signa amb la fórmula «L.Roisin, fot.Barcelona» i comparteix, en moltes ocasions, l’edició amb qui possiblement les hi encarregava (Llibreria Güell, de Tàrrega, o Arturo Vicens Estanco, de Sant Feliu de Guíxols, o Juan Vilaró, de Lloret de Mar)4. En iniciar-se el segle XX, el negoci de les targetes postals va ser una sortida important per a molts dels fotògrafs de l’època, ja que la professió patia una forta crisi a causa d’un creixent intrusisme professional. En el període d’abans de la Gran Guerra, la fotografia amateur està en plena eclosió. Els estudis fotogràfics no treballen tant com abans i ara molts fotògrafs han de diversificar les seves ofertes i buscar altres alternatives professionals. L’especialització en diversos camps és prioritària per a molts. És el moment de la consolidació dels reporters gràfics, tan prolífics en la premsa il·lustrada, i el de la inauguració de luxosos i moderns estudis fotogràfics amb retratistes de

renom, atents a noves tendències estètiques com el pictorialisme. I també és el moment en què molts fotògrafs treballen, quasi sempre anònimament, per a empresaris o impressors que editaran les seves imatges en catàlegs o anuncis impresos, o en faran postals, els principals clients de les quals seran els àvids col·leccionistes5. Aquestes tendències professionals tindran la seva màxima esplendor al llarg de la dècada dels anys vint i part de la dels trenta, però és en el període d’abans de la Primera Guerra Mundial quan es posa el ferment d’aquesta evolució. I és la guerra la que dóna un gir a la vida de Lucien Roisin. Sabem que Roisin va a la guerra. El seu país, França, n’és un dels principals implicats. Amb trenta-vuit anys, sembla que va ser mobilitzat i va servir durant divuit mesos al front de Verdun. No sabem si va servir amb una arma a la mà, però el que és cert és que Roisin va fer fotografies del front i la rereguarda, imatges que mostren la vida dels soldats i la devastació de pobles i ciutats.6 Roisin torna el 1917 amb dos dels seus nebots (Robert i Lucienne Roisin), orfes a causa de la mateixa guerra. Roisin i la seva dona, Anita Sierra, afillen els nebots, que quan creixin seran una part activa i important del negoci familiar. La dècada dels vint i principis dels trenta és per a Roisin una època d’èxits i creixement. Una part important dels seus clients són empresaris i entitats que li encarreguen reportatges fotogràfics. Fàbriques, tallers, manufactures de tota mena, hotels, restaurants i berenadors, escoles, activitats lúdiques i festives de tota mena, etc. seran temes de les fotografies que després Roisin editarà en àlbums i blocs de postals per a promoció i propaganda. També les

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 23

editorials troben en el seu arxiu multitud d’imatges. I, sobretot, els principals clients, els col·leccionistes, que fent turisme o no, compren les sèries de postals tan bellament editades per la coneguda popularment com La Casa de la Postal. Com ja he dit, l’oferta és sorprenent i variadíssima: sèries de postals soles, editades en forma de llibret o bloc, en acordió desplegable, àlbums complets i fotografies panoràmiques i amb temàtiques i motius per a tots el gustos7. L’activitat és incessant. Mentre Roisin, juntament amb el seu nebot, volta per Espanya fent fotografies –algunes biografies expliquen que mentre Roisin fotografiava les ciutats importants, el nebot es dedicava a fer les de les rodalies–, la seva neboda Lucienne s’encarrega de la botiga. Aquest volum de feina, la demanda creixent i les tasques pròpies de la gestió del negoci que és La Casa de la Postal com a editora de targetes postals, porta Roisin a buscar la col·laboració d’altres fotògrafs. Per poder mantenir i millorar les sèries de postals i imatges d’arreu del país, sabem que Roisin fa tractes amb fotògrafs locals que aniran abastint amb noves vistes el seu catàleg. Les postals, però, continuen signades per Roisin com a marca comercial.8 Són d’aquesta època importants sèries de fotografies fetes a diversos llocs d’Espanya –País Basc, Andalusia, Madrid, i també moltes de les sèries realitzades a Catalunya i Balears. Les comarques de Girona, i molt especialment la Costa Brava, destinació turística emergent, també reben la visita dels Roisin –o d’algun dels seus col·laboradors– més d’una vegada. Un estudi més detallat del material fotogràfic dipositat a l’Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Cata-

lunya, IEFC, en relació a les imatges de la Costa Brava, ens dóna una idea de la complexitat de la tasca duta a terme. L’estudi morfològic dels negatius conservats –els formats i les diferents marques pròpies dels portaplaques o xassís, els processats característics– i també la qualitat de les imatges en relació a les òptiques –desenfocaments, aberracions, longituds focals…– porten a situar en quatre, com a mínim, les visites o sortides fotogràfiques per diverses poblacions d’aquest territori. Fotografies fetes sobre quatre formats de negatius diferents –13x18, 11x15, 10x15 , 9x14–, corresponents a diferents tipus de càmera, diferents èpoques i possiblement realitzades per diferents mans.9 Les «excursions fotogràfiques» a la recerca de noves imatges, com les que bastien el catàleg de la popular Casa de la Postal, volien molta feina i preparació. Per demanda d’algun comerciant, empresari o entitat, o per iniciativa pròpia, Roisin o els seus col·laboradors anaven a les viles i pobles a fer la seva feina sabent molt bé què calia retratar. S’havia de traslladar tot l’equip i les pesants plaques de vidre dels negatius, segurament en carro als primers temps, i en automòbil ja als anys vint i trenta, i buscar lloc on hostatjar-se. Se cercaven els millors punts de vista i s’escollien les millors hores de llum per als seus propòsits. També calia adreçarse a la gent, parlar amb qui calgués, pagesos, pescadors o comerciants, perquè els indiquessin els millors paratges, les millors vistes i els camins per on arribar-hi. Els fotògrafs que feien aquesta feina s’havien d’implicar amb el territori i la seva gent, s’hi havien de relacionar i la millor prova és la qualitat de les postals i les col·leccions editades. 10 El 1931, Lucien Roisin trasllada la seva botiga, La Casa de la Postal, del passeig de Sant Joan, 18 a la rambla de Santa Mònica, 29 amb la qual cosa amplia un negoci que arriba a comptar amb més de deu treballadors.11

23

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 24

› Retrat de grup a l'entrada de la botiga de postals del fotògraf Lucien Roisin a la Rambla Santa Mònica núm. 29 Barcelona , c.1930 | Col. Roisin / IEFC

La Guerra Civil espanyola trenca una dinàmica realment esplèndida. En començar la guerra, Roisin surt del país i se’n va a Marsella (França) amb a seva dona i la seva neboda, on viuran els tres anys de la guerra. Torna un cop acabada la guerra i el 1943 mor, a Barcelona, a l’edat de seixanta-set anys. El 12 de febrer és enterrat al cementiri de Montjuich de la ciutat. El negoci, però, continuarà durant vint anys més de la mà de la neboda, Lucienne, el seu nebot i la seva dona. La casa Roisin continuarà editant postals i donant sortida a l’extens fons d’imatges del qual disposen.12 L’any 1962 La Casa de la Postal tanca, obligats per exigència del propietari del local on es troba l’establiment. Per desavinences entre elles, la cunyada de Lucienne malvèn tot el fons de Roisin a un drapaire. Amb aquest fet, una gran part de material i tota la documentació associada a l’empresa s’acaba dispersant o perdent. Sortosament Lucienne demana ajut a un antic client i aconsegueixen de l’Editorial Labor els diners necessaris per recuperar el fons. A mans de l’Editorial Labor el fons va sobreviure: van fer ús de les imatges per a diverses publicacions fins al seu tancament. Amb la desaparició de l’editorial, el que podia haver estat una altra incertesa per al futur del material, per fortuna, va acabar bé. El 1995, el que encara quedava del fons de Lucien Roisin ingressa a l’Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, on encara es conserva i on des de fa anys es

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 25

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 26

treballa per a la seva recuperació amb una catalogació i digitalització exhaustiva, amb la voluntat de difondre i preservar el que és un patrimoni de tots. També trobem material de la casa Roisin a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu Fotogràfic de l’AHCB de l’Ajuntament de Barcelona. A tall de conclusió La recuperació de fotografies històriques és una tasca agraïda per ella mateixa. La visió del «tal com érem» sempre ha despertat l’interès de molta gent. Fer un repàs a la nostra història, dels nostres entorns, ajuda a conèixer-nos tal com som. Però és fàcil caure en l’anècdota i donar-nos per satisfets només amb la simple visió d’allò que va ser. L’estudi de les col·leccions fotogràfiques en profunditat, la seva morfologia, la biografia dels fotògrafs implicats, pot aportar coneixement i, juntament amb altres ciències com la història, l’antropologia o d’altres de caràcter tècnic i industrial, pot completar un panorama de la societat i de l’evolució i del progrés d’aquesta. Per això calen estudis seriosos i l’aplicació de tècniques de recuperació i conservació que garanteixin la preservació d’un patrimoni que, per habitual, de vegades obviem –estem envoltats de fotografies; és tan «fàcil» fer-ne i tenim tan assumida la seva presència en el nostre dia a dia, que menystenim, molts cops, el que la fotografia pot significar.

meto citar el CDRI de Girona, entre d’altres de Catalunya i d’arreu d’Espanya, i del qual a més hem d’aplaudir la iniciativa de les Jornades Antoni Varés, que tant han fet per obrir camins d’entesa i coneixement entre els professionals. Com ja hem vist, la presència avui encara del fons Roisin la devem a una cadena de casualitats i de voluntats encertades que han fet possible la seva existència. Una part importantíssima de la cadena ha estat la feina rigorosa i excepcional, duta a terme durant anys, de l’Arxiu Històric de l’IEFC amb la recuperació i l’estabilització dels materials de la col·lecció, juntament amb d’altres col·leccions de la mateixa importància. Gràcies a aquests esforços, la cadena pot seguir amb iniciatives com la present exposició, que vol donar a conèixer una part d’aquest fons, d’aquest patrimoni que és de tots, i fer un pas més cap al coneixement col·lectiu del que ens fa tal com som. Pep Parer Fotògraf

1

La referència biogràfica conservada, però, no aclareix gens l’afirmació

que Roisin es dedica a la “fotografia artística”. Suposem que aquest fet és entre els anys 1895 i 1897. Les sortides professionals d’un jove fotògraf, acabats els seus estudis, havien d’estar limitades per la inexperiència i per la manca de recursos. Però és a la dècada final del segle XIX que

Avui en dia tenim magnífics exemples d’aquesta voluntat d’aplicar els recursos i les tècniques i el rigor científic necessari per a la recuperació de col·leccions fotogràfiques en entitats públiques i privades i en professionals dedicats a la custòdia del patrimoni històric. Com a exemple, em per-

l’evolució contínua de la indústria aporta canvis importantíssims a les tècniques fotogràfiques i fotomecàniques i obre un ventall cada cop més ampli de possibilitats. Són els anys de la instantaneïtat, de la fotografia al carrer, de les millores en les tècniques d’il·luminació i la major rapidesa en les tècniques de còpia i reproducció. Apareixen les publicacions il·lus-

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 27

trades amb fotografies i les targetes postals es posen de moda. És possi-

1915, i AM-P. 759. Puerto de Sant Feliu de Guixols. de L. Roisin, en circu-

ble que el jove Roisin, tenaç i preparat, es dediqués a la fotografia d’estu-

lació el 16-02-1916, totes dues editades per a l’Estanc d’Arturo Vicens).

di convencional –retratista– i també a la fotografia de carrer, o com deien a l’època, a fer vistes del natural.

3

Pel que fa a l’èxit de Roisin com a postaler a França durant la seva joven-

Fotografies de L. Roisin datades el 1916-1917.

“Montjuïc, primera mirada”. Exposició a l’Arxiu Fotogràfic, de l’AHCB.

tut –com afirmen algunes biografies–, les recerques dutes a terme tant en catàlegs de subhastes de postals i fotografies com al catàleg de la

4

BNF, no aporten cap referència amb aquest nom. Potser no va ser tan

graf, per a la Llibreria Güell, circulada el 6-02-1914. Postal de Sant Feliu

famós o simplement va treballar per altri i les postals editades no duien

de Guíxols, per a l’Estanc d’Arturo Vicens, en circulació el 16-02-1916.

AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals: Postal de Tàrrega. L. Roisin, fotò-

el seu nom. 5 2

Contemporanis a la tasca de Roisin, trobem fotoreporters de renom com

A l’exposició “Barcelona & Fotografia”, que va tenir lloc el 2005 al MHCB,

Alessandro Merletti o Frederic Ballell entre altres, els retratistes Audou-

van usar aquestes imatges per fer un joc comparatiu, recreant els matei-

ard o Napoleón, amb els seus luxosos estudis fotogràfics, i postalers

xos punts de vista amb fotografies actuals. En aquesta exposició s’atri-

com Àngel Toldrà Viazo, Jorge Venini o els editors Missé Hermanos. Les

buïa l’autoria de les imatges a L. Roisin, fins i tot les signades com a ATV.

terres de Girona van tenir un gran nombre de fotògrafs de renom, que es

Hi ha una altra connexió possible, però, que relaciona directament la pro-

van destacar sobretot per les postals que ells mateixos editaven, com

ducció de postals d’ambdós personatges i és la coincidència durant un

Valentí Fargnoli, Amadeu Mauri o el reconegudíssim Josep Esquirol.

temps determinat de la producció de postals, idèntiques en la seva tècnica d’impressió, mida i lletres sobreimpreses –semblen fetes a la mateixa

6

impremta–, tot i ser de localitats diferents. Coincidien amb l’impressor o

Fotogràfics de Catalunya. Són imatges impactants per la seva qualitat i

Aquestes imatges es conserven a l’Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis

potser era Toldrà Viazo el qui va produir durant un temps les postals de

capacitat de descripció. No són fotografies del front en guerra o d’accions

Roisin? (AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals. AM-P.709. 3576-Valls.

bèl·liques explícites. Són imatges de la rereguarda i de la destrucció de la

Calle de los judios. Ed.A.T.V. En circulació el 21-01-1914, i AM-P.711.13.

guerra, molt sinceres i directes. El fet que aquestes imatges estiguin al

Tàrrega. Plaça del Carme. L. Roisin, fotògraf, per a la Llibreria Güell de

seu fons personal genera dubtes de si realment Roisin va anar a la gue-

Tàrrega, en circulació el 6-02-1914).

rra mobilitzat o com a professional de la fotografia.

I encara una altra coincidència més directa, que era la de tenir els mateixos clients. Trobem postals editades per a Arturo Vicens, estanquer de

7

Sant Feliu de Guíxols, tant d’ATV com de Roisin, i posades en circulació

de La Casa de la Postal a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929

amb pocs mesos de diferència. Potser Roisin va continuar el negoci d’Àn-

amb un estand on mostra els seus productes. (Fotografies de l’estand

gel Toldrà Viazo allà on ell el va deixar i es van passar els clients? Aques-

ACM-9-4404 i ACM-9-4406).

Una prova de la consolidació de l’empresa la trobem en la participació

tes coincidències semblen indicar que sí. Cal, però, una investigació més exhaustiva ja que la pèrdua per part de la família de L. Roisin de la docu-

8

mentació comercial que podia reflectir aquests tractes fa molt difícil

ples d’aquesta diversitat d’autories. La gran varietat de formats de pla-

aquesta tasca. (AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals. AM-P.755. 3035.

ques sobre suports de vidre, nitrat o acetat, amb marques pròpies de

Sant Feliu de Guixol. Playa de San Pol. Ed. A.T.V. En circulació el 09-10-

càmeres i xassís diferents, amb processats diversos (forçats, reforços,

En un estudi formal dels negatius de la col·lecció Roisin, trobem exem-

27

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 28

retocs…), indiquen una multitud de mans i diversos professionals. La qua-

potser són menys compromeses, amb una certa distància, sobretot de les

litat expressiva de les imatges i alguns punts de vista indiquen també

persones que hi apareixen. Semblen encavalcar-se en el temps els dife-

estils diferents en la forma de treballar.

rents formats i sembla intuir-se la presència de dos fotògrafs amb visions

Hi ha altres indicadors tangibles que porten a pensar en la col·laboració

i maneres de treballar distintes.

provada d’altres professionals d’arreu d’Espanya. Trobem alguns sobres

Una època, potser més recent, la representen les plaques de format 9x14

de negatius amb el nom d’altres professionals (ACM-9-23416. Encierro de

que crec s’emmarca en els anys trenta. La visió d’aquestes imatges és

los toros corriendo por la calle Estafeta, amb segell de B. Rupérez. Cal-

més general, més descriptiva: plànols generals, descripcions paisatgísti-

ceteros 12, Pamplona). També s’han comparat negatius quasi idèntics a

ques i persones amb una presència més accidental, tot i que compositi-

d’altres de reconeguts fotògrafs, com l’Esquirol, en unes imatges de l’Es-

vament són molt correctes.

cala o notes manuscrites de Roisin darrere les proves d’impremta d’algu-

Per acabar, trobem imatges sobre format 6,5x9, molt poques. Aquest for-

nes postals indicant que la postal ha d’anar «sin firma, el cliché no es

mat és més propi de la postguerra, dels anys quaranta, i era un format

mío» (FCM-9-4725. Prova d’impremta. Llansà. Puerto El Castella).

usat sobretot per fotoreporters. No era un format pensat per a l’edició de postals. La reduïda mida del negatiu obligava a fer ampliacions i interne-

9

Cronològicament el primer format a esmentar és el 13x18 cm. És el més

gatius que complicaven la feina d’edició en fototípia o fotocolografia i per

antic i suposava treballar amb aparells feixucs i pesats, càmera, trípode,

tant l’encarien. En el conjunt de la col·lecció Roisin les plaques d’aquest

maletes portaplaques... Les imatges realitzades amb aquest format les

format acostumen a ser duplicats o reproduccions de còpies d’altres

podem situar entre el 1905 i el 1920, aproximadament, tot i que el format

negatius de format més gran i es feien per a la producció d’altres pro-

va perviure molts anys més, i trobem exemples d’aquestes imatges en

ductes, com llibrets d’acordió de petit format, cromos o impressions en

poblacions com Blanes, Cadaqués, l’Escala o Sant Feliu de Guíxols. For-

llibres o publicacions, i emmarcat en els anys 40 i 50.

malment són imatges preparades, amb gent posant, plans generals i vistes descriptives. Una imatge molt exemplar és el retrat de grup d’uns

10

nens amb uns carretons. La posa estàtica dels personatges i l’ombra del

de fotògrafs locals que podien conèixer de primera mà el que podia ser

fotògraf amb la càmera sobre el trípode fan evident la preparació de l’es-

d’interès.

Aquesta relació amb el territori també porta a pensar en la presència

cena i la limitació tècnica per captar imatges amb espontaneïtat. (ACM-97123. L’Escala. Vid. p. 188-189).

11

Els formats 11x15 i 10 x15 són més propers en el temps i obren una èpo-

l’Anuari Riera (AHCB i Arxiu Històric Cambra de Comerç i Navegació de

ca, més moderna, que podem situar entre els anys vint i els trenta. Els

Barcelona), comprovem el següent:

formats són molt semblants. Tècnicament són millors, ofereixen més

1921.- No hi ha cap referència.

Consultant els llistats de comerciants dels números disponibles de

rapidesa, més sensibilitat efectiva i més lleugeresa. L’equivalència tècni-

1924.- ROISIN, Luciano. Fotografia industrial. Salón S. Juán 131 1º 1ª.

ca dels formats difereix, en aquest cas, amb la qualitat de les imatges

1930.- ROISIN, Luciano. Fotografia industrial. Tarjetas postales.

resultants entre ells dos. Comparativament, les imatges de format 11x15 semblen menys ben acabades, amb enfocaments més crítics, algunes aberracions pròpies d’una qualitat d’òptica inferior, però alhora amb pre-

P. San Juán 18. 1933.- ROISIN, Luciano. Fotografia industrial. Tarjetas postales.

Rambla Santa Mónica 27.

ses més agosarades, més atrevides, amb retrats més propers, amb situa-

1936.- ROISIN, Luciano. Postales y ampliaciones fotográficas.

cions de moviment, amb gent treballant… Les imatges de format 10x15

Rambla Santa Mónica 29, (ja no consta com a fotògraf).

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 29

1941.- ROISIN, Luciano. Tarjetas postales. Rambla Santa Mónica 29. 1945.- Sobrino de Luciano ROISIN. Tarjetas postales.

Rambla Santa Mónica 29. 1961.- Sobrino de Luciano ROISIN. Tarjetas postales.

Rambla Santa Mónica 4 (canvi de numeració). 12

Vegeu la nota 11.

29

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 30

CRONOLOGIA LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935 1908

1917

› Article de Ferran Agulló, Pol, a La Veu de Catalunya (12-IX-1908) en què dóna el nom de Costa Brava al litoral entre Blanes i Portbou. › Inici de les excavacions d’Empúries. › Creació de la Societat d’Atracció de Forasters i Sindicat d’Iniciativa de Barcelona.

› Inauguració de l’edifici del Museu d’Empúries.

1909 › Trobada de l’estàtua de l’Esculapi, déu grec de la medicina, a Empúries.

1910

1919 › Es publica la revista Costa Brava (1919-1922) a l’Escala. En el primer número Víctor Català hi publica el poema Costa Brava. › L’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí signa les primeres obres del jardí de Santa Clotilde, a la finca del Dr. Raül Roviralta, a Lloret de Mar.

1920

› S’inventa i s’aprova el nom de “la Côte Vermeille”, marca turística del litoral comprès entre Cervera i Cotlliure.

› S’aproven els estatuts de l’Associació Cau de la Costa Brava per a la constitució d’un museu a Palamós. › A Lloret de Mar s’obre el primer hotel que porta el nom de Costa Brava. › Vicenç Gandol obre els banys de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols.

1913

1921

› Manuel Cazurro i el fotògraf Josep Esquirol publiquen Guía de Ampurias y de la Costa Brava catalana. › L’Hotel Georoglífic, de la Fosca de Palamós, s’anuncia a la premsa i promou “excursiones a la Costa Brava y cuevas”.

› L’industrial alemany Karl Faust, radicat a Barcelona, inicia la compra de vinyes a Blanes per crear els jardins Mar i Murtra.

1914

› Apareix la primera guia formal de la Costa Brava, editada pel Centre Excursionista de Catalunya. › Inauguració dels banys de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols.

› Picasso passa una temporada a Cadaqués. › Josep Paradís, Gambo, construeix l’Hotel Empúries.

1912

› El metge Ignacio Melé inicia les excavacions de la vil·la romana de Tossa. › I Jocs Florals de Lloret de Mar. Ruyra proposa el nom de Costa Serena en comptes de Costa Brava.

1916 › Coincideixen a Tossa diversos artistes i intel·lectuals que eren a Barcelona fugint de la I Guerra Mundial (Francis Picabia, Olga Sacharoff, Otto Lloyd, Marie Laurencin, Albert Gleizes).

1922

1923 › Josep M. de Sagarra publica Cançons de rem i de vela, ambientat al Port de la Selva.

1924 › Josep Ensesa s’instal·la a la seva casa de Senya Blanca, a s’Agaró, construïda per l’arquitecte Rafael Masó.

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 31

1925

1934

› L’Ateneu Empordanès de Barcelona publica el seu Àlbum-guia de la Costa Brava.

› Reunió del Consell de Govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, sota el pi de Santa Cristina, a Lloret de Mar. › Madeleine Carroll coneix la Costa Brava i acaba comprant una casa al paratge del Treumal, a Calonge.

1927 › Arribada del matrimoni Woevodsky. Compren els terrenys de Cap Roig i inicien la construcció del castell que s’inaugura parcialment el 1929. › Josep Pla inicia una sèrie d’articles de “Viatge a Catalunya” a La Nau.

1928 › Jaume Marill crea l’agència Viatges Blaus, creuers per la Costa Brava.

1929 › Salvador Dalí convida Paul Éluard, Gala, René Magritte i Camille Goemans a Cadaqués. L’any següent es compra la barraca de Portlligat. › I Aplec Sardanista de la Costa Brava a Sant Feliu de Guíxols.

1930 › J. M. Sert compra el Mas Juny de Palamós. › Filmació de la pel·lícula L’âge d’or al cap de Creus.

1932 › El Patronato Nacional de Turismo traspassa a la Generalitat les seves oficines i serveis a Catalunya (Portbou, la Jonquera, Girona, Barcelona, Puigcerdà i Tarragona). A partir d’aquest moment, el servei és ofert per l’Oficina de Turisme de Catalunya. › Inauguració de l’Hotel la Gavina de s’Agaró.

1933 › Marc Chagall s’instal·la a Tossa i la definirà com “le paradis bleu”. › Sagarra publica El cafè de la Marina.

1935 › Auspiciada per la Generalitat i amb representació dels diferents actors implicats, se celebra a Girona la Conferència Costa Brava amb l’objectiu d’ordenar el desenvolupament turístic del litoral. › Derivat d’aquesta, es crea el Patronat de la Costa Brava. › Inauguració del Museu d’art contemporani de Tossa.

1936 › Inici de la Guerra Civil. S’obre un parèntesi en el desenvolupament turístic de la Costa Brava que no es tancarà fins a la dècada de 1950.

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:32 Página 32

FOTOGRAFIES LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

1_intro_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 33

BLANES LLORET DE MAR TOSSA DE MAR SANT FELIU DE GUÍXOLS CALONGE PALAMÓS PALAFRUGELL BEGUR TORROELLA-L’ESTARTIT L’ESCALA ROSES CADAQUÉS PORT DE LA SELVA LLANÇÀ COLERA PORTBOU

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 34

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 35

BLANES LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 36

Blanes, c. 1930 Vista parcial de Blanes des del turó dels Padrets. Col·l. Roisin / IEFC Blanes, c. 1930 Vista parcial de Blanes desde la colina de Padrets. Col. Roisin / IEFC Blanes vers 1930 Blanes, vue partielle prise de la colline des Padrets. Collection Roisin / IEFC Blanes, c. 1930 Partial view of Blanes from Padrets hill. Roisin / IEFC collection

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 37

37

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 38

Blanes, c. 1920 Barques a la platja de Sant Andreu de la Palomera. Col·l. Roisin / IEFC Blanes, c. 1920 Barcas en la playa de Sant Andreu de la Palomera. Col. Roisin / IEFC Blanes vers 1920 Barques sur la plage de Sant Andreu de la Palomera. Collection Roisin / IEFC Blanes, c. 1920 Boats on the beach at Sant Andreu de la Palomera. Roisin / IEFC collection

2_Blanes_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:45 Página 39

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 40

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 41

LLORET DE MAR LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 42

Lloret de Mar, c. 1930 Casetes dels populars banys Ventura a la platja de Lloret. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Casetas de los populares baños Ventura en la playa de Lloret. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1930 Sur la plage de Lloret, cabines des bains populaires Ventura. Collection Roisin / IEFC

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 43

43

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 44

Lloret de Mar, c. 1930 Cases d’estiuejants situades a la primera urbanització impulsada per Joan Armengol,a la zona del Raval de Venècia. La casa que apareix al centre de la imatge fou el xalet del Dr. Terrades. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Casas de veraneantes situadas en la primera urbanización impulsada por Joan Armengol, en la zona del Raval de Venècia. La casa que aparece en el centro de la imagen fue el chalet del Dr. Terrades. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1930 Maisons de villégiature situées dans la première urbanisation lancée par Joan Armengol, dans la zone du Raval de Venècia. La maison du centre a appartenu au DR Terrades. Collection Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Summer holidaymakers’ houses located in the first urban estate promoted by Joan Armengol, in the Raval de Venècia area. The house in the centre of the picture was Dr. Terrades’ holiday house. Roisin / IEFC collection

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 45

45

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 46

Lloret de Mar, c. 1920 Platja de Santa Cristina i de Treumal. Arran de la platja es pot observar la terra conreada i, al cim del turó, apareixen l’ermita i l’antic hotel de Santa Cristina. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1920 Playa de Santa Cristina y de Treumal. A ras de la playa se puede observar la tierra cultivada y, en la cima de la colina, aparecen la ermita y el antiguo hotel de Santa Cristina. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1920 Plage Santa Cristina i de Treumal. On peut voir la terre labourée près de la plage et, au sommet de la colline, l’ermitage et l’ancien hôtel Santa Cristina. Collection Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1920 Santa Cristina and Treumal beaches. Around the beach one can see cultivated land and on top of the hill the hermitage and the old Santa Cristina hotel. Roisin / IEFC collection

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:23 Página 47

47

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:24 Página 48

Lloret de Mar, c. 1930 Vista general del passeig de Jacint Verdaguer. A la banda esquerra es pot veure l’antic hotel Costa Brava, obert l’any 1920 i primer hotel que va dur aquest nom. Al final del passeig, la Casa Garriga, actual Museu del Mar. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Vista general del paseo de Jacint Verdaguer. En la parte izquierda se puede ver el antiguo hotel Costa Brava, abierto en el año 1920 y primer hotel que llevó este nombre. Al final del paseo, la Casa Garriga, actual Museo del Mar. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1930 Vue générale de la promenade Jacint Verdaguer. Sur la gauche, on peut voir l’ancien hôtel Costa Brava, ouvert en 1920 et le premier du nom. Au bout de la promenade, la Maison Garriga, actuel Museu del Mar. Collection Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 General view of Passeig de Jacint Verdaguer. On the left one can see the old Costa Brava hotel, which opened in 1920 and was the first hotel of this name. At the end of the avenue, the Casa Garriga, now the Museu del Mar (Sea Museum). Roisin / IEFC collection

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:24 Página 49

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 50

Lloret de Mar, c. 1930 L’ermita i l’antic hotel de Santa Cristina, ben conegut per l’incipient turisme barceloní, que hi arribava en cotxes i autobusos. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 La ermita y el antiguo hotel de Santa Cristina, conocido por el incipiente turismo barcelonés, que llegaba en coches y autobuses. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1930 L’ermitage et l’ancien hôtel Santa Cristina, fameux pour le tourisme barcelonais naissant qui y arrivait en voiture et en autobus. Collection Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 The hermitage and the old Santa Cristina hotel, well known by the earliest tourists from Barcelona who arrived there in cars and buses. Roisin / IEFC collection

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 51

51

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 52

Lloret de Mar, c. 1930 Terrassa d’un bar i casetes de bany situades a la platja de Santa Cristina. Col·l. Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Terraza de un bar y casetas de baño situadas en la playa de Santa Cristina. Col. Roisin / IEFC Lloret de Mar vers 1930 Terrasse d’un bar et cabines de bain sur la plage Santa Cristina. Collection Roisin / IEFC Lloret de Mar, c. 1930 Bar terrace and bathing huts on the Santa Cristina beach. Roisin / IEFC collection

3_lloret_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:40 Página 53

53

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 54

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 55

TOSSA DE MAR LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 56

Tossa de Mar, c. 1930 Carrer Codolar, amb cases adossades a la muralla que foren enderrocades a principis de la dècada de 1970. Al fons, la torre de l’Homenatge o d’es Codolar. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Calle Codolar, con casas adosadas a la muralla que fueron derribadas a principios de la década de 1970. Al fondo, la torre del Homenaje o d’es Codolar. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 La rue Codolar, aux maisons adossées au rempart ; celles-ci furent détruites au début des années 1970. Au fond, le donjon, appelé aussi tour d’es Codolar. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Codolar street, with houses built against the wall that were knocked down in the early 1970s. In the background, the Homenatge (Homage) or d’es Codolar tower. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 57

57

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 58

Tossa de Mar, c. 1930 Barques de vela a la platja amb la vila vella al fons. L’any 1914 el metge Ignasi Melé inicia les excavacions de la vila romana de Tossa. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Barcas de vela en la playa con la villa antigua al fondo. En el año 1914 el médico Ignasi Melé inicia las excavaciones de la villa romana de Tossa. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Barques à voile sur la plage ; au fond, la vieille ville. En 1914, le docteur Ignasi Melé commença les fouilles de la ville romaine de Tossa. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Sailing boats on the beach with the old town in the background. In 1914 the medical doctor Ignasi Melé began excavations on the Roman villa at Tossa. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 59

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 60

Tossa de Mar, c. 1930 Venda de peix al carrer Peixateries. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Venta de pescado en la calle Peixateries. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Vente de poisson rue Peixateries. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Selling fish on Carrer Peixateries (Fishmongers’ Street). Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:29 Página 61

61

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 62

Tossa de Mar, c. 1930 El far i la vila vella de Tossa pujant a es Cars. El pintor Marc Chagall, que s’instal·la a la vila el 1933, la defineix com el “paradís blau”. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 El faro y la villa antigua de Tossa subiendo a es Cars. El pintor Marc Chagall, que se instala en la villa en 1933, la define como el “paraíso azul”. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Le phare et la vieille ville de Tossa en montant à es Cars. Le peintre Marc Chagall, qui s’installe dans la ville en 1933, la qualifie de “paradis bleu”. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 The lighthouse and old town of Tossa going up to es Cars. The painter Marc Chagall, who moved into the town in 1933, defined it as “blue paradise”. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 63

63

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 64

Tossa de Mar, c. 1930 Arribada del peix a es Racó. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Llegada del pescado a es Racó. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Arrivée du poisson à es Racó. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Arrival of fish at es Racó. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 65

65

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 66

Tossa de Mar, c. 1930 Font d’es Portal. Al fons, carrer Pont Vell. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Fuente d’es Portal. Al fondo, calle Pont Vell. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Fontaine d’es Portal. Au fond, la rue Pont Vell. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Font d’es Portal (Gateway Fountain). In the background, Pont Vell street. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 67

67

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 68

Tossa de Mar, c. 1930 Dones rentant roba a sa Riera. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Mujeres lavando ropa en sa Riera. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Femmes lavant leur linge à sa Riera. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Women washing clothes in sa Riera. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 69

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 70

Tossa de Mar, c. 1930 Vista de la vila. En primer terme, el cementiri, i a la dreta, can Truges. Col·l. Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 Vista de la villa. En primer término, el cementerio, y a la derecha, can Truges. Col. Roisin / IEFC Tossa de Mar vers 1930 Vue de la ville. Au premier plan, le cimetière et, à droite, can Truges. Collection Roisin / IEFC Tossa de Mar, c. 1930 View of the town. In the foreground, the cemetery, and on the right, can Truges. Roisin / IEFC collection

4_Tossa_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:44 Página 71

71

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 72

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 73

SANT FELIU DE GUÍXOLS LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 74

Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Càrrega d’encenalls de suro al racó de llevant de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Carga de virutas de corcho en el racó de Llevant de la playa de Sant Feliu de Guíxols. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1920 Chargement de copeaux de liège dans le coin est de la plage de Sant Feliu de Guíxols. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Loading cork kindling on the racó de Llevant (eastern end) of the Sant Feliu de Guíxols beach. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:32 Página 75

75

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 76

Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Xalets de la platja de Sant Pol. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Chalets de la playa de Sant Pol. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1920 Villas de la plage Sant Pol. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1920 Summer houses on the Sant Pol beach. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 77

77

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 78

Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Gentada endiumenjada al passeig del Mar. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Gentío endomingado en el paseo del Mar. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1915 Gens endimanchés sur la promenade del Mar. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Folk in their Sunday best on the passeig del Mar (Sea Promenade). Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 79

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 80

Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Banys de Sant Elm, després de la inauguració del restaurant l'any 1928. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Baños de Sant Elm, después de la inauguración del restaurante en el año 1928. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1930 Établissement de bains de Sant Elm, après l’inauguration du restaurant, en 1928. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Sant Elm baths, after the inauguration of the restaurant in 1928. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 81

81

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 82

Sant Feliu de Guíxols, 1924-1925 Tràfic al port de Sant Feliu. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1924-1925 Tráfico en el puerto de Sant Feliu. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1924-1925 Trafic dans le port de Sant Feliu. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1924-1925 Traffic in the port of Sant Feliu. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 83

83

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 84

Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Rambla del Portalet. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Rambla del Portalet. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1915 Rambla du Portalet. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Rambla del Portalet. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 85

85

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 86

Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Banys de Sant Elm. A la muntanya del mateix nom, un monòlit recorda també que Ferran Agulló va inventar el nom de Costa Brava en aquest indret, segons una tradició popular. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Baños de Sant Elm. En la montaña del mismo nombre, un monolito recuerda también que Ferran Agulló inventó el nombre de Costa Brava en este lugar, según una tradición popular. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1930 Établissement de bains de Sant Elm. Sur la montagne du même nom, un monolithe rappelle aussi que, selon une tradition populaire, c’est là que Ferran Agulló inventa le nom de “Costa Brava”. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1930 Sant Elm baths. On the mountain of the same name, a monolith also reminds us that Ferran Agulló first coined the name “Costa Brava” in this place, according to popular traditional lore. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 87

87

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 88

Sant Feliu de Guíxols, dècada de 1920 Pescadors al voltant del peix, a la platja de Sant Feliu. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, década de 1920 Pescadores alrededor del pescado, en la playa de Sant Feliu. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols dans les années 1920 Pêcheurs autour du poisson, sur la plage de Sant Feliu. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, during the 1920s Fishermen around the fish, on the beach at Sant Feliu. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 89

89

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 90

Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Banys a la platja de Sant Pol. Al fons, dalt del promontori, s’observa un gran anunci promocional de la nova urbanització de S’Agaró. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Baños en la playa de Sant Pol. Al fondo, sobre el promontorio, se observa un gran anuncio promocional de la nueva urbanización de S’Agaró. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Établissement de bains sur la plage Sant Pol. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Public bathing area on the beach at Sant Pol. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 91

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 92

Sant Feliu de Guíxols, 1910-1911 Gent descarregant mercaderia a la platja de Sant Feliu de Guíxols. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1910-1911 Gente descargando mercancía en la playa de Sant Feliu de Guíxols. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1910-1911 Déchargement de marchandises sur la plage de Sant Feliu de Guíxols. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1910-1911 People unloading goods on the Sant Feliu de Guíxols beach. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 93

93

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 94

Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Desfilada dels tres tombs per Sant Antoni, actual avinguda Juli Garreta. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 Desfile de los “tres tombs” por Sant Antoni, actual avenida Juli Garreta. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols vers 1915 Le défilé des “tres tombs" (des trois petits tours, fête folklorique) passe par Sant Antoni, actuellement avenue Juli Garreta. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, c. 1915 The “tres tombs” (local tradition) parade along Sant Antoni, now Juli Garreta avenue. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 95

95

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 96

Sant Feliu de Guíxols, 1934-1936 Edifici de l'Hostal de la Gavina a s'Agaró, poc després de la seva inauguració l'any 1932. L’hotel completava la urbanització que Josep Ensesa havia promogut des de 1924. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1934-1936 Edificio del Hostal de la Gavina en s'Agaró, poco después de su inauguración en el año 1932. El hotel completaba la urbanización que Josep Ensesa había promovido desde 1924. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1934-1936 Édifice de l'Hostal de la Gavina à s'Agaró, peu après son inauguration en 1932. L’hôtel venait compléter l’urbanisation que Josep Ensesa avait lancée dès 1924. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1934-1936 The La Gavina (Seagull) small hotel building at s’Agaró, shortly after its inauguration in 1932. The hotel completed the urban estate that Josep Ensesa had been developing since 1924. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 97

97

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 98

Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Banys a la platja de Sant Pol. Els primers banys foren oberts per Vicenç Gandol el 1920. Col·l. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Baños en la playa de Sant Pol. Los primeros baños fueron abiertos por Vicenç Gandol en 1920. Col. Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Établissement de bains sur la plage Sant Pol. Les premiers furent ouverts par Vicenç Gandol en 1920. Collection Roisin / IEFC Sant Feliu de Guíxols, 1931-1936 Public bathing area on the beach at Sant Pol. The first baths were opened by Vicenç Gandol in 1920. Roisin / IEFC collection

5_Sant Feliu_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:41 Página 99

99

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:22 Página 100

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:22 Página 101

CALONGE LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:22 Página 102

Calonge, dècada de 1930 Vista general de Sant Antoni. Col·l. Roisin / IEFC Calonge, década de 1930 Vista general de Sant Antoni. Col. Roisin / IEFC Calonge dans les années 1930 Vue générale de Sant Antoni. Collection Roisin / IEFC Calonge, during the 1930s General view of Sant Antoni. Roisin / IEFC collection

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:22 Página 103

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:53 Página 104

Calonge, dècada de 1930 La platja i la Torre Valentina. S’hi pot veure l’antiga masia adossada a la torre de defensa. Col·l. Roisin / IEFC Calonge, década de 1930 La playa y la Torre Valentina. Puede verse la antigua masía adosada a la torre de defensa. Col. Roisin / IEFC Calonge dans les années 1930 La plage et la Tour Valentina. On peut voir l’ancienne bastide adossée à la tour de défense. Collection Roisin / IEFC Calonge, during the 1930s The beach and the Valentina Tower. The old country house built against the defensive tower can be seen here. Roisin / IEFC collection

6_Calonge_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:53 Página 105

105

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 106

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 107

PALAMÓS LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 108

Palamós, dècada de 1930 El tramvia del Baix Empordà, després de sortir de l’estació, en el seu pas davant de l’antic xalet de l’industrial Miquel Vincke, edifici destruït durant la Guerra Civil. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, década de 1930 El tranvía del Baix Empordà, después de salir de la estación, en su paso delante del antiguo chalet del industrial Miquel Vincke, edificio destruido durante la Guerra Civil. Col. Roisin / IEFC Palamós dans les années 1930 Le tramway du Baix Empordà, à sa sortie de la gare, passe devant l’ancienne villa de l’industriel Miquel Vincke, un édifice qui a été détruit au cours de la guerre civile. Collection Roisin / IEFC Palamós, during the 1930s The Baix Empordà tram, after leaving the station, on its way past the industrialist Miquel Vincke’s holiday house, which was destroyed during the Civil War. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 109

109

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 110

Palamós, c. 1930 La cala dels Capellans, situada entre la península de sa Corbatera, que acull el poblat ibèric de Castell, i la foradada de Castell. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 La cala dels Capellans, situada entre la península de sa Corbatera, que acoge el poblado ibérico de Castell, y el túnel natural de Castell. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 La calanque des Capellans, située entre la péninsule de sa Corbatera où s’élève le village ibérique de Castell et la percée de Castell. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 The Capellans cove, located between the sa Corbatera peninsula, where the Castell Iberian settlement is found, and the Castell natural tunnel. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 111

111

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:45 Página 112

Palamós, dècada de 1930 Grup de banyistes a la platja Gran; al fons, un vaixell de passatge al moll nou. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, década de 1930 Grupo de bañistas en la playa Gran; al fondo, un barco de pasaje en el muelle nuevo. Col. Roisin / IEFC Palamós dans les années 1930 Groupe de baigneurs sur la plage Gran; au fond, un bateau de passagers au nouveau quai. Collection Roisin / IEFC Palamós, during the 1930s Group of bathers on the Gran (Big) beach; in the background, a passenger ship on the new quay. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:45 Página 113

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:56 Página 114

Palamós, c. 1930 Tràfec de mercaderies de la indústria del suro, aglomerat i rebuig, al moll comercial de Palamós. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Trasiego de mercancías de la industria del corcho, aglomerado y deshechos, en el muelle comercial de Palamós. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 Transport de marchandises de l’entreprise du liège, aggloméré et déchets, sur le quai de commerce de Palamós. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Goods traffic from the cork industry, hardboard and refuse, on the Palamós commercial dock. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:56 Página 115

115

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 116

Palamós, dècada de 1930 El mas Juny, situat a prop de la platja de Castell, adquirit el 1930 pel pintor Josep M. Sert i lloc de trobada d’artistes, polítics i intel·lectuals europeus. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, década de 1930 El mas Juny, situado cerca de la playa de Castell, adquirido en 1930 por el pintor Josep M. Sert y lugar de encuentro de artistas, políticos e intelectuales europeos. Col. Roisin / IEFC Palamós dans les années 1930 Le mas Juny, situé près de la plage Castell, acquis en 1930 par le peintre Josep M. Sert et lieu de rencontre d’artistes, politiciens et intellectuels européens. Collection Roisin / IEFC Palamós, during the 1930s The Juny country house, located near Castell beach, acquired in 1930 by the painter Josep M. Sert. This was a meeting place for European artists, politicians and intellectuals. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 117

117

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 118

Palamós, dècada de 1930 El passeig de Palamós vist des dels edificis propers a l’església de Santa Maria. En primer terme, l’Hotel Trias, a la dreta, l’estació de tren, el casino, el Port i la torre Montaner. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, década de 1930 El paseo de Palamós visto desde los edificios cercanos a la iglesia de Santa Maria. En primer término, el hotel Trias, a la derecha, la estación de tren, el casino el Port y la torre Montaner. Col. Roisin / IEFC Palamós dans les années 1930 La promenade de Palamós vue des édifices proches de l’église Santa Maria. Au premier plan, l’hôtel Trias, à droite la gare, le casino, le Port et la tour Montaner. Collection Roisin / IEFC Palamós, during the 1930s The Passeig de Palamós seen from the buildings near the Santa Maria church. In the foreground, the hotel Trias; on the right, the train station, Port social club and Montaner tower. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 119

119

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 120

Palamós, c. 1930 Sector sud de la platja de la Fosca des de sa Tamardia. Al fons a la dreta el xalet i la pineda de la família Vilahur. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Sector sur de la playa de la Fosca desde sa Tamardia. Al fondo a la derecha el chalet y la pineda de la familia Vilahur. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 Secteur sud de la plage de la Fosca vu de sa Tamardia. Au fond, à droite, la villa et la pinède de la famille Vilahur. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Southern area of the Fosca beach from sa Tamardia. In the background on the right, the Vilahur family’s house and pine forest. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 121

121

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 122

Palamós, dècada de 1930 Cruïlla entre els carrers de Dídac Garrell, llavors carrer Eixample, i de Cervantes. A la dreta, el Royal Sport Bar. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, década de 1930 Cruce entre las calles Didac Garrell, entonces calle Eixample, y Cervantes. A la derecha, el Royal Sport Bar. Col. Roisin / IEFC Palamós dans les années 1930 Carrefour entre les rues Cervantes et Didac Garrell, alors rue Eixample. À droite, le Royal Sport Bar. Collection Roisin / IEFC Palamós, during the 1930s Crossroads of Cervantes street with Didac Garrell street, then known as Eixample street. On the right, the Royal Sport Bar. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 123

123

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:45 Página 124

Palamós, c. 1930 Panoràmica de Palamós des de Sant Antoni de Calonge. A l’esquerra, les naus i les xemeneies de l’eixample industrial. Al fons a la dreta, la zona portuària. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Panorámica de Palamós desde Sant Antoni de Calonge. A la izquierda, las naves y las chimeneas del ensanche industrial. Al fondo a la derecha, la zona portuaria. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 Palamós vu de Sant Antoni de Calonge. À gauche, les hangars et les cheminées de la zone industrielle. Au fond à droite, la zone portuaire. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Panoramic view of Palamós from Sant Antoni de Calonge. On the left, the factory buildings and chimneys of the industrial estate. In the background on the right, the port area. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:45 Página 125

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 126

Palamós, c. 1930 Pescadors preparant el peix blau a la platja Gran de Palamós. A l’esquerra del grup hi ha un bot de llum, i al fons, un vaixell de càrrega enmig de la badia. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Pescadores preparando el pescado azul en la playa Gran de Palamós. A la izquierda del grupo hay un bote lucero, y al fondo, un barco de carga en medio de la bahía. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 Pêcheurs préparant le poisson bleu sur la plage Gran de Palamós. À gauche du groupe, un bateau de pêche au lamparo et, au fond au milieu de la baie, un cargo. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 Fisherman preparing oily fish on the Gran (Big) beach at Palamós. On the right of the group there is a light boat, and in the background a cargo boat in the middle of the bay. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 127

127

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:39 Página 128

Palamós, c. 1930 El sortidor, entre l’inici del passeig del Mar i l’antiga plaça González Hontoria. Al fons, el primer edifici de l’Hotel Trias. Col·l. Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 El surtidor, entre el inicio del paseo del Mar y la antigua plaza González Hontoria. Al fondo, el primer edificio del hotel Trias. Col. Roisin / IEFC Palamós vers 1930 La fontaine, située entre le début de la promenade del Mar et l’ancienne place González Hontoria. Au fond, le premier hôtel Trias. Collection Roisin / IEFC Palamós, c. 1930 The fountain, between the start of Passeig del Mar and the old Plaça González Hontoria. In the background, the first Trias hotel building. Roisin / IEFC collection

7_Palamos_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:49 Página 129

129

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 130

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 131

PALAFRUGELL LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 132

Palafrugell, dècada de 1930 Terrassa de llevant de l’Hotel de Sant Sebastià al cap de Sant Sebastià. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, década de 1930 Terraza de levante del hotel de Sant Sebastià en el cabo de Sant Sebastià. Col. Roisin / IEFC Palafrugell dans les années 1930 Terrasse de l’est de l’hôtel Sant Sebastià, au cap de Sant Sebastià. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, during the 1930s Eastern terrace of the Sant Sebastià hotel at the cape of Sant Sebastià. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 133

133

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 134

Palafrugell, c. 1930 Barques a la platja del Port Bo, a Calella de Palafrugell. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 Barcas en la playa del Port Bo, en Calella de Palafrugell. Col. Roisin / IEFC Palafrugell vers 1930 Barques sur la plage du Port Bo, à Calella de Palafrugell. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 Boats on the Port Bo beach, at Calella de Palafrugell. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 135

135

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 136

Palafrugell, c. 1930 Banyistes a la platja de Canadell, a Calella de Palafrugell. Els primers xalets d’estiueig de la burgesia palafrugellenca del suro es construïren a Calella a partir de 1880. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 Bañistas en la playa de Canadell, en Calella de Palafrugell. Los primeros chalets de veraneo de la burguesía palafrugellense del corcho se construyeron en Calella a partir de 1880. Col. Roisin / IEFC Palafrugell vers 1930 Baigneurs sur la plage de Canadell, à Calella de Palafrugell. Les premières résidences d'été de la bourgeoisie du liège de Palafrugell ont été construites à Calella à partir de 1880. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 Bathers at Canadell beach, at Calella de Palafrugell. The first summerhouses of the Palafrugell bourgeoisie made rich from the cork trade were built in Calella as of 1880. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 137

137

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 138

Palafrugell, dècada de 1930 Banyistes a la Platgeta, Tamariu. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, década de 1930 Bañistas en la Platgeta, Tamariu. Col. Roisin / IEFC Palafrugell dans les années 1930 Baigneurs sur la Platgeta, Tamariu. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, during the 1930s Bathers at the Platgeta beach, Tamariu. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 139

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 140

Palafrugell, c. 1930 Vista des del veïnat de Santa Margarida, masos i camps de conreu als afores de Palafrugell, amb la població al fons. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 Vista desde el vecindario de Santa Margarida, masías y campos de cultivo a las afueras de Palafrugell, con la población al fondo. Col. Roisin / IEFC Palafrugell vers 1930 Vue prise du hameau de Santa Margarida, bastides et labours à l’extérieur de Palafrugell ; au fond, le village. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, c. 1930 View from the Santa Margarida neighbourhood, country houses and cultivated fields on the outskirts of Palafrugell, with the town in the background. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 141

141

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 142

Palafrugell, dècada de 1920 Barques a la platja de Tamariu. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, década de 1920 Barcas en la playa de Tamariu. Col. Roisin / IEFC Palafrugell dans les années 1920 Barques sur la plage de Tamariu. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, during the 1920s Boats on Tamariu beach. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 143

143

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 144

Palafrugell, dècada de 1930 Hotel Celimar (actualment Hotel Llafranc), a la plaça del Promontori cantonada amb el passeig de Cípsela, a Llafranc. Col·l. Roisin / IEFC Palafrugell, década de 1930 Hotel Celimar (actualmente hotel Llafranc), en la plaza del Promontori esquina con el paseo de Cípsela, en Llafranc. Col. Roisin / IEFC Palafrugell dans les années 1930 Hôtel Celimar (actuel hôtel Llafranc) sur la place du Promontori à l’angle de la promenade Cípsela, à Llafranc. Collection Roisin / IEFC Palafrugell, during the 1930s Hotel Celimar (now hotel Llafranc), at Plaça del Promontori on the corner of Passeig de Cípsela, at Llafranc. Roisin / IEFC collection

8_Palafrugell_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:38 Página 145

145

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 146

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 147

BEGUR LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 148

Begur, c. 1930 Barques a la platja de sa Riera. Col·l. Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Barcas en la playa de sa Riera. Col. Roisin / IEFC Begur vers 1930 Barques sur la plage de sa Riera. Collection Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Boats on the beach at sa Riera. Roisin / IEFC collection

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 149

149

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 150

Begur, c. 1930 Vista general de la població. En primer terme, les típiques cases amb les galeries d’arcades, pròpies dels indians. Col·l. Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Vista general de la población. En primer término, las típicas casas con las galerías de arcadas, propias de los indianos. Col. Roisin / IEFC Begur vers 1930 Vue générale du bourg. Au premier plan, maisons aux galeries à arcades, caractéristiques des “Indians”, nom donné à ceux qui revenaient d’Amérique du Sud après avoir fait fortune. Collection Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Overall view of the town. Typical houses in the foreground with arcaded galleries characteristic of those people back from the Americas. Roisin / IEFC collection

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 151

151

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 152

Begur, c. 1930 Barques i xarxes esteses a la sorra, davant les cases, a la platja de sa Riera. Col·l. Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Barcas y redes tendidas en la arena, delante de las casas, en la playa de sa Riera. Col. Roisin / IEFC Begur vers 1930 Barques et filets étendus sur le sable, devant les maisons, sur la plage de sa Riera. Collection Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Boats and nets spread out on the sand in front of the houses on sa Riera beach. Roisin / IEFC collection

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 153

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 154

Begur, c. 1930 Fornells vist des d'Aiguablava. En aquest indret i en un àpat a la casa de Bonaventura Sabater és on es creu que es va inventar el nom de Costa Brava, l’estiu de 1908. Col·l. Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Fornells visto desde Aiguablava. En este lugar y en una comida en la casa de Bonaventura Sabater es donde se cree que se inventó el nombre de Costa Brava, el verano de 1908. Col. Roisin / IEFC Begur vers 1930 Fornells vue d'Aiguablava. C’est ici, au cours d’un repas chez Bonaventura Sabater, qu’il semble que le terme de “Costa Brava” ait vu le jour, l’été 1908. Collection Roisin / IEFC Begur, c. 1930 Fornells seen from Aiguablava. The name Costa Brava is believed to have been coined first in this place during a meal at Bonaventura Sabater’s house in the summer of 1908. Roisin / IEFC collection

9_Begur_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 155

155

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 156

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 157

TORROELLA L’ESTARTIT LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 158

Torroella de Montgrí, dècada de 1930 La plaça de Quintana i Combis (fora Portal) i l'inici del carrer d'Ullà. Col·l. Roisin / IEFC Torroella de Montgrí, década de 1930 La plaza de Quintana i Combis (fuera Portal) y el inicio de la calle de Ullà. Col. Roisin / IEFC Torroella de Montgrí dans les années 1930 La place de Quintana i Combis (hors Portal) et le début de la rue d'Ullà. Collection Roisin / IEFC Torroella de Montgrí, during the 1930s Plaça de Quintana i Combis (outside the Gateway) and the beginning of Ullà street. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 159

159

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 160

L’Estartit, dècada de 1930 Gent al final del carrer de Santa Anna, al costat de la plaça de la República. Col·l. Roisin / IEFC L’Estartit, década de 1930 Gente al final de la calle de Santa Anna, al lado de la plaza de la República. Col. Roisin / IEFC L’Estartit dans les années 1930 Des groupes au bout de la rue de Santa Anna, à côté de la place de la República. Collection Roisin / IEFC L’Estartit, during the 1930s People at the end of Santa Anna street, next to the plaça de la República. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 161

161

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 162

L’Estartit, c. 1925 Pescadors i barques a la platja del Sardinal de l'Estartit. Col·l. Roisin / IEFC L’Estartit, c. 1925 Pescadores y barcas en la playa del Sardinal de l'Estartit. Col. Roisin / IEFC L’Estartit vers 1925 Pêcheurs et barques sur la plage du Sardinal (le sardinier) de l'Estartit. Collection Roisin / IEFC L’Estartit, c. 1925 Fishermen and boats on the Sardinal beach at l'Estartit. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 163

163

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 164

Torroella de Montgrí, dècada de 1930 Passeig de Catalunya amb el Castell del Montgrí al fons. Col·l. Roisin / IEFC Torroella de Montgrí, década de 1930 Paseo de Catalunya con el Castillo del Montgrí al fondo. Col. Roisin / IEFC

Torroella de Montgrí, during the 1930s Passeig de Catalunya with Montgri’s Castle in the background. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 165

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 166

L’Estartit, dècada de 1930 Ones trencant contra les cases que hi ha vora el mar. Col·l. Roisin / IEFC L’Estartit, década de 1930 Olas rompiendo contra las casas que están al borde del mar. Col. Roisin / IEFC L’Estartit dans les années 1930 Vagues frappant les maisons qui se trouvent au bord de l’eau. Collection Roisin / IEFC L’Estartit, during the 1930s Waves breaking against the houses near the sea. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 167

167

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:47 Página 168

Torroella de Montgrí, dècada de 1930 Persones al carrer Major, cantonada del carrer de Pi i Margall. Col·l. Roisin / IEFC Torroella de Montgrí, década de 1930 Personas en la calle Major, esquina con la calle de Pi i Margall. Col. Roisin / IEFC Torroella de Montgrí dans les années 1930 Groupes dans la Carrer Major (Grand-rue), à l’angle de la rue Pi i Margall. Collection Roisin / IEFC Torroella de Montgrí, during the 1930s People on Carrer Major (the High Street), on the corner of Pi i Margall street. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:47 Página 169

169

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 170

L’Estartit, dècada de 1930 L'hotel Montserrat i altres cases a la platja. Col·l. Roisin / IEFC L’Estartit, década de 1930 El hotel Montserrat y otras casas en la playa. Col. Roisin / IEFC L’Estartit dans les années 1930 L'hôtel Montserrat et autres maisons sur la plage. Collection Roisin / IEFC L’Estartit, during the 1930s The Montserrat hotel and other houses on the beach. Roisin / IEFC collection

10_Estartit_Torroella_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:29 Página 171

171

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 172

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 173

L’ESCALA LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 174

L’Escala, c. 1930 Dues dones estirades a la platja del Portitxol i l'Hotel Empúries, construït a la dècada de 1910, per Josep Paradís, Gambo, primer amb el nom de Villa Teresita. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Dos mujeres tumbadas en la playa del Portitxol y el hotel Empúries, construido en la década de 1910, por Josep Paradís, “Gambo”, primero con el nombre de Villa Teresita. Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1930 Deux femmes allongées sur la plage du Portitxol et l’hôtel Empúries, construit dans les années 1910 par Josep Paradís, “Gambo”; il s’appelle alors Villa Teresita. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Two ladies lying on Portitxol beach and the hotel Empúries, built in the decade of 1910, by Josep Paradís, “Gambo”, the first with the name of Villa Teresita. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 175

175

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 06/05/10 10:13 Página 176

L’Escala, c. 1930 Vista de les barques del port, amb la casa del Gavià, a l’esquerra, propietat de l’historiador i crític d’art Joaquim M. Folch i Torres. Al fons, la característica roca del Cargol. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Vista de las barcas del puerto, la casa del Gavià, a la izquierda, propiedad del historiador y crítico de arte Joaquim M. Folch i Torres. Al fondo, la característica roca del Cargol (Caracol). Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1930 Vue des barques du port avec, sur la gauche, la maison de l’historien et critique d'art Joaquim M. Folch i Torres. Au fond, le rocher du Cargol (l’escargot), bien caractéristique. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 View of boats in the port, with the Gàvia house on the left, owned by the historian & art critic Joaquim M. Folch i Torres. In the background, the characteristic Cargol (Snail) rock. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 177

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 178

L’Escala, c. 1930 Passeig Marítim, abans de les Roques, a la façana marítima de llevant on es construïren les primeres cases d’estiueig. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Paseo Marítimo, antes de las Rocas, en la fachada marítima de levante donde se construyeron las primeras casas de veraneo. Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1930 Passeig Marítim, avant les Roques, sur la façade maritime est ; les premières maisons estivales commencent à apparaître. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Passeig Marítim (Sea Promenade), in front of Les Roques, on the eastern seaside façade where the first summer houses were built. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:52 Página 179

179

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 180

L’Escala, c. 1925 Restes arqueològiques a Empúries. Les primeres excavacions sistemàtiques s’iniciaren l’any 1908 gràcies a la iniciativa de Josep Puig i Cadafalch. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 Restos arqueológicos en Empúries. Las primeras excavaciones sistemáticas se iniciaron en el año 1908 gracias a la iniciativa de Josep Puig i Cadafalch. Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1925 Restes archéologiques d’Empúries. Les premières fouilles systématiques débuteront en 1908 sur l’initiative de Josep Puig i Cadafalch. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 Archaeological remains at Empúries. The first systematic excavations began in 1908 thanks to Josep Puig i Cadafalch’s initiative. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 181

181

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 182

L’Escala, c.1925 Entorn agrari de l’Escala, amb el rec del Molí Col. Roisin / IEFC L’Escala, c.1925 Entorno agrario de l’Escala, con la acequia del Molí (Molino) Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1925 La campagne autour de l’Escala, avec le “rec del Molí” (canal du Moulin). Collection Roisin / IEFC L’Escala, c.1925 Escala agricultural surroundings, with the Molí irrigation canal. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 183

183

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 184

L’Escala, c. 1930 Vista parcial de la població amb la platja al fons. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Vista parcial de la población con la playa al fondo. Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1930 Vue partielle de la localité. Au fond, la plage. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1930 Partial view of the town with beach in the background. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 185

185

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 186

L’Escala, c. 1925 El massís del Montgrí entregant-se al mar. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 El macizo del Montgrí entregándose al mar. Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1925 Le massif du Montgrí pénètre dans la mer. Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 The Montgrí massif meets the sea. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:33 Página 187

187

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:34 Página 188

L’Escala, c. 1925 Grup de nens anant a buscar aigua a la font a les afores del poble, passant per la carretera anomenada l’Oberta, o els Revolts de la Font. Col·l. Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 Grupo de niños yendo a buscar agua a la fuente en las afueras del pueblo, pasando por la carretera llamada l’Oberta, o els Revolts de la Font Col. Roisin / IEFC L’Escala vers 1925 Groupe d’enfants allant chercher de l’eau à la fontaine aux alentours du village, sur la route nommée « l’Oberta », ou « Els Revolts de la Font ». Collection Roisin / IEFC L’Escala, c. 1925 Children going to the town outskirts fountain, in the surroundings of the road called “l’Oberta” or “els Revolts de la Font”. Roisin / IEFC collection

11_Escala_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:34 Página 189

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 190

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 191

ROSES LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 192

Roses, 1930 Gent al moll observant l'arribada del vaixell Príncipe Alfonso, el 20 de juliol de 1930, en un viatge organitzat pels Viatges Blaus i promogut pel Foment de la Sardana per celebrar el II Aplec Sardanista de la Costa Brava. Col·l. Roisin / IEFC Roses, 1930 Gente en el muelle observando la llegada del barco Príncipe Alfonso, el 20 de julio de 1930 en un viaje organizado por Viajes Blaus y promovido por el Foment de la Sardana para celebrar el II Encuentro Sardanista de la Costa Brava. Col. Roisin / IEFC Roses, 1930 Le 10 juillet 1930, l’arrivée du Príncipe Alfonso attire des curieux sur le quai : il s’agit d’un voyage organisé par Viatges Blaus et promu par le “Foment de la Sardana” pour célébrer le II Aplec Sardanista (la IIe Rencontre de sardanes) de la Costa Brava. Collection Roisin / IEFC Roses, 1930 People on the quayside watching the arrival of the ship Príncipe Alfonso, on 20th July 1930 on a voyage organised by Viatges Blaus and promoted by the “Foment de la Sardana” movement to celebrate the II Aplec Sardanista (2nd Sardana Dancers’ Meeting) on the Costa Brava. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 193

193

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 194

Roses, c. 1935 Carretera de Besalú a Roses, amb l'entrada a la població presidida pel parc. A l’esquerra, s’observen els xalets construïts sobre l’enderrocat baluard de Santa Maria a partir de 1931. Col·l. Roisin / IEFC Roses, c. 1935 Carretera de Besalú a Roses, con la entrada a la población presidida por el parque. A la izquierda, se observan los chalets construidos sobre el baluarte de Santa María, derribado a partir de 1931. Col. Roisin / IEFC Roses vers 1935 Route de Besalú à Roses ; l’entrée du village est présidée par le parc. À gauche, on remarque les villas construites dès 1931 sur le bastion détruit de Santa Maria. Collection Roisin / IEFC Roses, c. 1935 The Besalú road to Roses, with the town’s entrance presided over by the park. On the left, one can see the summer houses built upon the knocked-down Santa Maria bastion as of 1931. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 10:54 Página 195

195

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 196

Roses, c. 1930 El far de la punta de la Poncella, inaugurat l’any 1864. Al darrere, el castell de la Trinitat del segle XVI. Col·l. Roisin / IEFC Roses, c. 1930 El faro de la punta de la Poncella, inaugurado en el año 1864. Detrás, el castillo de la Trinitat, del siglo XVI. Col. Roisin / IEFC Roses vers 1930 Le phare de la pointe de la Poncella, inauguré en 1864. Derrière, le château de la Trinitat, du XVIe siècle. Collection Roisin / IEFC Roses, c. 1930 The lighthouse at la Poncella headland inaugurated in 1864. Behind, the Trinitat Castle, of the 16th century. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 197

197

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 198

Roses, c.1930 Estiuejants a la platja del Rastrell de Roses, presidida per les torres Quimeta i Calsina i el Salatà al fons. Col·l. Roisin / IEFC Roses, c.1930 Veraneantes en la playa del Rastrell de Roses, presidida per las torres Quimeta y Calsina y el Salatà al fondo. Col. Roisin / IEFC Roses vers 1930 Estivants sur la plage du Rastrell de Roses, présidée par les tours Quimeta et Calsina et le Salatà au fond. Collection Roisin / IEFC Roses, c.1930 Summer holidaymakers on the Rastrell beach in Roses, presided over by the Quimeta and Calsina towers with the Salatà area in the background. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 199

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 200

Roses, c. 1930 Vista de la punta de la Ferrera, la punta del Turment, cap Blanc i punta Falconera des de cap Norfeu. Col·l. Roisin / IEFC Roses, c. 1930 Vista de la punta de la Ferrera, la punta del Turment, cabo Blanc y punta Falconera desde cabo Norfeu. Col. Roisin / IEFC Roses vers 1930 La pointe de la Ferrera, la pointe du Turment, cap Blanc et la pointe Falconera vues du cap Norfeu. Collection Roisin / IEFC Roses, c. 1930 View of Ferrera headland, Turment headland, Cap Blanc (the White Cape), and Falconera (Falconer’s) headland, from the Norfeu cape. Roisin / IEFC collection

201

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:17 Página 202

Roses, 1925 El carrer de Pi i Sunyer. La presència sovintejada de mariners –de vaixells comercials o de guerra, com aquests tripulants de l’Armada anglesa– conferia una imatge cosmopolita de Roses. Col·l. Roisin / IEFC Roses, 1925 La calle Pi i Sunyer. La presencia a menudo de marineros –de barcos comerciales o de guerra, como estos tripulantes de la Armada inglesa– confería una imagen cosmopolita de Roses. Col. Roisin / IEFC Roses, 1925 Rue Pi i Sunyer. La présence répétée de marins –bateaux de commerce ou de guerre, comme ces matelots de la flotte anglaise– conférait à Roses une image cosmopolite. Collection Roisin / IEFC Roses, 1925 Carrer Pi i Sunyer. The sailors who frequented Roses- from merchant or war ships such as these crew members from the British Royal Navy- gave the town a cosmopolitan image. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:17 Página 203

203

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 204

Roses, 1925 La riera de Ginjolers amb el pont del carrer de Pi i Sunyer al fons. A l’esquerra, l’Escola del Pòsit de Pescadors, inaugurada l’any 1924. A la dreta, encara no hi havia la sala de ball de la Societat Unió Fraternal. Col·l. Roisin / IEFC Roses, 1925 La riera de Ginjolers con el puente de la calle Pi i Sunyer al fondo. A la izquierda, la Escola del Pòsit de Pescadors, inaugurada en el año 1924. A la derecha, todavía no estaba la sala de baile de la Societat Unió Fraternal. Col. Roisin / IEFC Roses, 1925 La riera (lit de torrent) Ginjolers avec, au fond, le pont de la rue Pi i Sunyer. À gauche, l’École du Pòsit de Pescadors (l’Association professionnelle des pêcheurs), inaugurée en 1924. À droite, la salle de bal de la Societat Unió Fraternal n’existait pas encore. Collection Roisin / IEFC Roses, 1925 The Ginjolers watercourse with the Pi i Sunyer street bridge beyond. On the left, the Escola del Pòsit de Pescadors (Fishermen’s Guild School), inaugurated in 1924. On the right, the ballroom of the Societat Unió Fraternal (Brotherhood Union Society). Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 205

205

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 206

Roses, 1920-1926 Venda del peix a la plaça Sant Pere. Col·l. Roisin / IEFC Roses, 1920-1926 Venta de pescado en la plaza Sant Pere. Col. Roisin / IEFC Roses, 1920-1926 Vente de poisson sur la place Sant Pere. Collection Roisin / IEFC Roses, 1920-1926 Selling fish on the Sant Pere square. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 207

207

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 208

Roses, 1925 Imatge del cafè Badosa, al carrer Sant Elm, obert als baixos de l’antiga casa pairal de la família Mairó. Al costat, la riera Ginjolers. Col·l. Roisin / IEFC Roses, 1925 Imagen del café Badosa, en la calle Sant Elm, abierto en los bajos de la antigua casa solariega de la familia Mairó. Al lado, la riera Ginjolers. Col. Roisin / IEFC Roses, 1925 Le café Badosa, rue Sant Elm, ouvert au rezde-chaussée de l’ancienne maison paternelle de la famille Mairó. À côté, le lit du torrent Ginjolers. Collection Roisin / IEFC Roses, 1925 Picture of the Badosa Café, on Carrer Sant Elm, open on the lower floors of the Mairó family’s ancestral home. Next to it, the Ginjolers watercourse. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 209

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 210

Roses, dècada de 1930 Vista general de la població. En primer terme, el mas de les Figueres. Al fons, les casetes de bany del Rastrell, elements del turisme incipient. Col·l. Roisin / IEFC Roses, década de 1930 Vista general de la población. En primer término, el mas de les Figueres. Al fondo, las casetas de baño del Rastrell, elementos del turismo incipiente. Col. Roisin / IEFC Roses dans les années 1930 Vue générale de la localité. Au premier plan, le mas des Figueres. Au fond, les cabines de bain du Rastrell, preuves d’un tourisme naissant. Collection Roisin / IEFC Roses, during the 1930s General view of the town. In the foreground, the Figueres country house. In the background, the Rastrell bathing huts, early signs of tourism. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 211

211

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:36 Página 212

Roses, dècada de 1930 Vista dels carrers de Varadero i de la Carretera del Far. Al fons, es veuen les cases de la Perola i el magatzem de la casa comercial Buckwall Scholtz i Cia., i la Casa del Port. A la muntanya, el xalet de la família Fonsdeviela, al Prat d’en Mateu. Col·l. Roisin / IEFC Roses, década de 1930 Vista de las calles Varadero y carretera del Far. Al fondo, se ven las casas de la Perola y el almacén de la casa comercial Buckwall Scholtz y Cia., y la Casa del Port. En la montaña, el chalet de la familia Fonsdeviela, en el Prat d’en Mateu. Col. Roisin / IEFC Roses dans les années 1930 La rue Varadero et la route du Far. Au fond, on aperçoit les maisons de la Perola et le magasin de la maison de commerce Buckwall Scholtz i Cia., ainsi que la Casa del Port. Sur la montagne, la villa de la famille Fonsdeviela, sur le Prat d’en Mateu. Collection Roisin / IEFC Roses, during the 1930s View of Carrer Varadero (Dry Dock Street) and Carretera del Far (Lighthouse Road). In the background, the La Perola houses and the warehouse of the trading group Buckwall Scholtz i Cia., and the Casa del Port (Port House). On the mountain, the Fonsdeviela family’s summer house, at Prat d’en Mateu. Roisin / IEFC collection

12_Roses_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 03/05/10 11:10 Página 213

213

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 214

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 215

CADAQUÉS LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 216

Cadaqués, c. 1930 Dones amb cistells al cap caminant per la platja Petita d’es Caials. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Mujeres con cestos en la cabeza caminando por la playa Petita d’es Caials. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Femmes portant des paniers sur la tête et marchant sur la plage Petita d’es Caials. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Women carrying baskets on their heads walking on the Petita d’es Caials beach. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 217

217

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 218

Cadaqués, c. 1930 Punta des Sortell vista des de darrere la població, amb la casa de la família Pitxot. Les cases són del Llaner i Llaner Petit. Al fons, hi ha el far de cala Nans i es Cucurucú de sa Sabolla. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Punta des Sortell vista desde detrás de la población, con la casa de la familia Pitxot. Las casas son del Llaner y Llaner Petit. Al fondo el faro de cala Nans y es Cucurucú de sa Sabolla. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Pointe des Sortell vue de l’arrière du village, avec la maison de la famille Pitxot. Les maisons sont celles de Llaner et de Llaner Petit. Au fond, le phare de la calanque Nans et Es Cucurucú (le Cocorico) de sa Sabolla. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Punta des Sortell seen from behind the town, with the Pitxot family house. The houses are those of Llaner and Llaner Petit. In the background, there is the Cala Nans lighthouse and Es Cucurucú of sa Sabolla. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 219

219

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:21 Página 220

Cadaqués, c. 1930 Persones en un embarcador de sa Platja Gran o Portixol, la platja d’es Portal i les edificacions de la punta d’es Baluard (ajuntament). A la dreta, la rectoria. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Personas en un embarcadero de sa Platja Gran o Portixol, la playa d’es Portal y las edificaciones de la Punta d’es Baluart (ayuntamiento). A la derecha, la vicaría. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Des personnes sur un embarcadère de Sa Platja Gran ou Portixol, la plage d’es Portal et les édifices de la Punta d’es Baluart (mairie). À droite, le presbytère. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 People on a jetty at Sa Platja Gran (The Big Beach) or Portixol, the es Portal beach and buildings of la Punta d’es Baluart (Bastion Headland) (town hall). On the right, the rectory. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:21 Página 221

221

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 222

Cadaqués, c. 1930 Barques a la platja d’es Pianc i cases de pescador vora mar. Al centre, l’actual edifici de l’Hotel Playa Sol. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Barcas en la playa d’es Pianc y casas de pescador al borde del mar. En el centro, el actual edificio del hotel Playa Sol. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Barques sur la plage d’es Pianc et maisons de pêcheurs au bord de l’eau. Au centre, l’édifice actuel de l’hôtel Playa Sol. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Boats on the es Pianc beach and fishermen’s houses by the sea. In the centre, the current hotel Playa Sol building. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 223

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:22 Página 224

Cadaqués, c. 1930 Pescadors a la platja de Neganta, a la cala Portaló, a la Mar d’Amunt, al cap de Creus. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Pescadores en la playa de Neganta, en la cala Portaló en la Mar d’Amunt, en el cabo de Creus. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Pêcheurs sur la plage Neganta, calanque Portaló à la Mar d’Amunt, au cap de Creus. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Fishermen on the Neganta beach, at the Portaló cove at la Mar d’Amunt, at Cap de Creus. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:22 Página 225

225

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 226

Cadaqués, c. 1930 Vista de les edificacions d’es Poal des de la torre de les Creus. Al fons, la torre del Colom. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Vista de las edificaciones d’es Poal desde la Torre de les Creus. Al fondo, la Torre del Colom. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Vue des constructions d’es Poal de la Tour des Creus. Au fond, la tour du Colom. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 View of es Poal buildings from the Torre de les Creus (Tower of the Crosses). In the background, the Colom Tower. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 227

227

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 228

Cadaqués, c. 1925 Cases i barques a la platja de Portlligat. Les barraques de l’esquerra corresponen a l’actual casa de Salvador Dalí, abans de les reformes que va iniciar l’any 1930. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1925 Casas y barcas en la playa de Portlligat. Las barracas de la izquierda corresponden a la actual casa de Salvador Dalí, antes de las reformas que inició en el año 1930. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1925 Maisons et barques sur la plage de Portlligat. Les baraques de gauche correspondent à ce qui est actuellement la maison de Salvador Dalí, avant les réformes qui commencèrent en 1930. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1925 Houses and boats on the Portlligat beach. The cottages on the left correspond to the current Salvador Dalí house, before the alterations that were begun in 1930. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 229

229

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 230

Cadaqués, c. 1930 Ballada de sardanes al passeig de Frederic Rahola, amb la casa de l’actual cafè Meliton. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Baile de sardanas en el paseo de Frederic Rahola, con la casa del actual café Melitón. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Danse de sardanes sur la Promenade Frederic Rahola, avec la maison de l’actuel café Melitón. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Sardanas ball on the Passeig de Frederic Rahola, with the house of the current Melitón café. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 231

231

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:34 Página 232

Cadaqués, c. 1930 L'edifici del Casino de la Societat la Benèfica -actualment L’Amistat-, amb la riera de Sant Vicenç i el pont enderrocat després d’una riuada. Al fons, es veu es Portal. Darrere el Casino, l’antiga estació telegràfica. A l’esquerra, la rectoria. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 El edificio del Casino de la Societat la Benèfica –actualmente L’Amistat–, con la riera de Sant Vicenç y el puente derribado después de una riada. Al fondo, se ve es Portal. Detrás del Casino, la antigua estación telegráfica. A la izquierda, la vicaría. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Le Casino de la Societat la Benèfica –actuellement L’Amistat–, le lit du torrent Sant Vicenç et le pont, détruit après une crue. Au fond, es Portal. Derrière le Casino, l’ancien télégraphe. À gauche, le presbytère. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 The Benèfica (Charitable) Society –now Amistat (Friendship) –social club building–, with the Sant Vicenç watercourse and the bridge knocked down after a flash flood. In the background, es Portal can be seen. Behind the Social Club, the old telegraph station. On the left, the rectory. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:34 Página 233

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 234

Cadaqués, c. 1930 Estiuejants i barques a la platja del Llaner Gros, amb la casa de la família Salleras, que es trobava en construcció. Al fons, el puig Simonets. Col·l. Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Veraneantes y barcas en la playa del Llaner Gros, con la casa de la familia Salleras, que estaba en construcción. Al fondo, el puig Simonets. Col. Roisin / IEFC Cadaqués vers 1930 Estivants et barques sur la plage du Llaner Gros ; la maison en construction est celle de la famille Salleras. Au fond, la butte Simonets. Collection Roisin / IEFC Cadaqués, c. 1930 Summer holidaymakers and boats on the Llaner Gros beach, with the Salleras family house, which was being built. In the background, the Simonets peak. Roisin / IEFC collection

13_Cadaques_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:46 Página 235

235

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 236

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 237

PORT DE LA SELVA LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 238

El Port de la Selva, dècada de 1930 Vista de la població amb l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus i el carrer de la Costa o carrer de la Roqueta. Davant de mar, sobresurt l’edifici del cafè Espanya, construït l’any 1883. Col·l. Roisin / IEFC Port de la Selva, década de 1930 Vista de la población con la iglesia parroquial de la Mare de Déu de les Neus y la calle de la Costa o calle de la Roqueta. Delante del mar, sobresale el edificio del café España, construido en el año 1883. Col. Roisin / IEFC Port de la Selva dans les années 1930 Vue du village avec l’église paroissiale de la Mare de Déu de les Neus et la rue de la Costa ou rue de la Roqueta. Devant la mer on remarque le café Espanya, construit en 1883. Collection Roisin / IEFC Port de la Selva, during the 1930s View of the town with the Mare de Déu de les Neus (Mother of God of the Snows) parish church and the Coast road or Carrer de la Roqueta. In front of the sea, the Espanya café building stands out, built in 1883. Roisin / IEFC collection

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 239

239

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:37 Página 240

El Port de la Selva, dècada de 1930 Vista del carrer del Mar, amb la platja de l’Escar al fons, l’edifici del Pòsit de Pescadors i el cafè de la Marina. A l’esquerra, es veu la Fonda del Comerç. Josep M. de Sagarra escriu El cafè de la Marina l’any 1933. Col·l. Roisin / IEFC Port de la Selva, década de 1930 Vista de la calle del Mar, con la playa de l’Escar al fondo, el edificio del Pòsit de Pescadors y el café de la Marina. A la izquierda, se ve la Fonda del Comerç. Josep M. de Sagarra escribe El cafè de la Marina en el año 1933. Col. Roisin / IEFC Port de la Selva dans les années 1930 La rue del Mar avec, au fond, la plage de l’Escar, l’édifice du Pòsit de Pescadors (Association professionnelle des pêcheurs) et le café de la Marina. À gauche, la Fonda del Comerç. Josep M. de Sagarra écrivit El cafè de la Marina en 1933. Collection Roisin / IEFC Port de la Selva, during the 1930s View of Carrer del Mar (Sea Road), with the Escar beach in the background, the Fishermen’s Guild building, and the Cafè de la Marina (Seaside Café). On the right, the Fonda del Comerç (Trade Inn) can be seen. Josep M. de Sagarra wrote El cafè de la Marina (The Seaside Café) in 1933. Roisin / IEFC collection

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:37 Página 241

241

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 242

El Port de la Selva, dècada de 1930 Vista general del costat de tramuntana del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, construït entre els segles IX i XVIII. Col·l. Roisin / IEFC Port de la Selva, década de 1930 Vista general del lado de tramontana del monasterio benedictino de Sant Pere de Rodes, construido entre los siglos IX y XVIII. Col. Roisin / IEFC Port de la Selva dans les années 1930 Vue générale –côté tramontane– du monastère bénédictin de Sant Pere de Rodes, construit entre le IXe et le XVIIIe siècle. Collection Roisin / IEFC Port de la Selva, during the 1930s General view of the Tramontana (north) side of the Sant Pere de Rodes Benedictine monastery, built between the 9th and 18th centuries. Roisin / IEFC collection

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 243

243

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 244

El Port de la Selva, dècada de 1930 Façana litoral del Port de la Selva, amb les barques avarades al port de Reig, en primer terme. Al fons, la platja de l’Escar, el cafè Espanya, l’església parroquial i la punta de la Timba. Col·l. Roisin / IEFC Port de la Selva, década de 1930 Fachada litoral del Port de la Selva, con las barcas varadas en el port de Reig, en primer término. Al fondo, la playa del Escar, el café España, la iglesia parroquial y la punta de la Timba. Col. Roisin / IEFC Port de la Selva dans les années 1930 Façade littorale de Port de la Selva avec, au premier plan, les barques echouées au port de Reig. Au fond, la plage de l’Escar, le café Espanya, l’église paroissiale et la pointe de la Timba. Collection Roisin / IEFC Port de la Selva, during the 1930s Port de la Selva’s coastal front, with the boats beached at the port of Reig in the foreground. In the background, the L’Escar beach, Espanya Café, the parish church and la Timba (The Cliff) headland. Roisin / IEFC collection

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 245

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 246

El Port de la Selva, dècada de 1930 Pescadors estirant l’art a la platja de Port de Reig. Col·l. Roisin / IEFC Port de la Selva, década de 1930 Pescadores trabajando en la playa de Port de Reig. Col. Roisin / IEFC Port de la Selva dans les années 1930 Pêcheurs tirant les filets sur la plage de Port de Reig. Collection Roisin / IEFC Port de la Selva, during the 1930s Fisherman at work on the Port de Reig beach. Roisin / IEFC collection

14_Port selva_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:37 Página 247

247

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 248

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 249

LLANÇÀ LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 250

Llançà, dècada de 1930 Tren de mercaderies a l'estació de Llançà, amb el veïnat de Setcases i la xemeneia de la fàbrica d’esperit de vi Bosch-Castellar. Al fons, les cases del barri del Port. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, década de 1930 Tren de mercancías en la estación de Llançà, con el vecindario de Setcases y la chimenea de la fábrica de alcohol Bosch-Castellar. Al fondo, las casas del barrio del Puerto. Col. Roisin / IEFC Llançà dans les années 1930 Train de marchandises à la gare de Llançà, le hameau de Setcases et la cheminée de la fabrique d’alcool Bosch-Castellar. Au fond, les maisons du quartier du Port. Collection Roisin / IEFC Llançà, during the 1930s Goods train at Llançà station, with the Setcases neighbourhood and the Bosch-Castellar alcohol factory chimney. In the background, the houses of the port district. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 251

251

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 252

Llançà, c. 1930 Llaguts dedicats a la pesca de l’encesa i xarxes esteses a la platja del Port de Llançà amb el Castellar al davant i el pas de la Gola. La platja era un lloc de treball quotidià. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 Laúdes dedicados a la pesca al candil (con luz) y redes tendidas en la playa del Port de Llançà con el Castellar delante y el paso de la Gola. La playa era un lugar de trabajo cotidiano. Col. Roisin / IEFC Llançà vers 1930 Felouques de pêche au lamparo et filets étendus sur la plage du port de Llançà ; devant, le Castellar et le passage de la Gola. La plage était un lieu de travail quotidien. Collection Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 Traditional lateen sail boats used for night fishing with lights, and nets spread on the beach at the Port of Llançà, with Castellar in front and the Gola strip. The beach was a daily workplace. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 253

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:39 Página 254

Llançà, dècada de 1920 Imatge d’estiuejants a la platja de Grifeu, a l’entorn de la qual la vinya encara ocupava les terres més marginals. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, década de 1920 Imagen de veraneantes en la playa de Grifeu, en cuyo entorno la viña todavía ocupaba las tierras más marginales. Col. Roisin / IEFC Llançà dans les années 1920 Des estivants sur la plage Grifeu, autour de laquelle la vigne occupait encore les terres les pauvres de l’eau. Collection Roisin / IEFC Llançà, during the 1920s Picture of summer holidaymakers on the Grifeu beach, around which the vineyards still occupied the most marginal lands. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:39 Página 255

255

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 256

Llançà, dècada de 1930 Ramat de xais al carrer Gardissó, a la Vila, amb la tanca de can Bes, a l’esquerra, i el campanar de l’església de Sant Vicenç al fons. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, década de 1930 Rebaño de ovejas en la calle Gardissó, en la Vila, con la valla de can Bes, a la izquierda, y el campanario de la iglesia de Sant Vicenç al fondo. Col. Roisin / IEFC Llançà dans les années 1930 Troupeau d’agneaux rue Gardissó, à la Vila, avec la clôture de can Bes, à gauche et le clocher de l’église Sant Vicenç au fond. Collection Roisin / IEFC Llançà, during the 1930s Flock of lambs in Carrer Gardissó, in the Vila, with the Can Bes fence on the left, and the bell tower of Sant Vicenç church in the background. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 257

257

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 258

Llançà, c. 1930 Badia de Llançà amb el Sorral del Port i les cases dels pescadors al fons. En primer terme, es veuen els Estanys. A l’esquerra, apareix –solitari– el Gran Hotel Miramar, actualment can Quintilla. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 Bahía de Llançà con el Sorral del Port y las casas de los pescadores al fondo. En primer término, se ven los estanques. A la izquierda, aparece –solitario– el Grand hotel Miramar, actualmente can Quintilla. Col. Roisin / IEFC Llançà vers 1930 Baie de Llançà avec le Sorral del Port et les maisons de pêcheurs au fond. Au premier plan, les étangs. À gauche –solitaire– le Grand hôtel Miramar, actuel can Quintilla. Collection Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 Llançà bay, with Sorral del Port (Port’s Sandy Area) and the fishermen’s houses in the background. The Ponds can be seen in the foreground. On the left one can see the Grand Hotel Miramar –on its own– nowadays Can Quintilla. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 259

259

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 260

Llançà, c. 1930 Les cases del carrer Miranda del port de Llançà, la Gola i el Castellar. En primer terme, es veu el puig de la Miranda i la vinya d’en Castelló sense urbanitzar. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 Las casas de la calle Miranda del puerto de Llançà, la Gola y el Castellar. En primer término, se ve el puig de la Miranda y vinya d’en Castelló sin urbanizar. Col. Roisin / IEFC Llançà vers 1930 Les maisons de la rue Miranda du port de Llançà, la Gola et le Castellar. Au premier plan, la butte de la Miranda et la vigne de Castelló, non urbanisée. Collection Roisin / IEFC Llançà, c. 1930 The houses of carrer Miranda at the port of Llançà, La Gola beach and el Castellar viewpoint. In the foreground, the la Miranda peak and the d’en Castelló vineyard can be seen, still untouched by urban development. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 261

261

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 262

Llançà, dècada de 1930 Platja del port de Llançà on convivien les dones cosint xarxes amb les casetes de bany. Al fons, el xalet de la família Pigem. Col·l. Roisin / IEFC Llançà, década de 1930 Playa del puerto de Llançà donde convivían las mujeres cosiendo redes con las casetas de baño. Al fondo, el chalet de la familia Pigem. Col. Roisin / IEFC Llançà dans les années 1930 Plage du port de Llançà où les femmes qui raccomodent les filets cohabitent avec les cabines de bain. Au fond, la villa de la famille Pigem. Collection Roisin / IEFC Llançà, during the 1930s The Llançà port beach where the women sewed nets next to the bathing huts. In the background, the Pigem family’s holiday house. Roisin / IEFC collection

15_llança_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:47 Página 263

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 264

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 265

COLERA LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 266

Colera, c. 1930 Paisatge de la badia de Colera, des de les alçades del puig Claper. L’origen actual de la població de Colera s’inicia el 1770, quan el pagès de Garriguella Isidre Ferran colonitza aquesta cala. Col·l. Roisin / IEFC Colera, c. 1930 Paisaje de la bahía de Colera, desde las alturas del puig Claper. El origen actual de la población de Colera se inicia en 1770, cuando el payés de Garriguella Isidre Ferran coloniza esta cala. Col. Roisin / IEFC Colera vers 1930 La baie de Colera vue des hauteurs du Puig Claper. Colera naît en 1770 lorsque le paysan de Garriguella, Isidre Ferran, colonise cette calanque. Collection Roisin / IEFC Colera, c. 1930 Colera bay scenery, from the heights of Claper peak. The present origins of the town of Colera date from 1770, when the country man Isidre Ferran from Garriguella colonised this cove. Roisin / IEFC collection

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 267

267

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 268

Colera, c. 1930 Vista de la platja de Garbet, amb la característica pedra del Cavall Bernat i, al fons, batuda per la tramuntana, l’esquena de cap de Ras i la punta de Goles, a l’esquerra. Col·l. Roisin / IEFC Colera, c. 1930 Vista de la playa de Garbet, con la característica piedra del Cavall Bernat y, al fondo, batida por la tramontana, la espalda de cabo de Ras y la punta de Goles, a la izquierda. Col. Roisin / IEFC Colera vers 1930 Vue de la plage Garbet avec la roche caractéristique du Cavall Bernat et au fond, battue par la tramontane, l’arrière du cap de Ras et la pointe de Goles, à gauche. Collection Roisin / IEFC Colera, c. 1930 View of Garbet beach, with the characteristic Cavall Bernat rocky outcrop and, in the background and beaten by the Tramuntana wind, the back of Cape Ras and Goles headland, on the left. Roisin / IEFC collection

16_Colera_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:43 Página 269

269

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 270

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 271

PORTBOU LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:42 Página 272

Portbou, c.1935 Vista de la nova estació del tren. Construïda amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929, la seva monumentalitat la convertí en una de les més destacades del país. Col. Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Vista de la nueva estación del tren. Construida con motivo de la Exposición Universal de Barcelona del año 1929, su monumentalidad la convirtió en una de las más destacadas del país. Col. Roisin / IEFC Portbou vers 1935 La nouvelle gare ferroviaire construite à l’occasion de l’Exposition Universelle de Barcelone de 1929; sa monumentalité en fit l’une des plus remarquables du pays. Collection Roisin / IEFC Portbou, c.1935 View of the new train station. Built for the Barcelona Universal Exhibition of 1929, its monumental historical importance makes it one of the most significant in the country. Roisin / IEFC collection

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 10:42 Página 273

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 274

Portbou, c.1935 Vista panoràmica de la població. A la dreta, les escoles de la República i al fons les grans instal·lacions de l’estació. Al front de mar, destaquen els edificis dels casinos Congesta i Espanya. Col. Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Vista panorámica de la población. A la derecha, las escuelas de la República y al fondo las grandes instalaciones de la estación. Enfrente del mar, destacan los edificios de los casinos Congesta y España. Col. Roisin / IEFC Portbou vers 1935 Vue panoramique de la localité. À droite, les écoles de la République et, au fond, les grandes installations ferroviaires. En front de mer, les édifices des casinos Congesta et Espanya se remarquent particulièrement. Collection Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Panoramic view of the town. On the right, the Republic schools and at the back the large station facilities. On the seafront, the Congesta and Espanya social clubs’ buildings stand out. Roisin / IEFC collection

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 275

275

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 276

Portbou, c.1935 Badia de Portbou, amb les casetes dels pescadors al racó de la platja Gran. Per sobre, el barri de la Muntanya i l’Aduanilla. Col. Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Bahía de Portbou, con las casetas de los pescadores en el rincón de la playa Gran. Por encima, el barrio de la Muntanya y la Aduanilla. Col. Roisin / IEFC Portbou vers 1935 Baie de Portbou avec les maisonnettes des pêcheurs au coin de la plage Gran. Au dessus, le quartier de la Muntanya et l’Aduanilla. Collection Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Portbou bay, with the fishermen’s huts in the shelter of Gran beach. Above, the Muntanya district and “l’Aduanilla” (“Little Customs”) grounds. Roisin / IEFC collection

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:23 Página 277

277

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:26 Página 278

Portbou, c.1935 La plaça Castelar i el carrer del Mar, principal eix comercial de la població. Col. Roisin / IEFC Portbou, c.1935 La plaza Castelar y la calle del Mar, principal eje comercial de la población. Col. Roisin / IEFC Portbou vers 1935 La place Castelar et la rue del Mar, principal axe commercial de la localité. Collection Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Plaça Castelar and Carrer del Mar (the Sea Road), the town’s main commercial thoroughfare. Roisin / IEFC collection

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 02/03/09 11:26 Página 279

279

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:24 Página 280

Portbou, c.1935 Barques al racó de ponent de la platja Gran. L’embarcador donava servei a les embarcacions i accés a les platges de les Guiules. Col. Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Barcas en el oeste de la playa Gran. El embarcadero daba servicio a las embarcaciones y acceso a las playas de las Guiules. Col. Roisin / IEFC Portbou vers 1935 Barques à l’ouest de la plage Gran. L’embarcadère desservait les embarcations et permettait d’accéder aux plages des Guiules. Collection Roisin / IEFC Portbou, c.1935 Boats at the western end of Gran beach. The jetty served the crafts and gave access to the Les Guiules beaches. Roisin / IEFC collection

17_Portbou_llibre costa brava 1915-1935:Maquetación 1 16/02/09 13:24 Página 281

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 282

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 283

LA COSTA BRAVA ANTES DE LA COSTA BRAVA

CASTELLANO

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 284

MAGDA CASAMITJANA I AGUILÀ | ALCALDESA DE ROSES La fecha del 12 de septiembre de 1908, cuando Ferran Agulló publicó el artí-

Pero no todo el monte es orégano. Muy pronto se dieron cuenta de que

culo “Por la costa brava” en La Veu de Catalunya, se considera la del bautizo

este innumerable alud de forasteros que se establecían en la Costa, que

literario del litoral de las comarcas de Girona. De esto ya hace 100 años.

todo el incontrolado trasiego de turistas y campistas eran serios peligros

La muestra fotográfica que recoge este catálogo es el testimonio de una

que amenazaban no solamente el derecho que tienen los habitantes de

época donde se asentaron las bases del turismo, el principal motor eco-

los pueblos marineros a disfrutar también de las bellezas del lugar, antes

nómico de la Costa Brava del siglo XX. Pero también una muestra de la

incluso del mismo prestigio de la Costa, país todavía poco preparado para

cohabitación entre la incipiente actividad turística y las industrias tradi-

recibir, de repente, una afluencia tan extraordinaria de viajeros.

cionales, la pesca y la agricultura.

Costa i Déu, Joan i Rovira, Joan. Joan Vallès i Pujals a la Conselleria d’Obres Públiques de la Gene-

La conmemoración del centenario de la Costa Brava es el momento idóneo

ralitat. Reportatge de l’obra que ha de transformar Catalunya. Barcelona: Llibreria Verdaguer,

para interrogarnos sobre el modelo que se ha creado. La Costa Brava tiene

1936. (p.139-142)

un fuerte componente identitario que debe saber adaptarse a los actuales

En efecto, cuando se leen estos párrafos, la primera impresión hace

cambios sociales y al mismo tiempo afrontar el reto de diversificarse eco-

que el pensamiento se vaya hacia finales de la década de 1960. Hacia una

nómicamente, apostar por la calidad y la sostenibilidad ambiental.

Costa Brava en la que el turismo de masas ya era un hecho, y en un

El rico patrimonio histórico y cultural que se extiende a lo largo de nues-

momento en el que este fenómeno también empezaba a mostrar clara-

tra costa tiene reservado un papel protagonista, sobre todo en el Empordà.

mente que la lotería que suponía el maná turístico para las economías

La capacidad de hacer aflorar nuestro patrimonio histórico, cultural y

locales postautárquicas llevaba implícita una transformación radical e

natural está íntimamente ligada a la capacidad de diversificar nuestra

irreversible del territorio y de la sociedad que la acogía. Como dice el

oferta turística.

texto, no todo el monte es orégano.

100 años dan para mucho, también para detenernos a contemplar nues-

La sorpresa es, no obstante, cuando el lector identifica que este texto fue

tro pasado y para reflexionar sobre la Costa Brava del futuro. La Exposi-

publicado a principios del año 1936, pocos meses antes de estallar la

ción “la Costa Brava antes de la Costa Brava, fotografías de la Casa de la

Guerra Civil y pocos meses después de celebrarse en el Teatro Municipal

Postal, 1915-1935” es un instrumento que nos recuerda quiénes somos

de Girona la Conferencia Costa Brava: una reunión de los municipios, enti-

y de dónde venimos. A donde queremos ir depende de nosotros.

dades y afectados de esta área geográfica de creciente uso turístico que se organizó bajo los auspicios de la Generalitat republicana y de la que surgieron el “Patronat de Turisme” y la “Associació de Municipis de la

LA COSTA BRAVA ANTES DE LA COSTA BRAVA | JAUME SANTALÓ

Costa Brava”. Dos organismos que, en palabras de la época, tendrían la

El trozo de costa catalana que se extiende desde Blanes hasta Llançà

misión de ”organizar” la Costa Brava, de poner un cierto orden a un fenó-

(sic), que Ferran Agulló bautizó con el nombre de “Costa Brava”, es hoy

meno turístico que, debido al empuje repentino que había recibido las dos

una de las zonas más famosas del mundo por su belleza. De todos los

décadas anteriores, ya había empezado a generar problemas sobre el

lugares de la tierra vienen ejércitos de curiosos de vacaciones a la bús-

territorio y amenazaba con escapárseles de las manos.

queda de una vida ciertamente sencilla (...) Los periódicos y las revistas

En el contexto del Centenario de la marca Costa Brava que se celebra este

de París, de Praga, de Berlín, de Londres, de Rotterdam escribían “Costa

año 2008, el libro que tenéis en las manos pretende focalizar la atención

Brava” como si este par de palabras ya estuvieran introducidas en sus

precisamente en este periodo fundacional y poco conocido. Un período en

respectivos idiomas (...)

el que se asentaron las bases de su desarrollo posterior y, a la vez, se

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 285

pusieron sobre la mesa buena parte de los debates y controversias que

sistemática de las ruinas de Empúries hacía aflorar, y que ya en aquellos

volverían a aflorar con la restauración democrática de 1977, ya en un con-

mismos años había provocado más de una ironía malévola. Pero también

texto muy diferente, de plena inserción en el turismo de masas. La ambi-

una Costa Brava popular y democrática, singular y abierta al mundo: la de

güedad aparente de su título -La Costa Brava antes de la Costa Brava-

los pescadores, los taponeros y los menestrales que tan bien supo describir

quiere jugar precisamente con esto, con la percepción sesgada que mayo-

Josep Pla en el año 1934 en Viatge a Catalunya pero que ya no podía ser la

ritariamente se tiene hoy de esta cuestión y, a la vez, pretende insistir en

misma en la Guía de la Costa Brava editada por el mismo Pla en el año 1941.

el hecho de que antes de la Costa Brava que todos tenemos en la cabeza -la del turismo de masas iniciada en torno a las décadas de 1950 y 1960-

Arte, veraneo, turismo

ya había existido una primera Costa Brava con entidad, con una marca

En el proceso de creación de la imagen y la marca Costa Brava, hay que

comercial consolidada y unas primeras controversias en torno al modelo

reservar un espacio destacado a los pintores y escritores que en diferen-

que había que seguir.

tes momentos de sus vidas se instalaron para trabajar, siguiendo una ten-

La Costa Brava, una definición acuñada por el periodista Ferran Agulló en

dencia general de huida de la ciudad y de reencuentro del equilibrio entre

el año 1908 en las páginas de La Veu de Catalunya y que rápidamente devino

el hombre y la naturaleza que desde finales del siglo XIX había llevado a

una exitosa marca comercial para referirse a todo el litoral que se extendía

buena parte de los círculos artísticos parisinos -por tanto europeos-

desde Blanes hasta Portbou, fue un fenómeno turístico que alcanzó unos

hacia el paraíso del sur, del cual en aquellos momentos la Costa Azul

grados de desarrollo ciertamente notables durante las décadas de 1920 y

francesa era el paradigma. Desde los pintores pioneros como Joaquim

1930. Hasta el punto de poner encima de la mesa la necesidad de generar

Mir, Francesc Gimeno o Eliseu Meifren -que ya a finales del siglo XIX

los mecanismos y controles institucionales necesarios para que el empuje

escogieron algunos lugares de la Costa Brava como motivo de inspiración

que estaba tomando pudiera en cierta manera reconducida hacia un

y espacio de trabajo- hasta los ya más contemporáneos Josep Maria Sert,

modelo pactado entre todos sus actores y que a la vez permitiera impulsar

Salvador Dalí, Marc Chagall, André Derain o Pablo Picasso, pasando por

su crecimiento. Las citas que abren este texto son bastante elocuentes. No

los escritores Joaquim Ruyra, Josep M. De Sagarra, Josep Pla, Alexandre

obstante, el estallido de la Guerra Civil primero y el de la II Guerra Mundial

Plana o J.V. Foix, la aportación de cada uno de estos creadores contribuyó

después, comportarían una parada radical de este proceso, abriéndose un

enormemente a la idealización de la Costa Brava y su consecuente pro-

paréntesis de cerca de veinte años que no se cerraría hasta la reconstruc-

yección hacia el conjunto de la sociedad. Tossa, paraíso azul, la expresión

ción económica y social de Europa, cuando el fenómeno retomaría con una

acuñada por Marc Chagall en la década de 1930, sintetiza perfectamente

fuerza inusitada y ya bajo un contexto social y político muy diferente.

el proceso de idealización que este litoral estaba experimentando entre

La ruptura radical con el pasado democrático que comportó la victoria de

cenáculos artísticos del primer tercio del siglo XX.

Franco en 1939, puede explicar en buena parte el olvido al que se some-

Detrás o al lado de los artistas, la recientemente bautizada Costa Brava se

tió esta primera Costa Brava que, impregnada de catalanismo y de tradi-

fue configurando como uno de los destinos principales del veraneo de la

ción republicana, tenía una más que difícil ensambladura dentro de los

burguesía catalana. Con unos antecedente que se tendrían que buscar en

nuevos supuestos de la España franquista. Una Costa Brava cuyos impul-

la práctica del excursionismo y en la nueva consideración terapéutica que

sores iniciales -prohombres cercanos a la Lliga Regionalista- habían con-

recibieron los baños de mar a finales del siglo XIX, esta nueva práctica de

ceptualizado como una pieza básica del proyecto novecentista de la

salud y el redescubrimiento cultural del mediterranismo practicada por el

Catalunya ciudad y de la Catalunya de raíces clásicas que la excavación

novecentismo acercaron hacia las costas a unos sectores sociales que

285

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 286

hasta aquel momento habían vivido prácticamente de espaldas. A partir

turísticas a la Generalitat republicana en 1932, significó la institucionali-

de este momento, la construcción de torres de veraneo cerca del mar fue

zación definitiva de la organización turística española y catalana y, por

una práctica habitual entre una selecta burguesía que encontró en la Costa

tanto, de la Costa Brava. Como consecuencia de esta nueva situación legal

Brava un espacio privilegiado y exclusivo para veranear y, a la vez, signi-

y del gran impulso transformador del fenómeno, en el año 1935 se cele-

ficarse socialmente: Bonaventura Sabater, Joan Ventosa i Calvell o Nicho-

braba en Girona la Conferència Costa Brava, primer gran debate trans-

las Woedvodski son algunos de los principales protagonistas de la

versal sobre la estrategia que había que seguir para hacer compatibles el

construcción real e imaginaria de esta primera Costa Brava que, hasta

desarrollo turístico y la preservación del territorio.

bien entrada la década de 1920, estaba reservada a unos pocos privilegiados. No obstante, a partir de la década de 1930, la incipiente demo-

Costa Brava comercial, Costa Brava real

cratización del turismo favorecida por la mejora de las comunicaciones y

Las fotografías realizadas por La Casa de la Postal entre los años

de los sistemas de transporte, así como del nuevo contexto político y cul-

1910/1915 y 1935, son un muy buen espejo de esta primera Costa Brava.

tural derivado de la instauración de la II República, acercaron al litoral y

Y lo son por el alcance de su cronología, ya que nos permite entender la

también a la Costa Brava a unos amplios sectores sociales que hasta

evolución que estas poblaciones y su sociedad experimentaron entre

aquellos momentos habían quedado al margen. La afluencia popular y

estas dos fechas extremas. Pero también y sobre todo lo son por su cuan-

masiva a las playas en jornadas festivas se convirtió en un hecho corriente

tía y diversidad temática. Como muy bien explica Pep Parer en su docu-

en estos años. Una cuestión que ponía sobre la mesa nuevos retos en la

mentado artículo, la edición de postales a la escala en que lo hizo la

gestión del fenómeno turístico y que, al mismo tiempo, prefiguraba lo que

empresa dirigida por Lucien Roisin, comportaba un esfuerzo y un des-

años después se convertiría en un fenómeno de masas.

pliegue de medios más que considerables. Las “excursiones fotográficas”

El creciente uso turístico de la Costa Brava comportó una progresiva

realizadas por Roisin o sus colaboradores, por encargo o por iniciativa

transformación del territorio en términos socioeconómicos y urbanísticos.

propia, requerían mucho trabajo y preparación y, evidentemente, genera-

En las poblaciones receptoras, el desarrollo de las actividades ligadas al

ban muchas más imágenes de las que finalmente serían editadas como

turismo -hostales y hoteles, restaurantes, casas de baños, servicios de

postales.

transporte...- que venían a complementar las actividades tradicionales

De esta manera, y al lado de las imágenes formalmente más comerciales

ligadas a la pesca, la agricultura y el comercio, devinieron rápidamente

o de uso turístico, el fondo de La Casa de la Postal conservado en el Arxiu

un activo de primer orden en las economías locales. Por otro lado, la apa-

Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (el Archivo Histó-

rición de las primeras grandes iniciativas urbanizadoras ligadas al turis-

rico del Instituto de Estudios Fotográficos de Cataluña), contiene muchas

mo y al veraneo -S’Agaró sería el ejemplo más destacado- mostraban las

otras fotografías que, realizadas por el autor en su momento, no acaba-

potencialidades económicas de un fenómeno que era percibido como una

ban de encajar con los imperativos comerciales del negocio y quedaron

gran oportunidad de desarrollo. Derivada de esta potencialidad y de la

inéditas o poco circuladas. La selección de un centenar de fotografías

propia realidad que se iba imponiendo en el día a día, lo que hasta aque-

entre un total de 1.400 nos ha permitido, así pues -y dentro del sesgo

llos momentos había sido resultado de iniciativas aisladas de particula-

inevitable derivado de la mirada subjetiva del autor- entrever una Costa

res y del empuje de sindicatos privados de iniciativa turística como la

Brava con toda su complejidad: la dirigida a los turistas que comercial-

Sociedad de Atracción de Forasteros fundada en Barcelona en 1908, se

mente más interesaba a Roisin, con los nuevos y flamantes estableci-

convirtió en una cuestión de Estado. La creación del Patronato Nacional

mientos hoteleros, las avenidas arboladas ideales para pasear, los

de Turismo en el año 1928 y el posterior traspaso de las competencias

establecimientos y las casetas de baños, las playas y los barcos sorpren-

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 287

dentemente llenos de turistas, y las vistas idílicas de la costa y el país

ROISIN, IMAGEN DE MARCA DE LA COSTA BRAVA | JOSEP PLAYÀ MASET

interior agrícola que, tal como argumenta Josep Playà en su artículo, con-

Cuando por Semana Santa de 1925, el joven pintor Salvador Dalí invitó al

tribuyeron enormemente a la creación de la imagen de marca Costa Brava.

poeta Federico García Lorca a pasar unos días en Cadaqués, éste aprove-

Pero a su lado, también podemos observar las imágenes del mundo del

chó aquella estancia para enviar postales a sus amigos siguiendo una

trabajo de los pescadores de Begur y l’Estartit, de los estibadores del

costumbre muy extendida.

puerto de Sant Feliu de Guíxols, del trabajo duro y anónimo de las muje-

“Como hoy ponemos tarjetas a todo el mundo no quiero que tú te quedes

res en Tossa y Cadaqués, las largas jornadas de los taponeros que pode-

sin ella”, le escribe Federico a su amigo Pepín Bello, una de las almas

mos imaginarnos bajo el perfil de las chimeneas de las fábricas de

intelectuales de la Residencia de Estudiantes de Madrid, en una tarjeta que

Palamós, la ropa tendida en los patios de las casas del Port de la Selva, la

en su anverso reproduce una foto del passatge de S’Aranella y que perte-

vida cotidiana en las calles de Portbou, el trabajo mezclado con juego de

nece a la serie de postales de tonos azulados que editó y popularizó Lucien

unos niños de l’Escala encargados de ir a buscar agua a la fuente, o la

Roisin. Está fechada el 14 de abril de 1925, y tanto ésta como otras envia-

imagen de unos marineros de la flota inglesa paseando por las calles de

das durante aquellos días a amigos como Benjamín Palencia, Manuel de

Roses impecablemente vestidos de blanco mientras una vecina los observa

Falla o Jorge Guillén, pertenecen a la llamada “serie azul” de la imprenta

discretamente desde el balcón.

de Roisin. “Estoy en Cadaqués, pueblecito de Gerona, como os dije, y una

Imágenes, así pues, de un gran valor documental que piden que nos

de las maravillas del Mediterráneo. No os podéis imaginar, acostumbra-

entretengamos en los detalles. Unos detalles que nos permitirán enten-

dos al mar de Málaga, este mar ‘Costa Brava’ lleno de ensenadas, de calas

der aquellos primeros momentos de convivencia y contraste entre las for-

y acantilados por los que asoman inmensos olivares y viñas, rocas color

mas de vida y trabajo tradicionales de aquellas poblaciones costeras y un

naranja y manchas verdes de pinares”, explica el poeta granadino en una

turismo incipiente que cada vez pedía más espacio. Pero también detalles

carta a su familia. Y les describe un viaje en barca “mientras la vela latina

que nos dejan entrever la bastante politización y el conflicto social latente

temblaba en el mar celeste, verde y lapislázuli” (1).

que se vivía en aquella època: las banderas republicana y catalana que

La fascinación que ejerció aquel paisaje en García Lorca fue tan intensa que

ondeaban en una barca cargada de veraneantes en la playa de Sant Pol.

para siempre habló con una admiración desenfrenada. Volvió al Empordà

El contraste entre los turistas relucientes y ociosos en las playas y terra-

la primavera de 1927 y en cartas posteriores repite esta añoranza: “Pienso

zas de los cafés, y la ropa remendada de los pescadores. Pero también

en Cadaqués. Me parece un paisaje eterno y actual, pero perfecto”, le

aquella pintada anónima de cariz obrerista que actúa como inquietante

decía en una carta a Anna Maria Dalí, la hermana del pintor. Y Salvador le

telón de fondo en una escena idílica de veraneo en la playa de Es Llané de

hacía presente el recuerdo con nuevas misivas. Se han conservado seis

Cadaqués, o en la barca que aquel pescador de Llançà bautizó con el

postales de Dalí a Lorca, enviadas desde Cadaqués (2), y todas son tam-

nombre de “Solidaridad”.

bién de la popular serie azul de Roisin. ¿Casualidad?

En definitiva, un conjunto fotográfico que pretende mostrar la cara más

En aquella época ya había otras postales de Cadaqués, editadas por Octavi

real de esta Costa Brava antes de la Costa Brava. La de antes de la llegada

Seriñana, E. Costa e Ivo Sala (de Cadaqués mismo) o Àngel Toldrà Viazo

del turismo de masas, con todas sus bellezas y su áurea de serenidad y

(Barcelona). Pero seguramente aquellas imágenes asépticas de Roisin,

equilibrio, pero también con todas sus contradicciones que no eran sino

despojadas del trasiego cotidiano, impregnadas de este azul marino que

las mismas que las del conjunto del país.

definía perfectamente este “mar Costa Brava”, debían seducir también a nuestros jóvenes artistas. Dalí defenderá en sus escritos la importancia de lo que llama el “dato fotográfico”, que remite al nuevo valor que logran

287

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 288

los paisajes, los objetos y las personas por el simple hecho de la trans-

Las postales de Roisin son el exponente de la industrialización de la ima-

posición fotográfica. Esta objetividad de la foto, dice el pintor, no es más

gen. Él y su laboratorio son pioneros en Cataluña en la comercialización

que “la captación de una realidad inédita” (3).

de un producto y sus postales azules son al mismo tiempo un objeto de

Seguro también que en las escasas tiendas del pueblo las postales de

consumo y un elemento de promoción. Y quién sabe si también influyeron

Roisin ocupaban un lugar preferente en las estanterías, como la última

en esta percepción idílica y romántica de la Costa Brava de los primeros

novedad llegada desde Barcelona. En cualquier caso, las palabras de

tiempos, tal y como nos la retratan muchos literatos y artistas.

Federico García Lorca nos muestran que ya a mediados de los años veinte

Las primeras postales de Roisin sobre la Costa Brava corresponden a la

el nombre de Costa Brava había hecho fortuna y que viajaba a lomos de

segunda mitad de la década de los años diez. Son en tonos sepia (ocasio-

un sistema de comunicación, el correo postal, que también se había con-

nalmente en blanco y negro), aunque generalmente aparece sobreimpreso

solidado como instrumento de comunicación. Y lo que ahora nos interesa,

en la parte superior y en color rojo el número de la serie, el nombre de la

en este rincón del litoral norte catalán el monopolio de la imagen postal

población (en mayúsculas) y el nombre del lugar concreto o la descripción

lo había asumido Lucien Roisin.

(“vista general”, “entrada a la población”). Y debajo su nombre: “L. Roisin,

El historiador de la fotografía de las comarcas de Girona, Emili Massanas,

fot. Barcelona”. En las primeras remesas, las postales llevan el nombre

fue el primero en afirmar que Roisin “posiblemente es quien ha impreso

del impresor, del que hace el encargo o de la tienda donde se venden.

un número más importante de postales de las comarcas de Girona. Las

Este dato nos permite conocer los establecimientos donde se vendían las

imágenes de las postales estaban hechas por diferentes fotógrafos e

postales, estancos sobre todo, pero también tiendas de ultramarinos. Así,

incluso por el mismo Roisin” (4).

hemos podido localizar inscripciones (siempre sobreimpresas en el reverso de la postal y con un cuerpo de letra más pequeña) como:

Pionero en el mercado de la postal

“Arturo Vicens. Estanco. Sant Feliu de Guixols”; “Edició Ivo Sala” (Cada-

Los pioneros de la fotografía de la Costa Brava tienen seguramente otros

qués); “Salvador Matas” (Torroella de Montgrí), “P. Ribas-Imprenta-

nombres como Josep Esquirol i Pérez (1874-1931), desde l’Escala; Ricard

Palafrugell”; “Juan Vilaró” (Lloret de Mar); “Vda. Xarnach-Estanc”

Mur i Dargallo (1880-1939), de Sant Feliu de Guíxols; Emili Casas i Mas-

(Palamós); “Vda. De Ramon Tomás” (Tossa); “Joaquim Serra-Librería-

bernat (1879-1951), de La Bisbal; Amadeu Mauri Aulet (1862-1939), de

Figueres”.

Palamós; Valentí Fargnoli i Iannetta (1885-1944), de Girona, o Sebastià

En una segunda etapa, Roisin decidió crear su propio producto y enviarlo

Jordi Vidal (1870-1945), de Palafrugell. Tampoco se puede decir que Roisin

directamente a los puntos de venta. Es el momento en el que pone en cir-

fuera el primero en publicar los pequeños álbumes o blocs, generalmente

culación la “serie azul” y los blocs de veinte postales. Hacía prácticamente

de veinte postales, ya que antes lo hicieron Josep Esquirol o Àngel Toldrà.

una serie para cada población importante. El álbum Cadaqués-Cabo de

Pero en cambio sí que podemos afirmar que convierte la imagen en icono

Creus, por ejemplo, pertenece a la serie 16 y lleva veinte postales nume-

y la introduce en un nuevo mercado hasta entonces inexistente.

radas del 300 al 320. Inicialmente estampó en el reverso la inscripción

Sus álbumes, de los que es podían recortar y enviar las diferentes posta-

“Reproducción prohibida”, pero pronto lo modificó: “Reproducción prohi-

les, se popularizaron desde principios de los años veinte, al mismo tiempo

bida-Marca registrada 53.425. L. Roisin, fot.-Barcelona”.

que se consolidaba la marca Costa Brava, aquella que un grupo de inte-

Y aún podríamos mencionar una tercera etapa, hacia los años 30, en la

lectuales y prohombres de la “Lliga” se habían inventado, dicen, durante

que edita una serie de postales coloreadas, menos conocidas, lo cual

el verano de 1908, en una comida en la finca El Paradís de Fornells, pro-

indica que hizo tiradas más cortas.

piedad de Bonaventura Sabater (5).

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 289

La promoción de la Costa Brava

genes que consideraba más apreciadas. Esto hace que en su obra editada

Las fotos de Roisin se convirtieron desde los años 20 también en material

vemos una determinada imagen estereotipada de la Costa Brava de los

indispensable para ilustrar libros, trípticos o revistas relacionados con la

años 20 y 30, mientras que el resto de su obra, que ha quedado en parte

Costa Brava. Por eso no ha de sorprender la presencia de su nombre en

inédita, refleja una imagen más real de los pueblos y su gente, pescado-

diversas guías. Da la sensación de que cuando a un editor le faltaba una

res, payeses, gente de los cafés, veraneantes. Haciendo una caricatura

imagen, siempre podía recurrir al laboratorio del fotógrafo francés. Men-

podríamos decir que son las dos caras de un mismo paisaje, el lado turís-

cionamos los casos más relevantes:

tico-romántico y el etnográfico.

- La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès, 1925. Se puede consi-

La postal era vista como el obsequio que se dirigía a un destinatario para

derar la primera gran guía de autor de la Costa Brava. Roisin está presente

que contemplara la belleza del entorno. En un tiempo donde la imagen no

con dos fotos: Playa de Empúries (la roca agujereada delante del hotel

disponía de los medios de comunicación de masas, la postal era un canal

Empúries, p. 138) y Roses (plaza Frederic Rahola y paseo Marítimo, p. 160).

que informaba de la geografía física y sentimental. Es fácil encontrar en

- Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya.

postales escritas de esta época una cruz encima de la imagen para indi-

Centre Muntanyenc Barcelonès, 1933. Guia bajo la dirección de Pere Pujol

car la situación exacta de la casa o el hotel donde se hospedaba el que

Casademont. El volumen V dedicado a las comarcas de Girona (con un

escribía. No tenía sentido así pues mostrar en las postales la dureza del

capítulo específico de la Costa Brava) recoge un mínimo de once fotos de

trabajo del campo o del mar, ni el estado lamentable de los caminos o las

Roisin. De la Costa Brava hay al menos tres: chica con redes de pescador

paredes de las casas desencaladas por el salitre que levantan el viento de

(p. 69) -cromo enganchado- y dos vistas de Palamós y Sant Antoni de

levante. En cambio, la tranquilidad y la serenidad que se desprende de las

Calonge (p. 53).

vistas de los pueblos, el mar en calma y el silencio de las calles eran un

- La Costa Brava. Guia-àlbum amb itineraris descriptius. Es una separata

reclamo para abandonar la ciudad y buscar el cobijo de estos pueblos de

de la edición anterior, de 1934. Incluye las dos fotos mencionadas de

la costa que empezaban a conocer el fenómeno del turismo.

Palamós y Sant Antoni de Calonge.

Las imágenes de postal de Roisin nos dan también la medida de lo que los

- Guía de la Costa Brava. José Pla. Ed. Destino, 1941. Las primeras edi-

creadores de la marca Costa Brava, los promotores de aquel incipiente

ciones contienen un gran número de ilustraciones sin explicar su proce-

turismo, querían dar. Con todo, la libertad del fotógrafo nos permite des-

dencia, si bien en una nota inicial se da la lista de los diversos archivos

cubrir ya el dilema que se planteaba entre los partidarios de la expansión

fotográficos y se menciona el de Roisin (al lado de Mas, Casas, Gaspar,

del turismo -que se dejaba entrever ya en las primeras urbanizaciones,

Jordi, Mauri y Zerkowitz). En un tríptico de propaganda de la obra también

hoteles y restaurantes- y los que pretendían mantener la privacidad de

constaba la colaboración de Roisin.

este paraíso virgen, una opción defendida por los arquitectos del Gatpac, pero también por los artistas y hombres de letras.

Un fotógrafo y dos tipos de imágenes

Las otras fotografías, aquellas que no acabaron como material de repro-

La selección de fotos de Roisin sobre la Costa Brava aquí reproducidas

ducción, nos muestran también los orígenes rurales de un litoral que

nos permite ahora redescubrir al autor y completar el perfil de su pro-

todavía no se había contaminado por el turismo. Las mujeres de Cada-

ducción. El artista viajaba por Catalunya con su máquina de fotografiar

qués que llevan el cántaro en la cabeza o las que lavan en el río de Tossa

dispuesto a todo lo que le atraía y al que se lo encargaba (a veces con la

de Mar, los pescadores desmallando sardina en l’Escala o subastando en

ayuda también de otros colaboradores). Después, una vez en el laborato-

Roses, son ajenos a una masificación que sólo se apuntaba en los años 30

rio, hacía una selección para editar en formato carta postal aquellas imá-

y que no cuajará hasta los años 60 del siglo XX. El contraste entre los

289

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 09/03/09 11:15 Página 290

autóctonos y los veraneantes era tan abrumadora como los dos mundos

LUCIEN ROISIN, FOTÓGRAFO Y POSTALERO | PEP PARER

que representaban. Eran los inicios del sueño de la Costa Brava. Los pro-

A una mayoría de ustedes, en efecto, el nombre de Lucien Roisin no les

motores del Ateneu Empordanès de Barcelona, que en el año 1925, lan-

sugerirá nada especial. No reconocerán un rostro o algún hecho eminente

zaron aquella guía pionera ya lo tenían bastante claro: “He aquí como no es

detrás de este nombre, aunque es casi seguro que alguna vez hayan topado

extraño que se hable también de magnos proyectos y de grandes empresas

con algún ejemplo de su obra: una postal.

que, con un acertado plan general, parece que muy pronto irán a la trans-

Removiendo postales antiguas por casa o por alguna feria de viejo, más

formación de este bellísimo trozo de nuestro Mediterráneo, haciendo así

de una vez se habrán encontrado con la frase “L.Roisin. Fot. Barcelona”,

más amable la general convivencia de los múltiples chalets y jardines ais-

firmando algunas de las imágenes que las ilustran.

lados, al unirlos sabiamente todos en un inmenso boulevard” (6).

Lucien Roisin, fotógrafo y postalero, fue uno de los profesionales más reconocidos y prolíficos de las décadas doradas que han tenido nunca las

Notas

tarjetas postales.

(1) Andrew A. Anderson y Christopher Maurer (eds.). Epistolario completo.

Desde principios del siglo XX hasta los años treinta, fotografió y editó

Federico García Lorca. Ed. Cátedra, Madrid, 1997.

miles de postales de paisajes y lugares singulares de Cataluña y de España,

(2) Rafael Santos Torroella (ed.). Salvador Dalí escribe a Federico García

produciendo series muy completas de postales, de temas y motivos muy

Lorca (1935-1936). Revista “Poesía”, nº 27-28, Ministerio de Cultura,

diversos.

Madrid, 1987.

Roisin fue importante no sólo por sus imágenes y por el volumen tan

(3) Salvador Dalí. La dada fotogràfica. “Gaseta de les Arts”, febrero 1929,

grande de trabajo realizado. Fue una persona tenaz, innovadora y con

p. 40-42.

mucha imaginación. Un catálogo extensísimo de postales editadas y sobre

(4) Emili Massanas i Burcet. Fotògrafs i editors a les comarques de Girona

todo, su propia tienda, “La Casa de la Postal”, en la Rambla de Santa

(1839-1940) . Quaderns de Fotografia. Dolors Grau, ed. Diputació de

Mónica de Barcelona, donde vendía al por mayor y al por menor sus edi-

Girona, 1998, p. 100.

ciones de postales, fueron los máximos exponentes de su trabajo.

(5) Para el relato sobre esta comida en la cual se habría puesto nombre al litoral gerundense se puede consultar La guía de la Costa Brava, de Josep

Pequeño apunte biográfico

Pla (Ed. Destino, 1941). El primer artículo en prensa donde se propone el

Las biografías que nos han llegado de Lucien Roisin son diversas y a

nombre de Costa Brava, siguiendo el modelo de La Côte d’Azur, lo publi-

veces contradictorias. La mayoría es el resultado de conversaciones con

caron Ferran Agulló, Pol, en La Veu de Catalunya, el 12 de septiembre de

su sobrina (Lucienne Roisin) o gente que conocía de cerca su trabajo.

1908, bajo el nombre de “Per una costa brava”.

Memorias orales que a veces, contrastadas con los hechos tangibles, -los

(6) La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès, 1925, p. 7.

negativos conservados, las postales impresas, las fechas de edición, etc.-, aportan más dudas que certezas. Faltos todavía de una investigación profundizada sobre su tarea, disponemos de una serie de datos, que al coincidir en varias fuentes, podríamos considerar como válidas. Roisin nace en París en 1876, en el seno de una familia parece que acomodada, y numerosa, con seis hijos, entre ellos Lucien. Estudia en un internado durante siete años donde aprende fotografía. Al

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 291

acabar su formación, abre un estudio en Montmartre, dedicándose a la

y ahora muchos fotógrafos han de diversificar sus ofertas y buscar otras

fotografía artística, hasta que un tiempo después y por indicación de un

alternativas profesionales. La especialización en diversos campos es prio-

amigo suyo, parece que un fotógrafo suizo (¿?), empezó a dedicarse a la

ritaria para muchos. Es el momento de la consolidación de los reporteros

fotografía para postales con un cierto reconocimiento1.

gráficos, tan prolíficos en la prensa ilustrada y el de la inauguración de

En 1897, con tan sólo 21 años, parece que Roisin llega a Barcelona, y es

lujosos y modernos estudios fotográficos, con retratistas de renombre,

contratado por el impresor Àngel Beltran por un período de tres años, con

atentos a nuevas tendencias estéticas como el pictorialismo. Y también

la tarea de abastecer la imprenta de negativos para su publicación.

es el momento en el que muchos fotógrafos trabajan, casi siempre anó-

Acabado el período de contratación en 1900, Roisin se instala por su cuenta

nimamente, para empresarios o impresores que editarán sus imágenes

y el primer trabajo que se le conoce son unas fotografías de Sant Josep de

en catálogos o anuncios impresos, o harán postales, cuyos principales

la Muntanya, en el barrio de Gràcia de Barcelona, editadas en postal por

clientes eran los ávidos coleccionistas5. Estas tendencias profesionales,

el impresor Ramon Rosselló i Ràfol.

tendrán su máximo esplendor a lo largo de la década de los años veinte y

Volvemos a tener noticia de su actividad con una serie de postales pano-

parte de la de los treinta, pero es en el período de antes de la I Guerra

rámicas, datadas aproximadamente en el año 1910. Esta serie de posta-

Mundial cuando se pone la semilla de esta evolución.

les, firmadas por Roisin, están íntimamente relacionadas con una serie

Y es la guerra la que da un giro a la vida de Lucien Roisin. Sabemos que

de postales panorámicas editadas por el famoso editor de postales bar-

Roisin va a la guerra. Su país, Francia, es uno de los principales implica-

celonés Àngel Toldrà Viazo, de características parecidas en temática, cro-

dos. Tiene treinta y ocho años y parece que fue movilizado, sirviendo

nología y realización técnica2. En este período es posible que Roisin y

durante dieciocho meses en el frente de Verdun. No sabemos si sirvió con

Toldrà tuviesen una importante relación laboral. Así lo afirmó en una

un arma en la mano. Lo que es cierto es que Roisin hizo fotografías del

entrevista la sobrina de Roisin, donde explicaba que su tío tuvo esta rela-

frente y la retaguardia, imágenes que muestran la vida de los soldados y

ción de trabajo, con bastantes tropiezos y discusiones.

la devastación de pueblos y ciudades6.

Lo cierto es que en estos años Roisin ya tiene una valía profesional indis-

Roisin vuelve en 1917 con dos de sus sobrinos (Robert y Lucienne Roisin),

cutible como fotógrafo industrial y de paisajes. Trabaja fotografiando entre

huérfanos a causa de la misma guerra.

otros temas, edificios singulares, interiores de fábricas, u obras de

Roisin y su mujer, Anita Sierra, ahijan a los sobrinos, que cuando crezcan

infraestructuras importantes como las de la urbanización de la montaña

serán una parte activa e importante del negocio familiar.

de Montjuïc3. Es en estos años cuando parece que Roisin decide centrarse

La década de los veinte y a principio de los treinta es para Roisin una

más en el negocio de las tarjetas postales, editándolas y firmándolas él

época de éxitos y crecimiento. Una parte importante de sus clientes son

como “L.Roisin, fot.Barcelona”, compartiendo en muchas ocasiones el

empresarios y entidades que le encargan reportajes fotográficos. Fábri-

resultado final con quien posiblemente se las encargaba, (Llibreria Güell,

cas, talleres, manufacturas de todo tipo, hoteles, restaurantes y meren-

de Tàrrega, o Arturo Vicens, estanco, de Sant Feliu de Guíxols o Juan Vilaró

deros, escuelas, actividades lúdicas y festivas de todo tipo, etc., serán

de Lloret de Mar)4.

temas de las fotografías que después Roisin editará en álbumes y blocs

Al iniciarse el siglo XX, el negocio de las tarjetas postales fue una salida

de postales para promoción y propaganda. También las editoriales

importante para muchos de los fotógrafos de la época, en la que la profe-

encuentran en su archivo multitud de imágenes. Y sobre todo, los princi-

sión sufría una fuerte crisis a causa de un creciente intrusismo profesio-

pales clientes, los coleccionistas, que haciendo turismo o no, compran las

nal. En el período de antes de la Gran Guerra, la fotografía amateur está

series de postales tan bellamente editadas por la conocida popularmente

en plena eclosión. Los estudios fotográficos no trabajan tanto como antes

como “Casa de la Postal”. Como ya he dicho, la oferta es sorprendente y

291

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 292

variadísima. Series de postales solas, editadas en forma de librillo o bloc,

las que forman el catálogo de la popular “Casa de la Postal”, costaban

en acordeón desplegable, álbumes completos y fotografías panorámicas

mucho trabajo y preparación. Por petición de algún comerciante, empre-

y con temáticas y motivos para todos los gustos.7

sario o entidad, o por iniciativa propia, Roisin o sus colaboradores, se diri-

La actividad es incesante. Mientras Roisin junto a su sobrino da vueltas

gían a las villas y pueblos para hacer su trabajo, sabiendo muy bien qué

por España haciendo fotografías, -algunas biografías explican que mien-

había que retratar. Se tenía que trasladar todo el equipo y las pesadas pla-

tras Roisin fotografiaba las ciudades importantes, el sobrino se dedicaba

cas de vidrio de los negativos, seguramente en carro en los primeros

a hacer los alrededores de las mismas-, su sobrina Lucienne se encargaba

tiempos, y en automóvil ya en los años veinte y treinta, y buscar lugar donde

de la tienda.

hospedarse. Se buscaban los mejores puntos de vista y se escogían las

Este volumen de trabajo, la demanda creciente y las tareas propias de la

mejores horas de luz para sus propósitos. También había que dirigirse a

gestión del negocio que es la “Casa de la Postal” como editora de tarjetas

la gente, hablar con quien hiciera falta, payeses, pescadores o comer-

postales, lleva a Roisin a buscar la colaboración de otros fotógrafos. Para

ciantes, para que les indicasen los mejores parajes, las mejores vistas y

poder mantener y mejorar las series de postales e imágenes del país,

los caminos para llegar. Los fotógrafos que hacían este trabajo se tenían

sabemos que Roisin hace tratos con fotógrafos locales que irán abaste-

que implicar en el territorio y su gente, se tenían que relacionar y la mejor

ciendo con nuevas vistas su catálogo. Las postales, sin embargo, continúan

prueba es la calidad de las postales y las colecciones editadas.10

firmadas por Roisin como marca comercial.8

En 1931, Lucien Roisin traslada su tienda “Casa de la Postal”, del Passeig de Sant Joan 18, a la Rambla de Santa Mònica 29, ampliando un negocio

Son de esta época importantes series de fotografías hechas en varios

que llega a contar con más de diez trabajadores.11

lugares de España, -País Vasco, Andalucía, Madrid, y también muchas de

La Guerra Civil española rompe una dinámica realmente espléndida. Al

las series realizadas en Cataluña y Baleares-. Las comarcas de Girona y

empezar la guerra, Roisin sale del país y se instala en Marsella con su mujer

muy especialmente la Costa Brava, destino turístico emergente, también

y sus dos sobrinas, donde residirán durante los tres años del conflicto.

reciben la visita de los Roisin,- o de alguno de sus colaboradores-, más

Vuelve una vez finalizada la guerra y muere en 1943 en Barcelona a la

de una vez.

edad de sesenta y siete años. El 12 de febrero es enterrado en el cemen-

Un estudio más detallado del material fotográfico depositado en el

terio de Montjuïc de la ciudad.

Archivo Histórico de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, IEFC,

Pero el negocio continua durante veinte años más dirigido por su sobrina,

con relación a las imágenes de la Costa Brava, nos da una idea de la com-

Lucienne, su sobrino y su mujer. La casa Roisin continuará editando pos-

plejidad de la tarea llevada a cabo. El estudio morfológico de los negati-

tales y dando salida al extenso fondo de imágenes del cual disponen.12

vos conservados, -los formatos y las diferentes marcas propias de los

En el año 1962 la “Casa de la postal” cierra, obligados por exigencia del pro-

portaplacas o chasis, los procesados característicos-, y también la cali-

pietario del local donde se encuentra el establecimiento. Por desavenencias

dad de las imágenes con relación a las ópticas, -desenfoques, aberracio-

entre ellas, la cuñada de Lucienne malvende todo el fondo de Roisin a un tra-

nes, longitudes focales…-, sitúan en cuatro como mínimo, las visitas o

pero, dispersándose y perdiéndose seguramente una gran parte de material

salidas fotográficas por diversas poblaciones de este territorio. Fotogra-

y toda la documentación asociada a la empresa. Afortunadamente Lucienne

fías hechas sobre cuatro formatos de negativos diferentes, -13x18, 11x15,

pide ayuda a un antiguo cliente, y consiguen de la Editorial Labor el dinero

10x15, 9x14-, correspondientes a diferentes tipos de cámara, diferentes

necesario para recuperar el fondo.

épocas y posiblemente realizadas por diferentes manos.9

A manos de la editorial Labor el fondo sobrevivió, haciendo uso de las

Las “excursiones fotográficas” a la búsqueda de nuevas imágenes, como

imágenes para diversas publicaciones, hasta su cierre.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 293

Con la desaparición de la editorial, por fortuna lo que podía haber sido

Como ya hemos visto, la presencia aún hoy del Fons Roisin, la debemos a

otra incertidumbre para el futuro del material, acabó bien.

una cadena de casualidades y de voluntades acertadas, que han hecho

En 1995, lo que todavía quedaba del fondo de Lucien Roisin ingresa en el

posible su existencia. Una parte de la cadena importantísima ha sido el

Archivo Histórico de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, donde

trabajo riguroso y excepcional, llevado a cabo durante años, en el Arxiu

todavía se conserva y donde desde hace años se trabaja para su recupe-

Històric de l’IEFC, de recuperación y estabilización de los materiales de la

ración con una catalogación y digitalización exhaustiva, con la voluntad de

colección, junto con otras colecciones de la misma importancia.

difundir y preservar lo que es un patrimonio de todos.

Gracias a estos esfuerzos, la cadena puede seguir con iniciativas como la

También encontramos material de la casa Roisin en el Arxiu Nacional de

presente exposición, que quiere dar a conocer una parte de este fondo, de

Catalunya y en el Arxiu Fotogràfic del AHCB, del Ayuntamiento de Barcelona.

este patrimonio que es de todos, dando un paso más hacia el conocimiento colectivo del que nos hace tal y como somos.

A modo de conclusión La recuperación de fotografías históricas es una tarea agradecida en sí

1

misma. La visión de “tal como éramos”, siempre ha despertado el interés

mación de que Roisin se dedica a la “fotografía artística”. Suponemos que

de mucha gente. Hacer un repaso a nuestra historia, de nuestros entor-

este hecho es entre los años 1895 y 1897. Las salidas profesionales de un

nos ayuda a conocernos tal y como somos. Pero es fácil caer en la anéc-

joven fotógrafo acabados sus estudios, tenían que estar limitadas por la

La referencia biográfica conservada, no obstante, no aclara nada la afir-

dota y darnos por satisfechos sólo con la simple visión de lo que fue.

inexperiencia y por la falta de recursos. Pero es en la década final del

El estudio de las colecciones fotográficas en profundidad, su morfología,

siglo XIX donde la evolución continua de la industria, aporta cambios

la biografía de los fotógrafos implicados, puede aportar conocimiento y

importantísimos a las técnicas fotográficas y fotomecánicas, abriendo un

junto con otras ciencias como la historia, la antropología u otras de carác-

abanico cada vez más amplio de posibilidades. Son los años de la instan-

ter técnico e industrial, puede completar un panorama de la sociedad y de

taneidad, de la fotografía en la calle, de las mejoras en las técnicas de ilu-

la evolución y del progreso de ésta.

minación y la mayor rapidez en las técnicas de copia y reproducción.

Por eso son necesarios estudios serios y la aplicación de técnicas de

Aparecen las publicaciones ilustradas con fotografías y las tarjetas pos-

recuperación y conservación que garanticen la preservación de un patri-

tales se ponen de moda. Es posible que el joven Roisin, tenaz y preparado

monio que por ser habitual, a veces olvidamos. Estamos rodeados de foto-

se dedicara a la fotografía de estudio convencional, retratista, y también

grafías, es tan “fácil” hacerlas y tenemos tan asumida su presencia en

a la fotografía de calle o como se decía en la época a hacer vistas de lo

nuestro día a día, que infravaloramos muchas veces, lo que la fotografía

natural.

puede significar.

En cuanto al éxito de Roisin como postalero en Francia durante su juven-

Hoy en día tenemos magníficos ejemplos de esta voluntad, por parte de

tud, -como afirman algunas biografías-, las búsquedas llevadas a cabo

entidades públicas y privadas y de los profesionales dedicados a la custo-

tanto en catálogos de subasta de postales y fotografías, como en el catá-

dia del patrimonio histórico, de aplicar recursos y las técnicas y el rigor

logo de la BNF, no aparece ninguna referencia con este nombre. Quizás

científico necesario para la recuperación de colecciones fotográficas.

no fue tan famoso o simplemente trabajó para otro y las postales editadas

Como ejemplo me permito citar el CDRI de Girona, entre otros de Cata-

no llevaban su nombre.

lunya y de España, y del que además tenemos que aplaudir la iniciativa de

2

las Jornadas Antoni Varés, que tanto han hecho para abrir caminos de

MHCB, usaron estas imágenes para hacer un juego comparativo, recre-

entendimiento y conocimiento entre los profesionales.

ando los mismos puntos de vista con fotografías actuales. En esta expo-

En la exposición “Barcelona & Fotografía”, celebrada en 2005 en el

293

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 294

sición se atribuía la autoría de las imágenes a L.Roisin, incluso las firma-

mos editaban, como Valentí Fargnoli, Amadeu Mauri o el reconocidísimo

das como A.T.V.

Josep Esquirol.

Hay otra conexión posible, que relaciona directamente la producción de

6

postales de ambos personajes y es la coincidencia durante un tiempo

Fotogràfics de Catalunya. Son imágenes impactantes, por su calidad y

determinado de la producción de postales, idénticas en su técnica de

capacidad de descripción. No son fotografías del frente en guerra o de

impresión, tamaño y letras sobreimpresas, -parecen hechas en la misma

acciones bélicas explícitas. Son imágenes de la retaguardia y de la des-

Estas imágenes se conservan en el Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis

imprenta-, a pesar de ser de localidades diferentes. ¿Coincidían con el

trucción de la guerra, muy sinceras y directas. El hecho de que estas imá-

impresor, o quizás era Toldrà Viazo el que producía durante un tiempo las

genes estén en su fondo personal genera dudas de si realmente Roisin

postales de Roisin? (AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals. AM-P.709.

fue a la guerra movilizado o como profesional de la fotografía.

3576-Valls. Calle de los judíos. Ed.A.T.V. Circulada 21-01-1914, y AM-

7

Una prueba de la consolidación de la empresa la encontramos en la par-

P.711. 13. Tàrrega. Plaça del Carme. L. Roisin, fotógrafo, para la Llibreria

ticipación de la Casa de la Postal en la Exposición Internacional de Bar-

Güell de Tàrrega, circulada el 6-02-1914).

celona de 1929 con un estand donde muestra sus productos. (Fotografías

Y otra coincidencia aún más directa, que era la de tener los mismos clien-

del estand ACM-9-4404 y ACM-9-4406).

tes. Encontramos postales editadas para Arturo Vicens, estanquero de

8

Sant Feliu de Guíxols, tanto de A.T.V. como de Roisin, y circuladas con

mos ejemplos de esta diversidad de autorías. La gran variedad de forma-

pocos meses de diferencia. Quizás Roisin continuó el negocio de Àngel

tos de placas sobre soportes de vidrio, nitrato o acetato, con marcas

Toldrà Viazo allí donde él lo dejó ¿le traspasó los clientes? Estas coinci-

propias de cámaras y chasis diferentes, con procesados diversos, (forza-

dencias parecen indicar que sí. Sin embargo es necesaria una investiga-

dos, refuerzos, retoques…), indican una multitud de manos de diversos

ción más exhaustiva y la pérdida por parte de la familia de L. Roisin de la

profesionales. La calidad expresiva de las imágenes y algunos puntos de

documentación comercial que podía reflejar estos tratos, hace muy difícil

vista indican también estilos diferentes en la forma de trabajar.

esta tarea. (AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals. AM-P.755. 3035. Sant

Hay otros indicadores tangibles que llevan a pensar en la colaboración

Con un estudio formal de los negativos de la colección Roisin, encontra-

Feliu de Guixol. Playa de San Pol. Ed. A.T.V. Circulada 09-10-1915, y AM-

probada de otros profesionales de España. Encontramos algunos sobres

P. 759. Puerto de Sant Feliu de Guíxols. de L. Roisin, circulada el 16-02-

de negativos con el nombre de otros profesionales, (ACM-9-23416. Encie-

1916, ambas editadas para el Estanco de Arturo Vicens).

rro de los toros corriendo por la calle Estafeta, con sello de B.Rupérez.

3

Calceteros 12, Pamplona). También se han comparado negativos casi

“Montjuïc, primera mirada”. Exposición en el Arxiu Fotogràfic, del AHCB.

Fotografías de L. Roisin datadas en 1916-1917. 4

idénticos con otros, de reconocidos fotógrafos, como Esquirol en unas

AHCB. Fons Apel·les Mestres. Postals: Postal de Tàrrega. L. Roisin, fotó-

imágenes de l’Escala o notas manuscritas de Roisin detrás de las Prue-

grafo, para la Llibreria Güell, circulada el 6-02-1914. Postal de Sant Feliu

bas de imprenta de algunas postales indicando que la postal tiene que ir

de Guíxols, para el Estanco d’Arturo Vicens, circulada el 16-02-1916.

“sin firma, el cliché no es mío” (FCM-9-4725. prueba de imprenta. Llansà.

5

Contemporáneos a la tarea de Roisin, encontramos fotoreporteros de

Puerto El Castella).

renombre como Alessandro Merletti, o Frederic Ballell entre otros, a los

9

retratistas Audouard o Napoleón, con sus lujosos estudios fotográficos y

cm. Es el más antiguo, y suponía trabajar con elementos aparatosos y

Cronológicamente el primer formato que hay que mencionar es el 13x18

a postaleros como Àngel Toldrà Vaizo, Jorge Venini o los editores Missé

pesados, cámara, trípode, maletas portaplacas... Las imágenes realiza-

Hermanos. Las tierras de Girona tuvieron un gran número de fotógrafos

das en este formato las podemos situar entre 1905 y 1920 aproximada-

de renombre, que destacaron sobre todo por las postales que ellos mis-

mente, aunque el formato perduró muchos años más, y encontramos

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 295

ejemplos de estas imágenes en poblaciones como Blanes, Cadaqués, l’Es-

de acordeón de pequeño formato, cromos o impresiones en libros o publi-

cala o Sant Feliu de Guíxols. Formalmente son imágenes preparadas, con

caciones, y enmarcado en los años 40 y 50.

gente posando, planos generales y vistas descriptivas. Una imagen muy

10

ejemplar es el retrato de grupo de unos niños con unos carretones. La

fotógrafos locales, que podían conocer de primera mano lo que podía

Esta relación con el territorio también hace pensar en la presencia de

pose estática de los personajes y la sombra del fotógrafo con la cámara

ser de interés.

sobre el trípode evidencian la preparación de la escena y la limitación téc-

11

nica para captar imágenes con espontaneidad. (ACM-9-7123. L’Escala).

del Anuari Riera, (AHCB y Arxiu històric Cambra de Comerç i Navegació

Los formatos 11x15 y 10x15 están más cerca en el tiempo y abren una

de Barcelona), comprobamos lo siguiente:

época, más moderna, que podemos situar entre los años veinte y los

1921.- No hay ninguna referencia.

treinta. Los formatos son muy parecidos. Técnicamente son mejores,

1924.- ROISIN, Lucien. Fotografía industrial. Salón S.Juán 131 1º 1ª.

ofrecen más rapidez, más sensibilidad efectiva y más ligereza. La equiva-

1930.- ROISIN, Lucien. Fotografía industrial. Tarjetas postales.

P.San Juán 18.

lencia técnica de los formatos, difiere en este caso, en la calidad de las imágenes que resultan entre ellos dos. Comparativamente, las imágenes

1933.- ROISIN, Lucien. Fotografía industrial. Tarjetas postales.

Rambla Santa Mónica 27.

de formato 11x15 parecen peor acabadas, con enfoques más críticos, algunas aberraciones propias de una calidad de óptica inferior, pero a la

Consultando los listados de comerciantes de los números disponibles

1936.- ROISIN, Lucien. Postales y ampliaciones fotográficas.

Rambla Santa Mónica 29, (ya no consta como fotógrafo).

vez con tomas más osadas, más atrevidas, con retratos más cercanos, con situaciones de movimiento, con gente trabajando… Las imágenes de for-

1941.- ROISIN, Lucien. Tarjetas postales. Rambla Santa Mónica 29.

mato 10x15 quizás son menos comprometidas, con una cierta distancia,

1945.- Sobrino de Lucien ROISIN. Tarjetas postales.

Rambla Santa Mónica 29.

sobre todo de las personas que aparecen. Parecen encabalgarse en el tiempo los diferentes formatos y parece intuirse la presencia de dos fotó-

1961.- Sobrino de Lucien ROISIN. Tarjetas postales. Rambla

Santa Mónica 4 (cambio de numeración).

grafos con visiones y maneras de trabajar distintas. Una época quizás más reciente, la representan las placas de formato 9x14

12

Véase la nota 11.

que creo se enmarca en los años treinta. La visión de estas imágenes es más general, más descriptiva. Planos generales, descripciones paisajísticas y personas con una presencia más accidental, aunque compositivamente son muy correctas. Para acabar, encontramos imágenes en formato 6,5x9, muy pocas. Este formato es más propio de la posguerra, de los años cuarenta y era un formato usado sobre todo por fotoreporteros. No era un formato pensado para la edición de postales. El tamaño reducido del negativo, obligaba a hacer ampliaciones e internegativos que complicaban el trabajo de edición en fototipia o fotocolografía y por tanto la encarecían. En el conjunto de la colección Roisin las placas de este formato acostumbran a ser duplicados o reproducciones de copias de otros negativos de formato más grande y se hacían para la producción de otros productos, como librillos

295

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 296

CRONOLOGÍA 1908

1917

-Artículo de Ferran Agulló, Pol , en La Veu de Catalunya (12-IX-1908) en el

-Inauguración del edificio del museo de Empúries.

que le da el nombre de Costa Brava al litoral entre Blanes y Portbou. -Inicio de las excavaciones de Empúries.

1919

-Creación de la Societat d’Atracció de Forasters i Sindicat d’Iniciativa de

-Se publica la revista Costa Brava (1919-1922) en l’Escala. En el primer

Barcelona (Sociedad de Atracción de Forasteros y el Sindicato de Inicia-

número Victor Català publica el poema Costa Brava.

tiva de Barcelona). -El arquitecto Nicolau M. Rubió i Tudurí firma las primeras obras del jar1909

dín de Santa Clotilde, en la finca del Dr. Raül Roviralta, en Lloret de Mar.

-Hallazgo de la estatua de Asclepio, dios griego de la medicina, en Empúries. 1910

1920

-Picasso pasa una temporada en Cadaqués.

-Se aprueban los estatutos de la asociación Cau de la Costa Brava para la

-Josep Paradís (El Gambo) construye el Hotel Empúries.

constitución de un museo en Palamós. -En Lloret de Mar se abre el primer hotel que lleva el nombre de Costa

1912

-Se inventa y se aprueba el nombre de “La Côte Vermeille”, marca turís-

Brava. -Vicenç Gandol abre los baños de Sant Pol, en Sant Feliu de Guíxols.

tica del litoral comprendido entre Cerbere y Collioure. 1921 1913

-El industrial alemán Karl Faust, arraigado en Barcelona, inicia la compra

-Manuel Cazurro y el fotógrafo Josep Esquirol publican Guía de Ampurias

de viñas en Blanes para crear los jardines Mar i Murtra.

y de la Costa Brava catalana. -El hotel Georoglífic, de La Fosca de Palamós, se anuncia en la prensa y promueve “excursiones a la costa brava y cuevas”.

1922 -Aparece la primera guía formal de la Costa Brava, editada por el Centre Excursionista de Catalunya.

1914

-Inauguración de los baños de Sant Elm, en Sant Feliu de Guíxols.

-El médico Ignacio Melé inicia las excavaciones de la villa romana de Tossa. -I Juegos Florales de Lloret de Mar. Ruyra propone el nombre de Costa Serena en lugar de Costa Brava.

1923 -Josep M. de Sagarra publica Cançons de rem i de vela, ambientado en el Port de la Selva.

1916 -Coinciden en Tossa varios artistas e intelectuales que estaban en Barcelona y huían de la I Guerra Mundial (Francis Picabia, Olga Sacharoff, Otto Lloyd, Marie Laurencin, Albert Gleizes).

1924 -Josep Ensesa se instala en su casa de Senya Blanca, de S’Agaró, construida por Rafael Masó.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 297

1925 -El Ateneu Empordanès de Barcelona publica su Àlbum-guia de la Costa Brava.

-Madeleine Carroll conoce la Costa Brava y acaba comprando una casa en el paraje del Treumal, en Calonge.

1927 -Llegada del matrimonio Woevodsky. Compran los terrenos de Cap Roig e inician la construcción del castillo que se inaugura parcialmente en 1929. -Josep Pla inicia una serie de artículos de “Viatge a Catalunya” en La Nau.

1935 -Auspiciada por la Generalitat y con representación de los diferentes actores implicados, se celebra en Girona la Conferencia Costa Brava con el objetivo de ordenar el desarrollo turístico del litoral.

1928

-Derivado de ésta, se crea el Patronato de la Costa Brava.

-Jaume Marill crea la agencia Viajes Blaus, cruceros por la Costa Brava.

-Inauguración del museo de arte contemporáneo de Tossa.

1929

1936

-Salvador Dalí invita a Paul Eluard, Gala, René Magritte y Camille Goe-

-Inicio de la Guerra Civil. Se abre un paréntesis en el desarrollo turístico

mans a Cadaqués. Al año siguiente se compra la barraca de Portlligat.

de la Costa Brava que no se cerrará hasta la década de 1950.

-I encuentro sardanista de la Costa Brava en Sant Feliu de Guíxols. 1930 -J. M. Sert compra el Mas Juny, de Palamós.

-Filmación de la película “L’age d’or” en el Cabo de Creus. 1932 -El Patronato Nacional de Turismo traspasa a la Generalitat sus oficinas y servicios a Catalunya (Portbou, la Jonquera, Girona, Barcelona, Puigcerdà y Tarragona). A partir de este momento, el servicio es ofrecido por la Oficina de Turisme de Catalunya. -Inauguración del Hotel La Gavina de s’Agaró. 1933 -Marc Chagall se instala en Tossa y la definirá como el paraíso azul. -Sagarra publica El cafè de la Marina. 1934 -Reunión del Consell de Govern de la Generalitat, presidido por Lluís Companys, bajo el pino de Santa Cristina, de Lloret de Mar.

297

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 298

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 299

LA COSTA BRAVA AVANT LA COSTA BRAVA

FRANÇAIS

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 300

MAGDA CASAMITJANA I AGUILÀ | MAIRE DE ROSES Le 12 septembre 1908, jour où, dans La Veu de Catalunya, Ferran Agulló

Cependant tout n’est pas si simple. Bien vite on s’est rendu compte que

publia l’article “Per la costa brava”, est considéré comme celui du baptême

cette innombrable avalanche d’étrangers qui s’établissaient sur la Costa,

littéraire du littoral des régions de Girona. Cela fait maintenant 100 ans.

que tout cet incontrôlable va-et-vient de touristes et de campeurs repré-

L’exposition photographique que présente ce catalogue témoigne d’une

sentaient une sérieuse menace, non seulement pour les droits qu’ont les

époque au cours de laquelle se sont établies les bases du tourisme, prin-

habitants des villages côtiers de jouir eux aussi des beautés des lieux,

cipal moteur économique de la Costa Brava du XXe siècle. Mais c’est aussi

mais surtout pour le prestige même du lieu, encore peu préparé à rece-

une preuve de la cohabitation entre cette activité touristique naissante et

voir, du jour au lendemain, une aussi grande affluence de voyageurs.

les industries traditionnelles, la pêche et l’agriculture.

Costa i Déu, Joan i Rovira, Joan. Joan Vallès i Pujals a la Conselleria d’Obres Públiques de la Gene-

La commémoration du centenaire de la Costa Brava nous offre l’occasion

ralitat. Reportatge de l’obra que ha de transformar Catalunya. Barcelona: Llibreria Verdaguer,

de nous interroger sur le modèle créé. La Costa Brava dispose d’une forte

1936. (pp. 139-142)

composante identitaire qui doit savoir s’adapter aux actuels changements sociaux tout en affrontant le défi que représente pour elle la nécessité de

En lisant ce texte, notre premier réflexe nous renvoie certainement à la fin

se diversifier économiquement et de jouer la carte de la qualité et de la

des années 60, vers une Costa Brava où le tourisme de masse était déjà

durabilité environnementale.

un fait, et à un moment où ce phénomène commençait aussi à montrer

Le riche patrimoine historique et culturel qui s’étend le long de nos côtes

clairement que le gros lot que supposait la manne touristique pour les

lui réserve un rôle de leader, surtout en Empordà. La capacité que nous

finances locales post-autarciques amenait implicitement une transfor-

aurons de faire affleurer notre patrimoine historique, culturel et naturel est

mation radicale et irréversible du territoire et de la société qui le recevait.

intimement liée à la capacité de diversification de notre offre touristique.

Comme le dit le texte « tout n’était pas si simple ».

Cent ans sont une date importante, ils nous donnent l’occasion de mar-

Et cependant, le lecteur ne sera pas peu surpris d’apprendre que ce texte fut

quer un arrêt et de contempler notre passé pour reconsidérer la Costa

publié au début de l’année 1936, quelques mois avant que n’éclate la Guerre

Brava à venir. L’Exposition “la Costa Brava abans de la Costa Brava, foto-

civile et quelques mois après la réunion, au Théâtre municipal de Gérone, de

grafies de la Casa de la Postal, 1915-1935” est un outil : elle nous rappelle

la Conférence Costa Brava : une réunion des communes, des organismes et

qui nous sommes et d’où nous venons. Où nous voulons aller ne dépend

de tous ceux qui, dans cette zone géographique, étaient touchés par cette

plus que de nous.

utilisation touristique croissante, une réunion qui avait été organisée sous les auspices de la Generalitat républicaine et dont surgirent le Patronat de Turisme et l’Associació de Municipis de la Costa Brava (Association des com-

LA COSTA BRAVA AVANT LA COSTA BRAVA | JAUME SANTALÓ

munes de la Costa Brava) ; deux organismes qui, selon les termes alors

Le tronçon de côte catalane qui s’étend de Blanes à Llançà (sic), que

employés, auraient la mission  “d’organiser” la Costa Brava, de mettre un

Ferran Agulló a baptisé du nom de “Costa Brava”, est aujourd’hui l’une des

certain ordre dans un phénomène touristique qui, avec la brusque poussée

régions les plus connues au monde de par sa beauté. Des nuées de

des deux décades antérieures, avait déjà commencé à créer des problèmes

curieux y viennent en vacances de tous les coins de la terre, à la recherche

sur le territoire et risquait de ne plus pouvoir être contrôlé.

d’une vie simple (...) Les journaux et les revues de Paris, de Prague, de

Dans le cadre du Centenaire de la marque Costa Brava célébré en cette

Berlin , de Londres, de Rotterdam écrivent “Costa Brava” comme si ces

année 2008, le livre que vous tenez entre les mains désire précisément

deux mots faisaient déjà partie de leur langue (...)

centrer l’attention sur cette période de création, encore peu connue ; une

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 301

période pendant laquelle ont été assises les bases de son ultérieur déve-

catalan conservateur- avaient conçue comme une pièce essentielle dans

loppement et pendant laquelle fut traitée, en même temps, une bonne par-

le projet « noucentista » ou Art Nouveau de la Catalogne urbaine et de la

tie des débats et des controverses qui réapparaîtraient avec la restauration

Catalogne aux racines classiques que l’excavation systématique des

démocratique de 1977, mais dans un contexte bien différent, de pleine

ruines d’Empúries faisait affleurer et qui, déjà ces années-là, avait provo-

insertion dans le tourisme de masse. L’ambiguité apparente de son titre -

qué plus d’une ironie malveillante. Mais aussi une Costa Brava populaire

La Costa Brava abans de la Costa Brava /La Costa Brava avant la Costa

et démocratique, singulière et ouverte au monde : celle des pêcheurs, des

Brava- veut jouer précisément là-dessus, sur la perception tronquée que

bouchonniers et des artisans que Josep Pla sut si bien décrire en 1934

l’on a généralement aujourd’hui de cette question et elle veut insister sur

dans son Viatge a Catalunya mais qui ne pouvait déjà plus être la même

le fait qu’avant cette Costa Brava que nous avons tous en tête -celle du tou-

dans le Guía de la Costa Brava que ce même Pla éditerait en 1941.

risme de masse, qui a débuté dans les années 50 et 60- avait déjà existé une première Costa Brava, organisée, avec une marque commerciale

Artistes, estivants et touristes

consolidée et de premières controverses autour du modèle à suivre.

Dans le processus de création de l’image et de la marque Costa Brava, il

La Costa Brava, cette définition frappée par le journaliste Ferran Agulló

faut réserver un espace particulier aux peintres et aux écrivains qui, à

en 1908 dans les pages de La Veu de Catalunya et qui deviendra rapide-

diverses époques de leur vie, vinrent s’y installer pour travailler, suivant

ment une marque commerciale à succès se référant à tout le littoral qui

par là une tendance générale de fuite de la ville et de retour à l’équilibre

s’étendait de Blanes à Portbou, fut un phénomène touristique qui se déve-

entre homme et nature qui, dès la fin du XIX e siècle, avait emmené une

loppa de façon absolument notable au cours des années 20 et 30. Et ce à

bonne partie des cercles artistiques parisiens- et donc européens- vers le

un point tel qu’il fallut étudier la nécessité de créer les mécanismes et

paradis du Sud, dont la côte d’Azur était alors le paradigme. Des peintres

contrôles institutionnels qui permettraient, d’une certaine façon, de

pionniers comme Joaquim Mir, Francesc Gimeno ou Eliseu Meifren -qui,

ramener l’importance qu’elle prenait à un modèle convenu entre tous ses

déjà à la fin du XIX e siècle, avaient choisi quelques recoins de la Costa

acteurs tout en permettant d’en favoriser la croissance. À cet égard, la

Brava comme source d’inspiration et lieu de travail- aux peintres déjà plus

citation qui ouvre ce texte est assez éloquente. Néanmoins, l’éclatement

proches de nous comme Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Marc Chagall,

de la Guerre civile tout d’abord et celui, ensuite, de la Seconde Guerre

André Derain ou Pablo Picasso, en passant par les écrivains Joaquim

mondiale, arrêteraient radicalement ce processus et ouvriraient une

Ruyra, Josep M. De Sagarra, Josep Pla, Alexandre Plana ou J.V. Foix,

parenthèse d’une vingtaine d’années qui ne se refermerait qu’avec la

l’apport de chacun de ces créateurs contribua énormément à idéaliser la

reconstruction économique et sociale de l’Europe, lorsque le phénomène

Costa Brava et, de ce fait, à la projeter vers l’ensemble de la société.

reprendrait avec une force inusitée et déjà dans un contexte social et poli-

Tossa, bleu paradis, l’expression forgée par Marc Chagall dans les années

tique bien différent.

30, synthétise parfaitement le processus d’idéalisation que subissait ce

La rupture radicale avec le passé démocratique que comporta la victoire

littoral dans les cénacles artistiques du premier tiers du XXe siècle.

de Franco, en 1939, peut expliquer en bonne partie l’oubli dans lequel fut

Derrière ou à côté des artistes, la Costa Brava toute nouvellement bapti-

ensevelie cette première Costa Brava qui, imbibée de catalanisme et de

sée devint l’une des principales destinations des vacances d’été de la

tradition républicaine, ne prenait que très difficilement sa place dans les

bourgeoisie catalane. Avec des antécédents qu’il faudrait chercher dans

nouvelles priorités de l’Espagne franquiste. Une Costa Brava que ses pro-

la pratique de la randonnée et du nouvel intérêt thérapeutique ressenti

moteurs initiaux -notables proches de la Lliga Regionalista, parti politique

pour les bains de mer à la fin du XIX e siècle, cette nouvelle pratique de

301

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 302

santé et la redécouverte culturelle du « méditerranisme », du « noucen-

en 1928, du Patronato Nacional de Turismo et le transfert postérieur des

tisme  » -ce courant de rénovation culturelle, artistique et sociale de

compétences touristiques à la Generalitat républicaine en 1932, marquè-

l’époque-, amenèrent sur les côtes des secteurs sociaux qui, jusqu’alors,

rent l’institutionnalisation définitive de l’organisation touristique espagnole

avaient pratiquement vécu en s’ignorant. À partir de ce moment, la

et catalane et, de ce fait, de la Costa Brava. Suite à cette nouvelle situa-

construction de villas au bord de la mer devint une pratique habituelle

tion légale et à la poussée transformatrice du phénomène, avait lieu à

dans une bourgeoisie choisie qui trouve, dans la Costa Brava, un espace

Gérone en 1935 la Conférence Costa Brava, premier grand débat trans-

privilégié et exclusif où passer l’été et, de ce fait, où se distinguer socia-

versal sur la stratégie à suivre pour que développement touristique et

lement : Bonaventura Sabater, Joan Ventosa i Calvell ou Nicholas Woed-

préservation du territoire puissent être compatibles.

vodski sont quelques-uns des principaux acteurs de la construction réelle et imaginaire de cette première Costa Brava qui, jusqu’à la fin des années

Costa Brava commerciale, Costa Brava réelle

20, était réservée à quelques privilégiés. Cependant, à partir des années

Les photographies réalisées par La Casa de la Postal entre 1910/1915 et

30, la démocratisation naissante du tourisme, favorisée par l’amélioration

1935 sont un excellent miroir de cette première Costa Brava. Et elles le

des communications et des transports ainsi que par le nouveau contexte

sont par la portée de leur chronologie puisqu’elles nous permettent de

politique et culturel dû à l’instauration de la Seconde République, rappro-

saisir au vol l’évolution que subirent ces localités et leur société entre ces

cha le littoral et la Costa Brava de larges secteurs sociaux qui, jusqu’alors,

deux dates. Mais elles le sont aussi et surtout par leur nombre et par la

en étaient restés à l’écart. L’affluence populaire et massive sur les plages

diversité de leurs sujets. Comme l’article de Pep Parer l’explique si bien,

lors des jours de fête devint, ces années-là, un fait courant. Ce problème

l’édition de cartes postales à l’échelle qui fut celle de l’entreprise de

créait de nouveaux défis dans la gestion du phénomène touristique et pré-

Lucien Roisin, comportait un effort et un déploiement de moyens plus que

figurait déjà ce qui, dans les années à venir, deviendrait un phénomène de

considérables. Les “excursions photographiques” de Roisin ou de ses

masse.

collaborateurs, sur commande ou sur leur propre initiative, demandaient

L’utilisation touristique croissante de la Costa Brava comporta une trans-

beaucoup de travail et de préparation et, bien évidemment, généraient

formation progressive du territoire en termes socio-économiques et urba-

bien plus d’images que celles qui seraient finalement éditées en cartes

nistiques. Dans les localités réceptrices, le développement des activités

postales.

liées au tourisme -auberges et hôtels, restaurants, établissements de

Ainsi, et à côté des images plus commerciales ou destinées aux touristes,

bains, services de transport...- qui venaient compléter les activités tradi-

le fonds de la Casa de la Postal conservé à l’Arxiu Històric de l’Institut

tionnelles de la pêche, de l’agriculture et du commerce, devinrent rapi-

d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (Archives historiques de l’Institut des

dement un actif de premier ordre dans les économies locales. D’autre

Études photographiques de Catalogne) contient bien d’autres photos qui,

part, l’apparition des premières grandes initiatives urbanisatrices liées au

réalisées par l’auteur à un certain moment, ne correspondaient pas aux

tourisme et à la villégiature -dont S’Agaró serait le meilleur exemple-

impératifs commerciaux de l’affaire et restèrent inédites ou furent peu dif-

montrait les potentiels économiques d’un phénomène qui était perçu

fusées. Le choix d’une centaine de photos parmi les 1400 du fonds a donc

comme une grande occasion de développement. Dérivée de cette poten-

permis -et avec la déviation inévitable du regard subjectif de l’auteur-

tialité et de la réalité même qui s’imposait quotidiennement, ce qui avait

d’entrevoir la Costa Brava dans toute sa complexité : celle qui s’adressait

jusqu’alors été dû à des initiatives isolées de particuliers et à l’action de

aux touristes et qui, commercialement, intéressait plus Roisin, avec ses

syndicats d’initiative privés comme la Sociedad de Atracción de Foraste-

hôtels flambant neuf, les avenues arborées invitant à la promenade, les

ros fondée à Barcelone en 1908, devint une question d’État. La création,

établissements et cabines de bains, les plages et les bateaux étonnam-

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 303

ment pleins de touristes et les vues idylliques de la côte, et l’arrière-pays

ROISIN, IMAGE DE MARQUE DE LA COSTA BRAVA | JOSEP PLAYA MASET

agricole qui, comme l’écrivait Josep Pla dans son article, contribuèrent

Lorsqu’à Pâques 1925 le jeune peintre Salvador Dalí invita le poète Fede-

énormément à la création de l’image de marque Costa Brava.

rico García Lorca à passer quelques jours à Cadaqués, celui-ci en profita

Mais, à côté de cela, nous pouvons aussi observer les images du monde

pour envoyer des cartes postales à ses amis, selon une coutume large-

du travail des pêcheurs de Bagur et de l’Estartit, des débardeurs du port

ment répandue.

de Sant Feliu de Guíxols, le travail dur et anonyme des femmes de Tossa

« Comme nous envoyons des cartes postales à tout le monde, je ne vou-

et de Cadaqués, les longues journées des bouchonniers que nous pouvons

drais pas que tu n’aies pas la tienne », écrit Federico à son ami Pepin

imaginer au pied des cheminées des usines de Palamós, le linge étendu

Bello, l’une des têtes intellectuelles de la Résidence des Étudiants de

dans les cours des maisons du Port de la Selva, la vie quotidienne dans

Madrid, sur une carte dont le recto représente le passage de S’Aranella

les rues de Portbou, le travail et les jeux d’enfants de l’Escala chargés

et qui fait partie de la série des cartes postales bleutées éditées et popu-

d’aller chercher l’eau à la fontaine, ou encore l’image de marins de la

larisées par Lucien Roisin. Elle est datée du 4 avril 1925 et celle-ci, tout

flotte anglaise se promenant dans les rues de Roses impeccablement

autant que d’autres envoyées ces jours-là à des amis comme Benjamín

vêtus de blanc pendant qu’une voisine les observe discrètement de son

Palencia, Manuel de Falla ou Jorge Guillén, appartient à ce qui a été

balcon.

appelé “la série bleue” de l’imprimerie de Roisin. « Je suis à Cadaqués,

Ce sont donc des images d’une grande valeur documentaire, dont nous

petit village de Gérone comme je vous l’ai dit, et l’une des merveilles de

devons scruter tous les détails ; des détails qui nous permettront de sai-

la Méditerranée. Habitués que vous êtes à la mer de Malaga, vous ne pou-

sir ces premiers moments de cohabitation et de contraste entre les

vez pas vous imaginer cette mer “Costa Brava” pleine de criques, d’anses

modes de vie et de travail traditionnels de ces localités côtières et un tou-

et de falaises sur lesquelles apparaissent d’immenses champs d’oliviers

risme naissant qui demandait de plus en plus d’espace. Mais aussi des

et de vignes, des rochers orange et les tâches vertes des pinèdes  »

détails qui nous laissent entrevoir la forte politisation et le conflit social

explique le poète grenadin dans une lettre envoyée à sa famille. Et il leur

latent vécu à cette époque  : les drapeaux républicain et catalan qui

décrit un voyage en barque « alors que la voile latine tremblait sur la mer

ondoient sur un bateau chargé d’estivants sur la plage de Sant Pol, le

céleste, verte et lapis-lazuli ». (1).

contraste entre les touristes brillants et oisifs sur les plages et les ter-

La fascination que ce paysage exerça sur García Lorca fut si intense qu’il

rasses des cafés et les vêtement rapiécés des pêcheurs ; mais aussi ces

en parla toujours avec une admiration extrême. Il revint en Empordà au

graffiti anonymes de type ouvriériste qui tendent une inquiétante toile

printemps 1927 et les lettres qu’il écrivit ensuite témoignent de sa nos-

de fond derrière une idyllique scène estivale sur la plage d’Es Llané de

talgie : « Je pense à Cadaqués. Cela me semble un paysage éternel et

Cadaqués, ou la barque que ce pêcheur de Llançà a baptisée du nom de

actuel, mais parfait », écrivait-il à Anna Maria Dalí, la sœur du peintre. Et

“Solidaridad”.

les missives de Salvador ne faisaient que raviver ce souvenir. Six cartes

En définitive, un ensemble de photos qui prétend montrer le visage réel

postales de Dalí à Lorca ont été conservées ; elles ont été envoyées de

de cette Costa Brava abans de la Costa Brava. Celle d’avant l’arrivée du

Cadaqués (2) et toutes font aussi partie de la populaire série bleue de Roi-

tourisme de masse, avec toutes ses beautés et son aura de sérénité et

sin. Pur hasard ?

d’équilibre, mais aussi toutes ses contradictions qui n’étaient autres que

À cette époque, il y avait déjà d’autres cartes postales de Cadaqués, édi-

celles de l’ensemble du pays.

tées par Octavi Seriñana, E. Costa et Ivo Sala (de Cadaqués même) ou Àngel Toldrà Viazo (Barcelone). Mais ces images aseptiques de Roisin, dépouillées de l’agitation quotidienne, imprégnées de ce bleu marine qui

303

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 304

définissait parfaitement cette “mer Costa Brava”, devaient certainement

même où se consolidait la marque Costa Brava, cette marque qu’un

séduire aussi nos jeunes artistes. Dans ses écrits, Dalí défendra l’impor-

groupe d’intellectuels et notables de la Lliga avaient inventée, dit-on, l’été

tance de ce qu’il appelait “la donnée photographique”, qui renvoie à la

1908 au cours d’un repas dans la propriété El Paradís de Fornells que

nouvelle valeur que donne aux paysages, aux objets et aux êtres le simple

possédait Bonaventura Sabater (5).

fait de la transposition photographique. Cette objectivité de la photo, dit le

Les cartes postales de Roisin sont l’exemple même de l’industrialisation

peintre, n’est autre que « la captation d’une réalité inédite ». (3)

de l’image. Lui et son laboratoire sont, en Catalogne, les pionniers de la

Il est aussi certain que les cartes postales de Roisin devaient occuper un

commercialisation d’un produit, et ses cartes postales bleues sont à la

lieu privilégié sur les étagères des rares boutiques du village, comme la

fois un objet de consommation et un élément de promotion. Et qui sait si

toute dernière nouveauté arrivée de Barcelone. En tout cas, les termes

elles n’ont pas aussi influencé cette perception idyllique et romantique de

employés par Federico García Lorca nous montrent que, déjà dans les

la Costa Brava des premiers temps, telle que la décrivent de nombreux

années vingt, le terme de Costa Brava avait fait fortune et qu’il se dépla-

écrivains et artistes ?

çait grâce à un système de communication, le courrier postal, qui s’était

Les premières cartes postales que Roisin tire de la Costa Brava parais-

lui aussi consolidé comme instrument de communication. Et, en ce qui

sent dans la seconde moitié des années dix. Elles sont en sépia, parfois

nous intéresse aujourd’hui, dans ce recoin du littoral nord catalan, c’était

mais rarement en noir et blanc, et généralement le nom de la série, le

Lucien Roisin qui s’était emparé du monopole de l’image postale.

nom de la localité (en majuscules) et le nom du lieu concret ou la des-

L’historien de la photographie de la région de Gérone, Emili Massanas, fut

cription (“Vue générale”, “Entrée de la localité”) apparaissent en surim-

le premier à affirmer que Roisin « est probablement celui qui a imprimé

pression sur le haut et en rouge. Et dessous, le nom : “L. Roisin, fot.

le plus grand nombre de cartes postales des régions de Gérone. Les pho-

Barcelona”. Les premières livraisons portent le nom de l’imprimeur, de

tos des cartes étaient tirées par divers photographes et même par Roisin

celui qui passe la commande ou de la boutique où elles sont vendues. Cet

en personne. » (4)

élément nous permet de connaître les établissements qui les débitaient :

Un pionnier dans le marché de la carte postale

avons-nous pu localiser des impressions (toujours surimprimées au dos

bureaux de tabac surtout mais aussi magasins d’alimentation. Ainsi Les pionniers de la photo de la Costa Brava ont bien sûrement d’autres

et d’un format plus petit) telles que : “Arturo Vicens. Estanco. Sant Feliu

noms comme ceux de Josep Esquirol i Pérez (1874-1931) de l’Escala ;

de Guixols” ; “Edició Ivo Sala” (Cadaqués) ; “Salvador Matas” (Torroella de

Ricard Mur i Dargallo (1880-1939) de Sant Feliu de Guíxols ; Emili Casas i

Montgri) ; “P. Ribas-Imprenta-Palafrugell” ; “Juan Vilaró” (Lloret de Mar) ;

Masbernat (1879-1951)) de La Bisbal ; Amadeu Mauri Aulet (1862-1939)

“Vda. Xarnach-Estanc” (Palamós) ; “Vda. de Ramon Tomás” (Tossa) ; “Joa-

de Palamós ; Valentí Fargnoli i Iannetta (1885-1944) de Gérone ; ou Sebas-

quim Serra-Librería- Figueres”.

tià Jordi Vidal (1870-1945) de Palafrugell. On ne peut pas non plus dire

Dans une seconde étape, Roisin décida de créer son propre produit et de

que Roisin ait été le premier à publier les petits albums ou blocs, de vingt

le livrer directement aux points de vente. C’est alors qu’il mit en circula-

cartes habituellement, car Josep Esquirol ou Àngel Toldrà l’avaient fait

tion la “série bleue” et les blocs de vingt cartes postales. Il en faisait pra-

avant lui. Mais, par contre, nous pouvons affirmer sans nous tromper qu’il

tiquement une série par localité importante. Par exemple, l’album

va faire de l’image une icône et la fera entrer dans un nouveau marché

Cadaqués-Cap de Creus, appartient à la série 16 et comporte vingt cartes

jusqu’alors inexistant.

postales numérotées de 300 à 320. Au départ, le verso portait l’inscription

Ses albums, dont on pouvait découper et envoyer les diverses cartes pos-

“Reproducció prohibida” (reproduction interdite), mais elle fut modifiée

tales, devinrent populaires dès le début des années vingt, au moment

par la suite au profit de : “Reproducción prohibida-Marca registrada 53.425.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 305

L. Roisin, fot.-Barcelona” (Reproduction interdite -Marque déposée

Un photographe, deux types d’image

53.425. L. Roisin, phot. Barcelone)..

La sélection des photos de Roisin sur la Costa Brava, qui sont ici repro-

Et nous pourrions aussi mentionner une troisième étape, vers les années

duites, nous permet de redécouvrir l’auteur et de compléter le profil de sa

30, lorsqu’il édita une série de cartes postales coloriées, moins connues,

production. L’artiste voyageait en Catalogne, prêt à photographier tout ce

ce qui indique qu’il tira à moins d’exemplaires.

qui l’attirait ou ce qui lui était commandé (parfois aussi avec l’aide d’autres collaborateurs). Ensuite, dans son laboratoire, il effectuait un tri pour

La promotion de la Costa Brava

éditer en format carte postale les images qu’il considérait les plus appré-

Les photos de Roisin sont aussi devenues, depuis les années 20, le maté-

ciées. C’est pourquoi son œuvre éditée nous donne une certaine image

riau indispensable lorsqu’il s’agit d’illustrer des livres, des dépliants ou

stéréotypée de la Costa Brava des années 20 et 30 alors que le reste de

des revues traitant de la Costa Brava. C’est pourquoi il n’y a rien d’éton-

son œuvre, restée en partie inédite, reflète une image plus réelle des vil-

nant à trouver son nom dans plusieurs guides. Il semble bien que, lorqu’un

lages et de ses gens, pêcheurs, paysans, gens dans les cafés, estivants.

éditeur recherchait une image, il pouvait toujours avoir recours au labora-

En caricaturant, nous pourrions dire qu’il s’agit des deux faces d’un même

toire du photographe français. Évoquons les cas les plus marquants :

paysage, l’aspect touristico-romantique et l’aspect ethnographique.

- La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès, 1925. On peut le

La carte postale était considérée comme un cadeau adressé à son desti-

considérer comme le premier grand guide d’auteur de la Costa Brava.

nataire pour qu’il puisse admirer la beauté du lieu. En un temps où l’image

Roisin y est présent avec deux photos : la plage d’Empúries (rocher troué

ne disposait pas des médias de masse, c’était une voie d’information sur

devant l’hôtel Empúries, p. 138) et Roses (place Frederic Rahola et Pro-

la géographie physique et sentimentale. Il n’est pas rare de trouver, sur les

menade du bord de mer, p. 160).

cartes postales écrites de l’époque, une croix indiquant la situation exacte

- Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya.

de la maison ou de l’hôtel où se logeait l’expéditeur. Il n’y avait donc pas

Centre Muntanyenc Barcelonès, 1933. Guide édité sous la direction de

lieu d’y montrer la dureté des travaux des champs ou de la mer, pas plus

Pere Pujol Casademont. Le volume V, consacré aux régions de Gérone

que l’état calamiteux des chemins ou les murs des maisons délabrés par

(avec un chapitre spécifique sur la Costa Brava), présente au moins onze

la salure apportée par le vent d’est. Par contre, la paix et la sérénité qui se

photos de Roisin dont trois au moins sur la Costa Brava : jeunes filles et

dégageaient des vues des villages, la mer calme et le silence des rues

filets de pêcheur (p. 69) -chromo collé- et deux vues de Palamós et de

étaient une invitation à abandonner la ville et à se réfugier dans ces vil-

Sant Antoni de Calonge (p. 53).

lages de la côte où le phénomène du tourisme commençait à se manifester.

- La Costa Brava. Guia-àlbum amb itineraris descriptius. C’est un tiré à

Les images de carte postale de Roisin nous donnent aussi la mesure de

part de l’édition antérieure, de 1934. Il présente les deux photos anté-

ce que les créateurs de la marque Costa Brava, les promoteurs de ce tou-

rieurement mentionnées, de Palamós et de Sant Antoni de Calonge.

risme naissant, voulaient montrer. Cependant, la liberté du photographe

- Guía de la Costa Brava. José Pla. Ed. Destino, 1941. Les premières édi-

nous permet de découvrir le dilemme qui, déjà, opposait les partisans de

tions comportent un grand nombre d’illustrations dont la provenance

l’expansion du tourisme -que traduisent les premiers lotissements, les

n’est pas mentionnée, même si une note initiale donne la liste des

hôtels et les restaurants- et ceux qui désiraient garder l’exclusivité de ce

diverses archives photographiques et que le nom de Roisin y soit cité (à

paradis vierge, une option que défendaient les architectes du GATPAC,

côté de ceux de Mas, Casas, Gaspar, Jordi, Mauri et Zerkowitz). Un

mais aussi artistes et lettrés.

dépliant publicitaire sur cette œuvre mentionnait aussi la collaboration de

Les autres photographies, celles qui ne finirent pas comme matériau de

Roisin.

reproduction, nous montrent aussi les origines rurales d’un littoral qui

305

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 306

n’avait pas encore été pollué par le tourisme. Les femmes de Cadaqués

posant le nom de Costa Brava, sur le modèle de La Côte d’Azur, a été

portant les jarres sur la tête ou celles qui lavent dans la rivière à Tossa de

publié par Ferran Pol Agulló dans La Veu de Catalunya, le 12 septembre

Mar, les pêcheurs qui dégagent les sardines des mailles du filet à l’Escala

1908, sous le titre de “Per una costa brava”.

ou la criée au poisson de Roses sont étrangers à une massification qui ne

(6) La Costa Brava. Àlbum-guia. Ateneu Empordanès, 1925, p. 7

faisait que poindre le nez dans les années 30 et qui ne s’affirmerait que dans les années 60 du XXe siècle. Le contraste entre les autochtones et les

LUCIEN ROISIN, PHOTOGRAPHE ET IMPRIMEUR

estivants était aussi écrasant que les deux mondes qu’ils représentaient.

DE CARTES POSTALES | PEP PARER

C’était le début du rêve de la Costa Brava. Les promoteurs de l’Ateneu

Le nom de Lucien Roisin n’évoque certainement rien de particulier pour

Empordanès de Barcelone qui, en 1925, avaient lancé ce guide parmi les

la majorité d’entre vous. Vous ne mettrez pas un visage ni un fait éminent

premiers le savaient bien déjà : « Veu’s aquí com no és estrany que es

sous ce nom ; et cependant il est presque certain qu’une fois ou l’autre

parli també de magnes projectes i de grans empreses que, amb un encer-

vous avez eu sous les yeux un exemple de son œuvre : une carte postale.

tat pla general, sembla que ben aviat aniran a la transformació d’aquest

En regardant de vieilles cartes postales chez vous ou dans une brocante,

bellíssim tros del nostre Mediterrani, fent així més amable la general

plus d’une fois vous aurez rencontré la phrase “L.Roisin. Fot. Barcelona”,

convivència dels múltiples xalets i jardins isolats, en unir-los sàviament

signant certaines des images qui les illustrent.

tots en un immens boulevard.» (Il n’y a rien d’étrange à ce que l’on parle

Lucien Roisin, photographe et éditeur de cartes postales, fut l’un des pro-

aussi d’énormes projets et de grandes entreprises qui, dans un plan

fessionnels les plus connus et les plus prolifiques du siècle d’or des

général bien mené, devraient sous peu transformer cette magnifique par-

cartes postales.

tie de notre Méditerranée en embellissant la cohabitation générale entre

Entre le début du XXe siècle et les années trente, il photographia et édita

les multiples villas et jardins isolés, en les unissant tous en un immense

des milliers de cartes postales de paysages et de lieux singuliers de la

boulevard) (6).

Catalogne et de toute l’Espagne, et il produisit des séries très complètes de cartes aux sujets et aux motifs divers.

Notes

L’importance de Roisin ne tient pas seulement à ses images et à l’énorme

(1) Andrew A. Anderson et Christopher Maurer (éd.). Epistolario completo.

volume de son travail. Ce fut un homme tenace, novateur, d’une grande

Federico García Lorca. Éd. Cátedra, Madrid, 1997.

imagination. Un catalogue extrêmement étendu de cartes postales éditées

(2) Rafael Santos Torroella (éd.). Salvador Dalí escribe a Federico García

et, surtout, sa propre boutique, “La Casa de la Postal”,située sur la Rambla

Lorca (1935-1936). Revue “Poesía”, nº 27-28, Ministerio de Cultura,

de Santa Mònica de Barcelone, où ses éditions de cartes postales étaient

Madrid, 1987.

vendues en gros et au détail, furent les plus belles preuves de son travail.

(3) Salvador Dalí. La dada fotogràfica. “Gaseta de les Arts”, février 1929, p. 40-42.

Brève biographie

(4) Emili Massanas i Burcet. Fotògrafs i editors a les comarques de Girona

Les biographies qui nous sont parvenues sur Lucien Roisin sont diverses

(1839-1940. Quaderns de Fotografia. Dolors Grau  ; éd. Diputació de

et parfois contradictoires. La plupart sont nées de conversations avec sa

Girona, 1998, p. 100.

nièce (Lucienne Roisin) ou avec ceux qui avaient approché son travail. Des

(5) Pour le récit de ce repas au cours duquel on aurait donné un nom au

mémoires orales qui, parfois, comparées aux faits tangibles,- les négatifs

littoral de la région de Gérone, on peut consulter La guía de la Costa

conservés, les cartes imprimées, les dates d’édition, etc…-, provoquent

Brava, de Josep Pla (Éd. Destino, 1941). Le premier article de presse pro-

plus de doutes que de certitudes.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 307

Faute d’une recherche approfondie sur sa tâche, nous disposons d’une

Au début du XXe siècle, le commerce des cartes postales fut une intéres-

série de données que, leurs diverses sources coïncidant, nous pourrions

sante porte de sortie pour de nombreux photographes, à un moment où

considérer comme valables.

la profession passait par une forte période de crise causée par un crois-

Roisin naît à Paris en 1876, au sein d’une famille apparemment aisée et

sant exercice illégal. Dans la période qui précède la Première Guerre

nombreuse : six enfants, dont Lucien.

mondiale, la photographie amateur est en pleine éclosion; les studios

Il étudie pendant sept ans dans un internat où il apprend la photographie.

photographiques ne travaillent plus autant qu’avant et beaucoup de pho-

Sa formation terminée, il ouvre un studio à Montmartre et se consacre à

tographes doivent diversifier leur offre et trouver d’autres débouchés pro-

la photographie artistique jusqu’au moment où, sur le conseil de l’un de

fessionnels. La spécialisation en divers domaines devient alors prioritaire

ses amis, un photographe suisse semblerait-il, il commence à se consa-

pour beaucoup d’entre eux. C’est le moment de la consolidation des

crer à la photographie pour cartes postales avec un certain succès.1

reportages photos, si prolifiques dans la presse illustrée, et celui de

Il semble que Roisin arrive à Barcelone en 1897, âgé seulement de 21

l’inauguration de studios modernes et luxueux, aux portraitistes de

ans ; il y est engagé pour trois ans par l’imprimeur Àngel Beltran avec,

renom, à l’affût des nouvelles tendances esthétiques comme le pictoria-

pour mission, d’approvisionner l’entreprise en négatifs à publier.

lisme. C’est aussi le moment où beaucoup de photographes travaillent,

En 1900, le contrat expiré, Roisin s’installe à son compte et le premier tra-

presque toujours de façon anonyme, pour des chefs d’entreprise ou des

vail que nous connaissons de lui consiste en des photographies de Sant

imprimeurs qui éditeront leurs images sur des catalogues, des annonces

Josep de la Muntanya, dans le quartier de Gràcia de Barcelone, éditées en

imprimées ou des cartes postales, dont les principaux clients étaient les

cartes postales par l’imprimeur Ramon Rosselló i Ràfol.

collectionneurs avisés 5. Ces tendances professionnelles seront à leur apo-

Nous le retrouvons vers 1920, avec une série de vues panoramiques. Cette

gée pendant les années vingt et une partie des années trente, mais c’est

série de cartes postales signées de son nom est très proche d’une série

avant la Première Guerre mondiale que s’introduisit le ferment de cette

de vues panoramiques parues chez le fameux éditeur barcelonais de

évolution.

cartes postales, Àngel Toldrà Viazo : de grandes ressemblances quant au

La guerre va représenter un tournant dans la vie de Lucien Roisin. Nous

thème, à la chronologie et à la réalisation technique 2. Il se peut qu’en

savons qu’il part à la guerre : son pays, la France, est l’un des principaux

cette période, Roisin et Toldrà aient travaillé de façon très étroite ; c’est

pays impliqués. Il a trente-huit ans et il semble qu’il fut mobilisé et servit

en tout cas ce qu’affirme la nièce de Roisin lors d’une entrevue où elle

dix-huit mois sur le front de Verdun. Nous ne savons pas si ce service se

explique que cette relation exista mais fut très houleuse.

fit une arme à la main mais ce qui est certain, c’est que Roisin photogra-

Ce qui est certain c’est qu’à cette époque, Roisin est déjà indiscutiblement

phia le front et l’arrière-garde en des images qui montrent la vie des sol-

connu comme photographe industriel et de paysages. Parmi les thèmes

dats et la dévastation des villes et des villages.6

qu’il choisit se trouvent des édifices singuliers, des intérieurs d’usine ou

Roisin revient en 1917 avec deux neveux (Robert et Lucienne Roisin),

d’importants chantiers d’infrastructures comme ceux de l’urbanisation de

devenus orphelins à la suite de cette même guerre.

la montagne de Montjuïch3. C’est aussi à cette époque, semble-t-il, que

Lui et son épouse, Anita Sierra, vont les adopter et, plus tard, ceux-ci

Roisin décide de se centrer sur le commerce des cartes postales, en les

prendront une part active et importante au commerce familial.

éditant et en les signant “L.Roisin, fot. Barcelona”, en partageant bien

Les années vingt et le début des années trente sont, pour Roisin, une

souvent l’édition avec qui, probablement lui en avait passé commande,

époque de succès et de croissance. Une partie importante de ses clients

( Llibreria Güell , de Tàrrega, ou Arturo Vicens, estanco, de Sant Feliu de

est faite de chefs d’entreprise et d’organismes qui lui commandent des

Guixols ou Juan Vilaró de Lloret de Mar).4

reportages photos : usines, ateliers, manufactures de toute sorte, hôtels,

307

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 308

restaurants et buvettes, écoles, activités ludiques et festives diverses,

mise au point, aberrations, longueurs de focale,....- amènent à penser

etc…, feront les sujets de photos que Roisin éditera ensuite en albums et

qu’il y eut au moins quatre visites ou sorties photographiques dans

blocs de cartes postales destinés à en faire la promotion. Les éditeurs

diverses localités de cette région. Des photos tirées sur quatre formats de

trouvent aussi dans ses archives une multitude d’images ; et surtout, ses

négatif différents, -13x18, 11x15, 10x15 , 9x14- correspondent à des

principaux clients, les collectionneurs qui, touristes ou non, achètent les

époques et à des appareils différents et n’ont probablement pas été tirées

séries de cartes si bellement éditées par ce qui est connu populairement

par la même main. 9

sous le nom de la “Casa de la Postal”. Comme nous l’avons déjà dit,

Les “excursions photos” à la recherche de nouvelles images, comme

l’offre est surprenante et extrêmement variée : séries de cartes postales

celles qui alimentaient le catalogue de la populaire “Casa de la Postal”,

à la pièce, éditées sous forme de livret ou de bloc, dépliants en accordéon,

demandaient beaucoup de travail et de préparation. À la demande d’un

albums complets et photos panoramiques et thèmes et motifs satisfont

commerçant, d’un chef d’entreprise ou d’un organisme ou encore à sa

tous les goûts 7.

propre initiative, Roisin ou ses collaborateurs se déplaçaient dans les

L’activité est incessante. Pendant que Roisin et son neveu arpentent

villes et les villages en sachant très bien ce qu’ils recherchaient. Il fallait

l’Espagne caméra en main, - certaines biographies expliquent que Roisin

transférer tout l’équipement et les lourdes plaques en verre des négatifs,

photographiait les grandes villes et que son neveu s’occupait des ban-

sûrement en charrette au début puis en automobile vers les années vingt

lieues-, sa nièce, Lucienne, se charge de la boutique

et trente, et chercher où se loger. Ils traquaient les meilleurs points de

Un tel volume de travail, la demande croissante et les tâches propres à la

vue et choisissaient les heures de meilleure lumière en fonction de leur

gestion du commerce qu’est la “Casa de la Postal” comme éditrice de

propos. Il fallait aussi avoir un bon contact avec les gens, parler selon les

cartes postales, amènent Roisin à chercher la collaboration de ses

besoins aux paysans, aux pêcheurs ou aux commerçants pour se faire

confrères. Pour pouvoir maintenir et améliorer les séries de cartes et

indiquer les meilleurs endroits, les plus belles vues et les chemins qui y

images de tout le pays, nous savons qu’il passe des accords avec des pho-

menaient. Ces photographes devaient s’impliquer dans le territoire,

tographes locaux qui fourniront son catalogue de nouvelles prises. Cepen-

auprès des gens, ils devaient établir des relations, et la meilleure preuve

dant les cartes postales continuent à être signées Roisin comme marque

en est la qualité des cartes postales et des collections éditées. 10

commerciale.

8

En 1931, Lucien Roisin transfère sa boutique, la “Casa de la Postal”, du 18

C’est de cette époque que datent d’importantes séries de photos portant

du Passeig de Sant Joan au 29 de la Rambla de Santa Mònica, agrandis-

sur l’Espagne, -Pays Basque, Andalousie, Madrid, et de nombreuses

sant ainsi une affaire qui arrive à compter plus de dix employés.11

séries sur la Catalogne et les Baléares-. La région de Gérone et tout par-

La Guerre Civile espagnole interrompt une dynamique vraiment splendide.

ticulièrement la Costa Brava, destin touristique émergent, reçoivent aussi

Au début de la guerre, Roisin sort du pays et part vers Marseille (France)

plus d’une fois la visite des Roisin,- ou de leurs collaborateurs.

avec sa femme et sa nièce, où ils resteront pendant les trois ans de guerre.

Une étude plus détaillée du matériau photographique déposé à l’IEFG

Il retourne une fois la guerre est finie et meurt en 1943 à Barcelone, à l’âge

(Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ou Archives

de soixante-sept ans. Le 12 février il est enterré au cimetière de Montjuïc.

historiques de l’Institut d’Études photographiques de Catalogne) et

Sa nièce Lucienne, son neveu et sa femme continueront à s’occuper de ses

concernant la Costa Brava, donne une idée de la complexité de la tâche

affaires pendant vingt ans. La maison Roisin continuera l’édition de cartes

exercée. L’étude morphologique des négatifs conservés -les formats et

postales et la diffusion de la vaste collection d’images dont ils disposent.12

diverses marques des porte-plaques ou des châssis, les procédés carac-

En 1962, contrainte par le propriétaire du local, la “Casa de la postal”

téristiques -ainsi que de la qualité technique des images- différences de

ferme. En désaccord avec Lucienne, sa belle-sœur brade tout le fonds à

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 309

un chiffonnier ; une grande partie du matériel est dispersé et perdu ainsi

rés de photos, il est si “facile” d’en faire et nous sommes tellement habi-

que tous les documents de l’entreprise. Lucienne demande l’aide d’un

tués à leur présence dans notre quotidien que nous oublions, bien sou-

ancien client et tous deux obtiennent de la Maison d’édition Labor l’argent

vent, ce que la photographie peut signifier-.

nécessaire à la récupération du fonds.

Nous avons actuellement de magnifiques exemples de cette volonté d’or-

Passé à la maison d’édition Labor, le fonds va survivre et les images

ganismes publics et privés et de professionnels se consacrant à la

seront utilisées dans diverses publications, jusqu’au moment où la mai-

conservation du patrimoine historique, d’appliquer les ressources, les

son fermera.

techniques et la rigueur scientifique nécessaires à la récupération de col-

Ce qui aurait pu alors laisser présager d’un avenir incertain pour le fonds

lections de photos. Parmi d’autres organismes de Catalogne et d’Espagne,

va avoir un final heureux.

nous pourrions citer le CDRI de Gérone (Centre de recherche et de diffu-

En 1995, ce qui restait du fonds de Lucien Roisin entre à l’Arxiu Històric

sion de l’image), à qui nous devons, de plus, l’initiative des Journées

de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (Archives historiques de

Antoni Varés, qui ont tant œuvré pour ouvrir des voies d’entente et de

l’Institut des Études photographiques de Catalogne) où il est toujours ;

connaissance entre les professionnels.

depuis des années ce Centre travaille à sa récupération, le catalogue et le

Comme nous l’avons vu, l’existence actuelle du Fonds Roisin est due à

numérise, avec la volonté de diffuser et préserver ce qui est le patrimoine

une série de hasards et d’heureuses volontés. Une part extrêmement

de tous.

importante de cette chaîne a été le travail rigoureux et exceptionnel, au

Nous trouvons aussi des matériaux de la maison Roisin à l’Arxiu Nacional

cours des années, de l’Arxiu Històric de l’IEFC, un travail de récupération

de Catalunya (Archives nationales de Catalogne) et à l’Arxiu Fotogràfic de

et de stabilisation des matériaux de la collection, venant s’ajouter à d’au-

l’AHCB (Archives photographiques des Archives historiques de la ville de

tres collections de même importance.

Barcelone), de la Mairie de la ville.

Grâce à ces efforts, la chaîne peut se poursuivre avec des initiatives comme l‘exposition actuelle qui veut faire connaître une partie importante de ce fonds, de ce patrimoine qui est à tous, en faisant un pas de plus

En guise de conclusion

dans la connaissance collective de ce qui nous a fait ce que nous sommes.

La récupération de photos historiques est, en elle-même, une tâche gratifiante. La vision de « ce que nous étions » a toujours éveillé un grand

1

intérêt. Revoir notre histoire, celle de notre environnement, nous aide à

l’affirmation selon laquelle Roisin se consacre à la “photographie artis-

savoir qui nous sommes. Mais il est facile de tomber dans l’anecdote et

tique”. Nous supposons que ceci survient entre 1895 et 1897. Les sorties

de se satisfaire de la simple vision du passé.

professionnelles d’un jeune photographe qui vient de terminer ses études

Cependant, la référence biographique conservée n’éclaircit aucunement

L’étude en profondeur des collections photographiques, de leur morpho-

devaient être limitées par le manque d’expérience et de ressources. Mal-

logie, de la biographie des photographes concernés, peut apporter une

gré tout, c’est pendant les dix dernières années du XIXe siècle que l’évo-

connaissance et, jointe à d’autres sciences comme l’histoire, l’anthropo-

lution suivie de l’industrie fait considérablement évoluer les techniques

logie ou des sciences à caractère technique et industriel, peut compléter

photographiques et les procédés photomécaniques, en ouvrant un éven-

le panorama d’une société, de son évolution et de ses progrès.

tail de plus en plus grand de possibilités. Ce sont les années de l’instan-

Cela demande des études sérieuses et l’application de techniques de

tané, de la photo d’extérieur, des améliorations de l’éclairage et d’une

récupération et conservation qui garantissent la préservation d’un patri-

plus grande rapidité dans les techniques de copie et de reproduction. Les

moine qui, devenu quotidien, nous crève les yeux,- nous sommes entou-

publications illustrées apparaissent et les cartes postales deviennent à la

309

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 310

mode. Il se peut que le jeune Roisin, tenace et préparé, se consacre à la

AM-P.755. 3035. Sant Feliu de Guixol. Playa de San Pol. Éd. A.T.V.Mise en

photo d’étude conventionnelle, au portrait, et aussi à la photo d’extérieur

circulation le 09-10-1915, et AM-P. 759. Puerto de Sant Feliu de Guixols,

ou, selon l’expression de l’époque, à la photo nature.

de L.Roisin, mise en circulation le 16-02-1916, toutes deux éditées pour

Pour ce qui est du succès de Roisin comme photographe de cartes pos-

le bureau de tabac d’Arturo Vicens).

tales en France pendant sa jeunesse, -comme l’affirment certaines bio-

3

graphies-, malgré les recherches menées tant dans des catalogues de

l’Arxiu Fotogràfic de l’AHCB. Photographies de L.Roisin datées de 1916-

“Montjuïch, primera mirada” (Montjuic, premier regard). Exposition à

mises aux enchères de cartes postales et photos qu’au catalogue de la

1917.

BnF, aucune référence de ce nom n’apparaît. Peut-être ne fut-il pas si

4

connu ou simplement travailla-t-il pour d’autres et les cartes postales

sin, photographe, pour la Librairie Güell, mise en circulation le 6-02-1914.

éditées ne portent-elles pas son nom.

Carte postale de Sant Feliu de Guixols, pour le bureau de tabac d’Arturo

2

L’exposition “Barcelona & Fotografia”, qui eut lieu en 2005 au MHCB

AHCB. Fonds Apel·les Mestres.Postals : Carte postale de Tàrrega. L.Roi-

Vicens, mise en circulation le 16-02-1916.

(Musée d’Histoire de la ville de Barcelone), utilisa ces images en jeu com-

5

paratif, en recherchant les mêmes points de vue dans des photos d’ac-

Roisin, comme Alessandro Merletti ou Frederic Ballell pour ne nommer

tualité. Cette exposition attribuait la réalisation des images à L.Roisin, y

qu’eux, les portraitistes Audouard ou Napoléon avec leurs luxueux studios

compris celles qui étaient signées A.T.V.

et des créateurs de cartes postales comme Angel Toldrà Vaizo, Jorge

Nous trouvons des reporters-photographes de renom contemporains de

Il existe une autre connection possible, mais qui relie directement la pro-

Venini ou les éditeurs Missé Hermanos. La région de Gérone a donné un

duction des deux personnages, et c’est la coïncidence, pendant un

grand nombre de photographes connus surtout par les cartes postales

moment déterminé, de la production de cartes postales identiques dans

qu’ils éditaient eux-mêmes, comme Valentí Fargnoli, Amadeu Mauri ou le

leur technique d’impression, de mesure et de lettres surimprimées -qui

très fameux Josep Esquirol.

semblent provenir de la même imprimerie-, tout en étant de localités dif-

6

Ces images sont conservées à l’Arxiu Històric de l’Institut d’Estudis Foto-

férentes. Avaient-ils le même imprimeur, ou peut-être était-ce Toldrà

gràfics de Catalunya. Elles sont impressionnantes par leur qualité et leur

Viazo qui , pendant un certain temps, produisit les cartes postales de Roi-

capacité descriptive. Ce ne sont pas des photographies du front ou d’actions

sin? (AHCB. Fonds Apel·les Mestres.Postals. AM-P.709. 3576-Valls. Calle

de guerre explicites. Ce sont des images de l’arrière-garde et de la des-

de los judios. Éd.A.T.V. mise en circulation le 21-01-1914, et AM-P.711. 13.

truction de la guerre, très sincères, très directes. Le fait qu’elles fassent

Tàrrega. Plaça del Carme. L.Roisin, photographe pour la Librairie Güell

partie de son fonds personnel amène à se demander si Roisin est allé réel-

de Tàrrega, mise en circulation le 6-02-1914).

lement à la guerre au titre de mobilisé ou comme professionnel de la photo.

Une autre coïncidence plus directe se retrouve dans une clientèle com-

7

mune. Nous trouvons des cartes postales éditées pour Arturo Vicens,

pation de la Casa de la Postal à l’Exposition Internationale de Barcelone

Une preuve de la consolidation de l’entreprise est donnée par la partici-

buraliste de Sant Feliu de Guixols, d’A.T.V. comme de Roisin, et mises en

de 1929 où elle dipose d’un stand où présenter ses produits. (Photogra-

circulation à quelques mois de distance. Peut-être Roisin a-t-il repris

phies du stand ACM-9-4404 et ACM-9-4406).

l’affaire d’Angel Toldrà Viazo là où celui-ci l’avait laissée, lui passant ses

8

Une étude sérieuse des négatifs de la collection Roisin montre cette plu-

clients ? Ces coïncidences semblent indiquer que c’est le cas. Il y faudrait,

ralité des auteurs. La grande variété de formats de plaques sur support

cependant, une recherche plus exhaustive que la perte, par la famille de

verre, nitrate ou acétate, les marques propres de caméras et de châssis

Roisin, des documents de commerce qui pourraient faire état de ces

divers, de procédés différents (balance des couleurs, renforcements,

démarches, rend très difficile. (AHCB. Fonds Apel·les Mestres.Postals.

retouches,...) indiquent une multitude de mains. La qualité expressive des

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 311

images et certains points de vue dénotent aussi des styles divers au

moins engagées, elles gardent une certaine distance, surtout par rapport

moment de pointer l’objectif.

aux personnages. Ces divers formats semblent se chevaucher dans le

Il existe d’autres indicateurs tangibles qui laissent penser à une collabo-

temps et font penser à deux photographes dont les visions et les modes

ration avec d’autres professionnels à travers l’Espagne. Certaines enve-

de travail seraient distincts.

loppes de négatifs portent le nom d’autres photographes, (ACM-9-23416.

Les plaques de format 9x14 sont d’une époque probablement plus

Encierro de los toros corriendo por la calle Estafeta, portant le tampon de

récente, vers les années trente semble-t-il. La vision qu’elles offrent est

B.Rupérez. Calceteros 12, Pampelune). Des négatifs ont été aussi com-

plus générale, plus descriptive. Vues générales, descriptions de paysages

parés, presque identiques à d’autres provenant de photographes ayant

et de personnes dont la presence devient plus accidentelle, bien que la

pignon sur rue, comme l’Esquirol sur des images de l’Escala ou des notes

composition reste très bonne.

manuscrites de Roisin derrière les épreuves d’imprimerie de certaines

Pour finir, nous trouvons quelques images de format 6,5x9, très peu. C’est

cartes indiquant qu’elle ne doit “ pas porter de signature, le cliché ne

un format plus propre à l’après-guerre, pendant les années quarante, et

m’appartient pas” (FCM-9-4725; épreuve d’imprimerie. Llansà. Puerto El

qui était surtout utilisé par les reporters- photographes. Ce n’était pas un

Castella).

format conçu pour éditer des cartes postales. La taille réduite du négatif

9

Chronologiquement, le premier format à mentionner est le 13x18 cm.

rendait obligatoires les agrandissements et les internégatifs, ce qui com-

C’est le plus ancien et cela supposait de travailler avec des appareils lents

pliquait le travail d’édition en phototypie ou photocollographie et donc

et pesants : caméra, tripode, malettes porte-plaques... Les images réali-

enchérissait le produit. Sur l’ensemble de la collection Roisin, les plaques

sées dans ce format peuvent avoir été tirées entre 1905 et 1920, bien qu’il

de ce format sont généralement des doubles ou des reproductions de

ait continué à être utilisé encore longtemps après ; et nous en trouvons des

copies d’autres négatifs de format plus grand et elles permettaient de

exemples dans des localités comme Blanes, Cadaqués, L’Escala ou Sant

fabriquer d’autres produits comme des livrets accordéon de petit format,

Feliu de Guixols. Ce sont des images préparées, avec des gens qui posent,

des chromos ou des impressions sur livres ou publications, et elles datent

des vues générales et descriptives. Une image exemplaire est celle d’un

des années 40 et 50.

groupe d’enfants avec des brouettes. La pose statique des personnages et

10

l’ombre du photographe et de sa caméra sur tripode montrent à l’évidence

tographes locaux, qui pouvaient connaître de première main les éléments

que la scène a été préparée et la limitation technique qui empêche de cap-

intéressants.

Ce lien avec le territoire permet aussi de penser à la présence de pho-

ter des images de façon spontanée. (ACM-9-7123.L’Escala).

11

Les formats 11x15 et 10 x15 nous sont plus proches et ouvrent une

l’Anuari Riera, (AHCB et Arxiu històric Cambra de Comerç i Navegació de

En consultant les listes des commerçants des numéros disponibles de

époque plus moderne, que nous pouvons situer entre les années vingt et

Barcelona- Archives historiques de la Chambre de Commerce et Naviga-

trente. Les formats sont presque identiques. Techniquement, ils sont

tion de Barcelone), nous vérifions ce qui suit ( écrit en espagnol dans le

meilleurs, plus rapides, avec une sensibilité plus effective et plus de légè-

texte original, mais traduit pour une meilleure compréhension) :

reté. Entre ces deux formats, l’équivalence technique diffère de la qualité

1921.- Aucune référence.

des images. Si on les compare, les images de format 11x15 semblent

1924.- ROISIN, Luciano. Photographie industrielle. Salon S.Juán 131 1º 1ª.

moins bien terminées, avec des mises au point plus critiques, quelques

1930.- ROISIN, Luciano. Photographie industrielle. Cartes postales.

aberrations propres à une qualité d’optique inférieure mais avec des prises plus audacieuses, des portraits plus proches, des mouvements, des gens qui travaillent… Les images de format 10x15 sont peut-être

P.San Juán 18. 1933.- ROISIN, Luciano. Photographie industrielle. Cartes postales.

Rambla Santa Mónica 27.

311

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 312

1936.- ROISIN, Luciano. Cartes postales et agrandissements photos

Rambla Santa Mónica 29, (il ne figure déjà plus comme photographe). 1941.- ROISIN, Luciano. Cartes postales. Rambla Santa Mónica 29. 1945.- Neveu de Luciano ROISIN. Cartes postales. Rambla Santa Mónica 29.

1913 - Manuel Cazurro et le photographe Josep Esquirol publient Guía de

Ampurias y de la Costa Brava catalana. - L’hôtel Georoglífic, de La Fosca de Palamós, lance des annonces dans la presse et promeut des “excursions sur la Costa Brava et ses grottes”.

1961.- Neveu de Luciano ROISIN. Cartes postales. Rambla Santa Mónica

4 (changement de numéro). 12

Confer la note 11.

1914 - Le docteur Ignacio Melé commence les fouilles de la villa romaine de Tossa. - Aux I Jocs Florals (Iers Jeux floraux) de Lloret de Mar, Ruyra propose de remplacer le terme de Costa Brava par celui de Costa Serena.

CHRONOLOGIE

1916 - Plusieurs artistes et intellectuels qui étaient à Barcelone pour fuir la

1908

Première Guerre mondiale se retrouvent à Tossa. Il s’agit de Francis

- Article de Ferran Pol Agulló dans La Veu de Catalunya (12-09-1908) : il

Picabia, Olga Sacharoff , Otto Lloyd, Marie Laurencin, Albert Gleizes.

y nomme “Costa Brava” le littoral qui s’étend entre Blanes et Portbou. - Début des fouilles d’Empúries.

1917 - Inauguration du Musée d’Empúries.

- Création de la Societat d’Atracció de Forasters i Sindicat d’Iniciativa de Barcelona (Société destinée à la promotion auprès des étrangers et Syn-

1919

dicat d’initiative de Barcelone).

- La revue Costa Brava (1919-1922) est publiée à l’Escala. Dans le premier numéro paraît le poème Costa Brava de Victor Català.

1909 - À Empúries, découverte de la statue d’Eusculape, dieu grec de la médecine.

- À Lloret de Mar, dans la propriété du Dr Raül Roviralta, l’architecte Nicolau M. Rubió i Tudurí signe les premières œuvres du jardin de Santa Clotilde.

1910 - Picasso fait un séjour à Cadaqués.

1920

- Josep Paradís (El Gambo) construit l’hôtel Empúries.

- Approbation des statuts de l’Association Cau de la Costa Brava créée pour constituer un musée à Palamós.

1912 - Le terme de “La Côte Vermeille” est inventé et approuvé ; il devient la marque touristique du littoral compris entre Cervera et Collioure.

- À Lloret de Mar s’ouvre le premier hôtel qui porte le nom de Costa Brava. - À Sant Feliu de Guixols, Vicenç Gandol ouvre l’établissement de bains de Sant Pol.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 02/03/09 8:35 Página 313

1921 - L’industriel allemand Karl Faust, installé à Barcelone, commence à

- À Sant Feliu de Guixols, I aplec sardanista (Ière Rencontre de sardanes) de la Costa Brava.

acheter des vignes dans le but de créer les jardins Mar i Murtra. 1930 1922

- J. M. Sert achète le Mas Juny, de Palamós.

- Parution du premier guide sérieux sur la Costa Brava, édité par le

- Au Cap de Creus, tournage du film “L’âge d’or”.

Centre Excursionista de Catalunya. - À Sant Feliu de Guíxols, inauguration de l’établissement de bains de Sant Elm.

1932 - Le “Patronato Nacional de Turismo” transfère ses bureaux et services de Catalogne à la Generalitat (Portbou, la Jonquera, Gérone, Barcelone,

1923 - Josep M. de Sagarra publie Cançons de rem i de vela (Chansons de

rame et de voile), inspiré de l’ambiance de Port de la Selva.

Puigcerdà et Tarragone). À partir de ce moment, ce service dépend de l’Oficina de Turisme de Catalunya (Office de tourisme de Catalogne). - À S’Agaró, inauguration de l’Hôtel La Gavina.

1924

1933

- Josep Ensesa s’installe à S’Agaró, dans sa maison Senya Blanca

- Marc Chagall s’installe à Tossa qu’il définit comme “un paradis bleu”.

construite par Rafael Masó.

- Sagarra publie El cafè de la Marina.

1925

1934

- L’Ateneu Empordanès de Barcelone publie son Àlbum-guia de la Costa

- À Lloret de Mar, sous le pin de Santa Cristina, réunion du Conseil du

Brava.

Gouvernement de la Generalitat, présidé par Lluís Companys. - L’actrice Madeleine Carroll découvre la Costa Brava et finit par acheter

1927

une maison à Calonge, quartier Treumal .

- Arrivée du ménage Woevodsky. Il achète les terrains de Cap Roig et commence à faire construire le château qui est partiellement inauguré

1935

en 1929.

- À Gérone, a lieu la Conferència Costa Brava, sous les auspices de la

- Dans La Nau, Josep Pla commence à publier une série d’articles de “Viatge a Catalunya” (Voyage en Catalogne).

Generalitat et avec la participation des divers acteurs impliqués. Elle a pour objectif d’ordonnancer le développement touristique du littoral. - Elle a pour conséquence la création du Patronat de la Costa Brava.

1928

- Inauguration du musée d’art contemporain de Tossa.

- Jaume Marill crée l’agence Viatges Blaus, croisières sur la Costa Brava. 1936 1929 - Salvador Dalí invite Paul Eluard, Gala, René Magritte et Camille Goemans à Cadaqués. L’année suivante, il achète la baraque de Portlligat.

- Début de la Guerre Civile. La parenthèse que cet évènement ouvre dans le développement de la Costa Brava ne se fermera que dans les années 1950.

313

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 314

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 315

THE COSTA BRAVA BEFORE THE COSTA BRAVA

ENGLISH

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 316

MAGDA CASAMITJANA I AGUILÀ | MAYORESS OF ROSES The 12th September 1908, when Ferran Agulló published the article “Per

But it is not necessarily all a bed of roses. Realisation struck early on that

la costa brava” (Around the Costa Brava) in La Veu de Catalunya, is con-

this countless avalanche of foreigners that were settling on the Costa and

sidered to be the date on which the Girona counties´coastline received its

the uncontrolled bustle of tourists and campers were a serious danger

literary christening. That was 100 years ago.

that not only threatened the sea-faring villagers’ right to enjoy the place’s

The photographic display shown in this catalogue testifies to an era when

beauties too, but also the Costa‘s very prestige, a land still unprepared to

the bases of tourism were founded, the Costa Brava´s main economic

receive such an extraordinary influx of foreign travellers all at once.

motor in the 20th century. But it is also a display of the coexistence

Costa i Déu, Joan & Rovira, Joan. Joan Vallès i Pujals a la Conselleria d’Obres Públiques de la

between the budding tourist activity and the traditional industries of fish-

Generalitat. Reportatge de l’obra que ha de transformar Catalunya (Joan Vallès i Pujals to the

ing and agriculture.

Catalan Government Ministry of Town and Country Planning. Report on the work to transform

The commemoration of the Costa Brava´s Centenary is the perfect time

Catalonia). Barcelona: Llibreria (Bookshop) Verdaguer, 1936. (p.139-142)

to ask ourselves about the model that has been created. The Costa Brava has a strong identity that must know how to adapt itself to current social

On reading these paragraphs, the first impression certainly makes one

changes and at the same time take on the challenge of diversifying eco-

think of the late 1960s. That is to say, the time when mass tourism on the

nomically, and making a commitment to quality and environmental sus-

Costa Brava was a fact, a time when this phenomenon also began to show

tainability.

that the lottery represented by the manna that tourism provided for the

The wealth of historic and cultural heritage that stretches over the length

local hitherto self-sufficient economies brought with it implicitly a radical

of our coast has an important role to play in this, above all in l’Empordà.

and irreversible transformation for the territory and the society that

The capacity to make our historic, cultural, and natural heritage bloom is

received it. As the text says, not everything was to be a bed of roses.

intimately linked to the capacity to diversify our tourist trade.

However, the surprise comes when the reader learns that this text was

100 years give us a lot to work on, and to stop to contemplate our past in

published at the beginning of 1936, a few months before the Civil War

order to rethink the Costa Brava´s future. The exhibition “The Costa Brava

broke out. It was also a few months after the Girona Municipal Theatre

before the Costa Brava, photographs from the Casa de la Postal, 1915-

held the Costa Brava Conference. This was a meeting of municipalities,

1935” is an instrument that reminds us who we are and where we come

entities and those affected by the growing tourist trade in the territory,

from. Where we want to go depends on us.

which was organised under the auspices of the republican Generalitat (Catalan government). The Patronat de Turisme (Tourist Board) and the Associació de Municipis de la Costa Brava (Costa Brava Municipalities

THE COSTA BRAVA BEFORE THE COSTA BRAVA | JAUME SANTALÓ

Association) were the result of this. These were two bodies that, in words

The Catalan coastal strip stretching from Blanes to Llançà (sic), which

of the time, had the mission of “organising” the Costa Brava, to put some

Ferran Agulló christened with the name “Costa Brava”, is today one of the

kind of order in a tourist phenomenon that, due to the sudden boom it had

most famous regions in the world for its beauty. Armies of inquisitive peo-

experienced over the previous two decades, had already begun to create

ple on holiday come looking for a definitively simple life (...) The newspa-

problems in the territory and was threatening to get out of hand.

pers and magazines of Paris, Prague, Berlin, London and Rotterdam write

In the context of the Costa Brava hallmark’s centenary being celebrated

“Costa Brava” as if these two words were already part of their respective

this year, 2008, the book you have in your hands aims to focus attention

languages (...)

precisely on that little-known foundational period. It was a period when

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 317

the bases for the later development were laid down, and thus a large part

open to the world, the Costa Brava of fishermen, cork-makers, and artisans

of the debates and controversies were discussed that were later to reappear

that Josep Pla described so well in 1934 in Viatge a Catalunya (Journey

when democracy was restored in 1977, in a very different context with

through Catalonia) but which could no longer be the same in the Guía de la

mass tourism in full swing. The apparent ambiguity in the title –The Costa

Costa Brava (Guide to the Costa Brava) published by the same Pla in 1941.

Brava before the Costa Brava– plays precisely on this biased perception that most people have today with respect to this question, and the fact that

Art, summer holidaymaking, tourism

before the Costa Brava of mass tourism we all have in mind which began

In the process of creating the image and hallmark of the Costa Brava, it is

around the 1950s and 1960s, there had been an earlier, quality Costa Brava

worth highlighting the painters and writers who at different times in their

with a consolidated trademark and some early controversies regarding

lives settled there to work. They were following a general trend to flee the

the model that should be followed.

city and rediscover the balance between man and nature that since the

The Costa Brava was a term coined by the journalist Ferran Agulló in 1908

end of the 19th century had brought many from the Parisian artistic circles

in the pages of La Veu de Catalunya (The Voice of Catalonia) that quickly

to this southern paradise at a time when the French Côte d’Azur was the

became a successful trademark to refer to the whole coast stretching

paradigm of this. From pioneering painters like Joaquim Mir, Francesc

from Blanes to Portbou. It was a tourist phenomenon that reached truly

Gimeno and Eliseu Meifren, who at the end of the 19th century had chosen

noteworthy levels of development during the 1920s and 1930s to the point

places on the Costa Brava as an inspiration and workplace, up to more

where it became necessary to debate about the need to create mecha-

contemporary ones like Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Marc Chagall,

nisms and institutional control to somehow guide this growth towards a

André Derain and Pablo Picasso, along with the writers Joaquim Ruyra,

model agreed to between all the key players which at the same time

Josep M. De Sagarra, Josep Pla, Alexandre Plana and J.V. Foix - each one

would allow them to boost their growth. The quotes that introduce this text

of these creators contributed enormously to the idealization of the Costa

are sufficiently eloquent. However, the breakout of the Civil War and then

Brava and its consequent projection towards society as a whole. Tossa,

the 2nd World War radically halted this process, creating a pause of around

paradís blau (Tossa, blue paradise), the expression coined by Marc Cha-

twenty years that was not to end until the economic and social recons-

gall in the 1930s, perfectly sums up the process of idealization that this

truction of Europe, when the phenomenon came back with unusual force

coastline was experiencing in artistic circles in the first third of the 20th

and in a very different social and political context.

century.

The radical break with the democratic past that was brought about by

Behind or alongside these artists, the recently christened Costa Brava

Franco’s victory in 1939 to some extent explains why that first Costa Brava

began to position itself as one of the main summer destinations for the

was forgotten, as it was tied to Catalan nationalism and republican tradi-

Catalan bourgeoisie. There were precedents to be found in activities like

tions and so sat uneasily with the ideas of Franco’s Spain. That was a

hiking and the new therapeutic aspect that bathing in the sea had

Costa Brava whose original supporters – great people close to the Lliga

acquired at the end of the 19th century. These new healthy activities and

Regionalista (Regionalist League) – had conceptualised as a basic part of

the cultural rediscovery of Mediterranean life practised by the 1900s

the 1900s project for Catalan cities and the Catalonia with classical roots

artistic movement brought social sectors to the coast who had until then

that the systematic excavation of the ruins at Empúries brought out to

had practically lived with their backs to it. From then on, summertime

bloom, and which in those same years had aroused some malicious irony.

villas were often built near the sea by a select bourgeoisie that found a

But it was also a popular and democratic Costa Brava that was unique and

privileged and exclusive area in the Costa Brava to spend the summer

317

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 318

and stand out socially: Bonaventura Sabater, Joan Ventosa i Calvell and

The commercial Costa Brava, the real Costa Brava

Nicholas Woedvodski were some of those who built this first Costa Brava,

The photographs taken by La Casa de la Postal between 1910/1915 and

both in the imagination and in reality, until well into the 1920s. It was a

1935 mirror this first Costa Brava well. This is because of their chrono-

place reserved for a privileged few. Nevertheless, as of the 1930s a

logical range, which allows us to capture the evolution that these

budding democratisation of tourism was fostered by improving communi-

towns and their societies experienced between these years. However, it is

cations and transport systems, as well as the new political and cultural

mainly because of the amount of them and the diversity of their subjects.

context arising from the establishment of the 2nd Republic. This brought

As Pep Parer explains well in his documented article, the scale of post-

wide social sectors to the coastline and the Costa Brava that until then

card publication created by the company directed by Lucien Roisin implied

had been left out. The popular and massive influx of people to the beaches

a very considerable effort and deployment of means. The “photographic

on bank holidays became a common occurrence in those years. This

excursions” made by Roisin and his colleagues, when commissioned or of

created debate about new challenges in managing the tourist phenomenon

their own account, needed a lot of work and preparation, and obviously

which was a precursor to what in the coming years was to become a mass

they created many more images than were finally to be published as

phenomenon.

postcards.

Growing tourism on the Costa Brava meant a progressive transformation

Thus, alongside the more commercial images or those for tourists, la

in socio-economic and town-planning terms. In the host towns, the develop-

Casa de la Postal’s collection kept in the Arxiu Històric de l’Institut d’Es-

ment of activities linked to tourism – hotels, restaurants, bathing houses,

tudis Fotogràfics de Catalunya (Historical Archive of the Institute of Pho-

transport services, etc.- which added to the traditional activities of fishing,

tographic Studies of Catalonia) has many other photographs which, taken

agriculture and trade, quickly became a first-class asset for local

by the photographer at the time, did not fit in with the business’s com-

economies. In addition, the appearance of the first big urban development

mercial imperatives and so remained unpublished or with little circula-

initiatives linked to summer tourism – S’Agaró was to be the most note-

tion. The selection of a hundred or so photos from among a total of 1,400

worthy example of this – showed the economic potential of a phenomenon

has thus allowed us – granted the inevitable bias arising from the author’s

that was perceived as a great opportunity for development. Stemming

subjective gaze – to glimpse a Costa Brava in all its complexity. This is the

from this potential and the very reality that was imposing itself day by day,

Costa Brava aimed at the tourists who commercially interested Roisin,

what had once been the result of isolated initiatives from individuals and

with its new flamboyant tree-lined avenues ideal for a stroll, the establish-

the effort of private tourist initiative syndicates like the Sociedad de Atrac-

ments and bathing huts, the beaches and boats surprisingly full of tourists

ción de Forasteros (Society for the Attraction of Tourists) founded in

and the idyllic views of the coast and the agricultural hinterland which, as

Barcelona in 1908, now became a question of the State. The creation of the

Josep Playà puts forward in his article, contributed enormously to the

Patronato Nacional de Turismo (National Tourist Board) in 1928 and the

creation of the Costa Brava hallmark.

later transfer of tourist responsibilities to the republican Generalitat in

However, alongside this we can also see images of the Begur and l’Estartit

1932, meant the definitive institutionalisation of the Spanish and Catalan

fishermen’s world of work, of the Sant Feliu de Guíxols’ port dockwork-

organisation of tourism, and thus that of the Costa Brava too. As a conse-

ers, of the hard and anonymous work of the women of Tossa and

quence of this new legal situation and the great transforming thrust of the

Cadaqués, the cork-makers’ long day that we can imagine against the

phenomenon, the Costa Brava Conference was held in Girona in 1935, the

backdrop of the Palamós factory chimneys, the clothes spread out in the

first wide-ranging debate on the strategy that should be followed to make

patios of the houses of Port de la Selva, daily life on the streets of Portbou,

tourist development compatible with the preservation of the territory.

work mixed with the games of children in l’Escala who have been sent to

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 319

fetch water at the fountain, or the picture of sailors from the British fleet

the so-called “blue series” from the Roisin printing press. “I am in

strolling through the streets of Roses impeccably dressed in white while

Cadaqués, a little town in Gerona, as I told you, and one of the wonders of

a female neighbour watches discreetly from a balcony.

the Mediterranean. You cannot imagine, accustomed to the sea of Málaga,

Thus, these are images of great documentary value that invite us to pause

this ‘Costa Brava’ sea full of inlets, coves and cliffs from which immense

and look at the details. There are details that allow us to grasp those early

olive groves and vineyards arise, orange-coloured rocks and green

times of coexistence between the traditional ways of life and work in those

swathes of pine forests,” the poet from Granada explains to his family in a

coastal towns and the budding tourism that was demanding more and more

letter. And he describes to them a journey by boat “while the lateen sail

space. But there are also details that let us glimpse the latent heavy politi-

trembled in the azure, green and lapis lazuli sky” (1).

cal influence and social conflict that the times were experiencing: the

The fascination that this landscape held for García Lorca was so intense

Republican and Catalan flags are flying on a boat full of tourists on the

that he was always to speak of it with unbridled admiration thereafter. He

beach of Sant Pol. The smart, leisurely tourists on the beaches and café ter-

returned to l’Empordà in the spring of 1927, and in later letters he repeats

races contrast with the ragged clothes of the fishermen. But there is also

this yearning memory: “I think about Cadaqués. It seems to me an eter-

the anonymous working-class graffiti that acts as a worrying backdrop to

nal and modern landscape, yet perfect,” he said in a letter to Anna Maria

an idyllic summer scene on the Es Llané beach in Cadaqués, or the boat of

Dalí, the painter’s sister. And Salvador kept his memories alive with new

that fisherman from Llançà who christened it with the name “Solidarity”.

messages. Six postcards from Dalí to Lorca have been preserved, sent

To sum up, this is a photographic display that aims to show the most

from Cadaqués (2), and all of them are also from Roisin’s popular blue

realistic side of this Costa Brava before the Costa Brava. The one before

series. Is this a coincidence?

the arrival of mass tourism, with all its beauties and its aura of serenity

At that time there were already other postcards of Cadaqués, published by

and balance, but also with all of its contradictions that were none other

Octavi Seriñana, E. Costa and Ivo Sala (from Cadaqués itself) and Àngel

than those of the country as a whole.

Toldrà Viazo (Barcelona). But surely these aseptic images by Roisin, stripped of daily bustle and imbued with the marine blue that perfectly defines this “Costa Brava sea”, must also have seduced our young artists.

ROISIN, THE HALLMARK IMAGE OF

Dalí was to defend in his writings the importance of what he calls “photo-

THE COSTA BRAVA | JOSEP PLAYÀ MASET

graphic data”, which refers to the new value given to the landscapes,

When the young painter Salvador Dalí invited the poet Federico García

objects and people by the simple fact of being transposed onto photo-

Lorca to spend a few days in Cadaqués for the Easter of 1925, the poet

graphs. This objectivity of photos, the painter says, is nothing more than

took advantage of his stay to send postcards to his friends in keeping with

“the capturing of a hitherto unknown reality” (3).

a very widespread custom.

It is also certain that in the few shops of the town Roisin’s postcards took

“As we send postcards to everybody today, I don’t want you to go without

pride of place on the shelves, as the latest thing to arrive from Barcelona.

one,” Federico wrote to his friend Pepin Bello, one of the intellectual souls

In any case, the words of Federico García Lorca show us that already in the

at the Student Residence in Madrid. On the front of the postcard there is a

mid twenties the name Costa Brava had caught on and rode on a commu-

photo of the Passatge de S’Arenella. The postcard belongs to a series of

nication system - mail, which had also become established as a means of

postcards in blue hues that Lucien Roisin published and made popular. It

communication. And as for what interests us now, in this corner of the

is dated 14th April 1925, and like others sent during those days to friends

northern Catalan coast the monopoly on postcard pictures had been taken

like Benjamín Palencia, Manuel de Falla and Jorge Guillén, it belongs to

by Lucien Roisin.

319

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 320

The historian on the photography of Girona’s counties, Emili Massanas, was

whoever commissioned it or the shop where they were sold. This information

the first to state that Roisin “is possibly the one who has printed the highest

allows us to know the establishments where the postcards were sold, above

number of postcards of the counties of Girona. The postcards’ pictures were

all tobacconists, but also grocers. Thus, we have been able to locate inscrip-

taken by different photographers and even by Roisin himself” (4).

tions (always overprinted on the back of the postcard and in smaller writing)

A pioneer in the postcard market

Ivo Sala (Ivo Sala Publishing House)” (Cadaqués); “Salvador Matas” (Torroella

The pioneers in photography on the Costa Brava are most certainly other

de Montgri), “P. Ribas-Imprenta (Printing Press)-Palafrugell”; “Juan Vilaró”

such as: “Arturo Vicens. Estanco (Tobacconist). Sant Feliu de Guixols”; “Edició

names such as Josep Esquirol i Pérez (1874-1931), from l’Escala; Ricard

(Lloret de Mar); “Vda. (Widow of) Xarnach-Estanc” (Palamós); “Vda. (Widow of)

Mur i Dargallo (1880-1939), from Sant Feliu de Guíxols; Emili Casas i Mas-

De Ramon Tomás” (Tossa); “Joaquim Serra-Librería (Bookshop)- Figueres”.

bernat (1879-1951)), from La Bisbal; Amadeu Mauri Aulet (1862-1939),

During a second phase, Roisin decided to create his own product and get

from Palamós; Valentí Fargnoli i Iannetta (1885-1944), from Girona, and

it directly to the sale outlet points. This is when he put the “blue series”

Sebastià Jordi Vidal (1870-1945), from Palafrugell. Nor can it be said that

into circulation and the pads of twenty postcards. He made practically a

Roisin was the first to publish small albums or pads, generally of twenty

series of them for each important town. The Cadaqués-Cap de Creus

postcards, because Josep Esquirol and Àngel Toldrà had already done so.

album, for example, belongs to series 16 and contains twenty postcards

On the other hand, we can state that he turned the image into an icon and

numbered from 300 to 320. At first he printed the inscription “Reproducció

took it into a previously inexistent market.

prohibida (Reproduction prohibited)” on the back, but soon changed this:

His albums, from which one could cut out and send the different post-

“Reproducció prohibida - Marca registrada (Reproduction prohibited –

cards, became popular at the beginning of the twenties, at the same time

registered Trademark) 53.425. L. Roisin, fot.-Barcelona”.

as the Costa Brava hallmark name became established. This was the

And we could even mention a third phase, around the 30s, in which he

name that a group of intellectuals and the League of great men had

published a series of coloured postcards that are less well-known, which

invented, it is said, during the summer of 1908, over a meal on the El

indicates that their circulation was more short-lived.

Paradís grounds at Fornells, the property of Bonaventura Sabater (5). Roisin’s postcards are the exponent of the industrialization of images. He

Promotion of the Costa Brava

and his laboratory were pioneers in Catalonia in commercialising a product

From the 1920s on, Roisin’s photos also became indispensable material

and his blue postcards are at the same time a consumer object and an

to illustrate books, leaflets and magazines related to the Costa Brava. This

item used in promotion. And who knows if they also had an influence on

is why finding his name in various guides should be no surprise. This gives

that idyllic and romantic perception of the Costa Brava of the early days,

the impression that when an editor was in need of a picture, he or she

just as it has been portrayed to us by many literary figures and artists.

could always turn to the French photographer’s laboratory. We shall men-

Roisin’s first postcards on the Costa Brava correspond to the second half of the

tion the most relevant cases:

1910s. They are in sepia tones (occasionally black and white), although the

- La Costa Brava. Àlbum-guia (Album/guide). Ateneu Empordanès (Empordà

series number generally appears overprinted in red on the upper part, toge-

Cultural Society), 1925. This can be considered to be the first big authorita-

ther with the town’s name (in capital letters) and the specific address or

tive guide to the Costa Brava. Roisin is present here with two photos: the

description (“vista general” (“general view”), “entrada a la población”,

Beach of Empúries (the Roca Foradada (Holed Rock) in front of the hotel

(“entrance to the town”)). And underneath is his name: “L. Roisin, fot.

Empúries, p. 138) and Roses (Plaça Frederic Rahola and Passeig Marítim

Barcelona”. On the first issues, the postcards bear the name of the printer,

(Seaside Promenade), p. 160).

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 321

- Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya.

The postcard was seen as a gift addressed to the receiver so that they

(Album of Wonders. Book of Catalonia’s natural and artistic beauties)

could contemplate the beauty of the surroundings. At a time when images

Centre Muntanyenc Barcelonès (Barcelona Mountaineer Centre), 1933.

could not count on mass media, the postcard was a channel that informed

Guide under the management of Pere Pujol Casademont. Volume 5 is

about the physical and sentimental geography. It is easy to find postcards

dedicated to the Girona counties (with a specific chapter on the Costa Bra-

written at this time with a cross on the picture to show the exact location

va) and includes a minimum of eleven of Roisin’s photos. At least three of

of the house or hotel where the writer was staying. There was thus no

them are of the Costa Brava: noia amb xarxes de pescador (girl with fish-

sense in showing on postcards the hard work in the fields or at sea, or the

ing nets) (p. 69) –picture card attached – and two views of Palamós and

calamitous state of the roads and the walls of the houses eaten away by

Sant Antoni de Calonge (p. 53).

the salty air blown by gales. On the other hand, the tranquillity and serenity

- La Costa Brava. Guia-àlbum amb itineraris descriptius (Album/guide

gleaned from the views of the towns, the calm sea and the silence of the

with descriptive itineraries). This is an offprint from the previous publica-

streets were all a call to lure people to abandon the city and seek the shel-

tion, from 1934. It includes the two aforementioned photos of Palamós and

ter of these coastal villages that were beginning to discover the pheno-

Sant Antoni de Calonge.

menon of tourism.

- Guía de la Costa Brava. (Costa Brava Guide). José Pla. Ed. Destino, 1941.

Roisin’s postcard images give us the measure of what the creators of the

The early editions contain a great number of illustrations with no expla-

Costa Brava hallmark wanted to give, those creators who promoted this

nation as to where they come from. However, a note at the beginning gives

budding tourism. All in all, the photographers’ freedom allows us to dis-

a list of the different photographic archives and mentions that of Roisin

cover the dilemma presented between those who supported the expansion

(alongside Mas, Casas, Gaspar, Jordi, Mauri and Zerkowitz). In an adver-

of tourism – which could already be seen in the first urban developments,

tising leaflet for the guide, Roisin’s involvement is also stated.

hotels and restaurants-, and those who wished to maintain the privacy of this virgin paradise. This latter option was defended by the GATPAC archi-

One photographer and two kinds of picture

tects (Group of Catalan Architects and Technicians for Progress in Con-

The selection of Roisin’s photos on the Costa Brava shown here allows us

temporary Architecture) as well as artists and literati.

to rediscover the author and complete the profile of the work he produced.

The other photographs, those which did not end up as material for repro-

The artist travelled around Catalonia with his photographic equipment on

duction, also show us the rural origins of a coastline that was yet to be

the lookout for anything that attracted him and what he had been com-

polluted by tourism. The women of Cadaqués carrying earthenware jugs

missioned for (sometimes also with the help of other colleagues). After-

on their heads or those washing in the river at Tossa de Mar, the fisher-

wards, in the laboratory he made a choice in order to publish the images

men getting sardines out of the netting in L’Escala or participating in an

he considered to be the most appreciated in postcard format. This is why

auction in Roses- these are alien to the massification that only took off in

we can see a specific stereotypical image of the Costa Brava in the 20s

the late 1960s. The contrast between the locals and the summer holiday-

and 30s among his published works, whereas in the rest of his works,

makers was astonishing as the two worlds they represented. This was the

which in part have remained unpublished, a more realistic image is

beginning of the Costa Brava dream. The promoters of the Barcelona

depicted of the towns and their people, fishermen, peasants, people in the

Ateneu Empordanès (Empordà Cultural Society), who launched that pio-

cafés, and summer holidaymakers. We could say, to make a caricature,

neering guide in 1925, had little doubt: “You can see that it is not strange

that these are the two faces of the same landscape, the romantic/tourist

here also to hear talk of grandiose projects and great ventures that are on

side and the ethnographical side.

the whole well chosen; it seems that quite soon they will set about trans-

321

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 322

forming this extremely beautiful stretch of our Mediterranean, thus mak-

LUCIEN ROISIN, PHOTOGRAPHER

ing the general coexistence of the multiple holiday homes and isolated gar-

AND POSTCARD ILLUSTRATOR | PEP PARER

dens more amiable by uniting them wisely in one immense boulevard” (6).

The name Lucien Roisin most probably means nothing special to most of you. No face or eminent feat comes to mind with this name, even though

Notes

at some time you have almost certainly come across an example of his

(1) Andrew A. Anderson & Christopher Maurer (eds.). Epistolario completo

work: a postcard.

(Complete collected letters). Federico García Lorca. Ed. Cátedra, Madrid,

Rummaging through old postcards at home or at an old fair, more than

1997.

once you will have come across the phrase: “L.Roisin. Fot. Barcelona”,

(2) Rafael Santos Torroella (ed.). Salvador Dalí escribe a Federico García

signing some of the images that illustrate them.

Lorca (Salvador Dalí writes to Federico García Lorca) (1935-1936).

Lucien Roisin, a photographer and postcard illustrator, was one of the

“Poesía” Magazine, no. 27-28, Ministerio de Cultura (Ministry of Culture),

most renowned and prolific professionals of the golden decades that post-

Madrid, 1987.

cards have ever had.

(3) Salvador Dalí. La dada fotogràfica (The photographic data) “Gaseta de

From the beginning of the 20th century until the thirties, he photographed

les Arts”(“The Arts Gazette”), February 1929, p 40-42.

and published thousands of postcards of landscapes and unique places in

(4) Emili Massanas i Burcet. Fotògrafs i editors a les comarques de Girona

Catalonia and around Spain, producing a very complete series of post-

(Photographers and publishers in the counties of Girona) (1839-1940).

cards with a great variety of themes and motifs.

Quaderns de Fotografia (Photography Notebooks)). Dolors Grau, ed.

Roisin was important not only because of his images and the great volume

Diputació de Girona (Girona Provincial Council), 1998, p. 100.

of work he carried out. He was also a tenacious person, as well as inno-

(5) For the story of this meal in which the Girona coastline was supposedly

vative and very imaginative. The main exponents of his work were an

given its name, one may consult La guía de la Costa Brava (Guide to the

exhaustive catalogue of edited postcards and above all his own shop, “La

Costa Brava), by Josep Pla (Ed. Destino, 1941). The first press article

Casa de la Postal (The Postcard House)”, on the Rambla de Santa Mònica

where the name Costa Brava is proposed, following the model of the Côte

in Barcelona, where he sold his postcard publications wholesale and

d’Azur, was published by Ferran Pol Agulló in La Veu de Catalunya (The

retail.

Voice of Catalonia), on 12th September 1908, under the title “Per una costa brava” (“For a brave coast (costa brava)).

Small biographical note

(6) La Costa Brava. Àlbum-guia. (The Costa Brava. Album/guide).Ateneu

The biographies that have been written on Lucien Roisin are varied and

Empordanès (Empordà Cultural Society), 1925, p. 7.

sometimes contradictory. Most of them are the result of conversations with his nephew (Lucienne Roisin) or people that were in close contact with his work. These are oral remembrances that, when compared with the tangible facts – the negatives preserved, the printed postcards, the publication dates, etc., provide more doubts than certainties. In the absence of in-depth research on his work, we have a series of dates which, on coinciding with various sources, we can consider to be valid. Roisin was born in Paris in 1876, into an apparently well-to-do family, and a numerous one with six children, among them Lucien.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 323

He studied in a boarding school for seven years where he learnt photogra-

photography was establishing itself. Photographic studios did not have as

phy. On finishing his education, he opened a study in Montmartre, dedi-

much work as before, and many photographers now had to diversify what

cating himself to artistic photography, until some time later and

they had to offer and look for other professional alternatives. Specialisa-

apparently following the advice of a Swiss photographer, he began to com-

tion in various fields became a priority for many. This was the time when

mit himself to photography for postcards, earning certain recognition.1

photojournalists became established. These were as prolific in the press

In 1897, at only 21 years of age, it seems that Roisin arrived in Barcelona

as at the inauguration of luxurious studios, with renowned portrait pho-

and was hired by the printer Àngel Beltran for a period of three years, with

tographers, and they were aware of new aesthetic trends such as pic-

the job of providing the printer’s company with negatives to be published.

toralism. It was also the time when many photographers worked, almost

When the contract period was over in 1900, Roisin set himself up on his

always anonymously, for businesspeople and printers who published their

own account and the first job he was given was some photographs of Sant

pictures in catalogues and printed advertisements, as well as postcards,

Josep de la Muntanya, in the Gràcia district of Barcelona, edited as a post-

whose main buyers were avid collectors5. These professional trends were

card by the printer Ramon Rosselló i Ràfol.

to reach their peak of splendour in the decade of the twenties and part of

The next time we hear of his activity is with a series of panoramic post-

the thirties, but it was the period before the 1st World War which was to

cards, dated approximately around 1910. This series of postcards, signed

see this development come to fruition.

by Roisin, are intimately related to a series of panoramic postcards pub-

The war turned Lucien Roisin’s life around. We know that Roisin went to

lished by the famous postcard publisher from Barcelona, Àngel Toldrà

the war. His country, France, was one of the main nations involved. He was

Viazo. They have similar characteristics in terms of themes, chronology

thirty-eight years old and it seems he was called up and served for

and technical production2. During this period it is possible that Roisin and

eighteen months at the front at Verdun. We do not know if he served with

Toldrà had an important working relationship. This is what Roisin’s niece

a weapon in his hands. What is certain is that Roisin took photographs of

states in an interview, where she explains that her uncle maintained this

the front and the rearguard. The images show the life of the soldiers and

work relationship with many hitches and arguments.

the devastation of towns and cities.6

It is certain that in those years Roisin was already an unquestionably wor-

Roisin returned in 1917 with two of his nephews (Robert and Lucienne

thy industrial and landscape photographer. Amongst other subjects, he

Roisin), made orphans by the same war.

photographed unique buildings, the insides of factories, and the work

Roisin and his wife, Anita Sierra, fostered the nephews, who were to

being done on important infrastructures such as the urban development

become an active and important part of the family business when they

of the Montjuïc mountain3. It was during these years that Roisin seems to

grew up.

have decided to concentrate more on the postcard business, publishing

The decade of the twenties and the early thirties were a time of success

them and signing them as “L.Roisin, fot. Barcelona”, often sharing the

and growth for Roisin. A large share of his clients were businesspeople

publishing with whoever possibly paid him to do them, (Llibreria Güell

and entities that commissioned him to do photographic reports. Factories,

(Güell Bookshop), in Tàrrega, Arturo Vicens, tobacconist, from Sant Feliu

workshops, manufacturing processes of all kinds, hotels, restaurants and

de Guixols and Juan Vilaró from Lloret de Mar)4.

snack bars, schools, all sorts of leisure and festive activities, etc. - these

th

At the start of the 20 century, the postcard business was an important

were the photographic subjects that Roisin would later publish in albums

way of making a living for many photographers at the time, when the pro-

and sets of postcards for promotion and advertising. Publishing houses

fession was suffering a serious crisis due to the growing intrusion of

also found a multitude of images in his archives. And above all, the main

unqualified professionals. In the period before the 1st World War, amateur

clients were the collectors who, whether as tourists or not, bought the

323

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 324

postcard series that were so beautifully published by the popularly known

The “photographic excursions” in search of new pictures such as those that

“Casa de la Postal” (“Postcard House”). As I have said, what was on offer

supplied the catalogue of the popular “Casa de la Postal”, called for a lot

is surprising and extremely varied. There were series of single postcards,

of work and preparation. Commissioned by salespeople, businesspeople or

published as a booklet or pad, in a foldable accordion, complete albums

entities, or else of their own accord, Roisin or his colleagues appeared in

7

and panoramic photographs with subjects and motifs for all tastes .

the villages and towns to do their work, knowing very well what pictures

His activity was incessant. Roisin travelled around Spain with his nephew,

had to be captured. They had to transport all the equipment and the nega-

both of them taking photographs. Some biographies explain that while

tives’ heavy glass plates. This was certainly done by carriage or cart at first,

Roisin photographed the important cities, his nephew dedicated himself

and by automobile in the twenties and thirties. They also had to find a place

to their outskirts. Meanwhile, his niece Lucienne ran the shop.

to stay. They looked for the best viewpoints and chose the best times of day

This volume of work, the growing demand and the work related to mana-

for the light for their purposes. It was also necessary to talk to people,

ging the “Casa de la Postal” business as a postcard publisher, all led

whoever was necessary, peasant folk, fishermen or salespeople, so that

Roisin to seek the involvement of other photographers. In order to keep up

they could point out the best landscapes for them, and how to get there.

and improve the series of postcards and images from around the country,

The photographers who did this work had to get involved with the area and

we know that Roisin made deals with local photographers who continued

its people, they had to forge good relations, and the best proof of this is the

to provide his catalogue with new views. Nevertheless, the postcards were

quality of the postcards and collections that they published.10

still signed by Roisin as a trademark.8

In 1931, Lucien Roisin moved his shop, “Casa de la Postal”, from the Pas-

Important series of photographs taken in different parts of Spain come

seig de Sant Joan 18, to the Rambla de Santa Mònica 29, extending a busi-

from this time: the Basque Country, Andalusia, Madrid, and also many of

ness that came to have over ten employees.11

the series produced in Catalonia and the Balearics. The counties of Girona

The Spanish civil war interrupts a really magnificent dynamic. When the

and especially the Costa Brava, an emerging tourist destination, also

war begins, Rosin leaves the country and goes to Marseille with his wife

received a visit from the Roisins - or one of their colleagues – more than

and his niece. They are going to live there during the three years of the

once.

Spanish war.

More detailed research into the photographic material kept in the Arxiu

When the war is over, he comes back. He dies in 1943 in Barcelona, when

Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (Historical Archive

he is 67 years old. He is buried in Montjuic cemetery on 12th February.

of the Catalan Institute of Photographic Studies), IEFC, with respect to the

His niece, Lucienne, his nephew and his wife continues the business during

pictures of the Costa Brava, gives us an idea of the complexity of the task

20 years more. Rosin’s keeps on publishing postcards and showing the

carried out. The morphological study of the negatives conserved – the for-

huge amount of Roisin family’s images.12

mats and the different makes of plate holders, chassis, and characteris-

In 1962 the “Casa de la Postal” was forced to close by the owner of the

tic processes, as well as the quality of the images with respect to the

property where the establishment was located. Due to disagreements

optics – shots out of focus, aberrations, focal lengths and so-on, all lead

between them, Lucienne’s sister-in-law sold off all the Roisin collection

to the conclusion that at least four visits or photographic trips were made

cheaply to a rag and bone man. A large part of the material was thus surely

to different towns in this territory. These photographs were taken on four

scattered and lost along with all of the documents associated with the

different formats of negatives: 13x18, 11x15, 10x15, and 9x14, which cor-

company. The niece Lucienne asked for help from an old client, and they

respond to different kinds of camera, different periods and were possibly

managed to get the money necessary from Editorial Labor (Labor Pub-

taken by different people.9

lishing House) to recover the collection.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 325

The collection survived in the hands of the Labor publishing house, the

Recuperation and Publication of Images) of Girona, amongst others in

images being used for a variety of publications, until it closed.

Catalonia and around Spain, and the one which we should most appreciate

The disappearance of the publishing house could have spelled another

is the initiative represented by the Antoni Varés Meetings, which have

uncertain future for the material, but fortunately this ended well.

done so much to open up channels of understanding and knowledge

In 1995, what was left of Lucien Roisin’s collection entered the Arxiu

among professionals.

Històric de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, where it is still

As we have already seen, the continued presence today of the Fons Roisin

kept and where for some years work has been carried out to recover it by

(Roisin Collection) is the consequence of a chain of coincidences and wise

exhaustively cataloguing and digitalising it, with the aim of showing and

choices that have made its existence possible. One part of this extremely

preserving something that is everybody’s cultural heritage.

important chain was the rigorous and exceptional work carried out over

We can also find material from the Roisin firm in the Arxiu Nacional de

the years by the IEFC’s Historical Archive in recovering and stabilising the

Catalunya (National Archive of Catalonia) and the Arxiu Fotogràfic (Photo-

collection’s materials, together with other equally important collections.

graphic Archive) of the AHCB (Barcelona City Historical Archive), belong-

Thanks to these efforts, the chain can continue with initiatives like

ing to the Ajuntament de Barcelona (Barcelona City Council).

the current exhibition, which intends to show part of this collection, this cultural heritage that belongs to everybody, taking another step towards

In conclusion

the collective knowledge that makes us the way we are.

The recovery of historical photographs is a self-gratifying task. The vision of “how we were” has always awakened the interest of many people.

1

Looking back at our history and our surroundings helps us to understand

mation that Roisin dedicated himself to “artistic photography”. We pre-

why we are the way we are. But it is easy to fall back on anecdotes and be

sume that this activity took place between 1895 and 1897. The

content with a simple look at what was.

professional forays of a youngster who had recently finished his studies

However, the biographical reference conserved hardly clarifies the affir-

The in-depth study of photographic collections, their morphology, and the

would have to be limited by inexperience and lack of resources. But it was

biography of the photographers involved, can provide knowledge and

in the last decade of the 19th century when developments continued in the

together with other sciences such as history, anthropology and other

industry, bringing very important changes to photographic and photo-

technical and industrial sciences, this can provide a complete panorama

mechanical techniques, and opening an ever-widening window of possi-

of society and its evolution and progress.

bilities. They were the years of the instant photograph, photography on the

This is why it is necessary to have serious studies and apply recovery and

streets, of improvements in lighting techniques and faster copying and

conservation techniques that guarantee the preservation of a cultural heri-

reproduction techniques. Publications appeared that were illustrated with

tage that we often overlook. We are surrounded by photographs, it is

photographs, and postcards became fashionable. It is possible that the

“easy” to take them, and we take their presence for granted in our daily

young Roisin, tenacious and well-prepared, dedicated himself to conven-

lives, such that we often underestimate what a photograph can signify.

tional studio photography, portraits, as well as photography on the streets

These days we have magnificent examples of this desire, in public and pri-

or as they said at the time making natural views.

vate institutions as well as in the professionals dedicated to looking after

As for Roisin’s success as a postcard illustrator in France during his

our cultural heritage and to applying the resources and techniques with

youth, as some biographers state, the research carried out in catalogues

the necessary scientific rigour to recover photographic collections. I shall

and auctions of postcards and photographs, as well as the BNF cata-

take the liberty of mentioning as an example the CDRI (the Centre for the

logue, has not brought to light any reference with that name. Perhaps he

325

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 326

was not so famous or he simply worked for others and the postcards did

in circulation on 6-02-1914. Postcard of Sant Feliu de Guixols, for Estanc

not carry his name.

d’Arturo Vicens (Tobacconist’s), in circulation on 16-02-1916.

2

5

In the exhibition “Barcelona & Fotografia”, celebrated in 2005 at the

Among contemporary people in Roisin’s line of work we can find

MHCB (Barcelona City History Museum), these pictures were used to play

renowned photojournalists like Alessandro Merletti and Frederic Ballell,

with the comparisons between the same viewpoints recreated with present-

among others, the portrait photographers Audouard and Napoleón, with

day photos. In this exhibition, the images were attributed to L.Roisin as the

their luxurious photographic studios, and the postcard photographers

author, even those signed A.T.V.

Angel Toldrà Vaizo, Jorge Venini, as well as the publishers the Missé

Nevertheless, there is another possible connection that directly links both

Brothers. There were a great number of renowned photographers in the

characters’ postcards. This is the coincidence during a specific period in the

lands of Girona, who stood out above all through the postcards that they

production of postcards, identical in their printing technique, measurements

published themselves, such as Valentí Fargnoli, Amadeu Mauri and the

and letters overprinted on them. They appear to have been done by the

extremely well renowned Josep Esquirol.

same printing company, even though they are of different places. Did they

6

coincide with the same printer, or was Toldrà Viazo perhaps the one who

Fotogràfics de Catalunya. They are powerful pictures due to their quality

produced Roisin’s postcards for a time? (AHCB (Barcelona City Historical

and descriptiveness. They are not photographs of the war front or explicit

Archive). Fons Apel·les Mestres Postals. (Apel·les Mestres Postcard Collec-

actions of war, but images of the rearguard and the destruction of war,

Theses pictures are kept in the Historical Archive of the Institut d’Estudis

tion). AM-P.709. 3576-Valls.Calle de los judios. Ed.A.T.V. In circulation 21-

and they are both sincere and direct. The fact that these images should be

01-1914, & AM-P.711. 13.Tàrrega.Plaça del Carme. L.Roisin, photographer,

in his personal collection raises doubts as to whether Roisin was called

for Llibreria (Bookshop) Güell in Tàrrega, in circulation 6-02-1914)

up to go to war or if he went as a professional photographer.

There is yet another more direct coincidence, which is the fact that they

7

had the same clients. We find postcards edited by Arturo Vicens, a tobac-

la Postal’s participation in Barcelona’s International Exhibition of 1929

conist from Sant Feliu de Guixols, by both A.T.V. and Roisin, and which

with a stand where they displayed their products. (Photographs of the

Proof that the company had become established is found in the Casa de

were in circulation within months of each other. Did Roisin perhaps con-

stand ACM-9-4404 and ACM-9-4406).

tinue Angel Toldrà Viazo’s business where he left off, taking on his clients?

8

These coincidences seem to indicate that this is so. More exhaustive

can find examples of this diversity of authorship. The great variety of plate

research is necessary, however, and the fact that L.Roisin’s family have

formats on glass supports, nitrate or acetate, with different makes of

lost the business documentation that could show these transactions

cameras and chassis, and various processes (push processing, enhance-

makes this task very difficult. (AHCB. Fons Apel·les Mestres.Postals. AM-

ments, retouching, etc.) point to the work of a multitude of different pro-

P.755. 3035. Sant Feliu de Guixol. Playa de San Pol (San Pol Beach). Ed.

fessionals. The expressive quality of the images and some viewpoints also

A.T.V. In circulation 09-10-1915, & AM-P. 759. Puerto de Sant Feliu de

point to different ways of working.

On carrying out a formal study of the Roisin collection’s negatives, we

Guixols (Sant Feliu de Guixols Port). by L.Roisin, in circulation 16-02-1916,

There are other tangible indicators that lead one to think about the proven

both published for Estanc d’Arturo Vicens (Arturo Vicens’ Tobacconist’s).

cooperation of other professionals around Spain. We can find envelopes

3

with negatives bearing the name of other professionals (ACM-9-

“Montjuïch, first glance”. Exhibition at the Arxiu Fotogràfic (Photographic

Archive) of the AHCB. Photographs by L.Roisin dated in 1916-1917.

23416.Encierro de los toros corriendo por la calle Estafeta (Bull-running

4

AHCB. Fons Apel·les Mestres.Postals (Apel·les Mestres Postcard Col-

along Calle Estafeta), with the stamp of B.Rupérez. Calceteros 12, Pam-

lection): Postcard of Tàrrega. L.Roisin, photographer, for Llibreria Güell,

plona). Comparisons have also been made of negatives that are almost

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 327

identical to others by recognised photographers such as l’Esquirol in pic-

Lastly, we find images on 6.5x 9 format, though very few. This format is

tures of l’Escala, and hand-written notes by Roisin on the back of printing

more typical of the post-war period of the forties, and was a format used

press tests of some postcards indicating that the postcard must be “sin

above all by photojournalists. It was not a format intended for postcards.

firma, el cliché no es mio (unsigned, the cliché is not mine)” (FCM-9-4725.

The negative’s small size made it necessary to make enlargements and

printing test. Llansà. Puerto El Castella).

inter-negatives that complicated the work of printing in collotype or pho-

9

Chronologically, the first format to mention is the 13x18 cm. This is the

tocollography, and thus increased the cost. In the Roisin collection, the

oldest, and meant working with heavy and cumbersome apparatus, with

plates in this format are usually duplicates or reproductions of copies

a camera, tripod, plate-carrying cases, etc. We can date the images taken

from other negatives of a bigger format, and they were made to produce

with this format at approximately between 1905 and 1920, although the

other products such as small-format accordion-style folding booklets, pic-

format survived for many years afterwards and we can find examples of

ture cards or for printing in books or publications. They would be from

these pictures in towns like Blanes, Cadaqués, L’Escala and Sant Feliu de

around the 40s and 50s.

Guixols. They are prepared images with people posing, general shots and

10

descriptive views. A good example is the portrait of a group of children

of local photographers, who might know what would be of interest at first

This relationship with the territory also leads one to consider the presence

with barrows. The characters’ static pose and the photographer’s shadow

hand.

with the camera on the tripod make it clear that the scene has been pre-

11

pared and that there were technical limitations in capturing spontaneous

in the Anuari Riera (Riera Yearbook), (AHCB and Arxiu Històric Cambra de

Upon consulting the lists of businesspeople among the numbers available

images. (ACM-9-7123.L’Escala).

Comerç i Navegació de Barcelona (Historical Archive of the Barcelona

The 11x15 and 10 x15 formats are more recent and mark the beginning of a

Chamber of Commerce and Navigation)), we can see the following:

more modern era which we can date around the twenties and thirties. The

1921- There is no reference.

formats are very similar. They are technically better, faster, have more effec-

1924- ROISIN, Luciano. Industrial photographer. Salón S.Juán 131 1º 1ª

tive sensitivity and are lighter. The technical equivalence of the formats

1930- ROISIN, Luciano. Fotografia industrial. Tarjetas postales.

(Industrial photographer. Postcards.) P.San Juán 18

differs in this case in the quality of the images resulting from the two. Comparatively, the 11x15 format images do not seem to be as well finished, with

1933- ROISIN, Luciano. Fotografia industrial. Tarjetas postales.

(Industrial photographer. Postcards. ) Rambla Santa Mónica 27

more critical focus, some aberrations typical of an inferior optical quality, but at the same time with shots that are more daring, with more personal por-

1936- ROISIN, Luciano. Postales y ampliaciones fotográficas (Postcards

traits, situations of movement, with people working, etc. The 10x15 format

and photographic enlargements.) Rambla Santa Mónica 29, (he is no longer listed as a photographer)

images may be less specific and committed, with a certain distance, above all with respect to the people appearing in them. The different formats seem

1941- ROISIN, Luciano. Tarjetas postales.(Postcards.) Rambla

Santa Mónica 29

to appear around the same time and this leads one to infer that there were two photographers present with different views and ways of working.

1945- Sobrino de Luciano ROISIN (Nephew of Luciano ROISIN).

One era may be more recent, and this is represented by the plates of 9x14

Tarjetas postales.(Postcards.) Rambla Santa Mónica 29

format which I believe can be placed in the decade of the thirties. These

1961- Sobrino de Luciano ROISIN. Tarjetas postales. Rambla Santa

Mónica 4 (change in numbering)

images show a more general, more descriptive view. There are general shots, landscape descriptions and people who seem to appear more acci-

12

See note 11

dentally, even though the compositions are quite correct.

327

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 328

CHRONOLOGY 1908

1916

- Article by Ferran Pol Agulló in La Veu de Catalunya (The Voice of Catalo-

-Various artists and intellectuals gather at Tossa, who were in Barcelona

nia) (12-IX-1908) in which he gives the name Costa Brava to the coast

fleeing from World War I (Francis Picabia, Olga Sacharoff, Otto Lloyd,

between Blanes and Portbou.

Marie Laurencin, Albert Gleizes).

- Beginning of excavations at Empúries. - Creation of the Societat d’Atracció de Forasters (Foreigner Attraction Society) and Sindicat d’Iniciativa (Syndicate for Initiative) in Barcelona.

1917 - Inauguration of the Empúries museum building.

1909

1919

- The statue of Asclepius, Greek god of medicine, is found in Empúries.

- The magazine Costa Brava (1919-1922) is published at L’Escala. In the

1910

- The architect Nicolau M. Rubió i Tudurí finishes the designs for the San-

first issue, Victor Català publishes the poem Costa Brava. - Picasso spends time at Cadaqués.

ta Clotilde gardens, and work begins on the grounds of Dr. Raül Roviral-

- Josep Paradís (El Gambo) builds the Hotel Empúries

ta, at Lloret de Mar.

1912

1920

- The name “La Côte Vermeille”(“The Vermillion Coast”) is invented and

- The statutes of the Cau association, on the Costa Brava, are approved to

approved, the tourist “trademark” for the coast between Cervera and Cotlliure

create a museum at Palamós. - The first hotel with the name Costa Brava opens at Lloret de Mar. - Vicenç Gandol opens the Sant Pol bathing area, in Sant Feliu de Guíxols.

1913 - Manuel Cazurro and the photographer Josep Esquirol publish Guía de

Ampurias y de la Costa Brava catalana (Guide to Empúries and the Catalan Costa Brava).

1921 - The German industrialist Karl Faust, resident in Barcelona, begins to purchase vineyards at Blanes to create the Mar i Murtra botanical garden.

- The Georoglífic hotel, at La Fosca de Palamós, promotes and announces to the press “excursions to the Costa Brava and caves”

1922 - The first formal guide to the Costa Brava appears, edited by the Centre

1914 - The medical doctor Ignacio Melé begins excavations on the Roman villa

Excursionista de Catalunya (Catalonia Excursionists’ Centre). - Inauguration of the Sant Elm bathing area, at Sant Feliu de Guíxols.

at Tossa. - 1st Floral Games at Lloret de Mar. Ruyra proposes the name Costa Serena instead of Costa Brava.

1923 - Josep M. de Sagarra publishes Cançons de rem i de vela (Rowing and

sailing songs), set in Port de la Selva.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 329

1924

1932

- Josep Ensesa moves into his house at Senya Blanca, in S’Agaró, built by

- The Patronato Nacional de Turismo (National Tourist Board) hands over

Rafael Masó.

its offices to the Generalitat (Catalan Government), and its services in Catalonia (Portbou, la Jonquera, Girona, Barcelona, Puigcerdà and Tar-

1925

ragona). From this moment on, the service is provided by the Oficina de

- The Ateneu Empordanès (Empordà Cultural Association) of Barcelona

Turisme de Catalunya (Catalan Tourist Office).

publishes its Àlbum-guia de la Costa Brava (Costa Brava guide/album).

- Inauguration of the La Gavina Hotel in s’Agaró.

1927

1933

- Arrival of the Woevodsky couple. They buy the Cap Roig lands and begin

- Marc Chagall moves to Tossa and comes to define it as blue paradise.

building the castle that is partially inaugurated in 1929.

- Sagarra publishes El cafè de la Marina (The Seaside Café).

- Josep Pla begins a series of articles, “Viatge a Catalunya”(“Journey around Catalonia”), in La Nau.

1934 - Meeting of the Consell de Govern de la Generalitat (Catalan Government

1928 - Jaume Marill creates the Viatges Blaus agency, for cruises on the Costa Brava.

Cabinet), presided over by Lluís Companys, under the Santa Cristina pine, at Lloret de Mar. - Madeleine Carroll discovers the Costa Brava and ends up purchasing a house in the Treumal area, at Calonge.

1929 - Salvador Dalí invites Paul Eluard, Gala, René Magritte and Camille Goemans to Cadaqués. The following year he buys the cottage at Portlligat. - 1st Sardana (traditional Catalan dance) gathering on the Costa Brava at Sant Feliu de Guíxols.

1935 - Under the auspices of the Generalitat and represented by the various key players involved, the Costa Brava Conference is held in Girona with the aim of developing tourism on the coast. - As a result of this, the Costa Brava Patronat (Board) is created. - Inauguration of the Museum of Contemporary Art at Tossa.

1930 - J. M. Sert buys Mas Juny country house, in Palamós.

1936

- Shooting of the film “L’age d’or” (“The golden age”) at Cap de Creus.

- Beginning of the Civil War. The development of tourism on the Costa Brava is held up and does not recommence until the 1950s. - Inauguration of the La Gavina Hotel in s’Agaró.

329

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 10/05/10 11:53 Página 330

CRÈDITS LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA. FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

CATÀLEG Edita © Ajuntament de Roses Coordinació Jaume Santaló (Àrea de Cultura i Patrimoni) Recerca i documentació Josep M. Barris (AMR), Pep Parer, Josep Playà i Jaume Santaló © Textos Pep Parer, Josep Playà i Jaume Santaló Disseny i maquetació Martí Parada (Àrea de Comunicació i Premsa)

Crèdits fotogràfics Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. A excepció de les pàgines 11 i 16, col·l. particular. Figueres Control i seguiment tècnic fotogràfic Pep Parer Suport administratiu Joan Salellas Àrea de Cultura i Patrimoni Correcció lingüística Imma Trias Traduccions Catherine Reay, Servicios Lingüísticos Impressió Gràfiques Trayter

Tiratge 1.500 exemplars Edició Primera Edició: Setembre 2008 Segona Edició: Març 2009 Tercera Edició: Juny 2010 Dipòsit legal GI-1217-2008 ISBN 978-84-606-4664-8 No està permesa la reproducció total o parcial, per qualsevol mitjà, dels textes i fotografies contingudes en la publicació, sense l’autorització prèvia i per escrit dels autors i/o propietaris del copyright. La maquetació de la primera edició ha finalitzat

Gestió i conservació de les imatges Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC)

Fotocomposició Gràfix

el 20 d’agost de 2008. La revisió de la segona edició ha finalitzat el 18 de febrer de 2009 (inici del carnaval 2009). La revisió de la tercera edició ha finalitzat el 10 de maig de 2010.

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 10/05/10 11:54 Página 331

EXPOSICIÓ La Costa Brava abans de la Costa Brava. Fotografies de La Casa de la Postal, 1915-1935 - Espai Cultural La Ciutadella. Roses, del 4 de juliol al 12 d’octubre de 2008

Control i seguiment tècnic fotogràfic Pep Parer

Agraïments Al senyor Robert Roisin, per les valuoses aportacions fetes des de la memòria familiar, a la

Suport administratiu Joan Salellas (Cultura i Patrimoni)

Laia Foix (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya), Pep Torner (Casa de Cultura de la Diputació de Girona) i Montse Barniol (Àrea de

Itineràncies de l’exposició - Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història, del 15 de novembre de 2008 al 18 de gener de 2009. - Girona. Casa de Cultura, del 6 de febrer al 8 de març de 2009 - Madrid. Centre Cultural Blanquerna, del 14 al 26 d’abril de 2009 - Palamós. Centre Cultural la Gorga, del 17 de juliol al 30 d’agost de 2009 - Lloret de Mar, Sala d'Exposicions Antic Sindicat, del 3 al 27 de juny de 2010 - Barcelona. Museu d’Història de Catalunya, del 15 de juliol al 26 de setembre 2010

Tiratges Laboratori Còpia

Cultura. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) per donar suport a aquest projecte i empényerlo una mica més. Als arxivers Aitor Roger

Emmarcat Decomarc

(Arxiu Municipal de Blanes); Joaquim Daban Massana (Arxiu Municipal de Lloret de Mar); David Moré Aguirre (Arxiu Municipal de Tossa

Disseny M3/h Design

de Mar); Mari Àngels Suquet (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols); Montse Pérez (Arxiu Municipal de Calonge); Carme Adroher (Servei

Gràfica Jesús Novillo (Dummiesgrafic) Martí Parada ( Comunicació i Premsa)

d’Arxiu Municipal de Palamós); Xavier Pareras (Arxiu Municipal de Palafrugell); Enric Torrent Bagudà; (Arxiu Municipal Torroella de Montgrí); Tània Ors i Lurdes Boix (Museu de l’Anxova i de

Muntatge i manteniment Rafel Jaume

la Sal – L’Escala); Miquel Martin (Ajuntament de Begur. Àrea de Cultura) per ajudar-nos a documentar les fotografies de les seves res-

Organitza

Documentació Josep M. Barris (Arxiu Municipal de Roses). Pep Parer, Josep Playà i Jaume Santaló

Cultura

Servei educatiu i d’atenció al visitant Gemma Vieyra (FRHN) | Zènit Cultura

A en Carles Quirch, Esteve Fontenla, Laura

voquéssim més del compte; Marga Sala (Museu d'Història de Catalunya). Borràs, Rubén de la Fuente, Marc Teixidor i Mònica Corominas (Ajuntament de Roses) per

Crèdits fotogràfics IEFC

ajudar-nos a documentar les imatges de Roses, Llançà, Cadaqués i l’Escala. I a totes aquelles persones que d’una manera o altra

Procedència del material documental IEFC | C. P. Josep Playà | C.P. Figueres

han donat suport a aquest projecte i que, de forma involuntària, ens hàgim pogut oblidar.

Col·labora

Coordinació Jaume Santaló (Cultura i Patrimoni)

pectives poblacions i així evitar que ens equi-

Amb el suport

Edita © Ajuntament de Roses

Arxius i documentació C. P. Josep Playà | IEFC

18_Traduccions_credits:Maquetación 1 16/02/09 13:26 Página 332

FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA

Catàlegs Exposicions

LA COSTA BRAVA ABANS DE LA COSTA BRAVA FOTOGRAFIES DE LA CASA DE LA POSTAL, 1915-1935

ROSESPUBLICACIONSMUNICIPALS