LLEGENDES DE MONTSERRAT Llegeix cadascuna de les llegendes i, després, respon les preguntes. (Textos procedents de REDO MARTÍ, S. Montserrat i el seu entorn. Angle editorial. Col.lecció Indrets (1). Manresa, abril 1996).

A) LA TROBALLA DE LA IMATGE DE LA MORENETA La llegenda més coneguda de la troballa de la talla romànica de la Mare de Déu de Montserrat explica que els pastors del mas Riusec de Monistrol pasturaven el seu ramat per la muntanya de Montserrat quan van veure una llum resplendent que provenia d'una cova situada sota un penya-segat sobre el riu Llobregat. Els pastors van decidir fer saber aquest prodigi al clergue de Monistrol i aquest al bisbe de Vic que de seguida va voler esbrinar el que succeïa en aquell indret. El bisbe, juntament amb els pastors, van arribar fins a la cova d'on sortia la llum i uns cants celestials i hi van trobar la imatge d'una Verge amb el nen Jesús assegut a la falda. El bisbe va decidir portar la imatge a Manresa però en arribar a la plana on està situat actualment el Monestir tots es van quedar immòbils sense poder avançar ,cosa que es va interpretar com que la Verge volia quedar-se en aquest lloc. El bisbe va manar que s'hi edifiqués una capella, lloc on des d'aleshores es venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. 1. La llegenda dóna explicacions de tipus: geogràfic, polític o religiós? 2. Segons la llegenda, la imatge s’hauria fet per al temple o el temple per a la imatge?

B) EL CAVALL BERNAT El cim més emblemàtic de tot el massís de Montserrat és sens dubte el Cavall Bernat. La llegenda del seu origen diu que a un llenyataire que havia de transportar feixos de llenya al Llobregat el diable li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l'ajudés en aquesta feina. "Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat" diu que deia el llenyataire al cavall. Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars. El llenyataire es va fer ric gràcies a l'ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat. Davant d'això, la seva muller va pregar a la Verge i una llum va omplir l'indret. Després de l'ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s'alçava una pedra assenyalant el cel. S'anomena "CAVALL BERNAT" a un tipus molt particular de formació rocallosa que es troba especialment a la muntanya de Montserrat, però també a d'altres indrets de Catalunya. Quin és l'origen d'aquest nom? Què tenen a veure aquestes pedres amb els cavalls o amb algú anomenat Bernat? Doncs, bé, l'explicació és senzilla. Aquest nom no és res més que una corrupció del nom original "carall venerat", que s'aplicava antigament a aquestes pedres, ja que la seva forma fàl·lica va fer que fossin adorades pels pobles antics. En el canvi de nom pot haver influït tant l'oblit popular del nom original com la pietat dels monjos montserratins desitjosos d'esborrar una denominació de caràcter tan pagà de la muntanya sagrada per excel·lència de la nostra terra. 1. La llegenda reforça l’origen del nom donat pels monjos o el nom antic? 2. Quina relació tenen els dòlmens i els obeliscs amb el que acabes de llegir?

C) FRA GARÍ Diu la llegenda que l'ermità Fra Joan Garí va rebre l'encàrrec de deslliurar del diable el cos de la filla del comte Guifré. Però el diable el temptà i Fra Garí va violar i assassinar la filla del Comte. Un cop es va adonar del que havia fet va anar a Roma a cercar el perdó del Papa. Aquest va escoltar el relat de Fra Garí i li va perdonar els seus terribles pecats imposant-li per això una penitència: Havia de caminar a quatre grapes fins que un nen li digués "Garí, posa't dret, els teus pecats et són perdonats". Fra Garí va tornar a Montserrat complint la penitència imposada pel Papa. Hi va arribar corbat i amb el cos tan deformat que gairebé no semblava un home. El Comte Guifré va organitzar una cacera per Montserrat i allí van trobar a Fra Garí. Ningú el va reconèixer i es van meravellar tant del seu aspecte que se'l van endur a Barcelona dins una gàbia per exhibir-lo a la Cort. Dies després, la dona del comte Guifré va parir un fill que vuit dies més tard es va acostar a la gàbia de Fra Garí i li va dir "Garí, posa’t dret, els teus pecats et són perdonats". Guifré i Garí es van dirigir a Montserrat, al lloc on Garí havia enterrat la filla del Comte. Allí van exhumar les restes per endur-se-les a Barcelona i miraculosament van trobar el cos incorrupte de la noia. La cova de Fra Garí es troba situada a la banda del cingle i a una vintena de metres d'alçada del Camí de Sant Miquel. 1. Et sembla justificat que es digui d’algú que és un Fra Garí volent dir que ha comès delictes greus? 2. La llegenda demostra que a la religió cristiana no existeix el perdó per als grans pecadors o tot el contrari?

D) EL TIMBALER DEL BRUC LLEGENDA El jove Isidre Lluçà (1791-1809), nascut a Santpedor, descansava al peu d'unes roques juntament amb els seus companys de sometent quan la caiguda d'unes pedres va fer sonar el seu tambor. Aquest fet els va fer sospitar de la presència de francesos i ràpidament els van poder sorprendre per la reraguarda. Les tropes franceses, que es dirigien a Manresa, van abandonar a corre-cuita la muntanya sorpresos per la presència dels catalans i sobretot pel soroll del timbal tocat per l'Isidre i amplificat per l'eco de la muntanya, que els va fer creure que es tractava d’un exèrcit molt més nombrós del que era. I va ser així com un jove de disset anys va vèncer el poderós exèrcit francès i per això veureu al Bruc una estàtua dedicada a la seva memòria. HISTÒRIA La història explica que el 4 de juny de 1808 una columna francesa comandada per Schwartz, un oficial certament mediocre acostumat a grans maniobres de cavalleria en camp obert i gran desconeixedor del territori, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar ambdues ciutats. El dia 5 de juny van tallar pins i van cavar fosses per barrar el pas als francesos. Els francesos van atacar amb 3.800 homes, 300 dels quals van morir en l'emboscada i també van perdre un dels canons en ensorrar-se el pont d'Abrera, quan es retiraven. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny va tenir lloc un segon enfrontament. El factor sorpresa ja havia desaparegut i les forces franceses comandades pel general Chabran eren molt més nombroses. Les forces que s'enfrontaren als francesos, dirigides per Joan Baget, estaven formades pels terços de Lleida i soldats regulars - en total 1.500 soldats -, per voluntaris i sometents, dues companyies dels Terços de Cervera i les

companyies del regiment suís de Wimpffen amb la col·laboració dels igualadins Antoni Franch i Antoni Roca. El fet de comptar a més amb quatre peces d'artilleria va fer que els catalans obtinguessin una segona victòria sobre els francesos. 1. Ordena les paraules llegenda, història i conte per ordre de més a menys real. 2. Què era el sometent? 3. Va existir, segons la història, un enfrontament amb els francesos a l’any 1808 prop de Montserrat? 4. El so del timbal va determinar la victòria contra els francesos?