L experimentació catequística actual a Itàlia

L’experimentació catequística actual a Itàlia Barcelona, 3 de juliol del 2010 A Itàlia, des de fa una quinzena d’anys es realitza una experimentació ...
0 downloads 0 Views 167KB Size
L’experimentació catequística actual a Itàlia Barcelona, 3 de juliol del 2010

A Itàlia, des de fa una quinzena d’anys es realitza una experimentació per a fer més eficaç l’activitat catequística, activitat que sovint resulta decebedora en els resultats en relació amb les energies esmerçades. Abans de parlar de les diverses experiències, fent alguna simplificació, crec important de recordar les línies essencials del projecte que orienta ara com ara la praxi catequística italiana. 1. EL DOCUMENTO BASE I EL CATECISME PER A LA VIDA CRISTIANA L’Església italiana en el post-Concili, per tal d’oferir una resposta adient als creixents problemes de l’àmbit pastoral, va elaborar un projecte catequístic centrat en el Documento Base,1 fruit de la reflexió i experimentació a càrrec del moviment de renovació catequística, que tingué el mèrit d’indicar les línies guia que han incidit majorment sobre l’evangelització i sobre la catequesi de l’Església italiana.2 El moviment de renovació catequística (RdC) té el mèrit d’haver creat un model de «Catechismo per l’iniziazione cristiana», que és el punt de referència per a l’elaboració dels itineraris d’iniciació cristiana (IC).3 Ell mateix és pensat precisament en termes d’itinerari.4 El Catechismo per l’iniziazione cristiana dei fanciulli e dei ragazzi (1991) és encara considerat una vàlida eina de treball.5 Malgrat els innegables mèrits, tanmateix, el document manifesta uns límits, evidenciats pels canvis socioculturals esdevinguts respecte a la situació inicial. Els “retards” o els incompliments més vistosos han estat ja assenyalats per la Lettera di riconsegna del RdC de l’any 1988.6 Els 1

CONFERENZA EPISCOPALE ITALIANA (CEI), Catechismo per la vita cristiana, vol. 1. Il rinnovamento della catechesi (RdC), Roma, Edizioni Conferenza Episcopale Italiana, 1970. 2 Cf. P. DAMU, Appunti sul cammino della catechesi in Italia dal “Documento Base” alle “Note” sull’iniziazione cristiana. Istanze, problemi aperti e prospettive, dins “Catechesi” 73 (2004) 1, 8-15. La validesa i els límits del Documento Base han estat novament presos en consideració en el document de la Commissione Episcopale per la Dottrina della Fede, l’Annuncio e la Catechesi, Annuncio e catechesi per la vita cristiana. Lettera alle comunità, ai presbiteri e ai catechisti nel quarantesimo del Documento di base “Il rinnovamento della catechesi”, 4 abril 2010, Leumann (TO), Elledici, Collana “Documenti della CEI” núm. 120, 2010. 3 És preciós el treball de recollida del material publicat sobre el catecisme per a la IC d’infants i nois contingut dins Ubaldo GIANETTO, Catechismi CEI. Raccolta bibliografica 1967-2002, 3ª ed. corretta e integrata a cura di Joseph GEVAERT, Roma, Pro manoscritto, 2002, 38-76. 4 Roberto LOMBARDI, «I catechismi per l’iniziazione cristiana e il progetto catechistico italiano», dins CANOBBIO DALLA VECCHIA – TONONI (a cura di), Iniziazione cristiana, 221-263. 5 IC/2, 34. Ja la Nota per a l’acolliment i l’ús del catecisme afirmava: «La catechesi di iniziazione deve svolgersi secondo le linee del rinnovamento della catechesi nella Chiesa italiana e secondo la proposta dei nuovi catechismi»: UCN, Il catechismo per l’iniziazione cristiana dei fanciulli e dei ragazzi, del 1991, núm. 6g. Tal perspectiva, però, sembla ser abandonada per les recents opcions de l’episcopat italià; cf. Luciano MEDDI, Catechismi e iniziazione, dins “Settimana” (2005) núm. 16, 5; l’article recull sintèticament la intervenció de Ciro Sarnataro en el 5° Seminario di Studio dell’AICa celebrat a San Giorgio al Cremano (NA). 6 Entre aquests els més rellevants poden ser considerats: la falta de recepció “a la base” de la responsabilitat de tota la comunitat en el desenvolupament de la catequesi; l’insuficient pes atribuït al problema avui vital del “primer anunci” i, per consegüent, l’excessiva responsabillitat que s’ha carregat a la catequesi, obligada a portar tot el pes de l’evangelització i de la iniciació cristiana; a nivell de finalitats de la catequesi, l’opció de privilegiar la línia kerygmàtica i la instància “veritativa” de la qual deriva una catequesi pensada sobretot com a ensenyament; la inadequació per a

1

“èxits” d’aquest model, que –convé notar-ho– malgrat la seva precarietat garanteix encara una àmplia participació de la gent en l’Església, manifesten uns límits preocupants: falta de pertinença i de col·locació eclesial; manca d’interiorització i permanència de la dissociació fe-vida; socialització religiosa molt baixa i allargament també en l’edat adulta de la interpretació antropomòrfica i ingènua de la imatge de Déu; poc desenvolupament de l’habilitació a viure la vida cristiana.7 I així, l’endemà de l’acabament de l’edició definitiva del “Catechismo per la vita cristiana” (1991-1997),8 els bisbes senten l’exigència de promoure una reflexió sobre la iniciació cristiana, la qual anirà seguida de la posada en marxa d’una experimentació en algunes diòcesis italianes.9 2. LES EXPERIÈNCIES Per a promoure el procés serveixen tres “Note pastorali”10 que indiquen continguts, finalitats i modalitats d’un itinerari d’IC que meni a la maduresa de fe i que reculli, per dir-ho així, el “testimoni” del moviment de renovació catequística per tal de tirar-lo endavant amb esperit de continuïtat i alhora de renovació,11 de tal manera que s’afrontin de manera adient els reptes i els estímults provinents del temps present.

expressar la pedagogia de Déu en la “traditio-redditio” que, de manera analògica, reflecteix la naturalesa de “doresposta”, pròpia de la revelació divina; l’atenció limitada a la realitat cultural com a “lloc” en què Déu actua i a través del qual es revela; com també és poc present el tema de la inculturació de l’evangeli i insuficient la relació entre missatge cristià i realitat social, política i econòmica; cf. L. SORAVITO, Il progetto catechistico italiano e i catechismi dell’iniziazione cristiana riletti alla luce delle nuove intuizioni emerse dalle ultime Assemblee dei vescovi, dins “Orientamenti Pastorali” 53 (2005) 5-6, 56-74. 7 Cf. L. MEDDI, Il rinnovamento dell’iniziazione cristiana dei ragazzi: i punti discussi, dins “Orientamenti Pastorali” 53 (2005) 5/6, 96-97. 8 Les indicacions per a un correcte ús dels textos adreçats a infants i nois són contingudes dins UFFICIO CATECHISTICO NAZIONALE (UCN), Il Catechismo per l’iniziazione cristiana dei fanciulli e dei ragazzi. Nota per l’accoglienza e l’utilizzazione del Catechismo dei fanciulli e dei ragazzi, Leumann (TO), Elledici, 1991. 9 Per a una primera presentació i balanç de les noves iniciatives, cf. Esperienze nuove di iniziazione cristiana, dins “Notiziario dell’Ufficio Catechistico Nazionale” 34 (2005) 3, 7-196. És encara aviat per a una valoració objectiva i cal ser prudents: «E’ un movimento largo, diffuso, sotterraneo. Rispetto a questo movimento di cambiamento è difficile operare un discernimento, perché i dati sono ancora troppo frammentati e le esperienze troppo giovani»; E. BIEMMI, L’iniziazione cristiana in Italia tra cambiamento e tradizione, dins “La Rivista del Clero Italiano” 86 (2005) 9, 611. 10 CONSIGLIO EPISCOPALE PERMANENTE DELLA CONFERENZA EPISCOPALE ITALIANA, L’iniziazione cristiana. 1. Orientamenti per il catecumenato degli adulti, 30 març 1997; 2. Orientamenti per l’iniziazione dei fanciulli e dei ragazzi dai 7 ai 14 anni. Nota pastorale, 23 maig 1999; 3. Orientamenti per il risveglio della fede e il completamento dell’iniziazione cristiana in età adulta, 8 juny 2003. Per a una sintètica presentació dels documents, vegeu, per exemple: G. BIANCARDI, Per una carta d’identità delle tre “Note” della CEI sull’iniziazione cristiana, dins “Catechesi” 73 (2004) 1, 16-22; G. CRAVOTTA, Come si diventa cristiani. Le tre note della CEI sulla iniziazione cristiana, dins “Itinerarium” 13 (2005) núm. 29, 183-210. 11 Sobre la relació entre els dos projectes (sobre llur continuïtat/discontinuïtat; natural evolució o “traïció” de les instàncies), existeixen valolracions de sentit oposat. Sembla que hom pot compartir, a aquest propòsit, les reflexions de C. SARNATARO, «L’iniziazione cristiana delle nuove generazioni. Dal Catechismo della CEI alla Guida per l’itinerario catecumenale», dins ASSOCIAZIONE ITALIANA CATECHETI, Formazione e comunità cristiana. Un contributo al futuro itinerario, (a cura di L. Meddi), Roma, Urbaniana University Press, 2006, 157-175. L’A. defensa la bondat de les instàncies del projecte catequístic i, fonamentant-se en el parer d’altres autoritzats estudiosos, afirma que l’actual situació crítica depèn fonamentalment de la parcial i imperfecta recepció d’aquella impostació; cf. Ibidem, 168. En perspectiva de continuïtat evolutiva entre els projectes sembla col·locar-se també el recent text de l’UCN, La formazione dei catechisti nella comunità cristiana. Formazione dei catechisti per l’iniziazione cristiana dei fanciulli e dei ragazzi, del 4 juny 2006, en el qual es llegeix –entre altres coses– que «il progetto catechistico italiano […] trova pieno sviluppo nelle tre note del Consiglio episcopale permanente in attuazione del RICA» (núm. 12), i que «la proposta è di proseguire il rinnovamento avviato negli anni post-conciliari ed espresso dal documento di base» (núm. 11).

2

Sobretot la segona “Nota” adquireix rellevància en el sentit que el text confia al Servizio nazionale per il catecumenato la tasca de «preparar un instrument detallat per a realitzar de manera fàcil i rica els itineraris indicats» (núm. 57). Ve a continuació la Guida per l’itinerario catecumenale dei ragazzi (2001), les indicacions de la qual es retroben en les diverses experimentacions que neixen en tot Itàlia, a diferent nivell.12 2.1. Principals adquisicions en les experimentacions Diversos elements ja van ser indicats en la ponència d’ahir al matí. Aquí recullo simplement les dades més significatives, altrament indicades ja en la “Nota” que presentava el catecisme dels infants i dels nois, 13 però convertides després realment en operatives mitjançant l’experimentació:14 -

la responsabilitat compartida a nivell organitzatiu: hom s’adona que és indispensable una pastoral integrada i es treballa habitualment per mitjà d’equip; les experiències es valen d’una lògica projectual contra formes d’improvisació (ample espai a la “lectura” de la situació i a la implicació del major nombre de col·laboradors);

-

la sensibilitat missionera, fins i tot quan hom s’adreça a persones que demanen simplement els sagraments; aquesta sensibilitat apareix també en l’opció del RICA com a document de riferència i en la comunicació dels continguts, que resulten essencialitzats, proposats en el vessant kerygmàtic i en l’estil narratiu;

-

la IC he de posseir una seva dimensió comunitària; la parròquia és el lloc ordinari i privilegiat per a la transmissió de la fe;

-

la implicació activa i responsable de la família dels infants i nois, sabent que els pares són els primers i principals educadors dels fills en la fe; hom els ajuda a redescobrir/descobrir una fe adulta amb vista al testimoniatge als seus fills;

-

la consciència que infants i nois tenen una personalitat evolutiva autònoma i són interlocutors actius de la relació educativa;

-

la formació a la globalitat de la vida cristiana; el recorregut iniciàtic, a través d’una proposta formativa global i gradual, té la finalitat d’introduir els infants i nois en les dimensions fonamentals de la vida cristiana;

-

una pluralitat d’experiències, implicadores i actives, relacionades orgànicament entre elles a través d’una seriosa programació dins un itinerari progressiu que impliqui infants i nois, els seus familiars i l’entera comunitat;

-

una articulació unitària i per etapes successives i graduals, cadascuna amb una pròpia originalitat i fesomia espiritual, amb propis accents i signes particulars;

-

valoració de l’any litúrgic i, sobretot, del diumenge;

-

el paper insubstituïble d’acompanyament dels educadors, a l’interior de la comunitat cristiana: pastors, pares, catequista / equip de catequistes, padrí.

12

Vegeu, per exemple, el recull d’experiències presentat al 34° Convegno Nazionale dei Direttori UCD i contingut en el “Notiziario dell’UCN” 34 (2005) núm. 3. L’UCN ha recollit tota la documentació de la revista en format PDF a partir de l’any 1996 a la pàgina web de Chiesa Cattolica Italiana. 13 Cf. UCN, Il catechismo per l’iniziazione cristiana dei fanciulli e dei ragazzi, Leumann (TO), Elledici, 1991, núm. 8. 14 Per als aprofundiments sobre l’experimentació, remeto al text de Cettina CACCIATO INSILLA, L’iniziazione cristiana in Italia dal Concilio Vaticano ad oggi. Prospettiva pedagogica-catechetica, Roma, LAS, 2008. El text conté un recull bibliogràfic gairebé exhaustiu i una acurada descripció de les principals noves realitzacions catequístiques a Itàlia.

3

Queden algunes polaritats: l’obligatorietat / proposta lliure de les noves esperiències; programació/flexibilitat a l’hora d’engegar i monitoritzar les experimentacions; família/comunitat: la família és el punt de referència central però no exclusiu, en el sentit que la comunitat és més i va més enllà de la família, sobretot quan aquesta és absent o no és capaç d’assumir les responsabilitats educatives; nois/adults, subjectes, uns i altres, que cal salvaguardar. 2.2. Descripció d’algunes experimentacions A nivell nacional, hi ha hagut les publicacions de diverses editorials que han sostingut l’esforç de renovació. A nivell particular, algunes realitats locals han pres opcions que han implicat la diòcesi sencera, mentre que altres han afavorit l’experimentació en les distintes parròquies. Aquí cito solament algunes experiències, a parer meu simptomàtiques d’opcions significatives i, en qualsevol cas, que són considerades “bones pràctiques” i que estan tenint una discreta difusió. 2.2.1. Catecisme sí – Catecisme no El Progetto Magnificat (2001) es posa en continuïtat amb el catecisme i en fa una relectura en termes pedagògics. -

-

La proposta segueix cinc coordinades: Un ritme de la trobada que intenta excloure les excessives pauses i superar l’avorriment. Una proposta que valori tota l’amplada i la riquesa de l’acte catequístic. La creació d’un clima autènticament litúrgic i espiritual. Es proposa una catequesi que elevi la vida espiritual a través de l’aprenentatge dels símbols litúrgics, les celebracions, la iniciació a la pregària. La segona part de la guia proposa també idees i programes per a almenys tres recessos a organitzar amb els infants. L’ús del text de catecisme oficial proposat pels bisbes. La implicació de la família.

La guia és un autèntic “mapa” de la trobada que permet al catequista de moure’s segons un itinerari que, en moments successius, té en compte tots els components de l’acte catequístic: - Escoltar la vida. Moment antropològic. És el moment de l’engegada. Té per finalitat estimular l’interès, posar en relleu, observar, constatar, provocar. Sobretot, demostrar que la dimensió religiosa forma part de la vida quotidiana, no és “una cosa de més” d’escàs interès pràctic. - La bona notícia. Moment kerigmàtic. És el moment de l’anunci, del coneixement que es transmet, de la proposta. Déu ens parla. La catequesi ha d’arrelar-se en la paraula de Déu. Estretament lligada al moment kerigmàtic, hi ha la necessitat de portar els infants i els nois al descobriment de la Bíblia, que ha de ser coneguda, no com un recull d’antigues narracions, sinó com a lloc de trobada amb un Vivent. - Entendre. Moment teològic i explicatiu. Té per finalitat afavorir el contrast, verificar, avaluar, implicar, orientar, experimentar. Cal entendre per què Déu respecta la nostra intel·ligència. Com a conseqüència, és necessari un moment mnemònic. Quin sentit tindria no recordar allò que s’ha après?

4

-

-

Celebrar. Moment litúrgic i celebratiu. És el moment de l’agraïment i de la tendresa envers Déu, per donar-li gràcies del do de la seva Paraula i de la seva presència. És també el moment de la invocació i de la participació vital en el misteri. Aquest moment no hi pot faltar mai. Decidir. Moment de la decisió moral. Hom porta els infants a decidir-se, escollir, fer-se disponibles, comprometre’s, actuar, testimoniar. La fe es viu en la vida diària. En família. La implicació de la família. Cada trobada acaba amb algunes indicacions concretes per a continuar en família el tema de la trobada catequística. El Progetto Emmaus (2007), en canvi, es posa en absoluta discontinuïtat amb el catecisme.

En són destinataris els catecúmens entre els 7 i els 14 anys i llurs coetanis que han rebut el baptisme però que han de completar el recorregut d’iniciació cristiana. El recorregut proposat15 s’inspira en les lògiques del catecumenat, una institució eclesial activada per a esdevenir cristians, lloc d’escolta i de diàleg, camí gradual i progressiu, en què la persona canvia i l’Església es deixa interpel·lar i es renova. Es proposa, no un curs (en italià, corso), sinó un recorregut (en italià, percorso), en què es fa aprenentatge de vida cristiana: s’aprenen les nocions bàsiques de la fe, es fan experiències personals i comunitàries de vida cristiana, hi ha celebracions i ritus per a trobar Jesucrist. El recorregut requereix la implicació de la família i de la comunitat que predisposa un grup de referència, amb un acompanyant que actua preferiblement en equip i que segueix tant els infants com les seves famílies. L’objectiu que es proposa no és exclusivament la preparació als sagraments sinó a la vida cristiana que neix del sagrament celebrat. També per això, l’edat ja no és un criteri determinant, sinó que la maduresa és avaluada en un recorregut per etapes concloses en elles mateixes si bé estretament relacionades l’una amb l’altra. No és un camí cíclic sinó un camí progressiu, per etapes, que es mou des del més senzill fins al més complex. El punt de referència ja no és el catecisme sinó la Bíblia i en particular l’Evangeli. 2.2.2. Obligació vs. gratuïtat Em limito a presentar aquí el “Metodo a quattro tempi”,16 elaborat a la diòcesi de Verona, pel fet que apareix molt diferent dels altres en la impostació i perquè requereix –si es vol aplicar– un radical canvi de mentalitat a l’hora de fer la catequesi. Aquest mètode no va néixer en un despatx, sinó que fou elaborat a partir de l’observació d’algunes experimentacions realitzades en algunes parròquies de la diòcesi: són temptatives, dutes a terme amb formes diverses i amb accents diferents, per tal de reformular la IC dels petits, sortint de l’esquema escolar, implicant els pares i valorant el diumenge. Després d’haver seguit i verificat aquestes experiències, la Delegació de Catequesi (a Itàlia, Ufficio Catechistico) va decidir provar de reformular la manera tradicional de fer catecisme segons aquest mètode, que més que un mètode és un nou horitzó on col·locar el camí de la IC. Tot plegat va partir de la constatació que la nostra praxi actual de la IC, de fet, no inicia.

15

Una síntesi és presentada dins http://www.mistagogia.netfirms.com/newpage43.htm Maurizio VIVIANI, Cambiar la iniciación cristiana a un estilo de primer anuncio. La experiencia del “método a cuatro tiempos” de la diócesis de Verona (Italia), dins Equipo Europeo de Catequesis (EEC), La conversión misionera de la catequesis. Relación entre fe y primer anuncio en Europa, Madrid, PPC, 2009, 125-143.

16

5

A partir de la reflexió del magisteri eclesial i de les instàncies catequístiques d’aquests darrers anys, aquest mètode intenta assolir alguns objectius que en el sistema tradicional queden una mica a l’ombra: - recuperar el paper central de la família en la comunicació de la fe, ajudant els pares a redescobrir una fe adulta amb vista al testimoniatge als seus fills; - valorar més bé el Dia del Senyor i l’Any Litúrgic a l’interior del camí d’iniciació; - afavorir el pas del catequista individual a un equip i fer-hi interactuar majorment la comunitat cristiana; - oferir als infants una experiència (no una lliçó!) de catecisme que es pugui viure per temps i maneres, sortint de la impossible constricció de la mitja horeta després de l’escola. En la pràctica el camí de la IC ve a articular-se per a cada any, segons unes etapes mensuals, ritmades d’acord amb aquesta distribució setmanal: 1. Trobada dels pares: consisteix en una proposta de redescobriment de la fe per part dels adults. A més, suggereix com comunicar en família el que ha madurat en el grup. Cada mes ve adreçat així als pares un itinerari “transformatiu” (no una sèrie de conferències!) ritmat sobre les etapes del catecisme dels seus fills. 2. Trobada en família: amb l’ajut d’algunes simples propostes i materials, se sosté la temptativa d’ajudar els pares a testimoniar la fe als fills, incloent-hi comentaris explícits de diàleg, de pregària, d’experiències. 3. Trobada dels infants: és col·locada en un moment distès (el dissabte al matí o en un altre horari a acordar) que suposa un parell d’hores: - abans de tot, per tal de poder viure un acolliment decent; - després, per tal de donar un espai als infants per a compartir el que han viscut en família; - finalment, per a una animació gestionada pels catequistes i per a una pregària. Aquesta trobada s’obre a l’eventual presència-intervenció del rector, de pares voluntaris (estables o per rotació), de joves, de ministres de l’eucaristia, d’avis o d’altres figures que facin equip amb els catequistes i duguin la seva contribució “carismàtica” específica (caritativa, musical, lúdica…). L’experiència ens suggereix que aquest moment dels infants és oportú doblar-lo amb un altre de tipus sintètic, que faci el resum a final d’etapa: és en la pràctica un “dietari de bord” (què m’ha agradat d’aquesta etapa, què he descobert de nou…). 4. Diumenge: idealment es fa el diumenge al matí, aproximadament una hora abans de la celebració de la missa (pot també alternar amb algun dissabte a la tarda o diumenge a la tarda, previ acord amb els pares; és útil de fer un calendari anual!). Els pares es retroben, guiats pel rector o catequista, per tal de verificar l’experiència viscuda en família i per tal d’aprofundir les qüestions obertes. Els infants mentrestant preparen o una pregària, o un gest, o un signe per a reexpressar dins la missa alguna cosa del camí fet en l’etapa implicant-hi l’assemblea. A la base del mètode hi ha diversos criteris guia: Un criteri de fons és el de posar al centre les famílies i no solament els infants, privilegiant els adults a partir del seu paper de pares: per això els és proposat un camí de fe ritmat sobre la IC dels fills (i no, per exemple, sobre la catequesi d’adults…). S’ha mirat d’enfocar els passatges fonamentals de cada any, segons un criteri d’“essencialització” que procuri adreçar-se a grans i xics en un horitzó de “primer anunci”. Per aquest motiu, no es requereix cap “condició” (si un pare no ve, res de primera comunió al seu fill!) i l’experiència és proposada en un clima de total gratuïtat. També els infants els pares dels quals fan l’opció de no adherir-s’hi, poden venir al catecisme quan és previst el moment per a 6

ells (que funciona igual, si bé al mínim, òbviament!). De tota manera, s’ha demostrat cronomètricament que també així els infants no són penalitzats, perquè no fan pas menys catecisme, sinó que en fan de més per quantitat i qualitat. Als infants no els podem demanar d’aguantar el catecisme setmanal fet per força després de l’escola i potser abans d’altres activitats: és cosa bona i justa crear per als infants espais “humans” de trobada de debò, d’escolta de debò, de diàleg de debò, d’experiència de debò (n’hi ha prou de pensar què significaria alguna vegada fer sortir els nostres infants que es preparen per a la primera comunió amb un ministre de l’eucaristia d’algun avi!; són experiències impossibles de viure en la mitja horeta de la tarda). Ens ha semblat fonamental no perdre la presència i la funció dels catequistes (potser en alguna experimentació han estat massa redimensionats, insistint exclusivament sobre el paper dels pares, els quals són, en canvi, cridats a ser abans que res testimonis). A ells els és oferta la formació proposada en el laboratori de l’any corresponent, precisament per a ajudar-los en aquest redescobriment i reformulació de la fe, i per a no deixar-los sols en el pas de catequistes només d’infants, a companys de viatge també dels seus pares. El moment celebratiu dominical ens sembla de particular valor, perquè permet d’inserir-se en el recorregut de l’any litúrgic (solemnitats i temps forts). Un segon aspecte preciós d’aquesta opció ens sembla el d’aconseguir una mica més sovint proposar moments comunitaris festius en el Dia del Senyor, no solament limitats a la missa, sinó també a experiències de compartició i fraternitat que el fan viure també com a Dia de la Comunitat (“Després de missa ens quedem a dinar junts entre famílies? La parròquia prepara una part de l’àpat i després es comparteix el que es porta de casa.”). En aquests recorreguts, s’insisteix amb força que els sagraments són “al llarg del camí” i no pas la “meta” del camí: aquesta meta és la maduresa cristiana relativa a cada edat, tant de petits com de grans. Tenint en compte una fase de transició i la forta socialització religiosa de la nostra diòcesi, es mira de no impedir a ningú la celebració dels sagraments (mentre no es renovi la praxi baptismal, és pràcticament impossible!), proposant, però, un seriós camí de fe per a qui vol, adaptant-se, naturalment, a les possibilitats reals de la gent. 2.3. Catequesi familiar Una de les experimentacions més articulades i orgàniques és la proposada per la diòcesi de Trento, que duu per títol “Lo racconterete ai vostri figli” (el material auxiliar va ser completat l’any 2007). El projecte implica la diòcesi sencera i preveu l’estreta col·laboració de la Delegació Diocesana de Catequesi (Ufficio Catechistico Diocesano) i el Centre de Pastoral Familiar. Objectiu fonamental és el d’implicar els pares en el camí d’IC dels fills: a ells va adreçat el projecte. L’acció catequística s’orienta prioritàriament a les famílies i després als infants segons dues categories, monitoritzades pels acompanyants del projecte: -

la catequesi amb la família: preveu diverses formes de catequesi amb tots els qui es preparen per al matrimoni: la catequesi mistatògica amb joves parelles, la catequesi per als pares que demanen el baptisme per als fills i la catequesi amb els pares els fills dels quals continuen en el camí d’IC. Aquí hi ha els animadors del grup dels pares i els catequistes de la IC dels infants;

-

la catequesi de la família. Els pares són implicats com a responsables de l’educació dels fils, en la vida diària familiar però també en moments significatius per a la maduració de la fe com són el do dels sagraments, l’educació de la consciència i la pregària. 7

No es preveuen escaiences sacramentals, però sí la possibilitat de viure-les durant la Vetlla Pasqual. L’estil formatiu dels pares pot ser de tres tipus: -

previ, és a dir, adreçat a fer-los viure un recorregut formatiu abans d’iniciar la catequesi amb els fills;

-

concomitant, si el seu recorregut es realitza paral·lelament a les trobades projectades per als infants amb una freqüència variable i acordada conjuntament;

-

concomitant i encreuada, si algunes trobades es fan separadament i altres conjuntament amb els respectius fills.

Els itineraris proposats no van lligats ni a l’edat dels fills ni a les escaiences sacramentals, i es desenvolupen en cinc etapes anuals, la primera de les quals és comuna a les dues tipologies de recorregut: “llaurar”, “sembrar, “regar”, “germinar”, “donar fruit”, que preveuen moments específics per a pares i infants, a més de trobades comunes. Els itineraris tenen dos moments: el primer moment correspon al primer any i intenta desvetllar en la família la responsabilitat de l’educació de la fe i suscitar la necessitat d’un redescobriment o d’un seriós aprofundiment. El segon moment és constituït per quatre anys de recorregut. En les trobades es valora la dinàmica dels petits grups. La trobada preveu una realització de sis moments: “acolliment”, “entrada en l’argument”, “aprofundiment del tema”, “retorn a la vida”, “més enllà de la trobada” amb el lliurament de fitxes de reflexió; i, finalment, la “verificació”, amb la compartició de les experiències viscudes a nivell personal i familiar.

8