1

,

DISCURSOS

"REAL ACADEhllA DE BUENAS LBTRAS'' DEBARCELONA

D. RAMÓN MIQUEL Y PLANAS EL D ~ A19 DE JULIOL DE

1914

BARCELONA -

IMPREMTA

DE L A C A S A P R O V I N C I A L CARReR D e RONTALEGRe, NÚM. 1914

DE C A R I T A T 5

DISCURSOS

DEBARCELONA EN LA RECEPCIQ PÚBLICA DE

D. RAMON MIQUEL Y PLANAS

BARCELONA I M P R E M T A DE L A CASA PROVINCIAL DE C A R I T A T CARRER D e M O N ' ~ A L E G R ~ ,N Ú M . 5

1914

INFLUENCIA DEL

~ P U R G A TDE OR SANT I PATRICI~ EN LA LLEGENDA DE DOX JUAN=

Senyors Academics:

~

Respectuós ab les vostres serenes decisions, fóra temeritat en mi tractar de justificar-me en aquest inoment d'haver endreqats mos passos insegurs vers vosaltres, varons preclars, qui haveu fet de l'eutudi l'activitat preferida dels vostres esperits. Vosaltres prengubreu un jorn l'acord d'admetre'm en la vostra honorable companyia, y per mblt que jo cregui immerescuda l a merce que ab tal motiu rn'otorgBreu, no dec dubtar de que algún elevat designi hagué d'inspirar la vostra resolució. El meu esperit confus s'abandona, doncs, als designis vostres, fent.se un deure sagrat de no discutir-los; en tant que'l meu cor vos resta agrait per la propicia voluntat que m'haveu significada. Haveu volgut que fos precisanient JO el qui vingués a ocupar en la vostra casa el lloc buit que ab sa mort hi deixh don Marihn Aguil6 y Fuster: y e: nom d'aquest home il'lustre, poeta y erudit eminent, ve a revelar-me quelcom dels vostres propbsits: preveient, tal vegada, quant dificultosa empresa no fóra el cercar un successor que fos digne, per son saber, d'ocupar el setial que deixB en vaga l'Aguil6, haveu optat per cridar-hi al més fervent amador de la seva obra. Haveu cregut, potser, que aquest soc jo. Y aixb em diu cbm la vostra decisió nasqué d'un misterió8 impuls de cordialitat, y em diu tamb6 que'l meu amor pel

Xestre ha pogut fer-me digne'als vostres ulls d'un mereixement al qual el meu feble saber no m'hauria mai permBs pretendre.

.

Don Marian Aguilb y Fuster, les~ensenyancesdel qual determinaren en mi, humilissim deixeble, la vocaci6 d'investigador de la nostra antiga .literatura, fou un var6 afortunat. Les seves aficions, guiades per un gust exquisit, li obriren dejorn les portes d'aquest ahort de deliciesi constituit pels Ilibres; car ja Bs sabut que ab ells pot i'home.prudent construir.se un paradis artificial y gaudir-hi ab la contemplacio de les flors immarcescibles de la saviesa. Voldria, abans de continuar, disertar breumeiit sobre la llei de delectances que un hom troba en cls llibres; voldria retreure aqui algunes de les altes sentencies ab que, ha estat proclamada la excelsitut del llibre, fent-lo.,el millor dels amics, el .mBs discret dels consellers, el mBipoderdb instrument d &fde~lliuranqa humana. Certament, el llibre ho pot tot: millorar els nostres sentimen&, y adhuc pervertir.10~.S6n els llibres nna font inestroncable d'ensenyances, car tota la ciencia humanal esta en les biblioteques y an elles van els segles iicorporant-la en el llur etern rodolar; y.s6n el$ llibres també. una mina riquissima de benauranca espiritual; 'tant, que qui no coneix, e l p l a e r d e l a lectura, r8s no sab dql'únic gaudi susceptible d'enlairar-nos. per damunt de,lesnostres passions ..... Emperb iqui em mou ara a parlar-vos d'aquest- coses a vosaltr,es, v&rona doctes,per a incbrrer, com diu. la velld sentencia Ilatina, en la v+na pretensi6 d'ens.enyar.de nedar als peixos? L ' ~ ~ u i ~ . fno o utan , sola un d'aquests e~~erits'selectes en qui 1'amor.als. llibres floreix.com un bé de DBu, sin6 ademe8 el primer dels biblibfils: catalans' de lanostra epoca. Quan el1 trallaborda de la mallorquinanau a lea platges de la metrbpoli, per a no deixar-les ja m8s sin6 eventualment - eraaixb als pcimers diesde l'any 1814 (l),-la noitra Catalunya comeocava a dei-, xondir-se, ipartant de:si les metzineres intluencies que l'havieu teta jaure ensopida tant de temps . Era .aquest desvetllar. tal-, meot com un primer raig de-sol d'una matinada fresca, :després d'un hivernde quatre centuries. Les cancons de-la terra torna; ve~na brollar -comu n devass.al1 d'harmonia en les desglacades goles dels. nostres rossinjols bosquetans; y de. l a restamacib d.!aquestrc poes~apqpular nthavia. comencat .a treurb la-%ls::pri-:. '. n i y s f r u i t s e l nostre Renaixe.gent literari; . ::.; .. ;. .~ : " '

'

N o tincde repetir aqui lo q o e j a tothom,s&b- e l a i n t e q g cib~considerableque ting~e.l'~4guilb en aquell,mo~iment-re:qo: vador de la n o ~ t r a ' l l e n ~ uya ,quasiv,& dirBde,,la'no$tca &ni& ni fer la s e v i Iloanca.:Com A poeta; ni popderar :laiSqfluepcia benefica. de les :seves~:p#blicacions d'antics :textes. :cgtal,aqs.; .!ni retreure a : la. vostra'-lqoosideraci6-:aquella part fei.xuga,:de :la tasca enciii-a.in&ditadekr~estre;traduida :en milers .y@il& e btitlletes. ib;paraules,pert8-lséw?ICCI.ON$EL[, .a b Úoteg ..per.: a l a S ~ V ~ . B I B L ~ O G R A F ~ A ~ C AEs~ent,toti@izb T ~ ~ ; A N A . CO8eS d e , gr-n,! verd&derm&iit,'no. s6nj:.emperb~,:.t$wre~eladores-.de:!+ yeya personalitat,, :com'la: gran -passi&gels:,l~libres,. ,de.que?s.$eFtie posseit fins aldeliri. . ..: . : . . . , . , . . . . . , .!, EII.aixo que avui. anomenem:biblio@a;, ,el,.mey'il:luW:;prdeierrsór s'inticipk de niblts anys als.&i~ioiratsq ~ e d e s p r 8 s . v . ~ ~ : guereii.EL1 fou, l'Aguil6, u n veritable-definidor a Cataluqya ,de I'amoral llibre, . y , durant -rn6lt temp~,,:~otser: l'unic ?eritable biblibfil. En materia.de llibres la gent @a'qui uo~tenialn i tenir,'gaires preteusions; car e1 seny :utI!itari. dels catalans de la aegoni meitat del skgle xrx no podía .compendre altre aspecte del llibre: que'l de ,la seva:valor en :doctrina o com a m e d i de passatempS. Ewaquell primer concepte,taqt li feia que,la cien: cia li perringubs en Erancbs o en castellll: - n o ha estat fins a l s nostres temps que hem sabut paladejarla'dolcor d'un tractat de pluviometria, per exemple, escrit.,eq cata1h.y bellament estampat Y. per lo que toca a les belles Iletres, la nostra burgesia de l'any 70 de la passada centuria se sabia acomodar plhcidament de les noveles per entregues, escrites, naturalment, . en mal castellh, y formant els inevitables d o s tomos d e vegulares dimensiones.. Veritat Bs que aixb es modificiL algun poc rtb l'aparici6 d'aquelles avui inconcebibles edicions dites de gran luxe, en formatsquasi ciclopisy tapes rublertesde daurats y coloraines d'un art refinadament industrialitzat: empero, .en quant a gust, era aixb un progres ben petit. . . . . . .. . Si considerem ara al costat d'aqnelles publicacions. e n l a lleiigua oficial, ab les quals els editors barcelonins guanyaren tan copioses sumes de diner, aquelles altres, en cataill, -que'ls nostre* escriptors. de la primera hora havien d'editar-se ells mateixos (car tothorn sabia q i e no hi havia mercat per a elles), fil&ilmentse compendrb quant mcs.quinespodien ésser.aquestes edicions . noriginalsa - aixi s6n anomenades, com sabeu,! a Franca les primeres impressions-de les obres dels +omtempora'

'

,

,

nis,- estampades generalment en mal paper, mal corretgides y ressentint-se del barroquisme tipogrilfic que aleshores impe. rava en les nostres impremtes. L'Aguil6 fou el primer qui 1luitA contra,tot aixb. Cal veure fet en lletra gotica, ornat ab copies no 'mes el sbu CANSONER, d'antigues fustes gravades, y tirat enpaper de El, a dues tintes; y tenir en compte que la composici6 de cascuna d'aqnelles planes era, si no obra de les seves propries mans, resultat de la seva direcci6 en lo mes estricte d'aquest mot. ¿Y per que no, si no hi havla aqui ningii en aquella epoca, llevat de i'Aguil6, ab pron coneixements de l a tipografia gbtica per a concebre el pla editorial. d'un semblant llibre? Exactament lo mateix pot dir-se de la seva BIBLIOTECA CATALANA: dqul no ha experimentada una agradosa sensaci6 davant de les belles proporcions, la ben ordenada tipografia, la excel.lent qualitat del paper de tina d'aquells volums que, en nombre de dotze, s6n per ara la millor col'lecci6 d'antics textes de la nostra llengua? Vosaltres, coma lletraferits que s6u y habituats a l tracte dels llibres, ja sabeu prou de certs volums que no s6n sense esfor~demanats a consulta, per ra6d'una antipatía irracional que provoquen en el llegidor: un format antiestetic, un paper indigne0 una tipografía llorda, poden ésser causa d'aixb. Cap dels llibres que en,MariAn Aguil6 feu estampar a ses despeses pot ésser objectat per un o altre d'aitals defectes: s6i1 y seriln sempre veritables exemplars de biblihfil.

"

Senyors: si m'he estes un bon xic en parlar d'aquestes coses, no cree que hagi estat sens algún plaer per a vosaltres; car en fer de 1'Agui16 la llaor que he feta han degut coincidir els meus sentiments ab els vostres, y la meva inexperiencia literaria ha degut esser suplerta en els cors de tots vosaltres per la fonda veneraci6 que aquesta Academia serva pcls homes qui han procurada gloria a la nostra Patria. Empero, les llein d'aquesta docta companyia prescriuen a tot aquel1 qui arriba, com ara jo faig, p e r a ocupar un lloc entre vosaltres, que dugui,.a faiso de tribut propiciatori als Penats -del vostre secular casal, una mostra o altra dels fruits que tingni assolits en In, disciplina a que's dedica. Jo he cercat qu8 podfa oferir-vos; y veig, .al trobar-me ab tan poca cosa a les mans, que la més gran benvolen~avostra se'm fa necessaria, y que les bondats de que ja haveu fet objecte al vostre'nou eompany no han'pogut fer sin6 comentar.

' '

'

:

Permeteu-me que us transporti, enrera dels temps, a l'anyada 1397 de la redempcib del nostre lliuatge. Som a Aving6, en la cort dels Papes, honor que la vila ordenada y feinera de la Provenqa comparteix a estones ab la Roma dels Cesars. Un noble cavaller del Rosse116 (catala com nosaltres), anomenat en Ramón de Perellbs, Vescomte de Perellbs y de Roda, ha pres comiat de son senyor, qui per a l s uns és no més en Pere de Luna, usurpador de l'autoritat apostblica, y per als altres 6s en l3enet XIII, representant lledesme de Déu sobre la terra. El cavaller catalk, a pesar de les mbltes preveucions que li han estat fetes y desoint els consells dels amics, deixa, a la vigilia de la Mare de Déu de setembre, la Cort pontificia per a empendre's un viatge singular: duu el propbsit de visitar el Purgatori. Aquesta resoluci6, de que no voldrh jamai desdir-se, li ha estat sugerida pel desig de saber noves d'un séu antic senyor, el rei Joan 1d'Arag6, qui, no feia mólt, era passat d'aquesta vida en estranyes circurnstancies: la Mort l'havia deturat en lo bo y millor d'una reial cacera; y la silenciosa y poc amable Senyora no havia respectat el cerimonial cortesa pas rnés de lo que sol respectar les neguitose~ansies dels humils. El Rei deixA sobtadament els negocis temporals, y la seva &nima emprengue el cami de lo inconegut. Aquest rei Joan no era gaire estimat del séu pohle. Aixo, que ha passat a tants de princeps desde que'l m611 és m6n, &eu ésser una gran contrarietat en l a j a de si dificultosa professió de rei. Sovint els homes no sabem quin és el millor cami que pot conduir-nos fius als cors dels altres homes. Y d'aixb en ve que'l regnar no pugui ésser un ilaer més que per als tiraus, car els reis d'auima bondadosa han de sentir-se fortament enutjats sota el pes de les reials insignies. Del difunt rei Joan ne murmurava tothom, desde el mCs gran fins al rnés xic dels séus sotsmesos: que si havia estat pitjor que Neró; que si DBu devía haver-lo volgut castigar en aquesta vida, enduent-se'l al Purgatori; y altres milbadomeries per l'estil. Aquestes parleríes no deixaren de fer impressi6 en els mateixos cortesans y iniims del monarca: en Bernat Metge, secretari reial, s3imagin&en la pres6 rebre la visita del séu senyor difunt y departir ab el1 llarga estona; y, per sa part, en Ram6n de Perell6s formk el projecte, de que ja s'ha parlat, d'anar al Purgatori a saber noves del Rei difunt. Sempre hi ha hagut al m6n Animes credules y de fe exaltada,

,

'

.

a-16s i.uil@h%&Órnmog'ut$regonainent -1á'temen~a.iie'lea penes .... ,, d é l - ~ ü r ~ a ; t o:En18 r d Edat ~ f t j a : u h a1lar~~~tradici6'venia'~losa~ ~ q u @ ~ t . t ~ ~ ~ : u . ~ t ~ .:ile$:&&&bnrcidns t e ~ i . e n a ~ : :di& .. . ... 7 3 ' devegien@u~& mgxi&a :eficaciga,;boi;erique1ls .:ihpr,&asionabl&s .. a"ditofi9i".gra&ies:j~11La. déifik-ip2i,$d&isitUrw6gti .X 1 ':

. t

IC ,,l.,
iugmentar; les multit&s d e pelegriiis crcsqueren de t ; ~ l inaiiera, qiie'l govcrn ancles, alarniat Der aqueiln nava ekplosió de popularitat, Qe veké coiistrei a ordenar i n a segona destiocció del Purgatori, en 1632. Aixb no basta encara: en 1701, Eou precisa una mes enkrgica intcrvenció del goverii, y el iomintge al lloc de dant Patrici fou proinit, sots peiia &una pcnyora d e den shillings, o d'bsser agotat públicament I'inlractor que no les pagués. Mes, aixi y tot, l a devoció a la i'aiiiosa c a v a no miinvh; lo únic que feren fou transportar el forat d'enlrada a. una ultra illa iriés alliinyada d e la costa. El senyor Pblice, despres cl'aquesta cxposició histiwica, y cn vista dels r e s u l t ~ t sdel seu viatge dc l'any 1905 a Lough Uerg, que abnns b admirar-se d e la vitalitnt y persistencia, h e trauscrit, no s ~ sin6 seglos a travers, d e la llegenda del Purgatori de Satit Patrici. (3) [Phg. 13:). Totes les relerencies sobro Xanión dePerellós y el seu llibret del Viatge al P u ~ g a t o ~procedeixen i dcl nostre volúin de Llegendes de l'altvn v i d a (Barcelona, 1914), el qual conté, ndeniis del text cattila original d'en Perellós, la priinera versió ontalitna dcl Viatge d'Ozuein, deguda a F r a ltainóri Ros d e Tarrega (1320). 1

(4)

[PAg. 131.

Heus aqui l a historia do Ludovic Enio, aitnl con:

. ens.la explica en Joari Pérez de Moritalvan en el seu llibret irltitolat V i d a y Pur,gatovio de flan. Patvieio (Barcelona, IG28). Es aixb tot el capitol V I del llibret eii questid: aNacio eri la isla d e Hibernia Ludouico Enio: s i bicn apenns auia cotrndo en los primeros aaos do la puericia, q u ; ~ u d odexb su patria, por auor sucedido a sus padres vn fracaso tal; que les obligb ?J salir coii toda prissa de Irlanda Iiasta llegar n Perpiiian, Ciudad del Rey d e Fyancia: d e cuyo aniparo se valicron en aquella ocasion. F u e Ludouico inoqo d e n ~ u c h a sprendas en lo que toca a la sangre: porque astil la heredo de sus passados; pero d e tan mala iuclinacion e11 las costuiiibres, que deslucin su claro origen con su ciuil y barbara trauesuta. Murib su iiiadre de su parto, quien por empecar a viuir matando; y a los quinze aíios le taltb tambien su padre; que era cluieu le tirana del freno en sus desgarros, ya con cl castigo, ya coi1 el coiiscjo, y y a con sola su preseiicia; que para terublnr los hijos de sus padres, no es ineuester oirlos, sino t,cnerlos. Viose Ludouico i,.ecien Iieredado, moco, y libre de todas iiiarieras, y cmpecb por los priineros escalories del destrainiiento, que soii iiinn: y juego, a derramar su hazicnda taii indignamentc, que d a u ; ~que dezir no solo a sus ciiiulos, sino a los mismos que l e nyndauan en sus dirscnfados: que con estc nombre se sueleii paliar las infamias de a l s u n o s u ~ o c o s . Dexarorile sus vadres bastante Iiazieiida para poder iioSolo liizir: sino auentajaree entre los Caunlleros de su porte. Poro como el juego continuado es lima sorda,

quc sin sentir abrasa y consume los mas gruessos patrimonios, dentro d e pocos iuescs dio Ludoiiico tan inala cuenta del suyo; que y a para sustentarse aui? iueuester pedir bartttos a los que gaiiauixii donde el nuia perdido: y si no se lo daiinn con iiiuclia liberalidiid, qiiitario por fiierca; si bien esto seguudo liazia aun iiias faciliuente que lo primero. .Quien no tiene oficio, o inodo para ganar lo necessario de cada din, y quiere andar tan luzido coiuo los otros, fuerca es que iio ha dc elegir uiedios honrosos; y no cs disculpa dezir, que es bien nacido, y Iia d c portarse conio tal: que tanibieu para los bien nacidos, y iuai afortunados a y vna. pica en Flancles, y vn niosquete en Italia. nLudouico en eieto scompanado de otros semejantes a ,cl (que para tales facciones nunca faltan niiiigos) capeaua d e noche; si algnno por s u desdicha dcfciidia el diiieio que Ileuauii, perdia juntauiente cdii el dinero la vida. Dissiiuulo 1s justicia (que tambieii dissiiiiula) algunos destus delitos, poi' ver si se causautb de einpeiiarles en haeer con el vil desaire; que coino nuiaii conocido a sus padres, y actualiuente lcnian presentes sus deudos, deseauliu, que se quietnsse, y conociesse: queelsufrirlc, iuas era Instiiiia de su persona, que niiedo d e sus temeridades. Sucedio pues, que acabandole de ganar vn algua.zil, y no de los iiias bien acondicionados, cantidad d e oro y plata, siu ~tduertir,que ara su perdicion, lc dixo niil iiilaniias: a lo qual callo nl tal ministro: que quien gana por todo passa, y quien pierdc no ofende. Pero como Lutlouico lc pidiesse barato, y el lc diesse quatro escudos, parcciole era poco para la perdida que auia hecho, y antes que lo uietiesse en l a Ealdriquera echo las uianos al dinero, mataiido priiuero vna luz que estaua a su lado, y le quito no solo lo q u e le auia ganado, sino lo que el traio para perder; saliendose d e alli, dizieudo, que si se sentia con bastante brio, se lo fuesse a pedir a l a marina. Bexole el alguazil por aquella iioche; y a otro dia picado de la superchei'ia Iiecha a su persona. y de la cantidad del dinero, trato d e bazer todss las dili_neiicias possibles vara. prenderle. dando ciient,a a l Coi,reoidor d e los &'aiides'delitos q i c tenia sobre ¡'a bellaqueria que coi1 e i a u i a vsado. Y coino los pecados hechos contra ministros ornbnt.)

'

. . . . . . . . . . . . . . . . . . DONCAtlI.08 ( T B m 8 l l l ~ l i taon EjiEe) 0ii voit, llar I n f u i t o de ces voleiirs, rlopixel NCDOUIS est votre Lirrs. Sourlreii, rrioiisieui, q u c jc voua rendo pr.2ces d'uiie rctioii si généTCIIJC, C t ClUC ... DON

JUAN

de ii'ni riel1 l n i t , moiiaieur, que vous ri'ciissiez r o i t oii iiin t>itic~. Notre yropuc Iioifltcur O E int8r8888 ~ dnns de w;ireilles areiitures; e t

qui, sane ;otro de moi.

-

untoui, DON

enwroient r n i t r u t r n t J"&N

Votre desaoin ost-il d'atlsr du c4td do la

ville?

.

Dos C d n l o s

- 38 a la gratitut del germh d'una de les dones per el1 builadts. Se tracta d'una lluita desigual d'uu contra trcs, en la qual Don J u a n intervC a favor del primer, a qui no coneix, salvant-lo d'uiin mort segura. Pot observar-se encara que aquest episodi figura ja en la primitiva historia d e Enio, segons cn Mo@alv2n; y que en l a refundició, de Tirso, que en el segle XVIII feu Antoriio d e Zamora, hi figura igualmeut, eiicara qilc tractant-se d'estudi;tnts, als quals bat Don J u a n a b I'ajuda d e Don Luis Fresneda, germh d e 18 scduida Donya Beatriz. Vegi-s l a escena VI11 del acte primer d e l'obra de Calderón, conipletada per una d e les darre escenes d e la rnateixa:

-

LEONOR

DONDIEGO

He oido QUe ese hombre quc has herido,. Hoy muy d e peligro est&: Fuerza ausentarte s e r l ; Y asi, lo que y o te pido, Es que de toda uii hacienda T e socorras, 6 se venda, O sc abrase, porque n o T e vea en una cii,oel yo. Y porque mejor se enticnda El fin de mi pensamiento, Es pcdirte que t * alejes, Con ser lo que y o m i s siento, Y solamente ine dejes Con que viva en uu convento.

crilier eur c t ieur fumillo k,La sévérit6 de lpiii. IIOLII>BUI. I > O ~ S O U Beufin lo ulus doiir sueiCR~eiie a to;ijoura' funeste, e t i i u c , Ei Fon ne q u i t t c yns 1s vie, on eat earitrniiit d e yuittcr le ~ O Y P U U I ~ :c t C ' C Seii ~ ouoi i e trouva l n eoudi-

Sabe Dios que no he tenido, Leonor, cuidado inayor Que tú en lo que ha sucedido; Pero oybudote, Leonor, Dli mayor consuelo has sido. Mira t ú donde estarás 918s a tu gusto y mejor; Porque yo no quiero mas Hacienda, vida rii honor, Que saber que quedarás En un convetito sin mi, Ya que tan infeliz fui En lo que me sucedió. l'ero, vive Dios, que no Lo pude excusar, pues vi

cst "n d o n Juan Tetioria, ti18 rls dou Loiiis 'renorio. Xous le cherelionl dei,uis queiqiies jours. a t iiolis I'nvoiia aiiivi ce uiutiu aul- le raliport d'iiti vrlol n u i iioiis a r l i t qii'il s o r ~ o i t 3 elieviil, aeiamyngnd de q u a t r e o u cinq, e t uu'ii a\.oit pris ie Ioiigde cette ente; uinis touv uas aoins o n t Btó inutiles, o t nous n'nvoos 11" découvrir ee yii'ii est d e i e u u .

DONJUAN uue'de ees injures p o u c q u i uuIionii0te Iiomme d o i t périr. DON

JUAN

Dos Cbii~oe iic i':ii jitlnsis vil, e l je l'ai soiiiernent o i i i déiieiiidre i inon IrLre; i n r i s l s i.ciioit,inéi: ,,'a,, r1it ,,as ?oreo 1,ie,,,ot e'eat uii liowme dont i s vie. ..

NO", giiant

Ou n. e s t nvancage, qu'on f a i t coiirir le mbmc risque e t phsser uial aussi le temim k ecux'qui ureiiiieut faurnisie de uous v e n i r f a i r e une offenae da gniete de cisur. Mnis ne acroitee point uue i ~ t d i s e r é t i o u q u s d evous demnnd e r quelie pcut ntre votre aiiaire?

1.a .,6 ~ ~ . ~ . . ~ i us , s o [tr?, ~ U U I ~ J .sr~ juuis I ~ aoient r r -

.,

RESPOSTA DE

D. Ernesto Moliné y Brasés

Senyors Acadirnics: Si la imatge del Temps sol Bsser molestosa pera'ls qui ja hem ultrapassat la fita mitjanera de la vida, de vegades, pot-ser com a compensació de sos greuges, aporta petites fortunes. Ho ha sigut perami l'haver precedit d'alguns mesos al meu company d'elecci6 en Ram6n RIiquel y Planas en l'ingrés acad8mich. A. aquella fortuita prioritat de temps, a la amistat tan franca com benevola ab que'm distingeix lo docte recipiendari y a la vostra voluntat sempre obehible, dech la honra de portar la veu de la Corporaci6 en aquest acto solcmnial: Lo primer mot de la oració que acabeu d'aplaudir nos dóna la clau del caracter y la tbnica literaria del nou company. Res. peetuds diu el1 que ha sigut ab les vostres serenes decissions y qne per aytal motiu no gosA escusarse. No 6s fórmula retorica quasi obligadaen les primeres frases de parlaments consemblants, sin6 una gran veritat, perque'l respecte y la correccib portats fins al sacrifici han mogut sempre la inteligencia y la voluntat d'en Miquel y Planas y, per lo tant, informan sa nodrida obra literaria que ayuy mostra als nostres ulls admirats com trofeus d'altes victories. Gosan del seu proverbial respecte les idees, les persones, los textes literaris; y tots aquestos elements restan agrahits al respectu6s tracte, retornantli ab escreix lo do11 de simpatía que arreu va espargint aquest lluytador correcte y sumis fins dintre les més recondites subtilitats d'un temperament animat de conviccions y propbsits irrevocables. La ploma va cedint a la temptaci6 d'acabar l'esbós y suposo que no vos des. plau l'intent. Per la nadiva docilitat del seu caracter era un mandrós seguidor dels camins fressats per moltes generacions inadaptades al nostre medi, fins que un día veg6 desplegarse de. vant dels seus ulls lo nou món de la retrovada caracterisilció.

'

'

catalana, y, sumis a la veu de la patria, s'hi donh tot sencer, resolguent oblidar un passat ple d'anodins ensomnis; tant .s'hi donh que sa metexa llibreria se vege com per eucant despullada de la majoria de les obres que no estaven escrites en catalh, pera nodrirse ab la flor del nostre passat. y present literaris, Euamorat delprimer, que 6s l'element esthtich o historial, lo possehi en molts pochs anys, convertit en un perfecte autodidacte, en lo qual la voluntat decidida supli altres elements educatius no assolibles per ella sola. Reparh que la gran Intrusa havia trencat la vida y la obra textualista d'en Marihn Aguiló y se scnti ab coratge suficient pera renusar aquell magnum opus restaurador, de la antigüetat literaria catalana destiuat a suplir los manca ments bibliogr&fichsde la edat d'or y la trhgica iuanitat en que restaren les lletres durant lo cicle interminable de la decadencia politica. Sa convicció, hduch practicant aquell much6simo respeto del irreductible batllo d'en Calderón, ja fou resolta; d'alli endevant sols les lletres catalanes, en coustant ascenció, lograrien I'adjutori del fill que, coratjosameut y decidida, pronuncih lo vot de consagrarse a elles, que tanta fretura senten de la nostra amor, que no poden contemplar irnpassibles la desviació dels nostres esforqos vers el conreu d'altres literatures de tradició m& ufanosa. Aquesta coiivicció, senyors, que comparteix la actual ge.neració d'escriptors de Catalunya, &,la rahb d'6sser y'la espinada del Renaxement, y no deu qualificarse d'egoista, perquB representa un fet natural y necessari: lo de que una llengua de cercle reduhit y saliteratura d'escassaradiació, o deuen anularse voluntariament y orbitar sa carrera a l'entorn d'uu astre m6s poderós, o han de concentrar tota sa essencia en intensificar la propria llum y ferla cada dia m6s neta y oviradora; tot.10 dembs, o sia'l r8gim mixte o bilingüe, conduheix a un desesperant raquitisme. La plena conciencia y'l domini en que'ns trobem del verb catalh no'ns permet semblants amfibologies, que sols pogueren Bsser excusables en la Bpoca dels tanteigs y dels dubtes; avuy tenim obligacid de viure en la plena possessió del nostre etnicisme per la lley biologica del carhcter proprique'ns ha de tonificar y'ns ha de sostenir-en les dures acomeses de19 vehins y dels parents. Mes acabar6 aqui aquestes consideracions no digressives ni inoportunes, perque contribuexen a definir lo carhcter del nostre nou company y de la present generació catalaniaanta.

He dit abansque'l proibsit d'En Miqucl y Planas en ajudar a la restauracid del nostre passat literari fou coratjbs y ara diré més: lo seu cas 6s tan singular en aquesta terra que^ podra aduhirse com alt exemple de Forpa de voluntat. Tot just iniciat en la nova Lley emprengué una carrera galopant vera al gran ideal que'l movía; y axb qu'en snbjectes merament impulsius hauria sigut lo que vulgarment s'anomena #entrada de cava11 sicilia-, en lo nostre company determina un compas, no sols sostingut, sin6 crexent en aspiracions y obres, may minvat per defalliments de cap mena; l'ideal sempre llampeguejant al devant seu, la vista reptadora contemplantlo y dexant a cada nova embranzida una fita perpetua del trevall rcalisat. Recordem, seuyors, la llista d'aquestos, que prompte sobrepujaran en quantitat los del Rlestre que'l precedi en la feyna: S6n sis los volums ja termenats de la que anomena Biblioteca Catalana, tito1 que deuria adjetivarse ab lo qualificatiu de iVova, pera distingirla de sa memorable predecessora. La-forman obres tan interessants dintre de la nostra historia literaria com les antigües traduccions catalanes de La Fiarneta de Boccacci, dels quatre llibres de Faules d'lsop, les estravagants del meteix fabulista frigi, les transladades per Remici, y les faules dlAviano, d'Alfonso, de Pogio y d'altres; la correctissima y elegant versió catalana de la Imitacid de Jesuchrist; reta per en Miquel Péreq segons la rara edici6 barcelonina del 1482, que estampk Rlossen Pere Posa; un selecte recull de obretes valencianes rotulades acertadament ab lo nom de Canconer satlrich valencid, que compren Lo Procds de les Olives, Lo Somni de Joan Joan, La Disputa de Eudes y Donzelles, La ~ r a m a d e l s LEauradors, La Obrapera'ls Velts y'l Coloqui de Dames. Figura en altre volum la nodrida y complerta colecci6, fiús ara no reunida, de les obres origina¡s den J . Roic de Corella que no detallem pera no allargar aquesta sumaria descripció. L'iiltim dels volums termenats cont&un curiosissim aplech de Llegendes de Z'altra vida, nom genbrich qu'en Bliquel y Planas ha donat a la reuni6 de les següents que ab pacientissim treball ha rescatat de aparent perdua o del oblit; tala són: lo Viatge del Cavaller Ozoein al Purgatore' de Sant Patrici, traduhit del llati per frare Ramón Ros de TiLrrega, tres versions de la Visid de, Tundal, la Visi6 de Trictelm, lo Viatíje d'en Ramdn de Perellds al susdit Purgatori dlIbernia; la Aparició del esperit de Guido de' ~ o r v o , ciutada de Bolunya, y'l Viatge al Infern d'en Pere Portes.

.

.

- 44 Tres volums d'un notabilissim Novelari catala dels segles XIV aEXVIII, eitbn a punt d'8sser termenats ab un erudit estudi preliminar escrit a la'fays6 dels qu'acompanyan los cinch abana descrits. Contindrbn, entre altres les noveles Pierres de Pvovenpa, Jacob XaEabin, La filla del Emperador Contasti, Frondino y Brisona, La filla del Rey d'Hungria, Paris y nana, Tractat sobre Scipid y Anibal, &o fill del Senescal, Deifira Ecatonfira, Rondalla de Rondalles, Lo Pal.tinobles y'l Carcer d'Amor. Altre volum quasi termenat és lo de les Obres d'en Bernat Metge, y té en prempsa la antiga tradncció catalana de la famosa relacib de gestes morals y civiques den Valeri Afdxim, segons lo Cbdech del Concell barceloni. Y ara, fins dexantde mencionar altres obres editades per tan incansable erudit, dech referirme sumaria'ment a sa Bibliofilia, erudita y singular revista ahont apunta peribdicament ses impresions personals sobre' fets literaris, posant a contribuci6 los m8s interessants y costosos elements-grbfichs. Aqiiesta. és la obra d'ardit apostolat literari que va realisant lo nou company. L'Aguiló, ab llkgrimes als nlls, ab aquelles llagrimes que tan sovint Auhien quan comprovavrt-l'expandiment de sa obra restauradora, hauria benehit ab joya patriarcal la dura empresa del seu continuador. Y ja que novamerit retrbch al Aguiló, no serk iniitil fixar les analogies y diferencies 'entre el1 y en Miquel y Planas. Tota la honor d e vident, d'iniciador, de patriarca, de poeta refinat y de possehidor quasi exclussiu del verb catalk 6ia tributada al literat més eximi que ha produhit la illa daurada després den Rambn Lull; mes ara considerbm sols en el1 al exh~madorde vells textes literaris, part no despreciable d e ses nptituts concor~,vertidesvacilantment en obres. Aquestes, representades en primer terme per los dotze volums de sa Biblioteca Catalana, revelan mBs al literat que al erudit bibliófil, tant en la selecció dels testes com en 10s breus comentaris de sa cullita; mentres que en Miquel y Planas alliqonrt e n la moderna hermenbutica literaria s'ampara del vell text com document histbrich que te una fitxa o casilla ben determinada; sab retornarlisa qualitat originaria i b los distintes hipbtessis de sesvariants y sab, ademés, ilustrarlo exegetica y documentalment ab lo resultat d'una pacientissima investigaci6 Seta en los llibres y en los arxius.. L'~guil6,literat abans qu'erudit, no:vacilava en corretgir lo ve11 text devant d'una variant més literaria o de vegades devant de son instint marave'll6s; en

Miquel, m8s austerament textualista, anota ab llohable fidelitat les variants. Aquest Bs lo modern sistema, lo que p6tSer 1'Aguiló avuy hauria observat. Quan en Miquel desenrotlli junt ab sa severa y pacient condici6 de comentarista, lo talent sinthtich de definidor y evocador de passades epoques y ambents culturals (qualitat altissima de que fretura la moderna escola catalana), podrem considerarlo com historiador literari perfecte. Y veus aqui quasi perfilada la figura espiritual y literaria del qui des d'avuy Sera coinpany nostre meritissim. Podriam resumirla dihent que.en BIiquel y Planas, mesuraday fredament en apariencia, tr2haila sense parar y ab evident sacrifici mogut per ses entusiastes conviccions de catalanistrt a ultranqa y que en son treball tant com en son trscte personal, sab guardar tota mena de respectes als enemichs y als indiferents, pot-ser mBs que als metexos cómpanys, thctica subtil del seu apostolat liternri que de passada, y pot-ser inconscientment, va donantli cada dia més renom y guanyantli noves simpaties dintre y fora del camp de les lletres catalanes. Y ara que parlant del amich he preseutat al-company, permeteu que per motiiis de discreci6m'escuside dirvos lo meu parer respecte del tema que ha escullit pera la present solsmnitat acad8mica y de la manera clara y atildada com ha sabut explanarlo. iTant.de-bb son nou punt de vista sobre la magna qüestió que des de'ls temps del agosarat mercedari Tirso de Afolina, fins als nostres d'en MenBndez y Pelayo ha ocupat a ingenis tan alts com M.oli&re, BIozart, Lord Byrbn, Goldoni, Zamora, Dumas y Zortilla, y ha preocupat a tots los grans critichs del m6n, la opinii, dels quals se proposa sintetisar l'ardit investigador italia Arthur Farinelli; tant-de-bb, repetesch, que aquest nou punt de vista d'en Miquel y Planas, tinga la virtut d'aclarir la qüesti6 nebulosa encara dels origens del fam6s D. J u a n Tenorio, lo personatge abjecte y- teatral que per lleys de misteriosa psicologia ha sabut commoure la sensibilitat de tots los publichs del m6n y especialment los d'E3panya, ja des de la aparici6 de EL Btcvlqdov de Sevilla, cabalment en los dies de tristesa tardoral que l a Esglesia consagra als creyents qui £oren.....