XVI FESTIVAL INTERNACIONAL

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL 2016 2016 del 6 al 8 d’agost 6 D’AGOST 22:30 H ACHROMATIC PROJECT Daniel García Bruno: Batería Richie Ferrer: Contraba...
15 downloads 1 Views 2MB Size
XVI FESTIVAL INTERNACIONAL

2016 2016 del 6 al 8 d’agost

6 D’AGOST 22:30 H

ACHROMATIC PROJECT

Daniel García Bruno: Batería Richie Ferrer: Contrabajo Carmen Bou: Mezzo-soprano Jordi Pinyol: Cello Kiko Berenguer: Saxos Daniel Picazo: Piano

Achromatic Project : la simbiosi entre el jazz i la música clàssica. La idea d'acostar el jazz i la música clàssica ha sigut una constant des de mitjan del segle XX en un intent d'estimular la creativitat dels compositors i intèrprets i d'arribar a un públic el més ampli possible. Este projecte s'endinsa en este territori amb una proposta original que destaca pel caràcter líric de les seues melodies i per una varietat de sonoritats i ritmes que s'entrellacen i fluïxen de manera natural. Achromatic Project busca un so propi però sense renunciar a distintes influències: des d'autors clàssics fins a músics contemporanis com Brad Mehldau o el contrabaixista Avishai Cohen. L'objectiu és oferir una música de vocació universal. L'estructura del grup Achromatic Project varia en funció dels temes i es presenta de vegades en formació de trio de piano i en altres, incorporant la veu d'una mezzosoprano o un violoncel, que aporten una riquesa sonora amb un timbre molt especial, potent i al mateix temps delicat… Al capdavant d'Achromatic Project està el compositor i pianista nascut a Dénia, Daniel Picazo. Procedent de l'àmbit de la música clàssica, s'inicia en el jazz amb el pianista Ricardo Belda i continua la seua formació amb Arturo O Farrill i Ramón Valle. Actua en els festivals de jazz de Dénia, Gandia, Albacete, Màlaga (amb la cantant nord-americana Madeline Bell), i en escenaris internacionals tan importants com el Festival Internacional de Jazz de Montreal i l'Atlantic Jazz Festival, ambdós a Canadà; així com l'actuació en directe en la TV canadenca Musimax. El seu primer disc Al voltant de Mompou, basat en arranjaments d'obres del compositor català amb la incorporació d'alguns estàndards, va rebre excel·lents crítiques de la premsa especialitzada, i el va presentar en festivals d'importància com el de Peníscola (Castelló), Festival de Jazz del Politècnic de València i el Festival Internacional de Jazz de San Javier.

Achromatic Project : la simbiosis entre el jazz y la música clásica. La idea de acercar el jazz y la música clásica ha sido una constante desde mediados del siglo XX en un intento de estimular la creatividad de los compositores e intérpretes y de llegar a un público lo mas amplio posible. Este proyecto se adentra en este territorio con una propuesta original que destaca por el carácter lírico de sus melodías y por una variedad de sonoridades y ritmos que se entrelazan y fluyen de manera natural. Achromatic Project busca un sonido propio pero sin renunciar a distintas influencias: desde autores clásicos hasta músicos contemporáneos como Brad Mehldau o el contrabajista Avishai Cohen. El objetivo es ofrecer una música de vocación universal. La estructura del grupo Achromatic Project varía en función de los temas, presentándose unas veces en formación de trío de piano y en otras incorporando la voz de una mezzosoprano o un chelo, que aportan una riqueza sonora con un timbre muy especial, potente y a la vez delicado… Al frente de Achromatic Project está el compositor y pianista nacido en Dénia, Daniel Picazo. Procedente del ámbito de la música clásica, se inicia en el jazz con el pianista Ricardo Belda y continúa su formación con Arturo O Farrill y Ramón Valle. Actúa en los festivales de jazz de Dénia, Gandía, Albacete, Málaga (con la cantante norteamericana Madeline Bell), y en escenarios internacionales tan importantes como el Festival Internacional de Jazz de Montreal y el Atlantic Jazz Festival, ambos en Canadá; así como la actuación en directo en la TV canadiense Musimax. Su primer disco Al voltant de Mompou, basado en arreglos de obras del compositor catalán con la incorporación de algunos standards, recibió excelentes críticas de la prensa especializada, presentándolo en festivales de importancia como el de Peñíscola (Castellón), Festival de Jazz del Politécnico de Valencia y el Festival Internacional de Jazz de San Javier.

Achromatic Project: the symbiosis between jazz and classical music. The idea of bringing jazz and classical music together has been a constant within this world since the mid 20th century, in an attempt to stimulate the creativity of composers and musicians and to reach out to a much wider audience. This project delves into this territory with an original proposal, worthy of mention thanks to the lyrical tone of its melodies and its varied sounds and rhythms which intertwine and flow in the most natural manner. Achromatic Project seeks to find its own sound, but without relinquishing certain influences: ranging from classical composers to contemporary musicians such as Brad Mehldau or the double bassist Avishai Cohen. Always focusing on creating music of a universal vocation. The structure of the Achromatic Project band varies depending on the songs; sometimes it appears in the form of a piano trio and other times it includes the voice of a mezzo-soprano or a cello, which provide a richness of sound bearing a very special, powerful yet delicate tone... Achromatic Project is headed by the Denia born, composer and pianist, Daniel Picazo. Originating from a classical music environment, he started off in jazz with the pianist Ricardo Belda and continued his training with Arturo O Farril and Ramón Valle. Performing at the jazz festivals in Denia, Gandía, Albacete, Málaga (with the North American singer Madeline Bell), and on famous international stages such as the Montreal International Jazz Festival and the Atlantic Jazz Festival, both of which are in Canada; as well as performing live on the Canadian television Musimax. Their first album “Al voltant de Mompou”, based on arrangements of works by the Catalan composer with the incorporation of certain standards, received excellent reviews from the specialised press, and it was presented at renowned festivals such as the one held in Peñíscola (Castellón), the UPV Jazz Festival of the Polytechnical University of Valencia) and the San Javier International Jazz Festival.

ST FUSION Satomi Morimoto: Voz-teclado Tomas L-P Cruz: Bajo Miguel Manescau: Guitarra Akior Garcia: Batería

En deu anys de vida, ST Fusion s'ha llaurat un camí intens, amb cinc discos editats i una presència en països tan diversos com Portugal, Brasil, Japó i Regne Unit. En la seua evolució constant, ha apostat per una línia de jazz fusió cada vegada més elèctrica i virtuosa. La diversitat dels seus músics imprimix a la banda un segell únic. ST Fusion és un bloc porós però sense clavills, on el lluïment individual de cada component dóna com a resultat un retrat col·lectiu quasi perfecte. Des dels seus inicis ha col·laborat o compartit cartell amb un nombrós grup d'artistes de primer nivell: Stanley Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee Bridgewater, Bill Frisell, Steve Swallow, Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés, Hamilton d'Holanda, Kenny Barron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian Mcbride, Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. La seua música ha sigut protagonista en espais tan destacats com l'EFG Jazz London Festival, Festival de la Guitarra de Camp Gran (Brasil), Girando por Salas (GPS), FMAC, i el Canàrias Jazz&Más Heineken... En 2010, a més, ST Fusion va obtindre el primer guardó dels Premis Nacionals de la Música Independent al Millor Àlbum de Jazz amb el seu tercer treball discogràfic amb el títol, 3. En l'actualitat, la banda presenta el seu quint treball Common Time un projecte sòlid i carregat d'energia amb què es refermen, a partir de 10 temes nous, en un estil més definit, més elèctric, amb una nova força compositiva i interpretativa que els situa en el moviment d'avantguarda del jazz fusió.

En diez años de vida, ST Fusion se ha labrado un camino intenso, con cinco discos editados y una presencia en países tan diversos como Portugal, Brasil, Japón y Reino Unido. En su evolución constante, ha apostado por una línea de jazz fusión cada vez más eléctrica y virtuosa. La diversidad de sus músicos imprime a la banda un sello único. ST Fusion es un bloque poroso pero sin grietas, donde el lucimiento individual de cada componente da como resultado un retrato colectivo casi perfecto. Desde sus inicios ha colaborado o compartido cartel con un nutrido grupo de artistas de primer nivel: Stanley Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee Bridgewater, Bill Frisell, Steve Swallow, Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés, Hamilton de Holanda, Kenny Baron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian Mcbride, Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. Su música ha sido protagonista en espacios tan destacados como el EFG Jazz London Festival, Festival de la Guitarra de Campo Grande (Brasil), Girando por Salas (GPS), FMAC, y el Canarias Jazz&Más, Heineken... En 2010, además, ST Fusion obtuvo el primer galardón de los Premios Nacionales de la Música Independiente al Mejor Álbum de Jazz con su tercer trabajo discográfico bajo el título 3. En la actualidad, la banda presenta su quinto trabajo Common Time un proyecto sólido y cargado de energía con el que se afianzan a través de 10 temas nuevos, en un estilo más definido, más eléctrico, con una nueva fuerza compositiva e interpretativa que los sitúa en el movimiento de vanguardia del jazz fusión.

Over the past ten years, ST Fusion has travelled an intense journey, with five edited albums; gaining presence in many different countries such as Portugal, Brazil, Japan and the United Kingdom; and proving a remarkably constant evolution during which its jazz fusion has taken on an ever increasing electric and virtuoso note. The diversity of its musicians has helped to generate the band's unique seal. ST Fusion is a porous block yet without cracks, in which the individual shine of each member results in a nearly perfect collective portrait. Since their early days they have collaborated and shared billboards with a nurtured group of first rate artists. Stanley Clarke, Branford Marsalis, Paul Jackson, Dee Dee Bridgewater, Bill Frisell, Steve Swallow, Chano Dominguez, Snarky Puppy, John McLaughlin, Chucho Valdés, Hamilton de Holanda, Kenny Baron, Dave Holland, Marcus Miller, Roy Hargrove, Joe Lovano, Christian Mcbride, Steve Lukater, Chris Potter, Jonathan Kreisberg. Their music has been performed on renowned stages such as the EFG Jazz London Festival, Campo Grande guitar festival (Brazil), Girando por Salas (GPS), FMAC, the Canarias Jazz&Más Heineken... In 2010, ST Fusion and their third album titled "3" were also awarded the Best Jazz Album Award within the National Independent Music Awards. The band is currently presenting its fifth album "Common Time"; a solid project exuding energy with which they have established their presence, comprising 10 new songs, in a more defined and electric style, with a new compositional and interpretative strength that has gained them a foothold at the forefront of the fusion jazz movement.

7 D’AGOST 22:30 H

JOHN ABERCROMBIE QUARTET John Abercrombie: Guitarra Marc Copland: Piano De Drew Gress: Contrabajo Joey Baron: Batería

Ha pasado mucho tiempo desde el sensacional debut de John Abercrombie con The Brecker Brothers en la ciudad de Nueva York con Dreams, y 39 steps (ECM) aclamado por Down Beat como uno de los mejores discos del 2014. Cuarenta y cinco años y 50 álbumes. Desde que llegó a la ciudad de Nueva York, John se ha establecido como uno de los maestros del jazz guitar, un experimentador incansable, que sin perder de vista el jazz más tradicional, no deja de innovar en este género musical. Sus grabaciones para ECM han ayudado a definir la progresiva reputación del jazz de cámara. Su estilo nunca se aleja demasiado de sus raíces de swing-jazz, sin embargo, también muestra una sofisticación armónica incomparable, así como el conocimiento del estilo ecléctico, desde el folk y el rock a las músicas de arte oriental y occidental. Abercrombie comenzó su carrera con el organista Johnny Hammond. A continuación conoció a los Brecker Brothers, los cuales le invitaron a que se uniera a grabar con su grupo, Dreams. En 1971 se trasladó a Nueva York, uniéndose a Copland, la banda del batería Chico Hamilton, y pronto se convirtió en uno de los músicos más demandados. Grabó con Gil Evans, Gato Barbieri, y Billy Cobham, con los que comenzó a atraer la atención generalizada entre el público. Manfred Eicher lo invitó a grabar un álbum para ECM, el resultado fue Timeless, en el que estuvo acompañado por Jan Hammer y Jack DeJohnette. Recibió elogios de forma unánime. Décadas de éxito se sucedieron en las grabaciones para el sello Followed- Gateway (DeJohnette y Dave Holland), cuartetos, tríos y dúos de órganos.

Ha passat molt de temps des del sensacional debut de John Abercrombie amb The Brecker Brothers en la ciutat de Nova York amb Dreams i 39 steps (ECM) aclamat per Down Beat com a un dels millors discos del 2014. Quaranta-cinc anys i 50 àlbums. Des que va arribar a la ciutat de Nova York, John s'ha establit com un dels mestres del jazz guitar, un experimentador incansable, que sense perdre de vista el jazz més tradicional, no deixa d'innovar en este gènere musical. Les seues gravacions per a ECM han ajudat a definir la progressiva reputació del jazz de cambra. El seu estil mai s'allunya massa de les seues arrels de swing-jazz, no obstant això, també mostra una sofisticació harmònica incomparable, així com el coneixement de l'estil eclèctic, des del folk i el rock a les músiques d'art oriental i occidental. Abercrombie va començar la seua carrera amb l'organista Johnny Hammond. A continuació va conéixer els Brecker Brothers, que el convidaren a gravar amb el seu grup, Dreams. En 1971 es va traslladar a Nova York i es va unir a Copland, la banda del bateria Chico Hamilton, i prompte es va convertir en un dels músics més demandats. Va gravar amb Gil Evans, Gato Barbieri, i Billy Cobham, amb els qui va començar a atraure l'atenció generalitzada entre el públic. Manfred Eicher el convidà a gravar un àlbum per a ECM, el resultat va ser Timeless, on estava acompanyat per Jan Hammer i Jack DeJohnette. Va rebre elogis de manera unànime. Dècades d'èxit es van succeir en les gravacions per al segell Followed- Gateway (DeJohnette i Dave Holland), quartets, trios i duos d'òrgues.

It's a long way from John Abercrombie's sensational 1970 New York City debut with the Brecker Brothers' “Dreams”, to “39 Steps” (ECM)--hailed by Down Beat as one of the best CDs of 2014. Forty-five years 50 albums since he took NYC by storm, John has established himself as one the masters of jazz guitar-- a restless experimenter, working firmly in the jazz tradition while pushing the boundaries of the music. His recordings for ECM have helped define that label's progressive chamber-jazzreputation. His style never strays far from his swinging jazz roots, yet also displays an unrivaled harmonic sophistication, as well as familiarity with eclectic forms ranging from folk and rock to Eastern and Western art musics. Abercrombie began his career touring with organist Johnny Hammond. He then met the Brecker Brothers, who invited him to join and record with their break though group, Dreams. In 1971 he moved to New York, joining Copland in drummer Chico Hamilton's band, and soon became one of the most in-demand session musicians. He recorded with Gil Evans, Gato Barbieri, and Billy Cobham, with whom began attracting widespread attention among the general public. Manfred Eicher invited him to record an album for ECM, The result was Timeless, on which he was joined by Jan Hammer and Jack DeJohnette. It received virtually unanimous critical acclaim. Decades of successful recordings for the label followed-- Gateway (DeJohnette and Dave Holland), quartets, trios, organ trios, and duets wit.

8 D’AGOST 22:30 H

MARIA JOÃO +

ORQUESTRA JAZZ DE MATOSINHOS (OJM) Maria Joâo és la cantant més aclamada en l'escena del jazz portugués, amb un estil únic i una veu reconeguda en tot el món. Amb més de dos dotzenes de discos editats, la cantant practica contínuament el desafiament de la mescla de diferents estils de música. En 2011, María João i l'Orquestra Jazz de Matosinhos (OJM) van llançar l'àlbum Amoras e Framboesas i des d'aleshores l’han presentat en uns quants festivals internacionals de jazz a Portugal, Espanya i França. Este programa presenta quatre mons musicals i mostra un repertori divers i memorable. En un primer moment, tindrem els temes clàssics del cançoner americà: el melancòlic Spring Can Really Hang You Up The Most, per F. Landesman i T. Wolf; el swing de The Surrey With The Fringe On Top, per O. Hammerstein i R. Rodgers; i el jazz modern de Skylark, per J. Mercer i H. Carmichael. En acabant, Maria João i OJM presentaran algunes cançons de folk brasiler, com: el Cant d’Ossanha de Baden Powell i Ligia, de Vinícius de Moraes. A continuació, jazz i música del món, amb temes de Maria João i Mário Laginha com: Há gente Aquí, Flor, i Torrente. El programa inclou també música pop, com és el cas del gran arranjament fet per OJM per al tema de Bruce Springsteen, Dancing in the Dark. Tots els arranjaments en este repertori estan realitzats pels directors d'OJM Carlos Azevedo i Pedro Guedes i pels compositors Paulo Perfeito i Telmo Marques.

Maria Joâo es la cantante más aclamada en la escena del jazz portugués, con un estilo único y una voz reconocida en todo el mundo. Con más de dos docenas de discos editados, la cantante practica continuamente el desafío de la mezcla de diferentes estilos de música. En 2011, María João y la Orquestra Jazz de Matosinhos (OJM) lanzaron el álbum Amoras e Framboesas y desde entonces lo han presentado en varios festivales internacionales de jazz en Portugal, España y Francia. Este programa presenta cuatro mundos musicales, mostrando un repertorio diverso y memorable. En un primer momento, tendremos los temas clásicos del cancionero americano: la meláncolica Spring Can Really Hang You Up The Most, por F. Landesman y T. Wolf; el swing de The Surrey With The Fringe On Top, por O. Hammerstein y R. Rodgers; y el jazz moderno de Skylark, por J. Mercer y H. Carmichael. Más tarde, Maria João y OJM presentarán algunas canciones de folk brasileño, como: el Canto d’Osanha de Baden Powell y Ligia, de Vinícius de Moraes. A continuación, jazz y música del mundo, con temas de Maria João y Mário Laginha como: Há gente Aqui, Flor, y Torrente. El programa incluye también música pop, como es el caso del gran arreglo hecho por OJM para el tema de Bruce Springsteen, Dancing in the Dark. Todos los arreglos en este repertorio están realizados por los directores de OJM Carlos Azevedo y Pedro Guedes y por los compositores Paulo Perfeito y Telmo Marques.

Maria João is the most acclaimed singer in Portuguese jazz scene, with a unique style and a voice renowned all over the world. With more than two dozen records released, the singer has continually embraced the challenge of mixing different music styles. In 2011, Maria João & Orquestra Jazz de Matosinhos (OJM) have released the album “Amoras e Framboesas” and since then have presented it in several international jazz festivals in Portugal, Spain and France. This program presents four musical worlds, showcasing a diverse and memorable repertoire. At first, we will have the classic themes from the American Songbook: the melancholic Spring Can Really Hang You Up The Most, by F. Landesman and T. Wolf; the swing of The Surrey With The Fringe On Top, by O. Hammerstein and R. Rodgers; and the modern jazz of Skylark, by J. Mercer and H. Carmichael. Then, Maria João and OJM will present some Brazilian Folk Songs, as Baden Powell’s Canto de Ossanha, and Vinícius de Moraes’ Ligia. Next, there will be jazz and world music, with themes by Maria João and Mário Laginha, as Há gente Aqui, Flor, and Torrente. The program includes also pop music, as is the case of the powerful arrangements by OJM for Bruce Springsteen’s Dancing in the Dark. All the arrangements on this repertoire are by OJM’s directors Carlos Azevedo and Pedro Guedes and by the composers Paulo Perfeito and Telmo Marques.

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL

2016

ORGANITZA:

COL.LABOREN:

Venda anticipada: Oficines Turisme Xàbia i Instant Ticket Entrada 1 día: 15 €. - Abonaments 4 concerts: 40 €. Menors de 25 anys i majors amb carnet de jubilat: Entrada 1 día: 12 €. - Abonaments 4 concerts: 30 €.

+Info: www.ajxabia.org www.xabiamusica.org Oficines Turisme Xàbia al: 96 579 43 56