PROGRAMACIONS ESO. 4t ESO

PROGRAMACIONS ESO 4t ESO Català Anglès Matemàtiques A Matemàtiques B Física i Química Biologia i Geologia Música Castellà Castellà C Educació Física F...
16 downloads 3 Views 161KB Size
PROGRAMACIONS ESO 4t ESO Català Anglès Matemàtiques A Matemàtiques B Física i Química Biologia i Geologia Música Castellà Castellà C Educació Física Francès Llatí Informàtica

Matèria Llatí 4rt ESO

Professorat

Lluïsa Mª de Vicente

Unitats didàctiques Els continguts de la matèria s’organitzen en dos blocs : - la llengua llatina amb continguts pròpiament lingüístics - la cultura clàssica amb els aspectes més rellevants de la cultura grega i romana 1r Trimestre : - Llengua llatina : Alfabet llatí. Casos : nominatiu, ablatiu i genitiu. Substantius i Adjectius. Pronoms personals. Temps verbals : present d’indicatiu (verb sum, 1a i 2a conj). Anàlisi i traducció de frases. Retroversió d’oracions senzilles al llatí. Estudi de lèxic bàsic relacionat amb la família i la religió. - Cultura clàssica : a) Localització i marc geogràfic : Geografia de la Península Itàlica i Roma. Expansió de l’Imperi Romà. Geografia de la Grècia antiga b) Vida quotidiana : La família romana. Religió romana (principals déus) 2n trimestre : - Llengua llatina : Casos : acusatiu , vocatiu. Substantius i Adjectius. Temps verbals : present d’indicatiu (3a i 4a conj) i imperatiu. Preposicions i adverbis més utilitzats. Anàlisi i traducció de frases. Retroversió d’oracions senzilles al llatí. Estudi de lèxic bàsic relacionat amb la casa i l’escola romana. - Cultura clàssica : a) La guerra de Troia : El judici de Paris. El rapte d`Hèlena. El sacrifici d’Ifigenia. Els herois troians. Combats singulars. El cavall de fusta i el retorn dels herois. b) Vida quotidiana : la casa romana. Els aliments dels romans. L’educació dels nens romans 3r trimestre : - Llengua llatina : Casos : datiu. Substantius i Adjectius. Temps verbals : pretèrit imperfet i infinitiu. Oracions coordinades. Principals conjuncions. Anàlisi i traducció de frases i textos. Retroversió d’oracions senzilles al llatí. Estudi de lèxic bàsic d’oficis i edificis romans. - Cultura clàssica : a) Herois i monstres. Naixement, aventures i final d’Hèrcules b) Vida quotidiana : Els oficis dels romans. La religió romana : els temples, déus romans, sacerdots i rituals. Festes més importants. L’oci dels romans : termes i jocs públics (amfiteatre i circ)

Metodologia Els alumnes treballen amb dossiers que inclouen tant els continguts de llengua com els temes de cultura i civilització. A més, han de tenir una llibreta per prendre apunts i realitzar els exercicis i les traduccions de frases i textos. Tot aquest material ordenat en un dossier o en una llibreta s’haurà de lliurar abans de l’examen sent part important de la nota final del trimestre. Es faran servir les noves tecnologies per fer recerques sobre diferents aspectes de cultura clàssica i per realitzar exercicis d’autocorrecció a través d’internet. Quan sigui pertinent, es visionaran reportatges i pel•lícules de tema clàssic.

Competències bàsiques La competència bàsica que es pretén desenvolupar en les activitats d'aquesta matèria és la competència lingüística. Per això els continguts pròpiament lingüístics ocupen una part important de la matèria. Al mateix temps, els temes de cultura i civilització clàssiques incideixen en la competència artística i cultural, atès que el món clàssic és un referent de la nostra cultura i de la civilització occidental.

Criteris d’avaluació El sistema d'avaluació serà el d'avaluació contínua, ja que aprendre una llengua és un fet progressiu i les estructures seran cada cop més complexes. Per tant, es farà un seguiment al llarg del curs de les activitats fetes a casa i a classe i es valorarà l’evolució positiva de l'alumne. Es proposen dos exàmens cada trimestre on hi haurà tant exercicis de llengua llatina (aproximadament un 60% de l’examen) com preguntes sobre el tema de cultura i civilització clàssiques (aprox. un 40% de la nota) Així per exemple, hi haurà exercicis de declinació, conjugació, traducció de frases i al mateix temps, una sèrie d’exercicis de contingut cultural de tipus test, veritat o fals, identificar elements, omplir espais en blanc, completar definicions, situar llocs al mapa ... Com la dificultat dels temes és progressiva, dels dos exàmens realitzats cada trimestre, el segon examen valdrà el doble del primer. I serà condició necessària obtenir un quatre sobre deu en el segon examen del trimestre per poder fer mitjana amb el primer. I així, per tal de recuperar els trimestres, dins un mateix curs, n’hi haurà prou amb aprovar el trimestre següent. Per a la nota final es tindrà en compte : - Coneixements (exàmens ) 60 % - Treball diari (presa d’apunts, correcció d’exercicis, dossiers, llibretes, treballs ...) 25 % - Actitud, interès, participació a classe, deures, notes de classe ... 15 %

Criteris de recuperació Cas que l’alumne suspengui la matèria al juny, tindrà la possibilitat de presentar-se a les proves extraordinàries de setembre. Aquest examen tractarà tots els continguts de la matèria tant de llengua com de cultura i, a més, l’alumne haurà de realitzar durant l’estiu un dossier d’exercicis. La nota final serà el 75% de la nota de l’examen i el 25% de la nota dels exercicis de recuperació. Aquesta matèria s’aconsella als alumnes amb interès per les llengües i la cultura clàssica i, molt especialment, als alumnes que vulguin cursar l’any següent, el batxillerat humanístic i de ciències socials.

Matèria Català 4t ESO

Professorat

Jordi Vila Monclús

Unitats didàctiques 1r trimestre: comprensió lectora, expressió oral i escrita, lèxic, l'oració simple, complements verbals, l'oració composta, ortografia, literatura catalana medieval i segles XVI, XVII i XVIII. 2n trimestre: comprensió lectora, expressió oral i escrita, lèxic, ortografia, l'oració composta, literatura catalana del segle XIX. 3r trimestre: comprensió lectora, expressió oral i escrita, lèxic, l'oració composta, ortografia, literatura catalana del segle XX.

Metodologia metodologia inductiva, llibre de text: Llengua catalana i literatura 4t ESO, programes a la xarxa: SALC, PELC, documentals de la xarxa telemàtica, documentals tiching. Llibres de lectura obligatòria: 1r: L’home invisible. H. G. Wells. Edicions de la Magrana.. 2n: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent. Josep-Francesc Delgado. Edicions del roure de can Roca. 3r: L’alumnat podrà escollir el llibre de lectura a partir d’un llistat que li facilitarà el professor.

Competències bàsiques competències transversals: LES COMPETÈNCIES COMUNICATIVES: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural LES COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre LES COMPETÈNCIES PERSONALS: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Criteris d’avaluació -Percentatges 40%: Llibre de text o part fonamental de l’assignatura: exàmens i exercitació escrita i oral. 30%: Llibre de lectura: exàmens i exercitació escrita i oral. 20%: Expressió escrita: redaccions, treballs, quaderns, llibreta de dictats... Expressió oral diversa: intervencions normes, exposicions, representacions ... 10%: Actitud, normes i hàbits. És necessari obtenir un mínim de 4 en el primer apartat per tal de poder sumar la resta de percentatges. -Ortografia El descompte per faltes d’ortografia és d’0’10 tant per grafies, per accents o per errors de morfosintaxi i lèxic. En el cas dels grups de diversitat o grups “C” el descompte es fa segons criteris individualitzats. - Representació gràfica de les anàlisis sintàctiques Pel que fa a la representació gràfica de les anàlisis sintàctiques, s’admetran tant en forma de safata (assignatures de català) com de diagrama descendent (assignatures de castellà), com d’arbre; sempre i quan vagin acompanyades d’explicació en prosa, tal i com es demana a la selectivitat.

Criteris de recuperació Recuperacions d’assignatures suspeses de cursos anteriors Hi ha dues vies: o bé caldrà que aprovin la primera avaluació del curs superior o bé caldrà que superin les activitats de recuperació que es duguin a terme fins al mes de gener. Aprovar un curs superior, suposa recuperar l’anterior, en cas d’estar suspès. Proves extraordinàries de final de curs de l'IES Maremar ESO: Examen únic i comú per a tot l'alumnat que s'hi presenta, els continguts del qual versaran sobre tota la matèria del curs. composició i criteris composició de l'examen: - preguntes objectives de resposta curta: 4 punts - comprensió lectora: 1 punt - expressió escrita: 1 punt quaderns i treballs fets al llarg del curs i de l’estiu : 4 punts És obligatori que l'alumnat lliuri, juntament amb l'examen, totes les proves objecte d'avaluació contínua: quaderns de llibre de text i de lectura, redaccions, treballs monogràfics, dictats ...

Matèria Français 4 ESO

Professorat

Ana Guisande

Unitats didàctiques 1r trimestre UNIT 0 Au camping ‘La Marmotte’ UNIT 1 Ma chamber, mon univers UNIT 2 La visite médicale 2n trimestre UNIT 3 La maison au milieu des bois UNIT 4 Aujourd’hui, on fait des courses 3r trimeste UNIT 5 Ton look au collège UNIT 6 Le scooter à 14 ans

Metodologia 1 Activitats Pel que fa a les tasques o activitats d’aprenentatge s’han tingut en compte les etapes que cal seguir en el seu desenvolupament, els coneixements previs, el tractament integrat dels components lingüístics, les destreses i estratègies, les consecucions finals que es pretenen assolir i les possibilitats d’adaptació a la diversitat de l’aula. Així doncs, es plantegen diferents tipus d'activitats: 1.1. Warm-up Es tracta d'activar els coneixements previs dels alumnes. Això se sol fer a través d'activitats en què es donen oportunitats d'exposar les experiències i coneixements anteriors a través de: pluja d'idees perquè els alumnes expressin el que saben sobre els continguts conceptuals, predicció de continguts i deducció pel context, tasques de predicció,breus discussions, qüestionaris, etc. 1.2. De desenvolupament Estan destinades a facilitar l'adquisició, fixació, evolució i millora de les diverses destreses que conformen la major part de competència de la llengua anglesa i a continuar reforçant l'autonomia i les capacitats de l'alumnat. Per al desenvolupament d'aquestes capacitats hi ha una sèrie d'activitats útils per a cadascuna de les habilitats que es treballaran: la lectura i comprensió de textos, les estructures gramaticals, els sons estudiats, la comprensió i l'expressió oral de la llengua en tots els seus vessants i la comprensió i l'expressió escrita. Les noves estructures sempre es treballen prèviament en un context, mitjançant un text escrit o enregistrat; els aprenents s’hi familiaritzen abans d’utilitzar-les i se’ls anima a deduir les normes. Aquesta metodologia inductiva engresca els alumnes a utilitzar el llenguatge, i, a la vegada, els ajuda a memoritzar-lo. També se’ls dóna l’oportunitat les noves estructures d’una manera més productiva, personalitzada o creativa. 1.3. De síntesi Es tracta de posar en pràctica el que els alumnes han après mobilitzant i utilitzant tots els continguts i estratègies apreses. A més de repassar els continguts aquestes activitats permetran als alumnes reflexionar sobre el que han après. 2. Recursos Articles, qüestionaris, correu electrònic, pàgines web, blog, wikis, contes, enquestes, entrevistes, cançons, videos, lectures graduades; tots ells adaptats al nivell de competència dels alumnes i amb l'objectiu de proporcionar informació interessant i versemblant. Aquests materials, sense oblidar el llibre de text, s’utilitzen de diverses maneres al llarg del curs: per presentar gramàtica, per treballar destreses, per provocar la participació i la reflexió dels alumnes o simplement per gaudir de la llengua.

Competències bàsiques LES COMPETÈNCIES COMUNICATIVES: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural LES COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre LES COMPETÈNCIES PERSONALS: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Criteris d’avaluació 1 - Avaluació Formativa Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col•lectiu. Exercicis variats 2 - Avaluació Acumulativa Tests i Exàmens. Avaluació continua. Criteris i instruments d'avaluació Els aprenentatges dels alumnes han de ser avaluats de manera sistemàtica i periòdica, tant per mesurar individualment el seu grau d'adquisició (avaluació sumativa en diferents moments del curs) com per introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguin si la situació ho requereix (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, s'espera d'ells). A més d'aquesta avaluació sumativa, que tendim a identificar amb els finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedeixin), hi haurà altres avaluacions, com la inicial i, sobretot, la contínua o formativa, aquella que es realitza durant tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, i que insisteix en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament. Aquestes activitats d'avaluació formativa o formadora són essencials perquè el professorat pugui ajustar progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè l'alumnat esdevingui agent del seu progrés. Les activitats d'autoavaluació i coavaluació, a més, són essencials per al desenvolupament de l'autonomia de l'aprenent, que li ha de permetre fixar-se metes realistes d'aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessàries per aconseguir-les. Recuperacions al llarg del curs Si un alumne supera un trimestre es considerarà aprovat el trimestre anterior si aquest està suspès. Si es suspen l'últim trimestre es donarà l'oportunitat de recuperar aquest últim trimestre. Si no es recupera, la nota final dependrà de les notes dels trimestres anteriors i de la nota del trimestre final. Al llarg del curs, i sempre que es detecti que el progrés de l'alumne no és l'adequat, s'establiran mesures de reforç educatiu per poder garantir l'adquisició dels aprenentatges. Als alumnes que es detecti que tenen dificultats se'ls proporcionarà material de reforç per practicar aquells aspectes que els suposen més dificultats.

Criteris de recuperació Proves i activitats extraordinàries de setembre Si al final de curs l'alumne no supera l'assignatura s'haurà de presentar a la convocatòria de setembre del curs següent. En aquest cas es donarà als alumnes un seguit d'activitats per preparar aquest examen. A l’ESO, l’examen tindrà un valor del 60% de la nota de setembre i el dossier correspondrà al 40% de la nota final de setembre. Recuperacions de cursos anteriors Els alumnes amb l'assignatura de llengua estrangera pendent del curs anterior la podran recuperar de dues maneres: - Lliurant un dossier d’activitats que els proporcionarà el professor de la matèria o - Aprovant la primera avaluació del curs actual

Matèria Anglès, 4t ESO

Professorat

Núria Suárez

Unitats didàctiques 1r trimestre: Unit 1: Fashion victims (present simple i present continuous, la moda, materials i estampats) ....... 10-12h Unit 2: Great escapes (past simple i past continuous) ............................... 10-12h Unit 3: Crossing cultures (present perfect i past simple, llenguatge corporal rutines)........................... 10-12h 2n trimestre Unit 4: What next (verb love, hate, asignatures, habilitats) .............................. 10-12h Unit 5: Our changing world (condicionals, el medi ambient) ............................. 10-12h Unit 6: Express yorself (la passiva, el mon artístic)........................................... 10-12h 3r trimestre Unit 7: Against the odds (modals, els sentits, pors i fòbies) ............................. 10-12h Unit 8: Let's get together (l'estil indirecte, les relacions humanes) .................... 10-12h Unit 9: Wonderful world (used to, subject i object questions, les vacances, descripció de llocs)..................... 10-12h

Metodologia La metodologia es base en afavorir l’ús social de la llengua, ja que les necessitats de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi i en educar en valors i actituds de respecte introduint l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural és una de les claus perquè es produeixi la necessària flexibilitat de pensament, i perquè tothom respecti i s’interessi pels altres. Per assolir aquests objectius es plantegen diferents tipus d'activitats com activitats de warm-up, de desenvolupament de les diverses destreses com la lectura i comprensió de textos, les estructures gramaticals, els sons estudiats, la comprensió i l'expressió oral de la llengua en tots els seus vessants i la comprensió i l'expressió escrita i de síntesi. I es fan servir diversos recuros com articles, qüestionaris, correu electrònic, pàgines web, blog, contes, enquestes, entrevistes, cançons, videos, lectures graduades i l’us d'un ordinador portàtil personal, cosa que facilitarà l'ús de les TAC en qualsevol moment que es necessiti. També es fomentarà l'ús de les TAC per cercar informació, per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació, situant el procés d’ensenyament i aprenentatge dins d’un context real i dinàmic, introduint elements motivadors i diversificant les possibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts. Finalment, s' utilitzaran pàgines web, el correu electrònic i blocs de classe per facilitar que els alumnes tinguin accés a totes les activitats de classe i puguin repassar, tornar a fer i consultar les activitats totes les vegades que sigui necessari, afavorint d'aquesta manera la seva autonomia i adequant-se als diferents ritmes d'aprenentatge. Pel que fa als agrupaments dintre de l'aula, es combinaran les activitats amb tot el grup classe amb activitats individuals, activitats per parelles, activitats en petit grup i activitats en grups cooperatius i heterogenis. Afavorir l’ús social de la llengua, ja que les necessitats de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi.

Competències bàsiques Competència en comunicació lingüística: L’aprenentatge d’una llengua estrangera contribuix direcament a l’adquicisió d’aquesta competència. Competència per aprendre a aprendre: la capacitat lingüística facilita o completa la capacitat dels alumnes per interpretar o representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesis i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions. Competència social i ciutadana: les llengües són vehicle de comunicació i transmissió cultural, i afavoreixen el respecte, l'interès i la comunicació, i el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament. Competència en tractament de la informació i competència digita: les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un fluix incessant d'informació que creix cada dia. Competència artística i cultura: l'àrea contribueix al desenvolupament d'aquesta competència si es facilita l'expressió d'opinions, gustos i emocions que produeixen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s'afavoreixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions. Competència en autonomia i iniciativa persona: el currículum fomenta el treball cooperatiu a l'aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col•laboració i negociació, fet que suposa posar en funcionament determinats procediments que permeten el desenvolupament d'iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del treball, propiciant així l'autonomia i la iniciativa personal. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica: donada la naturalesa dels materials elaborats per impartir aquesta assignatura, tenen cabuda en la matèria de llengua anglesa continguts d'altres matèries com per exemple Tecnologia, Geografia, Història, Educació Física o Matemàtiques.

Criteris d’avaluació Els instruments d'avaluació que farem servir durant tot el procés d'ensenyament-aprenentatge giraran al voltant de l'observació i seguiment sistemàtics de la manera de treballar dels alumnes i de totes les produccions que desenvolupin, tant de caràcter individual com grupal. Finalment, i per valorar l'assoliment dels objectius i competències bàsiques, es faran proves orals i escrites de diferent tipus a mode d'avaluació final. Per calcular la nota final de cada avaluació es valoraran els següents aspectes: • Examens: 60% de la nota final. En aquests examens es valoraran els diferents aspectes de la llengua de la següent manera: 20% - grammar and vocabulary 20% - listening 20% - reading 20% - writing 20% - speaking En cas que el/la professor/a detecti que l'alumne ha copiat o està intentant copiar en un examen, es retirarà l'examen i aquest es valorarà en qualsevol dels dos casos amb un zero. • Activitats: 30% de la nota final. Es valorarà la feina diària a l'aula, els deures i les activitats complementàries que es puguin realitzar, de la següent manera: 20% - grammar and vocabulary 20% - listening 20% - reading 20% - writing 20% - speaking • Actitud: 10% de la nota final. Es valorarà l'actitud a l'aula, l'interés mostrat, la participació a classe i els hàbits escolars (deures, puntualitat..) Per calcular la nota final de curs es tindrà en compte el progrés i l'evolució de l'alumne. Per això es farà una avaluació contínua, reciclant els continguts treballats al llarg del curs. En coherència amb això, si un alumne supera un trimestre es considerarà aprovat el trimestre anterior si aquest està suspés. Si es suspen l'últim trimestre es donarà l'oportunitat de recuperar aquest últim trimestre. Si no es recupera, la nota final dependrà de les notes dels trimestres anteriors i de la nota del trimestre final.

Criteris de recuperació L'’examen tindrà un valor del 60% de la nota de setembre i el dossier correspondrà al 40% de la nota final de setembre. Els alumnes amb l'assignatura de llengua estrangera pendent del curs anterior la podran recuperar de dues maneres: - Lliurant un dossier d’activitats que els proporcionarà el professor de la matèria - Aprovant les dues primeres avaluacions del curs actual Els alumnes que tinguin un Pla Individualitzat o qualsevol tipus d'adaptació curricular seran avaluats d'acord amb els corresponents criteris d’avaluació per tal de valorar si han assolit els objectius i competències acordats.

Matèria Llengua castellana 4ESOC

Professorat

Maria Villalta

Unitats didàctiques 1Trimestre: T1Narración, descripción y diálogo. T2 Laexposición. T3 La argumentación T4 La prescripción 2 Trimestre: T5 La radio y la televisión. T6 La publicidad. T7 La literatura romántica T8 La literatura realista 3Trimestre: T9La literatura modernista y la generación del 98. T10 La literatura de entreguerras T11 La literatura de la época franquista. T12 La literatura actual

Metodologia - Dedicamos 1h semanal a ejercicios de comprensión lectora. - Los temas se explican con apoyo digital mediante presentaciones que muestran en forma de esquema la información más significativa. - Los ejercicios y tareas se explican detalladamente y se revisan además colectivamente para aclarar dudas y mostrar ejemplos. – Libro de texto: Lengua y literatura 4ESO, ed Santillana.

Competències bàsiques 1.

Comunicativa-lingüística. Trabajo intensivo de comprensión lectora y expresión oral y escrita.

Criteris d’avaluació Una prueba escrita por tema. 60% Un dossier trimestral con los ejercicios de cada tema y los de comprensión lectora 40%

Criteris de recuperació Prueba escrita sobre los temas del trimestre pendiente 60% , presentación de un dosier de ejercicios 40%. Si se aprueban dos trimestres del curso actual, se considera recuperado el curso anterior. Se trata de una adaptación para alumnos con dificultades de expresión oral y escrita, y de atención.

Matèria Matemàtiques 4t ESO

Professorat

Fran Tonda

Unitats didàctiques 1r trimestre: Nombres reals ; Potenciació i radicació ; Polinomis i fraccions algèbriques 2n trimestre: Equacions. Sistemes d’equacions ; Inequacions. Sistemes d’inequacions ; Trigonometria 3r trimestre : Funcions de primer i segon grau ; Estudis estadístics

Metodologia Metodologia Explicacions a classe. Treball individual. Treball a casa. Treball amb les TAC. Recursos principals Moodle. Programari matemàtic: Calc. Recursos web: Descartes, Toomates.

Competències bàsiques Competència comunicativa lingüística i audiovisual; Tractament de la informació i competència digital; Competència matemàtica ; Competència d'aprendre a aprendre ; Competència d’autonomia i iniciativa personal

Criteris d’avaluació INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: L’avaluació de la matèria es fa en base als objectius marcats per cada nivell. La nota final de cada trimestre és el resultat de valorar els següents aspectes: • L’adquisició de coneixements al llarg del curs, mitjançant les proves escrites. • El treball a classe: participació, interès... • Els exercicis complementaris de cada unitat: la seva presentació puntuarà positivament en la nota d’aula. A l’examen 2 punts sortiran d’aquestos exercicis. • L’ hàbit d’estructurar els problemes i de fer les explicacions i comentaris en la seva resolució. • L’actitud: puntualitat, comportament, respecte, ... CRITERIS D’AVALUACIÓ. Matemàtiques 4t ESO B: Proves escrites: 60% Nota de seguiment: 40% (Dossier 15%, deures 15%, exercicis complementaris 5%, actitud 5%) Menys d’un 30% en qualsevol dels apartats, pot representar la no superació del crèdit.

Criteris de recuperació  Cursos anteriors:Es farà una prova escrita al llarg del curs ( gener-febrer ). A més el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient.  Curs actual:Es farà una prova escrita a la conclusió del trimestre, addicionalment el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient. La programació està desenvolupada amb els criteris de no redundància la llarg de l'etapa d'ensenyament obligatori i/o distribució assenyada i lògica de la matèria al llarg d'un curs, adaptant la durada del temari al temps del que disposa el professorat i atenent les competències obligatòries de la matèria.

Matèria Matemàtiques 4t ESO A

Professorat

Palmira Garcia

Unitats didàctiques 1r Trimestre (Nombres Reals, Potenciacions i radicacions, Polinomis i fraccions algebràiques) 2n Trimestre (Equacions i sistemes d'equacions, Inequacions i sistemes d'inequacions, Proporcionalitat aritmètica, Proporcionalitat geomètrica, Semblança, Estadística) 3r Trimestre (Trigonometria, Geometria analítica en el pla, Funcions de 1r i 2n grau, Estudis d'altres funcions, Estudis estadístics)

Metodologia Metodologia: Explicacions a classe. Treball individual. Treball a casa. Treball amb les TAC. Recursos: Moodle. Programari matemàtic: Derive, Calculadora Wiris. Recursos web: Descartes, Geni.

Competències bàsiques Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència en el tractament de la informació i la competència digital Competència matemàtica. Competència d'aprendre a aprendre. Competència d'autonomia i iniciativa personal Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Criteris d’avaluació INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ: L'avaluació de la matèria es fa en base als objectius marcats per cada nivell. La nota final de cada trimestre és el resultat de valorar els següents aspectes: - L'adquisició de coneixements al llarg del curs, mitjançant les proves escrites. - El treball a classe: participació, interès... - Els exercicis complementaris de cada unitat: la seva presentació puntuarà positivament en la nota d'aula. A l'examen 2 punts sortiran d'aquests exercicis. - L'hàbit d'estructurar els problemes i de fer les explicacions i comentaris en la seva resolució. - L'actitud: puntualitat, comportament, respecte, ... CRITERIS D'AVALUACIÓ. Matemàtiques 4t ESO A: Proves escrites: 70% Nota de seguiment: 30% (Dossier 15%, deures 5%, exercicis complementaris 5%, actitud 5%) Menys d’un 30% en qualsevol dels apartats, pot representar la no superació del crèdit.

Criteris de recuperació Cursos anteriors:Es farà una prova escrita al llarg del curs ( gener - febrer ). A més el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient. Les activitats comptaran el 30% i la prova escrita el 70%. Curs actual:Es farà una prova escrita a la conclusió del trimestre, addicionalment el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient.

Matèria 4rt d'ESO

Professorat

Alejandra Bazín Rivero

Unitats didàctiques 1ER TRIMESTRE: UD1 : CONDICIO FÍSICA (PF) I ESPORT ( VOLEI ) UD2 :BALLS DE SALÓ 2ON TRIMESTRE: UD3:COMPETICIONS ESPORTIVES. L'ALIMENTACIÓ DE L'ESPORTISTA. UD4: ACROSPORT 3ER TRIMESTRE: UD5 SALUT FÍSICA I MENTAL (MASSATGE I PILATES) UD 6 QFB :SISTEMES D'ENTRENAMENT (FORÇA I RESISTÈNCIA)I PF

Metodologia E l ventall de possibilitats que ofereix la nostra assignatura fa que el estils d'ensenyament puguin anar variant duant una sessió. Està clar que al ser 4rt d'ESO, final d'etapa, cada cop més tendirem cap a una metodologia a on l'alumne participi més de la resolució de problemes i l'autoavaluació. Per tant l'assignació de tasques, el descobriment guiat i en alguna ocasió el comandament directe seran estils que poden anar canviant en funció del grup i del tipus de contingut. Les agrupacions afavoriran l'aprenentatge així com les relacions socials. El treball per parelles en els balls de saló , per trios en el treball d'esports col·lectius, grups reduïts en partits, agrupacions per nivells en algun esport com ara el volei on hi ha molta diferència entre els alumnes . La competició será un recurs que farem servir, però el pes en la nota no serà molt gran. Volem treballar més els valors de la prevenció , la salut i la cooperació que no pas els valors competitius. El valor de la nota diària tindrà un pes rellevant. Seran 3 punts dividits en participació, esforç i higiene. En aquesta etapa la organització dels continguts es fa d'una manera global. Se li demanarà a l'alumne un paper més actiu a les classes, capacitat d'organització per exemple en les proves físiques o al portar a terme la competició (arbitartges, organitzar grups) El paper del professor será més de guia i mediador segons el contingut Intentarem que els continguts siguin funcionals; se'ls demana la seva opinió sobre el que s'ha fet i com s'ha fet, també observem de quin nivell partim al començar el crèdit. . MATERIAL DIDÀCTIC Disposem de la plataforma moodel per recapitular tota la part teòrica, els alumnes disposen de temari, activitats i fitxes per portar a terme els diferents crèdits RECURSOS El projector i la pantalla al gimnàs ens permeten veure vídeos que recolzen la part teòrica i practica en alguna ocasió. L'aparell musical per realitzar les activitats expressives. Tot tipus de material esportiu per impartir els continguts esmenats.

Competències bàsiques Conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. Reconèixer i apreciar les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana. Conèixer les possibilitats i les carències d’un mateix. Conèixer la importància de l’autosuperació, la perseverança i l’actitud positiva. Aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col•lectiu, la participació i el respecte envers les diferències

Criteris d’avaluació CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er trimestre Procediments:60% 3punts de classes diàries 1 punt de la prova de volei 1 punt de la prova de proves físiques 1 punt de la prova de balls de saló Conceptes: 20% 2 punts per l'examen de volei Actituds:20% Dutxa 0,5 i higiene 0,5 Puntualitat 0,5 Cooperació 0,5

Resten punts el comportament innadequat en funció de la falta. 2on trimestre Procediments:60% 2 punts de classes diàries 2 punts de la competició (organitzadors) 2 acrosport Conceptes: 20% 2 punts del treball d'acrosport i treball de la competició (reglament inclòs). Actituds:20% Dutxa 0,5 i higiene 0,5 Puntualitat 0,5 Cooperació 0,5 3er trimestre Procediments:60% 3 punts de classes diàries. 3 punts de les proves físiques Conceptes: 20% 2 examen de principis d'entrenament Actituds:20% Dutxa 0,5 i higiene 0,5 Puntualitat 0,5 Cooperació 0,5 Els instruments d'avaluació seran: El registre anecdòtic per a l'observació de partits, Les proves físiques valoració ,mitjançant un vàrem adaptat al nivell classe. La recollida de dades per a competicions. L'escala de valors pels treball teòric pràctic de com organitzar una competició.

Criteris de recuperació PEL SETEMBRE -Fer les proves físiques i amb nota mínima de 4 per poder fer mitja amb la part teòrica (treballs i exàmens) Percentatges Proves físiques 40 % Exàmens treballs 60%

Matèria Música 4rt ESO

Professorat

Teresa Ripoll

Unitats didàctiques PRIMER TRIMESTRE: Unitat 1. La música medieval. La música del Romànic Unitat 2. La música medieval. La música del Gòtic Unitat 3. El renaixement SEGON TRIMESTRE Unitat 4. El Barroc musical: l'era del baix continu Unitat 5. El Classicisme musical TERCER TRIMESTRE Unitat 6. El Romanticisme musical. El segle XIX Unitat 7. El jazz Unitat 8. El pop i el rock

Metodologia Es treballa amb: - dossier fet per la professora - Audicions - Yutube - Visionat de pel·lícules -Treballs en grup

Competències bàsiques El desenvolupament de les competències musicals requereix un treball constant, rigorós i acurat, i una reflexió permanent sobre el propi aprenentatge i sobre la manera com es desenvolupen les tasques i les activitats musicals. Per això es planteja una continuïtat clara de l'aprenentatge musical de l'educació primària. Els continguts de la matèria de música desenvolupen directament les competències comunicatives i, en especial, la competència artística i cultural. Fomenten la capacitat d'apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, per mitjà de les experiències perceptives, expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Potencien, així, actituds obertes i respectuoses i ofereixen elements per a l'elaboració de judicis fonamentats respecte a les distintes manifestacions musicals, establint connexions amb d'altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric als que se circumscriu cada obra. L'orientació de la matèria, en la qual l'expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col•lectiva, que a la vegada estimulen la imaginació i la creativitat. Aportació de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques La música col•labora en el desenvolupament de la competència d'autonomia i iniciativa personal, per mitjà del treball col•laboratiu i l'habilitat per planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos clars exemples d'activitats que requereixen d'una planificació prèvia i de la presa de decisions per obtenir els resultats desitjats. En les activitats relacionades especialment amb la interpretació musical, es desenvolupen capacitats i habilitats com la perseverança, la responsabilitat, l'autocrítica i l'autoestima. La música contribueix també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les relacionades amb la interpretació i creació col•lectiva que requereixen d'un treball cooperatiu, col•labora en l'adquisició d'habilitats per relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col•lectives permet expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup responsabilitzant-se en la consecució d'un resultat. El contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix la comprensió de les aportacions de les diferents cultures i la valoració dels altres i dels trets de la societat en què es viu. La música també contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informació i competència digital. L'ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i domini bàsic del maquinari i el programari musical, els distints formats de so i d'audiovisual o les tècniques de tractament i gravació del so relacionats, entre altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Així mateix, afavoreix el seu aprofitament com a eina per als processos d'autoaprenentatge i la seva possible integració en les activitats d'oci. A més, l'obtenció d'informació musical requereix de destreses relacionades amb el tractament de la informació encara que des d'aquesta matèria, mereix especial consideració l'ús de productes musicals i la seva relació amb la distribució i els drets d'autor. La música també contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per al aprenentatge guiat i autònom com l'atenció, la concentració i la memòria, al temps que desenvolupa el sentit de l'ordre i de l'anàlisi. D'una banda, l'audició musical necessita una escolta reiterada per arribar

a conèixer una obra, reconèixer-la, identificar els seus elements i .apropiar-se. d'ella. D'una altra, totes aquelles activitats d'interpretació musical i d'entreteniment auditiu requereixen la presa de consciència sobre les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d'aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos. En relació amb la competència en comunicació lingüística, la música contribueix, com altres matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a l'adquisició i ús d'un vocabulari musical bàsic. També col•labora a la integració del llenguatge musical i del llenguatge verbal, i a la valoració de l'enriquiment d'aquesta interacció. Des del punt de vista de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, la música realitza la seva aportació a la millora de la qualitat del medi ambient, identificant i reflexionant sobre l'excés de soroll, la contaminació sonora i l'ús indiscriminat de la música, amb la finalitat de generar hàbits saludables. A més, els continguts relacionats amb l'ús correcte de la veu i de l'aparell respiratori, no tan sol per aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per prevenir problemes de salut, incideixen en el desenvolupament d'aquesta competència.

Criteris d’avaluació 1. Utilitzar l'escolta atenta per a memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la música actual i la música del passat de forma personal, crítica i creativa. 2. Crear, individualment o en grup, breus peces musicals amb la veu i/o els instruments escolars, mostrant iniciativa, creativitat i imaginació. 3. Participar en la interpretació en grup d'obres musicals senzilles de forma activa i cooperativa, assumint les responsabilitats pròpies de la interpretació pública. 4. Identificar i comprendre auditivament els elements significatius d'estils i gèneres musicals en fragments d'obres representatives del patrimoni musical universal. 5. Utilitzar els recursos bàsics que ofereixen la tecnologia musical i les TIC per a la producció, enregistrament i difusió de la música, de forma autònoma i eficaç. 1. Exposar valoracions i judicis estètics propis referits a obres musicals de tradicions i cultures diverses, argumentant-los amb criteris artístics i mostrant interès i respecte per les valoracions diferents. 2. Identificar, en l'àmbit quotidià i històric, els diferents usos i funcions de la música i la seva presència social, apreciant críticament les seves múltiples facetes. 3. Reflexionar sobre els usos de la música en el món actual de forma crítica, raonada i respectuosa. 4. Dur a terme projectes musicals col•lectius, mostrant bons hàbits de treball personal i de treball en equip. 5. Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits utilitzant correctament el vocabulari musical específic. 6. Es faran 2 controls per avaluació i se’n farà la mitja. Els controls valen un 80 0/0 de la nota. 7. Es valorarà el lliurament dels treballs a classe i els exercicis. El lliurament del dossier és una condició indispensable per superar la matèria. El dossier compta un 20 0/0 de la nota 8. Es valorarà l’actitud d’escolta atenta i receptiva als coneixements impartits.

Criteris de recuperació S'haurà de lliurar tots els qüestionaris realitzats al llarg del curs . Es farà un control per cada tema no aprovat.

Matèria Informàtica 4t ESO

Professorat

Palmira Garcia

Unitats didàctiques 1r trimestre ( Ordinadors i xarxes, Blogs i creació de pàgines web, Introducció a la programació: Scratch, Realitat augmentada ) 2n trimestre ( Seguretat informàtica, Edició d'imatges i video, Tractament d'audio ) 3r trimestre ( Creació d'una aplicació android: App inventor, Projecte final )

Metodologia METODOLOGIA: - Explicacions a classe. - Treball individual. - Treball en equip. RECURSOS: - Moodle. - Scratch - App inventor - Gimp - MovieMaker - Audacity - Eines de Google - Blogger...

Competències bàsiques 1. Comunicativa lingüística i audiovisual 2. Artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Matemàtica 5. Aprendre a aprendre 6. Autonomia i iniciativa personal 7. Coneixement i interacció amb el món físic 8. Social i ciutadana

Criteris d’avaluació CRITERIS D’AVALUACIÓ: • Aplicar tècniques d'edició digital a imatges fotogràfiques i diferenciar-les de les imatges generades per ordinador. • Realitzar fotografies en format digital, editar-les i modificar el seu format. • Capturar, editar i muntar fragments de vídeo amb àudio. • Integrar diferents elements (text, imatge, so) en un mateix contingut a través d'una aplicació multimèdia. • Dissenyar i elaborar presentacions destinades a recolzar el discurs verbal en l'exposició d'idees i projectes, integrant elements multimedials. • Desenvolupar continguts per a la xarxa Internet, incorporant recursos multimèdia i aplicant estàndards d'accessibilitat. • Treballar com a usuaris en xarxes locals. Instal•lar aplicacions i compartir documents. • Connectar dispositius inalàmbrics a la xarxa. • Participar en comunitats virtuals, interactuant de forma activa en les webs, adoptant actituds i conductes adequades, amb respecte als drets i intercanvis de continguts i entorns de treball. • Identificar els models de distribució de continguts a Internet, respectant les seves particularitats a l'hora d'utilitzar i compartir. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: Treballs presentats: 80% Nota de seguiment: 20% (actitud)

Criteris de recuperació - Cursos anteriors:Es farà una prova escrita al llarg del curs ( gener - febrer ). A més el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient. Les activitats comptaran el 50% i la prova escrita el 50%. - Curs actual:Es farà una prova escrita a la conclusió del trimestre, addicionalment el professor podrà demanar activitats extres per a la superació del curs si així ho creu convenient.

Matèria Castellà 4r ESO

Unitats didàctiques PRIMER TRIMESTRE UNIDAD 1 Narración, descripción y diálogo El enunciado y sus clases UNIDAD 2 La exposición La oración. Sujeto y predicado UNIDAD 3 La argumentación Los complementos verbales UNIDAD 4 La prescripción La oración compuesta 2º TRIMESTRE UNIDAD 5 La radio y la televisión Yuxtaposición y coordinación UNIDAD 6 La publicidad La subordinación. Enlaces subordinantes UNIDAD 7 La literatura romántica La subordinación sustantiva UNIDAD 8 La literatura realista La subordinación adjetiva TERCER TRIMESTRE UNIDAD 9 La literatura modernista y la Generación del 98 La subordinación adverbial I UNIDAD 10 La literatura de entreguerras La subordinación adverbial II UNIDAD 11 La literatura de la época franquista El texto UNIDAD 12 La literatura actual Mecanismos de cohesión

Professorat

Guillem Vallejo Forés

Metodologia - EXPRESIÓN ORAL: conversaciones, debates, comentarios, correcciones ... - EXPRESIÓN ESCRITA: análisis de las tipologías textuales trabajadas, actividades del libro de texto y actividades complementarias, lectura comprensiva ... - ORTOGRAFÍA: dictados y redacciones, uso del corrector ortográfico de los editores de texto ... - TÉCNICAS DE TRABAJO: esquemas y resúmenes ... - USO DE LAS TECNOLOGÍAS DEL APRENDIZAJE, DE LA COLABORACIÓN (TAC) Y DE LA INFORMACIÓN Y LA COMUNICACIÓN (TIC): presentaciones orales digitales en formato audio o vídeo; bloc digital, moodle, documentos de google ... - USO DEL PROCESADOR DE TEXTOS - LECTURA COMPRENSIVA Y LITERARIA DE UNA OBRA. Pel que fa a l’ús social de la llengua: · Aprenentatge en l’ús social i que les necessitats pragmàtiques de comunicació · Disseny de situacions d’aprenentatge globals. · Propostes derivades de l’ensenyament comunicatiu i de l’ensenyament integrat de les llengües i els continguts curriculars són d’una importància clau. Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives adients. · Potenciació d’espais de comunicació suficientment variats per a fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge. · Ensenyament de les llengües i la comunicació amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcció social dels significats. · Pel que fa als recursos de les TIC: · Facilitació de la quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social. · Administració de les tècniques del processador de text serviran per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir els errors i millorar-lo. Contemplació de noves escriptures -no-lineals (hipertext), interactives i en format multimèdia-, amb signes ideogràfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generació de textos. · En la cerca d’informació es treballa amb mitjans tecnològics per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE (tipologia d’activitats): ·

Expressió oral: presentació de temes d´interés, converses, debats, comentaris, correccions...

·

Expressió escrita:

· · ·

Activitats treballades al llibre de text i activitats complementàries. Lectura comprensiva. Anàlisi de les tipologies textuals treballades.

·

Ortografia: Exercissis d´autocorrecció.

·

Escrits diversos: escrits argumentatius, esquemes i resums.

·

Activitats del llibre de text.

·

Gramàtica:

·

- Activitats del llibre de text. Hot Potatoes en línea.

·

Ús de les TIC per a les presentacions orals:

· · ·

Bloc de recursos educatius: variopintamos Presentació de treballs grupals: presentacions digitals, vídeos en Moviemaker, altres mitjans audiovisuals. Recursos en Llengua castellana d'Educared.

o

Producció de textos creatius (contes, poemes, etc...) a partir de les lectures comentades.

Con el fin de trabajar los contenidos arriba enunciados y alcanzar los objetivos terminales, se utiliza, básicamente, el

siguiente material: Libro de texto: Lengua y literatura. 4º de ESO, Serie Debate, Ed. Santillana. Libros de lectura obligatoria: 1º. Los mejores relatos de Roald Dahl, de Roald Dalh. 2º: La emperatriz de los etéreos, de Laura Gallego. 3º: Eloísa está debajo de un almendro, de Jardiel Poncela. Sin embargo, se atenderá en todo momento la diversidad en el aprendizaje del grupo aula, lo que puede llevar, seguramente a ampliar estos documentos para que todos los estudiantes puedan alcanzar los objetivos considerados básicos.

Competències bàsiques

Competencias propias del ámbito de lenguas La competencia comunicativa lingüística y audiovisual La competencia comunicativa es la capacidad para participar de una manera apropiada y efectiva en diversas situaciones de comunicación. Es una competencia compleja en la que se ponen en juego conocimientos y estrategias pertenecientes a cuatro ámbitos: el ámbito lingüístico, el ámbito sociolingüístico, el ámbito pragmático y el ámbito estratégico. _ La competencia lingüística incluye los conocimientos y las destrezas de carácter fonológico, ortográfico, gramatical y léxico-semántico que son necesarios para usar una lengua. _ La competencia sociolingüística alude a las convenciones sociales que rigen el uso adecuado de la lengua: formas de tratamiento, gestión de los turnos de palabra, elección del registro, normas de cortesía, fórmulas rituales y protocolarias, reglas de interacción… _ La competencia pragmática se refiere al uso de los recursos de la lengua en relación con la finalidad que se pretende. Implica el conocimiento de las formas de organización de los textos y los mecanismos de cohesión (competencia discursiva) y el conocimiento de las distintas formas que la lengua ofrece para lograr un propósito determinado (competencia funcional). _ La competencia estratégica remite al dominio de las destrezas básicas de comprensión y de expresión: comprensión lectora, estrategias de escritura… La competencia artística-cultural- literaria La competencia literaria se refiere al conjunto de conocimientos, destrezas y estrategias que permiten interpretar y producir textos de carácter literario. Es un campo que participa de destrezas propias de la competencia lingüística o la competencia estratégica, aunque aplicándolas a un tipo de lenguaje que supone unos conocimientos retóricos e históricos específicos. Requiere, por tanto, capacidad para leer e interpretar textos literarios, conocimiento de las convenciones propias de la literatura o típicas de una determinada época y capacidad para construir mensajes de carácter literario. La competencia metacognitiva: metodológica y de autonomía personal La competencia metacognitiva abarca el campo del aprender a aprender y el desarrollo de estrategias y destrezas que permitan un aprendizaje autónomo y permanente. Las estrategias de búsqueda y tratamiento de la información y los métodos de control del propio aprendizaje son manifestación de esta competencia. La competencia existencial- convivir y habitar el mundo La competencia existencial se refiere al conjunto de rasgos de la personalidad, motivaciones, creencias y valores que configuran una cierta actitud hacia la vida. Constituye el campo del aprender a ser y aprender a estar. Las lecturas y la literatura en general son un instrumento idóneo para observar comportamientos, analizar actitudes, aproximarse a problemas y, en definitiva, para la formación del juicio sobre la base de unos valores compartidos.

Criteris d’avaluació

Criteris d’avaluació específica per a 4rt d’ESO : · Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les TIC. · Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadèmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de comunicació i literaris pròxims als interessos de l’alumnat (propòsit, idea general), amb especial atenció als narratius, i descriptius. · Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva. · Usar tècniques de síntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum. · Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius i conversacionals, usant procediments de planificació, elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees, registre adequat i revisió: antologia de contes i de poemes escrits per tota la classe. · Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals: moviemaker i escenificació de monòlegs teatrals. · Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d’altri. · Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; reconèixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; i relacionar el contingut amb la pròpia experiència. · Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula o realitzar-ne alguna transformació senzilla. · Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre i en l’entorn proper de l’alumnat. · Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües. ESO 40%: Llibre de text o part fonamental de l’assignatura: exàmens i exercitació escrita i oral. 30%: Llibre de lectura: exàmens i exercitació escrita i oral. 20%: Expressió escrita: redaccions, treballs, quaderns, llibreta de dictats... Expressió oral diversa: intervencions normes, exposicions, representacions ... 10%: Actitud, normes i hàbits.

Criteris de recuperació Convocatòria extraordinària Opcions ESO i COMUNES DE BATXILLERAT: Examen únic i comú per a tot l'alumnat que s'hi presenta, els continguts del qual versaran sobre tota la matèria del curs. MATÈRIES DE MODALITAT DE BATXILLERAT: Fer recuperacions de matèria per avaluacions senceres. En ambós casos, és obligatori que l'alumnat lliuri, juntament amb l'examen, totes les proves objecte d'avaluació contínua: quaderns de llibre de text i de lectura, redaccions, treballs monogràfics, dictats ... Matèria objecte d'examen: tota la matèria del curs. composició i criteris composició de l'examen: - preguntes objectives de resposta curta: 4 punts - comprensió lectora: 1 punt - expressió escrita: 1 punt quaderns i treballs fets al llarg del curs i de l’estiu : 4 punts 4.2.2. Recuperacions d’assignatures suspeses de cursos anteriors Serà per avaluació contínua i, si tot i així, no s’aprova, es farà una prova objetiva entre els mesos de desembre i gener. Aprovar un curs superior, suposa recuperar l’anterior, en cas d’estar suspès. Es durant a terme en l'àmbit de la classe activitats que fomentin no només la creativitat de l'alumnat sinó també la participació en iniciatives del poble que contribueixin a la seva participació ciutadana i reforcin la seva sensibilització en valors humans com la solidaritat (Nadal per a tothom) o el DENIP (pensament i aliments per a la Pau), la igualtat de gènere ("Dones per a l'igualtat"); i altres valors com l'ecologia, la llibertat i l'amistat i el respecte, en el Sant Jordi Solidari. Totes aquestes iniciatives es duen a terme en el poble des de l'associació Poesia en Acció.

Matèria CCSS 4T ESO

Professorat IMMACULADA CASTELLS OLIVERES

Unitats didàctiques 1r TRIMESTRE Tema 1. El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim Tema 2. Liberalisme i nacionalisme Tema 3. La industrialització de les societats europees Tema 4. Catalunya i Espanya al segle XIX: la construcció d’un règim liberal Tema 5. Catalunya, la fàbrica d’Espanya 2n TRIMESTRE Tema 6. L’època de l’imperialisme Tema 7. Art del segle XIX Tema 8. El període d’entreguerres (1919-1939) Tema 9. Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) Tema 10. La segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 3R TRIMESTRE Tema 11. Un món bipolar Tema 12. Els anys del franquisme Tema 13. Democràcia i autonomia Tema 14. La Unió Europea Tema 15. El món actual Tema 16. L’art del segle XX

Metodologia METODOLOGIA Un dels objectius fonamentals de l’Educació Secundària Obligatòria és que l’alumne esdevingui el veritable protagonista del procés de construcció del seu propi coneixement. Això, però, no està renyit amb la consideració de què a l’aula el coneixement es construeix a través de la interacció entre els alumnes, el docent i els continguts de la matèria. D’aquí que com a professors no puguem esdevenir només uns simples transmissors de coneixements, sinó que hem d’adquirir també un actiu paper de conductor de les relacions socials. Per aquest motiu, sense renunciar a les classes magistrals –centrades preferentment en les explicacions del professor a l’aula—, es valora especialment la participació del grup-classe en la dinàmica del curs, la qual es potenciarà a través d’activitats individuals i en grup, dissenyades per al seu desenvolupament tan a dins com a fora de l’aula, per a què els alumnes aprenguin a partir de la seva pròpia experiència i treball creatiu (elaboració de qüestionaris, enquestes i “treballs de camp”, lectura i comentari de textos, etc). En aquest sentit convé valorar especialment la utilització en el desenvolupament de la matèria de material audiovisual i de les Tic, tant a dins com a fora de l’aula, però sempre sota la supervisió i/o conducció del professor: visionat i comentari de films a l’aula, treball amb cercadors d’Internet i pàgines web específiques relacionades amb els continguts de la matèria, power points, etc. Considerant igualment que tot coneixement es construeix en estreta interrelació amb els contextos en els quals s’usa i que, per tant, difícilment es poden separar els aspectes cognitius, emocionals i socials que intervenen en l’àmbit en el qual actua el docent, es prestarà una especial atenció al fet que l’alumne segueixi un procés d’aprenentatge significatiu i no arbitrari, de manera que els nous coneixements puguin relacionar-se de forma activa amb aquells altres prèviament adquirits, assimilant-se i integrant-se així de forma dinàmica en la seva estructura cognitiva. En definitiva, es tracta de què l’alumne no caigui en un aprenentatge memorialístic o repetitiu i condemnat, generalment, al ràpid oblit, i que, per contra, pugui desenvolupar de forma progressiva i autònoma la capacitat d’usar competencialment els coneixements adquirits. La valoració del treball diari de l’alumne i la potenciació i avaluació de les activitats individuals i en grup desenvolupades dins i fora de l’aula han de permetre que l’alumne prengui consciència sobre els propis avenços en el procés d’aprenentatge i de la importància dels coneixements adquirits per a la comprensió de la realitat més propera. D’aquesta manera es pretén estimular a l’alumne per a què segueixi una recerca activa d’estratègies d’aprenentatge i que, en definitiva, sigui capaç d’aprendre a aprendre. MATERIAL DE L’ALUMNE -Llibre de text: “Polis”. Ed. Vicens Vives. -Fotocòpies puntuals. -Si s’escau, dossiers de sortides, lectures, projeccions de films, ...

Competències bàsiques 1.Competència social i ciutadana –Comprendre el concepte de temps històric. –Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seves conseqüències. –Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Història contemporània. –Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i les seves transformacions. –Reconèixer i assumir els valors democràtics; acceptar i practicar normes socials d’acord amb aquests. –Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. 2. Coneixement i la interacció amb el món físic –Identificar i localitzar els principals àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què s’emmarquen els esdeveniments de la Història contemporània. –Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats. 3. Competència cultural i artística –Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans. –Reconèixer els diferents estils de l’art contemporani i els canvis que els van motivar. –Analitzar obres d’art de diferents èpoques; cultivar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se. –Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric. 4. Tractament de la informació i competència digital –Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc. –Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. -Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduir-les a un altre format o llenguatge. –Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la cerca i el processament de la informació. 5. Competència en comunicació lingüística –Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís. – Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia. –Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació. –Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació. 6. Competència matemàtica –Elaborar i interpretar eixos cronològics. –Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames. –Fer càlculs matemàtics senzills per analitzar i interpretar fenòmens de caràcter social. 7. Competència per aprendre a aprendre –Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials. –Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències. –Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc. –Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. –Desenvolupar el gust per l’aprenenentage continu i l’actualizació permanent. 8. Autonomia i iniciativa personal –Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de resolució de les activitats proposades. –Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat. –Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els fenòmens estudiats. –Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i d’allò que manca per aprendre; i realitzar autoavaluacions del propi treball.

Criteris d’avaluació Les activitats que es tindran en compte per avaluar els alumnes són: - Dos controls per avaluació - Un dossier de treball per tema - Deures diaris - Actitud i participació positiva a classe -Treballs que es derivin de sortides, exposicions, lectures, visualitzacions de films,... PERCENTATGES D’AVALUACIÓ Exàmens: 70 % de la nota Dossiers: 20 % de la nota Actitud: 10 % de la nota

Criteris de recuperació Caldrà presentar-se a recuperar els exàmens pendents i presentar un dossier de les lliçons suspeses.

Matèria FÍSICA I QUÍMICA 4rt ESO

Professorat

Carme Pérez Escribano

Unitats didàctiques 1r trimestre Unitats 1( Cinemàtica ) Unitat 2 ( Forces ) Unitat 3 ( Pressió ) i Unitat 4 ( Gravitació ) 2n trimestre Unitat 5 ( Ones ) Unitat 6 ( So ) Unitat 7 ( Llum i ones ) Unitat 8 ( Taula Periòdica ) 3r trimestre Unitat 9 ( Enllaç químic ) Unitat 10 ( Àcid-base ) Unitat 11 ( Química del carboni ) Formulació

Metodologia La metodologia emprada és diversa. A cada unitat hi ha sessions on es presenta el contingut de la matèria utilitzant els recursos informàtics i audiovisuals de l'aula. L'alumnat ha d'elaborar un dossier on consti la informació troncal i que serveixi de referència. També hi ha sessions on es treballa de manera individual o per parelles amb els portàtils de l'alumnat. Visionat de documentals i resolució de qüestionaris i problemes. Comentaris de notícies científiques i d'actualitat. Aplicació pràctica del mètode científic a les sessions de laboratori. S'utilitzaran els materials disponibles a Internet:moodle, Xtec, Institut de tecnologies educatives, documentals.

Competències bàsiques Competència científica es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix. Competència bàsica del coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Competència matemàtica. Competència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Competència social i ciutadana.

Criteris d’avaluació Mitjana ponderada al final de cada trimestre de les diferents qualificacions de conceptes. Es realitzaran dos controls sobre els coneixements adquirits per cada trimestre. En cada control s’avaluarà sobre els continguts de dues unitats didàctiques. Aquests poden representar fins a un 65% de la nota de l’avaluació. Es valorarà la feina diària plasmada en la llibreta o dossier on es vegi el treball diari tant realitzat a classe com a casa. Es puntuarà la feina desenvolupada en les hores de laboratori, la participació, actitud i elaboració de les pràctiques. Es presentaran informes de les pràctiques o experiències realitzades al laboratori i les activitats TIC realitzades. La valoració en la nota global serà un 25%. També l’actitud participativa i respectuosa amb els companys, professor i material es tindrà en compte, tant a l’hora de valorar el treball a l’aula com al laboratori. 10% Cada trimestre l'alumnat tindrà una possibilitat de recuperar els criteris superant unes proves que demostrin l’assoliment de les competències necessàries. Es repartirà un dossier per tal de treballar la recuperació. Aquest s’haurà explicat a classe i l’alumne l’haurà de treballar i lliurar. La nota global final serà el promig de les notes del tres trimestres.

Criteris de recuperació En cas de no arribar al promig necessari per l'aprovat, es realitzaran unes feines a l'estiu per tal d'assolit els coneixements i competències per superar la matèria a més d'una prova la primera setmana de setembre per comprovar que s'han assolit les s feines desenvolupades. El percentatge serà 50% dossier i 50% examen. La nota mínima de la prova ha de ser de un 3. Les matèries de cursos anteriors s'aproven amb la realització d'un dossier que s'entregarà abans de les vacances de Nadal i es realitzarà una prova l'última setmana de febrer.El percentatge serà 50% dossier i 50% examen. La nota mínima de la prova ha de ser de un 3.

Matèria Biologia i Geologia 4t ESO

Professorat

Laia Sanchis Curús

Unitats didàctiques 1r trimestre Bloc I :Teoria cel•lular Unitat 1: Teoria Cel•lular. La cèl•lula i els seus orgànuls. La divisió cel•lular. (10 hores) Bloc II :Teoria cromosòmica de l'herència Unitat 2: Material genètic i biotecnologia (12 hores) Unitat 3: Genètica mendeliana (12 hores) 2n trimestre Bloc III : Origen de la vida i Evolució Unitat 4: L’evolució i l’origen de la vida Concepte d'evolució al llarg de la història. (12 hores) Teories de l'origen de la vida, història de la vida a la Terra. (12 hores) Bloc IV: La història del planeta Terra Unitat 5: Història geològica del planeta La història del planeta Terra. (10 hores) Tercer trimestre Geodinàmica interna: teoria de la tectònica de plaques. (12 hores) Geodinàmica externa, el modelat del paisatge i ecosistemes.(10 hores) Història geològica. (12 hores)

Metodologia En base a la metodologia constructivista a biologia geologia de 4t es tractem els objectius metodològics següents: Atendre a la diversitat d’alumnes Es proposen Mesures d’Atenció a la Diversitat amb alumnes que segueixen un pla individualitzat i un seguit d’activitats de diferents nivells al llarg de les unitats didàctiques. L’avaluació té en compte les capacitats de cada alumne en particular. Activitats de més senzilles i concretes, a més complexes i abstractes Partir d’activitats més reproductives i anar incorporant activitats d’aplicació fins a les que requereixen d’utilitzar els coneixements en problemes diferents als tractats. Activitats de baix nivell: analitzar-comprendre-aplicar. Activitats d’alt nivell: analitzar-avaluar-crear. Alumne protagonista dels procés d’EA Construcció d’un glossari col•lectiu de cada tema. Activitats participatives en l’explicació a través pissarra digital. Autoavaluació. Coavaluació. Foment de l’ús del llenguatge(competència lingüística) Raonar oralment i per escrit de tot allò que aprenen emprant un llenguatge idoni i ampliant el seu vocabulari Explicar problemes de la vida quotidiana utilitzant els coneixements i habilitats apresos. Presentació de treballs utilitzant diferents suports, individuals i en equip Foment de l’ús de les TAC Materials en el moodle Cerques a la xarxa de conceptes ús de la pissarra digital Foment de les activitats reflexives Raonar la importància del què aprenen La salut, els problemes medioambientals, les desigualtats, el respecte. Debats. Partir de contextos significatius Activitats de coeducació en relació a les directrius dels Projectes d’Innovació Educativa. Anàlisi de notícies de premsa relacionades amb els temes tractats a l’aula, sobre els problemes medioambientals, les malalties, la sostenibilitat, la contaminació. Aprenentatges funcionals Plantejar el treball experimental a partir de trobar la solució a un determinat problema relacionat amb la vida quotidiana. Integrar els continguts d’un bloc en la resolució d’un problema contextualitzat (projecte final). Alguna unitat es començarà amb una pregunta-problema que s’haurà de resoldre al final amb tot el que s’ha après. Raonar el perquè dels processos de la natura explicats. Promoció de l’autonomia individual Activitats reflexives.

Valoració del compromís en la cura de la pròpia salut, de la dels altres i del medi ambient. Integració dels aprenentatges Connexions amb totes les altres matèries tant en l’elaboració dels materials de l’assignatura per exemple cal l’ús del dibuix en els apunts, de les matemàtiques en els càlculs així com de les llengües en l’elaboració d’informes i treballs. Com en els continguts que es relacionen en la vida en la societat tecnològica actual.

Competències bàsiques COMPETÈNCIA DE CONEIXEMENT I NTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (CIENTÍFICA) 1. Emocionar-se amb la ciència, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fenòmens del món. 2. Pensar científicament tot descrivint els fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants, explicant-los i fent prediccions. 3. Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables científicament, d’ésser capaç d’elaborar hipòtesis, de planificar com trobar evidències de les explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament. 4. Pensar de manera autònoma i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens. 5. Comunicar en llenguatge científic els conceptes, les descripcions d’objectes i processos, les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi. 6. Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament. 7. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans responsables, especialment les relacionades amb la gestió sostenible del medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana. Aportació a les competències bàsiques 2.3.1.- COMPETÈNCIA COMUNICATIVA I LINGÜÍSTICA Descriure fets i fenòmens, explicar-los, exposar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant un llenguatge científic acurat, amb el suport de les TAC quan sigui necessari. Conèixer algun vocabulari científic específic en anglès. 2.3.2.- COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL Entendre que la ciència és una forma de cultura bàsica en la societat actual. Desenvolupament de la imaginació i la creativitat per imaginar hipòtesis i solucions. 2.3.3.- TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL Ser crític amb la informació científica que s’obté dels mitjans de comunicació i d’Internet. Utilitzar les TAC per a presentar idees de manera convincent, concisa i unívoca, combinant dades, informacions i coneixements. 2.3.4.- COMPETÈNCIA MATEMÀTICA Utilitzar procediments matemàtics adequats per a tractar dades resultants d’una observació o d’un experiment. Analitzar i comprendre la informació gràfica i numèrica que apareix en un text científic i relacionar-la amb les conclusions que se’n derivin. 2.3.5.- COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE Reconèixer les limitacions de les pròpies idees. Evolucionar a partir d’observar el món i de contrastar les observacions pròpies amb les dels altres. Fer-se preguntes sobre fenòmens de l’entorn, imaginar respostes. Treballar en equip i enriquir-se de les idees i aportacions dels altres. No desanimar-se davant les dificultats. Reconèixer les pròpies dificultats i les carències. Sentir plaer per aprendre i per compartir el saber amb els altres. 2.3.6.- COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Assumir que l’error forma part de l’aprenentatge. Mantenir l’autoestima davant les dificultats. Tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva i prendre decisions. 2.3.7.- COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA Analitzar els problemes de l’entorn i globals del planeta i opinar. Actuar de forma responsable. Reconèixer els condicionaments socials que han limitat el desenvolupament de la ciència.

Criteris d’avaluació CaracterístIques generals de qualificació trimestral • Mitjana ponderada al final de cada trimestre de les diferents qualificacions de sabers, competències i actitud. El valor de ponderació de cadascuna de les qualificacions dependrà, en general, de la dedicació horària. • La nota global resultant, amb un decimal, s’arrodonirà a l’alça o a la baixa segons l’actitud i serà una nota sencera de l’1 al 10. Es reservarà, però, la nota amb decimal per a fer la mitjana de final de curs. SABERS (50 %) • Proves escrites (preguntes de resposta breu, textos-imatges i esquemes muts a completar, preguntes de resposta múltiple, etc.). COMPETÈNCIES (40 %) • Proves escrites: problemes, preguntes de resposta breu de problemes quotidians per demostrar que s’han entès els sabers, etc. • Activitats, informes de pràctiques i de sessions TIC, etc. ACTITUD (10 %) • Puntualitat: en arribar a classe, en estar a punt per començar-la classe • Interès i participació • Presentació dels deures i treballs a temps, portar el material necessari • Parlar aixecant la mà i ordenadament • Capacitat de treball individual i col•lectiva • Participació • Respecte pels companys i pel professor • Llibreta de cada tema: complets i ben presentats Per calcular la nota d’actitud, a la nota obtinguda dels dossiers, se li restarà 0,25 dècimes per cadascuna de les faltes d’actitud acumulades (impuntualitat, falta de disciplina, falta de deures o material). qualificació final = MITJANA DELS TRES TRIMESTRES (nota amb un decimal) (arrodonida a l’alça o a la baixa segons el seguiment d’actitud i l’evolució de l’alumne)

Criteris de recuperació Al final de curs, s’hauran de recuperar els trimestres suspesos a través d’una prova extraordinària. Cal tenir aprovats tots els trimestres per superar el curs. Si no se supera el curs ordinàriament caldrà presentar-se a la prova de setembre. Per tal de cursar la prova de setembre cal realitzar les tasques d’estiu encomanades i lliurar-les el dia de l’examen. En la prova de setembre es valorarà la feina feta a l’estiu en un 40% i el resultat numèric de la prova un 60%, la ponderació de les dues qualificacions ha de ser superior a 5 per tal d’aprovar el curs. Durant el primer trimestre els alumnes amb les Naturals de cursos anterior pendents rebrant les tasques de recuperació a fer i hauran de presentar-se a una prova de recuperació de cursos anterior que tindrà lloc entre la última setmana de gener i la primera de febrer Els alumnes amb pla individualitzat segueixen el temari general del curs però tenen els criteris d'avaluació adaptats a les seves característiques pròpies.