VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

5 VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

LA POESIA, EL CIRC DE LA PARAULA

Edició: Ajuntament de L’Hospitales Disseny: la Negreta Producció: Impressió: Gràfiques San Sadurní Depòsit Legal: Novembre 2008

Desde hace años la AEL’H conjuntamente con la Regidoría de Juventud del Ayuntamiento de L’Hospitalet hemos organizado este certamen, para dar voz a aquellos que tienen algo que decir, para hacer a todos y todas partícipes de lo poderosa que es la palabra escrita, de cuantas cosas podemos crear y transmitir… Este certamen que cada año aglutina a más estudiantes, es la prueba, de que todos nosotros podemos influir desde cualquier nivel, en aquello que nos rodea, en nuestro mundo más inmediato. Es para mi un orgullo poder ser testigo año tras año de la reivindicación de la libertad, del amor, de la amistad, de la igualdad… Por ello siempre es agradable poder felicitar a todos aquellos que habéis participado en estas jornadas, y animaros a seguir haciéndolo. Nunca dejéis que nadie apague vuestra voz, el poder de la palabra es la mayor fuerza que tenéis.

6

7

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Jonatan García Coll Presidente de la Asociación de Estudiantes de L’Hospitalet

Vuit anys han passat des de la primera vegada que els instituts d’aquesta ciutat es van reunir per compartir les seves idees, experiències, neguits i sentiments en forma de poesia al Teatre Joventut. Durant aquestes vuit jornades de poesia la Regidoria delegada de Joventut ha compartit amb 4.000 joves d’aquesta ciutat un espai de creació i participació cultural, un escenari per donar la veu als i les joves poetes carregats d’il·lusions i de llibertat. Aquesta edició del 2008 de Poesia Juvenil es va envoltar de la màgia del circ per donar la paraula a una nova generació de joves que seran el ciment cultural de L’Hospitalet del futur. A més, en aquesta edició vam incorporar una nova categoria de poesia per SMS per tal de demostrar que encara que les lletres canviïn i que la forma de comunicar-nos evolucioni, la poesia sempre serà el circ de la paraula.

8

9

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Glòria Herance Álvarez Regidora delegada de Joventut i adjunta a l’àrea de Benestar Social

1R CERTAMEN DE POESIA VIA SMS – VERS A VERS PASSA-HO –

GUANYADOR Pàg. 13 TÍTOL POEMA AUTOR / A TE CONOCÍ Alvaro Ferigra

1R CICLE D’ ESO Pàg. 14 - 42 TÍTOL POEMA AUTOR / A OLVIDAR POEMA EL LAMENTO EL AMOR PERDIDO LA AMISTAD EL ÚLTIMO AMOR A LO LEJOS SUEÑOS MI PASTOR NUESTRO SISTEMA SOLAR L´AMOR EL EXAMEN ELS MEUS AVIS SOLEDAD ELS ESTELS L’HIVERN LA PAU EL MAR MI COLE PÁJARO LA VIDA EL PRIMER AMOR

Samira Rodríguez Vaqué Sergio Jiménez Moya Laura Gómez Martín Alejandro López Santamaría Anna de Fuentes Sánchez Valeria Giraldo Carvajal Alícia Martínez Guerrero Elisa Bergas Massó Clàudia Cerarols Daniel Sáez Ramírez Guillermo Escartín Vivancos Guillermo Escartín Vivancos Adrián Molano Sonia Castelló Jessica Calvo Montse Cosano John Medina Daniel Alejandre Miguel Rodríguez Kevin Mera Anabel Macián Alex Abadal

2N CICLE D’ESO Pàg. 43 - 84

L’ALTRE MÓN LA CONTAMINACIÓN EN LA TIERRA MI HERMANA, LO MÁS IMPORTANTE L’ENCANTERI EL RETROBAMENT POEMA DELS PENSAMENTS POR UN ERROR TODA UNA VIDA SENTIR-TE ALLUNYAT NUESTRA MADRE TIERRA A TI EL SOL QUAN ARRIBA… LLUM, TENEBRA I FOSCOR HAIKU 6 HAIKU 46 HAIKU 30 HAIKU 29 MUERO DE AMOR SUBLIME ANHELO VEHEMENTE DESESPERADO HA TORNAT L’AMOR EL MEU AMOR SI POGUÉS EL MEU PENSAMENT EN EL CAMINO HAY UN ESPEJO GRACIAS A TI DE MI PARA TI

Jemma Irrafas Lorena Sánchez Vázquez Valentina Espínola Cruces David Durà Díaz Lidia Borrallo Roman Rocío Laso García Hanan Trabsa Berta Baladas Martínez Cristina Rovira Doua el Amrani David Trujillo Castillo Miriam Torrequebrada M. Angel Blanco Paula Cristóbal Sans Lixin Wang Marina Pérez Verónica Obón Isamar Mata Núria Rubio Anabela Díaz David Tolosa Gabriela Caiza Neus Ortiz Johann Díaz Carlos Bermello Salem Ajmi Meseguer Mitse Romero Jessica Luque

BATXILLERAT Pàg. 85 - 103 TÍTOL POEMA AUTOR / A CUANDO UNO SE ENAMORA SILENCIOS L’ETERNA RECERCA NEGRES REMORS IDEALIZAR CONFESIONES HAIKU 49 HAIKU 52

Verónica Mena Gros Ricard Raquer Poncela Eliot Llopis Paqui Pérez Alcántara Lourdes Mas Gris Lourdes Mas Gris Eva Fernández Javier Calvo

TÍTOL POEMA AUTOR / A MENTE, ALMA Y AMOR Frank Abarca Orbegoso L’AMISTAT Paola Cuellar Pinto MARAVILLOSA Eduardo Abaijón Remacha

10

11

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

ÍNDEX DE POEMES

1R CERTAMEN DE POESIA VIA SMS – VERS A VERS PASSA-HO –

GUANYADOR TE CONOCÍ Te conocí, me enamoré Me ilusioné y te perdí. Al parecer tuvo que suceder; Nadie podía saber que las personas Tienen tanto que esconder. Sólo por unos ojos verdes Te quedaste allí; ¿Quién sabe si en estos momentos estarás pensando en mi?

12

13

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Alvaro Ferigra 3r ESO IES Rubió i Ors

POEMES

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

CATEGORIA

1R CICLE D’ESO 1R PREMI NUESTRO SISTEMA SOLAR Daniel Sáez Ramírez 2N PREMI OLVIDAR Samira Rodríguez Vaqué 3R PREMI

14

15

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

PÁJARO Kevin Mera

OLVIDAR

POEMA

Olvidar es querer no recordar,

Un buen amigo creí encontrar

es poner una barra entre el alma,

que de mí solo se quiso aprovechar.

y la calma.

Juegos le dejé, música y películas le grabé

Olvidar es querer empezar,

pedidas por él.

es invitar, el recuerdo mismo,

Muchas veces le invité a venir a mi casa,

volver a renacer.

y ahora de mí pasa. Falsa amistad que no supe reconocer…

Olvidar es confusión,

Y la vida me enseñará a no volver a caer,

entre la conciencia y la razón,

a elegir mejor mis amigos.

entre el pensamiento y el corazón.

Yo todo le ofrecí y nada a cambio vi de él.

Olvidar es borrar

Aunque sólo un poco de amistad sincera

un nombre, un pensamiento,

habría sido suficiente.

pero olvidas nombres, no sentimientos. Y cada vez que leo,

Sergio Jiménez Moya 1r ESO Llobregat

las palabras de cada verso, me doy cuenta de que no te olvido,

Samira Rodríguez Vaqué 1r ESO Llobregat

16

17

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

te recuerdo.

EL LAMENTO

EL AMOR PERDIDO

La voz del mar rompe en las rocas

No te puedo ver

para ahuyentar las almas perdidas,

no te puedo tocar

que cada noche recitan

porque lo que quiero

un sin fin de melodías.

nunca lo puedo lograr, siempre que salgo al jardín

En el horizonte se oye la llamada

me acuerdo de ti.

del viejo marinero que invita a las sirenas a que escuchen con anhelo

Acepto que ya no sientas

su lamento desconsolado

lo mismo por mí,

de la tierra ya perdida.

por eso siempre que salgo al jardín me acuerdo de ti.

Las sirenas aturdidas rompen en sollozos

Quisiera comprenderte

el silencio de una noche

pero ya no puedo,

triste y calmada

quisiera abrazarte

al escuchar el lamento marinero.

pero ya no puedo. Vuelve pronto,

Un suceso inevitable

tu indiferencia

marcado por su destino

no la soporto.

que lucha por mantener Me siento triste, me siento solo, siempre que salgo al jardín Laura Gómez Martín 2n ESO Bisbe Berenguer

me acuerdo de ti.

Alejandro López Santamaría 1r ESO Bisbe Berenguer

18

19

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

un recuerdo antes perdido.

LA AMISTAD

EL ÚLTIMO AMOR

Anhelo tus palabras,

El día en que por primera vez te vería

tu dulce compañía,

una extraña sensación en mi corazón sentía

tu sinceridad

dejar de mirarte no podía

y tu simpatía.

y por vergüenza de acercarme a ti, huía.

En mi mente guardo tus recuerdos

En el amor a primera vista no creía

y en mi corazón, tu cariño,

pero desde aquel instante un mundo para los dos imaginaría

porque al estar contigo,

en el que siempre se oyera una sinfónica melodía.

me sentí como un niño. Ahora me doy cuenta de que la vida por ti daría Hoy volveré a verte

el ruido de ahí fuera nunca más me importaría

Me llenaré de alegría,

porque únicamente de ti y de tu querer me aferraría.

igual que el mismo día en que pude conocerte.

Sabiendo que en el resto de mi camino tu corazón me guiaría por eso, todos tus pasos seguiría

Por fin te veo llegar,

y para escribir nuevos versos en este amor me inspiraría.

mi emoción es infinita, de volver a reencontrar

Así, rompiendo barreras, me percaté de que la felicidad sí

esta amistad tan bonita.

existía el día en que tu boca besaría

Valeria Giraldo Carvajal 1r ESO Bisbe Berenguer

20

21

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

y finalmente en tus brazos moriría. Anna de Fuentes Sánchez 1r ESO Bisbe Berenguer

A LO LEJOS

SUEÑOS

A lo lejos se ve una sombra,

Mi mente iba y venía

a lo lejos, junto al mar

una tarde de noviembre,

pero no es el pastor

soñando con que algún día

que me hace penar.

pudiera volar, ser libre.

Un hombre se acerca

Imagino tener alas

empiezo a sospechar

sentada junto a la lumbre.

mi pobre pastor

Planeo sobre montañas

murió junto al mar.

hasta llegar a la cumbre.

El hombre me comenta

Mirando el fuego bailar

la herencia que dejó

me invade la incertidumbre

ni oro ni joyas

luego sueño que me quieres

pero sí todo su amor.

y que pronuncias mi nombre. No dejar de volar nunca

Alícia Martínez Guerrero 1r ESO Bisbe Berenguer

y sin perder la costumbre soñar y soñando el sueño,

Elisa Bergas Massó 1r ESO Bisbe Berenguer

22

23

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

esperar que no se quiebre.

MI PASTOR

NUESTRO SISTEMA SOLAR

Muy triste estaba yo

El Sistema Solar,

por no ver a mi pastor,

extenso Universo,

pasaron días y días

de larga sombra

y el pastor no aparecía.

y largo verso.

Un día al amanecer,

El minúsculo Plutón

al pastor creí ver,

ya no está considerado

él se acercó a mí

uno de nuestros astros

y sus preciosos ojos vi.

porque ha girado demasiado.

De la mano me cogió

Saturno y sus anillos

y un abrazo me dio,

lucen mucho brillo

tan largo fue

a larga distancia del Sol

como el tiempo que esperé.

le llega bastante calor. El gran Urano,

Clàudia Cerarols 1r ESO Bisbe Berenguer

rotando tan lejano, él y sus satélites parecen atletas de élite.

¿habrá vida allí? Gran misterio para la humanidad, ¿hay marcianos? Si fuera verdad…

24

25

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Marte, rojo carmín,

Mortecina y pálida Luna,

L’AMOR

¿habrá sido pisada vez alguna? ¿fue montaje americano,

L’amor és passió,

o real viaje humano?

sensibilitat i comprensió.

Daniel Sáez Ramírez 2n ESO Sta. Eulàlia

Quan et vaig conèixer no era cap d’aquelles coses, però amb el temps et vaig prometre que m’esperessis a prop les roses. Potser jo no sóc suficient. Potser de poc serviré. Però l’únic que sé, és que d’il·lusions viuré. L’amor és una cosa que no entenc, però acabaré comprenent. Sempre al teu costat, ho acabaré aprenent.

26

27

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Guillermo Escartín Vivancos 1r ESO Sta. Eulàlia

EL EXAMEN

ELS MEUS AVIS

A la hora del control

Sóc molt però que molt afortunat:

el reloj iba lento.

Tinc avis que m’estimen,

Los minutos pasaban

Que m’adoren i em mimen

sin conocimiento.

I sobretot que em fan costat.

Miraba las preguntas.

Cada matí la meva àvia

Estaba sin aliento.

Ve al meu llit,

No entendía nada

Em fa petons i petons

y no lo comprendo.

I em diu « Bon dia, estimat, el sol ha sortit ».

Era muy difícil

El meu avi fa puzles,

y yo no le miento.

I sempre fa un bon dinar:

El profe nos miraba

Els dijous fa truita de patates

con cara de suspenso.

Perquè els seus néts estimats la puguin tastar.

El reloj se paraba.

Estan l’Èrica i la Marta,

El tiempo no pasaba,

Que són les més grans,

se hacía eterno.

Jo, l’Adrià, i la Sandra

La campana ya sonaba.

Som els mitjans.

Le damos el control

I desprès la Lucia i l’Àlex

y salimos corriendo.

Són els més petits, per terminar.

Unos por la puerta. Unos haciendo cuento. Y otros por la ventana del aburrimiento.

Guillermo Escartín Vivancos 1r ESO Sta. Eulàlia

28

29

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

En David és el meu germà,

Jo als meus avis els estimo tant,

SOLEDAD

Em donen petons, abraçades I molta alegria i tranquil·litat.

Decidme, corazón, si tengo amigos de verdad,

Al meu cor els porto

Si de verdad nunca me ha frustrado la soledad.

I per això voldria sempre

¿De verdad me han contado siempre la verdad,

Tenir-los al meu costat.

Los sentimientos más ocultos que les hacen continuar?

Adrián Molano 2n ESO Rubió i Ors

¿Por qué siempre me acecha la terrible soledad? Aunque esté siempre con mucha gente, Siempre estás aquí, soledad… Este viento tan frío que me golpea sin piedad Y que nadie esté a mi lado, queriéndome ayudar… ¿Qué haré con este dolor que no se quiere aliviar? ¿Qué haré a partir de ahora?... Estar junto a ti, soledad…

30

31

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Sonia Castelló 2n ESO Rubió i Ors

ELS ESTELS Quan em vaig a dormir em quedo pensant en aquells punts Quan vaig caminant amb la nit pel carrer, m’agrada mirar cap

blancs que sempre em fan somiar.

al cel i veure uns punts blancs anomenats estels. Mira! –em dic jo.- Què bonics són!

Jessica Calvo 2n ESO Rubió i Ors

Des d’aquí es veuen només d’un color, però en veritat són de molts. Quan vaig per la nit al camp, m’agrada mirar les seves constel·lacions i admirar lo boniques que són. N’hi ha d’algunes que no paren de pampallugar, i jo no sé perquè serà. En realitat, a mi no em va molt Naturals, però puc dir sí a les constel·lacions estel·lars. El meu somni de gran és ser astronauta, per pujar allà dalt i veure com s’han anat transformant.

vida, llum i calor. El que menys m’agrada dels estels és que es poden morir i en forats negres acaben convertits.

32

33

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

L’estel que més m’agrada és el Sol, perquè és el que dóna

L’HIVERN

LA PAU

L’hivern és l’època més màgica de totes,

En aquest món

On fem la pau i comencem noves vides,

Hi ha moltes guerres,

Noves alegries, quan arriba l’any nou.

La pau, on s’ha amagat?

Tu i jo admirant

Com l’aire en emportar-se

Com la neu cau sota la casa,

L’aigua més enllà

Entelant d’alegries i somnis totes les finestres.

Traiem la bandera

Època en què la xemeneia té utilitat

Blanca que significa

I en què els nens, alegrement, surten a

Pau

Gaudir de la seva llibertat.

-Pareu tots!

Malgrat que el fred juga un bon paper, l’alegria

Baixem

Escalfa el nostre cos.

Totes les armes,

L’hivern que quan s’acaba

Doneu molts petons

Les llàgrimes es reflecteixen als nostres ulls,

I una gran abraçada,

I els records inoblidables, marcats a l’ànima

Canteu una cançó

De tots nosaltres.

I veureu que contents! Us posareu a ballar I sobretot ballarem

Montse Cosano 1r ESO Torras i Bages

Tots junts fins demà I estarem en pau tots. Els continents, països i ciutats, Seran amics Per sempre.

John Medina 1r ESO Torras i Bages

34

35

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Estats Units i Irak

EL MAR

MI COLE

El mar es azul,

Una mañana cualquiera

Azul como el cielo

¡qué latazo!, ¡tengo sueño!

Las olas su corazón

Los despertadores suenan,

Que cantan una dulce canción

Salimos todos corriendo.

Sentado en la arena estoy yo Cuando me toca su espuma

Suena el timbre de la clase,

Cantando su canción.

A esta hora toca mates.

Cuando los barcos desafían con valor Al poderoso mar bramador,

Ya llega la profesora,

El sonido de sus olas hace pensar

¡cuántos deberes hay!, ¡ay!

Que ya no existe nada más,

Que pase pronto esta hora,

Sólo queda esperar a que se calme

Que ya muy cansado estoy.

Pues es imposible no rendirse A semejante gigante

A segunda toca ciencias,

Si los niños se acercan a mirarle,

¡qué bien, hoy hay experiencias!

Se ríe con su cara más amable Y les cuenta que de pequeño también él jugaba

Gimnasia es mi preferida,

Saltando y corriendo sin parar

Mucho correr por el patio,

Por los llanos y montañas de más allá

¡qué bien!, alegra la vida.

¡qué bonito es ver el mar, al amanecer

No nos deja ni un descanso.

Pero no menos bonito es ver

Mi cole me gusta mucho,

Sus reflejos al anochecer.

Hay gente de todas partes; Estudiamos un montón, Pero es interesante.

Daniel Alejandre 1r ESO Torras i Bages Miguel Rodríguez 1r ESO Torras i Bages

36

37

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Cuando refleja un sol madrugador!

PÁJARO

LA VIDA

Quién fuera pájaro

Por ley,

Para volar, volar por todo el mundo.

Primero se vive

Pájaro para viajar sin pasaje

Y luego se muere.

Y repasar, pasar, pasar fronteras

¡qué bonita la forma

Como quien pasa el rato.

De entender la vida de Quino!

Pájaro,

Como bien dice,

Pajarito vagabundo,

Sería bonito al revés vivir,

Plata del norte;

Nacer de la muerte

Oro del sur; pajarito “danzaderas”.

Y de la vida morir.

Permitidme, Dios mío, que sea pájaro.

Primero,

¿Para qué tanto lío,

Nada más nacer,

Tanto papel,

En una residencia,

Ni tanta pamplina?, Pájaro.

Habrá que aparecer.

Mira, como aquel

Algunos años

Que va volando tocando la bocina.

Han de pasar, Para poder irse

Trabajando, trabajando Mucho tiempo has de estar Y cuando estés preparado, A la secundaria hay que entrar.

38

39

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

A trabajar. Kevin Mera 1r ESO Torras i Bages

Aprenderás muchas cosas,

Eso es el parvulario

En una escuela maravillosa.

Y lo único que se hace es jugar, Después nos separamos,

Harás amigos en la ESO,

Porque a la guardería hemos de

Cuatro años para eso.

Entrar.

A esa edad,

Llegamos a un momento

Nuestros sentidos se enamoran,

En que no sabemos hablar,

Muchos ríen, todos lo viven,

Se nos va cayendo el pelo…

Pero desgraciadamente,

¡y a la barriga de mamá!

Otros lloran. Pasamos nueve meses, Pasados los mejores

Felizmente y sin quejarnos,

Años de mi vida,

Vamos cerrando los ojos

Entro en la primaria,

Y esa es nuestra muerte,

Donde disfruto cada día.

Con alegría inocente.

Mis amigos de antes Van conmigo a la escuela Y nos lo pasamos muy bien

Anabel Macián 1r ESO Torras i Bages

Hasta los días de primavera.

Y nosotros encogiendo, Entonces, llegamos a una edad En la que somos muy pequeños.

40

41

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Los años van pasando

EL PRIMER AMOR

CATEGORIA

2N CICLE D’ESO

Mi corazón lo robaste Cuando era un niño.

1R PREMI

Luego te marchaste

SI POGUÉS Johana Díaz

Y no regresaste. Ha pasado mucho tiempo

2N PREMI

Y en mi corazón te veo,

EN EL CAMINO HAY UN ESPEJO Salem Ajmi Meseguer

Como un débil recuerdo De un niño pequeño. A chicas he querido

3R PREMI SUBLIME Núria Rubio

Pero no de verdad Porque en mi corazón Está el amor de verdad.

Alex Abadal

42

43

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

1r ESO Torras i Bages

MENTE , ALMA Y AMOR

Para encontrarte, no perderte, pero perderse contigo Para liberarte, para servirte de abrigo

No había comprensión como comprensión

A veces desea una vida entera conmigo

Solo me dejé llevar

Para morir incluso y renacer por ti luego.

Increíble es que ahora tenga ilimitación como limitación Es por ti cada latido que da mi pecho.

Mi alma busca solo el ritmo de tus latidos Dejarme vacío para estar a tu lado y que estremezcas tus

Mente, alma y amor entregué

sentidos

Me fue imposible no hacerlo, no pude…

Por ti estará ofrecida siempre a quien sea

Ya no me importa razón, origen o credo

Desde el que todo destruye hasta el que todo lo crea

Débil y frágil me siento, ante tu voluntad cedo

Sólo tenerte, eres su luz, que siempre estés en lo que más

No importan verdades o mentiras

desea

Si aseguro que aquí conmigo estarás Temblaría el mundo si por su culpa lágrimas derramaras.

Mi amor que toma forma ante un difuso contemplar Por ello mirar desde arriba a los gigantes

Se cierran las mentes más fuertes ante la mía que siento tu

Ya no logro comprender que pasó con el de antes

calor

Encontrarle sentido al mas confuso “por qué”. Ganaré la ges-

Las almas se tornan finitas, la mía que es tuya de inmensura-

ta.

ble valor

Parece eterno, parece el quererte un contradictorio infierno

Se esconden gigantes colosos puesto más grande es mi amor.

Por momentos sufrir y pedir la muerte Por momentos compraría el mundo si pudiese tenerte

Sola, encerrada, confusa pero enamorada

Pese al tiempo que pasa

Busca salida, solución; no hay respuesta alguna

Pese al sufrimiento que me tiene como presa

No describe sensación ninguna

Solo estoy, por tu grandiosa belleza

Señal, solo pide a gritos tu presencia de lo contrario clavarse

Mi mente ilusa, mi alma sueña que te abrasa

un puñal

Amor que grita al cielo con la esperanza

ilógica esta lógica de amar, el reto serías tú y yo te tendría

No cometer más error que tal vez quererte demasiado

que ganar Lejos de ti, mente y cuerpo desean volar

44

45

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Mente maniatada por tu mirada hipnotizada

Me preocupa, no lo entiendo

L’AMISTAT

Padezco una enfermedad sin nombre o cura Relativa, contradictoria, torna mi vida insegura

L’amistat és una cosa única:

Problemas, soluciones se necesitan entre ellos

Tenim amics...

Como uno solo y no, la misma distinta canción cantarán

i no els valorem.

Mientras pierden y ganan, se unen se separan

Tenim amics...

Algún día respuestas hallarán.

i no els escoltem.

Frank Abarca Orbegoso 3r ESO Llobregat

L’amistat pot ser molt bonica... però a vegades és molt trista. Valora als teus amics, escolta als teus amics, perquè quan te n’adones ja no els tens.

46

47

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Paola Cuellar Pinto 4t ESO Llobregat

MARAVILLOSA

L’ALTRE MÓN

Eres tan maravillosa

Hi ha un altre món, i tant!

que la vida no ha querido

En el qual el sofriment és imprescindible,

que en tu camino las cosas

en el qual els nens estan al voltant de la mort.

sean de color de rosa Hi ha un altre món, i tant! Y te lo ha puesto difícil

Però perquè no el canviem?

a pesar de ser preciosa

Els nens podrien anar a l’escola,

buena, lista y generosa.

jugar en lloc de treballar.

Y te está costando mucho afrontar a ti las cosas.

Hi ha un altre món, i tant! La vida és dura de tant en tant

Pero los problemas pasan

Perquè no intentem canviar-la?

y quedarán para siempre

En les nostres mans està millorar-la

las cualidades que tienes: buena, guapa, lista, dulce

Però sé que si això succeís

y encima inteligente.

els elefants parlarien més i més.

Por eso si los problemas eres capaz de afrontar cuando tú los soluciones

Jemma Irrafas 4t ESO Llobregat

Eduardo Abaijón Remacha 3r ESO Llobregat

48

49

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

te quedará lo demás.

MI HERMANA, LO MÁS IMPORTANTE

La tierra se lamenta,

Aún recuerdo cuando teníamos diez años

los árboles lloran,

y sólo pensábamos en jugar…

los ríos se secan,

Siempre juntas, tomadas de la mano,

la contaminación nos azota.

sin dejarnos jamás, hasta que llegue el final.

Animales escondidos,

Cuando recuerdo tu carita con lágrimas

flores y plantas secas, glaciar deshecho: los mares aumentan.

que caían lentamente cuando nos decíamos adiós… Llegaba nuestro fin: un viaje que cambiaría nuestras vidas.

Así destruimos nuestro planeta.

Ha pasado casi un año desde que te dejé.

¡ATENCIÓN, políticos,

Daría mi vida por volverte a ver.

Empresarios y masas enteras!

Sólo pido que Dios te acompañe,

Cuidemos nuestra tierra.

Lorena Sánchez Vázquez 3r ESO Bellvitge

50

que no te deje sola hasta que nos volvamos a encontrar.

Valentina Espínola Cruces 3r ESO Bellvitge

51

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

LA CONTAMINACIÓN EN LA TIERRA

L’ENCANTERI Una poesia m’ha de sortir i cap idea encara tinc.

EL RETROBAMENT Vam estar juntes, ens vam separar, però el destí ens va retrobar.

D’amor, de vida, de política…no ho sé.

Quan érem petites tot era felicitat, només jugar i ballar.

A mi el que m’agrada és jugar al World of Warcraft. Quan érem adolescents la cosa va canviar Sóc un bruixot,

perquè havíem d’estudiar.

i amb un encanteri ho acabo tot. Després va arribar l’edat maternal i vam ensenyar als nostres fills David Durà Díaz 3r ESO Bellvitge

a estimar i perdonar. Però com tot a la vida s’acaba va venir l’edat dels jubilats i amb ella els hospitals. Tu te’n vas anar després d’una llarga malaltia i jo, després del temps, vaig arribar al meu final.

allà ens vam retrobar totes dues plenes de felicitat.

Lidia Borrallo Roman 3r ESO Bellvitge

52

53

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

El cel era molt gran,

POR UN ERROR TODA UNA VIDA

Avançaven les agulles

Un dolor muy intenso me perforaba el corazón.

per un camí empedrat d’hores, minuts i segons,

Gran error cometido.

i sempre sense aventures

Por simple cobardía

retornava el meu entorn.

mi conciencia estaba perdida.

Són molts els problemes plantejats

Nunca me liberaré de la condena.

i els arguments donats,

Desahogarme ¿la mejor manera?

però mai no he ombrejat

¿Para qué? Si no poder volver al pasado.

cap dels donats.

¿Para qué? Si no poder solucionar lo acabado.

Les muses del desordre

Los días pasados de oscuridad

s’han tornat a escampar,

fueron tales que decidí marchar

deixant tot vers a l’ombra

junto con lo que llevaba dentro,

perquè ningú no els el pugui robar.

la pura y miserable verdad.

A mitja nit vaig decidir

Silenciosa, triste, segura.

que el problema era aquí,

Así fui a la terraza.

i em vaig adonar

Así fue como acabó mi vida.

que ja el tenia acabat.

Así fue como mi conciencia quedó tranquila.

Rocío Laso García 3r ESO Bellvitge

Hanan Trabsa 3r ESO Bisbe Berenguer

54

55

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

POEMA DELS PENSAMENTS

SENTIR-TE ALLUNYAT

NUESTRA MADRE “TIERRA”

Hi ha dies que necessites pensar en tu,

Madre, sales en las noticias

hi ha moments que no et surt a compte somriure,

Y te he visto entristecida.

hi ha dies que no et val la opinió de ningú,

He visto que no sonreías,

hi ha moments que voldries poder deixar de viure.

¿Ya no te sientes igual de limpia y pulida?

Hi ha dies en els que et sents distant de tot,

Si tenía sed me dabas agua,

hi ha moments que res val la pena,

si tenía hambre, fruta.

hi ha dies que necessites més suport,

Ahora, seca y tus entrañas,

hi ha moments que penses que el que vius és una condemna.

no me puedes dar nada más.

No hi ha ningú que t’ajudi a saltar,

Sé que cometí un error y otro…

cada record dins teu et fereix,

Y no lo volveré a hacer,

la vida per tu no pensen arriscar,

tendré todo el valor:

el món darrere teu desapareix.

¡Ahora te cuidaré!

Creus que tothom et mentia,

Quiero que me veas crecer,

et veus sol i perdut,

quiero ver cada uno de tus días,

tot el que vas fer no calia,

quiero que me des otro amanecer,

tens la impressió que ja tot t’ha vençut.

y a partir de hoy,

Berta Baladas Martínez 3r ESO Bisbe Berenguer

56

Cristina Rovira 4t ESO Eugeni d´Ors

57

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

te cuidaré para de nuevo sonreír.

A TI

EL SOL

Gracias, a ti

Cuando la luz del sol sale

Gracias a tu amor

muchos humanos despiertan

Gracias por ser lo que eres para mí.

porque sus rayos alumbran y la hora siempre acierta.

Fue tu mano a la que primero me cogí,

No importa donde tu estés

fue tu mirada la primera que sentí

él te viene a visitar

fue tu lección la primera que aprendí.

la mano ha dado a la luna para que se vaya a acostar.

Mi maestra en la vida mi ejemplo a seguir

América, Europa, Asia,

mi ángel guía

da igual el lugar

mi razón para vivir.

Australia, África, Oceanía, él se pone a dibujar.

Y sé que un día marcharás que tendré que seguir

Lenguas del mundo

lucharé como me enseñaste

abren sus ojos con pasión

para que orgullosa estés de mí.

y están esperando alegres la canción diaria del sol.

gracias a tu amor

La luna amorosa

gracias por ser lo que eres para mí.

se pone a cantar y el sol que la escucha se pone a bailar.

Doua el Amrani 4t ESO Eugeni d´Ors

58

59

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Gracias, a ti

Lenguas del mundo

QUAN ARRIBA...

oyen sus encantos y lanzan al aire

Saps com és?

un grito de paz

Ningú no ho sap,

para unir razas

l’únic que sabem és

y religiones con humanidad.

que tard o d’hora et visitarà.

David Trujillo Castillo 3r ESO Eugeni d´Ors

Diuen que quan arriba sents una gelor difícil de descriure, i la soledat que deixa quan se t’emporta mai no serà substituïda. És el teu moment. Les sensacions de por s’alliberen en la pau i la llibertat de l’ànima. No has de témer a ella. Pensa que és una altra etapa de la vida -molt difícil d’acceptari que ho has de fer amb tota dignitat.

ni mai no podràs saber com és, només podràs sentir-la quan t’arribi el moment.

Miriam Torrequebrada 4t ESO Eugeni d´Ors

60

61

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Mai no podràs saber quan arriba

LLUM, TENEBRA I FOSCOR

HAIKU 6

La foscor és la llum.

Caminet d’aigua. En cortines de plata

La tenebra és la foscor.

viatgen fulles.

Tenebra és la llum.

Records molt antics, són imatges de paper que ara em fan plorar.

M. Ángel Blanco 4t ESO Sta. Eulàlia

62

63

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Paula Cristóbal Sans 4t ESO Sta. Eulàlia

HAIKU 46

HAIKU 30

Ambient alegre ple d´aromes exòtics,

No te n’adones;

ja és primavera!

mira, tot és al voltant, busca i trobaràs.

Néixer i observar caminar sense parar

Núvols al matí,

dormir i descansar.

la pluja cau a la tarda i a la nit tot clar.

Ciutat tranquil.la carrers que mai desperten

Voldrà, no voldrà?

tan sols la boira.

Per què no li preguntes? Segur que diu que sí.

Com els ulls d´un nen on tot és felicitat

La gespa brilla.

on no hi ha foscor.

El vent bufa agradable, les flors ventegen.

64

Marina Pérez 4t ESO Sta. Eulàlia

65

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Lixin Wang 4t ESO Sta. Eulàlia

HAIKU 29

MUERO DE AMOR

Els ocells negres

Se acerca el día,

volen pel cel estrellat

Nerviosa por dentro,

cada nit amb tu.

Tal vez un poco fría.

Roses vermelles

Son tan dolorosas esas horas,

per l’amor que sento jo

Que ni un cristo resucitado,

amb tot el meu cor.

Ni una dama desvirgada Por un hombre al que no ama Llegarían a sentir lo que yo siento:

Verónica Obón 4t ESO Sta. Eulàlia

-dolorTan doloroso es lo que siento, Que ser la protagonista De un libro volteado, Hasta mojado de vino, Es para mí ser esclava del sol: -algo divinoLa letra que aparecía en la carta Fue pura grafía sentimental Con mi propio corazón Para profundizar y sentir -realidad-

66

67

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Que tuve que descifrar

Duele tanto pronunciar su nombre,

SUBLIME

Que hasta el árbol Se deshoja en primavera,

Le dimos de patadas al tiempo

Y a la vez, en invierno

la distancia se quedó atrás.

Crea algo extraño

Te echábamos tanto de menos

-pecado-

mis labios, mis oídos, mi ciudad…

Lo nuestro tan sólo es un vinilo:

Tras sentir el cielo en la estación

Dañado en su interior,

te guío, de la mano, hacia la vida

E intenta demostrar

lugar dónde es mejor ir juntos

Que su música aún

con un beso en cada esquina.

Se muestra tal y como fue -amor-

Ya se han cruzado a miles suspiros, miradas y palabras

Maldito día,

cuando se cruzan en el horizonte

Triste en el reflejo,

el cielo y el mar, en calma.

Tal vez muero. Retengo ese instante bajo los párpados Isamar Mata 4t ESO Rubió i Ors

y, tras poderlo saborear, te respondo a mi manera y a tu gusto con alguna melodía de Serrat.

en tu pelo y nos invade la paz. Te quieros en verso escapan de tus labios Juegan en mi oído junto al susurro del mar.

68

69

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Mis dedos trazan miles de remolinos

De repente se funden las luces de la playa

ANHELO VEHEMENTE

Los niños duermen, igual que el sol. Veo mi reflejo reflejado en tus ojos

Cerca de tu dulce cara,

Sé como has sufrido, amor.

Una lágrima se desliza. Junto a tu cuerpo,

Sube la marea y las olas nos alcanzan.

La luna clara.

Cada beso difumina la realidad.

En tus manos,

Escuchando las olas miramos al cielo

La vida larga

Y la luna nos dice que es la hora de jugar.

Bajo tus pies, La firme tierra,

Y cómo odio desde entonces

Que comprime tus esperanzas.

Los billetes de vuelta,

Pero allí, allá,

Las horas y el reloj

Una mano se alarga.

Por los que hiciste la maleta.

Quieres llegar,

Que los días sean segundos,

Pero no la alcanzas.

La piel, única distancia

Una tierna sonrisa,

Quiero sufrir un dejavú

Percibes en la lejanía.

De aquel momento

Unas dulces palabras,

Porque sublime, cielo,

Que sin intereses te llaman.

Como tú.

Un lloro profundo, con ella se escapa. Al ver que tú, No consigues alcanzarla. Sentir en tu alma, La necesidad de atraparla. El grito de la hada, Sin expresión aclarada, Es la llama que te aclama. En una tarde fría y parda, Percibirás un golpecito en el alma.

70

71

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Núria Rubio 4t ESO Rubió i Ors

Una leve caricia truncada,

DESESPERADO

Sin apreciarla para nada. Sin que nadie te socorra,

Miro a las profundidades

De la fuerte agonía,

Del océano,

De tu vida.

Miro al basto cielo negro, Pero no lo encuentro…

Anabela Díaz 4t ESO Rubió i Ors

No encuentro la razón De levantarme, No encuentro un motivo Para seguir viviendo. Observo la ciudad, Me ignora. Observo el bosque, No me contesta… Quiero más, Más de lo superficial. ¿Sufrir?¿Envejecer?¿Morir? No, no estoy de acuerdo…

¿Un dios que nos abandona? Quiero algo más… Algo más…

72

73

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

¿Una simple explosión?

Miro a las profundidades

HA TORNAT L’AMOR

Del océano. Miro al cielo negro,

No, no sé el que ha passat

Pero no lo encuentro.

Crec que m’estic enamorant Va ser quelcom especial

Me voy repitiendo

Crec que és normal.

Durante el descenso al infierno.

Deien que torno a l’edat

Observo el cielo y el océano y

On aviat m’anava a enamorar

Cómo se va introduciendo

Que trist és el primer amor

La fría muerte en mis adentros.

Que trist és el primer adéu. No sé què ha passat

David Tolosa 4t ESO Rubió i Ors

Per què ens hem de barrejar? Perquè no ens posem a parlar, A veure si es pot arreglar. Que trist és el primer adéu Mai pensava que m’enamoraria tant Per què l’amor que sento per tu és impressionant Que sempre et donaré estimat meu. Va ser un dia d’hivern Va ser un dia d’estiu En que vaig veure derramar Llàgrimes d’alegria per tu. Amor no et conec, és cert Però imagino l’amor de veritat Que jo confonc amb l’amistat.

Gabriela Caiza 3r ESO E. Fontseré

74

75

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

És difícil explicar el que em passa pel cap

EL MEU AMOR

SI POGUÉS

Vam començar a estimar-nos

Si pogués amb la teva pell,

Sense tenir la por d’oblidar-nos

Em faria una camisa

Perquè encara era aviat

I amb la brisa del teu alè,

Per tenir en compte

Faria un aire predilecte

Tot el que sentiríem l’endemà.

Si pogués amb la teva veu Faria una cançó d’amor

Només un impuls del cor

I amb la brillantor dels teus ulls

Ens va dir de continuar

Faria mil raigs de sol.

Amb aquells dies tan feliços Que estàvem passant.

Si pogués amb les meves mans

Quan molt de temps va passar,

I posaria les estrelles

Ens vam anar separant

Per caminar sobre elles

Quina tristesa a dins meu

Si pogués creure-ho,

Quan em vas dir adéu,

Pararia el temps en el rellotge

No puc veure que s’acabi el teu amor,

Per estimar-te suau i lent,

Que tu per a mi ets el meu tresor.

El nostre amor seria etern

Mai m’hauria imaginat

Però no,

Que així hauríem acabat,

No, no puc

Amb tot el temps que hem passat

Sol sóc un somniador

Estimant-nos de veritat.

Que vol esgarrapar el cel Amb la punta dels dits

Neus Ortiz 3r ESO E. Fontseré

Si pogués correria Al teu costat i et donaria En una abraçada l’ànima sencera I el millor de la meva poesia

76

77

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Et baixaria el cel a trossos

Si pogués canviaria

EL MEU PENSAMENT

En un instant les nostres vides I començar els dos de zero

No sé què és el que m’està passant

I construir un món nou

El meu cap dóna moltes voltes Sempre estic pensant

Però no,

Que això només és d’idiotes

No, no puc Sol sóc un somniador

Sembla que m’estic enamorant

Que vol esgarrapar el cel

I no sé si ho notes

Amb la punta dels dits

Potser que més endavant Et fixis en aquestes coses

Johann Díaz 3r ESO E. Fontseré

El meu pensament està pensant Que tu te’n riuràs Però si t’ho dic davant, Segur que no em creuràs Donar voltes de tant en tant Em fa pensar que aviat m’oblidaràs Però de vegades penso tant Que potser ni em veuràs

A vegades crec que de mi passaràs Perquè quan t’estic parlant Ni tant sols cas em fas.

Carlos Bermello 3r ESO E. Fontseré

78

79

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

És com si m’estiguessis evitant

EN EL CAMINO HAY UN ESPEJO

Espera, ¡calla! Me lo imagino Ahora yo soy mi amigo,

En el camino hay huellas,

Tu cerro tiene un jardín

Y de ellas, todas ellas la

Precioso con jazmín, árboles

Conclusión de una imagen,

Altos y grandes pastos,

La de mi corazón.

Animales distintos y una Mansión con forma de corazón.

No es un camino como los Demás, quizás tú no lo verás.

Hay más cosas, muchas más Cosas; tú ya las conoces y

Pero si miras con cariño

Yo también.

Incluso sin mirar sé que lo Puedes encontrar.

Si, por el contrario, tu cerro No ha sido de tu agrado,

En este camino de cualquier

¡espera! No hagas como

Color, de cualquier olor,

Otros que allá lo dejaron

Diferente forma, diferente amor.

Sin menor cuidado, lo Despreciaron y se marcharon,

Tu emoción te llevará a un

Algunos se arrepintieron y otros

Cerro, tu vista percibirá, uno

Volvieron pero, claro, el camino

Tan sólo uno, pero la verdadera

Ha cambiado.

Cantidad nadie la sabrá. Podrá ser de tu agrado aunque

Por lo tanto con los corazones

También de tu desagrado.

Dañados pero alguien les Ayudó.

Si te ha gustado seguro que te Has instalado, me lo tienes que

Ellos no le vieron

Describir porque ni tan sólo yo Podré ir.

80

81

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Se creyeron extraviados y

Y preguntaron

GRACIAS A TI

¿Quién fue? Nadie Contestó, pero yo lo sé.

Gracias a ti Mi vida ha cambiado,

Un espejo que con un

Gracias a ti aprendí

Poco de esfuerzo encontrarás.

A valorar a las personas.

Sé que no te arrepentirás,

Gracias a ti,

Lo sé.

Mi camino oscuro Como la noche sin estrellas

Te gustará lo que ves, lo sé,

Y sin luna, se iluminó

Lo colgarás en tu hogar de

Con tu alegría y tu apoyo.

Mi cerro, lo sé.

Gracias a ti, aprendí A seguir adelante después

La antigua selva ahora

De haber caído.

Es un jardín con jazmín,

Gracias a ti ahora lucho

Árboles altos y grandes

Y no me rindo.

Pastos, animales distintos

Gracias por enseñarme y

y…

Protegerme, por ayudarme

El resto se ve en mi

Y por darme ánimos.

Espejo que ahora lo tienes

Gracias por corregir mis

Tú, ¿sólo tú?

Errores y por ofrecerme Tu alegría y tu bondad. Gracias a ti soy una persona.

Mitse Romero 3r ESO Pedraforca

82

83

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Salem Ajmi Meseguer 3r ESO Pedraforca

DE MÍ PARA TI

CATEGORIA

BATXILLERAT

Tu, que sin vergüenzas O temores me entregaste

1R PREMI

Comprensión y cariño haciéndome

SILENCIOS Ricard Raquer Poncela

Olvidar tantos errores… Tu, que fuiste luz en mi vida,

2N PREMI

Que fuiste amanecer en mi alma

IDEALIZAR Lourdes Mas Gris

Devolviéndome la alegría y la calma, Si supieras cuánto te quiero… Si supieras el amor que por ti siento

3R PREMI L´ETERNA RECERCA Eliot Llopis

No bastarían las estrellas del cielo O las arenas de un gran desierto Para decirte que mi amor Por ti es infinito y sincero Gracias por darme tu amor, Por darme tranquilidad, Llenar mi corazón de alegría, Por hacerme olvidar las penas

Jessica Luque 3r ESO Pedraforca

84

85

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Y estar conmigo día a día.

CUANDO UNO SE ENAMORA

Su propio altar Donde por los dos

Cuando uno se enamora

Siempre ha de rezar…

No hay besos ni miradas

¿Sabes?

Que vivan en demora.

¡Eso también es amar!

Se ama sin permiso

Y juntos ¡el cielo alcanzar!

En cualquier parte y a toda hora La entrega es total, hermosa, angelical Se luce siempre la más coqueta sonrisa Y son tiernas y seductoras las caricias

Verónica Mena Gros 1r Btx Llobregat

Cuando uno se enamora No hay línea divisoria Que logre contener Las ansias de querer Se vive diferente No importa si ese amor Está lejos y ausente El alma igual lo siente Lo mima…lo presiente Y un río de emociones Baña de emoción los corazones Cuando una se enamora el corazón vive alerta porque es al tuyo al que le quiere abrir sus puertas… ¡Déjalo pasar! Él se ha de acomodar A tu lado sin molestar Porque tiene dentro

86

87

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

se vuelve tenaz y luchadora

SILENCIOS

L’ETERNA RECERCA

La vida,

Felicitat fugaç,

la rima sin letras.

sentiment més que EFÍMER

Silencios

i INABASTABLE: ets un

que queman promesas.

IMPOSSIBLE!

Caminos que rompen barreras.

Felicitat inassolible,

El cielo

mai no arribes i, quan ho fas,

matando miradas.

no ets més que un viatge llampec,

El viento

D´ANADA I

volando las almas.

ADANROT.

Caen hojas

Sensacions RÀPIDES:

muertas, secas, bellas.

llum, raig, foc, bes...,

La desesperación

incopsables, insondables, insostenibles...

del loco poeta.

Sensacions que no em permeten ni tan sols

¡La rima!

fer un breu comiat,

¡La rima!

un minúscul

¡La rima!

adéu...

La rima sin vida.

Felicitat invisible, sentiment estrany. Per alguns ets l´ÈXTASI, el goig, l’alegria; per altres, la SERENITAT. Per tothom et fas desitjar. Felicitat, quin és el teu preu? Com et puc comprar?

88

89

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Ricard Raquer Poncela 2n Btx Bisbe Berenguer

Vull, desitJO

NEGRES REMORS

retenir-te, conservar-te sempre més al meu costat,

Ombres pesaroses, tristes, feixugues,

no deixar-te mai marxar,

corbs en la misèria,

estar amb tu tota l´ E T E R N I T A T.......

serventes de l’etern repòs que caminen sense l´intent de recobrar l’alè.

Eliot Llopis 1r Btx Eugeni d´Ors

S’omplen de nostàlgia, ploren, senten, són ànimes en pena Sense rumb. Buscant o defugint, passant per retorçats camins, perdent-se i tornant-se a trobar amb crits que traspassen el cos per arribar a l’ànima, amb crits que trenquen la dolça i serena nit. Ombres, que van esvaint els núvols reposants i omplen l’espai de temença trencant els fils de la vida.

90

91

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

cercant motius,

Negres com una negra nit,

IDEALIZAR

Com una negra nit, negres. Crec que el moment

¿Qué es la vida? Me pregunto

ja ha arribat,

¡Corazón, busca respuesta!

crec que ja són

-No preguntes cosas simples, AQUÍ.

Paqui Pérez Alcántara 1r Btx Eugeni d´Ors

sólo lato-me contesta. ¿No eras, de los sentimientos, pastor de Romeos y Julietas? -Transporto cintas de sangre entrecruzándose por las venas-. ¿Qué es la vida? Me pregunto ¡Ojos, buscad la respuesta! -no preguntes cosas simples, sólo miramos-contestan. ¿No sois, con vuestra mirada la inspiración de los poetas? -Miramos trozos de vidas pero no somos parte de ellas-.

¡Manos, buscad la respuesta! -No preguntes cosas simples, sólo tocamos-contestan.

92

93

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

¿Qué es la vida? Me pregunto

¿No sois vosotras las que arrancáis

CONFESIONES

de instrumentos su belleza? -Tocamos siguiendo ordenes

Si alguien pregunta diré que viví,

que vienen de tu cabeza-.

que no fui especial ni quise serlo, que nunca se turbó mi pensamiento

¿Qué es la vida? Me pregunto

por preocupaciones de gente vil.

¡Cabeza, busca respuesta! -no preguntes cosas simples

Toda cosa que viví quedó atrás

que me inquieta-me contesta.

y al esperado día de mi entierro al quedar ya sola llorar no quiero

¿Qué es la vida? Me preguntas:

en el camino de no retornar.

sólo mira, toca y piensa; la vida es descubrir cosas

Miraré a los pájaros y su vuelo,

así que investiga y sueña.

enterraré mi alma en las arenas, recordaré cosas que olvidar suelo.

Lourdes Mas Gris 1r Btx Sta. Eulàlia

Se pararán en seco mis dos piernas y tornaré a mirar este desierto donde van a parar todas mis penas.

94

95

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Lourdes Mas Gris 1r Btx Sta. Eulàlia

HAIKU 49

HAIKU 52

No surten versos

Hi sumiu amb tu la mort, el despertador i tu ja no hi ets.

solament a tu. Sent al teu cantó marees i tempestes. No et deixaré anar. Si no et puc veure amb el cor, els ulls tancats, si no et puc tocar. Oblidar-te vull deixar d’estimar-te tant però no del tot. No obrir els ulls que veure’t és quedar-me per a no tornar. Mirar l’horitzó sentir-te lluny, no hi ets sempre més enllà.

El teu somriure fa les meves llàgrimes claror a l´infern. L’amor és això un infinit, un instant la vida, la mort. Ahir vaig passar fred en el cos i l’ànima, jo t’hi vaig veure. Soc com tu ets vent, soc sempre lliure i rebel soc fred, trist i sol. Ell, etern viatger de somnis i d’il·lusions i de grans penes. Tinc fred, m’escalfo si tinc por, que no la tinc, xiuxiueixo a l’aire.

Eva Fernández

2n Btx Sta. Eulàlia

96

Javier Calvo 2n Btx Sta. Eulàlia

97

VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

Solament m’estimo a mi

98 VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

99

100 VIII JORNADA POESIA: la poesia, el circ de la paraula

101