El Franquisme i el meu pare

Tomàs García Serra

4t ESO B

Ciències Socials

AGRAIMENTS

El meu difunt pare, José Antonio García Brusola durant tots aquets anys de vida m’ha anat explicant totes les seves anècdotes que va tenir sobre la seva vida, algunes eren de felicitat i prosperitat, i algunes altres de sofriment i de fam. Jo li agraeixo amb tot cor totes aquestes anècdotes que em va anar explicant i que en aquest treball he recopilat. També li agraeixo a la meva mare que m’ha ajudat a recordar alguns fets i algunes escenes de la vida del meu pare. També m’ha ajudat a trobar alguns documents i fotografies molt significatives que diuen molt sobre la seva vida.

La meva tieta, Mariluz García Brusola, la germana gran del meu pare, em va explicar amb més detall tot el que recorda sobre la infància del meu pare, dels seus germans, els seus pares, i alguns fets del franquisme i de la guerra civil.

ÍNDEX

1- Introducció

2- Biografia

3- La vida i la família

4- Estudis

5- Migracions i fi del règim

6- Marcial García Suils.

7- Conclusions

1- INTRODUCCIÓ

En aquest treball us explicaré les anècdotes i els records que va viure i va tenir el meu pare de la república, del franquisme i de la guerra civil, i també us ensenyaré els documents i fotografies que més podrien identificar al meu pare.

La persona de la qual faig el treball es el meu difunt pare José Antonio Garcia Brusola, fer-li a ell l’entrevista és el que més il·lusió , però no va poder ser perquè l’he escollit a ell perquè jo volia posar-me en la seva pell en tot el que va viure durant aquell temps que jo mai vaig experimentar per bona sort, ja que generalment per quasi tots no van ser de bona vida.

He entrevistat a la meva mare i a la meva tieta, ja que amb elles mantenc una estreta relació i possiblement són les que més em podien ajudar en la producció d’aquest treball. La meva relació amb el meu pare era molt bona, m’ho explicava gairebé tot, em feia veure tot el que hi havia darrere de cada fotografia i de cada document, però per mala sort no m’enrecordo de tot.

El meu motiu de tria és molt clar, segurament és junt amb la meva mare la persona que més he estimat en el que porto de vida i mai sortirà del meu cor, i quan sigui més gran estic segur de què em farà il·lusió tornar a llegir el treball.

2- BIOGRAFIA

Inscripció de naixement del meu pare

Fets i dates més importants del meu pare José Antonio. 1933  El 23 de juny d’aquest any va néixer a Madrid, fill de José García Suils i de Maria de la Luz Brusola de Aruca . 1952  El 30 d’abril rep el títol del “Batxillerat Universitari”, el va fer al “Instituto Nacional de Enseñanza Media Ausias March”.

1958  El 23 d’octubre rep el títol de llicenciat en Dret, que li va ser entregat a Madrid. 1964  El 14 d’abril la “REAL FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE HOCKEY”, convoca al meu pare per jugar a la selecció espanyola de hockey gespa en el “Torneo de las 8 naciones” i als Jocs Olímpics de Tokio. Aconsegueix la quarta posició en els JJOO de Tokio del 64.

Convocatòria de la selecció espanyola de Jockey al meu pare.

1965  Neix el seu primer fill Vicente García Alonso.

1975  Es divorcia després d’haver tingut 5 fills i es casa amb la meva actual mare Mercedes Serra Agüera.

1976  Tenen el seu primer fill Marcial García Serra.

1993  El dia 25 de Gener neixo jo.

2009  A la Setmana Santa d’aquest any mort després d’una llarga enfermetat.

3- LA VIDA I LA FAMÍLIA

José Antonio Garcia Brusola va néixer a Madrid al 1933 i va morir durant la Setmana Santa del 2009 després d’una llarga enfermetat, és el meu pare, i prové de família franquista, sobretot per part del meu avi, que va ser general de l’exèrcit franquista, i va intervenir en la guerra civil i en la segona guerra mundial. El meu pare també va esdevenir franquista pels pensaments que tenia el meu avi, i també la resta dels seus germans, que eren quatre. Va ser franquista durant tota la seva vida, des de que era conscient del que passava fins la seva mort.

Durant la seva infància, i durant la guerra civil, va viure a Logroño, sempre deia a casa que va ser l’etapa més dura de la seva vida. El meu pare recorda que el tema de l’alimentació era el mes complicat, va passar molta gana i va ser una etapa de fam. Una cosa que em va sorprendre molt es el fet que quan hi havia taronja per algun àpat del dia, tenia tanta gana que es veia obligat a menjar-se la pell de la taronja, que gairebé es podria dir que no és comestible. També era molt típic que repartissin carn de llauna, i sempre deia que la odiava, li donaven arcades de la mala qualitat que devia tenir aquella carn, la recorda com repugnant. A Logroño es vivia en aquestes condicions de vida ja que allà hi havia un front, no he aconseguit el nom d’aquest, però si que sé que

condicionava molt la vida dels habitants, gairebé tots dones i nens, ja que els homes estaven a la guerra.

Quan va acabar la guerra civil es van mudar a Barcelona, a Balmes. Vivien en un pis amb més bones condicions, lo pitjor ja havia passat, i com el seu pare Jose ja podia venir a casa amb més freqüència tenen més diners i millors condicions de vida. Però durant la guerra Mundial si que va faltar durant un temps, ja que Franco va enviar a soldats Espanyols a ajudar als Nazis a la seva guerra contra la URSS. El meu avi pertanyia a la “División Azul”, i manava a part dels soldats, el seu rang en el exèrcit era el de “General de Infanteria”. El meu avi mantenia una bona relació amb el Dictador Francisco Franco.

El meu avi donant-li la mà amb Franco

Com ja deveu saber en aquells temps era obligatori fer la formació militar bàsica. El meu pare també la va fer, i va arribar a tenir el càrrec de “Alférez de regulares”. Va estar exercint a Melilla, amb molts marruquis a les seves mans.

Targeta militar de identitat

La família també tenia una residència de vacances a Camprodon, un petit poble de Girona, jo la vaig veure des de fora no fa gaires anys i recordo que era molt bonica i molt gran, estava situada en una zona de grans mansions de Camprodon. El meu pare m’explicava que anaven a passar molts estius allà, ja que allà hi regnava la tranquil·litat i s’ho passaven molt be entre la natura.

4- ESTUDIS A Barcelona va estudiar al “Colegio Alaman de Barcelona”, totes les assignatures eren en Alaman. Ell m’explicava que l’assignatura d’història s’explicava des de el punt de vista dels franquistes, tot lo franquista era bo, i lo republicà els hi ensenyaven que era el contrari. Hi havia molta educació religiosa, recorda que a sobre de la pissarra hi havia una creu de Jesucrist. En

aquesta escola deia el meu pare que cada dia al matí els hi feien cantar el himne franquista “Cara al Sol”. Quan va acabar els seus estudis primaris va anar a estudiar al “Instituto Nacional de Enseñanza Media Ausias March”, on li van donar el títol de “Batxillerat Universitari”. Un cop va aconseguir aquest títol va estudiar dret, i al 1968 va aconseguir el títol de llicenciat en dret, que li va ser entregat a Madrid.

Diploma del títol de llicenciat en dret del meu pare

El meu pare deia que un cop va acabar els seus estudis primaris, el franquisme no semblava intervenir en la resta d’estudis, les assignatures eren més específiques i més professionals.

El meu pare recorda que a la universitat va fer un treball amb tema de lliure elecció sobre Robert Capa, que es el fotògraf més famós de la guerra civil. Diu que el treball va ser el que més li va agradar fer durant els seus estudis. Aquest treball el va perdre durant una mudança, i li a fer molta ràbia. Aquesta fotografia, que es va prendre al front del Cerro Muriano, Còrdova, el 5 de setembre de 1936. Durant un temps es va dubtar que fos autèntica, és a dir,

que estigués feta en el camp de batalla, encara que posteriorment s'ha verificat la seva autenticitat i fins i tot s'ha identificat el milicià a què han disparat com

Federico Borrell García. Podeu imaginar els riscos que corria Capa si estava a aquesta distància de les bales.

5- MIGRACIONS I FI DEL RÈGIM

A la família del meu pare no es va produir cap migració. Ell recorda que molta gent migrava, sobretot a Alemanya i França. Un cas és el de la meva àvia per part de mare, que va marxar d’Espanya i se’n va anar a França durant bona part del franquisme. El meu pare també recorda que molts gallecs van marxar a Sud-Amèrica.

A el meu pare la fi del règim no li va afectar gaire, més ben dit li va donar alegria, ja que era conscient de que si desapareixia el franquisme, era pràcticament segur que comencés la democràcia i això ens portaria a un millor futur. Al meu pare li agradava molt seguir la política i sempre estava al corrent de tot, i ell sabia el que era millor per tots, i tenia raó.

6- Marcial García Suils Marcial Garcia Suils era el tiet del meu pare, se l’estimava molt, i més encara després de la seva mort. Diu que encara que era molt petit s’enrecorda de que l’estimava, el venia a veure gairebé cada dia, i ell es va donar compte que va deixar de venir. Marcial era del bàndol franquista, va caure en la guerra, en el front de “Sierra de Albarracín”. El 31 de juliol de 1937, el volien hospitalitzar, però va fugir, i 3 dies després va morir mortalment ferit. La imatge que veureu a sota és la seva esquela, que va ser publicada a una revista en la que apareixen els estudiants caiguts a la guerra d’una escola franquista anomenada “San José”. Només amb llegir la primera frase es pot observar que el Marcial era franquista.

A l’escola on va estudiar Marcial cada matí també cantaven la cançó de “Cara al Sol”, la família del meu pare va conservar una fotografia de tots els alumnes de la seva escola incluït ell, entre els documents del meu pare la vaig trobar:

Alumnes de l’escola “San José” cantant l’himne “Cara al Sol”.

7- CONCLUSIONS

Després d’haver recopilat tota la informació i d’haver redactat aquest treball sé d’una manera molt més aproximada com era la vida en aquells moments, que a vegades eren molt durs i de sofriment i altres vegades de felicitat. S’ha de reconèixer que ni en algunes etapes d’aquella època, ni tan sols un general d’exèrcit que coneix al Dictador vivia en bones condicions, la vida era molt precària, hi havia assassinats, i entre pels carrers es podia sentir la por i el sofriment que tenien els habitants.