Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf

1

22/06/10

11:49

Mapa de Patrimoni Cultural de Begues

Redacció: Triade SCP Josep Antón Pérez, Oriol Vilanova, Xavier Esteve Desembre 2010 C

M

Y

Ajuntament de Begues

CM

MY

CY

CMY

K

À

R

E

A

D

E

C

U

L

T

U

R

A

c/ Misser Rufet, núm. 2, 2-1 08720 Vilafranca del Penedès TEL.93 817 28 68 FAX. 93 819 94 42 [email protected]

MEMÒRIA DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE BEGUES (BAIX LLOBREGAT)

Vilafranca del Penedès, 16 de desembre de 2010

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

ÍNDEX

1. Definició, Metodologia i criteris de realització del Mapa de Patrimoni Cultural.

Pàg. 4

2. Diagnòstic

Pàg. 6

2.1.

Marc Geogràfic i Medi Físic

Pàg. 6

2.2.

Geografia Humana. Estructura econòmica i poblament

Pàg. 9

2.3.

Síntesi històrica

Pàg. 16

2.4.

Toponímia de Begues

Pàg. 22

2.5.

Estat legal de Protecció del Patrimoni

Pàg. 23

2.6.

Els equipaments patrimonials

Pàg. 30

2.7.

Anàlisi Global. Valoració del patrimoni cultural i natural de

Begues

Pàg. 33

2.7.1. Patrimoni immoble

Pàg. 33

2.7.2. Patrimoni moble

Pàg. 39

2.7.3. Patrimoni documental

Pàg. 42

2.7.4. Patrimoni immaterial

Pàg. 44

2.7.5. Patrimoni natural

Pàg. 46

2.7.6. Resum Gràfic

Pàg. 48

3. Resultat del Mapa de Patrimoni. Llistats dels elements patrimonials

Pàg. 55

4. BIBLIOGRAFIA

Pàg. 125

2

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1.

DEFINICIÓ, METODOLOGIA I CRITERIS DE REALITZACIÓ DEL MAPA DE

PATRIMONI. Aquest treball ha estat realitzat per l’equip tècnic de TRÍADE, s.c.p. per encàrrec de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquesta administració dóna així resposta a la petició efectuada per l’Ajuntament de Begues (Baix Llobregat), la qual té com a objectiu la confecció del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi. La recollida de dades de camp s’ha portat a terme entre febrer i juliol de 2009. El mapa de patrimoni és un recull sistemàtic de totes les categories d’elements i béns patrimonials, ja siguin materials o immaterials, mobles o immobles, documentals, arqueològics, naturals, de cronologia recent o remota. Les dades resultants d’aquest treball d’inventari es plasmen en una base de dades, que no és en cap cas un catàleg general d’elements patrimonials definitiu i absolut, ans al contrari: el mapa de patrimoni és una plataforma bàsica des de la qual promoure la gestió integral del patrimoni en els seus tres grans punts principals: recerca, conservació i difusió. Així, el mapa de patrimoni és una eina que pot ser modificada i augmentada, en la mesura que l’estat del coneixement del patrimoni permeti incorporar elements detectats en un futur, o bé a causa de canvis de criteri en la recollida d’elements patrimonials que permetin assolir nous objectius. El Mapa de Patrimoni ha de ser doncs, una eina que permeti obrir múltiples línies de treball. En cap cas cal entendre’l lligat exclusivament a objectius urbanístics sino que preten ser un document de divulgació dels valors culturals locals. Per tant cal advertir que no s’ha veure com a pas previ al reconeixement de paràmetres d’aprofitament urbanístic, atès que es tracta de questions que s’han de debatre en un altre marc. L’objectiu principal d’aquest treball ha estat la identificació i la documentació dels elements patrimonials del municipi de Begues per tal de crear el mapa de patrimoni. Els criteris bàsics per aconseguir aquest objectiu són els derivats del plec de prescripcions tècniques per a la realització de mapes de patrimoni cultural desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquest mapa de patrimoni ha tingut en compte la diversitat dels elements que en formen part pel que fa a la tipologia. L’exhaustivitat de la recollida de dades és present sempre en totes les tipologies detectades a Begues, ja que aquest criteri forma part intrínseca del concepte de mapa de patrimoni.

3

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

La metodologia del treball ha estat la següent: Com a punt de partida es van consultar els inventaris dels béns patrimonials de la Generalitat de Catalunya: l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic del Servei del Patrimoni Arquitectònic (1986) (IPA) , així com la Carta Arqueològica de Catalunya, del Servei del Patrimoni Arqueològic (1991) (C.A.). Així mateix, també es va consultar l’Inventari d’Immobles d’Interès Arquitectònic de Propietat Municipal del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (SPAL). Es va fer igualment un intens buidat bibliogràfic (veure Bibliografia) i cartogràfic; en aquest aspecte cal dir que s’ha treballat a partir de l’ortofotomapa i el mapa topogràfic publicat a la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en totes les escales disponibles. També es van fer algunes consultes puntuals en determinats centres de documentació, especialment en les seccions del Centre d’Estudis Beguetans, així com en els arxius de les diferents seccions del Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, i al seu centre de documentació. També es van visitar els fons arqueològics del Museu de Gavà i de la Biblioteca – museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú. Han estat de gran interès les reunions mantingudes amb diferents veïns i veïnes del municipi estudiat. L’equip responsable d’aquest estudi agraeix a l’Ajuntament de Begues la bona disposició davant de la iniciativa que suposa una feina com la que presentem a continuació. Volem agrair la col·laboració de l’alcalde, Sr. Ramon Guasch i Viñas; del Francesc Sánchez, regidor de Cultura de l’ajuntament; d’en Xavier Parellada i del Víctor Mata del CEB (Centre d’Estudis Beguetans); de la parròquia de Begues i de tots els propietaris dels elements patrimonials fitxats. Les aportacions, observacions, suggeriments i correccions al llarg de tot el procés d’elaboració del Mapa de Patrimoni per part de tothom que ha volgut participar han estat positives i enriquidores pel treball.

4

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2. DIAGNÒSTIC 2.1.

Marc geogràfic i medi físic

Begues és el municipi més extens del Baix Llobregat. El poble de Begues, cap administratiu del municipi, es troba al bell mig del massís de Garraf, en un altiplà (paleopoliè) situat entre els 350 i 400 m.s.n.m., damunt d’una plataforma calcària que bascula lleument a ponent. L’extrem est del municipi forma part de les valls del Baix Llobregat i està format per materials silícics poc permeables. Amb una extensió de 50,51 km², el terme de Begues limita al N amb Vallirana, a l’E amb Torrelles del Llobregat, Sant Climent del Llobregat i Gavà, al S amb Sitges i a l’W amb Olivella, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls.

Els cims més elevats que envolten el municipi són, el Montau (658 m), el Sotarro (563 m), la Penya del Moro (467 m), el Puig d’Endí (342 m), la Desfeta (522 m), les Agulles (552 m), la Morella (595 m), la Penya Blanca (535 m) i el Puig Rovirós (504 m).

La plana de Begues, vista des del Montau

El Garraf es constitueix en diferents etapes que donen lloc a materials rocosos amb propietats ben diferenciades. Al Paleozoic es forma el Garraf Negre on predominen els esquistos, unes roques amb una estructura en làmines. L’exemple més comú és la pissarra o licorella, que a Begues trobem a la vall de la riera de Salom. En el Mesozoic i durant l’època Buntsanstein del període Triàsic es forma el Garraf Vermell amb conglomerats i gresos amb el característic color rogenc i que trobem de la Roca del Barret a Eramprunyà. També durant el Mesozoic, en els períodes Cretàci i

5

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Juràssic es desenvolupa el Garraf Blanc, caracteritzat per la roca calcària i la dolomia. En són bons exemples el Montau (calcària) i les Agulles (dolomia). En darrer lloc, al període Quaternari de l’era Cenozoica es crea el pla de Begues recobert d’argiles, sorres i pedres provinents del desgast de les muntanyes que l’envolten. El territori sobre el que s’asseu Begues està creuat per un sistema de falles que construeixen un autèntic trencaclosques tectònic. Algunes poden representar petits trencaments de la massa rocosa de pocs centímetres entre mig de dislocacions més importants però no prou potents en aquesta àrea com per poder-se individualitzar amb facilitat.

Xarxa hidrogràfica i clima L’artèria hidrogràfica principal del municipi de Begues és la riera de Begues, la qual drena el terme d’est a oest, formant una àmplia vall el poliè o paleopoliè de Begues), limitada al nord pel Montau, el Pla de Sots dels Ossos, el coll de la Creu d'Ardenya i el Sotarro; i pel sud, pel Turó de l'Espinadar, Puig del Coscó, Puig Rovirós, Serrat Blanc, Serra de la Guàrdia i Puig de les Agulles. 1 Tot i la seva situació, a tan sols 7 km del litoral mediterrani i a menys de 25 km del centre de la ciutat de Barcelona, Begues no presenta el típic clima del litoral mediterrani de temperatures poc extremes. La seva altitud, superior a la de cap altre poble situat en un radi de 25 km de Barcelona, i el fet d’estar situat en un altiplà tancat per muntanyes, li donen un microclima molt diferent, amb inversió tèrmica i de tendència continental. Així, mentre que l’altitud li resta de tres a quatre graus de temperatura mitjana (aquesta disminueix aproximadament un grau cada 100 m), les muntanyes fan de barrera a la influència del mar Mediterrani. Aquests factors comporten un clima mediterrani subhumit, un refredament nocturn important, i un hivern llarg. La gran superfície del municipi, juntament amb els desnivells existents (de 200 a 660 msnm) i la complexa orografia del massís del Garraf, comporten unes temperatures més extremes -especialment les mínimes- conforme disminueix l’altitud dins del pla, mentre que a les muntanyes de l’entorn, i més especialment cap al sud del terme, el clima és molt més benigne. A l’estiu, les temperatures màximes diürnes mitjanes es mouen al voltant dels 27-28ºC, amb unes màximes absolutes que poden arribar als 32-33ºC, mentre que les temperatures nocturnes estivals ronden els 15ºC. A l’hivern, les temperatures màximes

1

Pàgina web de l’Ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/begues.php?id=4. Consulta: 21/10/2009.

6

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

mitjanes són d’uns 11-12ºC, i les mínimes arriben als 0-1ºC, amb gelades molt habituals (mínimes absolutes de 6 a 8 graus sota zero). Pel que fa a la pluviositat, la mitjana anual és de 732 litres/m2, i és notablement superior a la de les comarques que l’envolten. La variació anual de la pluviositat, però, és important, amb una oscil·lació que va dels 397 l/m2 els anys més secs als 1018 l/m2 els més plujosos (SOLANS, BONDIA, 2001).

La Vegetació La vegetació potencial del terme és d’alzinar mediterrani als obacs, fons de vall i indrets amb sòl més profund, mentre que al solell i sectors més eixuts i pedregosos s’hi trobaria una màquia arbustiva amb pins i alzines dispersos. Però aquesta vegetació potencial ha estat molt modificada per l’home mitjançant els incendis, el pastoreig, el carboneig, la potenciació del pi i l’expansió de la vinya, de forma que actualment l’alzinar està reduït a petites clapes repartides per la zona nord del terme (Fondo de la Borada, el Sotarro i el Montau). Al sud, en canvi, dominen les brolles i les garrigues. Els boscos actuals són bàsicament de pi blanc i s’estenen per l’entorn immediat del pla de Begues, que ocupa majoritàriament les antigues vinyes. Els dos tipus de sòl que són més extensos al municipi de Begues comporten determinades diferències a la vegetació, els sòls vermells amb gresos i força impermeables retenen més la humitat amb presència abundant de bruc boal o d’escombres, bruguerola, arboç i estepa negra. Als sòls clars calcaris, molt permeables, hi predomina el garric o coscó, el bruc d’hivern, el romaní, el tè de roca i, als sectors que no han patit incendis, la sabina. També és en aquests sòls on el margalló, l’única palmera autòctona d’Europa i característica del massís, és més abundant. Finalment, al pla de Begues, els sòls més profunds permeten l’existència d’alguns roures, sovint alineats amb la riera de Begues, a més de densos bardissars que ocupen els marges dels conreus i de les rieres. També s’hi conserven algunes pinedes de pi pinyer i alguns vells arbres monumentals supervivents d’èpoques passades i que actualment estan en un estat de decrepitud o bé són morts com el Pi Gros, un dels símbols de Begues (SOLANS, BONDIA, 2001).

7

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.2.

Geografia Humana. Estructura econòmica i poblament

El terme de Begues registrava una població de 6.078 habitants l’any 2008 2. El cap administratiu del municipi és el poble de Begues, essent el nucli urbà de Begues el més poblat. Està ubicat al sector N del terme, lleugerament desplaçat a l’E, prop del límit municipal de Sant Climent de Llobregat. El centre urbà del poble s’articula al voltant de l’antic Camí Ral, reanomenat carrer Major, com a prolongació de l’assentament de la masia de Can Romagosa, i, sobretot, del passeig de l’Església, on s’ubica la nova església parroquial de Sant Cristòfol, construïda l’any 1934 i refeta totalment

vers l’any 1949,i alguns edificis d’interès

històric, com el Petit Casal, Cal Pere Vell o Cal Forner, al Carrer Major, o bé les cases noucentistes de la Rambla. Al sector nord del nucli urbà cal fer menció del raval de’n Martí, amb els carrers de Sant Martí i del Carme, amb cases entre mitgeres d’estil popular. A l’Avinguda Torres Vilaró, a la part est, hi trobem diversos edificis històrics, com Cal Torras, on hi ha la Casa de la Vila, d’estil modernista, o la Villa Ángela, Al Camí Ral, al sector oest del casc urbà, destaquen la Fundació Teodor Bosch, una antiga casa d’estiueig reconvertida més tard en convent de l’orde de les Dominiques que acull actualment una escola; l’Hotel Colònia Petit, de l’any 1915, que acollí algunes de les primeres famílies d’estiuejants a Begues, i encara alguna antiga masia, ja més allunyada, com Cal Baró o Cal Fuster.

Casa de la Vila (Cal Torras) Fora del nucli urbà, però formant un continu amb aquest, trobem alguns barris històrics com el de la Rectoria, situat a l’extrem est del casc urbà, el qual va créixer durant el s.XIX al redós de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria, d’estil gòtic de transició al Renaixement, la més antiga del terme i origen de la parròquia de Begues al segle X. Al 2

Informació del Padró municipal d’habitants extreta de la pàgina web d’IDESCAT: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V3=863&V4=435&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CT X=B&V1=08020&VOK=Confirmar

8

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

vessant sud tenim el barri de Cal Vidu, on destaca Ca l’Anfruns, una antiga masia reconvertida en un interessant casal d’estil noucentista amb regust colonial. A l’extrem oest es troba el barri Campamà, format al segle XVIII i els de can Miró i la Barceloneta. A banda d’aquests, a Begues també hi ha una important presència d’urbanitzacions, com Begues Parc, Mas Ferrer, la Bassa Blanca, o Bon Solei I i II. Per últim cal destacar la presència de masos dispersos pel territori circumdant del nucli urbà, com Can Sadurní, Can Figueres, Cal Batllevell, Farfai, l’Alzina, Cal Ros, Can Grau, el Mas Ferrer, el Mas Roig, Can Rigol o Can Térmens, i ja dins de l’espai natural del Parc del Garraf, Vallgrassa, Mas Grau o Carxol. Begues depèn del partit judicial i de la demarcació electoral de Gavà, així com de l’Audiència de Barcelona. Pel que fa a l’economia, Begues ha passat de poble eminentment agrícola i ramader a dependre principalment de la indústria de la construcció i els serveis, per la gran importància de la segona residència. Actualment l’agricultura té un paper secundari i han variat els conreus, que fa uns 60 anys eren bàsicament els arbres fruiters (presseguers i cirerers) i la vinya i, amb menys importància, els cereals, les patates i els llegums. Fa 20 anys el conreu més important era la carbassa (per a l’obtenció de cabell d’àngel), juntament amb els cereals, seguits de la vinya i els arbres fruiters, les patates i els llegums. En base a la superfície censada al cens agrari, el territori agrícola de Begues es reparteix de la següent manera 3: TOTAL

3835

AMB SENSE RAMADERIA RAMADERIA 24

3812

TOTAL

AMB SAU

AMB ALTRES TERRES

3835

198

3637

Dins del sector primari cal destacar la presència a Begues de la Pedrera del Montau, administrada per l’empresa ARICEMEX, SA, l’activitat de la qual provoca un important impacte sobre el paisatge. Aquesta empresa explota el sector ubicat a la carretera BV2411, a l’entrada al municipi per l’extrem NW del terme. Una altra pedrera explotada per READYMIX ASLAND al costat mateix de l’anterior va ser clausurada el 2002 sense culminar la seva restauració. Un fort impacte paisatgístic el rep també el sector on s’ubica el dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, conegut popularment com l’abocador

3

IDESCAT. Dades de l’any 1999. Web de la Diputació de Barcelona. Data de consulta: 3/12/2009

9

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

del Garraf. Ocupa unes 400 ha del terme de Begues, i 180 ha es troben al terme municipal de Gavà. La indústria de la construcció s’inicià amb forçà amb la gran demanda d’habitatges de segona residència que hi va haver entre els anys 1965 i 1975, afavorida pel fet que als grans propietaris els era molt més rendible a curt termini la venda indiscriminada de parcel·les que no l’agricultura o l’explotació del bosc. El sector terciari, o de serveis, ha augmentat paral·lelament a l’increment d’habitatges de segona residència. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT, dades de l’any 2001), el 68% de la població activa de Begues treballa en el sector serveis, un 20% ho fa en indústries, un 10% treballa a la construcció i únicament un 2% es dedica a l’agricultura. Per sectors d’activitat, Begues registrava, l’any 2002, un total de 436 establiments, repartits de la següent manera 4: BRANCA D’ACTIVITAT

NOMBRE D’ESTABLIMENTS

Indústria

26

Construcció

120

Comerç al detall

49

Serveis

165

Professionals i artistes

76

TOTAL

436

A Begues hi ha establertes dues entitats financeres.

Grans infrastructures i comunicacions locals Les carreteres locals que travessen el municipi són: -

La carretera BV-2411, que va des d’Avinyonet del Penedès a Begues passant per Olesa de Bonesvalls, travessa el sector NW del municipi. Just passada la urbanització Begues Parc, i a l’entrada al casc urbà, una rotonda permet entrar directament al centre del poble (Camí Ral – Carrer Major – Av. Torres Vilaró) o bé desviar-se per vorejar el poble per la Ronda Urbana, cap al sector est del municipi.

4

IDESCAT, dades de l’any 2002. Web de la Diputació de Barcelona. Data de consulta: 3/12/2009.

10

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

-

La carretera BV-2041, que enllaça amb l’anterior a l’anomenada Porta Llevant Sud, ubicada a l’extrem est del casc urbà. Aquesta carretera comunica Begues amb Gavà.

-

El Camí de Torrelles de Llobregat, que comunica Begues amb aquest municipi. Surt de Can Grau del Coll, a la zona nord del barri de la Rectoria.

Camins històrics Mereix especial atenció en aquest apartat el Camí Ral. El Camí Ral de Begues forma part d’una important via de comunicació, especialment durant l’Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès, constituint una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana.

El Camí Ral al seu pas per Mas Alemany

El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada "via mercadera", la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava pel Pla de les Bruixes, sota la Roca del Barret, fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell (antic hostal d’en Grau) per arribar a la Creu del Joncar. A partir d'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i avinguda Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual.

11

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant de l’actual fàbrica de calç, travessava la riera i feia cap a l'antic Hospital medieval de Cervelló situat a Olesa. A partir d'aquest punt, el Camí Ral transcorria en paral·lel a l’actual carretera passant per Can Joan, Mas Cort Vell, Can Mitjans, La Gavarra i Coll de Garró fins arribar a les Gunyoles, on seguia cap a Olèrdola i Sant Pere Molanta i arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. En alguns períodes esdevingué camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. En molts trams el seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, l’Hostal d’en Grau (Cal Vendrell), Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. Altres camins històrics del terme de Begues són: -

Camí de Vallirana / Camí de la Creu d’Ardenya, anomenat també camí Moliner, doncs era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d’aquella població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants al Pla de Begues. Una d’aquestes variants seguiria l’eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes roderes de carro, mentre que l’altre s’enfilaria des de Can Pau. Els dos traçats s’unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en ziga-zaga, en paral·lel al torrent.

-

Camí de Torrelles. El seu traçat començaria a la zona del Raval de’n Martí, travessant el pla de Begues per l’Alzina i passant per La Beurada en direcció nord-est fins a entrar al terme municipal de Torrelles.

-

Camí del Castell / Camí de Gavà / Camí de Castelldefels, que unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d’Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Gepis, en el pla de Begues. Des d’aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. En aquest punt hi ha la bifurcació per dirigir-se al castell

12

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

d’Eramprunyà, o cap a Gavà i Castelldefels baixant per la vall de la Sentiu per entrar al terme municipal veí, i a Can Parés i les Costes de Garraf passant pel Coll Sostrell i Camgràs, camí de bast antigament molt utilitzat per contraban. -

Camí de Sitges, que com el seu nom indica, uneix Begues amb Sitges tot passant pel terme municipal d’Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d’on, en direcció sud, avançaria vers la muntanya en direcció sud passant per Mas Roig i La Creu on hi ha ubicada la creu de CollFé. A partir d’aquest punt el camí segueix en direcció sud-oest passant per Mas Grau, el Corral de’n Romagosa, per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de la riera de Carxol, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella.Menció a part mereixen les dues carrerades, els antics camins ramaders per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes dels Pirineus.

Les que travessen el terme de Begues són: -

La carrerada de Begues, el traçat de la qual coincideix bàsicament amb el Camí Ral.

-

La carrerada de Jafre, que des de Sitges arriba a Begues a través del Parc de Garraf, entrant per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Olivella), des d’on s’enfila per l’esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on hi ha Jaques. Des d’allà, davalla recte pel vessant oest del Serrat Blanc, va guanyant alçada en direcció a Bassa Llacuna per on davalla cap a Can Térmens.

Camins turístics A la superfície de terreny forestal de Begues existeixen actualment els següents camins i senders habilitats per a la pràctica del senderisme i el contacte amb la natura: -

El GR 92 ve del castell d’Eramprunyà. A l’alçada de la Clota se li separa un ramal (GR 92-3) que va cap al Puig de la Mola. Des d’allà el GR deriva en diferents ramificacions cap a Olesa o St. Pere de Ribes, però el GR 92-3 continua cap a Olèrdola passant per Avinyonet (Sta. Susanna i l’Arbossar). Tornant a la Clota, el GR 92 continua per les Agulles en direcció al Pla de Querol (pel costat de l’Abocador del Garraf). Allà el GR 92 continua cap a la Pleta en direcció al poble de Garraf i se li separa un ramal (GR 92-4) que

13

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

passant per la masia de Vallgrassa va cap a la Plana Novella i d’allà cap a St. Pere de Ribes. -

El GR 5 neix del Puig de la Mola (GR 92-3) i passant per Olesa, va cap a Vallirana - Cervelló. Transcorre tot per terres que no són de Begues.

-

El PR 160, anomenat “Ruta de les Fonts”, surt de l’església parroquial de Sant Cristòfor de Begues, al bell mig del nucli urbà, i enfila fins a Can Sadurní. Des d’allà el sender puja fins a unes instal·lacions elèctriques per passar pel costat de l’Avenc de Can Sadurní, senyalitzat pels membres del Begues Espeleo Club – Centre Excursionista de Begues (BEC – CEB). Posteriorment cal prendre un trencall a l’esquerra en direcció a la Creu d’Ardenya, per continuar recte cap al Mas de les Fonts. El retorn al nucli urbà es realitza passant per la Penya del Moro, la Font de l’Alba, Farfai i l’Alzina, fins entrar novament al poble.

14

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.3.

SÍNTESI HISTÒRICA

Les primeres evidències de presència humana a Begues es remunten a l’ Epipaleolític, però són especialment riques a principis del VI mil·leni aC, al començament del Neolític Antic, tot i que els prehistoriadors tenen indicis de presència humana anterior, durant el Paleolític Superior. Les primeres comunitats de pobladors del Neolític exploten els recursos del bosc, tot i que la seva economia es basa principalment en el conreu dels cereals i lleguminoses, així com en la ramaderia d’espècies domesticades, com el bou, el porc o el xai. Els jaciments neolítics de la Cova de Can Sadurní, la Penya del Moro o la Cova Cassimanya, amb una marcada dualitat del patró d’assentament (cova/abric versus aire lliure i muntanya versus plana) són els primers que ha pogut documentar l’arqueologia i s’han revelat com a molt importants per al coneixement de la prehistòria en general. Algunes d’aquestes coves s’utilitzaren també durant l’Eneolític, l’Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro, en alguns períodes com a hàbitat i en d’altres com a recintes sepulcrals. També es coneixen restes d’alguns dolmens.

Excavacions arqueològiques a la cova de Can Figueres

Ja a l’època antiga, l’arqueologia constata que, encara que segurament poc poblades, les terres de la vall de Begues van ser conreades i les nombroses coves del terme foren utilitzades per estabular els ramats. Aquesta minsa presència de població és notable especialment a l’època romana, donat que la dinàmica establerta a partir de la dominació de la Mediterrània per part de l’Imperi provocà que els assentaments s’ubiquessin vora el mar. Durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC) es dona,

15

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

per exemple, l’abandó del poblat ibèric situat al turó d’Eramprunyà, situat al terme municipal de Gavà, proper a Begues. És molt probable que a la vall de Begues hi hagués, com a mínim, una vil·la romana, però fins a l’actualitat no se n’han identificat restes de cap establiment.

La història de l’Edat Mitjana a Begues va estretament lligada a la de la Baronia d’Eramprunyà, administració senyorial de la qual en depenia. L’enquadrament de la població dins el terme del castell d’Eramprunyà, documentat per primer cop l’any 957, respon a l’estratègia expansionista dissenyada pels comtes de Barcelona de la zona de marca o frontera amb Al-Àndalus, de la qual la comarca del Baix Llobregat en formava part. Aquesta estratègia es basava en la construcció d’una línia de castells defensius ubicats en indrets estratègics, amb l’objectiu de controlar el territori fronterer.

En aquest sentit cal destacar l’existència d’una font documental àrab, datada de l’any 898, que parla d’una batalla lliurada entre cristians i musulmans al lloc de Bighash, en el camí a Barcelona; lloc que alguns historiadors situen a Begues. La implantació del feudalisme es documenta a Begues des de molt aviat, amb una cessió a la Guardiola a canvi de fidelitat, que és un dels primers documents europeus d’aquest gènere. El castell d’Eramprunyà, per bé que de propietat comtal, de seguida quedà lligat a castlans i sots-castlans hereditaris. Al segle XI, formà part dels dominis de Mir Geribert, autoproclamat príncep d’Olèrdola, que hi tingué un bastió en el seu enfrontament amb el comte de Barcelona.

Castell d’Eramprunyà

Les relacions fiscals entre els habitants de Begues i els senyors del castell d’Eramprunyà apareixen regularment a la documentació medieval; a tall d’exemple,

16

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

sabem que l’any 1074, quan Ramon Isimbert, castlà del castell d’Eramprunyà, encomanà la sots-castlania a Ramon Guillem, s’especificava que se li assignaven, entre d’altres, els drets dominicals sobre les terres i vinyes de Begues. El 1288 un dels feudataris no subjecte a servei rebia vuitanta quarteres d’ordi del sou o impost del passatge del coll de Begues en avall. Un altre feudatari, Arnau de Fonollar, tenia per al rei deu quarteres de blat i vint d’ordi que prenia dels mitgers del pla de Begues.

Pel que fa a l’organització eclesiàstica de Begues, la parròquia de Sant Cristòfol s’esmenta per primer cop l’any 981, en el testament de Galí, vicari comtal, que va fer una donació de terres, “quod abebat in Begas, ad domum s. Christofori”. La presència del mot “domus” ha fet pensar en la possibilitat que l’església hagués estat originàriament una cel·la monàstica per afavorir el repoblament, ja que la casa comtal havia donat terres del veí terme de Cervelló al monestir de Sant Cugat amb aquesta finalitat. Una altra hipòtesi apunta que el temple fos un hospital construït a instàncies del monestir vallesà, per acollir vianants en el camí de Vilafranca a Barcelona (BONDIA; SOLANS, 1994).

El castell d’Eramprunyà, originàriament de possessió comtal, passà a mans de Pere March l’any 1323, en virtut de la venda que el rei Jaume II féu al cortesà. Aquest fet suposà el germen del futur ennobliment de la família dels March.

Begues entra a l’Edat Moderna patint les conseqüències derivades de la Guerra dels Remences (1483-1486), de les pestes i molt especialment de les accions de les quadrilles de bandolers, les quals assaltaven el Camí Ral de Barcelona a Vilafranca, a l’alçada de la collada de Begues. Al mateix temps, Begues viu l’arribada d’immigrants occitans fugits del seu país a causa de les guerres de religió. Molts d’aquests nouvinguts es casaren amb pubilles beguetanes, integrant-se així a la societat d’acollida; o bé entraren a formar part de les quadrilles de bandolers ja esmentades. Un dels esdeveniments més importants del segle XVI a Begues és, sens dubte, la construcció de l’actual església de la Rectoria, iniciada el 1578.

En línies generals, la població de Begues continuà disseminada en masies, ja que el nucli urbà no es conformaria fins el segle XIX; a tot estirar hi havia alguns veïnats, com els de la Clota o Mas Traval.

Amb tot, els efectes de les epidèmies de pesta i les males collites s’agreujaren encara més amb l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652), que deixà l’índex de

17

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

mortaldat més elevada registrat a Begues durant el segle XVII: 10 morts l’any 1651 i 18 el 1652 (BONDIA; SOLANS, 1994).

Durant els anys previs a la Guerra de Successió, a Begues, com a tants altres pobles petits d’arreu del Principat, l’actuació d’escamots d’activistes austriacistes feren inclinar les obediències a favor de l’Arxiduc Carles. El Camí Ral fou la via d’entrada d’aquests contingents a Begues. El poble, que continuava sota la jurisdicció de la Baronia d’Eramprunyà, es veié obligat a contribuir al manteniment de l’exèrcit i als allotjaments dels soldats.

Tot just finalitzat el conflicte, la Superintendència, institució borbònica encarregada de la represa de la vida quotidiana al Principat, comminà el Comú de Begues a engegar els forns de calç del municipi per fabricar 4000 quintars de guix per restaurar els edificis malmesos, a raó de 2 rals per quintar de guix. De la mateixa forma, els mecanismes de la repressió dels guanyadors sobre els vençuts es traduïren, per exemple, en la requisa de totes les armes blanques i de foc que calia lliurar a la Casa de la Vila, tot premiant amb mig dobló els qui denunciessin veïns que tinguessin armes amagades; o bé el segrest de les hisendes d’aquells qui s’havien enfrontat a Felip V.

El redreçament econòmic del segle XVIII es traduí, a Begues, en l’expansió del conreu de la vinya en detriment del de cereals. Aquest conreu comportà la instal·lació de pagesos sense terres en qualitat de parcers, que foren els que romperen les terres ermes d’algunes de les grans masies de Begues, com Can Térmens, Can Sadurní, L’Alzina o Puigvoltor. Aquests pagesos feren aparèixer nous barris, com Campamà, sota la propietat de Can Térmens. També durant el segle XVIII es forma el raval de Sant Martí, que es pot considerar el nucli d’estructura urbana més antic del municipi.

Al mateix temps, el camí ral de Begues anà caient en desús a causa de la construcció del pont de Molins de Rei (1769) i de la carretera d’Ordal. Aquestes noves vies de comunicació que vorejaven Begues provocaren un estancament demogràfic que no remuntaria fins a mitjans del segle XIX, quan aparegueren els ravals de la Rectoria, de Santa Eulàlia, de Campamà, de la Barceloneta i del Carrer Major.

Al segle XIX Catalunya entra a l’era industrial. A Begues, però, és l’agricultura -en especial la vitivinícola- el sector que continua essent motor de l’economia, excepte el període de la Guerra del Francès, a principis de segle, i el sotrac que representà la plaga de la fil·loxera, a finals de la mateixa centúria.

18

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

A nivell urbanístic, l’aglutinament d’edificacions al nucli urbà enfront del model de masies disperses es veié reforçat d’ençà de les guerres carlines, especialment de la primera (1833-1840), les conseqüències de la qual es plasmaren en la conscienciació de la necessitat d’una major seguretat ciutadana (MEDINA, 2004). La ubicació de l’Ajuntament i l’escola al lloc on avui s’ubica la plaça de Camil Riu, durant el trienni liberal de 1820-1823, va ajudar a concretar la situació del centre urbà de Begues. Segons el mateix autor, la propietat de Can Romagosa efectuà nombrosos censos i donacions de terrenys del seu voltant, dels quals n’eren propietaris; en aquests solars s’anaren construint paulatinament els edificis que, juntament amb la urbanització de carrers i places, ordenarien el propi nucli.

Begues. Carrer Major.

L’any 1881 el tren arribava a Gavà i d’aquí sorgí el projecte d’obrir la carretera per comunicar l’estació de Gavà amb Begues, quan la població ja assolia els 1.000 habitants.

A començament del segle XX, Begues té una línia d’autobusos a Gavà, dos hotels, el Petit Casal i una colònia per a sord-muts, gràcies a l’acció de Jaume Petit, prohom de poble. L’electricitat i el telèfon hi fan la seva aparició tardanament, l’any 1925 (segons llicència municipal). Tots aquests elements confirmen Begues com un important nucli d’estiueig, en plena natura però molt proper a Barcelona. Serà precisament la benestant comunitat d’estiuejants la que construirà, l’any 1936, el seu propi club, el “casino”. En aquell moment esclata la Guerra Civil (1936 – 1939).

19

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Durant el conflicte, Begues no coneix directament els enfrontaments. El 23 de gener de 1939, però, les tropes franquistes entren al municipi, iniciant-se així la llarga i dura postguerra, on la repressió exercida contra els partidaris de l’antiga República es traduí en l’empresonament de mes de 50 persones i dos afusellaments. Mentrestant, durant la dècada dels anys ’40 s’edifica la nova església parroquial i la plaça de Camil Riu.

Als anys ’60 i ’70 Begues viu un important creixement de segones residències i noves urbanitzacions, impulsat per l’anomenat “desarrollisme”, mentre que en paral·lel es produeix un progressiu abandonament de l’agricultura.

Amb l’arribada de la democràcia se celebren les primeres eleccions municipals (1979) i es recupera la vida socio - cultural del municipi. A mitjans dels 80, s’assoleixen els 1.500 habitants, i, a poc a poc, molts estiuejants decideixen convertir-se en residents permanents.

La construcció -l’any 1994- de l’autopista C-32, juntament amb el creixement econòmic general, incentiva l’arribada de moltes parelles joves amb nens petits a la recerca de la qualitat de vida de Begues. Això comporta un espectacular creixement urbanístic i demogràfic, de forma que si l’any 1991 hi havia 2.000 habitants, l’any 2001 ja n’hi ha 4.500. Al segle XXI Begues millora la seva xarxa de comunicacions amb la construcció de la variant i altres equipaments, mentre que el cens de l’any 2009 supera els 6.000 habitants.

20

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.4.

TOPONÍMIA DE BEGUES

Actualment no existeix gaire informació sobre el topònim Begues. Segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya 5, apareix per primer cop esmentat a la documentació del segle X com a Begas. Té un origen incert, no llatí, potser pre-romà (Coromines). En aquest sentit, i també d’època alt-medieval tenim constància del topònim àrab Bighash, en referència a un document datat l’any 898, que parla d’una batalla lliurada entre cristians i musulmans a l’esmentat lloc de Bighash i que molt probablement és Begues (veure apartat “Història”). Pel que fa a l’escut del municipi, Begues no disposa d’escut oficial. 6 No obstant, des de mitjans s.XIX el consistori utilitza com a emblema la imatge d’un pi, que correspon a l’atribut de Sant Cristòfor, patró de Begues (veure fitxa 64). Es coneix però un altre escut també utilitzat al s.XIX que representa part de la creu de terme de Can Grau del Coll.

5

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. pàgina web: http://www10.gencat.net/ptop/binaris/BLLP373_tcm32-11081.pdf. 6 Pàgina web d’escuts municipals de Catalunya: http://www.scgenealogia.org/heraldica/escuts1.htm

21

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.5.

ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

Actualment, només hi ha tres elements amb protecció legal a Begues, el jaciment de la Cova de Can Sadurní (declarat com a BCIL el 22 de desembre de 2009 pel Ple municipal), la Creu de terme del Coll de Begues de la qual se’n conserva un capitell gòtic datat de l’any 1312 i la base esglaonada (considerat com a BCIN en virtut del Decreto de 14 marzo 1963 núm. 571/63 Protección de escudos, emblemas, piedra heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares). I la masia Can Térmens en virtut de la Modificació Puntual núm. 10 del PGOU aprovada definitivament en data 23/09/09. Cal esmentar també l’Arxiu de la baronia d’Eramprunyà, un dels elements fitxats a la tipologia de fons documentals. Des de l’any 2001 aquest arxiu forma part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català, mitjançant una resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una de les figures legals creades per la llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

El text refós de la Revisió de la Normativa urbanística del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), aprovat el 15 d’octubre de 1997, preveu al seu article 22 la formació d’un Catàleg de les construccions o edifici d’interès artístic, històric, arqueològic o típic i dels lloc i elements naturals d’interès. L’Article 84 fa referència a les normes aplicables a l’edificació històrica i anuncia la redacció d’un Pla Especial que tingui com a objectiu la conservació i millora dels valors històrics i ambientals de les àrees que s’inclouen en aquest tipus d’ordenació. Una ordenació que es defineix per la conservació del nucli antic de la població quan a llur volumetria i disposició de les edificacions sobre la parcel·la, de forma que es mantinguin els tipus edificatoris, la divisió parcel·lària i els valors històrics i ambientals del conjunt. Sense definir un pre-catàleg explícitament, el PGOU enumera un nombre d’elements amb uns criteris de protecció que es poden assimilar, de facto, a un document de precatàleg.

Com és habitual a la majoria de municipis, d’entre tots els elements de valor patrimonial esmentats al PGOU, n’hi ha uns quants que per la seva especial importància apareixen esmentats en altres inventaris i/o catàlegs d’administracions superiors, com és el cas de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya o l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, ambdós gestionats per la Generalitat de Catalunya.

22

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Així, el capítol segon del títol setè del text refós del PGOU de Begues està dedicat a la conservació de l’estructura edificatòria d’immobles en sòl urbà; a l’article 252 consta una relació d’aquestes edificacions i àmbits d’interès en sòl urbà, dividida per barris. Al capítol primer d’aquest mateix títol setè del PGOU, on es presenten les disposicions generals, el criteri pel qual un immoble apareix en aquests llistats és el seu “valor històric o tradicional que, conjuntament amb els seus jardins o espais buits que els envolten, formen part de l’arquitectura pròpia del municipi que és objecte d’especial preservació per aquest Pla General”. En aquest apartat s’esmenta també els tipus d’obres permeses que es poden executar sobre aquests immobles (article 249), així com les condicions de conservació a les quals s’han d’atenir els propietaris dels béns (article 250), i les condicions d’edificació i d’ús (articles 253 i 254). Alguns dels elements citats al llistat PGOU estan recollits també a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA); són els marcats amb un asterisc 7:

Al barri de la Rectoria: 1. Can Vendrell* 2. Façana principal del Col·legi Sant Lluís - Pla i Amell* (A l’IPA consta com a Residència Comunitat Pare Manyanet; al Mapa de Patrimoni ha estat fitxat tot l’edifici sota la denominació genèrica de “Can Amell”) 3. Església de Sant Cristòfor de la Rectoria* 4. Creu de Terme del Coll de Begues(sic)* 5. Cal Farràs 6. Cal Fusteret 7. Cal Gaietano 8. Cal Traginer 9. La Rectoria Vella 10. Cal Paulo

Al barri Cal Vidu: 11. Conjunt Cal Vidu 12. Ca l’Enfruns

Al Raval d’en Martí: 15. Carrer Sant Martí

7

Pàgina web de la Generalitat de Catalunya. Cercador de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya:http://cultura.gencat.net/invarquit/llista.asp?nom=&municipi=080207&comarca=0&proteccio=0& estil=0&epoca=0&Submit=Cerca

23

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

30. La Tenda

Al barri de la Barceloneta: 16. Carrer Sant Sebastià 17. Cal Frare 19. Carrer Sant Francesc

Al barri Campamà: 23. El conjunt del barri Campamà 29. Ca l’Agustí

A la resta de sòl urbà: 13. Carrer Sant Eudald del 2 al 24 14. Carrer de Sant Domènec del 2 al 40 18. Cal Pau dels Bous 20. Ermita de Santa Eulàlia* 21. Cal Fuster 22. Cal Baró 24. Can Romagosa* 25. Cal Po 26. Cal Llebrer 27. Cal Martí 28. Cal Miliu Martí 31. Cal Rito Xic 32. La Torra (Fundació Bosch)* 33. Cal Torras (Ajuntament)* 34. Petit Casal 35. Escorxador* 36. Cal Motis 37. Vil·la Angela* 38. Cal Marcel Ventura 39. Església nova de Sant Cristòfor (sic) 40: Ca l’Illa Hostal Sant Rafael

De la mateixa manera, a l’article 255 del capítol tercer del títol setè - Edificacions en sòl urbanitzable i no urbanitzable -, consta una relació d’edificacions i àmbits d’interès en sòl no urbanitzable. Són les següents:

24

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1. Cal Rito (Mas Pasqual) 2. La Massana 3. Can Sadurní* 4. Cal Gepet 5. Can Pau 6. Can Figueres 7. Conjunt de Cal Barreres 8. Cal Catequero 9. Cal Pepet de la Creu 10. Cal Batlle Vell (sic) 11. Cal Farfai (sic) 12. L’Alzina 13. Cal Taco 14. Les Planes 15. Vallgrassa* 16. Jaques* 17. Carxol* 18. El Mas Roig 19. La Parellada 20. Can Rigol 21. La Creu (3 cases) (sic) 22. El Roure, les casetes del masover i l’antic forn de vidre 23. Cal Vallès 24. Cal Quiterio 25. Mas Grau 26. Cal Rata 27. Cal Tallaret 28. La Casota 29. Cal Ros 30. Mas Ferrer* 31. Puig Moltó 32. El Pou del Glaç 33. Conjunt Petit Canigó 34. Granja Hotel Petit Canigó* 35. Can Grau del Coll 36. Cal Secaire (sic)

25

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

37. Cal Gepis 38. Can Térmens*

Els articles 256 i 257 defineixen les condicions d’edificació i d’ús, respectivament.

Cal tenir en compte que el text refós de la normativa urbanística del PGOU de Begues va ser redactat l’any 1997. D’aleshores ençà, s’ha detectat algun element inclòs en el llistat precedent que, a dia d’avui, ja no existeix: és el cas de Cal Motis, edifici situat antigament al número 16 del carrer Major, al costat de Cal Pere Vell, el qual fou enderrocat el mes de juliol de 2003, tot conservant la porta principal que havia motivat la catalogació i que fou reincorporada a la nova construcció. De la mateixa manera, també hem detectat el fenomen invers, és a dir, l’aparició d’un element a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el corral d’en Romagosa, el qual no ha estat recollit, en canvi, a la relació del PGOU de Begues.

Pel que fa al patrimoni natural, a l’article 22 del capítol segon (Desenvolupament del Pla General), titulat “Conservació d’elements singulars d’interès naturals”, es preveu que “L’Ajuntament formularà un Pla Especial d’acord amb la legislació vigent, perquè es declarin els següents arbres d’interès local sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament: el pi de la Sínia, el pi gros de Can Sadurní, el pi de les tres soques (en front de la Roca del Barret), l’om de Can Grau del Coll, el lledoner de Can Sadurní, el lledoner de Can Romagosa, l’ailant de Can Pau, el perot del Roure (al trencant del camí de Sitges), l’arboç de l’avenç de la Ferla, el roure de Mas Ferrer, i les alzines de Can Martí, de Can Romagosa (plaça Camilo Riu), i de la font de Puig Moltó. Que es declarin arbredes d’interès local, els plàtans de la carretera de Begues a Gavà (entre la Collada i la Creu del Juncà), la pineda de Ca l’Enfruns, la pineda de Trenta un pins, la pineda de Cal Taco, la pineda i alzines de Mas de Puig Moltó, l’alzina i els roures situats a la ribera de la riera que baixa de Cal Vidu i la Rectoria, entre Can Gepis i el carrer Agricultura, així com tots els roures, alzines, pollancres i àlbers que ressegueixen la resta de rieres de Begues.”

A continuació el mateix article indica que “tanmateix el Pla Especial inclourà la protecció dels següents elements d’interès històric amb una àrea de protecció al seu entorn:” -

La creu del Joncar, inclou el tram del camí medieval de Barcelona a Vilafranca on encara s’observen les roderes dels carruatges gravades a la roca, i la creu d’Ardenya.

26

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

-

El Pou de Glaç, amb el tram pròxim de la riera de Begues.

-

Els forns de calç del Montau, del Mas Glaçat, de Mas Grau, de Can Rigol i de Can Sadurní.

-

La rajoleria del Mas Alemany.

-

Les barraques de vinya entre elles les del cementiri vell de la Rectoria, de l’Alzina, de Can Pau, de Can Sadurní vora la gasolinera de Begues Parc, de Mas Trabal, del Roure, de Can Rigol, de Mas Roig, del fondo de la Tronera, i de Vallgrassa.

-

Els jaciments arqueològics de la cova de Can Sadurní - cova de les Teixoneres, de la cova de Can Figueres, de la cova Cassimanya, de la coveta del Marge del Moro, del Puig Castellar, del Padró, del Puig de la Mola, del Marge del Moro, i el de Can Barrera - Can Figueres.

-

Els pous, cisternes, sínies i fonts següents: o

Pou gran de la Maçana

o

Pou de Jaques,

o

Pou del Fondo

o

Pou de la font de Can Figueres

o

Pou de les Agulles

o

Pou de la font Sangonera

o

Bassa de Can Pau

o

Cisterna i pous de la Clota

o

Cisterna del corral de les Tres Fites

o

Cisterna dels Casals

o

Sínia de l’Alzina

o

Sínia de Can Figueres

o

Sínia del Juncà

o

Font de Puig Moltó

o

Font de la Beurada

o

Font de l’Alba

o

Font del Roure.

És important destacar, cara a la planificació de la protecció de béns patrimonials, que aquest llistat redactat a l’article 22 no preveu una normativa de protecció i per tant, caldria crear-la, al contrari del que passa ens el béns definits a l’article 255, ja citat, o al capítol de normes particulars de sòl urbà específiques del nucli històric (Títol Quart, capítol primer), comentat més endavant.

27

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

A la pàgina web de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat s’esmenten, a banda dels immobles assenyalats amb un asterisc: -

La creu del Pedró

-

La creu d’Ardenya

-

La creu del Joncar

Aquests tres elements han estat fitxats a la base de dades del Mapa de Patrimoni de Begues.

Pel que fa a jaciments arqueològics, a la pàgina web de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya s’esmenten els següents, dins el terme municipal de Begues: -

Puig de la Mola

-

Can Barrera / Can Figueres

-

Cova Cassimanya

-

Cova de Can Figueres

-

Cova de Can Sadurní / de les Teixoneres

-

Coveta del Marge del Moro

-

Dolina de les Alzines (Can Pau de la Figuera)

-

Dolmen d’Ardenya

-

El Pedró

-

Església de Sant Cristòfor de la Rectoria

-

Pou de Glaç

-

Puig Castellar

Per tancar aquest capítol, cal esmentar que a la normativa urbanística del PGOU, hi ha un capítol de normes particulars de sòl urbà específiques del nucli històric (Títol Quart, capítol primer). La zona definida com a nucli històric comprèn els nuclis urbans antics de la vila que no estan inclosos dins del llistat d’edificis que es qualifiquen de conservació de l’estructura urbana i edificatòria i que necesiten una millora urbana sense

canviar

substancialment

les

seves

característiques

arquitectòniques

i

ambientals. Es qualifiquen de zona de Nucli Històric els nuclis antics del municipi: La Rectoria, el Raval d’en Martí, i el barri Campamà, el conjunt de Cal Vidu (per la que normativa preveu la redacció de Plans Especials). En aquest moment només s’ha iniciat el Pla de Millora Urbana Raval d’en Martí –en fase d’aprovació definitiva-), les edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc i Sant Sebastià en la Barceloneta, les edificacions corresponents a la façana del costat de ponent del carrer de Sant Domènec, entre els números 2 i 40, ambdós inclosos, les edificacions del

28

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

costat de ponent del carrer Sant Eudald dels núms. 2 al 24 (article 156). Mentre no es redactin els Plans especials es defineix un règim transitori que defineix el tipus d’obra permesa, les condicions d’ús, les condicions d’edificació, els criteris de composició estètica dels edificis i el procediment d’actuació en cas d’incompliment de conservació del propietari (articles 158 i 160).

2.6.

ELS EQUIPAMENTS PATRIMONIALS.

No existeix a Begues un equipament patrimonial destacat, si definim equipament patrimonial com el lloc on la població pot adreçar-se per a consultar o bé informar-se sobre el patrimoni cultural i natural del municipi de manera integral (arxius, museus o centres de divulgació públic). Actualment, a la planta baixa del Petit Casal (fitxa 55) existeix el Punt d’Informació del Parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona a través d’una empresa concessionària, on el visitant pot trobar informació relativa a aquesta zona d’interès natural. A l’espai d’aquest equipament actualment s’hi exhibeix l’exposició permanent titulada “Begues. Medi i territori”, articulada al voltant de dos eixos temàtics: el medi natural i l’empremta de l’acció humana sobre el territori. El Punt d’Informació del Parc del Garraf comparteix espai, però, amb l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació, que ocupa una tercera part de la planta baixa. També l’edifici de Cal Pere Vell (fitxa 25), de propietat municipal, està habilitat com a hotel d’entitats, on es troben les seus d’alguns dels col·lectius que treballen en tasques relacionades amb el patrimoni del municipi, com el CEB (Centre d’Estudis Beguetans), o el Centre Excursionista de Begues - Begues Espeleo Club (el grup d’espeleologia de Begues). Aquesta última entitat té un doble caràcter esportiu i científic, doncs ha desenvolupat i desenvolupen una important tasca de recerca i difusió del patrimoni natural de Begues, especialment pel que fa a l’espeleologia. Així mateix, el Begues Espeleo Club, a banda de les expedicions a les cavitats subterrànies del municipi, imparteix cursos d’iniciació homologats per la Federació Catalana d’Espeleologia, i ha impulsat diverses exposicions, i conferències. El Centre d’Estudis Beguetans (CEB) és una entitat cultural que des de l’any 1997 té per objectius promoure la recerca, investigació, protecció i difusió del patrimoni històric, arqueològic, natural i artístic del municipi de Begues. Disposa d’una publicació pròpia, anomenada “L’Eixarmada”. Actualment està portant a terme nombrosos projectes de recerca i difusió del patrimoni beguetà, com:

29

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues



Inventari i estudi històric de masies, corrals, etc.



Estudi de l’entorn natural de Begues.



Recerca i inventari dels topònims beguetans.



Estudi sobre llinatges locals.



Recerca històrica sobre les dones beguetanes.



Formació d’un arxiu d’imatges històric del municipi.



Recerca i identificació de fons d’arxiu patrimonials.



Recerca de jaciments arqueològics.



Conservació del patrimoni: al·legacions, aportacions als catàlegs arquitectònic, natural i històric.



Presentació de publicacions pròpies i alienes, celebració de conferències, actes...



Exposicions: Begues noucentista i Begues: medi i territori.

Interior de Cal Pere Vell, on s’ubica la seu del CEB

Des de ja fa uns anys, a Begues s’estan portant a terme un important conjunt d’excavacions arqueològiques centrades en la prehistòria. En la major part dels casos, aquestes intervencions es realitzen en coves que presenten un ampli registre d’ocupació humana, de les quals hi ha un nombre important al municipi. També a l’hotel d’entitats de Cal Pere Vell hi te la seu el CIPAG (Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l'arqueologia del Garraf-Ordal), que ha realitzat i realitza tasques de recerca en aquest àmbit. La masia de Vallgrassa (fitxa 54), situada en ple Parc del Garraf, acull des de l’any

30

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2002 el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, a través d'una concessió de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Begues. En aquest equipament es realitzen exposicions de diversos artistes, així com tallers didàctics, els recitals de poesia i música “Poesia als parcs”, un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i la pròpia Vallgrassa.

Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf

Finalment cal citar en aquest apartat l’Arxiu Municipal allotjat a l’ajuntament (fitxa 381) i l’Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues (fitxa 380) que sempre són una referència per obtenir les informacions sobre els temes propis d’aquests equipaments. La documentació de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà (fitxa 382) és privada, i resta dipositada en mans dels seus propietaris respectius. No obstant això, el Centre d'Estudis Beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu a la seva seu de l’edifici de Cal Pere Vell. Una part de la documentació que hi havia a l’arxiu, incloent-hi el Llibre de la baronia d’Eramprunyà, va desaparèixer abans de la digitalització.

31

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.

ANÀLISI GLOBAL. VALORACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

DE BEGUES. El Mapa de Patrimoni Cultural ha recollit 454 elements patrimonials. A continuació descrivim de manera abreujada el resultat del Mapa de Patrimoni. Es relacionen les característiques més destacades dels béns patrimonials de cadascuna de les tipologies localitzades al municipi.

2.7.1. PATRIMONI IMMOBLE Edificis: Sota aquesta tipologia s’han inventariat 187 elements. El caràcter històricament agrícola del municipi, combinat amb la importància del nucli urbà, on es troben la gran majoria d’immobles d’estil modernista i noucentista i encara els casalots sorgits arran del pas del Camí Ral, fa que Begues presenti una fesomia força heterogènia en aquest apartat. Bons exemples d’aquesta diversitat d’edificis són, entre d’altres, Cal Pere Vell (fixa 25), Cal Marcel Ventura (fitxa 82), la casa a l’Avinguda Torres Vilaró, 23 – 25 (fitxa 77) o algunes cases de la Rambla. Hi ha edificis que havien regulat la vida econòmica i social del municipi, com Cal Forner (fitxa 85), o bé les grans cases dels terratinents, als qui molts veïns del poble, dedicats a treballar les terres, pagaven censos en espècie. Encara altres edificis, havien realitzat la funció d’hostals, com l’Hostal del Grau (ara Can Vendrell) o Can Grau del Coll (fitxa 30) , que al segle XVI apareix documentat com l'Hostal del Girona, i més tard com Hostal Albareda. Altres edificis són d’interès per la suma de la funció socio-econòmica que realitzaren en alguna època determinada, afegint l’estil artístic al qual pertanyen, com el Petit Casal (el Colmado) o l’Escorxador (fitxes 55 i 48 respectivament) els quals estan edificats seguint els cànons del modernisme i noucentisme. Aquestes construccions van veure créixer carrers i places que, amb el pas del temps, han configurat l’actual estructura urbanística del poble. La tradició pairalística, lluny de desaparèixer amb l’entrada al món contemporani, al segle XVIII visqué un nou impuls arran de la plantació i expansió del conreu de vinya i el comerç de vi. Algunes d’elles ens han arribat amb una quantitat d’elements relacionats amb la viticultura, signe de distinció d’aquest territori. Així, és habitual que aquestes masies tinguin dependències i màquines relacionades amb l’elaboració del vi: celler, cups, premses, trepitjadores i en general, eines relacionades amb l’economia vitivinícola. És el cas, per exemple, de Can Sadurní (fitxa 33) o Can Rigol (fitxa 32).

32

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Com és habitual en molts centres urbans, l’església té una presència urbana destacada. L’església parroquial de Sant Cristòfol de Begues (fitxa 44) és un temple d’època contemporània, construït l’any 1934 i reedificat a la dècada dels anys ’40 del segle XX, un exemplar de l’arquitectura de postguerra aplicada a un edifici religiós. Més pes històric presenta l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria, al barri al qual li dona el nom, (fitxa 45), d’estil gòtic, edificada sobre una església anterior, documentada ja al segle X i que devia ser preromànica, de la qual s’han documentat arqueològicament algunes de les sepultures antropomorfes de la necròpolis altmedieval (s.X per C14), així com un mur d’època romànica incorporat a la façana de l’antiga rectoria. És aquest temple el més antic del municipi, i per tant, un dels edificis més emblemàtics a l’hora de parlar dels orígens històrics de Begues. Encara cal citar el tercer edifici de caràcter religiós del municipi, l’ermita de Santa Eulàlia, del s.XV (fitxa 42), d’estil barroc popular, on tradicionalment els beguetans hi han celebrat la Festa del Most (fitxa 61) i la Festa de Santa Eulàlia.

Església de Sant Cristòfor de la Rectoria

Menció a part mereixen els edificis construïts en pedra seca, com les barraques de vinya, els pous o alguns corrals. Les barraques de pedra seca són sens dubte els més importants a nivell quantitatiu, de tal forma que representen el gruix del percentatge en aquesta categoria, amb 90 exemplars. Són una mostra important del caràcter agrícola del municipi; el CEB ja fa uns anys que impulsa un projecte per a la formació d’un catàleg de construccions en pedra del terme municipal de Begues. Fins ara ja s’ha realitzat la fase I d’aquest projecte, que consisteix en la catalogació exhaustiva de les

33

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

barraques de vinya, per bé que la fase II, en execució, preveu la catalogació de la resta d’elements de pedra seca. La fase III, la última, correspondrà a l’edició i difusió del catàleg. En paral·lel, els membres del CEB, juntament amb alguns voluntaris, ha portat a terme tasques de restauració d’algunes barraques de pedra seca, per la qual cosa cal destacar que la feina feta ja està donant resultats visibles en el paisatge. 8

Conjunts arquitectònics: Entenem que el patrimoni immoble històric i artístic del municipi no ha de ser només un conjunt d’edificis aïllats sinó, sobretot, un medi ambient singular que testimoniï la seva identitat històrica i cultural a través de la relació dialèctica que es produeix entre tots els seus components. Aquesta és la realitat dels elements que han estat inventariats en aquest apartat. Sota aquesta categoria s’han inventariat 27 béns. Els carrers, com els carrers Sant Cristòfor, Sant Eudald o Sant Domènec (fitxes 26, 330 i 331), per exemple, apareixen arran de l’expansió agrícola i demogràfica que es va produir a cavall dels segles XIX i XX. D’altres, com el Carrer Major o la Rambla (fitxes 83 i 298), són les artèries urbanes històriques principals que han configurat la xarxa urbanística del nucli urbà, aparegudes en moments diferents: al moment fundacional el carrer Major, com a hereu del Camí Ral medieval; i la Rambla a l’any 1931 quan a Begues es produeix l’auge del fenomen de l’estiueig.

Carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria

També s’han contemplat com a conjunts arquitectònics els formats per una masia d’origen anterior a l’època contemporània, on després s’ha construït un casal senyorial i 8

http://www.pedrasecabegues.com/

34

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

annexes agrícoles, tot plegat tancat per un baluard. És el cas de Ca l’Anfruns (fitxa 60 ). Igualment destaquen, en aquesta categoria tipològica, aquells conjunts integrats per diversos edificis que han acabat constituint un petit nucli, barri o veïnat, com el Barri Campamà, Cal Barreres, Cal Catequero o l’Alzina (fitxes 19, 21, 414 i 53 respectivament). També cal destacar alguns nuclis en ruïnes, com la Clota, d’època medieval (fitxa 50), o Els Casals (fitxa 424); aquests nuclis són de grans dimensions i constitueixen un exemple de la vida agrícola a Begues a l’era pre-industrial.

Elements arquitectònics: 49 són els components d’aquesta categoria de patrimoni a Begues. Es tracta d’una categoria d’elements força heterogènia pel que fa a la varietat, per bé que hi ha algunes tipologies que sobrepassen amb escreix a d’altres. És el cas dels rellotges de Sol, dels quals s’han comptabilitzat 33 exemplars. Els rellotges de Sol es troben majoritàriament a les façanes de les masies disperses pel municipi, algunes de les quals disposen de dos rellotges, com és el cas dels rellotges de Can Rigol (fitxes 393 i 394), o els de Can Térmens (fitxes 397 i 398). Però cal destacar també els rellotges de sol d’alguns carrers del nucli urbà, com al carrer Sant Domènec (fitxa 290), o el rellotge de la façana de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 35).

Rellotge de sol de Cal Joan Mestre

Les creus, amb 8 exemplars comptabilitzats, són el segon tipus d’element arquitectònic més nombrós. D’entre totes, cal destacar la creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l’alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l’Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu

35

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

de terme (fitxa 16), mentre que el capitell original del 1312 es conserva en un magatzem a l’espera de la seva museïtzació (fitxa 454). També formen part d’aquest grup 5 pous, alguns d’ells amb abeuradors i/o amb safareigs, com el pou amb safareig de Cal Vidu (fitxa 110) o el Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval (fitxa 357); així com una antiga sínia en desús pertanyent a l’Alzina (fitxa 422); tots aquests elements formen part de l’identitat agrícola del municipi. Per últim cal destacar el fossar de la Guerra Civil (fitxa 339), ubicat a l’interior del cementiri municipal; es tracta d’un element que testimonia la memòria recent de la història de Begues de la qual només se’n té indicis per memòria oral.

Jaciments arqueològics: Al terme municipal de Begues es comptabilitzen 22 jaciments arqueològics. D’aquests, 11 s’adscriuen cronològicament a la prehistòria – tot i que sovint presenten estrats d’èpoques posteriors -, i la majoria es corresponen amb jaciments ubicats en coves, dolines, o altres formacions geològiques naturals, tan nombroses a Begues. D’entre aquest grup cal destacar el jaciment de la cova de Can Sadurní (fitxa 5), que abasta una cronologia que ara per ara va des del epipaleolític fins a època romana, passant per una fase ibèrica, amb un ús esporàdic en temps medievals i moderns. Igualment d’època prehistòrica són els dòlmens de Campgràs i el del Coll de la Creu d’Ardenya (fitxes 300 i 4), dues interessants mostres d’arqueologia funerària.

Dòlmen de Campgràs

Destaquen també en aquest apartat els jaciments arqueològics d’època medieval, molt especialment el de la necròpolis de tombes antropomorfes de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 107), autèntic símbol del naixement del poble de Begues

36

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

en època de la repoblació cristiana al sud del Llobregat als segles IX-X, i que ajuda al coneixement de l’època de l’enquadrament de Begues dins la baronia d’Eramprunyà. D’època moderna cal fer esment del Pou del Glaç (fitxa 3), del qual es té constància que abastia amb el gel que produïa a l’Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls. També formen part d’aquesta categoria tres antics masos totalment en ruïnes, com el Casalot d’en Just (fitxa 445) o Cal Lluís del Coscó (fitxa 440) i tres antocs corrals, igualment aterrats.

Obra civil: 13 elements han estat recollits en aquest apartat tipològic. La major part d’aquests corresponen a camins històrics i a carrerades. Per carrerades entenem els camins ramaders centenaris per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina i on els ramats tenien el dret de pas. Aquests camins públics són de la comunitat autònoma i estan protegits per la llei 3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries. En algunes ocasions l’antropització ha actuat sense tenir en compte el bé, i així és com trobem aquestes carrerades parcialment asfaltades, ja que en diversos casos el seu traçat coincideix amb el d’una carretera. Al mapa de patrimoni de Begues s’han fitxat dues carrerades, la del Camí Ral i la de Jaques (fitxes 109 i 368 respectivament) tot i que en el casdastre hi ha indicis d’una tercera que des de l’Alzina es dirigia cap a Vallirana Pel que fa als camins històrics, se n’han comptabilitzat cinc; d’entre ells cal destacar el camí del castell o de la Clota (fitxa 366), que unia a l’Edat Mitjana la zona costanera de Gavà/Castelldefels i el castell d’Eramprunyà amb Begues, ; i sobretot el Camí Ral (fitxa 15), igualment d’origen medieval, la qual sortia de Sant Boi de Llobregat, passant per Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls per acabar a Avinyonet del Penedès, on enllaçava amb l’antiga Via Augusta romana. Actualment existeix un projecte turístic intermunicipal que té per objectiu la recuperació del traçat del Camí Ral, en el qual l’ajuntament de Begues hi participa activament (veure apartat “Recomanacions”). Un altre element interessant que cal destacar en aquest apartat són les antigues mines de galena de l’Alzina (fitxa 369), testimoni d’una activitat d’aprofitament d’un element natural amb finalitats industrials. Tanquen aquest apartat els ponts de la riera de Begues I i II (fitxes 360 i 359).

37

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.2. PATRIMONI MOBLE Elements urbans: Els 13 béns agrupats en aquesta categoria es troben exposats a la via pública del casc urbà de Begues destinats a un ús ornamental i/o commemoratiu. El primer cas està representat per les tres escultures exposades al pati de la Fundació Teodor Bosch, procedents de l'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe (fitxes 96, 97 i 98). La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. Cal dir que aquestes escultures, a l’igual que la resta d’elements que integren aquesta tipologia en el Mapa de Patrimoni, han estat fitxades com a elements urbans perquè estan ubicats a la via pública. No obstant això, a Begues hi ha més escultures d’aquest tipus, que han estat incloses a l’apartat “Objectes” per trobar-se a l’interior d’immobles i no a la via pública. En aquest mateix sentit, però, també com a elements commemoratius s’inclouen en aquesta categoria l’escultura i la font de la plaça Camilo Riu (fixes 89 i 88 respectivament), col·locades al seu actual emplaçament l’any 1949, amb motiu de la finalització de les obres de la plaça. El monument a Manel Pla i Amell (fitxa 325) te un sentit commemoratiu, mentre que “Aura de Llunes”, “La Maternitat” o “La Mare Terra” (fitxes 72, 91 i 317) estan situades a places i rotondes amb finalitats d’embelliment.

“Homenatge a Lina Font”

38

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Cal citar per últim l’escultura “Homenatge a Lina Font” (fitxa 71), un monòlit ubicat a la plaça homònima en homenatge a l’artista beguetana, l’important fons d’art de la qual està dipositat a l’ajuntament de Begues (veure apartat “Col·leccions”).

Objectes: 13 elements estan recollits sota aquesta tipologia. D’aquests, sis són escultures procedents de l’exposició dels mestres escultors de Zimbabwe, ja esmentada a l’apartat anterior i una setena és la imatge de Sant Cristòfor, patró de Begues (fitxa 322), que es conserva a l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria i que és d’època barroca.

Imatge barroca de Sant Cristòfor de la Rectoria

Igualment s’han fitxat dos objectes singulars: les antigues vares d’alcaldia (fitxa 374), dipositades a l’ajuntament, i el bastó del ball de Novençans (fitxa 338), el qual, com la Cuca Fera (fitxa 303), estan relacionats amb el cicle festiu del municipi. Encara en aquest apartat han estat recollits dos objectes relacionats amb el culte, com són la creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol i el retaule de Santa Eulàlia, que es conserva a l’ermita homònima (fitxes 371 i 386). Especial menció mereix el capitell de la creu de terme de Can Grau (fitxa 454), del segle XIV, un dels elements que gaudeix de la màxima protecció legal (BCIN)

Col·leccions: al Mapa de Patrimoni de Begues s’han identificat tres col·leccions, totes amb una coherència tipològica i/o d’especialitat. Dues d’aquestes col·leccions són de

39

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

temàtica arqueològica i cal destacar el fet que el seu fons es troba dipositat en museus d’altres municipis. Es tracta de la col·lecció de peces arqueològiques de Begues al Museu de Gavà i de la col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum (fitxes 13 i 14 respectivament). La primera disposa d’interessants peces que provenen de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres, així com de la Coveta del Marge del Moro. La segona disposa d’un triple fons conformat també per peces arqueològiques de diversos jaciments de Begues, així com de mostres geològiques, d’ubicació desconeguda dins el terme de Begues. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, aquesta disposa de diversos mol·luscs, trilobits, un fòssil coral·lí i un de botànic procedents de Begues. La tercera col·lecció fitxada és el Fons d’Art Lina Font (fitxa 383), de propietat municipal. Està integrada principalment per obra pictòrica pròpia de l’artista i crítica d’art beguetana, així com per obra pictòrica i escultòrica de diversos artistes, que Lina Font va anar recopilant en vida, i que continuà engrandint-se posteriorment a la seva mort (1993), quan l’ajuntament passà a tenir la seva titularitat. Entre d’altres, la col·lecció posseeix obres de Miró, Tàpies, Tharrats i Subirachs. La major part de la col·lecció, es troba ubicada en un magatzem de l'ajuntament. En canvi, la majoria d’escultures que en formen part es troben ubicades en diferents punts del municipi; aquestes s’han fitxat independentment com a “elements urbans” o “objectes”.

40

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.3. PATRIMONI DOCUMENTAL Fons documental: sota aquesta tipologia s’han inventariat tres fons documentals, tots dipositats en arxius. Es tracta de l’Arxiu Municipal de Begues (fitxa 381), l’Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues (fitxa 380), i l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà (fitxa 382). El primer destaca perquè recull documents municipals des del segle XIX. A part de la informació pròpia de l’ajuntament, aquest arxiu recull informació sobre l’administració general, hisenda, proveïments, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies, el fons del Jutjat de Pau, i l’antic fons de la Falange. L’arxiu municipal és, així, una font important de documents de gran interès per realitzar estudis des de diferents disciplines. Pel que fa a l’arxiu parroquial s’ha de destacar el fet que és el més important de Begues pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV fins a l’actualitat. El tractament modern de l’arxiu ha suposat la identificació de diferents fons: parròquia de Sant Cristòfor de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. Es tracta, doncs, del fons documental més complet sobre la història eclesiàstica, socioeconòmica i cultural de Begues.

Alguns dels volums de l’arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues

El tercer dels fons documentals recollits al Mapa de Patrimoni, l’Arxiu de la baronia d’Eramprunyà, està inclòs des de l’any 2001 al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, mitjançant una resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El seu fons recull documentació referent a la història i forma de vida dels municipis de

41

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

l’antiga baronia, entre els quals es trobava Begues, entre els segles XVI i XX. El gruix de la documentació medieval que hi havia s’ha perdut. El Centre d'Estudis Beguetans posseeix una còpia digitalitzada de dues de les tres parts que conformen l'arxiu.

42

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.4. PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives: el Mapa de Patrimoni de Begues recull tres elements en aquesta categoria. Es tracta de tres festivitats que formen part del cicle festiu de Begues, i que es segueixen celebrant actualment. Com a qualsevol poble, vila o ciutat, la Festa Major (fitxa 62) és la manifestació que aglutina pràcticament tots els elements del folklore i les tradicions populars del municipi, especialment pel que fa a figures del bestiari tradicional i als balls. La festa de Sant Sebastià (fitxa 63) és la festa d’hivern de Begues. També rep el nom de festa del vot del pa, ja que la benedicció i el repartiment d’aquest aliment és el principal acte d’aquesta festa de caràcter religiós. Finalment, la Festa del Most (fitxa 61) tanca el cicle festiu beguetà. Com ja s’ha dit, es celebra a l’ermita de Santa Eulàlia. Tradicionalment es celebrava al finalitzar la verema, com a acció de gràcies per la collita. Tot i que actualment alguns dels seus actes no es porten a terme, resulta d’interès com a testimoni d’una festivitat relacionada amb una activitat agrícola.

Tècniques artesanals: durant l’elaboració del Mapa de Patrimoni s’ha detectat una única tècnica artesanal singular que es realitzava a Begues, recollida de la bibliografia del folklorista penedesenc Pere Sadurní. Es tracta de la medicina popular amb ruda (fitxa 67), avui desapareguda. Segons aquest autor, els beguetans extreien un oli o ungüent del gra de la ruda per guarir diversos mals.

Tradició oral: cinc llegendes que han arribat fins als nostres dies sobre Begues han estat recollides en aquest apartat. Són, respectivament, la llegenda de Sant Cristòfor de Begues, la llegenda del Mal Ric, la de la Penya del Moro, la dels Encantats i la del bandoler esquarterat i les creus de Begues (fitxes 64, 372, 409, 373 i 429). La primera d’elles, la llegenda de Sant Cristòfor explica els orígens llegendaris de la relació de Begues amb el seu patró Sant Cristòfor. La resta de llegendes estan ambientades en diversos indrets naturals del municipi; en aquestes hi sovintegen els elements sobrenaturals, tan comuns en el folklore oral català. Cal destacar que existeix poca informació bibliogràfica sobre aquests particulars, motiu pel qual la majoria d’aquesta informació ha estat recollida a partir d’entrevistes que

43

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

l’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha mantingut amb el senyor Francesc Sánchez, regidor de cultura del consistori. Música i dansa: componen aquest apartat quatre elements patrimonials. Un d’ells és d’ús religiós; es tracta dels Goigs a Sant Cristòfor, el patró del poble (fitxa 66). El ball de Novençans de Begues i l’himne a la Cuca-Fera (fitxes 17 i 204 respectivament) són composicions musicals lligades a figures pròpies del cicle festiu de Begues, i que actualment interpreten la Colla de Grallers de Begues amb els balls de gegants i capgrossos per les festes majors i en el ball de novençans per Carnestoltes. Finalment, a Begues era tradicional cantar les populars caramelles (fitxa 18), a l’igual que a molts altres indrets de Catalunya. Per Pasqua

se segueixen cantant les

caramelles de les quals cal destacar com a element singular “les cobles” satíriques com a crítica social.

Costumari: s’han inventariat tres elements. Un d’ells, “Els pastors de Begues i la Missa del Gall” (fitxa 69), te a veure amb pràctiques realitzades durant la nit de Nadal. Els altres dos, “Les carbasses de Begues” i “Les casades que esperaven” (fitxes 68 i 70) parlen, respectivament, d’un costum social establert a Begues que els fadrins festejaven a les noies del poble, i d’una creença arrelada en la mentalitat popular en matèria de fertilitat i embaràs de les dones casades. Cal dir que tota la informació recollida en aquestes fitxes prové de bibliografia del folklorista Pere Sadurní, ja que actualment estan en desús.

44

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.5. PATRIMONI NATURAL Zones d’interès natural: Begues és un municipi amb una gran extensió de territori natural. Això fa que en aquest apartat s’hagin fitxat un gran nombre d’elements, 102 en concret, si bé n’hi ha un, el grup format pels avencs, coves i cavitats naturals en general, que destaca amb escreix sobre la resta, ja que l’integren 94 ítems. D’aquests 94, 87 són avencs i 7 són coves. Cal recordar que gran part del territori natural de Begues es troba en ple massís del Garraf, el substrat geològic del qual està format bàsicament per roca calcària, la qual pateix enormement els efectes de l’erosió presentant així multitud de cavitats naturals. No debades, Begues és un dels primers municipis on es va començar a practicar l’espeleologia a tot l’estat; en aquest sentit és coneguda l’exploració que l’any 1897 va fer Norbert Font i Sagué, un dels pares de l’espeleologia a Catalunya i la península, a l’Avenc de Can Sadurní (fitxa 37).

Avenc de Can Sadurní

Especial atenció mereixen les Muntanyes d’Ordal (fitxa 362), el Massís del Garraf (fitxa 377), el Parc Natural del Garraf (fitxa 387), i la ZEPA Serres Litoral Central (fitxa 333). En un mateix municipi trobem quatre zones naturals amb protecció jurídica – el massís del Garraf i les muntanyes d’Ordal es troben dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) -, factor que demostra la importància i el valor del patrimoni natural del qual Begues n’és dipositari. També s’ha contemplat la inclusió de la Riera de Begues en aquest apartat (fitxa 419). La riera és el curs fluvial més important del municipi. En conjunt el paisatge de la riera és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa.

45

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Encara relacionat amb l’aigua cal destacar les surgències naturals d’aigua, com la font de l’Alba (fitxa 294), la font de Puigmoltó (fitxa 293) i els pous de Jaques i de les Agulles (fitxes 214 i 201), els quals són dos avencs amb aigua al seu fons.

Espècimens botànics singulars: s’han inventariat quatre arbres monumentals: tres alzines, la de la plaça Camilo Riu, la de Puigmoltó i la de Can Martí (fitxes 90, 38 i 449); la primera i la tercera s’integren en un espai urbà, mentre que la segona es troba en un entorn forestal. El lledoner de Mas Traval (fitxa 375) tanca els elements d’aquesta tipologia. Cal dir que al municipi existeix l’anomenat Pi Gros, un dels arbres seculars de Begues, però no s’ha recollit a la base de dades del Mapa de Patrimoni, sinó que s’ha incorporat a la taula d’elements no fitxats perquè actualment està mort, a l’igual que altres exemplars arboris.

Alzina de la plaça de Camil Riu

46

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

2.7.6. RESUM GRÀFIC Per concloure l’anàlisi global, assenyalem a continuació alguns dels resultats més destacats mitjançant algunes gràfiques.

REPRESENTATIVITAT PERCENTUAL DELS ELEMENTS MÉS NOMBROSOS SOBRE EL TOTAL Barraques (Element repetitiu) Avencs , coves i f orats que no són jaciments

20%

Resta d'elements

59%

21%

Aquesta primera gràfica expressa el fet que els elements quantitativament més nombrosos sumen un 41% del total dels elements que configuren el Mapa de Patrimoni de Begues. Les 90 barraques de pedra seca (20%) han estat considerades elements repetitius seguint els criteris establerts des de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En segon lloc cal destacar també els 94 avencs, coves, forats i altres cavitats naturals que no són jaciments arqueològics (pertanyents a la tipologia de zones d’interès natural), que representen un 21% sobre el total. Aquests elements, però, han estat fitxats individualment i no s’han considerat elements repetitius strictu senso. Els altres 270 elements fitxats representen l’altre 59% del Mapa de Patrimoni. Tenint en compte aquesta realitat, algunes de les gràfiques que presentem a continuació no recullen aquestes dues tipologies tan nombroses, ja que la seva inclusió falsejaria els resultats de l’anàlisi.

47

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

ÀMBITS DE PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA) Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental

30%

Patrimoni immaterial

57%

Patrimoni natural

4% 1%

8%

En aquesta gràfica podem observar que més de la meitat d’elements patrimonials fitxats corresponen a l’àmbit del patrimoni immoble (57%). L’àmbit de patrimoni natural resta en segon lloc, amb una representativitat del 30% sobre el total. Ambdues categories sumen el 87% del total dels elements. Cal tenir present, però, que a la gràfica no s’han comptabilitzat les barraques de pedra seca (elements repetitius); en cas contrari el percentatge de l’àmbit de patrimoni immoble encara seria més gran; sí que s’han comptabilitzat, en canvi, els avencs i coves naturals que no han estat fitxats com a jaciment arqueològic. Així, la conclusió és clara: el patrimoni de Begues presenta una doble naturalesa que es concentra en els seus elements immobles i la seva riquesa natural. Els àmbits de patrimoni moble (8%) i el de patrimoni immaterial (4%), sumats assoleixen el 12% del total, a força distància de les categories anteriorment esmentades. Per últim, el patrimoni documental representa un anecdòtic 1%.

48

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

TIPOLOGIA DEL PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT) 1% 1%

2%

2%

2%

4%

1%

Edi ficis Conjunt arquitectònic

0%

5%

0% 0% 3 4% 1%

5% 5%

Músi ca i dansa Zones d'interès na tura Especímens botànics Obra civil Costumari Tradició oral Tècniques artesanals

9% 11% 18%

La

gràfica superior ens

mostra

que

els

Ele ment arquitectònic Jaci ment Ele ment Urbà Obje cte Col·leccions Fons bibliogràfic Fons d'imatges Fons docu mental Manifestacions festive

elements

patrimonials

s’engloben

majoritàriament dins de dues grans tipologies: els edificis, amb un 34%, seguit dels elements arquitectònics, amb un 18%. Ambdues tipologies sumen el 52% del total. A banda també cal destacar les tipologies de conjunts arquitectònics (11%), jaciments arqueològics (9%), els elements urbans (5%), a més dels objectes i l’obra civil, ambdues tipologies amb un 5% cadascuna. La resta de tipologies tenen una representació baixa i molt repartida (entre un 4% i un 1%). Aquestes xifres venen a confirmar el fet que Begues és un municipi on el pes del patrimoni arquitectònic és ben palès, tot i que la resta d’elements presenten una naturalesa força heterogènia. Recordem un cop més, però, que amb la finalitat de no crear una distorsió important al resultat de les gràfiques, s’han omès les barraques de pedra seca i les cavitats naturals que no han estat fitxades com a jaciment. Així, és fàcil concloure que Begues pot aconseguir que aquesta riquesa patrimonial esdevingui un atractiu, un benefici que li permeti planificar accions que tinguin per objectiu obtenir un rendiment econòmic, social i cultural. Cal tenir en compte dos factors que són importants a l’hora de valorar el patrimoni i l’ús que se’n pugui fer. En primer lloc, la titularitat, o propietat de l’element o de l’espai en què s’ubica. Per això mostrem la següent gràfica:

49

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

TITULARITAT DEL PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT) 24% Privada Pública

76%

En aquesta gràfica s’observa que les tres quartes parts d’elements patrimonials de Begues són de titularitat privada. Que el 24% dels elements siguin de titularitat pública significa que l’Ajuntament de Begues disposa d’un nombre relativament petit d’elements patrimonials sobre els quals pot estudiar línies d’actuació i potenciació de manera directa; més si es té en compte que part d’aquests béns corresponen a patrimoni immaterial (costums, música...) o com a molt a obra pública (camins i carrerades) i elements urbans (monuments, fonts públiques), els quals tenen, però, una important presència a la via pública. Així, un 76% del patrimoni és de titularitat privada. Aquesta és una dada significativa per plantejar-se possibles acords i/o col·laboracions conjuntes entre l’Ajuntament i els propietaris sobre l’aprofitament d’aquests elements en l’àmbit del desenvolupament cultural municipal. Elements com algunes de les zones d’interès natural es troben en propietats privades, però cal tenir en compte que l’actuació sobre aquests béns està regulada per una legislació que defineix els drets i deures d’aquests propietaris. Igualment cal destacar que els elements arquitectònics com alguns dels pous que s’han fitxat són propietat de particulars, tot i presentar-se en moltes ocasions en estat d’abandonament o en condicions de conservació inadequades.

Juntament amb la titularitat, l’estat de conservació és un factor fonamental per a poder elaborar un pla de viabilitat per l’aprofitament dels recursos patrimonials.

50

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

ESTAT DE CONSERVACIÓ (EXCEPTE BARRAQUES DE PEDRA SECA I AVENCS QUE NO SÓN JACIMENT)

18%

Bo Regular

28%

Dolent

54%

El 53% del total d’elements es troben en un estat de conservació bo, mentre que el 29% està en estat regular i tan sols el 18% resten en un estat dolent o molt dolent. Aquests percentatges, lluny d’incitar a una posició acomodatícia pel fet de tenir més de la meitat dels béns fitxats en bon estat, haurien de servir per orientar els esforços en reflexió i recursos que evitin que els elements ara considerats en la categoria de conservació regular o bo passin a engrandir el grup dels considerats dolents. Resulta evident assenyalar que el temps és un factor vital per tal d’aturar el deteriorament de la manera més eficaç possible. La conservació preventiva i les tasques de restauració s’han de tenir en compte si no es volen perdre irremissiblement. En aquest sentit, ja s’ha indicat, al capítol 2.7.1. de la present memòria, que alguns col·lectius de Begues estan realitzant tasques de conservació i restauració dels béns, com el cas del CEB i el seu treball de restauració de barraques de pedra seca, o la iniciativa de desbrossar el pou de glaç pel col·lectiu Joves pel Camí Ral (veure més endavant, al capítol 4.3) L’Ajuntament, per tant, hauria de continuar essent un punt de referència i orientació en aquest sentit.

51

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

CR ONOLOGIA (EXCEPTE BARRAQU ES DE PEDRA SECA I AVEN CS QUE NO SÓN JACIMENT)

4%

4% 6%

Prehistòria Època Antiga

9%

Època Medieval Època Moderna

14%

Època Contemporània Indeterminat

63%

Pel que fa a la cronologia dels béns recollits al Mapa de Patrimoni, veiem que el 63% dels elements corresponen a l’Època Contemporània (segles XIX-XX), seguits immediatament pels d’Època Moderna (segles XVI-XVIII) en un 14%. Entre els primers trobem destacats exemples d’edificis que van des de l’estil popular, com és el cas de l’arquitectura dels immobles que predominen a les alineacions d’alguns dels carrers fitxats com a conjunts arquitectònics (com per exemple els carrers de Sant Domènec, Sant Eudald o Sant Jaume; fitxes 331, 330 i 413 respectivament), passant pel Noucentisme (Villa Àngela o les Colònies Luz Casanovas, fitxes 78 i 79), el Modernisme (Cal Marcel Ventura o el Petit Casal; fitxes 82 i 55) i l’ecleticisme (Ca l’Anfruns, fitxa 60), fins arribar al racionalisme (Casa Cervelló, fitxa 314). Val la pena destacar també el nombrós patrimoni artístic d’època contemporània del que disposa Begues, com les escultures ubicades a la via pública i que tanta presència urbana tenen, o el fons d’art Lina Font (fitxa 383), del qual formen part obres d’artistes tan importants com Antoni Tàpies, Joan Miró o Pablo Picasso. Els elements d’Època Moderna corresponen majoritàriament a masies disperses pel territori: Mas Traval (fitxa 315), Mas Roig (fitxa 320), Mas Grau (fitxa 323) o La Tenda (fitxa 328). Però si un edifici d’Època Moderna destaca per sobre de tots, aquest és l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 45), que en el seu estat actual esdevé una interessant mostra de gòtic rural aplicat a un edifici religiós. Al seu interior es guarda la imatge de Sant Cristòfol, patró de Begues, una talla barroca del segle XVII

52

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

(fitxa 322). Val a dir que la major part dels elements anteriors a l’Edat Mitjana es corresponen bàsicament amb els jaciments arqueològics; així, cal tenir en compte que en la major part dels casos es tracta d’elements que poden aportar alguna informació als especialistes que estudiïn la història del municipi, més que no pas al públic en general, a no ser que es procedeixi a realitzar excavacions arqueològiques sistemàtiques en extensió amb la voluntat d’exposar les restes de manera permanent. De fet, Begues disposa d’un patrimoni prehistòric important, tal i com es desprèn dels resultats de les excavacions arqueològiques que des de fa alguns anys es venen realitzant a jaciments importants com, entre d’altres, les coves de Can Sadurní o de Can Figueres (fitxes 5 i 7 respectivament). També pel que fa a l’Edat Mitjana, cal destacar el jaciment de la necròpolis de l’església de Sant Cristòfor de la Rectoria (fitxa 107), testimoni dels orígens històrics del poble; el Camí Ral (fitxa 15), important via de comunicació en aquella època, sobre el qual existeix un projecte per a la seva dinamització cultural i natural (veure capítol 4, Recomanacions), així com

Un cop més, cal recordar que en aquesta gràfica no s’han inclòs els béns que pertanyen a la tipologia de Zones d’Interès Natural, ja que es tracta d’elements que no es poden adscriure a una època històrica concreta, així com tampoc les barraques de pedra seca, majoritàriament d’època contemporània, però de datació sempre difícil.

53

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

3. RESULTAT DEL MAPA DE PATRIMONI. LLISTATS DELS ELEMENTS PATRIMONIALS

Mapa del Patrimoni Cultural LLISTAT PER ORDENACIÓ NUMÈRICA Núm. Fitxa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Denominació Avenc del Sellarès El Pedró Pou de Glaç Dolmen d'Ardenya Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes Cova de Can Figueres Cova Cassimanya Can Barreres / Can Figueres Puig Castellar Puig de la Mola Can Jaques Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Camí Ral Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la Ball de Novençans de Begues Caramelles de Begues Barri Campamà Cal Baró Cal Barreres

Codi 5.1 1.4 1.1 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 2.3 2.3 1.5 1.3 4.4 4.4 1.2 1.1 1.2

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Zona d'interès Jaciment arqueològic Edifici Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Col.lecció Col.lecció Obra civil Element arquitectònic Música i dansa Música i dansa Conjunt arquitectònic Edifici Conjunt arquitectònic

1

54

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45

Denominació Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó Cal Fusteret Cal Gaietano Cal Pere Vell Carrer Sant Cristòfor Cal Vidu Mas Ferrer Can Figueres Can Grau del Coll Can Romagosa Can Rigol Can Sadurní Can Térmens Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Can Vendrell Avenc de Can Sadurní Alzina de Puigmoltó Carxol Casa de la Vila / Cal Torras Font de Cal Quiterio Santa Eulàlia Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent Sant Cristòfol de Begues Sant Cristòfol de la Rectoria

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.2 1.2 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.3 1.1 5.1 5.2 1.1 1.1 1.5 1.1 1.2 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Element arquitectònic Edifici Zona d'interès Especimens botànics Edifici Edifici Obra civil Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Edifici

2

55

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69

Denominació Hotel Colònia Petit Jaques L’Escorxador La Casota La Clota La Parellada Les Casetes del Roure L'Alzina Vallgrassa Petit Casal/El Colmado Raval de la Barceloneta Carrer de la Salut Mas Pasqual Barraca de Mas Traval Ca l'Anfruns Festa del Most Festa Major de Begues Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot Llegenda de Sant Cristòfol Les Planes Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del Medicina popular amb ruda Les carbasses de Begues Els pastors de Begues i la Missa del Gall

Codi 1.2 1.1 1.1 1.2 1.2 1.1 1.1 1.2 1.1 1.1 1.2 1.2 1.1 1.1 1.2 4.1 4.1 4.1 4.3 1.1 4.4 4.2 4.5 4.5

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial

Tipologia Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Manifestacions festives Manifestacions festives Manifestació festiva Tradicció oral Edifici Música i dansa Tècnica artesanal Costumari Costumari

3

56

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93

Denominació Les casades que esperaven Escultura "Homenatge a Lina Font" Escultura "Aura de llunes" Escultura a l'Ajuntament - 1 Escultura a l'Ajuntament - 2 Les Cases del Forner Casa Ubach Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 Villa Àngela Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 Avenc del Corral Nou Cal Marcel Ventura Carrer Major Portal del nou edifici de Cal Motis Cal Forner Monument a Camilo Riu Plaça Camilo Riu Font de la plaça Camilo Riu Escultura de la plaça Camilo Riu Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa Escultura "La maternitat" Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó Avenc del Fum

Codi 4.5 2.1 2.1 2.2 2.2 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 5.1 1.1 1.2 1.3 1.1 2.1 1.5 2.1 2.1 5.2 2.1 2.2 5.1

Àmbit Patrimoni immaterial Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni natural

Tipologia Costumari Element urbà Element urbà Objecte Objecte Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Zona d'interès Edifici Conjunt arquitectònic Element arquitectònic Edifici Element urbà Obra civil Element urbà Element urbà Especimens botànics Element urbà Objecte Zona d'interès

4

57

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117

Denominació Casa al Camí Ral, 29 Cal Traginer Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch Villa Carmen Rellotge de sol de Ca l'Agustí Cal Fuster Escultura "Mare i filla" Escultura "Sense títol" Cal Paulo Rectoria Vella Ca n'Amell Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Camí de Torrelles Carrerada de Begues Pou amb safareig de Cal Vidu Corral II Campgràs Barraca 3.1. Barraca 3.2. Barraca 3.3. Barraca 3.4. Barraca 3.7. Barraca 3.8.

Codi 1.1 1.1 2.1 2.1 2.1 1.1 1.3 1.1 2.2 2.2 1.1 1.1 1.1 1.4 1.5 1.5 1.3 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Element urbà Element urbà Element urbà Edifici Element arquitectònic Edifici Objecte Objecte Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Obra civil Obra civil Element arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

5

58

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141

Denominació Barraca 3.9. Barraca 3.11. Barraca 2.24. Barraca 2.25. Barraca 2.26. Barraca 1.16. Barraca 3.5. Barraca 3.6. Barraca 3.13. Barraca 2.27. Barraca 4.9. Barraca 2.17. Barraca 3.10. Barraca 3.12. Barraca 4.1. Barraca 4.2. Barraca 4.3. Barraca 4.4. Barraca 1.8. Barraca 1.9. Barraca 1.1. Barraca 1.2. Barraca 1.3. Barraca 1.4.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

6

59

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165

Denominació Barraca 1.5. Barraca 1.10. Barraca 1.11. Barraca 1.12. Barraca 1.13. Barraca 1.15. Barraca 1.6 Barraca 1.17. Barraca 1.18. Barraca 1. 19. Barraca 1.20. Barraca 1.21. Barraca 1.22. Barraca 1.23. Barraca 1.25. Barraca 1.26. Barraca 1.27. Barraca 1.28. Barraca 1.29. Barraca 1.30. Barraca 1.31. Barraca 2.1. Barraca 2.2. Barraca 2.3.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

7

60

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189

Denominació Barraca 2.4. Barraca 2.5. Barraca 2.6. Barraca 2.7. Barraca 2.8. Barraca 2.9. Barraca 2.10. Barraca 2.11. Barraca 2.12. Barraca 2.13. Barraca 2.14. Barraca 2.15. Barraca 2.16. Barraca 2.18. Barraca 2.19. Barraca 2.20. Barraca 2.21. Barraca 2.22. Barraca 2.23. Barraca 2.28. Barraca 2.29. Barraca 2.30. Barraca 2.31. Barraca 2.32.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

8

61

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213

Denominació Barraca 2.33. Cal Rito Xic Cal Cadet Barraca 2.34. Barraca 2.35. Barraca 4.5. Barraca 4.6. Barraca 4.7. Barraca 4.8. Pou de la Clota Cova de les Agulles Pou de les Agulles Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina Avenc de la Banya Himne a la Cuca-Fera de Begues Avenc de les Bardisses Forat del Barranc de les Mosses Avenc de Bassallacuna Avenc del Bruc Avenc de la Clota Avenc Brut Avenc del Bufí Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira Forat de Can Jaques

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.3 5.1 5.1 5.1 5.1 4.4 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immaterial Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Element arquitectònic Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Música i dansa Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

9

62

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237

Denominació Pou de Can Jaques Avenc Carles Selicke Avenc de la Carmeta Cova del Carxol Avenc Clos Avenc del Coll de la Ferla Avenc dels Colors Avenc de les Cuetes Avenc Destapat Avenc de la Discòrdia Avenc Embussat Avenc de l'Encenedor Avenc de l'Estrip Avenc de la Ferla Avenc de la Ferleta Avenc de la Figuera Avenc del Fondal Avenc del Frontís Avenc de la Fulla Avenc del GJES Avenc del Ginebró Avenc del Gravat Avenc de les Banderes Avenc de la Grèvola

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

10

63

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 249 250 251 252 253 254 255 256 257 258 259 260 261

Denominació Avenc Gruixut Avenc de l'Infern Avenc del La Avenc de les Terradelles Avenc d'en Lenin Avenc del Llorer Avenc dels Llumins Avenc de la Lira Avenc del Mall Avenc del Margalló Avenc del Mas Grau Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda Avenc de la Morella Avenc del Nano Avenc del Nus Avenc del Parpal Avenc de la Parpalina Forat de les Pedres Avenc de la Penya Blanca Avenc del Penya-Segat Cova 1 de les Penyes Roges Cova 2 de les Penyes Roges Avenc Perdut Avenc d'en Pere

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

11

64

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 262 263 264 265 266 267 268 269 270 271 272 273 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285

Denominació Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac Avenc Petit del Cisco Avenc del Pic Avenc Picat Avenc de la Pinya Avenc Prim Avenc del Puigmoltó Avenc de les Marques Avenc del Rascler Avenc Raspós Petit Avenc Raspós Avenc dels Reis Avenc del Roc Avenc de la Sal de Llop Avenc de Sant Cristòfol Avenc de Sant Roc Avenc del Serrat de la Morella Avenc Tapat de Mas Trabal Avenc de la Tita Avenc d'enTomàs Deu Avenc de les Valls Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Edifici Edifici Edifici

12

65

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 286 287 288 289 290 291 292 293 294 295 296 297 298 299 300 301 302 303 304 305 306 307 308 309

Denominació Barraca de les Agulles 1 Barraca de les Agulles 2 Barraca de les Agulles 3 Barraca de les Agulles 4 Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 Rellotge de sol de la Tenda Rellotge de sol de Cal Cadet Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor Font de l'Alba / Font de l'Àlber Carrer Sant Joan 3-9 Cal Ros Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa La Rambla Cal Campaner Dolmen de Campgràs Cal Benza Avenc del Vermell La Cuca Fera Cova dels Sants / Cova del Morsell Forn de calç de Cal Montau Forn de calç del Mas Glaçat Forn de calç de Mas Grau Rellotge de sol de Can Pau dels Bous Forn de calç de Can Sadurní

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.3 1.3 1.3 1.3 5.1 1.2 1.1 1.1 1.2 1.1 1.4 1.1 5.1 2.2 5.1 1.1 1.1 1.1 1.3 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Zona d'interès Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Jaciment arqueològic Edifici Zona d'interès Objecte Zona d'interès Edifici Edifici Edifici Element arquitectònic Edifici

13

66

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 310 311 312 313 314 315 316 317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329 330 331 332 333

Denominació Ca l'Agustí Cal Sacaire Creu del Montau Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor Casa Cervelló Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval Cal Joan Mestre La mare terra Rellotge de sol de Cal Joan Mestre Rellotge de sol de Jaques Mas Roig La font de l'escola de Sant Cristòfor Imatge de Sant Cristòfol Mas Grau Cal Rata Monument a Manel Pla i Amell Cal Martí El pont de les escoles La Tenda Cal Frare Carrer Sant Eudald Carrer Sant Domènec Cal Pau dels Bous LIC i ZEPA Serres Litoral Central

Codi 1.1 1.1 1.3 2.2 1.1 1.1 1.1 2.1 1.3 1.3 1.1 2.1 2.2 1.1 1.1 2.1 1.1 2.1 1.1 1.1 1.2 1.2 1.1 5.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural

Tipologia Edifici Edifici Element arquitectònic Objecte Edifici Edifici Edifici Element urbà Element arquitectònic Element arquitectònic Edifici Element urbà Objecte Edifici Edifici Element urbà Edifici Element urbà Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Edifici Zona d'interès

14

67

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 334 335 336 337 338 339 340 341 342 343 344 345 346 347 348 349 350 351 352 353 354 355 356 357

Denominació Cal Llebrer Cal Gepet / Cal Gepes Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis Avenc dels Quatre Forats Bastó del ball de Novençans Fossar de la guerra civil Rellotge de sol de Can Martí Mas Alemany Pont del carrer Ferran Muñoz Roca del Barret Rellotge de sol de Can Pau Can Pau Corral I del Campgràs Avenc dels Tres Creu d'Ardenya Creu del Joncar / Creu del Juncà Creu del Pedró Pou de la Font Sangonera II Hotel Restaurant Petit Canigó Els trenta-un pins Plàtans de la carretera de Begues a Gavà Mas de la Massana / la Massana Pou de la Font Sangonera I Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval

Codi 1.1 1.1 1.1 5.1 2.2 1.4 1.3 1.1 1.5 5.1 1.3 1.1 1.1 5.1 1.3 1.3 1.3 1.3 1.1 5.1 5.1 1.1 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Zona d'interès Objecte Jaciment arqueològic Element arquitectònic Edifici Obra civil Zona d'interès Element arquitectònic Edifici Edifici Zona d'interès Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Edifici Zona d'interès Zona d'interès Edifici Element arquitectònic Element arquitectònic

15

68

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 358 359 360 361 362 363 364 365 366 367 368 369 370 371 372 373 374 375 376 377 378 379 380 381

Denominació Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal Pont de la Riera de Begues II Pont de la Riera de Begues I Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Muntanyes d'Ordal Rellotge de sol de Cal Llebrer Creu de la Clota Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Camí d'Olivella / Camí de Sitges Carrerada de Jafra Mina de l'Alzina Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de El mal ric Els encantats Vares d'alcaldia El Lledoner de Mas Traval Campgràs Massís del Garraf Rellotge de sol de Cal Frare Rellotge de Sol de Les Planes Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues Arxiu Municipal

Codi 1.1 1.5 1.5 1.3 5.1 1.3 1.3 1.3 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 2.2 4.3 4.3 2.2 5.2 1.4 5.1 1.3 1.3 3.2 3.2

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni documental Patrimoni documental

Tipologia Edifici Obra civil Obra civil Element arquitectònic Zona d'interès Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Objecte Tradicció oral Tradicció oral Objecte Especimens botànics Jaciment arqueològic Zona d'interès Element arquitectònic Element arquitectònic Fons documental Fons documental

16

69

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 382 383 384 385 386 387 388 389 390 391 392 393 394 395 396 397 398 399 400 401 402 403 404 405

Denominació Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà Fons d'Art Lina Font Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell Rellotge de sol de l'Alzina Retaule de Santa Eulàlia Parc Natural del Garraf Rellotge de Sol de Cal Fusteret Rellotge de Sol de Cal Vidu Rellotge de Sol de Can Vendrell Rellotge de Sol de Cal Campamà Rellotge de sol del Mas Ferrer Rellotge de sol de Can Rigol - 1 Rellotge de sol de Can Rigol - 2 Rellotge de sol de Can Sadurní Avenc d'en Passant Rellotge de sol de Can Térmens - 1 Rellotge de sol de Can Térmens - 2 Rellotge de sol de Vallgrassa Rellotge de sol de Mas Pasqual Avenc Joan Cabeza Rellotge de Sol de la Casota Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera Ermots de Mas Ferrer Rellotge de sol de la Massana

Codi 3.2 2.3 1.3 1.3 2.2 5.1 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 5.1 1.3 1.3 1.3 1.3 5.1 1.3 1.4 1.4 1.3

Àmbit Patrimoni documental Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Fons documental Col.lecció Element arquitectònic Element arquitectònic Objecte Zona d'interès Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Zona d'interès Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Zona d'interès Element arquitectònic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Element arquitectònic

17

70

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 406 407 408 409 410 411 412 413 414 415 416 417 418 419 420 421 422 423 424 425 426 427 428 429

Denominació Rellotge de sol de Mas Roig - 1 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 Cases del carrer d' Àngel Guimerà. La Penya del Moro Cal Borés Torre Montserrat Carrer Sant Francesc Carrer Sant Jaume Cal Catequero / Cal Cataquero Rellotge de Sol de Cal Sacaire Passatge Sant Martí Carrer del Carme Casa al carrer Teodor Bosch, 15 Riera de Begues Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 Can Carbonell Sínia de l'Alzina Mas Glaçat Els Casals Puig Moltó Corral de Mas Ferrer Corral d'en Romagosa Cal Julià El bandoler esquarterat i les creus de Begues

Codi 1.3 1.3 1.2 4.3 1.1 1.1 1.2 1.2 1.2 1.3 1.2 1.2 1.1 5.1 1.1 1.1 1.3 1.4 1.2 1.1 1.1 1.4 1.1 4.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial

Tipologia Element arquitectònic Element arquitectònic Conjunt arquitectònic Tradicció oral Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Element arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Edifici Zona d'interès Edifici Edifici Element arquitectònic Jaciment arqueològic Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Tradició oral

18

71

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Núm. Fitxa 430 431 432 433 434 435 436 437 438 439 440 441 442 443 444 445 446 447 448 449 450 451 452 453 454

Denominació Avenc de Sant Jordi Cova del Mas Roig Rajoleria de Mas Alemany Les Borigues Casa al carrer Collada, 30 Carrer de Santa Eulàlia Casa al Carrer Jaume Petit, 30 Corral de les Tres Fites Corral vell de Can Térmens Corral del Mas Roig Cal Lluís del Coscó Forn de calç de Cal Lluís del Coscó Corral del Fondo del Teix Corral del Fondo de la Troneda Corral del Bruc /de la Pleta Xica Casalot d'en Just Cal Joana Rellotge de Sol de Cal Joana Corral Petit Canigó Alzina de Can Martí Corral de Mas Trabal Cal Farràs Cal Pepet de la Creu Pineda de Cal Taco Capitell de la Creu de terme de Can Grau

Codi 5.1 5.1 1.1 1.1 1.1 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.3 1.4 5.2 1.4 1.1 1.1 5.1 2.2

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni moble

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Element arquitectònic Jaciment arqueològic Especimens botànics Jaciment arqueològic Edifici Edifici Zona d'interès Objecte

20

72

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

LLISTAT PER ORDENACIÓ TIPOLÒGICA Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 Barraca 1. 19. Barraca 1.1. Barraca 1.10. Barraca 1.11. Barraca 1.12. Barraca 1.13. Barraca 1.15. Barraca 1.16. Barraca 1.17. Barraca 1.18. Barraca 1.2. Barraca 1.20. Barraca 1.21. Barraca 1.22. Barraca 1.23. Barraca 1.25. Barraca 1.26. Barraca 1.27.

Núm. Fitxa 285 284 283 151 138 143 144 145 146 147 123 149 150 139 152 153 154 155 156 157 158

1

73

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Barraca 1.28. Barraca 1.29. Barraca 1.3. Barraca 1.30. Barraca 1.31. Barraca 1.4. Barraca 1.5. Barraca 1.6 Barraca 1.8. Barraca 1.9. Barraca 2.1. Barraca 2.10. Barraca 2.11. Barraca 2.12. Barraca 2.13. Barraca 2.14. Barraca 2.15. Barraca 2.16. Barraca 2.17. Barraca 2.18. Barraca 2.19. Barraca 2.2. Barraca 2.20. Barraca 2.21.

Núm. Fitxa 159 160 140 161 162 141 142 148 136 137 163 172 173 174 175 176 177 178 129 179 180 164 181 182

2

74

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Barraca 2.22. Barraca 2.23. Barraca 2.24. Barraca 2.25. Barraca 2.26. Barraca 2.27. Barraca 2.28. Barraca 2.29. Barraca 2.3. Barraca 2.30. Barraca 2.31. Barraca 2.32. Barraca 2.33. Barraca 2.34. Barraca 2.35. Barraca 2.4. Barraca 2.5. Barraca 2.6. Barraca 2.7. Barraca 2.8. Barraca 2.9. Barraca 3.1. Barraca 3.10. Barraca 3.11.

Núm. Fitxa 183 184 120 121 122 127 185 186 165 187 188 189 190 193 194 166 167 168 169 170 171 112 130 119

3

75

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Barraca 3.12. Barraca 3.13. Barraca 3.2. Barraca 3.3. Barraca 3.4. Barraca 3.5. Barraca 3.6. Barraca 3.7. Barraca 3.8. Barraca 3.9. Barraca 4.1. Barraca 4.2. Barraca 4.3. Barraca 4.4. Barraca 4.5. Barraca 4.6. Barraca 4.7. Barraca 4.8. Barraca 4.9. Barraca de les Agulles 1 Barraca de les Agulles 2 Barraca de les Agulles 3 Barraca de les Agulles 4 Barraca de Mas Traval

Núm. Fitxa 131 126 113 114 115 124 125 116 117 118 132 133 134 135 195 196 197 198 128 286 287 288 289 59

4

76

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Ca l'Agustí Ca n'Amell Cal Baró Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó Cal Benza Cal Borés Cal Cadet Cal Campaner Cal Farràs Cal Forner Cal Frare Cal Fuster Cal Fusteret Cal Gaietano Cal Gepet / Cal Gepes Cal Joan Mestre Cal Joana Cal Julià Cal Llebrer Cal Marcel Ventura Cal Martí Cal Pau dels Bous Cal Paulo Cal Pepet de la Creu

Núm. Fitxa 310 106 20 22 301 410 192 299 451 85 329 101 23 24 335 316 446 428 334 82 326 332 104 452

5

77

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Cal Pere Vell Cal Rata Cal Rito Xic Cal Ros Cal Sacaire Cal Traginer Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis Can Carbonell Can Figueres Can Grau del Coll Can Pau Can Rigol Can Romagosa Can Sadurní Can Térmens Can Vendrell Carxol Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 Casa al Camí Ral, 29 Casa al carrer Collada, 30 Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 Casa al Carrer Jaume Petit, 30 Casa al carrer Teodor Bosch, 15 Casa Cervelló

Núm. Fitxa 25 324 191 296 311 95 336 421 29 30 345 32 31 33 34 36 39 77 94 434 420 436 418 314

6

78

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Denominació Casa de la Vila / Cal Torras Casa Ubach Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles Corral de les Tres Fites Corral de Mas Ferrer Corral del Bruc /de la Pleta Xica Corral del Fondo de la Troneda Corral del Fondo del Teix Corral del Mas Roig Corral I del Campgràs Corral II Campgràs Corral vell de Can Térmens Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 Forn de calç de Cal Lluís del Coscó Forn de calç de Cal Montau Forn de calç de Can Sadurní Forn de calç de Mas Grau Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal Forn de calç del Mas Glaçat Hotel Restaurant Petit Canigó Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa Jaques L’Escorxador La Parellada

Núm. Fitxa 40 76 79 437 426 444 443 442 439 346 111 438 80 441 305 309 307 358 306 352 297 47 48 51

7

79

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.2 1.2

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic

Denominació La Tenda Les Borigues Les Casetes del Roure Les Planes Mas Alemany Mas de la Massana / la Massana Mas Grau Mas Pasqual Mas Roig Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval Petit Casal/El Colmado Pou de Glaç Puig Moltó Rajoleria de Mas Alemany Rectoria Vella Sant Cristòfol de la Rectoria Sant Cristòfol de Begues Santa Eulàlia Torre Montserrat Vallgrassa Villa Àngela Villa Carmen Barri Campamà Ca l'Anfruns

Núm. Fitxa 328 433 52 65 341 355 323 58 320 315 55 3 425 432 105 45 44 42 411 54 78 99 19 60

8

80

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic

Denominació Cal Barreres Cal Catequero / Cal Cataquero Cal Vidu Carrer de la Salut Carrer de Santa Eulàlia Carrer del Carme Carrer Major Carrer Sant Cristòfor Carrer Sant Domènec Carrer Sant Eudald Carrer Sant Francesc Carrer Sant Jaume Carrer Sant Joan 3-9 Cases del carrer d' Àngel Guimerà. Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent Els Casals Hotel Colònia Petit La Casota La Clota La Rambla L'Alzina Les Cases del Forner Mas Ferrer Passatge Sant Martí

Núm. Fitxa 21 414 27 57 435 417 83 26 331 330 412 413 295 408 43 424 46 49 50 298 53 75 28 416

9

81

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.2 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Conjunt arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic

Denominació Raval de la Barceloneta Creu d'Ardenya Creu de la Clota Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer Creu del Joncar / Creu del Juncà Creu del Montau Creu del Pedró Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor Portal del nou edifici de Cal Motis Pou amb safareig de Cal Vidu Pou de la Clota Pou de la Font Sangonera I Pou de la Font Sangonera II Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval Rellotge de sol de Ca l'Agustí Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell Rellotge de sol de Cal Cadet Rellotge de Sol de Cal Campamà Rellotge de sol de Cal Frare Rellotge de Sol de Cal Fusteret Rellotge de sol de Cal Joan Mestre Rellotge de Sol de Cal Joana

Núm. Fitxa 56 348 364 16 361 365 349 312 350 293 84 110 199 356 351 357 100 384 292 391 378 388 318 447

10

82

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic

Denominació Rellotge de sol de Cal Llebrer Rellotge de Sol de Cal Sacaire Rellotge de Sol de Cal Vidu Rellotge de sol de Can Martí Rellotge de sol de Can Pau Rellotge de sol de Can Pau dels Bous Rellotge de sol de Can Rigol - 1 Rellotge de sol de Can Rigol - 2 Rellotge de sol de Can Sadurní Rellotge de sol de Can Térmens - 1 Rellotge de sol de Can Térmens - 2 Rellotge de Sol de Can Vendrell Rellotge de sol de Jaques Rellotge de Sol de la Casota Rellotge de sol de la Massana Rellotge de sol de la Tenda Rellotge de sol de l'Alzina Rellotge de Sol de Les Planes Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Rellotge de sol de Mas Pasqual Rellotge de sol de Mas Roig - 1 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 Rellotge de sol de Vallgrassa Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32

Núm. Fitxa 363 415 389 340 344 308 393 394 395 397 398 390 319 402 405 291 385 379 35 400 406 407 399 290

11

83

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.3 1.3 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4 1.4

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Element arquitectònic Element arquitectònic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic

Denominació Rellotge de sol del Mas Ferrer Sínia de l'Alzina Cal Lluís del Coscó Campgràs Can Barreres / Can Figueres Can Jaques Casalot d'en Just Corral de Mas Trabal Corral d'en Romagosa Corral Petit Canigó Cova Cassimanya Cova de Can Figueres Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera Dolmen d'Ardenya Dolmen de Campgràs El Pedró Ermots de Mas Ferrer Fossar de la guerra civil Mas Glaçat Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Puig Castellar Puig de la Mola

Núm. Fitxa 392 422 440 376 9 12 445 450 427 448 8 7 5 6 403 4 300 2 404 339 423 107 10 11

12

84

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1 2.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble

Tipologia Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Obra civil Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà Element urbà

Denominació Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Camí de Torrelles Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Camí d'Olivella / Camí de Sitges Camí Ral Carrerada de Begues Carrerada de Jafra Font de Cal Quiterio Mina de l'Alzina Plaça Camilo Riu Pont de la Riera de Begues I Pont de la Riera de Begues II Pont del carrer Ferran Muñoz El pont de les escoles Escultura "Aura de llunes" Escultura "Homenatge a Lina Font" Escultura "La maternitat" Escultura de la plaça Camilo Riu Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch Font de la plaça Camilo Riu La font de l'escola de Sant Cristòfor La mare terra

Núm. Fitxa 370 108 366 367 15 109 368 41 369 87 360 359 342 327 72 71 91 89 96 97 98 88 321 317

13

85

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 2.1 2.1 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.3 2.3 2.3 3.2 3.2 3.2 4.1 4.1 4.1

Àmbit Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni documental Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial

Tipologia Element urbà Element urbà Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Objecte Col.lecció Col.lecció Col.lecció Fons documental Fons documental Fons documental Manifestació festiva Manifestacions festives Manifestacions festives

Denominació Monument a Camilo Riu Monument a Manel Pla i Amell Bastó del ball de Novençans Capitell de la Creu de terme de Can Grau Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Escultura "Mare i filla" Escultura "Sense títol" Escultura a l'Ajuntament - 1 Escultura a l'Ajuntament - 2 Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó Imatge de Sant Cristòfol La Cuca Fera Retaule de Santa Eulàlia Vares d'alcaldia Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Fons d'Art Lina Font Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues Arxiu Municipal Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot Festa del Most Festa Major de Begues

Núm. Fitxa 86 325 338 454 371 102 103 73 74 313 92 322 303 386 374 13 14 383 382 380 381 63 61 62

14

86

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 4.2 4.3 4.3 4.3 4.3 4.3 4.4 4.4 4.4 4.4 4.5 4.5 4.5 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Tècnica artesanal Tradició oral Tradicció oral Tradicció oral Tradicció oral Tradicció oral Música i dansa Música i dansa Música i dansa Música i dansa Costumari Costumari Costumari Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Denominació Medicina popular amb ruda El bandoler esquarterat i les creus de Begues El mal ric Els encantats La Penya del Moro Llegenda de Sant Cristòfol Ball de Novençans de Begues Caramelles de Begues Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del Himne a la Cuca-Fera de Begues Els pastors de Begues i la Missa del Gall Les carbasses de Begues Les casades que esperaven Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina Avenc Brut Avenc Carles Selicke Avenc Clos Avenc de Bassallacuna Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira Avenc de Can Sadurní Avenc de la Banya Avenc de la Carmeta Avenc de la Clota Avenc de la Discòrdia

Núm. Fitxa 67 429 372 373 409 64 17 18 66 204 69 68 70 202 210 215 218 207 212 37 203 216 209 223

15

87

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Denominació Avenc de la Ferla Avenc de la Ferleta Avenc de la Figuera Avenc de la Fulla Avenc de la Grèvola Avenc de la Lira Avenc de la Morella Avenc de la Parpalina Avenc de la Penya Blanca Avenc de la Pinya Avenc de la Sal de Llop Avenc de la Tita Avenc de l'Encenedor Avenc de les Banderes Avenc de les Bardisses Avenc de les Cuetes Avenc de les Marques Avenc de les Terradelles Avenc de les Valls Avenc de l'Estrip Avenc de l'Infern Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda Avenc de Sant Cristòfol Avenc de Sant Jordi

Núm. Fitxa 227 228 229 232 237 245 250 254 256 266 275 280 225 236 205 221 269 241 282 226 239 249 276 430

16

88

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Denominació Avenc de Sant Roc Avenc del Bruc Avenc del Bufí Avenc del Coll de la Ferla Avenc del Corral Nou Avenc del Fondal Avenc del Frontís Avenc del Fum Avenc del Ginebró Avenc del GJES Avenc del Gravat Avenc del La Avenc del Llorer Avenc del Mall Avenc del Margalló Avenc del Mas Grau Avenc del Nano Avenc del Nus Avenc del Parpal Avenc del Penya-Segat Avenc del Pic Avenc del Puigmoltó Avenc del Rascler Avenc del Roc

Núm. Fitxa 277 208 211 219 81 230 231 93 234 233 235 240 243 246 247 248 251 252 253 257 264 268 270 274

17

89

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Denominació Avenc del Sellarès Avenc del Serrat de la Morella Avenc del Vermell Avenc dels Colors Avenc dels Llumins Avenc dels Quatre Forats Avenc dels Reis Avenc dels Tres Avenc d'en Lenin Avenc d'en Passant Avenc d'en Pere Avenc d'enTomàs Deu Avenc Destapat Avenc Embussat Avenc Gruixut Avenc Joan Cabeza Avenc Perdut Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac Avenc Petit del Cisco Avenc Picat Avenc Prim Avenc Raspós Avenc Raspós Petit Avenc Tapat de Mas Trabal

Núm. Fitxa 1 278 302 220 244 337 273 347 242 396 261 281 222 224 238 401 260 262 263 265 267 272 271 279

18

90

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.2 5.2 5.2 5.2

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Especimens botànics Especimens botànics Especimens botànics Especimens botànics

Denominació Cova 1 de les Penyes Roges Cova 2 de les Penyes Roges Cova de les Agulles Cova del Carxol Cova del Mas Roig Cova dels Sants / Cova del Morsell Els trenta-un pins Font de l'Alba / Font de l'Àlber Forat de Can Jaques Forat de les Pedres Forat del Barranc de les Mosses LIC i ZEPA Serres Litoral Central Massís del Garraf Muntanyes d'Ordal Parc Natural del Garraf Pineda de Cal Taco Plàtans de la carretera de Begues a Gavà Pou de Can Jaques Pou de les Agulles Riera de Begues Roca del Barret Alzina de Can Martí Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa Alzina de Puigmoltó El Lledoner de Mas Traval

Núm. Fitxa 258 259 200 217 431 304 353 294 213 255 206 333 377 362 387 453 354 214 201 419 343 449 90 38 375

20

91

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

LLISTAT PER DENOMINACIÓ Tipologia Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 Alzina de Can Martí Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa Alzina de Puigmoltó Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues Arxiu Municipal Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l’Alzina Avenc Brut Avenc Carles Selicke Avenc Clos Avenc de Bassallacuna Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira Avenc de Can Sadurní Avenc de la Banya Avenc de la Carmeta Avenc de la Clota Avenc de la Discòrdia Avenc de la Ferla

Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble 1.1 Patrimoni immoble 1.1 Patrimoni immoble 5.2 Patrimoni natural 5.2 Patrimoni natural 5.2 Patrimoni natural 3.2 Patrimoni documental 3.2 Patrimoni documental 3.2 Patrimoni documental 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural 5.1 Patrimoni natural

Codi Edifici Edifici Edifici Especimens botànics Especimens botànics Especimens botànics Fons documental Fons documental Fons documental Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Àmbit 285 284 283 449 90 38 382 380 381 202 210 215 218 207 212 37 203 216 209 223 227

1

92

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Avenc de la Ferleta Avenc de la Figuera Avenc de la Fulla Avenc de la Grèvola Avenc de la Lira Avenc de la Morella Avenc de la Parpalina Avenc de la Penya Blanca Avenc de la Pinya Avenc de la Sal de Llop Avenc de la Tita Avenc de l'Encenedor Avenc de les Banderes Avenc de les Bardisses Avenc de les Cuetes Avenc de les Marques Avenc de les Terradelles Avenc de les Valls Avenc de l'Estrip Avenc de l'Infern Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda Avenc de Sant Cristòfol Avenc de Sant Jordi Avenc de Sant Roc

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Núm. Fitxa 228 229 232 237 245 250 254 256 266 275 280 225 236 205 221 269 241 282 226 239 249 276 430 277

2

93

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Avenc del Bruc Avenc del Bufí Avenc del Coll de la Ferla Avenc del Corral Nou Avenc del Fondal Avenc del Frontís Avenc del Fum Avenc del Ginebró Avenc del GJES Avenc del Gravat Avenc del La Avenc del Llorer Avenc del Mall Avenc del Margalló Avenc del Mas Grau Avenc del Nano Avenc del Nus Avenc del Parpal Avenc del Penya-Segat Avenc del Pic Avenc del Puigmoltó Avenc del Rascler Avenc del Roc Avenc del Sellarès

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès

Núm. Fitxa 208 211 219 81 230 231 93 234 233 235 240 243 246 247 248 251 252 253 257 264 268 270 274 1

3

94

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Avenc del Serrat de la Morella Avenc del Vermell Avenc dels Colors Avenc dels Llumins Avenc dels Quatre Forats Avenc dels Reis Avenc dels Tres Avenc d'en Lenin Avenc d'en Passant Avenc d'en Pere Avenc d'enTomàs Deu Avenc Destapat Avenc Embussat Avenc Gruixut Avenc Joan Cabeza Avenc Perdut Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac Avenc Petit del Cisco Avenc Picat Avenc Prim Avenc Raspós Avenc Raspós Petit Avenc Tapat de Mas Trabal Ball de Novençans de Begues

Codi 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 5.1 4.4

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immaterial

Tipologia Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Música i dansa

Núm. Fitxa 278 302 220 244 337 273 347 242 396 261 281 222 224 238 401 260 262 263 265 267 272 271 279 17

4

95

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Barraca 1. 19. Barraca 1.1. Barraca 1.10. Barraca 1.11. Barraca 1.12. Barraca 1.13. Barraca 1.15. Barraca 1.16. Barraca 1.17. Barraca 1.18. Barraca 1.2. Barraca 1.20. Barraca 1.21. Barraca 1.22. Barraca 1.23. Barraca 1.25. Barraca 1.26. Barraca 1.27. Barraca 1.28. Barraca 1.29. Barraca 1.3. Barraca 1.30. Barraca 1.31. Barraca 1.4.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 151 138 143 144 145 146 147 123 149 150 139 152 153 154 155 156 157 158 159 160 140 161 162 141

5

96

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Barraca 1.5. Barraca 1.6 Barraca 1.8. Barraca 1.9. Barraca 2.1. Barraca 2.10. Barraca 2.11. Barraca 2.12. Barraca 2.13. Barraca 2.14. Barraca 2.15. Barraca 2.16. Barraca 2.17. Barraca 2.18. Barraca 2.19. Barraca 2.2. Barraca 2.20. Barraca 2.21. Barraca 2.22. Barraca 2.23. Barraca 2.24. Barraca 2.25. Barraca 2.26. Barraca 2.27.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 142 148 136 137 163 172 173 174 175 176 177 178 129 179 180 164 181 182 183 184 120 121 122 127

6

97

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Barraca 2.28. Barraca 2.29. Barraca 2.3. Barraca 2.30. Barraca 2.31. Barraca 2.32. Barraca 2.33. Barraca 2.34. Barraca 2.35. Barraca 2.4. Barraca 2.5. Barraca 2.6. Barraca 2.7. Barraca 2.8. Barraca 2.9. Barraca 3.1. Barraca 3.10. Barraca 3.11. Barraca 3.12. Barraca 3.13. Barraca 3.2. Barraca 3.3. Barraca 3.4. Barraca 3.5.

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 185 186 165 187 188 189 190 193 194 166 167 168 169 170 171 112 130 119 131 126 113 114 115 124

7

98

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Barraca 3.6. Barraca 3.7. Barraca 3.8. Barraca 3.9. Barraca 4.1. Barraca 4.2. Barraca 4.3. Barraca 4.4. Barraca 4.5. Barraca 4.6. Barraca 4.7. Barraca 4.8. Barraca 4.9. Barraca de les Agulles 1 Barraca de les Agulles 2 Barraca de les Agulles 3 Barraca de les Agulles 4 Barraca de Mas Traval Barri Campamà Bastó del ball de Novençans Ca l'Agustí Ca l'Anfruns Ca n'Amell Cal Baró

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.2 2.2 1.1 1.2 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Objecte Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Edifici

Núm. Fitxa 125 116 117 118 132 133 134 135 195 196 197 198 128 286 287 288 289 59 19 338 310 60 106 20

8

99

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Cal Barreres Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó Cal Benza Cal Borés Cal Cadet Cal Campaner Cal Catequero / Cal Cataquero Cal Farràs Cal Forner Cal Frare Cal Fuster Cal Fusteret Cal Gaietano Cal Gepet / Cal Gepes Cal Joan Mestre Cal Joana Cal Julià Cal Llebrer Cal Lluís del Coscó Cal Marcel Ventura Cal Martí Cal Pau dels Bous Cal Paulo Cal Pepet de la Creu

Codi 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.2 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 21 22 301 410 192 299 414 451 85 329 101 23 24 335 316 446 428 334 440 82 326 332 104 452

9

100

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Cal Pere Vell Cal Rata Cal Rito Xic Cal Ros Cal Sacaire Cal Traginer Cal Vidu Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana Camí de Torrelles Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels Camí d'Olivella / Camí de Sitges Camí Ral Campgràs Can Barreres / Can Figueres Can Carbonell Can Figueres Can Grau del Coll Can Jaques Can Pau Can Rigol Can Romagosa Can Sadurní

Codi 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.2 1.1 1.5 1.5 1.5

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Obra civil Obra civil Obra civil

1.5 1.5 1.4 1.4 1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.1 1.1 1.1

Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Obra civil Obra civil Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 25 324 191 296 311 95 27 336 370 108 366 367 15 376 9 421 29 30 12 345 32 31 33

10

101

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Can Térmens Can Vendrell Capitell de la Creu de terme de Can Grau Caramelles de Begues Carrer de la Salut Carrer de Santa Eulàlia Carrer del Carme Carrer Major Carrer Sant Cristòfor Carrer Sant Domènec Carrer Sant Eudald Carrer Sant Francesc Carrer Sant Jaume Carrer Sant Joan 3-9 Carrerada de Begues Carrerada de Jafra Carxol Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 Casa al Camí Ral, 29 Casa al carrer Collada, 30 Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 Casa al Carrer Jaume Petit, 30 Casa al carrer Teodor Bosch, 15 Casa Cervelló

Codi 1.1 1.1 2.2 4.4 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.5 1.5 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Edifici Objecte Música i dansa Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Conjunt arquitectònic Obra civil Obra civil Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 34 36 454 18 57 435 417 83 26 331 330 412 413 295 109 368 39 77 94 434 420 436 418 314

11

102

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Casa de la Vila / Cal Torras Casa Ubach Casalot d'en Just Cases del carrer d' Àngel Guimerà. Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles Corral de les Tres Fites Corral de Mas Ferrer Corral de Mas Trabal Corral del Bruc /de la Pleta Xica Corral del Fondo de la Troneda Corral del Fondo del Teix Corral del Mas Roig Corral d'en Romagosa Corral I del Campgràs Corral II Campgràs Corral Petit Canigó Corral vell de Can Térmens Cova 1 de les Penyes Roges Cova 2 de les Penyes Roges Cova Cassimanya

Codi 1.1 1.1 1.4 1.2 2.3 2.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble

Tipologia Edifici Edifici Jaciment arqueològic Conjunt arquitectònic Col.lecció Col.lecció

Núm. Fitxa 40 76 445 408 13 14

1.2

Patrimoni immoble

Conjunt arquitectònic

43

1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.1 1.1 1.1 1.4 1.1 1.1 1.4 1.1 5.1 5.1 1.4

Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble

Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Edifici Jaciment arqueològic Edifici Zona d'interès Zona d'interès Jaciment arqueològic

79 437 426 450 444 443 442 439 427 346 111 448 438 258 259 8

12

103

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Cova de Can Figueres Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres Cova de les Agulles Cova del Carxol Cova del Mas Roig Cova dels Sants / Cova del Morsell Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes Creu d'Ardenya Creu de la Clota Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Sant Climent (Reproducció) Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer Creu del Joncar / Creu del Juncà Creu del Montau Creu del Pedró Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera Dolmen d'Ardenya Dolmen de Campgràs Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 El bandoler esquarterat i les creus de Begues El Lledoner de Mas Traval El mal ric

Codi 1.4 1.4 5.1 5.1 5.1 5.1 1.4 1.3 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Jaciment arqueològic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic

Núm. Fitxa 7 5 200 217 431 304 6 348 364 16

1.3

Patrimoni immoble

Element arquitectònic

361

1.3 1.3 1.3 1.3 2.2 1.4 1.4 1.4 1.1 4.3 5.2 4.3

Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni natural Patrimoni immaterial

Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Objecte Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Edifici Tradició oral Especimens botànics Tradicció oral

365 349 312 350 371 403 4 300 80 429 375 372

13

104

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació El Pedró El pont de les escoles Els Casals Els encantats Els pastors de Begues i la Missa del Gall Els trenta-un pins Ermots de Mas Ferrer Escultura "Aura de llunes" Escultura "Homenatge a Lina Font" Escultura "La maternitat" Escultura "Mare i filla" Escultura "Sense títol" Escultura a l'Ajuntament - 1 Escultura a l'Ajuntament - 2 Escultura de la plaça Camilo Riu Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor Escultura de Zimbabwe del jardí de l'Hotel Petit Canigó Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot de pa Festa del Most Festa Major de Begues Fons d'Art Lina Font

Codi 1.4 2.1 1.2 4.3 4.5 5.1 1.4 2.1 2.1 2.1 2.2 2.2 2.2 2.2 2.1 2.2 2.2 2.1 2.1 2.1 4.1 4.1 4.1 2.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni moble

Tipologia Jaciment arqueològic Element urbà Conjunt arquitectònic Tradicció oral Costumari Zona d'interès Jaciment arqueològic Element urbà Element urbà Element urbà Objecte Objecte Objecte Objecte Element urbà Objecte Objecte Element urbà Element urbà Element urbà Manifestació festiva Manifestacions festives Manifestacions festives Col.lecció

Núm. Fitxa 2 327 424 373 69 353 404 72 71 91 102 103 73 74 89 313 92 96 97 98 63 61 62 383

14

105

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Font de Cal Quiterio Font de la plaça Camilo Riu Font de l'Alba / Font de l'Àlber Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor Forat de Can Jaques Forat de les Pedres Forat del Barranc de les Mosses Forn de calç de Cal Lluís del Coscó Forn de calç de Cal Montau Forn de calç de Can Sadurní Forn de calç de Mas Grau Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal Forn de calç del Mas Glaçat Fossar de la guerra civil Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble de Begas Himne a la Cuca-Fera de Begues Hotel Colònia Petit Hotel Restaurant Petit Canigó Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa Imatge de Sant Cristòfol Jaques L’Escorxador La Casota

Codi 1.5 2.1 5.1 1.3 5.1 5.1 5.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1 1.4 4.4

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial

Tipologia Obra civil Element urbà Zona d'interès Element arquitectònic Zona d'interès Zona d'interès Zona d'interès Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Edifici Jaciment arqueològic Música i dansa

4.4 1.2 1.1 1.1 2.2 1.1 1.1 1.2

Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Música i dansa Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Objecte Edifici Edifici Conjunt arquitectònic

Núm. Fitxa 41 88 294 293 213 255 206 441 305 309 307 358 306 339 66 204 46 352 297 322 47 48 49

15

106

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació La Clota La Cuca Fera La font de l'escola de Sant Cristòfor La mare terra La Parellada La Penya del Moro La Rambla La Tenda L'Alzina Les Borigues Les carbasses de Begues Les casades que esperaven Les Cases del Forner Les Casetes del Roure Les Planes LIC i ZEPA Serres Litoral Central Llegenda de Sant Cristòfol Mas Alemany Mas de la Massana / la Massana Mas Ferrer Mas Glaçat Mas Grau Mas Pasqual Mas Roig

Codi 1.2 2.2 2.1 2.1 1.1 4.3 1.2 1.1 1.2 1.1 4.5 4.5 1.2 1.1 1.1 5.1 4.3 1.1 1.1 1.2 1.4 1.1 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immaterial Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Conjunt arquitectònic Objecte Element urbà Element urbà Edifici Tradicció oral Conjunt arquitectònic Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Costumari Costumari Conjunt arquitectònic Edifici Edifici Zona d'interès Tradicció oral Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Jaciment arqueològic Edifici Edifici Edifici

Núm. Fitxa 50 303 321 317 51 409 298 328 53 433 68 70 75 52 65 333 64 341 355 28 423 323 58 320

16

107

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval Massís del Garraf Medicina popular amb ruda Mina de l'Alzina Monument a Camilo Riu Monument a Manel Pla i Amell Muntanyes d'Ordal Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Parc Natural del Garraf Passatge Sant Martí Petit Casal/El Colmado Pineda de Cal Taco Plaça Camilo Riu Plàtans de la carretera de Begues a Gavà Pont de la Riera de Begues I Pont de la Riera de Begues II Pont del carrer Ferran Muñoz Portal del nou edifici de Cal Motis Pou amb safareig de Cal Vidu Pou de Can Jaques Pou de Glaç Pou de la Clota Pou de la Font Sangonera I Pou de la Font Sangonera II

Codi 1.1 5.1 4.2 1.5 2.1 2.1 5.1 1.4 5.1 1.2 1.1 5.1 1.5 5.1 1.5 1.5 1.5 1.3 1.3 5.1 1.1 1.3 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Edifici Zona d'interès Tècnica artesanal Obra civil Element urbà Element urbà Zona d'interès Jaciment arqueològic Zona d'interès Conjunt arquitectònic Edifici Zona d'interès Obra civil Zona d'interès Obra civil Obra civil Obra civil Element arquitectònic Element arquitectònic Zona d'interès Edifici Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic

Núm. Fitxa 315 377 67 369 86 325 362 107 387 416 55 453 87 354 360 359 342 84 110 214 3 199 356 351

17

108

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Pou de les Agulles Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval Puig Castellar Puig de la Mola Puig Moltó Rajoleria de Mas Alemany Raval de la Barceloneta Rectoria Vella Rellotge de sol de Ca l'Agustí Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell Rellotge de sol de Cal Cadet Rellotge de Sol de Cal Campamà Rellotge de sol de Cal Frare Rellotge de Sol de Cal Fusteret Rellotge de sol de Cal Joan Mestre Rellotge de Sol de Cal Joana Rellotge de sol de Cal Llebrer Rellotge de Sol de Cal Sacaire Rellotge de Sol de Cal Vidu Rellotge de sol de Can Martí Rellotge de sol de Can Pau Rellotge de sol de Can Pau dels Bous Rellotge de sol de Can Rigol - 1 Rellotge de sol de Can Rigol - 2

Codi 5.1 1.3 1.4 1.4 1.1 1.1 1.2 1.1 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3

Àmbit Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Zona d'interès Element arquitectònic Jaciment arqueològic Jaciment arqueològic Edifici Edifici Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic

Núm. Fitxa 201 357 10 11 425 432 56 105 100 384 292 391 378 388 318 447 363 415 389 340 344 308 393 394

18

109

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Rellotge de sol de Can Sadurní Rellotge de sol de Can Térmens - 1 Rellotge de sol de Can Térmens - 2 Rellotge de Sol de Can Vendrell Rellotge de sol de Jaques Rellotge de Sol de la Casota Rellotge de sol de la Massana Rellotge de sol de la Tenda Rellotge de sol de l'Alzina Rellotge de Sol de Les Planes Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria Rellotge de sol de Mas Pasqual Rellotge de sol de Mas Roig - 1 Rellotge de sol de Mas Roig - 2 Rellotge de sol de Vallgrassa Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 Rellotge de sol del Mas Ferrer Retaule de Santa Eulàlia Riera de Begues Roca del Barret Sant Cristòfol de la Rectoria Sant Cristòfol de Begues Santa Eulàlia Sínia de l'Alzina

Codi 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3 2.2 5.1 5.1 1.1 1.1 1.1 1.3

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni natural Patrimoni natural Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni immoble

Tipologia Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Element arquitectònic Objecte Zona d'interès Zona d'interès Edifici Edifici Edifici Element arquitectònic

Núm. Fitxa 395 397 398 390 319 402 405 291 385 379 35 400 406 407 399 290 392 386 419 343 45 44 42 422

19

110

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

Denominació Torre Montserrat Vallgrassa Vares d'alcaldia Villa Àngela Villa Carmen

Codi 1.1 1.1 2.2 1.1 1.1

Àmbit Patrimoni immoble Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni immoble Patrimoni immoble 20

Tipologia Edifici Edifici Objecte Edifici Edifici

Núm. Fitxa 411 54 374 78 99

111

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

ELEMENTS NO FITXATS ÀMBIT 1. Patrimoni immoble

TIPOLOGIA 1.1. Edifici

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

NOM Mas Trujols / Mas Truiols o Trullols Cal Motis

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici 1.1. Edifici 1.1. Edifici

Cal Sastre / L’Estanc Hostal Vell Bartró

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Begues

RAÓ DE NO INCLUSIÓ Desaparegut. La urbanització Begues Parc es va construir als peus del mas, el qual datava del segle XV. Edifici enderrocat el juliol del 2003. De l’edifici original tan sols es conserva el portal adovellat de l’entrada que en el seu dia era provinent de la masia de La Clota fitxa 50 Desaparegut. Desaparegut. Es desconeix la localització exacta de l’antic mas. L’any 1391 el baró d’Eramprunyà Jaume March II reconeixia a les pubilles Eulària i Maria, filles de Guillem Bartoro, el mas Bartró en mans del seu tutor Bononat Torra (el mas Torra limitava amb el mas Fontanelles i el mas Conquesta, després mas Albareda i més tard Can Grau del Coll). Una de les germanes hereves potser es deuria casar amb un Petit, ja que posteriorment el mas Bartró pertanyerà als Petit de Puig Voltor. Al segle XVII Jaume Petit de Puig Voltor donà el mas Bartró al seu fill hereu Gaspar Petit amb motiu d’establir els capítols matrimonials. Poc després Gaspar Petit vendria el mas a Jaume Romagosa. El mas Bartró limitava amb Joan Guerau del Coll, el mas Costa (després les Planes), amb Montserrat Vendrell del Roure, amb Jaume Petit del Puig Voltor, i al nord amb la riera del Gròfol (riera de la Collada). La propietat de mas Bartró continua sent avui de can Romagosa. El fet que mas Bartró passés a propietat dels Petit de Puig Voltor i posteriorment de can Romagosa, masos principals no gaire allunyats, fa pensar que s’acabés abandonant o que tindria un ús com a corral o terra de cultiu. Enrunat. Consultats els últims estadants de la casa, es pot reconstruir la distribució elemental que tenia. La porta d’accés

112

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici 1.1. Edifici

Can Serra Forn de vidre del Roure

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Casino Vell

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Vallès

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Quitèrio

era al centre de la façana de migdia. La planta baixa era dividida per la meitat per l’escala que pujava a la planta pis. L’estança de l’esquerra, única, era entrada – cuina. Els fogons i la llar de foc de racó al fons, possiblement tancat amb la campana i un escó de fusta. La boca del forn al costat de la llar de foc, que formava un cos afegit al costat esquerre. La part dreta de la planta baixa, devia servir d’estable, celler o magatzem. Fora de la casa, al lateral dret, hi ha un dipòsit de bassa, sota la petita cort dels porcs. A la façana posterior es pot apreciar el clavegueró de desguàs de l’aigüera, directament a terra. La planta pis era dividida per l’escala en dues sales que s’il·luminaven per sengles finestres simètriques a migdia. S’aprofitaven els tinells de l’escala per emmagatzemar les poques coses dels seus habitants. Els últims estadants de la casa foren la Pepeta Serra i els seus pares, i el Vicenç de cal Tirlo i les seves filles, la Cecília i la Vicenta, qui van abandonar l’immoble molt a principis del segle XX. Data de ca. 1950, no té suficient entitat arquitectònica. Aquest element no ha estat localitzat, tot i que l’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha visitat el conjunt de les Casetes del Roure. Fundat el 1935,actualment hi ha una casa en part del solar que ocupava aquest edifici. Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior.

113

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Masia El Roure

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici 1.1. Edifici 1.1. Edifici

La Beurada / L’abeurada Can Montau Cal Pi

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Po

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici 1.1. Edifici

Farfai Cal Taco

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Volta

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici 1.1. Edifici 1.1. Edifici

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Mas de la Fou o Deulofeu Cal Pixeta Ca la Caridad/Cal Pepet Rellotger Cal Talleret

Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals en l’aspecte extern. Actualment sense entitat com a element del patrimon i cultural pel que fa a l’aspecte exterior. Desconeixem l’interior. Aquesta masia té un notable interès com a mostra de l’arquitectura de l’estiueig, és un exemple interessant de remodelació d’una casa rural de mitjans del S.XX, comparable al que fou la remodelació de Ca l’Anfruns a inics del S.XX. A més forma part del conjunt d’edificis del roure que si que està identificati recollit. Es tracta del topònim més antic documentat a Begues (donació a Ènnec i Flodeberga de l’any 945). Masia totalment enrunada. Masia totalment enrunada. Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural, tot i que ha estat restaurat tot respectant els seus valors Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural. No ha estat possible accedir a aquest immoble L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís dels propietaris per accedir a aquest immoble Casa popular situada al Raval de’n Martí cantonada amb la Rambla. Aquest edifici ha desaparegut. Aquest edifici ha desaparegut. Aquest edifici ha desaparegut. Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals pel que fa a l’aspecte exterior Desconeixem l’interior. Actualment sense entitat com a element del patrimoni. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís

114

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

dels propietaris per accedir a aquest immoble. 1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Casa al Camí Ral, 50

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Forn de calç de Can Rigol

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Teatre Goula

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

La Bodeguilla

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Casa al carrer Alacant, 4

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Rajoleria de Ca l’Enfruns

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Corral de Cal Vallès

1. Patrimoni immoble

1.1. Edifici

Cal Miliu Martí

1. Patrimoni immoble

1.2. Conjunt arquitectònic

La Creu (Tres cases)

1. Patrimoni immoble

1.3. Element

Font de Vallgrassa

Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element. La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp. Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior. Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural. Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural. Aquesta rajoleria no ha estat localitzada. Les indicacions aportades pels propietaris del conjunt proper de Ca l’Enfruns són imprecises. Probablement es troba colgada per la vegetació. La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp. Aquest edifici ha estat excessivament transformat, raó per la qual ha perdut entitat com a element del patrimoni cultural. Es tracta de les cases anomenades Cal Felip de la Creu, Cal Tirlo i Cal Lluís de Cuscó. Aquests edificis no conserven una entitat suficient com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior, a excepció de Cal Lluís del Cuscó, que sí ha estat fitxat (fitxa 440). Aquesta font està actualment soterrada i canalitzada a la part posterior de la masia de Vallgrassa.

115

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic

Pou del Rector

Al camí de les Planes, a l’Hort del Rector, prop de la Rectoria.

Pou del Fondo

La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp. Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.3. Element arquitectònic

Pou de la Font de Can Figueres

1.3. Element arquitectònic 1.4. Jaciments arqueològics

Sínia del Juncà / Joncar

Pou Gran de la Massana

Aquest element s’ha intentat localitzar infructuosament, tot i les indicacions orals d’alguns testimonis.

Pati del Pou Mas / del Pau Mas

Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior.

Font de les Comes

Aquesta font es troba colgada i perduda entre la vegetació.

Font de Fontanelles

Aquesta font pertany al municipi d’Olivella

Sínia de Can Figueres

L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni va visitar Can Figueres. La propietària actual no va donar cap informació d’aquest element, del qual tampoc no es disposava d’una localització prèvia. D’altra banda, la informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp. Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

Bassa d’en Fanals

En una petita nota publicada per Pere Giró (Giró, 1962) que fa referència al terme municipal de Begues, cita de passada i

116

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble 1. Patrimoni immoble

1.4. Jaciments arqueològics 1.4. Jaciments arqueològics 1.4. Jaciments arqueològics 1.4. Jaciments arqueològics 1.4. Jaciments arqueològics 1.4. Jaciments arqueològics 4.1. Manifestacions festives

La bretxa de Begues Puig de la Desfeta Puig de les Ànimes

Dolina de l’Esquerda de les Aquest jaciment pertany al municipi de Vallirana segons la Alzines cartografia consultada: Topogràfic 1:50M ICC i parcel·lari de rústica 2008 DGC 1:5M Menhir de Campgràs Aquest jaciment pertany al municipi de Gavà. Mina de Montau

Aquesta mina no ha estat localitzada.

Festa de Sant Antoni Abat

Aquesta festivitat ja no es celebra a Begues. Segons informació oral, no constava de cap element ni part que la singularitzés respecte a d’altres festes de Sant Antoni Abat que es celebren a altres municipis. No s’ha tingut accés a aquest fons.

3. Patrimoni documental 3.2 Fons documental

Arxiu de la masia Sadurní

3. Patrimoni documental 3.2 Fons documental

Arxiu de la masia Romagosa La Bruixa de Cal Porrós Cadira de Sant Cristòfol

4. Patrimoni immaterial 5. Patrimoni natural

4.3. Tradició oral 5.1. Zones d’interès

sense donar cap indicació precisa del lloc, la troballa, l'any 1959, d'una punta de fletxa d'aletes i peduncle de bronze per part de J. Mitjans. La fletxa, localitzada en superfície, podria adscriure's amb alguns dubtes al Bronze inicial. Es troba dipositada al Vinseum (Vilafranca del Penedès). EDO, M. (1997). "Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 2: Bassa d’en Fanals". L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 1. Begues. P. 8. GIRÓ, P. (1962). "Begas". Ampurias, XXIV. Barcelona. p. 284 Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna holocena procedent d’aquest jaciment. Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna antiga procedent d’aquest jaciment. Localització imprecisa, topònim desconegut.

No s’ha tingut accés a aquest fons. No s’ha obtingut cap informació sobre aquesta llegenda. Aquesta formació geològica singular pertany al municipi d’Olesa de Bonesvalls.

117

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

5. Patrimoni natural

5.1. Zones d’interès

5. Patrimoni natural

5.1. Zones d’interès

5. Patrimoni natural

5.1. Zones d’interès

5. Patrimoni natural

5.2. Espècimens botànics singulars 5.2. Espècimens botànics singulars

5. Patrimoni natural

Pla de les Bruixes

Lloc proper a la Roca del Barret, possiblement vinculat a la bruixeria d’Època Moderna. No s’ha localitzat, però, cap tipus de documentació sobre bruixeria a Begues, ni escrita ni oral. Font de la Borada / Font de Aquesta font com a tal ha desaparegut. Està canalitzada. l’Abeurada Bassa / sorgència de Les Aquesta sorgència natural no ha estat localitzada. L’equip Planes elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element. El Pi Gros Pi de grans dimensions del qual en queda tan sols la soca. L’arbre està mort. El Perot del Roure Aquest arbre no presenta una singularitat patrimonial específica.

118

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

El Mapa de Patrimoni Cultural de Begues ha tingut en compte un pre-catàleg d’edificis d’interès arquitectònic de Begues realitzat per l’arquitecte municipal, senyor Xavier Teixidor. Es tracta d’un document inacabat, però vàlid com a eina d’estudi. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha tingut ocasió de treballar amb aquest document a l’hora d’avaluar la importància patrimonial d’alguns dels immobles que hi consten. D’altra banda, però, s’hi inclouen alguns altres que no han estat fitxats, degut a que es considera que no reuneixen les condicions estrictes dictades des de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona per tal que puguin ser considerats com a elements del patrimoni cultural, o bé entren en contradicció amb aquestes. Tals contradiccions són, principalment: -

Tenen els trets formals de l’arquitectura d’una època determinada, però no han estat construïts dins el marc cronològic i històric en què es va desenvolupar aquella arquitectura. Per exemple: immobles sota els trets arquitectònics del noucentisme, però construïts a partir de la dècada dels anys ’40 del segle XX.

-

Responen a un corrent arquitectònic no contemplat des dels períodes clàssics de la Història de l’Art, o qualificats amb denominacions singulars, que no han estat mai inclosos als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Per exemple: edificis projectats per arquitectes influenciats per la denominada Escola de Barcelona, a partir de la dècada dels anys ’70 del segle XX; cases qualificades de “postnoucentistes” o d’estil “Praire-House” a partir de la dècada dels ’70 del segle XX 9, o d’estil “montanyès”.

-

Tenen un cert interès arquitectònic, malgrat que l’estàndard dels Mapes de Patrimoni Cultural no els consideren com a elements inventariables, com és el cas de les grans cases unifamiliars contemporànies de segona residència.

Tot i així, s’han inclòs al llistat d’elements no fitxats, donat que alguns d’aquests edificis presenten característiques particulars que, segons l’arquitecte municipal , senyor Xavier Teixidor, són un dels elements més representatius del paisatge urbà de Begues, especialment pel que fa a les cases construïdes seguint els cànons del noucentisme durant la dècada dels anys ’40 i ’50 del segle XX (fora, doncs, de la cronologia 9

Cal recordar que l’estil “Praire-House” fou creat per l’arquitecte racionalista nord-americà Frank Lloyd Wright durant la dècada dels anys ’20 i ’30 del segle

119

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

comunament acceptada d’aquest moviment artístic), impulsades per la burgesia catalana del fenòmen de l’estiueig en el període de govern del primer franquisme. S’han respectat els camps del llistat del pre-catàleg tal i com els ha classificat el senyor Teixidor pel que fa a l’adreça, el sector de la població on es troben, la denominació (quan es coneix), l’època i l’estil. S’han obviat aquells camps que no descriuen els valors culturals o patrimonials dels edificis. FITXA NUM

DATA

ADREÇA

SECTOR

DENOMINACIÓ

ÈPOCA

ESTIL

4

06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 8

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

CENTROEUROPEU

5

06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ NÚM. 14

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

RACIONALISTA

6

06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 15

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

POSTNOUCENTISTA

14

06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT,1

CENTRE URBÀ

-

VERS 1910

-

15

06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT, 5-7

CENTRE URBÀ

CASA ALCACER

-

-

22

06/08/2001 C. DUERO, 20

BEGUES PARC

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

23

22/08/2002 C. SARAGOSSA, 2

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

24

22/08/2002 C. SARAGOSSA, 4

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

25

22/08/2002 C. CATALUNYA, 11 /SARAGOSSA

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

26

22/08/2001

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

27

22/08/2002 C. CATALUNYA,9

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

C. CATALUNYA 10 / SARAGOSSA/ST EUDALD

XX als Estats Units.

120

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

28

22/08/2002 C. CATALUNYA, 6

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

29

22/08/2002 C.CATALUNYA,3

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

30

22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 7 /CATALUNYA

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

31

22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 5

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

RACIONALISTA

32

22/08/2002 CAMÍ RAL, 36 /DOCTOR MOLINS, 1

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

34

22/08/2002

CENTRE URBÀ

GURE ETXEA

VERS 1940

NEOPOPULAR

35

22/08/2002 C. CATALUNYA, 2 / JIMENO NAVARRO, 17

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

36

22/08/2002 C. SANT EUDALD, 46/ JIMENO NAVARRO

CENTRE URBÀ

-

VERS 1960

-

38

22/08/2002

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

39

22/08/2002 C. LLEIDA, 19

CENTRE URBÀ

LES LLUQUES

VERS 1960

-

40

28/08/2002 C. DE LES FLORS, 7

LA COSTETA

CAL NOTARI

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

41

28/08/2002 C. DELS PINYONS, 5/ DE LES FLORS

LA COSTETA

-

VERS 1970

PRAIRIE HOUSE

42

28/08/2002 AV. COSTETA 29-31

LA COSTETA

-

VERS 1970

MONTANYÉS

43

28/08/2002 AV. COSTETA, 26/ FLORS, 2

LA COSTETA

-

VERS 1970

PRAIRIE HOUSE

45

28/08/2002 AV. COSTETA, 15

LA COSTETA

-

VERS 1960

-

46

28/08/2002 AV. COSTETA, 22 PINYONS, 3

LA COSTETA

-

VERS 1960

-

47

28/08/2002 C. CAMP DELS PRATS, 8 / AV COSTETA, 28 LA COSTETA

-

VERS 1960

PRAIE HOUSE

49

28/08/2002 C. JAUME PETIT, 26-28

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

C. DOCTOR MOLINS,11 /GIMENO NAVARRO, 26-28

C. JAUME PETIT, 49/BARCELONA/ VALÉNCIA

CENTRE URBÀ

121

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

51

13/06/2002 C. PINEDA, 49

CENTRE URBÀ

-

VERS 1960

RACIONALISTA

52

13/06/2002 C. BARONIA ERAMPRUNYÀ,3

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

53

13/06/2002 C. PINEDA, 43

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

54

13/06/2002 C. PINEDA, 41

CENTRE URBÀ

LA CASONA

VERS 1930

NOUCENTISTA

55

13/06/2002 C. PINEDA, 39

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

56

13/06/2002 C. PINEDA, 37

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

57

13/06/2002 C. PINEDA, 35

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

58

13/06/2002 C. PINEDA, 58

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

60

13/06/2002 C. VERGE MONTSERRAT, 10

CENTRE URBÀ

-

VERS 1960

RACIONALISTA

63

28/08/2002 C. JAUME PETIT, 44

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

64

28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 10 / ST. DOMENEC

CENTRE URBÀ

-

VERS 1960

NOUCENTISTA ITALIÀ

65

28/08/2002 C. JAUME PETIT, 21 / ST DOMENEC

CENTRE URBÀ

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

68

28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 1 / CAMÍ RAL, 26

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

69

28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 3 / CAMI RAL, 28

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

70

28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 5

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

71

28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 39

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

72

28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 41 / CAMÍ RAL, 30

CENTRE URBÀ

-

VERS 1970

ESCOLA DE BARCELONA

74

29/08/2002 C. LA COLLADA, 20

LA RECTORIA

CAN GAMUNDI

VERS 1930

NOUCENTISTA

122

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

75

29/08/2002 C. MIRADOR, 6

LA RECTORIA

BELL ESGUARD

VERS 1950

-

84

29/08/2002 CAMÍ DE LA RECTORIA, 17

LA RECTORIA

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

85

29/08/2002 C. RECTORIA, 21

LA RECTORIA

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

86

29/08/2002 C. COLLADA, 32

LA RECTORIA

-

VERS 1930

NOUCENTISTA

88

29/08/2002 C. COLLADA, 28

LA RECTORIA

CAL FARRÁS

VERS 1910/ VERS 1960

ECLÈCTIC / RACIONALISTA

89

29/08/2002 C. CASTELLÓ, 21 / MENORCA

LA RECTORIA

CAN PALET

VERS 1970

-

93

29/08/2002 C. CAN SERRA, 7

LA RECTORIA

CAN SERRA

VERS 1950

NOUCENTISTA

129

24/09/2002 C. MAJOR, 51

CENTRE URBÀ

CASERNA GUARDIA CIVIL

VERS 1920

-

130

24/09/2002 C. MAJOR, 49

CENTRE URBÀ

CASERNA GUARDIA CIVIL

VERS 1920

-

156

24/09/2002 C. JOAN BAPTISTA BORÉS, 8

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

-

157

24/09/2002 C. GAUDÍ, 2

CENTRE URBÀ

-

1968 (dades propietari)

-

159

24/09/2002 C. ONZE DE SETEMBRE, 67

CENTRE URBÀ

-

VERS 1940

NOUCENTISTA

160

15/10/2002 C. PARE MANYANET, 8; MONTSENY, 4

CAN AMELL

-

VERS 1960

RACIONALISTA

162

15/10/2002 C. PUIG GROS, 4/ C. VALLCEBRE

CAN AMELL

-

VERS 1970

-

180

27/11/2002

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

218

10/03/2003 DISSEMINAT

NORD

CAN VIÑAS

-

-

221

22/08/2002 C. CATALUNYA, 8

CENTRE URBÀ

-

VERS 1950

NOUCENTISTA

C. DEL BOSC, 11-13, C. FERRAN MUÑOZ, 60

123

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

5. BIBLIOGRAFIA

AAVV (2009): Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès. Inèdit. A.A.V.V. (1992): Catalunya Romànica. Vol. XX. “El Barcelonès, el Baix llobregat, el Maresme”. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2004): Begues terra de pas, dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): Descripció NODAC dels fons documentals de l’Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). A.A.V.V. (2004). El pou de glaç, dins L’EIXARMADA, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 8. Begues. A.A.V.V. (2002): El pou de glaç, patrimoni en perill, dins L’EIXARMADA, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 8. Begues. A.A.V.V. (2003). El pou de glaç de Begues. Centre d’Estudis Beguetans. Begues. A.A.V.V. (1991): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. I: Introducció, Barcelonès, Baix Llobregat. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (1964): Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera. Cordada, 105. Barcelona. A.A.V.V. (1997): Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. AAVV (1999): Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L’EIXARMADA, núm. 5, juny. Centre d'Estudis Beguetans. AAVV (2006): L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues. Centre d'Estudis Beguetans. AAVV (2009): Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). A.A.V.V. (2000): Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota, dins L’EIXARMADA. Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. AAVV (2001): Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues, dins de L’EIXARMADA, núm. 7, octubre, p. 18. Centre d'Estudis Beguetans. AAVV (2009): 75 anys de Cuca Fera, dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost. Ajuntament de Begues, p. 10-11

125

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

AAVV (2007): Text Refós de la Normativa Urbanística del pla General aprovat definitivament el 15 d’octubre de 1997. AAVV (1988): Fitxes de l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999): Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona). Pòster. Resum del XI Congreso de la Sociedad Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945): Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. AMADES, Joan (1983): Costumari català. El curs de l’any. Tardor. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona. AMAT, R. (1925): Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363364: 233-267. ANÒNIM (2004): La llegenda de Sant Cristòfol. L’enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol, dins de L’EIXARMADA, núm. 9, abril, p. 23. ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx. Ed. Barcelona. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): El trogloditisme al Penedès: les coves d’ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BELLMUNT, J. (1962): Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Ampurias, XXIV, p. 301. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979): La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins. Pyrenae, 15. Institut d’Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982): La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (1989): Notícia d’uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels.

126

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989): El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics. Pre-actes de les I Jornades d’Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992): La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra. BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004): Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari) BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric. Edita: Ajuntament de Begues. CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): Les cases pairals catalanes. Ed. Destino. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain, The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989): Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989): Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels. CURA MORERA, M. (1971): Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana. Pyrenae, 7. Barcelona. CURA MORERA, M. (1975). Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya. Pyrenae, 11. Barcelona. DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

127

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

EDO, M.; ALONSO, M. (1982): La Cova de Can Sadurní. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986): Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Tribuna d’Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987): Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà. EDO, M. (1989): Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels. EDO, M.; ARTASONA, R. (1989): La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Preactes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d’abril de 1989. EDO, M. BLASCO, A. (1992): Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra. EDO, M. (1997): La història recent de la cova de Can Sadurní. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 1. Begues. EDO, M. (1997): Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d’ocupació de la vall. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 2. Begues. EDO, M. (1997): Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 2. Begues. EDO, M. (2000): Cova Cassimanya. L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 6. Begues. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). El nivell d’enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat). Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l’edat de bronze entre l’Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà.

128

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d’Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Edita: l’autor. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008): Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre): 32-35. FLUVIÀ, Armand de (1982): Diccionari general d'heràldica. Ed. Edhasa, Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897): Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença – Diari de Catalunya, 112 (7 d’agost de 1897): 1780-1782. FONT SAGUÉ, N. (1899): Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d’Eramprunyà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1988): Inventari d’esglésies. Baix Llobregat. Ed. Pòrtic, Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948): Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268. GIRÓ, P. (1962): La cova de Can Sadurní. Ampurias, XXIV. Barcelona, p. 284. GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965): Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. GIRÓ, P. (1967). La cova de Can Sadurní. Ampurias, XXIV. Barcelona, p. 267. IZQUIERDO, P. (1992): Propostes per a l'aprofitament del patrimoni històric i arqueològic del massís de Garraf, en I Trobada d'estudiosos de Garraf, Diputació de Barcelona, Monografies, 19, Barcelona, p.151-152. IZQUIERDO, P. & SOLIAS, J.M. (1993): El Baix Llobregat en època ibèrica i romana, en I Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, (Sant Feliu de Llobregat, 1990). Barcelona, p.329-351. IZQUIERDO, P. (1994): El Terme d'Eramprunyà, de la Baixa Romanitat al Feudalisme: una revisió crítica, Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina, Columna-Ajuntament del Prat del Llobregat, Barcelona, p. 273-308.

JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres. Ajuntament de Begues - Humana. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d’Ardenya. Vol. I. Barcelona. p. 1106. MARTÍ I SALLERAS, Carles (2001): Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues; dins de L’EIXARMADA, núm. 7, octubre, p. 8-12.

129

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): Cruz de Término de Begues, dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. MEDINA VICIOSO, Vicente (2004): Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo. Ediciones Rondas. Barcelona. MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989): Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní,

Begues.

I

Jornades

Arqueològiques

del

Baix

Llobregat.

Vol.

I,

Comunicacions. Castelldefels. MIÑARRO, J.M. (1994): Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C - La Serralada Litoral. Federació Catalana d’Espeleologia. MIRET, M. (1978): Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf). Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981): Un assentament d’època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet). Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona), SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. MONTURIOL POUS, J. (1964): Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona). Speleon, vol. 15, núm. 14. MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): Excursió a Jaques, dins L’EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. NADAL, J. (2000): La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic. III Trobada d’estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170. NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005): El linx a Catalunya. Espeleo CAT 3. Barcelona. NUET, J. (1970): Els pous de neu del Montseny, dins MUNTANYA. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. PARELLADA, Xavier (2009): Història dels Masos de Begues. Inèdit RENOM, M. (1986): Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

130

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d’arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdit. ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. RUBINAT, E. (2004): Catàleg espeleològic del Massís de l’Ordal. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat). Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra. SÀNCHEZ, Francesc (2002): Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca, dins L’EIXARMADA, núm. 8, abril, p. 3-7. SÀNCHEZ, Francesc (2009): La llegenda de la Cuca Fera. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. SÁNCHEZ, M. (2008): Avenc d’en Passant, entre dolines i rasclers, Natura i aventura, 14 (febrer): 26-27. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): El naixement d’un poble. La parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Un comunitat mil·lenària, dins L’EIXARMADA. Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre, p. 6-7. SOLIAS ARÍS, J. M. (1982): El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): El Camí Ral de Begues, dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol, p. 6-8. VALLÈS, J. (1980): Noves cavitats al Massís del Garraf, Exploracions, 4. VEGA de la, J. (1972): Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya. Mediterránea, 7. Barcelona. VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975): La Cova de Can Sadurní. Mediterrànea. Barcelona.

131

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues

VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels. VIÑAS, J. et alii (2000): Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues. 1res Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat. VIRELLA, J. (1989-89): Els pous de glaç del Penedès, dins GRAN PENEDÈS, Butlletí de l’Institut d’Estudis Penedesencs, núm. 17-18.

PÀGINES WEB

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte de recuperació del traçat de la Via Augusta a Catalunya. http://www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/inici.jsp. Medi Natural: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/m apes/es5110013.pdf http://mediambient.gencat.net/Images/43_114452.pdf (pàg. 7, amb superfícies) http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000 _300k_lic_oct09.pdf http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/N2000_ 300k_zepa_oct09.pdf http://mediambient.gencat.net/Images/43_113882.pdf (pàg. 4) http://mediambient.gencat.net/Images/43_113881.pdf (pàg. 9) Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. Diputació de Barcelona, Xarxa de Parcs Naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10 Centre d’Estudis Beguetans, dedicada al patrimoni en pedra seca de Begues: http://www.pedrasecabegues.com/

132

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc

2

22/06/10

11:49