Oportunitat per al barri de La Mina

núm.155 novembre-desembre 2001 Accidents de trànsit Accidents laborals ? Pàg. 4 i 5 Oportunitat per al barri de La Mina Els diferents projectes d...
2 downloads 2 Views 415KB Size
núm.155 novembre-desembre 2001

Accidents de trànsit

Accidents laborals

?

Pàg. 4 i 5

Oportunitat per al barri de La Mina Els diferents projectes de modificació de la zona i l’esforç conjunt de les administracions implicades, així com la necessària participació ciutadana i social es presenten com la gran oportunitat de millorar aquest barri de la nostra comarca.

Editorial, pàg. 3



Pàg. 2



La Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO recorda el seu compromís de lluitar contra l’ampliació del nombre de dies festius amb autorització per obrir al públic.

Treballant amb els immigrants a l’Hospitalet El nou projecte per a les persones treballadores immigrants de l’Hospitalet pretén ser útil per a la inserció laboral d’aquest col·lectiu i avançar en la integralitat del tractament sindical del fenomen de la immigració. Pàg. 6



Vuit dies i prou



CCOO del Barcelonès ha elaborat un estudi sobre els accidents in itinere i de trànsit durant la jornada laboral, que mostra el molt treball que cal fer encara per combatre aquest important focus de sinistralitat laboral.

A C T I V I T A T S

Apertura de ocho festivos al año en el comercio. ¡Ni uno más!

U S C O B

Aportaciones de CCOO al estudio del CESB sobre el tercer sector y economía social El pasado 11 de octubre, en el colegio de periodistas, se presentó un estudio sobre el tercer sector y la economía social en Barcelona encargado por el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) a un equipo del Centre d’Iniciatives de l’Economia Social dirigido por la profesora Isabel Vidal y Martínez.

■ Grupo de manifestantes el día de la huelga general del comercio.

Cuando en octubre del año pasado los trabajadores y trabajadoras de comercio secundamos mayoritariamente la huelga general del ramo, la Federación de Comercio, Hostelería y Turismo de CCOO (FECOHT) adquirió un compromiso claro: la lucha no terminaría hasta conseguir que no se aplicara el Decreto que permite la libertad horaria en el comercio, y que nos condena a trabajar domingos y festivos. En ocasiones, los trabajadores de otros sectores no han comprendido el motivo de nuestra lucha. ¿Por qué no queremos trabajar los domingos y festivos, con lo bien que les viene a ellos poder acudir a los centros comerciales esos días? Pero no se dan cuenta que eso supone que un gran número de trabajadores deben abandonar a sus maridos, esposas o hijos. No debemos olvidar que el porcentaje de mujeres en este sector es muy alto y que, por otra parte, para los trabajadores de comercio el sábado es un día como otro cualquiera. Ni existen los puentes ni los fines de semana completos y las habituales jornadas laborales –con horario partido– nos hacen renunciar a muchas de las facetas de la vida cotidiana que para el resto de la gente son normales. El gobierno del Partido Popular, con su decreto sobre liberalización de horarios, ha cambiado una situación que, aun no siendo de nuestro agrado, habíamos asumido con resignación: 8 festivos de apertura al año, de los cuales 4 se concentraban en el mes de diciembre, 1 se dedicaba a las rebajas de invierno, y otro a las rebajas de verano. Además de los dos que se adjudicaban en función del calendario anual.

Esto, que era un pacto entre las diferentes patronales, el Gobierno de la Generalitat y los sindicatos, lo ha quebrantado unilateralmente el Gobierno Central, sin tener en cuenta la opinión de la inmensa mayoría de los implicados. Ahora bien, la gran patronal de la distribución –Carrefour, Alcampo, Eroski, El Corte Inglés, etc.– está loca de contenta ya que esta decisión les da ventaja sobre el resto del comercio. El tradicional pequeño comercio no podrá hacer frente al aumento de la mano de obra que supone la apertura de todos los festivos, igual que las grandes empresas que no están ubicadas en centros comerciales y que por tanto no pueden ofrecer un atractivo lúdico añadido. Al final de la rueda siempre están los que pagamos el pato, los trabajadores que vemos como se reduce nuestra calidad de vida. La Federación de Comercio, Hostelería y Turismo de CCOO que fue, sin duda, determinante en el éxito que supuso la huelga del 10 de octubre de 2000, ha seguido buscando soluciones para uno de los principales problemas que existen en este sector. Por ello se ha impulsado un Pacto Cívico del Comercio en Catalunya, donde se ha tratado de involucrar tanto al resto de las fuerzas sindicales de comercio, como al Gobierno de la Generalitat y a las patronales del sector. Y siempre con un único objetivo: volver a la situación anterior a la publicación del decreto de horarios comerciales. Apertura de 8 festivos al año. ¡Ni uno mas! Ginés López

L’ONA S I N D I C A L

2

En él se hace una aproximación conceptual a lo que se entiende por economía social y tercer sector, –que no puede definirse como público, aunque realiza muchas funciones delegadas por las administraciones, ni como estrictamente privado–, así como al volumen que representa en el conjunto de la economía y sus perspectivas de futuro. En la intervención que, en nombre de la vicepresidencia del CESB que corresponde a CCOO, realizó Angel Crespo, señaló que este estudio era un punto de partida que nos permitía abrir un debate y algunas líneas de trabajo para la definición clara de las características que diferencian estas de otras empresas y que tienen que partir de lo ya planteado en el estudio: su criterio de acción social, que no tengan animo de lucro y que tengan una base de funcionamiento democrática. Las empresas de este sector se caracterizan también por tener que distinguirse por la calidad, tanto en el empleo y la formación de las personas que trabajan en el mismo, como en el producto, especialmente en lo referido a los servicios a las personas y la necesidad de desarrollo de cláusulas sociales que lo garanticen. CCOO también planteó que todo ello era imprescindible para establecer diferencias entre lo que realmente es tercer sector o economía social y lo que bajo esta apariencia no lo es. Otros objetivos son la necesidad de avanzar en la reflexión de lo que entendemos como público o no, el imperativo de desarrollar nuevos derechos de ciudadanía ligados a nuevas necesidades sociales, la delimitación de lo que corresponde asumir a las administraciones de forma directa y los espacios susceptibles de desarrollo de este sector de la economía ligado a lo que se conoce como nuevos filones de empleo.

E

D

I

T

O

R

I

A

L

La gran oportunidad del barrio de La Mina

El proyecto Barcelona 2004 también debe llegar a La Mina.

P

ara hablar de La Mina, primero hay que recordar que el barrio se creó a partir de la concentración de sectores sociales marginales provenientes de Barcelona y de toda el área metropolitana, configurándose un espacio donde se reproduce la exclusión y la segregación. En segundo lugar hay que repetir que en La Mina la mayor parte de ciudadanos viven honradamente. Son trabajadores que soportan unas condiciones de vida limitadas por las actitudes incívicas de delincuentes y mafias que se han adueñado de la vida y la imagen del barrio, llegándose a una situación de incomunicación entre los diferentes grupos y personas de la comunidad. Muchos habitantes de La Mina buscan la oportunidad de ir a vivir fuera del barrio. Los que no lo han conseguido mantienen la residencia, pero buscan en el entorno la escolarización de los hijos, las relaciones sociales, el ocio u otras facetas de la vida. Otra característica de los ciudadanos de La Mina es un fuerte sentimiento de escepticismo, en buena parte motivado porque todas las medidas y recursos que se han dedicado desde las administraciones no han sido capaces de romper la situación y porque las actuaciones se han visto marcadas por una falta de cooperación y de coordinación entre ellas. Dada la dimensión del problema el Ayuntamiento de Sant Adrià por si mismo no puede resolver la situación. Y el Ayuntamiento de Barcelona hasta hace poco no ha reconocido su responsabilidad. Varios condicionantes externos hacen que hoy La Mina tenga la oportunidad de cambiar. El plan de reordenación del margen derecho del Besós, la prolongación de la Diagonal, la fachada marítima,

L’ONA Sindical

Por primera vez se aborda el problema conjuntamente por parte de las administraciones implicadas

nuevas áreas residenciales y el proyecto Barcelona 2004 plantean una mejora de la calidad de todo el espacio y la creación de un área de nueva centralidad que afectará profundamente al barrio. Por primera vez, se abordan los problemas de forma conjunta por parte de las instituciones implicadas y se crean instrumentos con esta finalidad, como el Consorcio de La Mina y el Consorcio del Besós, donde están representados los ayuntamientos de Sant Adrià y de Barcelona, la Diputación y la Generalitat. En estos organismos no hay presencia de los agentes sociales, sindicatos y empresarios, exigencia que hemos reivindicado repetidamente a las administraciones locales. Desde CCOO del Barcelonés defendemos la necesidad de una estrategia que armonice los objetivos de revitalizar el barrio con los objetivos de los proyectos del entorno. El proyecto Barcelona 2004 también debe llegar a La Mina Es necesaria una transformación del barrio de La Mina que, articulando los efectos positivos de los proyectos urbanísticos del entorno y apoyándose en una estrategia de sostenibilidad, genere rentas y flujos económicos favorables, eliminando los focos de delincuencia y los conflictos sociales con la finalidad de fortalecer la comunidad a medio y largo plazo. La integración territorial, la coherencia con el entorno y la participación ciudadana son los elementos claves para que se desarrolle la vida social de los habitantes del barrio, facilitándose su participación en los asuntos colectivos de Sant Adrià, de Barcelona y de su entorno metropolitano. Porque arreglar La Mina significa también dignificar el área metropolitana de Barcelona. Rafael Milla

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès. Consell de Redacció: Carmen Gómez, Marisa López, Rafael Milla i Damià Oliveres. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: Carmen Gómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Il·lustració: Jordi Coll. Fotografia: Pérez Molinos i David García. Imprimeix: Litografies Rosés. Edita: Redacció:

Unió Sindical de CCOO del Barcelonès. Via Laietana 16, 3a planta, T. 93 481 28 03, Fax 93 315 08 56, E-mail: [email protected]

L’ONA S I N D I C A L

3

Accidents de trànsit

~–

Accidents laborals

? ?

Cada día, en Barcelona y su área de influencia, un número importante de trabajadoras y trabajadores sufren accidentes de tráfico durante el trayecto de su domicilio al centro de trabajo y viceversa o durante su jornada laboral.

Secretaría de Salud Laboral de Comisiones Obreras del Barcelonés impulsara, dentro del marco de las actividades y estudios financiados por la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales, un estudio al respecto.

¿Son accidentes de tráfico o accidentes de trabajo? ¿Qué consecuencias y costes humanos y económicos implican? ¿Cuáles son las causas? ¿Qué medidas preventivas y de otro tipo se pueden adoptar? ¿Los trabajadores y trabajadoras estamos protegidos ante este tipo de contingencias? ¿Es clara la definición de accidente de tráfico durante la jornada laboral como accidente de trabajo? ¿Se están desarrollando políticas activas para minimizar este problema? ¿Se está cumpliendo la Ley de Prevención de Riesgos Laborales en esta materia?

Para la elaboración de este estudio hemos contado con la participación de delegados de prevención, miembros de comités de empresa, responsables de salud laboral de distintas federaciones de CCOO y expertos y responsables de diferentes organismos y administraciones. Sus conclusiones y propuestas, de las que a continuación figura un resumen, las presentaremos públicamente en las Segundas Jornadas de Seguridad y Salud en el Trabajo de Comisiones Obreras del Barcelonés, que se celebraran el 12 de diciembre en el salón de actos de la Ciudad Sanitaria de Bellvitge, en l’Hospitalet de Llobregat.

La constatación de este problema y la necesidad de dar respuesta a dichas preguntas, determinaron que la

Algunas conclusiones del estudio ___________________ EXISTE UN AUMENTO DE DESPLAZAMIENTOS POR MOTIVOS LABORALES. La expulsión de los centros productivos y de distribución de los centros urbanos y especialmente de la ciudad de Barcelona, ha significado una multiplicación de los desplazamientos que se realizan a diario en nuestra área metropolitana. Factores como las jornadas laborales partidas o la inexistencia de determinados servicios en las zonas industriales, producen, a su vez, un efecto multiplicador en el número de desplazamientos. ES NECESARIO UNA POTENCIACIÓN DEL TRANSPORTE PÚBLICO, así como otras formas de transporte colectivo, como medio de desplazamiento de los trabajadores y trabajadoras al puesto de trabajo. SE PRECISA UNA CLARIFICACIÓN DE LA NORMATIVA Y QUE SE GARANTICE SU CUMPLIMIENTO. Hay que desarrollar las modificaciones necesarias en la actual normativa que garanticen que los accidentes de tráfico sucedidos durante la jornada

laboral, y sus posibles secuelas, tengan la consideración legal de accidente de trabajo. En la misma dirección, se deberían clarificar normativamente los accidentes in itinere, para acabar con las interpretaciones tendenciosas, tales como “idoneidad del trayecto” o “trayecto habitual”. HAY QUE DESARROLLAR UNA TAREA DE SENsobre la gravedad de los accidentes in itinere y en jornada laboral, dirigida a todos los agentes sociales que intervienen en el ámbito de la movilidad, haciendo hincapié en aquellos colectivos especialmente afectados.

SIBILIZACIÓN Y CONCIENCIACIÓN

TENEMOS QUE APOSTAR POR UNA MOVILIimpulsando las medidas que garanticen un desarrollo sostenible de las necesidades de transporte de mercancías y pasajeros, potenciando la ecomovilidad, pacificando el tránsito y teniendo presente que el desarrollo urbanístico debe tener asociado un plan de movilidad adecuado.

DAD SOSTENIBLE Y SEGURA,

LOS PROBLEMAS DE LA MOVILIDAD TIENEN QUE FORMAR PARTE DE LA NEGOCIACIÓN

L’ONA S I N D I C A L

4

SOBRE LA ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO,

abordando aquellos factores considerados como un riesgo añadido que puedan contribuir a un accidente de tráfico. Los tres principios generales que deben guiar nuestra actuación son los siguientes: la movilidad como derecho de todos los ciudadanos, la constatación de que la movilidad obligada es una necesidad del proceso productivo y que debemos trabajar para garantizar una adecuada gestión del riesgo.

Algunas propuestas de actuación _________________ DOTAR A LA INSPECCIÓN DE TRABAJO DE para el desarrollo de sus funciones de vigilancia e inspección, así como de los necesarios instrumentos legales para garantizar el cumplimiento de la normativa. DESARROLLO DE POLÍTICAS ACTIVAS POR PARTE DE LA INSPECCIÓN DE TRABAJO, tales como acciones selectivas en determinados sectores donde los datos de accidentes son suficientemente claros como para LOS RECURSOS NECESARIOS

incluidos en la evaluación de riesgos laborales. INCLUIR LOS PROBLEMAS DE MOVILIDAD DE LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS COMO UN ELEMENTO DE NEGOCIACIÓN COLECTIVA, lo que permitirá incluir estos temas en la evaluación de riesgos laborales. Prestar especial atención en aquellas situaciones de traslado de la empresa o de parte de su actividad productiva a un polígono industrial o de servicios. CONSIDERAR COMO ELEMENTOS DE LA ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO aquellos aspectos que eviten la acumulación de cansancio, la excesiva prolongación de la jornada laboral, los desplazamientos largos, el estrés, la atomización de las plantillas y otros factores que pueden ser considerados como un riesgo añadido que puede contribuir a un accidente de tráfico. IMPLEMENTAR MEDIDAS QUE PERMITAN UN AHORRO DE TIEMPO en el desplazamiento al puesto de trabajo, con la finalidad de facilitar la conciliación de la vida familiar y laboral. IMPULSAR PROPUESTAS, A NIVEL SECTORIAL O TERRITORIAL, CON LAS ORGANIZACIONES EMPRESARIALES y avanzar en el debate de ideas que haga posible un cambio cultural que permita establecer nuevas fórmulas sobre los horarios laborales y su posible escalonamiento. Creemos que impulsar el conjunto de estas medidas puede incidir en el objetivo de reducir el nivel de siniestralidad que suponen, hoy por hoy, los accidentes de tráfico in itinere y en jornada laboral. Si este estudio ayuda a avanzar, por poco que sea, en esta dirección, habrá valido la pena el esfuerzo colectivo desarrollado.

■ Imagen del acto contra la siniestralidad laboral de abril de 1998.

de tráfico, deben garantizar el cumplimiento de las normativas de tráfico (tacógrafos, descansos, jornada,...) tanto del personal contratado como de las empresas subcontratadas. NEGOCIACIÓN DE UN ACUERDO SOCIAL ENTRE LAS ORGANIZACIONES SINDICALES, EMPRESARIALES Y LAS ASOCIACIONES MUNICIPALISTAS, mediante el cual las administraciones locales se comprometan a negociar con los agentes económicos y sociales, en la creación y ampliación de las zonas industriales y comerciales, todos los aspectos de movilidad, accesibilidad y servicios necesarios en las mismas. IMPULSAR UNA MESA DE CONCERTACIÓN UNITARIA, con la participación de las distintas administraciones, los agentes sociales, económicos y el resto de organizaciones ciudadanas que trabajan por una movilidad sostenible. EL ÁMBITO DE LA EMPRESA ES EL LUGAR DONDE SE DEBEN DESARROLLAR LAS CAMPAÑAS DE SENSIBILIZACIÓN Y PREVENCIÓN que nos permitan abordar los riesgos de la movilidad obligada, por lo cual el tejido empresarial debe asumir que los problemas derivados de la movilidad deben ser

Marisa López

Factores determinantes en el contexto de la movilidad Empresas

Trabajadores y trabajadoras

Movilidad

• Localización geográfica del centro de trabajo. • Accesibilidad y transporte público. • Organización del trabajo (horarios, turnos, etc.).

2

• Ámbito socio familiar de los trabajadores. 2 • Localización geográfica del domicilio. • Disponibilidad de transporte público.

2

poder deducir problemas estructurales en la organización del trabajo. VERIFICACIÓN DEL CUMPLIMENTO DE LA LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES (LPRL) por parte de las empresas, con la realización de los correspondientes planes de prevención. REALIZACIÓN DE UNA CAMPAÑA DE SENSIBILIZACIÓN sobre los accidentes de tráfico in itinere y durante la jornada laboral, dirigida tanto a los trabajadores como a los empresarios. Esta campaña la tendría que realizar el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya con implicación, en la gestión y la financiación de la misma, de las mutuas de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales. CLARIFICAR LA NORMATIVA, Y GARANTIZAR SU CUMPLIMIENTO. No se puede consentir que la seguridad social asuma bajas que deberían ser consideradas accidentes laborales. CALCULAR LA MERMA ECONÓMICA QUE SUPONE, PARA LOS RECURSOS SANITARIOS Y DE SEGURIDAD SOCIAL, los accidentes no declarados como in itinere ni en jornada laboral sino, fraudulentamente, como accidentes ordinarios de tráfico. PERSEGUIR LA OCULTACIÓN DE ESTAS CONTINGENCIAS COMO ACCIDENTES DE TRÁFICO, penalizando la no declaración de estos percances como accidentes de trabajo, dándole a esta acción el carácter de infracción legal y de alzamiento de bienes a la Seguridad Social. EMPLAZAR A LA AUTORIDAD DEL TRANSPORTE METROPOLITANO (ATM) PARA QUE ELABORE UN PLAN ESTRATÉGICO que aborde la necesidad de transporte público en las zonas industriales y comerciales del área metropolitana de Barcelona. Exigir la incorporación de la red de cercanías de RENFE a la ATM. CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS SOBRE ACCIDENTES IN ITINERE Y DURANTE LA JORNADA LABORAL que permita actuar sectorial y territorialmente, estableciéndose los mecanismos e instrumentos necesarios, por parte de las distintas administraciones y organismos implicados. POLÍTICAS PREVENTIVAS PARA UNA MEJOR SEGURIDAD VIAL. Las distintas administraciones con responsabilidad en el control

Administraciones públicas Central

Autonómica

Local

• Medio ambiente. • Infraestructuras.

• • • •

• Seguridad Viaria. • Urbanismo. • Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Cohesión territorial. Departament de Treball. Servei Català de Trànsit. Medio ambiente.

Cuadro sinóptico de los agentes sociales con responsabilidad en el ámbito de la movilidad.

L’ONA S I N D I C A L

5

A C T I V I T A T S

U S C O B

Foto: M. J. Mora

Nou projecte per als treballadors immigrants de l’Hospitalet

■ Manifestació pels drets de ciutadania de la immigració.

En el marc del pacte local per l’ocupació, que es va signar a l’abril de 2001 entre l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Sindicats i la Patronal, la Unió Local de CCOO de l’Hospitalet, conjuntament amb l’estructura sindical comarcal, hem presentat un projecte amb l’objectiu de desenvolupar accions de tipus nou per facilitar la inserció laboral i social dels treballadors i treballadores immigrants a la nostra ciutat. La realitat, prou contrastada per tots els signants del Pacte local, és que el nombre de persones estrangeres a la ciutat creix de dia en dia. En un any, les consultes efectuades al servei del CITE situat a la unió local, han passat de 170 a 372 i la informació recollida ens diu que la majoria d’aquestes persones estàn realitzant treballs sense gairebé cap dret laboral. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és la coordinació dels diferents àmbits de treball i responsabilitats del Sindicat, des de les seccions sindicals i delegats i delegades de les empreses, fins als sectors, rams i la organització territorial. D’aquesta manera volem propiciar la correcta inserció laboral del col·lectiu de persones estrangeres, facilitant la seva entrada al mercat de treball quan a contractació i aplicació de la normativa laboral i, al mateix temps, facilitant la seva integració social. Per al seu desenvolupament, el projecte preveu disposar d’una persona coordi-

nadora que faci el paper de punt de referència de totes les activitats previstes. Les accions concretes a realitzar expressen la nostra voluntat d’avançar en la integralitat del tractament sindical del fenomen de la immigració: • Elaboració d’un full informatiu útil per a les persones que es dirigeixen a l’Oficina del CITE que estarà escrit en castellà, àrab, anglès, xinès i francès i que informarà dels serveis i adreces que puguin ser útils als treballadors i treballadores. • La persona coordinadora haurà de participar en les sessions de seguiment i coordinació dels diferents instruments del Sindicat, com són el CITE, l’ASSOC, el CEPROM i els organismes sindicals que actuen en el territori. • Igualment, haurà de promoure ser present en diferents àmbits de participació i comissions de la ciutat per facilitar i proposar la coordinació dels diferents serveis públics de competència municipal. • Finalment, caldrà, en totes aquestes línies de treball, fer un esforç per impartir mòduls específics d’assessorament per a delegats i delegades d’empreses amb aquesta lectura integral sindical i territorial que, en definitiva, és la raó de ser d’aquest projecte.

L’ONA S I N D I C A L

6

Pacte per l’ocupació a Sant Adrià Finalment, CCOO i UGT hem arribat a un acord amb l’Ajuntament de Sant Adrià sobre la signatura del Pacte local per l’ocupació. Tot i que encara no està signat formalment, l’acord ja existeix i preveu els temes que des de CCOO sempre hem cregut que són estratègics per emmarcar les actuacions en el territori. Aquests temes deriven tant del Pacte territorial del Barcelonès Nord, del qual tots formem part, com de les actuacions singulars a l’entorn del desenvolupament de les accions previstes pel Consorci de la Mina, el PERI del mateix barri, l’impacte del 2004 i altres elements que concorreran en els propers anys a la ciutat. L’acord es refereix de manera prioritària a les intervencions reequilibradores del mercat de treball local, als mecanismes de participació, als projectes urbanístics i d’habitatge, a la política social i al paper local en el si del Pacte industrial metropolità. Sant Adrià era l’única ciutat de la comarca del Barcelonès on no hi havia un marc local de concertació. La nostra valoració, per tant, és que hem assolit una fita que completa, ordena i racionalitza la presència, el paper i les responsabilitats del Sindicat en relació amb els ajuntaments del territori.

A C T I V I T A T S

U S C O B

L’habitatge, un dret de ciutadania L’habitatge, malgrat ser un dret constitucional, s’ha considerat sempre un bé patrimonial. Les seves potencialitats econòmiques són molt importants, sobretot en moments en què hi ha manca de sòl per construir en zones com ara els diferents municipis de la nostra comarca. Però hem de pensar que el preu del sòl és proporcional al valor d’allò que s’hi produeix. Així, el desenvolupament de polítiques d’habitatge tindria un paper regulador, tant dels habitatges com del sòl, i frenaria l’especulació.

Les dificultats d’accés i de manteniment de l’habitatge són un problema emergent Els ingressos dedicats al pagament de l’habitatge són el 43 % del total dels ingressos familiars, 10 punts per sobre de les recomanacions. Els lloguers a la ciutat de Barcelona se situen entre les 60-70.000 pessetes mensuals, mentre que a l’últim cens hi havia 70.000 habitatges buits. A més, estem assistint a l’emergència del barraquisme vertical i a una important reducció de les promocions d’habitatge protegit, al mateix temps que es produeix un evident boom immobiliari.

■ Pisos de la cooperativa de CCOO, Habitatge Entorn, al Front Marítim de Barcelona.

ritats, i facilitar l’accés a un habitatge de lloguer assequible. Aquestes mesures podrien ser, entre altres, la rehabilitació, la creació d’un parc públic de lloguer, aplicar mesures fiscals per gravar els pisos buits o facilitar ajuts directes al lloguer. L’habitatge ha de passar Si volem fer realitat els drets dels de ser vist com un bé treballadors i treballadores des d’un sindicalisme sociopolític, hem de patrimonial a ser un pilar tenir present l’habitatge social en la mesura que l’habitatge és un dret fonamental de l’estat clau per consolidar altres drets fonamentals. del benestar, a ser considerat

No hi ha una política d’habitatge a Catalunya, sinó actuacions independents i insuficients Les administracions han de definir polítiques d’habitatge que garanteixin l’accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans i ciutadanes. Calen polítiques integrals, planificades i coordinades, amb objectius, metodologies i instruments d’actuació clars i integrats en el territori. Cal preveure diferents mesures amb l’objectiu de fer aflorar al mercat els habitatges buits i les irregula-

com un dret de ciutadania.

L’ONA S I N D I C A L

7

Yolanda Alcázar

A C T I V I T A T S

U S C O B

CCOO al ple de l’Ajuntament de Santa Coloma

Foto: M. J. Mora

Per la pau

Entre les més de 25.000 persones que es van manifestar el 28 d’octubre a Barcelona contra la guerra n’hi havia moltes de CCOO i, concretament, del Barcelonès. Aquesta va ser la primera resposta massiva a Catalunya per condemnar, al mateix temps, tant els atacs terroristes als EUA com els atacs militars contra l’Afganistan.

CCOO i la plataforma Aturem la Guerra, de la qual som membres, estem convençuts que les bombes no solucionen res i que, ara més que mai, ens cal treballar per un nou ordre mundial que es basi en la justícia, el respecte als drets humans i la pau. Per aquests objectius, caldrà mobilitzar-se, amb tota seguretat, moltes més vegades.

Gent gran xinesa a CCOO

Seminari de les 4 àrees metropolitanes europees Els dies 31 de gener i 1 de febrer del 2002, tindrà lloc a la nostra comarca un seminari sindical europeu per tractar del futur dels serveis públics i de les administracions públiques. Hi participaran les organitzacions sindicals membres de la Confederació Europea de Sindicats (CES) de Lyon, Frankfurt i Milà. CCOO del Barcelonès i la UGT són les encarregades d’organitzar l’esmentat seminari. Al llarg de l’any 2002 es faran, a cada una d’aquestes ciutats europees, trobades sindicals per analitzar temes com la reducció de la jornada de treball, l’exclusió social i el transport públic. La programació de seminaris finalitzarà el 2003 amb una conferència de les metròpolis.

1 0

A N Y S

D E

El dia 15 d’octubre, la Unió Local de CCOO de Santa Coloma de Gramenet va intervenir en el ple de l’ajuntament de la ciutat que va aprovar el Programa d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC). CCOO havia demanat la paraula prèviament per tenir l’oportunitat d’explicar la nostra posició al respecte. Va efectuar la intervenció el company Salvador Garcia, que va analitzar les raons que havien portat el Sindicat a presentar al·legacions al POEC, recollides al número anterior de l’Ona Sindical.

La seu de CCOO de Catalunya, a la Via Laietana, va ser el lloc on el 29 d’octubre es va reunir el grup promotor de l’associació de jubilats xinesos «Posta de Sol». El constant increment de la comunitat xinesa al nostre entorn –actualment són més de 10.000 persones, que inclou una part ja considerable de gent gran– fa que iniciatives com aquesta tinguin un extraordinari interès per reforçar els valors col·lectius i d’integració en el teixit social. Joan Navarro, de Pensionistes i Jubilats de CCOO del Barcelonès, va donar la benvinguda als assistents a l’acte –que no hauria estat possible sense el treball d’assessorament a la comunitat xinesa que està realitzant la companya Xia Hang en una programa de CCOO del Barcelonès, cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona– i va deixar les portes obertes per a col·laboracions futures.

F O R M A C I Ó

B À S I C A

L’escola

Hi pots estudiar

Desè aniversari

L’Escola de Persones Adultes Manuel Sacristán és un centre públic de formació permanent de persones adultes, fruit del conveni entre la Generalitat i Comissions Obreres de Catalunya.

Cursos de formació bàsica oficial - Millora de les habilitats bàsiques: lectura, escriptura i matemàtiques - Graduat escolar (últim curs) - Accés a cicles formatius de grau mitjà - Graduat en educació secundària

El dies 18, 19 i 20 de desembre d’enguany celebrem el 10è aniversari de la creació de l’Escola.

Altres cursos - Català - Castellà - Anglès bàsic - Informàtica - Temes monogràfics de caire cultural

En horari de matí i tarda, a la Via Laietana, 16, 08003 Barcelona

L’ONA S I N D I C A L

8

Ens trobareu Tel. 93 481 27 67 Fax: 93 481 29 22 Correu electrònic: [email protected]