LITERATURA MEDIEVAL:DE L ORIGEN AL SEGLE XIII

LITERATURA MEDIEVAL:DE L’ORIGEN AL SEGLE XIII 1.L’Edat Mitjana L’Edat mitjana, a Occident, comprén des de la caiguda de l’Imperi romà en mans dels pob...
8 downloads 0 Views 238KB Size
LITERATURA MEDIEVAL:DE L’ORIGEN AL SEGLE XIII 1.L’Edat Mitjana L’Edat mitjana, a Occident, comprén des de la caiguda de l’Imperi romà en mans dels pobles bàrbars( sobretot germànics, que vivien més enllà del riu Danubi) el segle V ddC, fins al Renaixement(segle XVI). Característiques: Teocentrisme Feudalisme Societat esLa La noblesa tamental i monarquia piramidal Tot gira al volEs pot ser Mentre al cim El rei i el No treballa. tant de Déu i senyor o de la piràmide Papa estan Viu de les de l’Església vas-sall.El hi ha molt al cim.El rendes que senyor al pocs,la base és poder els ve cobra als seu torn, pot nombrosíssima. directament vassalls.Es ser vas-sall i Es naix en un de Déu i són dedica a fer així estament social senyors de la guerra successivai s’hi està tota molts quan el rei ment la vida. territoris els ho dema na. Els burgesos

Camperols

Els monestirs

Viuen a les ciu tats. Són mercaders, comercians, artesans i busquen la protecció dels reis per escapar als abusos dels nobles.

La part més baixa de la piràmide.Són pràcticament esclaus (sobretot els serfs de la gleva) i els exploten el rei,els nobles i els abats dels monestirs.

Són els grans centres culturals de l’edat mitjana. Els monjos copien manuscrits i els guarden en biblioteques. L’Església s’ocupa que els llibres més difosos siguen els que parlen de Déu i de l’Evangeli i sospiten dels clàssics grecollatins.

2.La poesia trobadoresca La literatura medieval seguia els tres grans gèneres: narrativa, lírica i teatre.Però la frontera entre prosa i vers no estava tan clara com avui.

narrativa Es conta una història. Normalment en prosa. Ocasionalment també en vers. A vegades expressa sentiments. (prosa poètica)

poesia Normalment expressa sentiments(lírica) i es fa en vers. Però també s’usa el vers per contar històries.

teatre Sobretot de temàtica religiosa i escenificat dins de les esglésies.

El prestigi de la poesia en occità va fer que durant molt de temps els primers poetes catalans usaren aquesta llengua per a la lírica.Alguns dels millors poetes de la literatura occitana són catalans: Guillem de Berguedà,Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú.Les primeres obres de la literatura catalana seran, doncs, en prosa i no en vers. El poeta en occità, rep el nom de trobador. Canta a una dama, generalment casada i de bona posició, a la qual al.ludeix amb un pseudònim o senhal. El trobador es presenta com a vassall de la dama(midons: el meu amor), que es mostra distant i inaccessible.El trobador enalteix les seues virtuts i el seu amor per tal que la dama es fixe en ell. Sol freqüentar ambients cortesans.

El nom de poeta es reservava per a qui componia en llatí. Els joglars difonien per places i carrers els poemes dels trobadors, que passaven així de la cort al poble pla. El joglar no dubtava a fer jocs malabars, històries, acudits o jocs de màgia. Entre els gèneres més importants de la lírica trobadoresca, hi ha: La cançó És el gènere trobadoresc més abundant. S’expressa els sentiment amorosos amb un llenguatge treballat i de vegades amb música, d’on li ve el nom. El sirventés

Es ridiculitza, amb odi i ira, els defectes –físics o moralso les idees d’algun personatge. A vegades tenen un caràcter humorístic i satíric.

El plany

Lament per la mort d’alguna persona, normalment del senyor del trobador.

L’alba

Disgust dels anamorats perquè a l’alba, a l’eixida del sol, han de separar-se després d’haver passa la nit junts.

La pastorel.la

Un cavaller es troba amb una pastora i mantenen un diàleg amorós en un ambient idíl.lic.

La dansa i la balada

Poden ser cantades o ballades. Consten de dues parts.En una canta un solista, mentre que el cor canta la tornada, la part del poema que es repeteix.

GUILLEM DE BERGUEDÀ 1196) (1138I Cansoneta leu i plana, lleugereta, ses ufana, farai, e de Mon Marques, del traichor de Mataplana, q’es d’engan farsitz e ples. A,Marques,Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. II Marques, ben aion les peiras

I Cançoneta senzilla i fàcil d’ entendre,lleugereta i sense pretensions,vull escriure sobre el Marquès de Mataplana,el traïdor, mentider, cregut i obés. Ai, Marquès, Marquès, Marquès mentider, cregut i obés. II Brinde, Marquès, per les pedres de Melgur(1),prop deSomeres(2), on, de dents, vau perdre'n tres;

a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

però no essent les de davant es pot dir que no passa res. Ai, Marquès, Marquès, Marquès mentider,cregut i obés. III Vostre braç, pobreta biga, té menys força que una figa i el teniu bastant destrossat; potser si li feu fregues d'ortiga el podreu tornar a dur dret. Ai, Marquès, Marquès, Marquès mentider,cregut i obés. IV Marquès, qui es refia de vós no té amor ni companyia; i ha de tenir ben aprés que amb vós pot anar de dia, però de nit, res de res.(3) Ai, Marquès, Marquès, Marquès mentider,cregut i obés.

IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. V V Està boig qui presumeix Marques, ben es fols qui.s vana d’estar amb vós sense calçotets c'ab vos tenga meliana no és propi d’un cristià meins de brajas de cortves; un costum tan poc cortès. et anc fills de crestiana Ah, Marquès, Marquès, Marquès, pejor costuma non mes. mentider,cregut i obés.(4) A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. costums tan bruts s'ha mermès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès que d'engany sou ple i obès. (1) Actualment Mauguio, vila occitana, al departament d'Heráult (Montpeller). (2) Actualment Sommières, vila occitana, al departament de Gard (Nimes) amb una clara metàfora obscena. (3) Aquests dos versos són també una primera acusació -una mica tènue, si és vol- d'homosexualitat. (4) Tipus de cuir.En aquesta darrera cobla Guillem de Berguedà tanca la composició deixant-se de romanços i acusant de manera còmica d'homosexualitat el marquès. Si en la cobla anterior ho deixava entreveure, ara ja ho diu clarament: qui fa la migdiada amb el marquès és boig si abans no és fica uns calçons de cuir cordovès amb els quals protegir-se dels possibles arrambaments

sexuals del marquès. Aquesta afirmació és més denigrant encara si és té en compte la mentalitat medieval i l'opinió que la societat de l'època tenia de la sodomia. En aquesta cançó, Guillem de Berguedà es mofa de Pons de Matapalana, al qual anomena “mon Marquès” tot i que mai ostentà aquest títol, impossible dins l'esquema feudal català, on el rei era comte.Alfons II d'Aragó viatjava acompanyat d'un seguici que incloïa Raon Folc de Cardona i Ponç de Matapana. Ponç devia caure, potser del cavall, i es va trencar tres dents quan va picar de morros amb unes pedres. (cobla 3)

ACTIVITAT 1.Indica el tema i les parts d’aquest poema. 2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment. 3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany? “ Estat ai greu cossirier ”

“Estat ai greu cossirier”

Estat ai en greu cossirier Per un cavallier qu’ai agut, E vuoil sia totz tenps saubut Cum ieu l’ai amat a sobrier; Ara vei qui’eu sui trahida Car ieu non li donei m’amor, Don ai estat en gran error En lieig e quand sui vestida.

He viscut molt angoixada per culpa d’un cavaller I vull que se sàpia fins a quin punt l’he estimat. M’he equivocat perquè, volent-lo,l’he ignorat. He comés un greu error, del qual em penedisc de nit i de dia.

Ben volria mon cavallier Tener un ser en mos bratz nut, Qu’el s’en tengra per erubut Sol qu’a lui fezes cosseillier; Car plus m’en sui abellida Non fetz Floris de Blancheflor: Ieu l’autrei mon cor e m’amor Mon sen, mon huoills e ma vida. Bels amics avinens e bos, Cora.us tenrai en mon poder? E que jagues ab vos un ser E qu’ie.us des un bais amoros; Sapchatz, gran talan n’auria Qu’ie.us tengues en luoc del marit, Ab so que m’aguessetz plevit De far tot so qu’ieu volri

Com voldria un vespre, tenir el meu cavaller,nu, entre els meus braços, i que fóra feliç tan sols perquè el meu cos li fera de coixí. Jo em sentiria més feliç que Floris i Blancaflor*. Jo li ho entregaria tot: cor, amor, enteniment, ulls i la meua vida.

Oh,bell amic, ple de dolçors! ¿Quan sereu meu? Si em gitara amb vós una nit,com serien d’amorosos els meus besos! Sapieu que tindria gran goig si us tinguera a vós, en lloc del meu marit, si vinguereu a mi, repenedit, disposat a fer el que jo vulga.

ACTIVITAT 1.Indica el tema i les parts d’aquest poema. 2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment. 3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany?

APÈNDIX(per aprendre més) El mode feudal de producció. Per feudalisme o més ben dit, per sistema feudal de producció, designem un model ideal de societat en què l'amo controla la propietat dels instruments i dels mitjans de producció i, al mateix temps, alguns drets sobre la persona física del camperol o serf de la gleva. Contràriament al que succeeix en un sistema esclavista, el senyor feudal no té el dret de matar el camperol-serf, però sí que pot limitar-li la llibertat de moviment i fins i tot la de casament. La venda, així mateix, restava exclosa, però si el feu canviava de titularitat, els camperols seguien la mateixa sort. S'estableix, doncs, una relació de fidelitat de per vida entre amo i vassall. Homes de tota condició social es veien obligats a oferir els seus béns i serveis a un amo capaç de garantir-los la seua seguretat.Per això cada senyor tenia un exèrcit propi. Hem de distingir, però, entre el jurament que fidelitat que feia un serf -que jurava de mantenir-se fidel en la defensa de la vida, del cos, de la ment i de l'honor del senyor, d'aquell altre senyor que passava a convertir-se en vassall del primer per una conquista o herència, etc. Carlemany preveu en un seu capitular, algunes excepcions segons les quals quedava anul.lat el jurament de fidelitat. Es deixava de ser vassall d'un senyor:

-si el senyor l'havia volgut vendre com a esclau. -si el senyor atemptava contra la vida del vassall. -si el senyor deshonrava la dona del vassall. -si el senyor intentava matar el vassall. -si el senyor havia faltat a la seua obligació d'ajudar el seu vassall. Si el vassall no havia complit les seues obligacions cap al seu senyor, aquest podia expoliar-lo per confiscar-li tots els seus béns. Aquesta mena de relació de vassallatge és semblant a la que, en la poesia trobadoresca, el trobador manté cap a la seua senyora. Molt sovint, el trobador no comprèn com, mantenint-se en tot fidel a la seua dama, aquesta -mala feudatària- l'ignora o el menysprea. L'heretgia albigesa. Durant l'etapa d'esplendor de la cultura trobadoresca, es va desenrotllar a Occitània la doctrina càtara, segons la qual al món hi ha dos principis incontrolables, el bé i el mal, Déu i el dimoni, aquest darrer creador de la matèria. Crist és un àngel enviat per Déu per a ensenyar als homes el camí del cel, però la seua passió no ens ha redimit i és necessari que cadascú se salve a ell mateix practicant la doctrina dels purs (que això vol dir "càtar" en grec) que implica el menyspreu del cos, el refús del matrimoni i tota relació sexual i el consum de certs aliments. Aquesta doctrina tenia molts adeptes a la ciutat d'Albi. El papa Innocent III decretà herètica la doctrina càtara o albigesa i organitzà una Croada contra Occitània. El comandament dels exèrcits correspongué al francés Simó de Montfort. El resultat fou la destrucció del moviment càtar,la dispersió dels seus adeptes, i una repressió molt forta, que determinà finalment el domini de França sobre Occitània(1208-1229).

LXXIV Tartarassa ni vòutór (Pèire Cardenal) I Tartarassa ni vòutór No sent tan leu carn pudén Quom clerc e prezicadór Senton ont es lo manén. Mantenen son sei privat, E quant malautia-l bat, Fan li far donassïó Tel que-l paren no-i an pró.

RESUM: Monjos i capellans són animals de rapinya com corbs i voltors.Quan algun malalt mor, s’ho fan de manera que done la seua herència a l’Església. I els parents, que es conformen amb un rosegó de pa.

III Saps qu'endeven la ricor De sels que l'an malamen Venra un fort raubador Que non lur laissara ren: So es la mortz, que-ls abat, C'ab catr'aunas de filat Los tramet en tal maízo Ont atrobon de mal pro.

RESUM: Als que s’enriqueixen amb males arts, la Mort els castiga. Embolicats amb un pobre sudari, els envia allà on els cucs els devoraran eternament.

IV Hom, per que fas tal follor Que passes lo mandamen De Dieu, quez es ton senhor E t'a format de nïen La trueia ten al mercat Sel que ab Dieu si combat: Que-l n'aura tal guizardo Com ac Judas lo fello

RESUM: Boig,¿com t’atreveixes a incomplir els manaments del Senyor, que et va crear del no-res? Si fas això, et comportes com un porc i rebràs el mateix premi que rebé Judes, el traïdor.

ACTIVITAT 1.Indica el tema i les parts d’aquest poema. 2.Fes-ne un resum d’unes 10 línies.En prosa, naturalment. 3.La mètrica i els recursos literaris. ¿A quin gènere pertany?