Cincies Socials Geografia i Histria
BLOC I: GEOGRAFIA
1
ESO
marjal
2 El relleu i els continents
CONTINGUTS 1. La formació dels continents i del relleu 2. El modelatge del relleu 3. Àfrica 4. Àsia 5. Amèrica 6. Oceania. L’Antàrtida 7. Europa 8. L’Espanya peninsular 9. L’Espanya insular 10. Comunitat Valenciana AMPLIA I DESCOBREIX L’Himàlaia: una serralada mítica
30
Unitat 2
Una roca de 9 km de contorn La muntanya Uluru, també coneguda com a Ayers Rock, és una formació rocallosa d’arenisca situada al centre d’Austràlia. És un dels monòlits més grans del món, ja que té 9 km de contorn i 348 m d’alçada. S’erigeix sobre una immensa planície desèrtica, en la qual destaca el seu perfil, accentuat per la intensitat del seu color.
RESPON Digues si les afirmacions següents són vertaderes o no i explica per què. — El relleu és una cosa estàtica perquè des que es va originar no ha canviat. — L’aigua, la temperatura, el vent... són agents que modifiquen el relleu. L’ésser humà, en canvi, no el pot modificar.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES Coneixement i interacció amb el món físic • Identificar i descriure els principals elements del relleu. • Localitzar en un mapa els principals elements del relleu mundial, europeu, espanyol i valencià. Tractament de la informació i competència digital • Utilitzar buscadors d’internet per a obtindre informació, i processar-la de manera crítica i reflexiva.
Muntanya Uluru (Austràlia).
Aprendre a aprendre • Elaborar esquemes a partir de la informació d’un text. • Elaborar croquis d’un paisatge. El relleu i els continents
31
1. La formació dels continents i del relleu L’escorça és la capa més superficial de la Terra i està constituïda per continents i fons oceànics. La distribució dels continents i el relleu de la superfície terrestre i dels fons marins han anat variant amb el pas del temps.
PLEC
1.1. La formació dels continents La distribució dels continents i dels oceans ha anat variant. L’explicació d'aquest fet es troba en l’anomenada teoria de la deriva continental i en la teoria de la tectònica de plaques, que ha integrat l’anterior. — El 1912, Alfred Wegener plantejà la seua teoria de la deriva dels continents, segons la qual els continents van estar units en el passat, fa uns dos-cents milions d’anys, en un únic bloc de terra anomenat Pangea. Aquest bloc únic va començar a trencar-se en fragments o plaques, que es van anar desplaçant molt lentament i això provocà la gradual separació o deriva dels continents. — A mitjan segle xx, es plantejà la teoria de la tectònica de plaques, segons la qual la litosfera està fragmentada en diverses plaques rígides, les anomenades plaques tectòniques. Aquestes plaques, que corresponen aproximadament a un continent, subcontinent o oceà, floten sobre el mantell i es desplacen lentament, a una mitjana de cinc centímetres per any. Aquest moviment es continua produint en l’actualitat. La deriva dels continents Mentre estem ací asseguts, els continents caminen a la deriva, com fulles en un estany. Gràcies als sistemes de localització per satèl·lit podem veure que Europa i Amèrica del Nord s’estan separant aproximadament a a la velocitat que creix l’ungla d’un dit... uns dos metres en una vida humana. Traducció de B. Bryson, Una breve historia de casi todo. RBA, 2004.
1.2. La formació del relleu Podem definir el relleu com les desigualtats que hi ha a la superfície terrestre. El relleu actual és el resultat d’uns agents interns o formadors i d’uns agents externs o modeladors. Aquest procés de formació del relleu s’anomena orogènesi. Aquest nom prové del grec, óros, que significa ‘muntanya’ i gènesi, ‘principi o naixement’. Els agents interns estan causats per l’energia interna de la Terra. Són la tectònica de plaques, els plecs, les falles, els volcans i els terratrèmols. 32
Unitat 2
FALLA
Plaques, plecs i falles
ERUPCIÓ VOLCÀNICA
Les plaques tectòniques originen alguns dels principals elements del relleu terrestre: la separació de plaques genera dorsals oceàniques* o, si és en un continent, rifts*; el xoc de plaques dóna lloc a fosses marines o serralades, i el moviment lateral provoca grans falles que es converteixen en zones d’activitat sísmica i volcànica.
RIU DE LAVA
CRÀTER
Els materials expulsats són gasos, cendres i lava o material incandescent.
A una escala menor, la força de l’energia interna de la Terra es pot plasmar en les deformacions i les fractures de la superfície:
CON
— Si la pressió es produeix sobre roques amb una elevada plasticitat, s’origina un plec o ondulació dels estrats de roques. XIMENERA
— Si la pressió actua sobre materials rígids, s’origina una falla o fractura en la qual els dos blocs de materials resultants es desplacen l’un respecte de l’altre.
Volcans i terratrémols Les manifestacions més espectaculars de l’energia interna de la Terra són els volcans i els terratrèmols.
MAGMA El magma rep les pressions provocades pel moviment de les plaques i, a través de la ximenera, ix pel cràter.
Els volcans són obertures o clevills de l’escorça terrestre a través dels quals ix material de l’interior de la Terra, com lava, gasos, cendres i fragments de roca. L’eixida de material rep el nom d’erupció volcànica. En solidificar-se, aquests materials poden formar diferents paisatges o fins i tot illes, com en el cas de les illes Canàries.
TERRATRÉMOL EPICENTRE Punt de la superfície terrestre al qual arriben les ones sísmiques.
Els terratrémols o sismes són moviments subterranis bruscos provocats pel fregament de les plaques que causen ruptures en l’escorça terrestre. Si es produeixen davall de la mar, s’anomenen sismes submarins* i poden provocar una onada gegant o tsunami. Si els terratrémols són molt violents, provoquen canvis importants en el relleu i tenen conseqüències fatals per als éssers vius. L’aparell utilitzat per a registrar la intensitat de les ones sísmiques causades per un terratrémol és el sismògraf. Les dues escales més utilitzades per a mesurar la seua intensitat són l’escala de Richter i l’escala de Mercalli. La primera mesura en graus la magnitud de la quantitat d’energia alliberada en el punt d’origen (hipocentre). Comprén dels 0° als 9°. La segona mesura la intensitat dels efectes destructors del sisme sobre la superfície terrestre.
5. Quines diferències hi han entre un terratrémol, un sisme
superfície terrestre?
submarí i un tsunami? Quines escales es poden utilitzar per classificar-ne la magnitud i la intensitat?
2. Llig el text de la pàgina anterior i explica com la tecnologia actual ha permés confirmar la teoria de la deriva dels continents. A quina velocitat es desplacen?
3. Explica què és un plec i què és una falla. 4. Fes un dibuix en el qual expliques les diferents parts d’un volcà.
6. Per què diem que els terratrèmols tenen efectes devastadors sobre els éssers vius?
ACTIVITATS
1. Quins són els efectes de la tectònica de plaques sobre la R
HIPOCENTRE Punt de l’interior de la Terra on s’inicia el terratrémol que genera les ones sísmiques.
7. Explica el significat de l’afirmació següent . A
«No es pot evitar que hi haja un terratrémol o una erupció volcànica, però sí es pot procurar que els seus efectes destructius siguen mínims».
El relleu i els continents
33
2. El modelatge del relleu 2.1. Com es modela el relleu? Com hem vist, els anomenats agents externs modelen el relleu, mitjançant l’erosió*, el transport i la sedimentació dels materials. Els principals agents externs són: — L’aigua. És l’agent extern més actiu. • Les ones i els corrents marítims actuen sobre el litoral:
desgasten els penya-segats, transporten arena, formen golfs... • L’aigua de la pluja excava la superfície de les roques; es
filtra, dissol les roques i forma coves. També pot dissoldre i arrossegar determinats components dels sòls. • Els rius excaven valls i canons i arranquen materials, es-
pecialment en el curs alt, que es depositen en el curs baix i formen planes al·luvials i deltes.
Penya-segat a la Costa Brava.
• El gel. L’aigua depositada als clevills o els forats de les ro-
ques, en gelar-se, augmenta de volum i exerceix una pressió sobre les roques que pot provocar que es trenquen. — El vent transporta partícules, per exemple d’arena o argila, que impacten sobre les roques i en van polint i arredonint la superfície. A més, pot formar grans acumulacions de materials, com és el cas de les dunes dels deserts. — La vegetació excava amb les seues arrels els sòls i les roques, i ajuda així a disgregar-los. No obstant això, no hem d’oblidar que la vegetació és també la principal protecció contra l’erosió de sòls i vessants, ja que mitiga l’efecte erosiu de l’aigua i del vent. — La temperatura també influeix en els processos d’erosió. Per exemple, la dilatació produïda per la calor del dia i la contracció que provoca el fred durant la nit tenen com a conseqüència l’esquerdament de les roques.
Grand Canyon del Colorado (Estats Units).
Els éssers humans i la seua acció sobre el relleu Els éssers humans han transformat des de sempre el medi en el qual han viscut. A mesura que s’han produït avenços tècnics, aquesta transformació ha sigut més gran. La construcció de ciutats, carreteres, aeroports i altres infraestructures, així com l’explotació de pedreres i mines, la construcció de pantans o de ports, el desviament de rius... són exemples de com l’ésser humà modifica el medi de manera directa. Però també pot influir-hi de manera indirecta. Així, per exemple, la desforestació provoca un augment de l’erosió i, a més, la falta de vegetació repercuteix de manera negativa sobre la producció d’oxigen, les pluges i les temperatures. Dessert de Tadrart Acacus (Líbia).
34
Unitat 2
2.2. Les principals formes del relleu Vall. Depressió o zona de menor altitud, entre muntanyes. Pot haver sigut causada per un riu o una glacera.
Muntanya. Elevació natural del terreny de gran altura.
Serralada. Sèrie de muntanyes unides entre si.
Altiplà. Plana elevada sobre el nivell de la mar.
Plana. Superfície plana o amb poques ondulacions.
Península. Terra envoltada de mar per totes bandes, menys per una.
Ria. Entrada de la mar en el tram final d’un riu.
Golf. Entrada de la mar en la costa. Les badies tenen forma arredonida i són més xicotetes.
Arxipèlag. Conjunt d’illes relativament pròximes i que tenen alguna relació entre si.
Cap. Porció de terra de la costa que entra en la mar. Istme. Porció estreta de terra que uneix una península amb la resta del territori.
Illa. Porció de terra envoltada d’aigua.
— Pots deduir què significa orografia? Si necessites ajuda, pots consultar un diccionari.
13. Observa la fotografia i identifica les formes de relleu que hi apareixen.
9. Resumeix en un esquema els principals agents externs i R
interns que intervenen en la formació i el modelatge del relleu.
ACTIVITATS
8. Recorda què vol dir orogènesi.
10. Observa les fotografies de diferents accidents de relleu A
de la pàgina anterior i valora quin factor extern ha influït principalment en la seua configuració. — Explica de quina manera actua cada factor extern.
11. Per què pot dir-se que l’ésser humà és també un agent modelador del relleu? — Quines conseqüències pot tindre aquest fet?
12. Defineix els termes següents: cap, muntanya, península, ria i vall. Consulta un atles i busca cinc exemples de cadascun d’aquests accidents del relleu a Europa. El relleu i els continents
35
3. Àfrica El continent africà té part del seu territori a l’hemisferi nord i una altra part a l’hemisferi sud. Té una extensió de 30 249 096 km2, per aquest motiu és el tercer continent més gran del món. L’equador travessa el continent africà aproximadament per la meitat, motiu pel qual la major part del seu territori es troba a la zona tropical.
3.1. El relleu africà El relleu africà es caracteritza fonamentalment per la presència d’altiplans que ocupen bona part de la seua extensió, solcats de cubetes o zones enfonsades de grans dimensions en les quals s’han depositat sediments, i fosses o enfonsaments provocats per la fractura del terreny.
Desert de Kalahari (Botswana).
Les principals unitats del relleu africà són: — L’altiplà septentrional, en el qual es troben el gran desert del Sàhara i les cubetes del llac Txad i dels rius Nil i Níger. Al nord-oest es troba la serralada de l’Atles, formada per muntanyes joves que superen els 4 000 m. — L’altiplà sud-oriental, en el qual es troba la fossa tectònica més gran del món: la vall del Rift. És una vall estreta i molt profunda, de més de 4 000 km d’extensió, que forma part de la regió dels Grans Llacs. A la zona de la vall del Rift es localitzen les cimes més elevades del continent, d’origen volcànic, com és el cas del Kilimanjaro (5 895 m). — L’altiplà meridional,, en el qual es localitzen els deserts de Namíbia i de Kalahari, i les muntanyes Drakensberg.
La muntanya Kilimanjaro (Kenya).
— La cubeta del Congo, que està situada a la part occidental de la zona equatorial del continent.
3.2. Costes i illes La costa és fonamentalment poc retallada, i la plana litoral que s’estén entre els oceans i els altiplans és molt estreta. Hi destaquen alguns accidents com ara el golf de Guinea, a l’Atlàntic, la península de Somàlia, a l’Índic, i el cap de Bona Esperança, el punt més meridional del continent. Entre les illes, sobreïxen Madagascar, Zanzíbar, les illes Maurici i Reunió, i els arxipèlags de les Comores i les Seychelles, a l’oceà Índic. A l’oceà Atlàntic es troben l’illa de Madeira, les illes Canàries i l’arxipèlag de Cap Verd. 36
Unitat 2
Platja Font de la Plata (illes Seychelles).
40º
Estret de Gibraltar
Cap Bon
I. Madeira 30º I.
s l e t A Toubkal
Canàries
MAR ME D IT E R R À
Golf de Sirte
N IA
4 165 m
Desert de Líbia
Tr ò pi c d e Cà nc er
Massís d´Ahaggar
À
Cap Verd
H
A
R
O
Equador
C
0º
Massís PENÍNSULA Etiòpic DE SOMÀLIA
Massís de l´Adamaua
I. Bioko Golf de Guinea
en
´Ad
fd Gol
Cubeta del Txad
10º
Cubeta del Níger
Desert de Núbia
A
Rift
S
A OJ RR MA
20º
Massís de Tibesti
Cubeta del Congo
I. Socotra Cap Guardafui
Kenya 5 199 m
OCEÀ ÍNDIC
À
Va l l
E
del
Cap Blanc
Cubeta del Nil
Kilimanjaro 5 895 m
I. Ascensió
I. Zanzíbar
A
I. Seychelles
asc I. Maurici I. Reunió
30º
ye
s
Dr
ak
Ca
na
Ma
dag
oç eM ld
e rg sb
I C
Desert de Kalahari
en
T
ert Des míbia Na de
am
N
Tròp ic de Cap rico rn
ar
À
20º
I. Comores
bic
L
M M unta uc n hi ye ng s a
T
Golf de Benguela
10º
N
n Mu
ta
n
0
500
1 000
1 500
2 000 km
Cap de Bona Esperança 20º
10º
0º
10º
20º
30º
R
permeten definir com és el relleu africà. «El relleu africà és ...................................................... , .................................................... i ......................................................... .»
60º
Ahaggar - Atles - Drakensberg - Kilimanjaro Sàhara - vall del Rift
53, les principals unitats del relleu africà i situa-les en un mapa mut.
15. Completa l’afirmació següent amb tres adjectius que et
50º
17. Com són les costes africanes? Quins accidents del litoral s’hi poden destacar?
18. Per quins països africans passa la línia de l’equador? I les
ACTIVITATS
14. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
40º
línies dels tròpics?
19. Fixa’t en les fotografies de la pàgina anterior i inventa’t 16. Amb l’ajuda del mapa polític d’Àfrica de l’annex cartogràfic, digues en quins països es troben els accidents geogràfics següents.
A
una història que tinga lloc en els tres escenaris naturals que hi apareixen. Si necessites més informació, pots consultar una enciclopèdia. El relleu i els continents
37
4. Àsia L’Àsia és un continent massís, en un dels extrems del qual es troba Europa, de la qual està separada per les muntanyes dels Urals i el Caucas. És el continent més gran, amb 44 032 038 km2, i el més poblat. Al seu territori es troben grans contrastos geogràfics i paisatgístics. Així, algunes zones, com ara l’Àsia monsònica, són conegudes per les pluges torrencials, mentre que d’altres, com ara la península Aràbiga, destaquen per ser zones desèrtiques.
4.1. El relleu asiàtic A l’Àsia es troben les màximes altituds de la Terra, entre les quals destaca l’Everest, i també les depressions més profundes, com la mar Morta.
Paisatge pla a Cambodja.
Les principals unitats del relleu asiàtic són: — Les planes: destaca la Gran Plana Siberiana, que està situada al nord del continent. També hi ha altres planes importants d’origen fluvial, com la del Iang-Tsé (la Xina) i la del Ganges (l’Índia). — Els altiplans centrals, com ara l’altiplà del Tibet, el més elevat del món, i el de Pamir. En aquesta zona central elevada també es troba el desert de Gobi i l’altiplà de Mongòlia. — Les depressions, algunes de les quals estan ocupades sovint per mars interiors i llacs, i situades a la zona central del continent. Les més importants són la depressió de la mar Càspia, la de la mar d’Aral i la de la mar Morta, que és la més profunda de la Terra, ja que es troba a 395 m davall del nivell de la mar. — Les muntanyes joves, que s’estenen d’est a oest per l’Àsia central. Són serralades molt elevades, com l’Himàlaia. Les serralades orientals s’estenen de nord a sud a l’oceà Pacífic, formant arxipèlags com els del Japó i les Filipines.
Altiplà de Mongòlia.
4.2. Costes i illes Les costes del nord de l’Àsia solen estar cobertes de gel bona part de l’any. Les de l’est i el sud són retallades i hi abunden les penínsules, com les de Kamtxatka i Corea, a l’est, o les d’Aràbia, de l’Hindustan, d’Indoxina i de Malacca, al sud. A l’oceà Índic es troben el golf Pèrsic i el de Bengala. La costa està envoltada per moltes illes. La majoria són d’origen volcànic i s’hi produeix una important activitat sísmica. Destaquen, entre les de majors dimensions, els arxipèlags del Japó i les Filipines, d’origen volcànic, situats a l’oceà Pacífic, i altres illes, com les de Java, Sumatra, Borneo i Sri Lanka, a l’oceà Índic. 38
Unitat 2
Serralada de l’Himàlaia.
Cercle Polar Àrtic
80º 160º
Ale
ls
ra
U
ls de
Serr
MAR D´ARÀBIA
a
de
an
I. Maldives
A
Í N D I C
R X IP È
LA
1 000
2 000
3 000
4 000 km 80º
R
53, les principals unitats del relleu asiàtic i situa-les en un mapa mut.
21. Busca els topònims següents en el mapa i digues de quin
100º
22. Una riba de la mar Roja banya el continent asiàtic. Quin continent banya l’altra riba?
NX
C
A
P
0º
MAR DE CÈLEBES
MAR DE JAVA
Java
N
Cèlebes
Borneo
Bali
Timor
MAR DE TIMOR 120º
20º 140º
23. Com són les costes del continent asiàtic? Hi ha diferències entre les costes del nord i les de l’est i el sud?
24. Quina característica té bona part de les illes asiàtiques? Quins són els arxipèlags més extensos?
accident geogràfic es tracta. Aleutianes - Altai - Bengala - Sri Lanka Fuji Yama - Kurils - Okhotsk - Pèrsic Sumatra - Urals - Zagros
l
25. Elabora un programa per a un viatge turístic per una illa A
ACTIVITATS
20. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
Golf de Tonquín L
I. Nicobar
À
ra LA A at I SU CC ÍN A um LA N AL S A PE M M E D G
Cap Comorín
Golf de Siam
Ceilan
20º 0
IA PENÍNSULA D´INDOXINA
I. Andaman
I. Lacadives
Fi
Hainan
Golf de Bengala
es in
L´HINDUSTAN
0º
E
Taiwan
g e 8 848 m s
ip
I. Socotra
C
AIA
PENÍNSUL A DE
Ryukyu
Plana del Iang-Tsé
Everest
20º
À
ÀL
lG
ÚR
Altiplà del Tibet
Fuji Yama 3 376 m
PENÍNSULA DE COREA MAR DE LA XINA ORIENTAL
Honshu
E
us nd l´I de
an
ll
PENÍNSULA D´ARÀBIA
Pl
MAR DEL JAPÓ
C
IM
Va
ROJA
Golf Desert d´Aràbia Pèrsic
H
MAR
Altiplà de Pamir
MONGÒLIA i Gob t de r e s e
NA MAR M DE ER ID LA IO NA
a lad os r rra Se l Zag de
D
ARXIPÈLAG JAPONÉS
XI
MA R C À
IA
MAR D´ARAL
MA
A
SP I
N RÀ
AS UC CA A GR NE
R ITE
lada S e r r at a i Al
O
AR M
ED RM
ala
da
MA 20º
I. Sakhalin
Hokkaido
Altiplà de l´Iran
O
s anye Munt ovoi n Sta
Cap Lopatka
urils I. K
S I B È R I A Plana de la Sibèria Occidental
MAR D´OKHOTSK
s
DE A UL KA N S AT NÍ TX PE AM K
es ny ga a M t n de unt un rra i MB Tx any er es Altiplà de la sk Sibèria Central i
utiane
MAR DE BERING
Nova Sibèria
Canal de Suez
I.
ORIENTAL 40ºTerra del Nord 140º 60º 120º Illes de la 80º 100º
ure
40º
180º 160º MAR DE LA SIBÈRIA
20º
d ´ Alti A n pl at à òl El T ia a
60º
Estret de Bering
Í F I C
80º
O C E À0ºG L A C I A L À R T I C
o arxipèlag del continent asiàtic. — Has d’informar de les principals característiques del relleu que es trobaran en el viatge. — Pots destacar també tots aquells aspectes geogràfics que consideres interessants. El relleu i els continents
39
5. Amèrica El continent americà s’estén des de l’oceà Glacial Àrtic fins a l’oceà Glacial Antàrtic. Les seues costes est i oest estan banyades, respectivament, per l’Atlàntic i el Pacífic. El seu ampli territori, de 42 217 063 km2, té una forma molt allargada que pot dividir-se en dos subcontinents: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. També forma part del seu territori Groenlàndia, la segona illa més gran del món després d’Austràlia.
5.1. El relleu americà El relleu americà té una distribució similar als dos subcontinents, amb tres grans unitats de relleu: — Una llarga línia de muntanyes situada a l’oest, des d’Alaska fins a la Terra del Foc. Les serralades més importants són: al nord, les Muntanyes Rocalloses; al centre, la Sierra Madre, i, al sud, els Andes, on es troba el pic més alt d’Amèrica, l’Aconcagua (6960 m). Aquestes serralades són muntanyes joves formades pel xoc de dues plaques tectòniques que provoquen una gran activitat sísmica a la zona. — Els massissos* muntanyosos de la zona atlàntica, que són muntanyes més velles i menys elevades que les de l’oest. Al nord es troba la serralada dels Apalatxes i, al sud, el massís de la Guaiana i l’altiplà del Brasil, que més que muntanyes són antics escuts* que s’han elevat per moviments interns. — Les grans planes, que ocupen la part central, entre la línia de muntanyes de l’oest i les de l’est. Aquestes planes estan recorregudes per grans rius, com el Mississipí, al nord, i l’Amazones, al sud. Cal destacar també que la part central del continent és una zona amb nombrosos volcans, molts dels quals estan actius. Per la seua altitud, destaquen el Popocatépetl (5 452 m) i l’Orizaba (5700 m), els dos a Mèxic.
Llac Moraine al Parc Nacional de Banff, a les muntanyes Rocalloses (Canadà).
La gran plana de la Pampa (Argentina).
5.2. Costes i illes Les costes americanes són, en general, molt accidentades. Al litoral àrtic hi ha diverses penínsules i illes, com ara Reina Isabel, Victòria, Baffin... Al nord del litoral atlàntic destaquen la península del Labrador, que tanca la badia de Hudson, i la península de Florida. En aquesta àrea es troben les grans illes de Terranova i Groenlàndia. Al litoral atlàntic de l’Amèrica Central es troben el golf de Mèxic i la península de Yucatán, així com nombroses illes: Cuba, Jamaica, Puerto Rico... A l’extrem sud del continent es troba l’illa de la Terra del Foc i el cap d’Hornos. A l’oceà Pacífic destaquen la península d’Alaska i la de Califòrnia. 40
Unitat 2
Illa de la Terra del Foc (Argentina i Xile).
160º
80º
140º
120º
100º
80º
60º
GROENLÀNDIA Badia de Baffin I. Baffin
Punta Barrow
Estret de Davis
Estret de Bering
I. Victòria
ALASKA
s
Golf d´Alaska
ut
S
40º
s
a
l de
a Ap
Nova Escòcia
ad
al
r er
S
Conca del Mississipí
O
C
E
PENÍNSULA DE FLORIDA
I. Bahames
À
À
N
Popocatépetl 5 452 m
Tròpic de Càncer
TL
re
Cuba I. Antilles Hispaniola DE YUCATÁN Puerto Rico Jamaica
Orizaba 5 700 m PENÍNSULA
A
d Ma
Golf de Mèxic
Cap San Lucas
20º
s xe
t
rra
I. Hawaii
Terranova la
Sie
PENÍNSULA DE CALIFÒRNIA
Cercle Polar Àrtic
PENÍNSULA DEL LABRADOR
LA GRAN PLANA
SES LLO CA RO
le I. A
Badia de Hudson
YE
e ian
M UN
N TA
MAR DE BERING
Illes de la Reina Elisabet
60º
20º
I. Ellesmere
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
McKinley 6 194 m
40º
TI
MAR CARIB
C
Roraima
Ma la G ssís d 2 180 m uai e ana
Istme de Panamà
Arx. de Colón (I. Galápagos)
2 000
3 000
4 000
5 000 km
A DELS ANDES
1 000
Desert d´Atacama Ojos del Salado 6 863 m Aconcagua 6 960 m
là il tip as Al l Br de
Tròpic de Capricorn
PAMPA
PAT AG
ÒN
IA
40º
Cap São Roque
Altiplà de Mato Grosso
AD
0
Equador
Plana a nic Amazò
AL
N
ACÍFIC EÀ P OC
20º
SERR
0º
Estret de Magallanes
I. Malvines Terra del Foc Cap d´Hornos
I. Geòrgies del Sud
Estret de Drake 60º
R
29. Imagina’t que has de fer un viatge, en línia recta, des del
53, les principals unitats del relleu americà i situa-les en un mapa mut.
mont Roraima fins al mont McKinley. — Indica quins són els principals accidents geogràfics que trobaries pel camí.
27. Busca en el mapa els topònims següents i digues quins accidents geogràfics són: Atacama, Bahames, Carib, Mato Grosso, McKinley, Ojos del Salado i Pampa.
28. Busca en el mapa l’estret de Bering. De quin continent separa Amèrica aquest estret?
ACTIVITATS
26. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
30. Fixa’t per on passen les línies de l’equador i dels tròpics, i A
explica quines deuen ser les zones més càlides del continent. I les més fredes? Per què? El relleu i els continents
41
6. Oceania. L’Antàrtida 6.1. Oceania — Els xicotets arxipèlags dispersos per l’oceà Pacífic. S’agrupen en tres grans conjunts: la Micronèsia, situada al Pacífic central; la Polinèsia, situada a la zona més oriental del Pacífic, i la Melanèsia, entre la Micronèsia i Austràlia. • Les xicotetes illes de la Micronèsia i la Polinèsia. Algunes illes són d’origen volcànic i tenen altituds elevades; en algunes encara hi ha volcans actius, com a Hawaii. També són molt freqüents els anomenats atols, esculls o barreres de corall que solen tindre una forma circular o el·líptica, amb una llacuna interior d’aigua salada. • Les illes de la Melanèsia. A aquestes illes hi ha una gran activitat sísmica, per aquest motiu es coneixen com el «cinturó del Pacífic». Açò passa perquè estan situades en una zona en què entren en contacte dues plaques tectòniques. El relleu d’aquestes illes és de formació recent.
Oceania és un continent format per un conjunt de més de vint mil illes, la majoria d’origen volcànic o coral·lí, disperses a l’oceà Pacífic. Oceania té una extensió de 8 942252 km2. A Oceania podem destacar: — Austràlia, l’illa més gran del món. El relleu d’Austràlia es caracteritza pel predomini de les planes i les terres desèrtiques. A l’est destaquen les muntanyes de la Gran Serralada Divisòria. — Altres illes grans. Al sud d’Austràlia destaquen les illes de Tasmània, que es considera una prolongació de la Gran Serralada Divisòria, i de Nova Zelanda, país format per l’illa del Nord i l’illa del Sud, dividides per l’estret de Cook. Al nord d’Austràlia es troba Nova Guinea, que és la tercera illa més gran del planeta, després d’Austràlia i Groenlàndia. ILLES MARIANNES
I C C Í F P A
10º
O
C
ILLES HAWAII
Kauai
E À
Oahu
I. CAROLINES
Maui
ILLES MARSHALL
Hawaii
I. PALAU
M I C R O N È S I A ES
I. Moluques
Borneo
I. GILBERT
A N
I. ELLICE
S
CESA
I. TU AM Ú
A DI V ISÒ
OT
AD
RI
I. AUSTRALS
c de Cap
r ic o
rn
A
Unitat 2
FRAN
Mt. Ruapehu ls 2 797 m
I. Sud
140º
150º
I. Nord 30º
na
160º
o di
ri
e
Estret de Cook
M
50º
42
S
AL
N O VA ZELANDA
3 000 km
130º
Trò p i
I. Kermadec
ps
120º
10º È S IA
I. TONGA
Al
110º
P O L IN
20º
N 1 500
A I. MARQUESES
I. Norfolk
MAR DE TASMÀNIA Tasmània
O C E À Í N D I C 1 000
I
I. SAMOA
I. DE LA SOCIETAT
Alps Australians
500
S
I. FIJI
RR
Cap Naturalista
0
È
AL
Nova Caledònia
SE
Gran Badia Australiana
N
A
AN
Gran Desert de Victòria
40º
I. Wallis i Futuna
I. COOK
Gran Desert de Sorra Muntanyes MacDonnell H am er sl ey M un ta ny es Gran Conca Artesiana Muntanyes Musgrave 30º
NOVES HÈBRIDES
GR
AUSTRÀLIA
20º
Espíritu Santo
I
I. TOKELAU
I
OCEÀ ÍNDIC
MAR DEL CORALL
Ó
Golf de Carpentària
L
RI
M
MAR DE TIMOR
O
TO
LO
10º
P
S
I. Trobriand Malaita Arxipèlag Guadalcanal de la Louisiade San Cristobal
È
Cap York
0º
or
UA
S
Equad
EQ
LE
A
Timor
IL
S
I. de la Sonda
I. Phoenix
L
DE
Nova Guinea
I. NAURU
RA
M Nova E Irlanda de Bismarck Bougainville Nova Santa Bretanya Isabel
Puntjak Djaja 5 030 m Arxipèlag
Cèlebes
PÒ
0º
170º
I. Chatham
6.2. L’Antàrtida Té una extensió de 14 107 637 km2. Per les seues extremes condicions climatològiques, ja que està permanentment gelat, és un continent deshabitat. Actualment només s’hi localitzen algunes bases científiques.
A l’Antàrtida hi ha enormes glaceres* que descendeixen lentament de les muntanyes fins a la mar i que han anat erosionant les serralades del continent. La glacera Lambert és la més gran del món.
És el continent amb l’altitud mitjana més elevada del planeta: es creu, perquè no està completament explorat, que és d’uns 2600 m. El centre del continent està constituït per un altiplà de quasi 3200 m d’altitud, recobert per una gruixuda capa de gel. En sobreïxen algunes cimes, com el mont Vinson (5140 m), el mont Sidley (4181 m) o l’Erebus (3 794 m).
A mitjan segle xx es van descobrir al subsòl de l’Antàrtida jaciments minerals (carbó, ferro, molibdé, or i urani), la qual cosa va fer que diversos estats reclamaren el continent per motius econòmics. Però el tractat de Washington o Antàrtic, de 1959, va declarar el continent territori internacional i va limitar-hi l’activitat humana a la investigació científica amb finalitats pacífiques.
L’exploració de l’Antàrtida Entre 1772 i 1775 el britànic James Cook va navegar al voltant de l’Antàrtida per primera vegada, però els exploradors no es van endinsar en aquest continent fins al segle xx. El 1911, es van organitzar dues expedicions simultànies per arribar al Pol Sud: l’expedició del noruec Roald Amundsen va ser la primera d’aconseguir-ho, per davant de l’expedició britànica de Robert F. Scott.
Roald Amundsen al Pol Sud.
güents segons pertanyen a la Micronèsia, la Melanèsia o la Polinèsia. Carolines - Fiji - Mariannes - Marqueses - Marshall Nova Caledònia - Salomó - Samoa - Tonga
— Per què, per als europeus, Oceania representa els confins de la Terra?
32. Llig atentament el text següent. A
«Per als europeus, Oceania representa els confins de la Terra. Hi ha influït que Austràlia fóra l’últim continent a ser descobert, si n’excloem l’Antàrtida; a més, Nova Zelanda se situa als antípodes* de la península Ibèrica. La imatge que els occidentals han tingut d’aquestes terres
ACTIVITATS
està molt relacionada amb alguns identificadors del paisatge: les barreres coral·lines, les illes volcàniques, determinades espècies vegetals, determinades espècies de la fauna, etc.».
31. Observa el mapa d’Oceania i classifica els arxipèlags se-
— Quina imatge tenen els europeus d’Oceania?
33. Per què l’Antàrtida és un continent deshabitat? 34. Explica les principals característiques del relleu de l’AnR
tàrtida. El relleu i els continents
43
7. Europa El continent europeu està situat a l’hemisferi nord i constitueix una gran península a l’extrem occidental del continent asiàtic. Europa, amb 10 396 421 km2 d’extensió, és el segon continent més xicotet, després d’Oceania.
7.1. El relleu europeu El relleu del continent europeu és predominantment pla i té una altitud mitjana baixa, de només 340 m. Les principals unitats de relleu europees són: — Els altiplans i els massissos antics. Al nord d’Europa, Gran Bretanya i la península Escandinava, no trobem grans altures, ja que són muntanyes velles que van estar cobertes de gel durant milers d’anys i que han patit una intensa erosió. Entre les muntanyes velles destaquen la serralada dels Urals, el massís Central Francés i les serralades Escandinaves. L’altiplà més important és el de la península Ibèrica (la Meseta), que té una altitud de 600 m sobre el nivell de la mar i està dividida pel Sistema Central. — Les planes centrals. Bona part del territori continental està ocupat per la Gran Plana Europea que, en forma de mitja lluna, s’estén des del nord d’Alemanya fins a Rússia. Les zones més baixes són les depressions dels Països Baixos i la desembocadura del Volga a la mar Càspia. En el cas dels Països Baixos, un terç del país està davall del nivell de la mar i s’han construït nombrosos dics* per a controlar les aigües de la mar i guanyar terreny. — Les serralades alpines. A Europa no hi ha serralades de gran altitud, encara que cal destacar el Caucas, els Alps i els Pirineus, formats per muntanyes joves situades al sud del continent. Les cimes més altes són l’Elbrus (5 642 m), al Caucas, i el Montblanc (4 807 m), a la serralada dels Alps.
Les Dolomites, als Alps italians.
Paisatge de Yorkshire (Regne Unit).
7.2. Costes i illes La costa del continent europeu és molt irregular, amb nombroses penínsules i golfs profunds. Destaquen les penínsules de Kola, Escandinàvia i Jutlàndia, al nord; la de Bretanya, a l’oest, i la Ibèrica, la Itàlica i la Balcànica, al sud. També forma part d’Europa un important nombre d’illes, entre les quals destaquen Gran Bretanya, Irlanda i Islàndia, a l’oceà Atlàntic. A la mar Mediterrània es troben Còrsega, Sicília, Sardenya, Creta, Xipre i l’arxipèlag de les Balears. Les illes de la mar Egea són nombroses i de dimensions xicotetes. 44
Unitat 2
Costa de Cornualles (Gran Bretanya).
40 º
32 º
24 º
16 º
8º
0º
8º
16 º
24 º
40 º
32 º
48 º
56 º
66 º
64 º
Cap Nord
MAR DE BARENTSZ
RC
TÀ
RI
ÀT
IC
A
PENÍNSULA ITÀLICA
R
VA
ia òtn
A
E
P
D de e p la r e s Cà s i sp ó ia
d eA l t u l V re ol s ga Elbrus 5 642 m
Bazardjuzju 4 466 m
MAR DE MÀRMARA 34 º
C. Matapan
EA EG
Malta
R
M
À F R I C A
Olimp 2 919 m
DELS MAR JÒNICA BALCANS
Etna 3 323 m
R
cans
CÀSPIA
CAUCAS
PENÍNSULA
Sicília
34 º
A
MAR NEGRA
42 º
MA
MAR TIRRENA
AD
PENÍNSULA DE CRIMEA
x
AR
MAR
MAR D’AZOV
rt Ke de
M
Bal
s ric nà Di
Vesuvi 1 282 m
Gib raltar
a
Paringul Mare 2 518 m
ps
de
Còrsega Sardenya
I. Balears
Al
p
s
et
Mulhacén 3 479 m
A
Gerlachovsky 2 655 m
Grossglockner 3 797 m
in
Es tr
c èti aB m e Sist
Pelvoux 4 103 m
PS
n
PEN
A IB È R IC ÍN S U L A
AL
e
Sistema Central
Aneto 3 404 m
Mont Blanc 4 807 m
Altures del Donets
r. Est
BR
Can ICA t Siste àbricaPIR INE m a US
a ts Tatr Mon C
s
Serr .
Massís Central
s ere
l·líf
at
AN
A
N
rp
MA
R
A
50 º
or
n Mu
c èri Ib
Ca p Ro da ca
ye tan
eta sM
ts de Su
B R E TA N YA
42 º
PENÍN
ega
Punta de Sant Mateu
Fin Cap iste rre
SUL
Se rra
G
P
N
L
A
sf
Canal de la Màn
I. del Canal
MAR BÀLTICA
U
O
Bò
i
E
R
là ip lt s A Ru
rd
G
Gotland
PENÍNSULA DE JUTLÀNDIA
Penina
o . J St de
na Cade
l
C an a
ord
Cap Mizen
lN de
50 º
MAR DEL NORD
ia
als
Illes Bri tàn iqu es
Ca na l
nd Finlà . de
Ur els ad
I. Òrcades
Ben Nevis 1 344 m
lad
I. Hèbrides
A E SC
Galdhopiggen 2 469 m
I. Shetland
rra
lad es E
I. Fèroe
Se
O C E À A T L À N T I C
MA
de B
58 º
PENÍNSULA DE KOLA
LAPÒNIA
NA
MAR DE NORUEGA
G o lf
Hvannadalshnúkur 2 119 m
sc an din AN ave DI s
Kebnekaise 2 117 m
58 º
BL ANC A
Islàndia
Punta Anamur Rodes
Creta M E DI T E R R À N I A
À S I A
Xipre
N
I. Canàries Teide 3 715 m
0
36. Observa el mapamundi de l’annex cartogràfic i explica per què alguns autors afirmen que Europa pot considerar-se un subcontinent dins del continent asiàtic.
37. És molt elevada l’altitud mitjana del continent europeu? Per què?
38. Com són les costes europees?
750
1 000 km
39. Traça una línia imaginària de Reykjavík, la capital d’IslànA
dia, a Atenes, la capital de Grècia. Imagina’t que has de fer un viatge entre les dues capitals i digues quins són els principals accidents geogràfics que te trobaries pel camí.
ACTIVITATS
53, les principals unitats del relleu europeu i situa-les en un mapa mut.
500
— Observa el mapa i digues on se situen les costes més retallades i on les més lineals.
35. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina R
250
— Utilitza el mapa polític d’Europa de l’annex cartogràfic i indica també en quins estats es troben aquests accidents geogràfics. El relleu i els continents
45
8. L’Espanya peninsular La península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental del continent europeu i només els 14 km de l’estret de Gibraltar la separen de l’Àfrica.
8.1. El relleu peninsular El relleu peninsular és molt accidentat. Hi destaca especialment l’elevada altitud mitjana, 660 m, molt superior a l’europea i només superada per la de Suïssa. Aquesta altura és deguda a l’existència de la Meseta, que ocupa gran part del territori amb una altitud de 600 m, i a les serralades amb cimes que superen els 3 000 m d’altitud. Les principals unitats del relleu són:
Picos de Europa (Cantàbria).
— La Meseta, un altiplà que ocupa la zona central. — Els relleus interiors són el Sistema Central, que travessa la Meseta d’est a oest i la subdivideix en la Submeseta Nord i la Submeseta Sud, i els monts de Toledo, que la travessen i separen les conques dels rius Tajo i Guadiana. — Els relleus perifèrics que circumden la Meseta. Al nord, es troben les muntanyes de Lleó i la serralada Cantàbrica; a l’est, el Sistema Ibèric, i, al sud, Sierra Morena. — Els relleus exteriors són el massís Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus, el Sistema Bètic i el Sistema Mediterrani. — Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són fosses en forma triangular, la primera oberta cap a la Mediterrània i la segona, cap a l’Atlàntic.
8.2. Les costes
Paisatge de la Meseta (Zamora)
Espanya té molts quilòmetres de costa i, com que diverses cadenes muntanyenques es troben prop de la costa, aquesta és en part accidentada. Les costes cantàbriques són les més accidentades. Hi abunden els penya-segats, i les platges solen ser xicotetes. Les costes atlàntiques tenen dos trams: la costa atlàntica gallega i la costa atlàntica andalusa. — Al nord-oest, a Galícia, la costa és molt retallada i la mar penetra formant ries. — A la costa atlàntica del sud-oest, la costa és baixa i les platges són extenses i d’arena fina. Alguns terrenys baixos són envaïts per l’aigua de la mar i formen zones pantanoses que s’anomenen aiguamolls*. Les costes mediterrànies són, en general, rectilínies, encara que hi ha excepcions, com ara la Costa Brava, situada al nord del litoral mediterrani, i algun tram de la costa andalusa, com ara la zona del cap de Gata. 46
Unitat 2
Platja del Monsul, al cap de Gata (Almeria).
de
Submeseta Sud
IB
de È Co RIC nc a
Peñarroya 2 019 m
Tole do
ad aur aD t s o
ta B rava
a
Menorca 40º Cap de Formentor Puig Major 1 445 m
Mallorca
Ille
s
a st lum L
Pta. d’Europa
s
IA
N
À R
R
Cap de Palos
Cap de Gata
Illa d’Alborán
t de Gibraltar stre Pta. Almina
ar
38º
Veleta 3 392 m
ol del S sta Co
le Ba
Formentera
ca de
ra gu Se
S.
D
M
Golf de València
Sier ra Nevada
E
a
Cap de la Nau
La Sagra uadalquivir 2 381 m el G d ó si A BÈTIC s M E T e S r Mulhacén SI ep 3 479 m
Cap Trafalgar
36º
m
ra
Eivissa
rena a Mo
de C o la
i
e st
er
42º
C Delta de l’Ebre
S. d e Gúdar
La Manxa
err Si
Golf de Cadis
l’E
it ed
s tr at de ls T aro ng ers
a
Cap de Creus
ni
ió
Ma e
P O R T U G A L
S. d’ Al
í as
Monts de
ss
rr ba
e
P. d’Almanzor 2 592 m
e l up da a Gu
pre
S
S
A T L À N T I C
L ma RA r r a NT ada
SIS dos
Gr S. de
Moncayo 2 313 m
A EM d ST la SI erra
O C E À
I R Torre de Cadí 2 561 m I N E U S
bre
CE G u MA S. de E T
e S. d
P De
Serra de la Demanda
Golf de Lleó
Pica d’Estats Mont Perdut Aneto 3 143 m 3 355 m 3 404 m ANDORRA
lan
ta
es ny
4º
ta B
i xa s s Ba
n Mu
yes Bas q ue s
pos
Ll eó
Massís Galaic
Submeseta Nord
40º
Muntan
2 648 m
LADA CANTÀBRICA RRA SE de
Rí a
42º
Europa os de Torre Cerredo
El
Pic
Cap Finisterre
2º
F R A N Ç A
Co s
s
Cam
ta
de
Al
0º
Golf de Biscaia
Cap d’Ajo
Tie r ra
R
s
2º
a
ía
4º
MAR CANTÀBRICA
sta
6º
ta Ve r os C Cap de d Peñas
Co
8º
Cap Ortegal
C os
10º
M
AR
M
E
D
IT
E N 36º
ALGÈRIA 0
100
200
300 km
I. Chafarinas
Illes Canàries
Lanzarote
La Palma
La Gomera 1 501 m
670 m
Tenerife
2 423 m
MARROC
Fuerteventura
Teide 3 715 m
807 m
1 487 m 1 949 m Gran Canària
El Hierro
R
42. A què es deu l’elevada altitud mitjana de la península Ibè-
53, les unitats principals del relleu peninsular i situa-les en un mapa mut.
41. Localitza en el mapa les cimes següents i digues a quin
rica?
43. Explica què vol dir la frase:
sistema muntanyós pertanyen. Aneto - Mont Perdut - Mulhacén Peñarroya - Almanzor - La Sagra Torre Cerredo - Veleta
«A la península Ibèrica les principals unitats del relleu tenen una disposició perifèrica.»
ACTIVITATS
40. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina
44. Observa en el mapa la costa de Galícia i la costa de ValènA
cia. Quines diferències hi observes? El relleu i els continents
47
9. L’Espanya insular 9.1. Les illes Balears
9.2. Les illes Canàries
Les illes Balears són la part emergida de la prolongació del Sistema Bètic i estan formades també per materials més antics, que són especialment visibles a l’illa de Menorca.
L’arxipèlag canari és d’origen volcànic i està situat a l’oceà Atlàntic. En produir-se la separació de les plaques africana i sud-americana, es van obrir clevills a la superfície terrestre que van permetre l’eixida de material volcànic, el qual, en contacte amb l’aigua marina, es va solidificar.
L’arxipèlag està format per cinc illes i nombrosos illots, i presenta escasses elevacions: — A l’illa de Mallorca destaquen tres unitats de relleu: la serra de Tramuntana, amb la cima del Puig Major (1445 m); les serres de Llevant i la depressió central, en la qual destaca el Puig de Randa (549 m). — Menorca és una illa plana. L’elevació més destacada és el Toro (378 m). — Eivissa i Formentera formen les Pitiüses. El relleu d’Eivissa es caracteritza per turons i pujols de poca altura, arredonits per l’erosió, i amples valls. Formentera és una illa plana formada per dos xicotets massissos, la Mola i Puig Guillem. Les costes de l’arxipèlag balear són de diferents tipus: en general, predominen les costes altes i rocalloses, amb penya-segats i cales, però també hi ha zones de costes baixes i rocalloses, així com extenses platges d’arena fina que formen dunes en la part interior.
48
L’arxipèlag està format per set illes principals i sis illots. Les illes Canàries són l’única zona d’Espanya que actualment presenta activitat volcànica. L’origen volcànic del relleu canari ha donat lloc a diverses formes de relleu característiques: — Els lajiales, terrenys volcànics de superfície llisa. — Els malpaíses, terrenys de superfície rugosa, aspra i negrosa. — Els roques, elevacions solitàries formades per material que va tapar un conducte d’eixida de la lava. — Les calderes, depressions de forma circular envoltades de muntanyes. La costa canària és predominantment alta i escarpada, amb penya-segats; les platges solen estar situades a la desembocadura dels barrancs i són amples i arenoses.
També podem destacar la presència d’albuferes*, com la de la badia d’Alcúdia, a Mallorca, o la d’Es Grau, a Menorca.
A l’illa de Tenerife es troba la cima més alta d’Espanya, el Teide, de 3715 m.
Platja a la zona del cap Formentor (Mallorca).
Parc nacional de Timanfaya (Lanzarote).
Unitat 2
1º
2º
I l l e s
3º
4º
B a l e a r s Cap de sa Cavalleria
Menorca 40º
Cap de Formentor Puig Major 1 445 m
Badia d’Alcúdia
na
ta
el Toro 357 m
Cap d’Artrutx
un
rra
de
a Tr
Se
Se rre sd eL lev an t
m
Mallorca
Sant Salvador 509 m
Badia de Palma
Cap de ses Salines
Cabrera
Eivissa Punta Grossa 39º Sa Talaiassa 475 m
Punta de ses Portes
Formentera
R M A
Cap de Barbaria
M
E
D
E
I T
R
R
I l l e s
17º
I
A
N
0
18º
À
N
30
90 km
60
16º
El Teide és un volcà format a partir d’erupcions successives.
15º
14º Alegranza Roque Roque del Oeste del Este Montaña Clara
C a n à r i e s
Graciosa Peñas del Lanzarote Chache 670 m
29º
À O C E
La Palma Roque de los Muchachos 2 423 m Caldera de Taburiente
Punta Pechiguera La Bocaina
Punta del Corralejo Punta de la Ballena
Massís Punta d’Anaga d’Anaga Vall de Punta de Fuencaliente la Orotava Punta de Teno Dorsal de la Gran Teide La Gomera Esperanza 3 715 m Punta de Sardina Las Cañadas Garajonay del Teide Vall
Tenerife
1 487 m
28º
Massís de Timanfaya
T I C A T L À N
El Hierrro Punta de Guanche Malpaso 1 501 m Punta de la Restinga
Massís de Betancuria
Canària Punta del Roque
Barranc del d’Agaete Caldera de Infierno Punta de la Aldea Bandama Punta de la Rasca Pic de las Nieves Barranc de 1 949 m Guayadeque
Punta de Jandía
Jandía 807 m Punta del Matorral
N
Punta de Maspalomas
lleu de les illes Balears.
46. Explica el procés de formació d’origen volcànic de les illes
80 km
47. Observa atentament les dues imatges de la pàgina anteA
rior i descriu el tipus de paisatge que es mostra en cadascuna.
Canàries.
— Digues de quin tipus de costa es tracta.
— Quines són les formes de relleu característiques d’origen volcànic d’aquest arxipèlag?
— Identifica-hi algunes de les formes de relleu d’origen volcànic. El relleu i els continents
ACTIVITATS
45. Digues quines són les principals característiques del re-
R
Lobos
Fuerteventura
0
R
Badia d’Àvila
49
10. Comunitat Valenciana El rellleu de la Comunitat Valenciana destaca pel contrast que hi ha entre l’interior i la costa i entre les zones de muntanya i de plana. El litoral pla, ocupat per cultius de regadiu i nuclis de població més grans, oculta freqüentment la diferència existent amb les terres muntanyoses de l’interior de la Comunitat.
Els Po
as
an Pl
Espadà 1 099 m
Columbrets
rra
Se
E D I T E R R À N I A
Serr a d'E spad à
iel
Foia de Bunyol
Golf de València
Serra de Marté
L’Albufera Martés 1 086 m
L'Horta
s
s
Cap de Cullera
R
A
Caroig 1 126 m
M
Va ll
de
Co
fre
nt
Ribera del Xúquer
M
Ut
d'
Atalaya 1 157 m
La Plana d’Utiel
En les planes és molt freqüent trobar aiguamolls *, com a conseqüència de les filtracions de les aigües, tant subterrànies com marítimes.
sa ros ola a G Mari r r Se a de rr Se Montcabrer
Cap de Sant Antoni
Serra de la Carrasqueta Maigmó 1 296 m
La Marina
a
tan
1 389 m
10.2. El relleu de costa
Unitat 2
Cap d’Orpesa
La
Calderón 1 839 m
Les planes són d’origen al·luvial, és a dir, són el producte del pas dels rius i del depòsit dels materials que han anat transportant i sedimentant. Ocupen menys espai que les zones muntanyoses i són molt fèrtils, la qual cosa fa que siguen molt valuoses per a l’agricultura.
50
a
Penyagolosa 1 813 m
Racó d’Ademús
Punta de Capicorb
C
Serra del Desert de les Palmes
L’altura mitjana del nostre territori arriba als 500 m d’altitud, encara que cap pic supera els 2 000 m. En la serralada del Maestrat es troba la muntanya més emblamàtica de la Comunitat Valenciana, el Penyagolosa de 1 813 m d’altura, considerada popularment la més elevada, però el punt més alt de la Comunitat és el pic de Calderón de 1 836 m situat al Racó d’Ademús, província de València.
A la Comunitat Valenciana pertany l’arxipèlag dels Columbrets a la província de Castelló i l’illa Plana o de Tabarca a la província d’Alacant.
Mola d’Ares 1 318 m
de
La muntanya mostra dos conjunts fonamentals de relleu: al Nord de la Comunitat, la serralada Ibèrica que domina des de Morella fins al riu Xúquer i al Sud les serralades Bètiques.
A la costa s’alternen les zones de penya-segats i rocoses, com els caps de Cullera, la Nau, Sant Antoni i el penyal d’Ifac, amb les zones arenoses, més extenses. També destaquen les costes de cordó litoral, que tenen una barrera d’arena paralel·la a la costa, com la marjal de Castelló, l’ Albufera de València i el Fondo d’Elx. Les platges poden ser d’arena, com la costa del golf de València, molt valorades pel turisme, o de cantals, com la província de Castelló.
ra d
rat
te
Ser
est
lló
10.1. El relleu interior
a el M
rts
rra
Se
i d’A
Aitana 1 558 m
Cap de la Nau
Penyal d’Ifac Badia d’Altea
gmó
ai eM
Punta de la Bombarda
ad Serr
Badia de Benidorm
S Cr err ev a d ille e nt
Cap de l’Horta Golf d’Alacant Cap de Santa Pola Illa Plana o de Tabarca
Cap Cerver Cap Roig
N 0
25
50 km
10.3. Illes de la Comunitat Valenciana
Columbret Gran Illot Montcolibre
Les illes Columbrets es troben a només 52 km de la costa de la província de Castelló, enfront del cap d’Orpesa. Estan formades per quatre grups d’illes diferents. Destaca l’illa Major o Montcolibre, que té forma de ferradura.
Illot la Senyoreta Illot la Ferrera
Illot Mascarat
Illot Bauzà IIlot Valdés Illot Navarrete
És un dels arxipèlags més interessants de la Mediterrània occidental, tant pel seu origen volcànic, com per les poblacions d’aus que hi niuen. Per això, aquestes illes han sigut declarades parc natural. L’aïllament de les illes ha provocat l’aparició d’espècies que només existeixen en aquestes, com la sargantana dels Columbrets. A més, també són importants les aus marines. Antigament hi destacava la gran quantitat d’escurçons, però van ser exterminats al llarg del segle passat.
Illot Pedra Joaquim Illot la Foradada IIlot Méndez Núñez
L’abundància de riquesa submarina és aprofitada pels pescadors, que utilitzen mitjans artesans. Són abundants els meros, les escórpores, les cabres i les llagostes. Una altra illa de la Comunitat Valenciana és l’illa Plana o de Tabarca, situada només a 4 km del cap de Santa Pola. A l’illa hi ha poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i dels vents forts. Pel que fa a la fauna, destaquen les aus acuàtiques, sobretot la gavina argèntia. En les aigües prou càlides, viuen espècies interessants com ara l’eriçó, l’estrela de mar, el mero, la llagosta o la tortuga careta. Antigament s’hi podia trobar la foca mediterrània, però el 1 925 va desaparéixer l’últim exemplar. L’activitat tradicional són les salines.
Illot del Bergantí Illot Churruca N
Illot Cerquero
0
500
1000 m
Illes Columbrets (Orpesa, Castelló).
R
nitat Valenciana en ordre creixent.
49. Busca els següents topònims en el mapa i digues quin acA
cident geogràfic és.
50. Entra en la pàgina web de la Conselleria de medi ambient @
de la Comunitat Valenciana, selecciona les illes Columbrets, i dins de la secció medi ambient, tria la informació sobre la vegetació i fauna i fes un resum sobre això. — http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.htm
Orpesa - Penyagolosa - Calderón Columbrets - Atalaya - Utiel - Ifac Carrasqueta - Altea - Tabarca - Alacant
El relleu i els continents
ACTIVITATS
48. Escriu el nom i l’altura de cadascun dels pics de la Comu-
51
AMPLIA I DESCOBREIX L’Himàlaia: una serralada mítica A la serralada de l’Himàlaia hi ha les cimes més altes de la Terra, catorze de les quals superen els 8000 m d’altitud; la més alta de totes és l’Everest, amb 8850 m. L’Himàlaia està situat a l’Àsia; els seus 2500 km de longitud i 350 km d’amplada recorren el Pakistan, l’Índia, el Nepal, el Tibet, la Xina i Bhutan. A les seues muntanyes naixen rius tan importants com l’Indus i el Ganges.
Com es va formar? L’Himàlaia és la cadena muntanyenca més jove del planeta. Fa uns cinquanta milions d’anys, la placa continental índia va xocar amb la placa continental euroasiàtica. Com a fruit del xoc, es va produir un gran plegament que va elevar la mar que ocupava la zona i va donar origen a la serralada. Com que es continua produint fricció entre les plaques, la serralada creix uns dos mil·límetres a l’any a la cima de l’Everest i es desplaça cap al nord uns dos centímetres a l’any.
Les expedicions d’escaladors i la seua repercussió mediàtica han popularitzat alguns aspectes de la vida dels habitants d’aquestes muntanyes. Segur que has sentit a parlar dels xerpes, els portadors acompanyants dels escaladors que suporten amb una major facilitat la falta d’oxigen de les altures. De fet, els xerpes, el nom dels quals significa ‘gent de l’est’, són un poble acostumat a comerciar d’una vall a una altra. Els iacs són el seu mitjà de transport, uns mamífers de pèl llarg que poden arribar a pesar quasi 1000 kg i que tenen una gran resistència.
Viure a l’Himàlaia L’Himàlaia és, per als pobles que hi habiten, una divinitat o bé la residència dels déus. Així, l’Everest és considerat «la deessa del cel» o «la deessa mare del món». La duresa de les seues condicions climàtiques, el fet que encara hui se’n desconeguen molts dels racons o la quantitat de morts entre els muntanyencs que han intentat escalar-lo ha donat origen a històries i llegendes que tenen l’Himàlaia com a escenari.
Dels xerpes es diu que saben parlar a la muntanya i que creuen que poden determinar quan la muntanya els serà propícia per a iniciar l’ascensió a les cimes.
El ieti La llegenda més popular associada a l’Himàlaia és, sens dubte, la del ieti o «abominable home de les neus». Els testimonis d’alguns xerpes i escaladors parlen d’unes enormes petjades o de la trobada a les altures amb un ésser de gran envergadura, bípede i cobert de pèl. Per a alguns investigadors podria tractar-se d’un primat especialment adaptat a les dures condicions del lloc. Uns altres han aventurat que podria ser d’algun ésser anterior a l’Homo sapiens sapiens en l’escala evolutiva. Per a uns altres, el ieti és poc més que una al·lucinació produïda per la falta d’oxigen.
52
Unitat 2
SÍNTESI • Per a resumir la primera part de la unitat, pot ser útil l’esquema següent.
EL RELLEU
Agents formadors Agents modeladors
són
són
Tectònica de plaques Aigua, vent, vegetació, temperatura
expliquen la formació de
Continents Plecs, falles, volcans i terratrémols
• Per a resumir l’estudi dels continents, t’oferim aquest model d’esquema que pots adaptar i completar en cada cas.
Depressions/ planes
Relleu
Altiplans Muntanyes (cimes)
.................................................................. ................................................................
.................................................................. ................................................................
.................................................................. ................................................................
........................
Caps
Costes
Golfs
Illes
.................................................................. ................................................................
.................................................................. ................................................................
.................................................................. ................................................................
VOCABULARI Aiguamoll. Terreny baix i pantanós inundat per les aigües de la mar.
Escut. Massa de roques d’una gran antiguitat que constitueix el nucli del continent.
Albufera. Llacuna situada prop de la costa, en una zona de terres baixes, formada per l’entrada d’aigua de la mar i separada d’aquesta per un banc d’arena.
Glacera. Massa de gel acumulada en la part alta de les muntanyes.
Antípoda. Lloc de la Terra que està situat diametralment oposat a un altre.
Massís. Relleu muntanyenc i d’altiplans amb límits ben definits.
Dic. Mur construït per tal de contindre l’aigua. Dorsal oceànica. Serralada submarina que solca les planes abissals i que pot sobreïxir de la mar, donant lloc a illes. Erosió. Desgast produït a la superfície terrestre pels agents externs naturals (aigua, vent...) o per l’acció humana.
Sisme submarí. Moviment sísmic que afecta les aigües de la mar i en provoca una agitació violenta. Rift. Fissura en la superfície continental en forma de vall produïda per la força divergent d’una placa tectònica.
El relleu i els continents
53
ACTIVITATS
INVESTIGA: Formes de relleu espectaculars 1. Algunes formes de relleu són espectaculars per la seua configuració i dimensions, pel paisatge en què es troben, etc. — Formeu grups de treball i prepareu una animació informàtica (tipus PowerPoint) sobre algun dels accidents geogràfics següents: Grand Canyon del Colorado - volcà Etna - vall del Rift península de Kamchatxa - Ayers Rock
— En l’animació han d’aparéixer la localització geogràfica, algunes imatges il·lustratives i una explicació breu sobre les característiques de l’element treballat. Podeu consultar algunes webs, com les que s’indiquen.
@ Buscadors http://es.wikipedia.org http://www.google.es http://maps.google.es
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1. El relleu terrestre és estàtic o varia al llarg del temps? Per què? 2. Observa els mapes de relleu de la unitat i completa el quadre següent amb els accidents geogràfics més destacats. Àfrica
Amèrica
Àsia
Oceania
Europa
Serralades i cimes Planes i depressions Illes Penínsules
3. Un croquis és un dibuix esquemàtic que tan sols representa les línies principals i prescindeix dels detalls. Per als geògrafs, el croquis és útil a l’hora d’analitzar paisatges, formes de relleu, etc. — Fixa’t en la fotografia i completa el croquis que se n’ha fet. — En la imatge apareix una vall, una muntanya i una serralada. Situa aquestes formes del relleu en el croquis i defineix-les.
4. Elabora un esquema amb les principals unitats de relleu de la Comunitat Valenciana. 54
Unitat 2
AVALUACIÓ 1 Explica quins són els agents formadors i els agents modeladors del relleu. Després, observa atentament la imatge i enumera els principals agents que han degut d’influir en el modelatge del relleu que es mostra.
2 En un mapa mut de la península Ibèrica, situa les unitats del relleu següents: Pirineus, depressió Central, Picos de Europa, golf de València, delta de l’Ebre, Sistema Bètic, cap de la Nau,Penyagolosa.
3 Classifica les unitats de relleu següents segons el continent a què pertanyen i situa-les en el mapa. 1. Muntanyes Rocalloses 2. Desert del Sàhara 3. Pirineus 4. Península dels Balcans 5. Desert de Gobi 6. Urals 7. Península de Somàlia
8. Himàlaia 9. Gran Desert de Victòria 10. Península del Labrador 11. Península Aràbiga 12. Península Ibèrica 13. Andes 14. Estret de Bering
15. Golf de Mèxic 16. Cap de Bona Esperança 17. Golf de Bengala 18. Caucas 19. Península Escandinava 20. Serralada Divisòria
4 Digues a quins continents pertanyen les illes i els arxipèlags següents, i situa’ls en el mapa. a) Nova Zelanda b) Islàndia c) Sicília d) Antilles e) Japó f ) Madagascar g) Illa Victòria h) Illes Filipines i) Nova Guinea j) Java
El relleu i els continents
55
