Karl Marx El Manifest Comunista

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Primera arrel del pensament de Marx La concepció dialèctica del materialisme M a r x s ' o p o s a a una f il o s o f ia i d eo l ò g i c a (en el sentit de falsa consciència) i a b s t r a ct a . Su s t ent a u na p o s ic i ó m a te r ia l i s t a. P en s a l a r ea l i ta t c o m e l pr o c és co ncr et de l a p r o d uc c i ó .

2

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme Explicació de la realitat en termes de matèria en moviment.

3

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme En l'àmbit filosòfic, s'oposa a: I de al i s m e: L a m a tè r ia é s un p r o d uc te de l a m ent . Es pi r itu a l is m e: És i m p o s s i bl e r ed ui r l ' es p er i t a m a tèr i a .

4

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme Front l‘Idealisme, afirma: N o m és hi h a s ub s tà nc i es co r pò r ie s .  El m ó n na t ur a l p o t s er e x p li c a t a p ar tir de s í ma t eix N o c a l a cu di r a c a p pr i n ci p i tr a ns ce nd en t (c o m ar a, d éu).

5

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme Front l‘Espiritualisme: D ef ens a l ' at ei s m e C o ns i de r a la v i da a ní m ic a i l a c o nd uc ta hum a n a, n o c o m m an i f es t ac i o ns d ' una s up o s a da s ub s tà nc ia e s p i r i tua l , s i nó c o m m a ni f es ta c io n s de l co s , p a r ti c ul a r m en e n t d el c er v el l .

6

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme de Marx

No consisteix en la simple afirmació “ tot és matèria”. S'oposa: a l ' id ea l i s m e d e H eg e l . a l m a ter i a l i s me d el s eg l e X V III .

7

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme de Marx Contra el materialisme del segle XVII

C o n tr a e l ma te r i al i s m e m ec a ni c is ta : P er qu è m a nc a de c a r à ct er d i a lè c ti c i h is tò r ic a tè s qu e r e du ei x l a m at èr i a a l l ei s m ec à ni q ues .

8

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme de Marx Contra el materialisme del segle XVII C o n tr a e l ma te r i al i s m e d e F eu er b a ch : P er qu è c o ns i de r a l a r ea l it at c o m o b je c te d e co n tem p l a ci ó . Si el p ens a r és p o s ter i o r a l' és s er , i l e s i d ees , pu r “ r ef l ex ” de l a r ea l it at , l' h o m e és un és s e r p as s iu –c o nt em p la t iu , i l a N at ur a l es a i l' h o m e r e s t en e s ci nd i ts .

9

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme de Marx És impossible separar la Naturalesa i l' home . L ’ ho me no é s u n é s s er co n tem p l a ti u é s u n és s e err ac ti u, qu e t r a ns f o r m a l a N a tu r a l es a. ( co ntr a F eu er b ac h) , L a N a tur a l es a “ r ea l ” és l a N at ur a l es a tr an s f o r m a d a pe r l ' h o m e i , p er ta nt, i nt r o d uï da en l ' e s de v en i r hi s tò r i c ( co ntr a el m e ca n ic i s m e ). 10

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Materialisme de Marx És el concepte de praxi el que li permet superar la contraposició idealisme-materialisme (clàssic). Aquest materialisme ha estat anomenat “humanisme”. L a r e al i ta t és e l m ó n hu m an i tz a t p el tr eb al l h um à .

11

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Punt de partida a) Dialèctica (mètode dialèctic de Hegel). b) Teoria de l'alienació religiosa de Feuerbach. c) El “mètode inversor” de Feuerbach.

12

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica Teoria que accepta: El c a nv i L a c o n tr a di c ci ó L a r a c i o na l i ta t d el c a nv i L a i nt er p r et ac i ó no f r a g m en ta r ia d e la r e al ita t

13

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica

Concep el moviment com una categoria fonamental de l'ésser. L a r ea l i ta t es tà s o tm es a a l ’e s d ev en ir i a l a hi s tò r i a . Q u i n o c ap te un o bj ec te e n t er m es d e l a s eu a c o n s t r uc ci ó h is t ò r i ca , n o c o m pr end r à b é ta l o b je ct e.

Accepta el canvi 14

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica

El canvi té el seu origen en l'existència de contradiccions en el si mateix de les coses; La realitat ( N a tur al e s a i m ó n hum à o h is tò r ia )

és l'àmbit on es dóna el conflicte.

Accepta la contradicció

L es di s ti nt es c o ns tr u cc i o ns s o c ia l s s ó n co ns eq üèn ci a d el s c o n f l i ct es en tr e l e s c l a s s e s s o c i a ls a nt a gò n i qu es .

15

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica El canvi no és un moviment caòtic H i ha un o r d r e r ac i o na l en el d es e nv o l u pa m en t d e l a r e al i ta t.

Accepta la racionalitat del canvi 16

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica L'esquema més abstracte de tot canvi: T es i : a f i r m a c ió d ' una r e al i ta t. A nt í tes i : ne g ac i ó d e l a r ea l i ta t a nt er i o r . Sí nt es i : i nte gr ac i ó d e l e s d ue s r ea l it at s co ntr a d ic t ò r ie s .

Accepta la racionalitat del canvi 17

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Dialèctica les coses són en la mesura

el que són que:

f o r m en p ar t d e to ts m és am pl i s , p a r ti c i pe n d e r el ac i o ns a m b e l to t ;

 cada objecte real és un cas particular o moment del tot

Interpretació no fragmentària de la realitat 18

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach

Feuerbach rebutja l’idealisme de Hegel perquè deixa intacta la frustració de l' home en la seua realitat natural.

19

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Hegel presenta l' home com la revelació de déu: L ’ h o m e es tà a l ie na t. Q ua n és co ns c i en t q ue e l s e u s er é s una c r ea c i ó d iv in a, s up er a l a s eua al i ena c i ó .

20

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach

Aquesta explicació és una mistificació de la veritat humana.

21

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach La veritat humana la troba amb el “ mètode inversor ”: N o é s l ‘ ho me em a na ci ó d e d éu . És d éu em a na ci ó d e l' h o m e . L ’ h o m e és e l s u bj ec te i dé u el p r e di c at en e l pr o cé s d e p ens a me nt pe l qu a l l' h o m e pr o jec t a e n d éu la s um a d e l e s q ua l i ta ts d e l a s eu a e s p èc i e.

22

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Feuerbach descobreix, en la religió, la clau de l'alienació humana. L ’ h o me de i xa r à d ’es t ar a l i en at q ua n d es p er t e d el s eu s o m ni r el i g i ó s .

23

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Marx Accepta la crítica de la religió de Feuerbach, però, la troba insuficient. N o ex p l i ca l a a l ie na ci ó d e ls h o m e s en l a s eua v i d a p o l ít ic a i s o ci a l .

24

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Marx La filosofia de Feuerbach no proporciona prou elements per ordenar el món a la mesura de l' home en els àmbits de la societat i de la història.

L ' ho m e c o nc r et m an c a d e di m ens i ó hi s tò r ic a . 25

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Marx La filosofia de Feuerbach no proporciona prou elements per ordenar el món a la mesura de l' home en els àmbits de la societat i de la història.

N o f o r m ul a c aap p c r í ti c a d e l a v id a r e al 26

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Marx La filosofia de Feuerbach no proporciona prou elements per ordenar el món a la mesura de l' home en els àmbits de la societat i de la història.

N o f a p r o p o s tes p e r a r ef o r m a r -l a 27

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Teoria de la alienació religiosa de Feuerbach Marx La filosofia de Feuerbach no proporciona prou elements per ordenar el món a la mesura de l' home en els àmbits de la societat i de la història.

P er s u pe r a r l ’a l ie na c ió , pr o po s a l a c o ns c ie nc ia c i ó . 28

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació El mètode inversor de Feuerbach

Per desemmascarar les causes “humanes” de la alienació, Marx aplica el “mètode inversor” a la filosofia política hegeliana.

29

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel En Hegel: La societat civil és l'esfera de les relacions privades entre els homes  h i ha c o ntr a d i cc i o ns i c o nf li c te s .

30

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel En Hegel:

L' Estat té un paper mediador: C o n c il i a e l s i n ter e s s o s p r i v a ts i l ' i nte r ès g ene r a l. S up er a l ' o p o s i ci ó e ntr e s o c i eta t ci v i l ( bu r g es ia ) i v id a p o l í ti c a ( f e ud al i s m e, m o n a r qu ia a b s o l uta )

31

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel En Hegel:

L'Estat és la síntesi superior que conserva al seu si la societat civil (societat burgesa) . En ap a r en ça , Es ta t i s o c i eta t c i v i l es t an s ep ar a ts ; en l a r ea l i ta t, a m b l a s í nt es i, es t an r ec o nc i l ia t s . 32

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: Denuncia la teoria política hegeliana com una mistificació. H e ge l i nv e r tei x l a r e al i ta t:

P o s a l a I d ea c o m s ub jec te de l a Hi s tò r ia q ua n e l s ub jec t e d e l a H i s t ò r ia é s l ' h o m e s o c ia l ; 33

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: Denuncia la teoria política hegeliana com una mistificació. H e ge l i nv e r tei x l a r e al i ta t:

A b s o r b ei x l a s o ci et at ci v il en l ' Es t at at q ua n l ’Es ta t és m a ni f e s t ac i ó d e l a s o c ie ta t c i v i l . 34

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: La filosofia política idealista presenta l'Estat modern com l’essència del fenomen social.

L i a tr i b uei x l a d ef ens a d ' un “ in ter è s uni v er s al ” q ua n d ef en s a e l s i n ter e s s o s p ar t i cu l ar s d e la b ur ge s i a ; 35

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: La filosofia política idealista presenta l'Estat modern com l’essència del fenomen social. P o s tul a l a i nd eep p en dè nc ia d e l' Es ta t m a l g r a t q ue l a c l a s s e do mi n an t l ’ uti l i tz a pe r m a nte ni r l a p r o p ie ta t p r i v a d a i l ' es tr uc tur a s o c i al q ue l i pe r m et c o n s e r v a r l a s eua s up r e ma c i a. 36

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: La presumpta conciliació dels homes en l'esfera de l'Estat mentre es conserven les contradiccions al si de la societat civil és la forma de l'alienació política dels homes

37

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx: L'alienació política amaga que: L a c o n ci l i ac i ó d el s h o m e s e n l a p o l ít i ca é s f i ctí c i a. L es m an ca nc e s s o c i al s t ene n el s eu o r i g en en l ' es tr u ct ur a d e l a s o ci e ta t c iv i l .  L es c au s e s d e la al i ena c i ó hum a n a c a l b us ca r - l es en l a s o c i eta t c i v i l . 38

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de la Filosofia Política de Hegel Marx:

L’anàlisi i la reflexió sobre l'estructura de la societat civil el porta a: C o m p r e nd r e m i l l o r el s p r o b l em es s o c i al s . A b r a ç ar l a c a us a de l pr o le ta r i at .

39

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials

L’ Economia Política clàssica descriu el sistema capitalista com un ordre on cada individu, en la recerca del seu propi interès, contribueix a millorar el benestar general.

40

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials Marx denuncia el sistema capitalista com una creació que els homes contribueixen a produir i que contemplen com un ens estrany perquè:

ev e v o l uc i o na a m b i nd epe nd èn ci a d e l a s eua v o l unt at , 41

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials Marx denuncia el sistema capitalista com una creació que els homes contribueixen a produir i que contemplen com un ens estrany perquè:

d es b a r a ta el s s e us c àl c ul s , 42

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials Marx denuncia el sistema capitalista com una creació que els homes contribueixen a produir i que contemplen com un ens estrany perquè:

c o n di c io n a el s s eus a ct es es i f r us tr a l es s eu es es p er a nc es . 43

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials Marx denuncia el sistema capitalista com una creació que els homes contribueixen a produir i que contemplen com un ens estrany perquè:

 no p r o m o u el p er f ec ci o n am e nt h um à . 44

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials En l'Estat capitalista modern, Marx veu un món: d ' al i en ac i ó , d ' ex p lo ta ci ó d e l' h o m e pe r l ' ho me i d e r ad i c al e s c i s s i ó e ntr e explotadors i explotats.

45

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Comprendre millor els problemes socials La veritat amagada per l’idealisme i l’Economia Política clàssica, és: L a l l ui t a e ntr e l es c l as s es s o ci a l s . L ’ Es t at és un i ns tr um en t d e la c l a s s e d o m i na nt en el d es e nv o lu pa m en t d ' a q ue s t a l lu iitt a. 46

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Abraçar la causa del proletariat

L'emancipació humana vindrà amb l'abolició de: l a p r o p ie ta t pr i v ad a i l a s o c ie ta t b ur g e s a .

47

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Abraçar la causa del proletariat Abolició que s'aconseguirà amb: l ' ac c ent ua c ió de l a l l ui ta en tr e l a b ur g e s i a i el p r o l et ar i a t. l a r ev o l uc i ó p r o l et àr ia f in al .

48

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Abraçar la causa del proletariat

El proletariat era la gran amenaça de la societat burgesa.

49

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Abraçar la causa del proletariat El proletariat és, alhora: R es ul ta t d e l p r o c és d e d ep a up er a c ió d e le s ma s s es en l a s o ci et at b ur g es a .

50

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: Abraçar la causa del proletariat El proletariat és, alhora: Un en de de

g r u p d e d es po s s eï d es q ue, p r end r e c o ns ci è nc ia la s eu a s i tua c i ó i la ne c es s i ta t d e r es o l d r e- la ,

per ser contradictòria amb la condició humana,

es c o ns t it uei x c o m c l as s e s o c i al i a s s u m ei x el s e u p a pe r r ev o l uc i o na r i .

51

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: En la presa de consciència de la situació real es produeix la integració de pensament i praxi.

52

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx: La presa de consciència és la contribució del pensament en l'emancipació dels éssers humans. El és El

c a p d ' a qu es ta em a nc ip a c ió l a f il o s o f i a. c o r , el p r o l et ar i a t

53

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Engels:

Articula la lluita de amb el desenvolupament del capitalisme.

classes econòmic

54

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Engels: Les que eren, per l'economia clàssica, categories naturals i eternes, eren, per Engels, categories històriques corresponents al sistema capitalista dominat per la competència

55

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Engels: La competència determina un sistema anàrquic de producció el qual, amb les crisis econòmiques i el procés de concentració de capital, p r o c és q ue enf r o nt a pr o pi et a r is i p r o l eta r i a t ,

portarà, tot provocant una revolució social, a la destrucció del capitalisme. 56

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Engels:

La revolució comunista proletària esdevindrà amb el desenvolupament propi del sistema econòmic capitalista. 57

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Engels: Per tant, l'estudi de les contradiccions del capitalisme permetrà establir la justificació científica, de la revolució social.

58

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Idees d'Engels assumides per Marx La visió del capitalisme com un sistema econòmic sotmès a crisis periòdiques, les quals arruïnen els xicotets empresaris, el s d el

q ua l s pa s s en a f o r m a r p a r t p r o l e ta r ia t . 59

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Idees d'Engels assumides per Marx

Tendència a la concentració de la propietat.  D es ap a r i c ió de l a cl a s s e m it ja na .

60

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Idees d'Engels assumides per Marx Importància del progrés científic i tecnològic per: R ed ui r l ' es ca s s eta t. P r o d ui r p er s a ti s f e r l e s n ec es s it at s hum a ne s . A b o l i r l a p r o pi e ta t p r i v a d a i p a s s a r a l s o ci a l is m e . 61

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Idees d'Engels assumides per Marx  Marx troba la causa de l'alienació en l'àmbit econòmic. N o m és un a crí ti ca de l 'E co n o m i a P o l í ti c a p er m e tr à c o m pr end r e: L a n at ur a l es a i el d es env o l up a m ent d el c a p it a li s m e. L es f o r c e s q ue c o nd uei x en a l a n ece s s à r i a s u bs t it uc ió d el c a p it a li s m e p el s o c i al i s m e. 62

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx Mostrà que l'Economia Política era una construcció ideològica, la qual amagava: l a d i nà m ic a hi s tò r i c a i l ' aall ien a ci ó d el s h o m e s en el tr eb al l d i ns d el s i s t em a ca p i ta l is ta .

63

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Presentà els economistes com els representants científics d e la burgesia. Adam Smith (1723-1790)

64

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx L'Economia Política legitima l'ordre social dominant; En criticar-la, tracta de destruir una ciència que, amb aparença d'objectivitat, explica el capitalisme, els modes d'obtenció de riquesa tot produint misèria . 65

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

Per fer la crítica de l'Economia Política: U ti l i tz a el m èt o d e i nv er s o r d e F e uer b ac h . C e r ca l e s ar r e l s de l ' a l i ena c ió en l a v id a r e al . C o m p a r te ix a m b H eg el l a v is i ó d e l' h o me c o m u n s e r a c ti u q ue pr o du ei x l a s e ua pr ò p ia v id a m i tja n ça nt el t r eb a ll . 66

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

Tema central : e l tre ba l l a l i e n a n t , el q ua l : r e i f i c a l e s r el ac i o ns s o c i al s , s ub o r d i na l ' h o m e al m ó n de c o s e s qu e el l ha cr ea t i e l s e pa r a de l pr o du ct e d el s eu tr eb a l l i de l s e u és s er v er ta der . 67

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

La crítica de l'Economia Política és una denúncia, tot partint de la problemàtica humanista, des de la qual se la taxa de: o c u lt ar l ' a l i ena c ió bà s ic a d e l ' ho me een n el c ap i ta l i s m e p r es en ta r a qu es t m o d e d e p r o d uc ci ó c o m n ec es s a r i i a c o r d a m b la n at ur a l es a de l ' h o m e i d e l es c o s es . 68

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

El punt de vista de Hegel i el de l'Economia Política coincideixen. EEc c o no m ia P o l í ti ca : al l ò e co nò m ic e s co n ce b ut c o m u na l l ui ta d e l ' ho m e am b el m e di a t r av és d el t r eb al l ; H e ge l : l ' h o me r ea l és u n s er a c ti u q ue p r o du ei x l a s e ua p r ò p ia v i da a m b el tr e ba l l . 69

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

En Hegel, troba una mistificació del procés humà del treball

l a hi s tò r ia heg el i an a d e l ' al i en ac i ó i r ec o n ci l i a ci ó d e l ' h o me es t à r ef er i da a l tr e ba l l m en ta l , a b s t r a cte i es p ec ul a ti u. i s er à e n a qu es t à m b it o n s up er a r à l a f r us tr a c ió . 70

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

En Hegel, troba una mistificació del procés humà del treball

P er Ma r x , ca l t o r na r d el c el e s p ec ul a ti u a l a te r r a d e l a r ea l i ta t hu m an a, i M a r x ho f a am b l a c o nc ep c ió d e l ' h o m e c o m u n és s er de nec es s i ta ts , l a v id a d el q ua l c o i nc id ei x a m b l a s eu a pr o du cc i ó 71

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

En Hegel, troba una mistificació del procés humà del treball

i l a s e ua f r us tr a c ió ca l c er c a r -l a en el t r eb al l s o c i al m i tja n ça nt el q ua l p r o d uei x i r ep r o d u eix l e s c o n di c io n s de l a s e ua v i d a ma t er i a l .

72

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

En Hegel, troba una mistificació del procés humà del treball

P er Ma r x , el tr e ba l l c r ea un m ó n o bj ect i v a t, el q u al , m al g r a t s e r una c r ea c i ó s eua , s e l i o p o s a i s e l ' i m p o s a c o m q uel co m e x ter i o r , d e m a ne r a qu e l i f a p er d r e l a s e ua c o nd ic i ó d e s ub je ct e c a pa ç d e c o nt r o l a r el s eu pr o pi d es tí ; 73

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

En Hegel, troba una mistificació del procés humà del treball

i a q ues ta a l ie na c ió , c o ns ub s ta nc i al a l ' h o m e , e s s u pe r a am b l a pr e ss a d e co n s ci è n ci a q ue aq u es t m ó n o b jec ti u é s em a na ci ó d ' el l m a tei x . 74

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

El treball és alienant per: l a d i v i s i ó d e l tr eb a l l , el s i s tem a d e m e r ca t i l a p r o p ie ta t p r i v a d a ,  S ep ar a e l tr eb a l l ad o r d el s eu tr eb al l , d el s p r o d uc te s d el s eu tr eb al l i d el s m i tja n s d e pr o du cc i ó . 75

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

El treball alienant separa l' home d'allò més específicament humà: el treball creador. L ' h o m e de i xa de s e r el s ub j ect e d el p r o c és s o c i al p er a s o t m etr e ' s a l c ap i ta l . El c a pi ta l é s e l s ub jec te i, a l ho r a , l a m a ni f e s t a ci ó o b je ct iv a d e la p èr d ua d e l ' h o m e en el t r eb al l a l i ena nt . 76

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

La propietat privada dels mitjans de producció significa l'apropiació del producte del treball pel capitalista .  El p r o d u cte d el tr eb al l s ' o po s a a l t r e b a l l a do r c o m qu el c o m a l iè i ho s ti l . 77

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

El treballador veu que el treball produeix: b én s a e l l m a tei x , c o m t r e b a l l a d o r a s s a l a r i a t , c o m m e r c a d e r i a , i e l ca p it a l, e l p o d e r a u t ò n o m i o b j e c t i u q u e l ' o p r i m e i x .

78

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

D'aquesta manera, l'alienació de l' home en el producte resumeix la seua alienació en la mateixa activitat del treball.

79

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

La realitat immediata que alienat pel capitalisme és produïda per les relacions

viu l' home la reificació de mercat

L e s r el a ci o n s i nt er h um a nes a pa r e ix e n, m i tja n ça nt el m er c a t, c o m r el a c io n s ent r e c o s es . 80

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

La realitat immediata que alienat pel capitalisme és produïda per les relacions

viu l' home la reificació de mercat

L e s me r c ad er i e s , qu e s ó n p r o d u ct e d el tr eb al l h um à , a p ar eix e n d o ta d es d ' u na v i d a pr ò pi a i al i en a . 81

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

La realitat immediata que alienat pel capitalisme és produïda per les relacions

viu l' home la reificació de mercat

L e s r el a ci o n s s o c i al s a p ar ei xe n c o m : r el ac i o ns r e if i ca d es e ntr e pe r s o nes i r el ac i o ns e ntr e c o s e s o n s ' ha es bo r r a t t o ta em p r e mt a de l a s e ua es s ènc i a f o na m e nta l : l a r e la c i ó en tr e el s ho me s .

82

Crítica al capitalisme Període humanista Teoria de l’alienació Crítica de l'Economia Política clàssica Marx

Manuscrits de París (1844)

 L' home viu en un món de mercaderies, la cultura del tenir o no tenir. A l' h o m e r e du ït a l ' ex t r em a p o br es a h um a na , e l c ap i ta l i s m e l' o f er ei x l a r i q ues a de g r a da nt l a q ua l s ' e s g o t a en l a p o s s e s s i ó d e c o s es o en la p o s s es s i ó d e d i ne r s . A q ue s t a és l a g r an r i qu es a pr o me s a a l ' ho me : l a r i q ues a b as a d a en l a s eua d eg r a d a ci ó c o m h o m e . 83

Crítica al capitalisme

Període científic

L'aproximació científica de Marx a la realitat social està inspirada en el seu desig d'integrar el pensament i la praxi.

Ma r x v o l c o o p er a r p r à ct ic a m en t e n l a tr a ns f o r m a ci ó d el m ó n :

e n a c la r i r e l s f a c to r s s o ci o - ec o nò m i c s d e l' a l i ena c ió hum a na ; 84

Crítica al capitalisme

Període científic

L'aproximació científica de Marx a la realitat social està inspirada en el seu desig d'integrar el pensament i la praxi.

Ma r x v o l c o o p er a r p r à ct ic a m en t e n l a tr a ns f o r m a ci ó d el m ó n :

e n es t ud ia r l e s e s t r uc tu r es s o ci a l s i l e s s eu es l l ei s d ' ev o l uc i ó hi s tò r i c a, les quals constrenyen els homes i els redueix a una condició passiva; 85

Crítica al capitalisme

Període científic

L'aproximació científica de Marx a la realitat social està inspirada en el seu desig d'integrar el pensament i la praxi.

Ma r x v o l c o o p er a r p r à ct ic a m en t e n l a tr a ns f o r m a ci ó d el m ó n :

en c o l ·l a b o r a r e n la p r e s a d e c o ns c i ènc i a i en l ' es tr a tèg ia de l pr o le ta r i at , p er qu è a qu es t a b o r d e a m b èx i t la r ev o l u ci ó p r o l e tà r i a 86

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Definició d'Engels Concepció de la història universal que veu la causa final i la força propulsora dels esdeveniments històrics importants en: e l d es env o l up a m ent ec o nò m i c d e l a s o ci et at , l e s t r a ns f o r ma c i o ns d el m o d e d e p r o d u cc i ó i d e c an v i , l a d i v i s ió de l a s o ci et at en cl a s s e s , i l e s l lu i tes d ' a q ues te s c l a s s e s e ntr e s i.

87

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies La base real de la societat està constituïda per l'estructura econòmica ( infraestructura )

88

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies L'estructura econòmica (infraestructura) està integrada per les relacions de producció , S ó n l es r e l ac i o ns q ue s ' es ta b l ei x en e ntr e el s h o m e s s eg o ns l a s eu a s i tu ac i ó s o c i o -ec o n ò mi c a . r e s p ec t e d e l es f o rc e s pro d u cti ve s . J ur í di c a m ent, s ' e xp r es s en en l es r el a ci o n s d e p r o pi e ta t. En l a s o c i eta t ca p i ta l is t a, la bu r ge s i a p o s s e ei x el s m i tja ns d e p r o d uc c ió i el p r o l eta r i a t é s pr o p i et ar i d e l a f o r ç a de tr eb a l l . 89

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies L'estructura econòmica condiciona: El c o nj unt d e l es r el ac i o ns s o c ia l s , i L a s u pe re s tru ct u ra , l a q ua l es tr o b a : C o ns ti tuï d a pe r : El co n jun t d ' i n s ti t uc io n s jur í d i qu es i po l íti q ue s i L es f o r m es de co ns c ièn c ia (religiosa, artística, filosòfica)

p r ò p i es d e c a da m o d e d e pr o d u cc i ó . 90

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies L'estructura econòmica condiciona: El c o nj unt d e l es r el ac i o ns s o c ia l s . L a s u pe re s tru ct u ra , l a q ua l es tr o b a : C o nd ic i o na d a pe l m o d e d e p r o d uc c ió .  L a i de o l o g ia do m i na nt en ca d a mo m ent co r r es p o n a la i d eo l o g i a d e l a c la s s e d o m i na nt. Tendeix a justificar l'estructura econòmica del moment. 91

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies El conflicte esclata pel desenvolupament de les forces productives. D ' a q ues ta m a ne r a co m e nç a una f as e d e r e v o l u ci ó s o c i al que ta m bé tr an s f o r m a l a s up er e s t r uc tu r a id e o lò g ic a . D ' a c í qu e M a r x pe ns és q ue el d es env o l up a m ent d el s i s tem a c ap i ta l i s t a d e pr o du cc i ó c o nd ui r i a i ne v i ta b l em ent a l a s u pe r a ci ó d e l a s o c i eta t b ur g e s a i d e l a p r o p i eta t p r i v a d a .

92

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Precisions prèvies Conclusió, la història és conduïda principalment pel desenvolupament de les forces productives, la principal de les quals és el treball humà. l ' h o me és l ' a c to r p r i n ci p al de l a h is tò r ia . l a hi s tò r ia no m é s a v a nça p er l es c o ntr a d i cc i o ns i l es l l ui te s . I en le s ll uit es , l a c o ns c iè nc ia d e cl a s s e té un p a pe r i m po r ta nt.

93

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat No pot partir de la consideració dels fenòmens socials com si fossen estables i independents, perquè:

94

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat La realitat social és dialèctica i només podrà ser adequadament interpretada des d'un pensament dialèctic que, en d es tr u ir le s ap a r enc e s del que é s p s eud o c o nc r et , c a p te e l s f en ò m ens i l es r e la c i o ns s o ci a l s c o m r e s u l ta ts d e l ' ac c i ó hu ma na i d es v el e e l s eu s i g ni f i c a t en e l s e u c a r àc t er hi s tò r ic i en l e s s eu es c o nne x io n s d i ns l a to t al i ta t o n s ' i nt eg r en . 95

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat La societat es descrita com una realitat complexa amb múltiples nivells, cadascun dels quals posseeix: l a s eua p r ò p i a es tr uc tu r a i l a s eua p r ò p i a au to n o mi a r e la ti v a;

96

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat La història d'una societat és entesa com un procés total, complex i discontinu, m u nta t s o b r e per m an ènc i es , c o n tr a di c ci o ns i r u p tur e s , i i m p ul s at pe r l es t r a ns f o r m a c io ns nec es s à r ie s p er f er c o mp a ti b l e el f un ci o n am en t d el s d i f e r ent s n i v el l s a r ti c ul a ts d el s is te m a.

97

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Cadascun d'aquests nivells: r e s p o n al s e u p r o p i r it m e, a d a pt a l e s t r a ns f o r m ac i o ns q ue r e qu er e ix l a c o her ènc i a d e l a to ta l i ta t a l s r eq ue r im e nts d e l a s eu a p r ò p i a es tr u ct ur a , i un d ' a q ues ts n iv el l s , l ' ec o nò m i c , o cu pa u na po s i c i ó do mi n an t e n el m o v i m ent d el c o nj unt .

98

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Les totalitats socials així estructurades s ó n el r e s u l ta t d e l a p r a xi h um a na i a v an c en i es m o d i f i q ue n en el t em ps p e r l es te ns io n s , i nc o m p at ib i l i tat s i r e a jus ta m en ts q u e s o r g ei x en de l ' a c ci ó r e c íp r o c a d el s ho me s , e s p e ci a l m ent qu an a qu es ts s ó n c l a s s i f i c at s en c l a s s e s a m b i nte r es s o s en c o n f l i ct e.

99

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Alhora, les estructures socials: C o n di c i o ne n l ' a c tu ac i ó d el s ho me s , R ed uei x en l es s eu es a l t er na ti v es i Es d es en v o l up en s eg o ns l l ei s l es q ua l s no s ó n el r es ul ta t i n ten ci o na t i de li b er at de l ' a c ci ó h um a na .

100

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat  E l que és social condiciona les possibilitats de la vida i del pensament dels homes , encara que haja estat el resultat de la praxi humana.

101

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Aleshores, si els homes no poden ser dissociats de la seua inserció social, les realitats resultants de la interacció humana no podran ser explicades en partir d'una concepció de la naturalesa humana com si l' home fos un ésser aïllat. Tal és l'arrel de les crítiques de Marx a les “robinsonades” de l'Economia Política. 102

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat L'Economia Política pretén desvelar les lleis de l'ordre econòmic a partir de la psicologia i el comportament de l' homo economicus representatiu de la naturalesa humana i exemplificat per Crusoe en la soledat de la seua illa.

103

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Nogensmenys, aquest personatge independent està molt lluny de qualsevol “naturalisme”: és l' home de l'individualisme , un producte històric de l a d i s s o l uc i ó d e l a s o c ie ta t f eud a l i l ' av a nç d e l es no v e s f o r c es p r o d uc ti v e s s o r g i d es a pa r ti r d el s e g l e X VI ;

 és l' home del capitalisme .

104

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat L'acció social dels homes és sempre acció col·lectiva i interrelacionada. I el d es env o l up a m ent d e l a s o ci et a t b ur g es a , el qu al i m p l i ca l a p le na s ec ul a r i tz ac i ó i s o c ia l i tz a c ió de l a v i da h um a na , p o s a en e v i d ènc i a , q ue e l f o n a me nt de l a v id a r ea l d el s ho m e s en ta nt q ue és s er s s o ci a l s és l a s eu a a c ti v ita t pr o du ct i v a ex pr e s s a d a e n el tr eb a l l .

105

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat La societat capitalista: és té la

la s o c i eta t d e l ' h o m e p r o d uc to r i e l s e u f o na m ent m at er i a l en un iv er s a l i tz a ci ó d el tr eb a l l

permet comprendre que el treball és la categoria decisiva per: a b o r d a r l a hi s t ò r i a p r o f a na d e l ' ho m e i p o s a r f i a l es h is tò r ie s id ea l i s t es i s ag r a d es .

106

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat La societat no és una creació artificial sinó una entitat natural El s h o m e s ha n d e v i ur e i, pe r v iu r e, ha n de s at is f er l es s eu es nec e s s i ta ts m i tja n ça nt el t r eb a ll p r o d uc t iu q ue el s p o r ta a c o o p er a r i a en tr a r e n r el a c i o ns de p r o d uc c ió a m b a l tr es h o m e s .

107

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat L' organització social brolla dels individus, no segons ells mateixos es conceben, sinó segons són realment, és a dir, segons produeixen materialment.

108

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Les interpretacions idealistes de la societat i de la història ofereixen una visió invertida de la realitat: p er q uè no és el p ens a m ent el q ue de ter m in a l a v id a s i nó l a v id a l a qu e d et er m i na el p en s a m en t, i e l pr i m er f et d e l a v id a d e l ' h o m e r a u e n l a p r o d uc ci ó d el s m i tja n s a m b el s q uè h a d e s o s t eni r - s e m at er i a lm ent .

109

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat  El treball és alhora: un a ac t iv i tat q ue m a n if es ta el po d e r d e c r ea c ió de ls h o m e s , un p r o c és q ue h um a ni tz a l a na tur a l es a ; el f a c to r p r i m o r d i al d e: l ' ar ti cu l a ci ó i el d es en v o l u p am en t s o c i al s : el s ho me s d e ix en de s er c r i a tur e s de l a na tur al es a i p a s s e n a s er és s er s s o c i al s pe r q uè h an de tr e b al l a r en co o p er a ci ó ; 110

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat i el desenvolupament social apareix impulsat per: l ' av a nç d e l e s f o r c es p r o d uc ti v es i l e s r el a ci o ns d e pr o d uc c i ó , l e s t ens i o ns i r ea ju s t a me nts e ntr e l e s e x ig è nc i es d' a qu el l es f o r c es pr o du c ti v es i e l c o nti ng u t d ' a q ues t es r el a ci o n s d e pr o du cc i ó .

111

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat El treball productiu té una significació central en la generació de la realitat humana i l'economia apareix com una estructura fonamental de les relacions socials

112

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Aquesta és la veritat que p o s a de r el l eu el d es p l eg a m ent de l a s o c i et at b ur g es a i p r o p o r c i o na un p unt de pa r t id a no u pe r a b o r d ar l ' es tud i d e: l a s o c ie ta t i l e s f o r m e s s o c i al s q ue l a p r e ce di r en e n en l a hi s t ò r i a.

113

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat Les forces productives i les relacions de producció constitueixen el mode de producció, el qual c o m p o r ta c er t es f o r me s d e c o o p er a c ió i d et er m i na l ' e s t r uc tur a eco nò m i c a d e l a s o c i eta t; L ' es t r uct ur a e co n ò m i ca é s l a b as e r ea l s o b r e la q ua l s ' a l c en: una s up er e s t r uc tu r a p o l í ti c a i jur í d ic a i une s f o r m e s d e co n s c i ènc i a s o ci a l co n di c i o na d es per aquella estructura i per la seua dinàmica històrica. 114

Crítica al capitalisme Període científic Materialisme històric Estudi científic de la realitat  tots els fets de la vida social històrica hauran de ser estudiats en connexió amb les condicions de la producció material: Aquesta és l'afirmació bàsica del materialisme històric.

115

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Estudis econòmics de Marx: Objectes d'estudi: e l ca p i ta l is m e, l e s s eu es es tr u c tur e s i l e s s eu es l l ei s d' ev o l uc i ó .

116

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Estudis econòmics de Marx: Tractaran de desvelar: a) l ' es tr u ctu r a q ue a r t ic ul a e ls e le m ent s q u e c o m p o s en l’ es f e r a e c o nò m i ca ; b) l e s p o s i ci o n s r e l a ti v e s d ' a q ue s t s el em en ts e x em p l e: l a p o s ic i ó d o m i na nt d e l a p r o d uc c i ó r e s p e ct e d e l a d i s t r i bu ci ó , l' i nte r ca n v i i el consum;

117

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Estudis econòmics de Marx: Tractaran de desvelar: c) q ui ns e l em ent s es tr u ctu r a l s s ó n in v a r i a nts i q ui ns s ' h a n d ' a d a pt ar a a q uel l s ; d) q ui ne s s ó n l es l l ei s ev o l uti v es en l' es f er a e co nò m ic a ; e) q ui ne s ad a p ta ci o ns e s po d en p r ev e ur e en l a to ta l it a t s o ci a l c o m r es ul t at d e l a di n àm i c a de l ' es f e r a ec o nò m i c a.

118

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Estudis econòmics de Marx: I tot això, perquè vol establir: q ui ne s s ó n l es c o ntr a d i cc i o ns c r ei x en ts en tr e l e s f o r c es p r o d uc ti v e s i le s r el a ci o n s d e pr o du cc i ó en el s i s t em a c a pi ta l i s t a p er ta l d ’end er r o c ar - l o , s o ta l a p r es s ió d e l a r ev o l uc ió pr o l età r i a .

119

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons l'Economia Política burgesa Marx entén que l'Economia Política burgesa ha tret els mecanismes econòmics del capitalisme del seu context històric. El que suposa: c o n tr ib u i r a o cu l ta r l a r ea l i tat p r o f und a de l s i s t em a i r e nun ci a r a c o m p r end r e- l a.

120

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons l'Economia Política burgesa El capitalisme és un gran aparell productor de béns destinats a satisfer les necessitats humanes: El f i de to t a p r o d u cc i ó és el c o n s u m. El m e r ca t s ' enc a r r eg a d ' as s ig n ar el s r e c ur s o s pr o du ct i us de m a ner a q ue l e s n ec es s i t at s h um a nes r e s u l ten s at is f e tes d e la m i l l o r m a ner a p o s s ib l e d i ns l es l i m it ac i o ns b à s i q ues d e t o ta ec o n o mi a .

121

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons l'Economia Política burgesa El capitalisme és un gran aparell productor de béns destinats a satisfer les necessitats humanes: L e s de m an de s q ue ex p r es s en le s ne ces s i ta ts p r e s s i o ne n s o b r e el s m e r ca ts i o r ie nte n l es d ec i s i o n s de l ' em p r e s a r i at .

122

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons l'Economia Política burgesa El capitalisme és un gran aparell productor de béns destinats a satisfer les necessitats humanes: L ' em p r es a r i at : c o n tr a ct a m à d ' o b r a a l m e r ca t ll iur e d e t r eb a ll , l i p r o p o r c i o na el s m it ja ns de p r o d uc c ió i el s ag e nts na t ur a l s nec es s ar i s ; i d i r i g eix a q ue s t a co n ju nci ó d e f a c to r s p r o d uc ti us d ’o n ei x i r a n l es m e r ca d er i es d es ti n ad es a s at i s f er l e s n ec es s it at s h um a nes . 123

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons l'Economia Política burgesa El capitalisme és un gran aparell productor de béns destinats a satisfer les necessitats humanes: L a te ns i ó en tr e l' o f er ta i l a d em an d a d et er m i na , en el s m er c a ts , un s p r eus d ' e qu il i b r i qu e l i p er m e tr a n a l ' e m pr es ar ia t: r e p o s a r e l s mi t jan s de pr o d uc ci ó c o n s u mi t s , r e tr i b ui r el s f ac to r s pa r t ic i pa nt s e n el p r o c é s p r o d uc ti u, r e ten ir un b e nef i ci . 124

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons Marx: El capitalisme és un mecanisme d'explotació. El c a pi ta l i s m e n o c er c a l a s a ti s f a c ci ó d e le s nec es s i ta ts h um a nes n i pr o du ei x el s b éns en ta nt qu e p o r ta d o r s d ' u n v a l o r d ' ús . El c a pi ta l i s m e no m é s pe r s e g uei x el b e nef ic i  no m é s e s tà in ter e s s a t e n l a p r o d uc ci ó d e bé ns c o m m e r ca d er i es d o ta d es d ' u n v al o r d e ca n v i . 125

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons Marx: El capitalisme és un mecanisme d'explotació. I at ès q ue el v a l o r d e c a nv i s o r g eix e n l ' es f e r a de l a p r o d uc c i ó , és e n a q ues ta o n ca l d es c o b r ir co m ex p lo ten el s p r o p ie t ar i s de l s mi t jan s d e p r o d uc ci ó l a g r a n m a s s a d ’ h o m e s f o r m al me nt ll i ur e s q ue no m é s t enen e n p r o p iet a t l a s eua f o r ç a d e tr e ba l l . 126

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons Marx: El capitalisme és un mecanisme d'explotació. A q ues t a és l a v er i ta t am a g a da p er l ' Ec o no m i a P o l í ti ca bur ge s a p er qu è i nv er te i x la r e a li t at en: af ir m ar qu e el f i de l a p r o du c ci ó é s e l co n s u m , tr a ct ar el b en ef i c i co m s i f o s g ener at en l' es f e r a d e l a d is tr i b uc i ó i en o c u lt ar q ue l a p r o d uc c ió és la font dels beneficis i el lloc on es dóna l’explotació.

127

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa El capitalisme segons Marx: El capitalisme és un mecanisme d'explotació. A q ues t a és l a v er i ta t am a g a da p er l ' Ec o no m i a P o l í ti ca bur ge s a p er qu è p r es en ta l a pr o d uc c i ó c o m un pr o cé s aï l l a t, sostret de la seua inserció històrica, i s o tm ès a ll eis n at ur a l s , d e m a ner a q ue l ' ex p l o ta c ió , que ha de ser explicada com un fenomen a partir de les relacions socials que tenen els homes a m b m o t i u d e l a p r o d u c c i ó , r es ta a m ag a d a .

128

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista Marx necessita construir una teoria de l'explotació capitalista i ho fa a partir de la teoria del valor-treball de David Ricardo.

129

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

Marx cerca una teoria del valor que explique el valor de canvi de cada mercaderia des d'una propietat objectiva d'aquesta. Si é s e l tr eb a l l l ' ú ni c a f o nt d e c r ea c iió ó de v a l o r , l ' el em en t c o m ú a to te s l e s m e r ca d er i e s s er à e l f e t d e s er p r o d uc t es de l tr eb a l l .

130

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

Marx cerca una teoria del valor que explique el valor de canvi de cada mercaderia des d'una propietat objectiva d'aquesta. El v a l o r d ' ú s d ' una m er c a d er i a r e f l e xa l es c a r a c ter í s t i qu es es p ec íf i q ues q ue l a f a n c a pa ç d e s a ti s f er l e s n ec es s i t at s h um a nes ;

131

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

Marx cerca una teoria del valor que explique el valor de canvi de cada mercaderia des d'una propietat objectiva d'aquesta. El v a l o r d e c an v i é s ex pr es s i ó d el q u e té en co m ú a mb a l tr e s m e r ca d er i es , v e d et er m i na t p er la qu ant i ta t d e t r eb a ll s o c i al m e nt n ec es s a r i p er la s eu a pr o duc c i ó .

132

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: P er q uè s i el tr e b al l és l ' o r i g en d e to t v a l o r , l ' ex er c i c i d e l a f o r ç a de tr e ba l l h aur ia d e s e r l ' úni c a f o r ma d ' a d q ui r i r un dr e t s o b r e e l p r o d uct e,

133

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: P er ò at ès q ue l a c l as s e c a p it a li s ta s ' a p r o p i a d' una p a r t d el v a l o r g en er a t, a q ues ta a p r o p ia c i ó im pl i c a, p er d ef in ic i ó , un a r ed uc c ió de l v a l o r q u e l i pe r to c a a l a c l as s e tr e b al l a d o r a b a s a d a en al g un a f o r m a d e c o er ci ó .

134

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: A q ues t a co e r c ió f o r m a p ar t d e le s r el a ci o n s s o c i al s d e p r o d uc c i ó c ap i ta l is te s en l es q ua l s : e l s c a p it al i s tes s ó n el s pr o pi e ta r is d el s m i tja n s d e pr o du cc i ó i e l s t r eb a l l ad o r s te nen l a pr o pi e ta t d e la s eu a f o r ç a d e tr eb al l . 135

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: El s tr e ba l l a d o r s , p er s ub s is t ir , es ta n o b l i g at s a a c ud ir a l me r c at a v end r e la s eu a f o r ç a d e tr eb al l . El s c ap i ta l i s te s ne ces s i ten de l a f o r ça d e t r eb a ll p er pr o du ir me r c ad er i e s , i l ’a d qu i r ei x en a l m e r ca t pe l s e u v al o r .

136

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: P er ò , l a s it ua ci ó d el s tr eb al l a d o r s p er m e t q ue el s ca p i ta l is t es d e s e nv o l up en un es es t r uc tur e s tèc ni c o -o r g a n itz a t iv es de p r o d uc c ió c a p ac es d ' o b te ni r d e l a f o r ç a d e tr eb a l l un v a l o r s u pe r io r a l s e u v a lo r d ' a dq ui s i ci ó .

137

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: P er ò , a tès q ue l a d e m and a d e f o r ç a de tr eb a l l f eta p el s i s t em e ma te nd i r ia a d ei x a r s ens e o cu pa c ió un a pa r t d el s t r e b al l a d o r s d i s p o ni b l es , l ' ex c és d' o f er t a d e tr eb a l l ad o r s f ar ia b a ix a r e l s a l a r i ca p a l ni v e l l d e s u b s i s tè nc ia .

138

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: A i x í , l a po s i c i ó do m in an t d el s c a p it a l is t e s , en un m ó n d ' ig u al ta t s f o r m a l s , el s p er m et o b te ni r d el s t r e ba l l a do r s (d e l a f o r ça d e t r eb a l l ad q ui r i da ) un a qu an ti ta t d e tr eb a l l (un v al o r ) s up er i o r a l t r eb a ll ( v a l o r ) pa g a t a m b el s a la r i .

139

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: Q ua n a ç ò é s a i x í, el s c ap it a l is t e s s ' ap r o p i en d ' un a p a r t d el v a l o r c r ea t p el s t r e ba l l a do r s . A q ues t ex c ed ent d e v al o r é s l a “ p l us v à l u a ” .

140

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria del valor

La teoria del valor-treball implica una teoria de l'explotació: P er ta nt, L a p r o d uc t iv it at d el c ap i ta l c o ns i s tei x en l a s eu a c a p ac i ta t p er ex tr a ur e tr e ba l l n o r e tr i b uï t; i L a p r o d uc c i ó c ap i ta l is ta n o és s o l s de b éns , é s , a ba ns q ue r es , pr o d uc c i ó d e p l us v à l ua , a m b l ' e x pl o t ac i ó d el t r eb al l a s s al a r i at p er pa r t de l c ap i ta l . 141

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria de l'explotació

El v a lo r i l a p l us v àl u a p e r ta nye n, pe r M ar x a un ni v e l l e s s en c ia l i i nv i s ib l e s o ta e l s f enò m ens c a pi ta l i s t es s up er f i c ia l s d el s p r eu s i el s be nef i ci s .

142

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria de l'explotació

Com es formen els preus i els beneficis capitalistes P er ex pl ic a r -l o , Ma r x es t r o b a o bl i g a t a p as s a r d el m ó n d e l es r e la c i o ns s o c ia l s a l m ó n de l es m er c a de r i es .

143

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria de l'explotació

Com es formen els preus i els beneficis capitalistes el v a l o r d e l e s m er ca d er i es , el s pre u s , v en en d et er m i na ts p er l a s um a d el s v a l o r s d e e l c ap i ta l c o ns ta nt (capital invertit en l’adquisició de mitjans de producció),

e l c ap i ta l v a r i a bl e ( l ' i n v e r t i t e n l ' a d q u i s i c i ó de treball) i l a p l us v à l ua ( e x c e d e n t d e v a l o r ) .

de força

144

Crítica al capitalisme Període científic Crítica de l'Economia Política burgesa Teoria de l'explotació capitalista

Teoria de l'explotació

Com es formen els preus i els beneficis capitalistes El s b e n e f i ci s ten en el s eu o r ig en en l a pl us v à lu a, p er ò es m a ni f es te n en l ' à m b i t d e l a c i r cul ac i ó c o m u na ta x a s o b r e el c a pi ta l to t a l em pl ea t en l a p r o d uc c ió co r r es po nen t; i l a m o b il i ta t d el ca p it a l f a r à qu e a q ues ta t ax a d e b en ef i c i s ig a un if o r m e e n t o ts el s s ec to r s . 145

Vocabulari

Infraestructura

Base material de la societat que determina: l ' es tr u ctu r a s o ci a l i el de s e nv o l up am e nt i c a nv i s o c i a l.

Inclou: l e s f o r c es p r o d uc ti v e s i l e s r e l a ci o ns d e pr o d uc c i ó .

D'ella depèn la superestructura

146

Vocabulari

Forces productives

Conjunt de mitjans de producció que cada societat utilitza per obtenir els béns necessaris per la subsistència. Comprèn: L e s r iq ue s e s na tur a l s o m a tè r ie s pr o du ct iv es , El s c o ne ix e me nts i m i tja ns tè c ni cs ut i li t za ts p e r l a p r o d u cc i ó , i L a f o r ç a p r o du ct iv a de l s és s e r s hum a ns .

Evolucionen amb el pas del temps . Augmenten amb el progrés científic i tecnològic.

147

Vocabulari

Modes de producció

Son la forma de produir els béns necessaris per la subsistència. El s el e me nts b à s ic s qu e e s t ene n e n c o m pt e p er c a r a cte r i tz a r un a ma ne r a de p r o d uc c ió s ó n e l ti p us de f o r ce s pr o du ct i v es i e l ti p us de r el a c io ns de p r o d uc ci ó .

148

Vocabulari

Modes de producció

Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció: 1a. C o m uni ta t t r ib a l : Es f o r m à pe r l a r eu ni ó de d iv er s e s f a m íl i es . P r i m er f o u nò m a da i d es pr és a gr íc o l a . A m b es c a s s a d iv i s i ó d el t r eb a ll i p o c a p r o d uc t iv it at , p r a c ti c à u n c o m uni s m e p r i m it i u i , e n el l a , no hi t r o b em c l as s es s o ci a l s .

149

Vocabulari

Modes de producció

Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció: 2na. So c ie ta t a s ià ti c a : S o ci et at r ur a l o n no h i ex i s t ei x l a p r o p i et at privada. L a p r o p i eta t es tà en ma n s de l dè s p o t a o de l c o n s e l l f o r m a t pe ls c a ps d e f a m íl i a , q ue c o ntr o le n l a p r o p i eta t e n b en ef i c i de l ' i nte r ès c o m ú.

150

Vocabulari

Modes de producció

Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció: 2na. So c ie ta t a s ià ti c a : S o ci et at r ur a l o n no h i ex i s t ei x l a p r o p i et at privada. L a p r o p i eta t es tà en ma n s de l dè s p o t a o de l c o n s e l l f o r m a t pe ls c a ps d e f a m íl i a , q ue c o ntr o le n l a p r o p i eta t e n b en ef i c i de l ' i nte r ès c o m ú.

151

Vocabulari

Modes de producció

Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció: S o ci et at f e ud a l: D' o r ig e n r u r al , p r o m p te e s f a ta m bé u r ba na . L a t er r a p er t an y a g r a ns p r o p i e t a r is i la t r eb a ll en e ls s e r f s . En el l a tr o bem : di v is i ó d el tr eb al l , cl a s s e s s o ci a l s i jer ar q ui a s o c ia l . A la c i ut at ta m bé hi ha d i v i s ió i jer a r q ui a s o c i a l : el s ar tes a ns ha n d e p e r tà nye r a c o r p o r a ci o ns , i, di ns d ' el l es , l a je r a r q uia b à s i c a és : a r tes a ns , o f ic i a l s i a p r ene nt s . 152

Vocabulari

Modes de producció

Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció: S o ci et at c ap i ta l i s t a b ur g e s a: A p a r ei x c o m c o ns eq üè nc ia d el d e s e nv o l up am e nt d el c o m er ç i d e la i nd ús tr i a . H i h a un g r a n d e s e nv o l u p am en t t èc ni c i u na f o r ta d iv i s i ó d el t r eb a l l , l a q ua l g en er a c l as s es s o c ia l s m o l t d i f er enc i a de s . L a cl a s s e d o m in an t é s l a b ur g e s i a , d ' o r i ge n u r bà . L a co n c ent r ac i ó d e t r e ba l l a do r s en p r o d' una m a jo r pr o du c tiv i ta t pr o mo u l ' ap a r i ci ó d el p r o l e ta r i at . 153

Vocabulari

Modes de producció

L'estructura social depèn del mode de producció i de les relacions socials que d'ell se'n deriven: U na s o c ie ta t e n l a q ua l no t r eb a ll e n to ts el s s eus m em br e s s er à u na s o ci et a t c l as s is ta : u na c la s s e s er à l ' ex p l o ta do r a i l' a lt r a , l ' ex p l o ta d a. Així en en en

l'Antiguitat havia amos i esclaus; l'Edat Mitja hi havia senyors i serfs, i l'Edat Moderna capitalistes i proletaris.

154

Vocabulari

Relacions de producció

Són el conjunt de relacions que s'estableixen entre els homes com conseqüència de la producció. Só n ex p r e s s ió d e: l ' o r g a ni tz a ci ó d e l pr o cé s p r o d u ct iu i e l l l o c qu e o c up en l es c l as s es s o c ia l s di n s e l m o d e de pr o du c ci ó .

155

Vocabulari

Relacions de producció

Tipus: R el a ci o n s t èc ni q ues : L es qu e s ' es ta bl e ix en ent r e l' a g ent i el m i tjà d e p r o d uc c ió i el p r o c és d e tr eba l l e n g en er a l . Ex e mp l e: l ' a r t es an a t o p r o d uc c ió in di v id ua l . D o ne n l l o c a l a di v is i ó tè cn ic a d el tr e b al l ;

156

Vocabulari

Relacions de producció

Tipus: R el a ci o n s s o c i al s : S ó n el s v in c le s qu e s ' e s t ab l ei x en en tr e e l s h o m e s q ue pa r ti c i p en e n el p r o c és d e p r o d uc c i ó . Formes: L a r el a ci ó e x pl o t a d o r -e x pl o t a t , i L a r el a ci ó d e c o l · l ab o r a c ió r ec í pr o ca , el c o m uni s m e.

157

Vocabulari

Superestructura

La tesi bàsica del materialisme històric és: la superestructura depèn de: l e s c o n di c io n s ec o nò m i q ues en q uè v i u c a da s o c ie ta t, el s m i tj an s de pr o du c ci ó i l e s f o r c es p r o d uc ti v e s (i nf r ae s t r uc tur a) .

 No té una història pròpia, la seua història està en funció dels interessos de classe dels grups que l'han creada.

158

Vocabulari

Superestructura

Els canvis en la superestructura són conseqüència dels canvis en la infraestructura. Aquesta teoria té importants conseqüències: P er co m p r e nd r e c a da s cu n d el s el e me nts d e l a s up er e s t r uc tu r a ca l c o m p r en dr e l ' es t r uc tur a i el s c a nv i s ec o n ò m ic s q ue e s tr o b en a l a s eu a ba s e. L a i nd ep en dè nc ia del pen s am e nt n o és i nd ep en de nt de l m ó n ec o n ò m i c e n el q ue es tr o be n i m m er s es l es p e r s o n es , l a q ua l co s a p o t f o m ent ar el r e la t iv i s m e.

159