Estudi per al disseny de la bandera de La Torre de Claramunt (Anoia)
Daniel Gutiérrez Espartero Arqueòleg Consultor en Patrimoni Cultural
Daniel Gutiérrez Espartero
Firmado digitalmente por Daniel Gutiérrez Espartero Fecha: 2016.03.09 21:24:14 +01'00' 10 de març de 2016
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
ÍNDEX 1. Normativa existent 2. Antecedents heràldics 3. Propostes de banderes 3.1. Criteri històric 3.2. Criteri geològic 3.3. Criteri paisatgístic 3.4. Propostes definitives 4. Bibliografia i netgrafia
Pàg. 2 Pàg. 2 Pàg. 3
Pàg. 8 1
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
1. NORMATIVA EXISTENT La normativa actual dels símbols de les entitats locals està regulada a partir del Decret 139/2007 del 26 de juny pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. El Títol II, capítol III d’aquest decret i entre els articles 34 i 37 es troba la normativa relacionada amb les banderes dels ens locals. Aquests articles expressen el següent: Article 34. Forma de la bandera. La bandera ha de tenir forma rectangular i una relació de dos d’alçada per tres d’amplada. La bandera ha de ser tant senzilla com sigui possible i alhora identificativa. Article 35. Altres prescripcions. 35.1 La bandera no ha d'incorporar mai l'escut, sinó els seus elements més representatius, com ara els esmalts i/o les càrregues. Tampoc no ha d'incorporar els seus acompanyaments. 35.2 En les dues cares de la bandera, tots els elements han de mantenir la mateixa disposició i orientació respecte al pal, fent l'efecte de transparència. Article 36 Especificitats 36.1 La bandera comarcal incorporarà la bordura componada de l'escut comarcal amb 36 punts, i la bandera provincial incorporarà la bordura quarterada de l'escut provincial, ambdues de color groc i vermell. 36.2 La bandera de les entitats municipals descentralitzades incorporarà com a element diferenciador un pal blanc al vol d'un gruix de 2/9 del llarg de la bandera. Article 37 Ús 37.1 La utilització de la bandera i la seva col·locació als edificis es regeix per la normativa específica aplicable. 37.2 Els ens locals no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no sigui la seva oficial, degudament inscrita i publicada, de conformitat amb aquest Reglament. 37.3 La bandera dels ens locals no pot ser utilitzada com a fons de símbols o sigles de partits, sindicats, associacions o altres entitats privades.
2
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
2. ANTECEDENTS HERÀLDICS L’any 1997 es va realitzar el projecte heràldic número 821 corresponent al municipi de la Torre de Claramunt com a entitat municipal descentralitzada signat per Armand de Fluvià i Escorça, conseller heràldic i assessor d’heràldica i genealogia de Catalunya. Aquest document, analitza un conjunt d’elements històrics per tal de poder oferir una proposta final. Aporta les següents consideracions: A. És evident que el senyal propi, tradicional i característic del poble ha estat la torre, que és un senyant parlant. Penso que caldria mantenir-la, sempre que es representi en la seva forma tradicional de l’heràldica catalana. B. Ara bé, com que resulta que a Catalunya hi ha molts escuts municipals que porten torres, cal cercar un senyal secundari més identificatiu i més distintiu, i en aquest sentit, crec que el més adient seria el mont floronat dels Claramunt, que van senyorejar el poble. C. Com que la Torre de Claramunt fou el centre del comtat de Claramunt, creat el 1708, el timbre de l’escut haurà d’ésser una corona de comte. Proposta: Per tot això, com a suggerència, i tenint en comte les més amunt esmentades consideracions general particulars, crec que l’escut d’armes del poble de la Torre del Claramunt hauria d’ésser organitzat i blasonat de la manera següent: ARMES: “Escut caironat: d’or, amb una torre d’atzur oberta acostada de dos monts floronats de gules. Per timbre una corona de compte”.
3. PROPOSTA DE BANDERES. A continuació es presenten tres propostes de banderes que segueixen els criteris que especifica la llei: senzillesa i identificació amb el territori. A més d’aquestes indicacions, aquest estudi ha volgut concretar més els elements a valorar per tal presentar les diferents propostes de banderes. I en aquest cas s’han valorat tres elements: l’històric, a través de la història del comptat de Claramunt; el geològic, important en la formació i construcció del poble; i finalment el paisatgístic, cercant els colors que defineixen el territori.
3
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
3.1. El criteri històric: El comtat1 de Claramunt va ser un títol nobiliari amb jurisdicció concedit a 1708, per l'Arxiduc Carles, a favor del senyor Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt, baró de Ribert i senyor de Florejacs i de la Torre de Claramunt, sobre aquest últim. Don Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt va néixer a Barcelona el 1668, fill de don Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs; i de Maria de Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Ribert. Partidari de la causa de l'Arxiduc, va ser capità de la Coronela de Barcelona (la Coronela era la força armada que la ciutat comtal posava en peu de guerra per la seva defensa formada per individus de les gremis) i conseller de la ciutat. Després de la victòria felipista, és desterrat a Burgos i se li confisquen els seus béns. En 1721 és alliberat i en 1725 se li restitueixen els béns. Les armes del Comte de Claramunt són les següents: en plata amb tres faixes de color vermell
A partir d’aquí, i seguint el criteri històric sorgeixen dues propostes per a la bandera de la Torre de Claramunt. Proposta 1: Seguint les armes del Comptat de Claramunt: fons de plata amb tres faixes de color vermell.
1
Extret de la web “Heráldica catalana” http://heraldicacatalana.blogspot.com.es/2012/03/armas-delos-titulos-catalanes-lv-conde.html 4
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
Proposta 2: Fons totalment vermell.
3.2. El criteri geològic: El nucli de la Torre de Claramunt se situa sobre una formació de roques calcàries del triàsic2 i eocèniques. Aquestes formacions destaquen per una coloració clara tendents a blancs trencats. El primers habitants del nucli de la Torre de Claramunt construïren les edificacions amb aquest tipus de roca. Es pot observar en edificis molt característics del municipi com el Castell de la Torre de Claramunt o l’església de Sant Joan Baptista. Aquestes construccions tenen una coloració molt característica que permetria identificar la bandera del municipi amb la geologia de la zona.
Vista del conjunt del castell i església
Proposta 1: Fons totalment en un color clar trencat.
2
Mata-Perelló, Josep M (2013): Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des de l’estació de Capellades a la Pobla de Claramunt, la Torre Baixa, Cabrera d’Anoia i Capellades. Dins de la revista de geologia “Terra Endins” nº 349 juliol 2013. 5
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
Proposta 2: Fons totalment en un color clar trencat, amb l’escut al centre de la bandera
3.3. El criteri paisatgístic. Un dels elements que més destaca a l’arribada a la Torre de Claramunt és el paisatge. Un escenari ple de tonalitats verdoses que combinen amb la els colors clars de la roca, les tonalitats marronoses de les terres de conreu i el blau del cel. Vista de la Torre de Claramunt arribant per la carretera de Capellades
Certament es tracta d’un criteri molt subjectiu. El paisatge i els seus colors són percepcions subjectives, però altrament és un element d’alt valor identitari. Proposta: Fons amb dos colors. Dos terços de la bandera en verd que identifica els camps de cultiu i el treball agrícola, una de les fonts econòmiques del municipi. El terç superior en color blau simbolitza el cel i les diverses tonalitats existents al llarg del dia i les estacions.
6
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
3.4. Propostes definitives. Proposta 1:
Proposta 2:
Proposta 3:
Proposta 4:
Proposta 5:
7
Estudi per al disseny de la bandera de la Torre de Claramunt (Anoia)
4. BIBLIOGRAFIA I NETGRAFIA Bibliografia: -
A.A.D.D (2007): Decret 139/2007 del 26 de junt pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. DOGC.
-
Fluvià, A (1997): Projecte heràldic de la Torre de Claramunt. No publicat.
-
Castellet, M (1998): Informe sobre l’escut de la Torre de Claramunt. No publicat.
-
A.A.D.D. (1998): Resolució de 3 de setembre per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del municipi de la Torre de Claramunt. DOGC. Barcelona.
-
A.A.D.D (2013): Mapa del patrimoni cultural de La Torre de Claramunt. Oficina del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona. Barcelona.
-
Mata-Perelló, Josep M (2013): Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des de l’estació de Capellades a la Pobla de Claramunt, la Torre Baixa, Cabrera d’Anoia i Capellades. Dins de la revista de geologia “Terra Endins” nº 349 juliol 2013. Manresa.
-
Mata-Perelló, Josep M (201): Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des de Miralles a Carme, a Capellades i a Vallbona d’Anoia. Dins de la revista de geologia “Terra Endins” Sèrie B nº 256. Febrer 2011. Manresa.
-
Català i Roca, P (1966-1979): Els castells catalans. Rafael Dalmau Ed. Barcelona.
Netgrafia: -
Heráldica Catalana: Armas de los títulos catalanes: Conde de Claramunt. Març de 2012. http://heraldicacatalana.blogspot.com.es/2012/03/armas-de-los-tituloscatalanes-lv-conde.html
-
Escuts i banderes de l’Anoia. Viquipèdia, enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Escuts_i_banderes_de_l%27Anoia#cite_note-24
Daniel Gutiérrez Consultor en Patrimoni Cultural
8
