LA FESTA DE LES DE TERRASSA ( ) de com els terrassencs celebraven la Festa Major,... abans de la Festa Major

LA FESTA DE LES Santes Relíquíes DE TERRASSA (1755-1850) O de com els terrassencs celebraven la Festa Major, ... abans de la Festa Major ARXIU HI...
27 downloads 0 Views 4MB Size
LA FESTA DE LES

Santes Relíquíes DE TERRASSA

(1755-1850)

O

de com els terrassencs celebraven la Festa Major, ... abans de la Festa Major

ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Col·leccióTerraça.docNúm. 6

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental Arxiu Històric de Terrassa www.terrassa.cat/arxiuhistoric www.terrassa.cat/arxiumunicipal http://cultura.gencat.cat/arxius/acvoc/

Autor introducció i transcripció dels textos originals: Joan Soler i Jiménez. Amb la col·laboració: Maria Josep Ariño Lacambra, Alan Capellades i Riera, Josep Lluís Lorca Simón i Maria Sánchez Salas. Agraïments: Marc Galí, Jan Grau i Daniel Villarúbias. Disseny gràfic i maquetació: www.intus.cat Terrassa, 22 de desembre de 2016

Amb Terraça, amb Ç, recuperem la grafia etimològica i filològicament més ajustada del nom de la nostra ciutat. Tot i que el nom Terrassa transmet una tradició i uns motius més moderns, Terraça recupera la tradició més medieval i original del mot. Amb aquesta aposta per l’autenticitat, aquesta col·lecció vol parlar dels documents del nostre arxiu. Amb el .DOC enllacem el passat, el present i ens encarem al futur de la difusió arxivística.

3

LA FESTA DE LES

DE TERRASSA

(1755-1850)

O de com els terrassencs celebraven la Festa Major, ... abans de la Festa Major La Festa Major de Terrassa és una festivitat contemporània. Tant la denominació com els protocols que seguim avui en dia són fruit de diferents revisions que es van iniciar a mitjans del segle XIX. L’any 1850, per ser precisos, assistim a una renovació àmplia dels protocols de la festa que fins aleshores s’havia celebrat per la festa de Sant Pere o durant el cap de setmana següent. No hi ha massa claredat en aquest assumpte. Aquesta festivitat es remunta molt enllà en el temps i havia tingut com a denominació la festa de les Santes Relíquies, entenent aquestes com les dels sants que eren venerats a la vila i terme de Terrassa. Es diu que els tres sants venerats tradicionalment eren Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Valentí, i així ens consta per primera vegada el 1848, però com veurem d’aquí una estona els sants venerats a Terrassa amb anterioritat han estat moltíssims en funció de l’època.1 Es tractava d’una festivitat religiosa que amb els anys va anar incorporant diferents accions on la participació ciutadana era invocada. L’opuscle que presentem vol fer una incursió en tot allò que havia passat abans de 1850, en com s’havia celebrat la festa de les Santes Relíquies, qui l’organitzava, qui hi participava, com la vila es transformava aquells dies i com, els terrassencs, vivien intensament els dies de festa preceptiva. I és que la festa era obligatòria, atès el seu fort esperit religiós i, per tant, l’activitat socioeconòmica habitual de la vila s’aturava gairebé del tot. La documentació que conserva l’Arxiu de Terrassa ha estat fonamental per poder resseguir el passat de la festa. La recerca realitzada ha estat força exhaustiva, però no completa. Encara poden aparèixer novetats al respecte. Però sí que és cert que podem disposar d’una panoràmica força àmplia de com se celebraven les festes a la Terrassa de l’antic règim i durant els primers anys de la revolució industrial. La historiografia recent ha arribat sempre al segle XIX però rares vegades ha anat més enrera.2 Només l’edició de les Ordinacions del bon govern que es féu l’any 2000 va fer menció a l’existència de balls i festes des d’època medieval, però sense aprofundir en els detalls.3 La recerca que hem fet nosaltres des de l’any 1400, tampoc ha donat masses fruits. L’estudi sobre les Ordinacions va repassar bona part dels llibres de batlle que existeixen a l’Arxiu i la nostra recerca ha treballat, en canvi, sobre els llibres d’actes del consell de la vila. La part de les Ordinacions la devem a una recerca ja llunyana feta per l’historiador Salvador Cardús. L’actual s’ha fet entre els mesos de maig de 2015 i novembre de 2016.

4

Festes antigues

(1401-1754)

Mencions antigues a balls i festes Les poques notícies que tenim de festes i de la manera com es celebraven durant aquest període s’inicien el 5 d’abril de 1401 quan trobem menció de la contractació, per part de la Confraria de Sant Antoni, d’uns joglars per commemorar la seva festa.4 També tenim constància de balls, encara que sigui de manera indirecta. Així el dia 25 d’agost de 1426 s’aixecava ban contra aquelles cançons deshonestes o bescantinols que se solien proferir mentres es ballava, allargant la sanció a qui bescantés fora del ball.5 Diem de manera indirecta, perquè sovint és per via de les sancions que coneixem certes xerinoles que es produïen durant les festivitats i com el poder local mirava de moderar-les, sense arribar a prohibir-les de soca rel. Així, pels volts del Carnestoltes de 1435 es van mirar de domesticar les “agressions” festives amb taronges, segó, serradures o cendres que ferien els ulls dels vilatans mentres es feien bromes.6 És habitual que la part bromista de la festa acabés degenerant en actituds massa entusiastes de difícil aturador. El 9 de febrer de 1477, a les guerres de taronges, s’hi afegiren pomes i burles de tot tipus com a nova munició.7 No sempre les ballades es feien en festa preceptiva. El 9 d’agost de 1500 es féu una crida què autoritzava tres setmanes de ballades i “bella alegria” per tots aquells vilatans que voldrien “pendra pler.”8 No sembla que posessin cap límit al lloc on es podrien celebrar tal com, per contra, va passar el 14 de febrer de 1584 quan es va prohibir ballar i “tenir sons” fora de la Plaça de la vila. Això va provocar que només fos permès ballar de dos en dos, per la petitesa de l’espai un cop aquesta fos plena, i que es sancionés amb dos lliures si hi havia “encontres” i empentes.9 Una sanció que ja s’aplicava com a mínim des del 13 de febrer de 1551.10 Les prohibicions es circumscrivien sempre en dates properes al Carnestoltes. El 6 de febrer de 1568 es va prohibir de “ballar en ninguna manera de sons, fer màsqueras y altres coses” per expressa petició reial. En concret, es demana que no es pugui “axí de dias com de nit, palesament ni amagada, axí per plasses, carrés, cases i ni altrament, sonar en ninguna manera asturments, ni an aquells ballar, ni altrament fer ninguna manera de màsqueras ni desfreces, tirar taronges ni immundícies algunes, ni regosijos alguns.”11 Les sancions anaven des de perdre la possessió dels instruments, a una multa econòmica o fins i tot, a passar vint dies continuats a la presó de la vila. En motiu d’un Sant Jubileu celebrat l’any 1576 també es va prohibir de ballar dins la vila i en tot el terme.12

La vestimenta dels consellers Un aspecte curiós del qual sí que n’hem trobat abundant informació és la vestimenta específica que utilitzaven els consellers de la vila els dies preceptius de festa. Essencialment s’utilitzaven dues peces: la gramalla i el caperó. Hi havia una gramalla13 i un caperó14 per cada conseller que solien tenir una vida d’entre uns quatre anys o vuit anys. La vestimenta es donava als consellers entrants, ningú se l’emportava a casa. Per això, la despesa de fer la gramalla solia anar a càrrec dels diners de la universitat. El 31 de juliol de 1622 se’ns diu que a més de gramalles i caperons, els consellers també tenien gorres, que se solien custodiar al lloc de la casa consistorial on s’acostumaven a vestir i desvestir. S’expressa

5

l’obligació d’endosar aquesta vestimenta els dies de Corpus, el tercer diumenge de maig, el dia de Sant Pere, el dia de Sant Antoni i el de Dijous Sant. Així havien d’assistir a les professons i aquesta era la imatge que els consellers mostraven els dies de festa preceptiva.15 El 24 de març de 1562 es van encarregar dues gramalles “de contra-y-negre vint-i-dosè de Girona, llargues fins a la vora de la sabata” i dos caperons “de grana ab garlanda”. De manera que el negre i el grana sembla que foren els colors predominants en els consellers de la vila de Terrassa.16

Festes i professons de tot tipus Com acabem de veure parlant de l’indumentària dels consellers, les festes habituals que se celebraven de manera col·lectiva a la vila eren la del Corpus, la del tercer diumenge de maig, la de Sant Pere, la de Sant Antoni o la de Dijous Sant. El 1565 trobem que es parla de “festes manades”17 i el 1568 de “festes anyals y precípues e o principals”, sense que es detalli quines són.18 El 1588 es diu que s’han de celebrar les festes de Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona.19 El 1616 el consell determina que es faci festa el dia de Sant Antoni de Pàdua, és a dir, el 13 de juny, de la mateixa manera que es fa per la Santa Creu de maig.20 El 1640 s’estipula que es fassi festa solemne el dia de Sant Josep a tota la vila.21 El 1659 s’arriba a acord unànime de tots els consellers per adoptar com a patró de la vila a Sant Eudald.22 Moltes variants i mai la menció específica dels sants patrons actuals: Sant Pere, Sant Valentí i Sant Cristòfol. Com hem dit al principi, la primera menció conjunta d’aquests tres sants sembla ser de 1848, de manera que potser ens trobem davant d’una decisió contemporània. No hem trobat a la Terrassa de l’antic règim descripcions detallades de la professó del Corpus, potser la més coneguda arreu del territori català. Que se celebrava és indiscutible, però malauradament no en sabem les característiques amb massa detall. Precisament en la notícia del 27 d’octubre de 1640 on s’acorda que se celebri de manera solemne a la vila i terme de Terrassa la festivitat de Sant Josep, també es demana que “se fasse professó per la dita vila ab la matexa solempnitat que·s fa en dita vila lo dia de Corpus, y en dita professó se aporte lo Santíssim Sagrament, que sie alabat sempre, y que en dita professó hajen de acistir totes les banderes y confrarias ab ses lluminàrias, com se acostuma en la dita professó de Corpus.”23 L’any 1651 ens consta una processó de Corpus on hi varen participar els consellers de la Diputació del General, que pels efectes de la Guerra dels Segadors, aquell mes de juny es trobaven a Terrassa. A dos quarts de sis de la tarda es congregaren tots els consellers i forces vives de la vila a l’església del Sant Esperit on s’inicià la professó de Corpus, pocs minuts després. Situat el Santíssim Sagrament dins la seva custòdia, “poch aprés partí de dita isglésia y féu la volta ordinària, anant ses senyories en forma de concistori detràs lo gremial, ab los verguers devant y massas, y dits senyors deputats portavan una atxa de sera blanca petita ensesa, quiscú d’ells en les mans, y després de ses senyories anaven dotse atxes de sera blanca, per comte del General, les quals aportaven alguns sacerdots, ciutadans honrrats y altres persones de la present vila, y després del concistori seguian los officials del General, per son ordre, ab siris de sera blanca ensesos y moltes altres persones de la vila.”24 És evident que aquesta solemnitat anava lligada a una manera tradicional i estable de celebrar la comitiva, fins al punt de generar un bon revolt quan algú mirava de discutir la posició d’algun dels representants civils o religiosos. Així va passar el 9 de juny

6

de 1678, quan es suscità un conflicte entre la comunitat de preveres del Sant Esperit i el guardià del convent de Sant Francesc al voltant de quina posició aquest havia d’anar entre “banderas y tabernacles.”25 Una setmana més tard, se celebrava l’octava de Corpus. El 22 de maig de 1649 per celebrar la dita octava, el consell acorda que en “los carrers posen siris per la lluminària.” L’aspecte dels carrers de la petita vila de Terrassa devia ser esplèndid.26 Un altre aspecte d’aquesta professó és que els membres de les confraries, i segurament els propis vilatans, solien brandar ventalls pintats fets expressament per celebrar la festa. Així ens consta com cada any entre 1744 i 1821 s’encomanaven entre dotze i quinze ventalls pintats per als confrares del Roser.27 Els confrares del Sant Crist també en solien encarregar.28 I a la relació de comptes que l’Ajuntament presentà entre els anys 1788 i el 1844 solien aparèixer els ventalls de Corpus i altres despeses que la corporació havia d’assumir a aquest efecte. Per la cronologia en què ens hem trobat els ventalls, podria ser que fos quelcom que s’incorpora de manera novedosa a partir del segle XVIII i que no fos anterior.29 Les professons que sí surten freqüentment a la segona meitat del segle XVI i durant tot el XVII són les que es feien al monestir de Santa Maria de Montserrat, a la capella de Santa Agnès o fins i tot a l’ermita de Sant Cristòfor per tal de demanar que el temps fos propici i no hi hagués ni manca, ni excés de pluja, per afavorir els conreus. Aquestes professons ja han estat estudiades profusament i, en funció de l’any, solien ser més sumptuoses o menys. Al Santíssim Sagrament l’acompanyaven diferents romeus amb banderes o sense, i amb més o menys solemnitat. La majoria de noves festes anaven lligades a les peticions dirigides a la divinitat perquè el temps fos benevolent amb els conreus, de manera que les advocacions triades solien oscil·lar en funció de les èpoques.30 Un altre moment en què la vila s’embellia i en què es feien professons i gran festa era quan calia fer honors a alguna personalitat reial. Així el 12 de juny de 1605 s’estipulà que se celebrés el diumenge següent, havent dinat, una professó “per suplicar Nostre Senyor vulle conservar la vida del príncep, fill del senyor rey”. Es demana “que·y hage música” i que totes les despeses vagin a càrrec de la universitat. Aquest príncep no era ni més ni menys que el futur Felip IV de Castella, que feia poc més de dos mesos que havia nascut.31 El 13 de desembre de 1629, en motiu del recent naixement d’un “hijo varón” del senyor rei, probablement Baltasar Carles Domènec d’Habsburg i de Borbó, s’envià als consellers de la vila una missiva perquè es fessin professons solemnes per donar gràcies de l’esdeveniment. Els consellers van ordenar que es fes ofici i professó solemne, “y que quiscun particular, totom, acude a dits officis y proffessó ab música y a ballar a plassa.”32 L’11 d’agost de 1679 els consellers van rebre carta a fi i efecte que se celebressin festes en acció de gràcies pel proper casament de sa magestat Carles II amb Maria Lluïsa d’Orléans. S’acordà que el següent dissabte dia 16 d’agost “se repiquen a migdie las campanas y a la tarda se cante lo Te Deum, y lo demà diumenge se fasse offici solempne, y a la tarda professó general ab assistència dels religiosos, banderas y demés solempnitats se acostuman fer las professons generals per la present vila, y dit die de dissapte y diumenge a la nit se fassen lluminàrias”. De ben segur, en aquesta descripció, hi podem entreveure la manera habitual com es celebraven les festivitats a Terrassa així com l’ordre en què tenien lloc les diferents solemnitats.33

7

La festa de les santes relíquies

(1755 – 1849)

Malgrat la informació que aportem, hem trobat ben poca cosa relativa a la festa de Sant Pere i com se celebrava, i cap referència explícita a les Santes Relíquies i en aquesta denominació. En aquest sentit tenim la sensació que la denominació anirà lligada al lent però constant procés de castellanització d’algunes de les costums tradicionals, en paral·lel a la rotunda transformació de l’administració catalana al patró castellà. Aquesta manca de referències però, s’ha pogut compensar gràcies a l’estudi detallat que fem de l’anomenat Llibre de definició de comptes dels administradors de les Santes Relíquies corresponent als anys 1755 i 1807.34 En aquest llibre, els administradors de les Santes Relíquies hi anotaven els ingressos i les despeses derivats d’aquesta festa. Per una de les primeres anotacions que hi trobem, on es mencionen el nom d’administradors anteriors, podem suposar que existia o bé un llibre de comptes anterior que no ens ha pervingut o bé una administració certa però sense rastre documental explícit amb data anterior a 1755. La menció a les Santes Relíquies apareix per primera vegada en aquest llibre malgrat que, com diem, de ben segur ja existeix anteriorment. La festa de les Santes Relíquies és la denominació antecedent directe de la Festa Major de Terrassa, que apareix per primera vegada dita d’aquesta manera l’any 1761. A partir del 1800 apareix la denominació de festa dels Sants Patrons. Així doncs, la festa de les Santes Relíquies, la festa dels Sants Patrons i la Festa Major són el mateix i se celebrava el dia de Sant Pere o el cap de setmana següent a la dita festa, si quèia entre setmana. Es diu que l’any 1800, en el moment en què el poble de Sant Pere s’independitzà de la vila de Terrassa, els vilatans, a fi i efecte de no fer coincidir la festa dels dos municipis, van decidir passar la seva festa major al primer diumenge de Sant Pere,

8

a l’anomenada octava de Sant Pere.35 També es diu que la nova vila de Sant Pere, pels volts de 1827, va canviar la seva festa major de Sant Pere a Sant Valentí, perquè els vilatans no hi participaven, atès que en aquelles dates de juny hi havia massa feina al camp. Com sigui que fos, la inicial festa de Sant Pere celebrada el mateix dia, s’acabà celebrant fora de la seva diada, tant a Terrassa, com al poble de Sant Pere.36 El Llibre de definició de comptes d’on hem pogut extreure la manera de celebrar aquesta festa és precisament això, un llibre comptable. D’aquesta manera el què hi trobem és, indirectament, la manera com s’organitzava la festa i la relació d’ingressos i despeses que aquesta generava. De les despeses en podem inferir moltes de les activitats que es realitzaven, però és una tasca que sempre ens deixarà alguns interrogants. Això és el que hem tractat de fer. Convé explicar en primer lloc quina era l’organització de la festa de les Santes Relíquies. Existien uns administradors que anualment venien renovats. Entre tres i sis persones assumien anualment la responsabilitat de gestionar un pressupost d’ingressos i despeses. S’entén que aquestes persones eren les que també vetllaven pel programa d’activitats, però no queda clar a la documentació en quin grau. Hem de pensar que el protocol de la festa era força estable al llarg dels anys i que simplement el què es feia era donar seguiment a una manera de treballar habitual. No és estrany pensar que els administradors treballaven conjuntament amb gent de confiança, familiars o amics, per fer els encàrrecs professionals. El paper de l’Ajuntament era, d’entrada, secundari, almenys fins l’any 1775. A partir d’aquell any passarà a supervisar els comptes al final de l’any. Si el balanç entre ingressos i despeses presentava dèficit, l’Ajuntament cobria l’excés de despesa. Si en canvi, el balanç era positiu, el romanent passava al nou pressupost i als nous administradors. D’aquesta manera, l’organització de la festa era, a simple vista, iniciativa ciutadana, assumint l’Ajuntament un paper de suport financer a partir de 1775.

9

Tanmateix, fora del llibre de comptes disposem d’una altra font d’informació que ens permet revisar el paper real de la corporació. Al Llibre de preus dels arrendaments de la universitat de la vila de Terrassa, 1756-1844 del fons municipal hi trobem, des de 1788, la relació a l’engròs de les despeses de Festa Major que va assumir la corporació local fins l’any 1844.37 En concret les funcions religioses del dia dels Sants Patrons anaven a partir d’aleshores a càrrec de l’Ajuntament, oscil·lant la despesa entre les 18 i les 39 lliures. La despesa concreta a vegades queda barrejada amb altres funcions que es celebraven els dies de Sant Roc i Sant Sebastià, o el dia de Corpus, per exemple. La relació de comptes del Llibre d’arrendaments, per tant, és generalista i a vegades no es pot destriar la despesa pròpia de la Festa Major. El que també sabem és que no hi hagué aportació els anys 1808 a 1810 per estar la vila afectada pels estralls de la Guerra del Francès. I el 1813 no hi consta tampoc cap aportació. La resta d’anys sempre se’n pot deduir alguna. El Llibre de definició de comptes dels administradors s’atura precisament el 1807, atenent les dificultats que els anys posteriors va tenir la vila per poder, no només celebrar les festivitats pertinents, sinó per poder recuperar la seva autonomia de l’invasor francès. El llibre també fa visible una caiguda d’ingressos i d’activitats entre els anys 1794 i 1798, coincidint amb l’anomenada Guerra Gran o Guerra dels Pirineus que va tenir lloc entre 1793 i 1795. Aquesta caiguda no sembla ser tant forta en els comptes de l’Ajuntament. Com sigui en aquests dos moments, entre 1794 i 1798 i entre 1808 i 1810, la festa de les Santes Relíquies es va celebrar amb una considerable reducció de recursos o simplement no es va celebrar. Amb tota la informació que disposem d’aquests anys, hem mirat de reconstruir els principals moments d’aquesta festa, sense que això suposi una reconstrucció dels protocols d’aquella època, cosa que requeriria una investigació molt més profunda.38

Repic de campanes i l’Aubada el dissabte vigília de la festa La festa s’iniciava amb un complet repic de campanes el vespre del dissabte vigília de la Festa Major. En el llibre ens consta poques vegades la participació del campaner perquè de ben segur que no rebia cap retribució econòmica per part dels administradors. Hem de suposar que la rebia de part de l’església. Puntualment però, tenim alguna notícia. Així el 1760 apareix Jacint Prats com l’encarregat dels “tocs” de campanes. Posteriorment consta que els anys 1803 i 1804 es pagà un petit estipendi pels tocs de campanes al campaner, sense que se’ns digui el nom. Sobre els preliminars de la festa no tenim massa més informació en el Llibre de definició de comptes, però creiem convenient explicar el què Manel Soler i Camillo va escriure l’any 1890 al seu llibret Costums del Vallès. Ens parla d’una costum que “fa també molts anys que s’ha perdut” i que era l’anomenada Aubada. Ens explica que a la vigília de festa grossa i sobretot la de Festa Major, al sortir de la missa de Completes o bé quan ja es feia fosc, molts veïns encapçalats pel porter o l’agutzil de l’Ajuntament, i acompanyats d’un sac de gemecs i un tamborí, resseguien tots els carrers de la vila. Mentres feien aquest recorregut anaven donant la bona nit a tots els vilatans de la següent manera:

Senyor don …! Déu li donga bona nit, y demà li do bon dia,

la muller per companyia y al vehinat per cortesia. Santa Nit que Déu ans dó!

10

Havent acabat de recitar això, el porter tirava una escopetada i els vilatans deien: “Gira full y tira!!”, i continuaven la ruta. El concepte d’aubada fa referència al tipus de cançó que es cantava davant de la porta d’una casa en mostra d’obsequi i que tan es podia cantar a trenc d’alba com al capvespre o la nit.39 No sabem si en dates tant reculades com les que estem tractant aquesta aubada es realitzava o no. Però és presumible pensar que la vigília de la Festa Major hi hagués algun tipus d’entremès previ a la festa grossa. Potser un indici d’aquest esdeveniment el tenim als comptes de l’any 1790 quan es van satisfer honoraris a músics de sac i tamborí.

Enramats i el tablado De ben segur que en aquelles hores ja es devia haver col·locat el túmul o tablado central a la plaça de la vila. Es tractava d’un escenari o plataforma de taulons que devia allotjar els personatges principals de la festa, potser fins i tot alguna activitat religiosa, i devia ser també usat pels músics durant les ballades. A la documentació apareix mencionat com a tablado majoritàriament, però també com a túmul o cadafal. Aquest era decorat amb branques, i potser fulles i flors, per donar un aspecte festiu, d’això se’n deia l’enramat. Per fer aquesta tasca calien fusters que aportaven claus, fusta, cordes, gavarrots i tot el material necessari. Tenim constància de diferents fusters que el van elaborar. Així ja el 1762 apareix Francesc Samaranch com a responsable d’aquesta tasca. El 1763 Pau Gorina i el 1764 Francesc Gorina i alguns ajudants, probablement parents, van assumir la responsabilitat de l’enramat. El catafal fou elaborat per Geroni Fuster el 1764. De nou Pau Gorina enramà el 1765. Els anys 1766, 1767 i 1768 l’encàrrec l’executà Geroni Ballbè i els seus companys. El 1769 també li encarreguen l’enramat i el desenramat. El 1770 ho varen fer Francesc Samaranch i Francesc Arenes. El 1772 fou Francesc Samaranch amb “altres” fusters. El 1774 el mateix Samaranch i de nou Francesc Arenes. El 1775 Francesc Samaranch i Pau Gorina. El 1778 Francesc Samaranch i Geroni Ballbè. El 1779 i el 1780 l’encàrrec recau en Pau Gorina i Francesc Samaranch. Els anys següents 1784, 1786 i 1787 de nou Pau Gorina i Francesc Samaranch. El 1789 l’enramat i el desenramat només el farà Pau Gorina. El 1794 apareix el fuster Francesc Arenes segurament encarregat d’aquesta tasca. El 1799 i el 1800 s’encarrega a un tal Arenes, potser el mateix Francesc mencionat fa un moment, el muntatge del tablado i l’enramat. El 1801 l’encàrrec el rep Pau Gorina. El 1802 l’enramat va a compte de Francesc Gorina. El 1803 de nou Francesc Gorina fa l’enramat i guarneix el cadafal. I finalment els anys 1804, 1805 i 1806, l’encàrrec recau a l’Arenes, suara mencionat.

Oficis solemnes (el diumenge al matí i el dilluns de festa): els predicadors L’ofici diví es realitzava el matí del diumenge. No sabem el detall específic de la litúrgia seguida ni entrarem a avaluar-la. El que sí podem afirmar és que entre les despeses lligades als oficis hi havia les de la funció religiosa i dels predicadors que feien el sermó. Es parla de dos grans oficis, el primer era el del diumenge, l’altra el dilluns de festa. Per exemple, el 1755 ens consta el reverent Salvi Amat com a responsable d’aquests oficis.40 El sermó, un dels moments capitals de l’ofici, el feia un frare predicador d’un cert renom, fos de la vila o de fora. Així ens consta que l’any 1762 va venir el reverent Francesc Ramoneda que, pel què sembla, arribà al damunt d’un matxo que fou llogat de manera expressa per portar-lo des d’on residia en aquell moment.41 El 1769 els dos sermons habituals els

11

va realitzar el pare guardià de Sant Francesc, igual que els de 1770. El 1775 Anton Vidal apareix com a síndic o representant dels pares recol·lectes que van predicar els dos sermons. El 1776 el germà de Josep Bellver, que no sabem com es deia, fou l’encarregat de predicar els sermons. El predicador de 1780 sembla que va tornar a venir de fora la vila atès que es destinaren dos matxos i dos jornals per anar a buscar-lo, conjuntament amb un seu company, i tornar-lo al seu origen. El 1784 s’encarregà dels sermons el reverent Ramon Bota, prevere i rector de la Roca. El 1787 va venir el predicador major de Montserrat, el pare fra Antoni Vincenyó. El 1791 foren els reverents doctor Esteve Carcassona i Marià Reynés, d’Esparraguera, els responsables de fer els sermons. I el 1792 de nou Marià Reynés fou qui va atendre els sermons.

Oficis solemnes (el diumenge el matí i el dilluns de festa): música de les funcions religioses Com dèiem, a part dels sermons, també hi havia funcions religioses amb música. En aquest sentit l’església del Sant Esperit solia tenir un mestre de capella que dirigia la dita funció. El 1761 es portà un organista de Martorell per atendre els oficis i fins i tot va caldre portar de Sabadell una viola per algun dels músics de la funció. El 1764 el reverent Francesc Ramoneda fou el responsable de la música de les funcions i probablement també fins el 1768. El 1773 apareixen Francesc Samaranch i el seu fill que van tocar la viola.42 Els anys 1784 i el 1787 apareix Isidre Bosch com a mestre de capella, mentre que el 1786 un tal Pere Bosch43 que va caldre anar a buscar fora de la vila perquè no hi residia. El 1788 en Josep Samaranch fou el músic de l’església i també es contractà un mestre organista. El 1789 i el 1790 també es va contractar un mestre organista. El 1792 apareix Josep Samaranch com a músic per l’església. El 1799 el reverent canonge Puig, que segurament fa referència al reverent Josep Puig i Marinel·lo que disposava la canongia succentora, és a dir, el xantre que dirigia el cant al cor de la col·legiata terrassenca des del 1794.44 Del 1799 al 1801 el mestre organista fou el reputat mossèn Pau Bosch.45 El 1802 l’organista fou Francesc Vinyals, de Martorell, que a més també tocà el violí a les funcions de l’església.46 I del 1803 al 1806 fou el reverent Josep Marinel·lo qui cantà la música a les funcions.47 El 1807, finalment, es diu que el fill de Miquel Biosca va cantar el baix.48

Cera i teia Probablement la despesa més gran de tot el cap de setmana de la festa. Tant pel que fa als ciris utilitzats a les funcions i oficis religiosos com a les lluminàries que es feien pels carrers de la vila, durant la professó o l’aubada. L’espai públic on se celebraven les ballades i altres actes venia il·luminat amb l’anomenada teia, és a dir, la fusta de tipus resinós que era feta estelles i cremava llargament. Era un material molt sol·licitat per il·luminar la plaça i els carrers els dies de festa, sobretot als capvespres i la nit. La teia i la cera dels ciris servia per fer el què s’anomenava la lluminària. L’adquisició de teia apareix el 1760 en primer lloc i de manera constant en anys posteriors. Tenim una referència interessant l’any 1790 quan es parla de l’adquisició de dos quintars de teia, és a dir, de prop de vuitanta-dos quilos de fusta, segons la mesura barcelonina del quintar. La cendra que provocaven tots aquests quilos de fusta cremada calia que fos escombrada després, tal com consta el 1782. Però com hem dit, el material que més es consumia i que tenia els costos més elevats era la cera dels ciris, flams i altres productes que permetien el seguiment dels oficis i el

12

caminar de les professons. En aquest sentit el Llibre de definició de comptes bàsicament ens aporta quins eren els principals proveïdors d’aquest element a la festa. Repassem-los: • Casa Pont: des de 1764 fins el 1802, apareix indistintament com a casa Pont o Pons, essent sempre la mateixa. Aquesta casa era una reconeguda adrogueria49 terrassenca a la llum de la informació que ens aportà Josep Soler i Palet quan féu la biografia del prevere Francesc Pont, familiar d’aquella casa i prelat de la parroquial de Terrassa des de 1739. Es diu que era una casa tradicional a Terrassa, constant com a responsable el 1756 en Bru Pont.50 Aquest Bru Pont precisament, surt com a administrador de les Santes Relíquies el 1754. Ja anteriorment, el 1717, ens consta Francesc Pont com a adroguer a la vila de Terrassa.51 La casa Pont aportarà la cera els anys 1770, 1773, 1779, 1780, 1783, 1784, 1785, 1787, 1789, 1790, 1791, 1792, 1793, 1799 i 1802. Els anys 1770 i 1773 apareix Anton Pont. El 1799 apareix Ignasi Pont. Aquesta casa era situada a la Plaça i ja l’any 1802 apareix lligada a la casa Vidal. • Casa Boada: des de 1764 fins a 1780. Surt referenciat Pau Boada, candeler, els anys 1764, 1770, 1771, 1773, 1774, 1776, 1777, 1778, 1779 i 1780. • Casa Vidal: des de 1764 a 1802. El 1765 apareix per primer cop Anton Vidal i en els anys successius ell mateix o la menció genèrica de casa Vidal, en concret, els anys 1768, 1769, 1771, 1773, 1774, 1775, 1776, 1777, 1778, 1779, 1780 i 1784. Reapareix la casa Vidal el 1802 sota la direcció d’Ignasi Vidal i Pont, que probablement ha incorporat al negoci l’anterior casa Pont. Aquest Ignasi és el que el 30 de juliol de 1808 aportà aliment i calçat als defensors catalans contra el Francès.52 El 1824, tal com consta en el Padró d’Habitants, els Vidal consten com adroguers també a la Plaça. • Casa Petit i Maurí: des de 1783 apareix la casa Petit en mans de Salvador Petit, aportant cera per les funcions. El 1785 apareix la casa Maurí de manera separada igual que els anys 1789, 1790, 1791 i 1792. A partir de 1793 Pau Petit i Maurí, candeler, surt com a proveïdor, tot semblant indicar que les dues cases s’han acabat unint per vincles familiars. Tornarà a sortir el 1802. La casa es trobava al carrer Cremat. El 1788 apareix per única vegada un tal Postius que aportà la cera de la festa, essent l’únic proveïdor d’aquell any. El 1807 d’igual manera l’únic proveïdor va ser Benet Roca. Els anys 1765, 1768, 1769 i 1770 apareix el canonge Poal que aportava cera per la professó i per la capella del Roser del Sant Esperit. El 1773 es fa menció per primera vegada a la venda del refús53 de la cera per mirar de recuperar part de la inversió. Aquest refús apareixerà sistemàticament com a ingrés de la festa en els anys successius.

El Llevant de Taula Un cop finalitzat l’ofici del dilluns se solia anar a dinar. Trobant-se les famílies ja als postres o a l’hora del cafè, era tradició a Terrassa fer l’anomenat llevant de taula. Es tractava d’una capta feta domicili a domicili, acompanyada de música, que feien els administradors de la festa o els comissionats triats a aquest efecte, bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, amb l’objectiu de recollir diners destinats a sufragar part de les despeses de la festa. El llevant de taula es documenta per primera vegada durant

13

la festa de 1764 i a partir d’aleshores es computen els ingressos derivats d’aquesta acció. Res impedeix pensar que la tradició fos anterior, però no n’hem trobat antecedents. Sobre el cas de Terrassa deia Manel Soler i Camillo l’any 1890 que “molts són los que ignoran lo sentit de aquesta frase tan catalana, desterrada des de molt temps, no sent sols de llenguatje usual sinó també del escrit y clàsich. Llevant de taula és sinònim de postres o sia la fruita y demés cosas que se serveixen acabat lo menjar, y lo costum que portava aquest nom se la coneixia axís, perquè’s feya quan las casas eran al llevant de taula.” Manel Soler diu que els dits administradors “vestits d’etiqueta anavan de casa en casa, y sobretot a las dels coneguts, entravan al menjador y saludant a la família y convidats, posavan la safata al mitj de la taula. L’amo de la casa llavors hi tirava alguna moneda que sempre era de plata, seguint son exemple tots los forasters que hi havia, y retirant altre volta la safata donavan las gracias los de la comissió y anavan a una altre casa, y com se comprèn, lo que recullian no tenia altre objecte que pagar los gastos de la festa.”54 El llevant de taula apareix de manera ininterrompuda des del 1764 fins el 1793. Posteriorment es reemprendria el 1799, el 1800 no es va fer, i de 1801 a 1807 sí n’hi ha constància. Hem de suposar que es reemprendria novament un cop passada la Guerra del Francès a partir de 1811. No sabem fins quan va continuar però és significatiu veure a Manel Soler el 1890 parlant en passat d’un esdeveniment que ja no es feia. Pel que fa als músics del llevant de taula que acompanyaven als administradors en parlarem a continuació.

Música de Plaça, música de nit, a les ballades i a les passades Comencem per les ballades. Quan n’hem parlat veient les ballades d’època medieval ja hem vist que no tenim massa informació de les seves característiques. Malauradament el segle XVIII no ens aportarà més claredat. A partir del Llibre de definició de comptes només sabem que en algunes d’aquestes ballades les persones que hi participaven pagaven una xifra no determinada que servia per cobrir part de les despeses de la festa. Del que sí tenim informació és dels músics de les ballades. Músics que poden aparèixer en ballades de nit o a la Plaça. Entenem que alguns dels concerts es feien el diumenge a la nit i uns altres el dilluns, però mai tenim especificacions clares. La única és de 1762 i fa referència a la música del dilluns i a les ballades de l’endemà de Festa Major. La música apareix mencionada per primera vegada el 1755 quan es parla de les trompetes de la música. A partir del 1757 sortirà sovint de manera més genèrica amb algunes especificacions. El 1765 i 1766 es diu que la música se celebra a la Plaça, testimoniant clarament on era l’espai central de la festa. El 1772 es parla de músics forasters i que se’ls hi va haver d’anar a buscar la viola a Barcelona i després tornar-la. Tot sembla indicar que habitualment els músics que tocaven eren de la pròpia vila i que rarament es portaven de fora, havent-ne de fer menció específica en els comptes quan així passava. El 1773 es diferencien els músics de Plaça, on sembla que hi tocà Miquel Marsal, dels músics de nit. El 1781 Miquel Marsal surt tocant amb els músics de Plaça però també durant la professó. Sembla que Gabriel Busqueta el va acompanyar en les dues tasques, tant aquest any com els posteriors 1782 i 1783. El 1775 Jacint Casanoves i “los seus compañs” van ser els responsables de la música de les ballades. Els mateixos músics el 1776 apareixen com els que van tocar a les ballades i al llevant de taula. El 1779 hi va haver quatre músics fent cobla per a les ballades, especificant la denominació de “cobla” pel tipus d’organització musical. El 1780 no van ser quatre sinó sis els

14

músics, els quals, a més, van rebre una porció de vi per la feina feta. De nou una cobla per les ballades va ser contractada el 1781. En aquell període la cobla no era una formació estable i podia oscil·lar entre els 4 i 7 músics, aspecte que ens confirma la formació de quatre o sis músics que surt a la documentació. Molt sovint integren violins i violes, que pel què hem vist en alguns moment es lloguen, amb algun instrument de vent com ara clarins, clarinets, flauta dolça o fins i tot la pròpia veu dels músics. Els mateixos a vegades eren els encarregats d’interpretar la música de les misses tal com sembla recordar el baró de Maldà al seu Calaix de Sastre. Els músics de la cobla surten de nou el 1783. El 1784 repeteixen els músics de la cobla i en Miquel Marsal i Gabriel Busqueta que ja hem vist abans. El 1787 també hi haurà cobla i es paguen tres músics més. El 1788 hi hagué música a la Plaça. El 1789 hi hagué música de Plaça i música per les ballades del vespre. El 1790 es parla de músics de sac i tamborí, incorporant aquest l’obligatori flabiol, que com hem dit abans semblen ser indici d’haver tocat en una aubada. El 1792 es parla de músics de Plaça, d’un tal Ponarra que també hi va tocar i d’un músic de Barcelona que vingué expressament. El dit Ponarra també apareix el 1793. També aquest any tocà “lo noy de Conco” que diu ser músic i “lo Arenas” també músic. El 1801 hi hagué músics de Plaça i músics del dilluns. El 1802 hi hagué músics de la Plaça. Els anys 1803 a 1805, músics de la Plaça i del llevant de taula. El 1805 hi ha els músics de llevant de taula i Plaça. I el 1805 es parla del lloguer d’un sac de gemecs per la música del dilluns. Sense que res ens impedeixi pensar que ja es feien abans, la primera notícia inequívoca de què els músics també fessin passades55 és del 1799. A partir d’aleshores els anys 1802, 1803 i 1804 hi hagué músics per aquesta activitat. Potser la descripció més detallada de qui formava part del grup musical i les seves característiques la tenim als comptes de 1806. Aquell any tenim una relació exhaustiva dels músics que van tocar a les passades, al llevant de taula i a les ballades. Foren: Miquel Marsal, Pere Casanoves, Miquel Arenes, Gabriel Busqueta, en Moratones que duia una viola, n’Arnella i en Ponarra. Es diu també que van usar dues trompes i dos clarins. El 1807 apareix un músic nou, Josep Escorsell, que va tocar la viola.

Professó general Ben poca cosa sabem de com es desenvolupava la professó general que es feia per la festa. Creiem, per comparació amb altres professons antigues, que es devia fer el diumenge a la tarda. Al Llibre de definició de comptes apareix mencionada de manera indirecta, per raó d’algunes de les despeses que havien d’assumir els administradors. Entenem que cada confraria, cada col·lectiu i els propis regidors que hi participaven assumien els costos de la seva presència. Però hi ha un col·lectiu religiós que sempre rebia o bé un regal, o bé una caritat, o bé algun tipus de cera per a participar-hi. Eren els frares recol·lectes del convent de Sant Francesc de Terrassa. Així el 1769 s’oferí un regal consistent en una porció de vedella als frares per haver assistit a la professó general de les Santes Relíquies. El 1770 consta com a “costum” el fet de donar vedella als religiosos de Sant Francesc. El 1772 també hi hagué regal, així com els anys 1773 a 1775. El 1775 queda ben explicitat quan es diu que Benet Amigó aportà un moltó valorat en sis lliures carnisseres que donà als pares recol·lectes, com era costum, per la seva assistència a la professó. Una lliura carnissera o dita simplement carnissera56 equivalia a 1.200 grams, de manera que el regal equivalia a 7.200 grams de carn de vedella. El

15

1778 també hi hagué regal, però no explicitat, segurament el mateix moltó de sis lliures que els fou obsequiat el 1779. El 1780 reberen el moltó de sis carnisseres. El 1781 no es parla pas de regal sinó de “caritat” i a més, aquell any es diu que també se’ls pagà la cera per la professó. El 1782 es torna a parlar de caritat i de cera. El 1784 de nou de les sis carnisseres de moltó. Segons consta aquest any, era la Confraria del Roser qui proveïa de cera a les “dos comunitats,” s’entén de religiosos, per la professó. Les dues comunitats són la dels recol·lectes de Sant Francesc i segurament la de religiosos del Sant Esperit. Aquell mateix any apareix per primera vegada l’estipendi que va percebre un tal Bolet per portar la creu durant la professó. El 1785 es parla de sis carnisseres pels religiosos, en general, sense especificar quins eren, i que també es va pagar la feina de portar la creu durant la professó. El 1786 de nou es parla de les sis carnisseres pels religiosos i de la cera dels frares per la professó. El 1787 es paguen als religiosos. El 1789 les habituals sis carnisseres als pares religiosos. El 1790 surten de nou els religiosos de Sant Francesc. El 1791 es parla de despeses de la professó, sense dir quines. També de l’adquisició de dotze brocals57 pels brandons58 i pels nois que van portar “candaleros y gamfarons”,59 dels religiosos de Sant Francesc i de l’escolà que va portar la creu. El 1792 es parla novament de brandons i dels religiosos de Sant Francesc a la professó. El 1793 es parla dels “padres” de Sant Francesc, dels nois i l’escolà que va portar la creu, dels brandons aportats per la Confraria del Carme i d’una porció de carn que es va donar als nois que van assistir la professó. El 1794 només apareixen els pares de Sant Francesc. El 1795 es parla de portar la creu, dels gamfarons i dels candelers.60 El 1799 es parla de portar la creu, dels candelers i de l’escolà que hi participà. També es mencionen els “padres” de Sant Francesc. El 1800 es parla de pagar als nois per portar els gamfarons, la creu i els candalers de la professó, i als “frares”. El 1801 de la cera que ha deixat la Confraria del Roser, de la reverent comunitat de pares recol·lectes,

16

dels gamfarons, de la creu i dels candelers. El 1802 es parla de pagar per portar la creu, els gamfarons i els candelers. No es parla dels frares de Sant Francesc. El 1803 sí que se n’hi parla novament i es menciona la caritat que van percebre així com dels ciris que la Confraria del Roser aportà a la professó i del què es pagà per portar la creu, els gamfarons i els candelers. El 1804 es parla de la lluminària del Roser a la professó, dels gamfarons, candelers i creu, i de la caritat pels frares. El 1805 es parla del què es pagà als pares recol·lectes, de la creu, gamfarons, candelers, carbó i encens. El 1806 del què es pagà als recol·lectes per anar a la professó, per portar la creu, els gamfarons i candelers. I el 1807 es diu que els ciris del Roser els van portar els “padres” de Sant Francesc. I es pagà el portar la creu. El 1802 es diu que es va pagar la disminució dels brandons del Sant Crist i del Carme. El 1803 només els del Sant Crist. El 1806 hi ha una nota final dels comptes on es diu que “la disminució dels ciris subministrats per la confraria del Roser per la professó ha estat de dues lliures, perquè se han pagat ab cera de refús”. És a dir, en aquestes dates el desgast de la cera, la disminució durant la professó, venia recompensada o bé mitjançant un pagament o bé amb el retorn de cera provinent del refús. Com hem vist al punt anterior la professó anava acompanyada de música. Però només a partir de 1781 i sense que hi hagi una menció específica en els diferents comptes.

Refrescos, sotacopes, xocolates i dolços diversos La música i les ballades es completaven amb la distribució de refrescs i mossades. En aquest aspecte els Llibre de definició de comptes també ens aporta dades perdudes en el temps que demostren tradicions ben arrelades en aquelles festes antigues. Parlem del refresc, dit així, que apareix es menciona per primera vegada als comptes de 1761 vinculat directament amb les ballades. S’entén, per tant, que es tractava d’un oferiment general per tots aquells que omplien la Plaça en els dies de festa i durant els seus moments més col· lectius. No és un atzar doncs, que fos la casa Pont qui oferís el refresc l’any 1763 i el 1773. Aquesta casa, que ja hem vist que també proveïa la cera de les funcions i els oficis religiosos, i que estava situada en plena Plaça, devia muntar algun tipus d’espai per a oferir-lo. El 1773 es va fer un segon refresc, en aquest cas a casa de Bartomeu Casablanca, que també es trobava a la Plaça. Valentí Casanoves, el mateix 1773, s’ocupà de l’aigua freda i es diu que s’utilitzà “neu” per refrigerar-la. El 1775 Francesc Sitges aportà quatre dotzenes i mitja de gots. El 1785 es van comprar trenta-sis gots i quatre borratxes. El 1789 se’ns diu que el refresc era de vi i neu, per tant de vi refredat amb gel i segurament aigua fresca. Altres anys surten la neu i el fang com a productes per refredar i mantenir el fred del beure. El 1789 es parla per primera vegada d’un refresc per fer la “prova” o assaig dels músics. El 1790 es diu claríssim quan es parla del refresc per “l’ensaig de la música de Festa Major”. El 1793 es parla de nou de la prova dels músics. Era per tant, una de les contrapartides que rebien per dinamitzar les ballades. El 1799 la prova dels músics es va regar amb vi blanc, i en els anys posteriors 1800, 1802 i 1803 sempre se’ls va oferir aquest refresc. El 1829 es parla de set porrons de vi per la prova dels músics, un per cada un dels membres de la cobla.61 Els anys 1830 a 1832 es parla de cinc porrons i mig de vi ranci per la prova dels músics encarregada a un tal Gemí.62 El anys 1768, 1769, 1770 i 1772 es parla del refresc per l’Ajuntament, com si fos un altre tipus d’esdeveniment. Però no se’ns descriuen les seves característiques. Sí en canvi

17

el refresc que es farà a la sala consistorial de l’Ajuntament o sala de la vila a partir de 1799. A partir d’aleshores s’oferia una mena de refrigeri pels regidors i altres personalitats municipals, amanit amb música en directe i potser alguna mena de ball de saló. Hi solia assistir un criat dels regidors i algun mosso que servia els refresc a les autoritats. El 1801 la ballada a la sala de la vila va rebre el nom de “sotacopa,” en la qual s’aplegaren diners per cobrir les despeses de la festa. El sotacopa es va tornar a fer els anys 1802, 1803 i 1807.63 La sala de la vila es trobava a la Plaça en aquelles dates, just davant de la porta del Sant Esperit. En dates ja més avançades com és el 1838 es parla del refresc que es fa la vigília de Festa Major. Però sembla indicar una variant institucionalitzada en dates posteriors a la Guerra del Francès i no ens queda clar si ja es feia durant el segle XVIII.64 Els refrescos però, anaven acompanyats de mossades. Tenim mencions a xocolata amb una primera referència indirecta l’any 1772 quan es van comprar diferents xicres, és a dir, tassetes estretes, més altes que amples, que servien principalment per prendre aquest producte.65 El 1773 es van consumir diferents secalls a casa de Salvador Petit, probablement sucats en la xocolata que havien encarregat a Francesca Arenes. Però a part d’aquestes mencions no en tenim cap altra de certa. El 1775 Anton Vidal consta que aportà bescuits i “bolados” pel refresc de les ballades. És la primera vegada que consten aquests productes per acompanyar el beure de la festa. Els bescuits són una mena de pans cuits dues vegades perquè quedin ben eixuts i durin molt de temps, com els secalls, que es solen fer amb farina, ous i sucre, de textura trencadissa, que van molt bé per sucar en algun producte o menjar ensucrats o sense sucre. Els bolados, en canvi, són un producte antic que no és tan fàcil trobar encara a les pastisseries. A la manera dels esponjats, eren masses de sucre sòlides i lleugeres que se solien prendre amb aigua com a refrescant. Es posaven dins de l’aigua i es dissolien lentament. També hi ha qui diu que es podien consumir amb xocolata, per tal d’ensucrar-la una mica. Així com els bescuits o secalls surten un parell de vegades lligats al consum de xocolata, els bolados tornen a sortir a la festa de 1780 sempre vinculats als refrescs. El 1789 dels bolados se’n va encarregar la casa Postius. El 1791 també hi hagué bolados. El 1792 els aportaren la casa Pont, la casa Maurí i la casa Petit. El 1799 els van aportar els de la casa d’Ignasi Pont. Del 1800 al 1802 també n’hi hagué. El 1807 es parla de bolados i s’introdueixen per primera vegada els borregos, el dolç típic de Cardedeu, que es pot menjar o bé tou o bé assecat dues vegades i sucat amb vi dolç o llet. En aquest cas no sabem si venien d’aquesta localitat o foren de producció pròpia. A partir d’aquesta data aniran apareixent. Així el 1829 es parla de borregos, d’un calaix de bolados i de panallets. El 1830 i el 1831 es parla de dos calaixos de bolados, borregos i panallets. I el 1832 de tres calaixos de bolados i panallets. La darrera novetat és precisament la introducció a partir de 1829 dels panallets en una festivitat estiuenca com era la festa Major.66

Caritats Es realitzaven durant els dies de festa i potser els dies anteriors. Les persones que hi participaven pagaven una xifra indeterminada i voluntària que servia per finançar part de les despeses de la festa. També es recollien caritats a l’interior de l’església el mateix dia de les Santes Relíquies, el dia dels Difunts i durant l’anomenat ofertori.67 Apareixen en tots els comptes anuals i cobrien bona part de la despesa.

18

El vi i el blat Entra dins la categoria de caritat o donatiu tot el que es recaptava durant els dies de festa, i potser abans, en matèria de vi i blat. Del blat només tenim constància que es recollia, però no de quina quantitat, categoria o tipologia. Tenim en canvi més notícies sobre el vi. En aquest sentit, alguns vilatans arreplegaven i aportaven una quantitat de vi que després es revenia a una xifra no determinada i servia per finançar part de les despeses de la festa. Es posava a l’interior d’una bota que es comprava expressament, la qual en alguns casos semblava reutilitzada atenent que es menciona sovint la necessitat de netejar-la. També calia a vegades comprar un embut o altres instruments addicionals. Jacint Prats apareix una bona colla d’anys entre el 1757 i el 1779 realitzant la tasca de recollir el vi per la vila. El 1784 apareix per primera i darrera vegada Jaume Ras. I el 1787 un tal Josep Pou. Sabem que els anys 1764 i 1765 Simó Trullàs custodià el vi a casa seva i la venda s’encarregà als senyors Mitjans i Figueres tant aquest any com el següent. Aquest any també van custodiar el vi en Francesc Sitges i un tal Gubert a casa seva. El 1766 Jaume Torres va haver d’adobar les botes. Francesc Torres, potser fill de Jaume, el 1781 va les va adobar. I el 1790 torna a aparèixer Jaume Torres fent la mateixa feina. El 1794 van arreplegar el vi i rentar les botes en Ramon Bover i Josep Figueres. Es fa difícil saber quina era la quantitat que habitualment es recollia i si el vi provenia realment de moltes botes o era simplement d’un proveïdor. Tampoc tenim notícies de quina mena de vi era.

L’Extracció i la Sortija El 1773 es fa menció per primera vegada de l’extracció. Sembla que parlem d’una mena de sorteig que es feia amb paperetes i un número, i que s’inclou dins de les activitats que s’operen per finançar les despeses de la festa. El premi solia ser un moltó, tal com en aquell any queda constància, o d’altres animals com veurem a continuació. L’acció es repetirà l’any 1774 amb l’extracció del dit moltó. El 1775 es féu extracció d’un indiot. Els anys 1776 a

19

1778 es torna a fer extracció d’un moltó. El 1779 l’extracció es féu però d’un borrec. El moltó torna a sortejar-se el 1781 i en anys posteriors. El 1784 es sortejaren dos borrecs. El 1786 el moltó per l’extracció l’aportà Josep Ventalló. El 1787 es va tornar a sortejar un borrec i potser també un moltó. Per la notícia d’aquest any sabem que l’adquisició de l’animal que s’anava a sortejar es feia uns mesos abans de l’esdeveniment i se l’alimentava de cara a tenir-lo ben formós. Un pastor n’era el responsable durant aquest temps i el dia en què s’efectuava l’extracció, passejava i mostrava el moltó per tota la vila una estona abans del sorteig. El 1789 es va extreure un borrec que va ser cuidat per Pantaleó Carbonell. Els anys 1790 a 1792 hi tornà a haver moltó. El 1799 l’extracció es fa d’un anyell i també es satisfan les despeses del pastor que l’alimentà. El 1800 consta que es va relacionar en unes llibretes de paper la llista dels participants a l’extracció i que aquesta la van fer uns nois. El 1802 hi tornà a haver moltó. El 1804 es fa extracció de dos anyells. El 1805 hi ha anyell i moltó i els anys 1806 i 1807 un anyell. Tenim notícia també d’una altra activitat lúdica que s’anomenava la Sortija. La sortija era una mena de concurs en què unes persones a cavall havien d’encertar una llança o un pal a l’interior d’una anella de ferro de dimensions petites. Aquesta acció es realitzava evidentment en moviment i es deuria fer en un espai obert on els cavalls no fessin massa nosa als espectadors. No hi ha però constància de l’espai concret de dins o fora de la vila on això s’esdevenia. La primera notícia és de l’any 1775 en què el guanyador de la sortija es va emportar un indiot com a premi. Fins el 1793 no torna a aparèixer de manera clara. L’any 1790, tres anys abans, es mencionen uns soldats que van rebre un obsequi, però no se’ns diu res més. El 1793 tot queda clar, atès que es parla d’uns soldats que van vetllar per la sortija, fet que ens fa pensar en algun tipus de construcció feta ad-hoc per a celebrar-la. Per cert, aquest any el guanyador s’emportà vuit pollastres. El 1799 ens consta que un porter féu la crida de la sortija, és a dir, va fer-ne promoció a viva veu pels carrers de la vila i va percebre estipendi per aquest concepte. El 1802 el vencedor s’emportà uns pollastres i una indiota. El 1803 dos parells de pollastres. Així com els anys 1804 a 1806. El 1807 l’obsequi fou de sis pollastres i en la línia de reconstruir com era l’espai on es realitzava la sortija se’ns parla de la despesa de diferents llates68 decoratives per aquest concepte. Aquest joc sembla que perdurà durant tot el segle XIX. Ho diem per la notícia que tenim de què durant les anomenades festes de la Pau celebrades el dissabte 11 de març de 1876, a la tarda, es va jugar al joc de l’anella amb cavalls al Raval de Montserrat.69 Deixem pel final dues accions semblants però de les quals només n’hem trobat una menció. El 1801 l’extracció s’anomenà dels Vuit duros, sense saber precisar a què fa referència. Per altra banda, el 1805 es parla de “lo truch” al qual hi destinaren sabó.

La Comèdia El 1766 tenim notícia d’una obra teatral de comèdia que fou dirigida pel mestre reverent Francesc Ramoneda. Ignorem quina va ser, però s’explicita que el mestre va haver “d’ensenyar els minyons” a com representar-la i que l’obra va anar acompanyada de músics. Sembla que es realitzà en hora tardana o en lloc tancat, atès que es van haver de comprar candeles de sèu per il·luminar-la. Hi hagué també un refresc probablement pels petits actors i els músics. El 1786 hi va tornar a haver comèdia. En aquest any sembla que tota la part lúdica de la Festa Major girà al voltant de la representació. La majoria de despeses deriven de la

20

teia per il·luminar, els mossos que van ajudar a preparar tot el muntatge, el treball de fer el cadafal i el refresc específic de la comèdia, així com pel treball de pentinar els comediants. La cera de la comèdia l’aportaren la casa Petit i la casa Maurí.

Ninots El 1790 tenim una notícia molt interessant però que convé avaluar amb detall. Es fa menció a un regal que es féu per “fer bellar els ninots”. Què vol dir fer ballar els ninots en aquestes dates? S’està fent menció a fer una obra de teatre amb titelles o a fer ballar una colla de nans? Malgrat ser suggeridor parlar de nans, molt probablement ens trobem davant d’una representació de titelles a la manera del conegut Tartà de Girona.

Gegants? La historiografia terrassenca ha transmès des de fa temps la notícia que Baltasar Ragón havia trobat, però no sabem on, d’una possible presència de gegants durant la Festa Major de l’any 1806. Es diu que Joaquim de Sagrera el 21 de juny de 1806 va enviar una carta convidant al seu cunyat Tomàs Coma, de Manresa, a la Festa Major d’aquell any, afegint que probablement “hi haurà gegants.” Malauradament als comptes analitzats no hi ha cap menció que ens permeti inferir aquesta novetat.70

La fundació de la festa major moderna

1850

La festa de les Santes Relíquies es perllongà durant tota la primera meitat del segle XIX amb característiques molt semblants a les descrites o almenys així ho semblen indicar els comptes que hem trobat dels anys 1829 a 1836.71 Res fa indicar que hi haguessin novetats massa destacables. A més convé considerar que la ciutat passarà períodes convulsos amb la primera Guerra Carlina entre 1833 i 1840 i la segona entre 1846 i 1849. Just acabada aquesta segona, la vila de Terrassa va viure un moment crucial per entendre l’actual Festa Major. Creiem fermament que la Festa Major moderna beu directament d’aquell moment fundacional on l’antiga festa de les Santes Relíquies varià substancialment. No pas tant en l’àmbit de les funcions i l’ofici religiós, aspectes estables i fermament digirits per l’església, sinó sobretot en l’àmbit lúdic i creatiu. Per reconstruir aquesta Festa Major de 1850 disposem a l’Arxiu d’un expedient específic que recull les despeses que es van suscitar. Amb el recolzament de la premsa de l’època hem pogut entendre millor els protocols que es van consolidar a partir d’aleshores.72 Que la festa d’aquell any anava a ser diferent ja ens ho enunciava l’acta del ple del 25 d’abril de 1850 en què es tractà la manera d’assumir el cost de l’arranjament i vestuari dels gegants, és a dir, dels busts i de les mans que havien estat regalats per un veí de Terrassa a la vila amb l’únic benefici d’una certa rebaixa en les contribucions dels dos anys següents.73 Calgué afegir un cost de 140 rals per les caixes on calia col·locar tot aquest embalum, que assumí l’Ajuntament. El cost de tot el material regalat però, es compensà per mitjà d’una subscripció popular. La primera notícia dels gegants vells de Terrassa és aquesta i es demostra que foren una novetat aclaparadora del 1850.

21

Per la premsa de l’època sabem que els gegants no van ser la única novetat. Des de dies anteriors ja s’anava avisant d’alguns dels elements més sorprenents de la festa que havia de venir. Així el 19 de juny de 1850, a la revista El Áncora, apareix la següent ressenya: “En la calle de Quintana, número 14, tienda de dorador, se estan construyendo unos enanos, que según se nos ha dicho, veremos bailar por nuestras calles y según otros serán remitidos a Tarrasa. Son de muy buena estructura y todos ellos tienen los ojos de cristal.”74 El 26 de juny de 1850 se’ns parla dels preparatius religiosos de la següent manera: “Grandes son los preparativos que se hacen en la villa de Tarrasa para solemnizar, el domingo próximo la fiesta dedicada a sus ínclitos patronos San Pedro, San Cristóbal y San Valentín. A la par que las diversiones públicas, nada dejarán que desear, sabemos que los administradores de dicha festividad se esmeran en adornar profusamente la iglesia parroquial; y que para el aniversario que en el siguiente día se celebra, en honra de los difuntos de la misma, han mandado construir un suntuoso túmulo. El acreditado orador reverendo don Ramón María Camps panegirizará las glorias de los ínclitos patronos en el oficio solemne que se celebrará el primer dia de la festividad, con asistencia de toda la reverenda Comunidad, estando encargado el propio orador de la oración fúnebre en el siguiente día de aniversario.”75 Per una nova notícia del 30 de juny de 1850 sabem que efectivament els nans van anar a parar a Terrassa i que van ser una novetat. Aquest dia, vigília del diumenge de Festa Major de 1850, el diari La España es feia ressò d’una festa que havia de ser diferent a les habituals i dels dits nans: “Grandes són los preparativos que se están haciendo para celebrar este año con gran pompa y lucimiento la Fiesta Mayor de la rica y laboriosa villa de Tarrasa; habrá además magníficas funciones religiosas, varios bailes particulares por cinco distintas sociedades de jóvenes conocidos bajo diferentes denominaciones, a las cuales asistirán las orquestas de más nombradía del Vallés y algunas de las de Barcelona. En dichos días se estrenará la nueva comparsa de enanos y la Plaza Mayor de la villa estará adornada y profusamente iluminada, habiendo en la misma baile público. Por las tardes habrá juegos de cucaña y se elevarán varios globos aerostáticos.”76 Per saber-ne més, un cop passada la festa, en dies posteriors, es feia repàs d’allò que n’havia estat més significatiu. El 9 de juliol de 1850, a la revista El Áncora, apareix la següent ressenya: “En una correspondencia que tenemos a la vista se hacen grandes descripciones de la magnificencia con que se celebraron en Tarrasa las funciones de la Fiesta Mayor. Brillantes han sido las funciones de iglesia, así en el dia de los Santos Mártires como el lunes siguiente, en que se celebró el oficio de difuntos, habiendo ocupado el sagrado púlpito entrambos días el reverendo don Ramon María Serra,77 presbítero. En la procesión que se celebró el primer día, era de ver el buen porte de los jóvenes que asistieron, habiéndose podido apreciar en cuatrocientas o quinientas el número de hachas que llevaban los acompañantes. Para estas funciones se han estrenado unos bonitos gigantes, enanos, drach, leoncillos y otras comparsas de costumbre.”78

Els gegants Centrem-nos en els gegants. Ja hem vist que el 25 d’abril de 1850 els dos busts, les mans, el vestuari i les caixes dels nous gegants estava ja en marxa. Però qui va ser el veí de la dita vila que els havia donat i que, per tant, també els havia encarregat? La historiografia ens ha parlat de dues possibilitats. Una que fos l’escultor Francesc Torres-Armengol el

22

responsable de la seva elaboració material, fet que no posarem en dubte, tot considerant que l’any 1850 malgrat tenir tot just 18 anys, ja feia d’aprenent al taller del mestre escultor barceloní Ferreri. Dues, que fos un tal Rouvière qui hagués fet l’encàrrec al taller del mestre Ferreri. En aquest segon punt estem en disposició d’aclarir un error. La notícia que un tal Rouvière havia fet l’encàrrec la dóna per primera vegada Francesc Pi de la Serra el 5 de juliol de 1908, qui en una solemne vetllada d’homenatge a l’escultor explicà que “efectivament van portar-lo a la Llotja al ensemps que’l posaren per aprenent a casa d’un esculptor tallista, el senyor Ferreri, ahont demostrà l’aptitut del futur artista’l fet de què havent anat el senyor Rouvier, comissionat a casa del tallista, per veure si farian la testa dels gegants per anar a la professó del Corpus de Terrassa, va contestar-li l’amo que ells no’s dedicaven a fer figures, pro que segurament un noy que tenian per aprenent els ho faria molt bé. Varen cridar l’aprenent que era’l nostre Torras, i va acceptar l’encàrrec, de manera que’ls gegants de Terrassa són la primera obra que va fer en Torras essent encare una criatura”.79 La mateix versió fou transmesa per Josep Ventalló el 1916 i per Baltasar Ragon el 1933.80 El dubte rau en aquest senyor Rouvière, quin nom propi tenia. El mateix Ragón en un article escrit el 1950 planteja la possibilitat que fos un tal Conrad Rouvière, sense dir massa cosa més ni com justificar-ho.81 En aquest sentit l’expedient de Festa Major de 1850 que estem treballant és indiscutible i resol de cop el dubte. Hi apareix Ramon Rouvière molt sovint, entenent, per tant, que fou aquest es responsable final de l’encàrrec. Però qui era Ramon Rouvière?82 Pels padrons d’habitants de l’època ens consta nascut a Vic cap el 1814, fill de Pere Rouvière i Ramona Vila. El 1837 apareix com actor teatral en una funció que es celebrà al Teatre del Carmen de Barcelona a benefici d’ell mateix on es van representar “La sinfonía de Norma”, “El arte de conspirar” i l’ària del tenor de Rossini.83 El 1843 es certifica aquesta faceta artística quan al padró d’habitants de Terrassa ja apareix a la nostra vila, essent la seva professió la de còmic. Juntament amb la seva esposa Caterina Bula van arribar als volts de 1837. El seu primer fill Lluís havia nascut a Barcelona el 1837 però el seu segon, Conrad, ja era natural de Terrassa, nascut el 16 de novembre de 1839. Aquest Conrad és el que cita Baltasar Ragón. De seguida es van fer responsables del Teatre Principal que s’havia inaugurat el 1836. Des del 1845 fins a la data del seu incendi el 1847, apareixen administrant i actuant com a actors en diferents obres celebrades al dit Teatre. Fins l’any següent, el 1848, encara mirà de revifar el teatre amb un nou local a la Rutlla.84 No és per tant un atzar que un home de l’espectacle, ja resident a Terrassa des de feia temps, tingués els contactes i els coneixements necessaris per proposar a la corporació una innovació de primer nivell com la introducció d’uns gegants a la professó del Corpus i per extensió als moments més festius de la Festa Major de la vila. Pel que fa als gegants, i sempre gràcies a l’expedient que estem treballant, sabem que la recaptació de la subscripció popular iniciada a finals d’abril es va tancar el 9 de juliol i va ser de 97 rals i 30 maravedís. També sabem que un tal Escardívol fou el responsable de coordinar els cinc portadors dels gegants que van percebre 150 rals per la feina. El baster Valentí Rovira féu quatre coixins, dels quals dos foren per les espatlles dels gegants, i dues garlandes per guarnir-los. Ramon Rouvière, finalment, presentà una pòlissa de vint-i-sis rals que segurament fou per les despeses de fer venir de Barcelona els gegants.

23

Els nans Com hem vist per la notícia que sortí a la premsa el 19 de juny, es van fer uns nans com a novetat de la Festa Major de 1850. No ens consta el nom del daurador que tenia taller al carrer Quintana número 14 de Barcelona, però sí sabem forces coses d’aquests nans a partir dels comptes d’aquella festa. Així, sabem que es van fer sis busts que van tenir un preu total de 960 rals, aquests van ser guarnits amb sis perruques d’un cost de 180 rals i les persones o els nens que van portar els busts van brandar sis llances que van valer dotze rals. Els busts tenien ulls de vidre, tal com ens diu la notícia de premsa. El senyor Rafel Lluch fou l’encarregat d’encomanar els vestits que sembla que tenien una part de tela de tartà grana. Aquesta era una tela de llana amb lligat de plana i combinacions de colors vius, generalment quadrejades, que s’usava altre temps per a folros de vestits, per a faldes de dona i vestits d’infant. El baster Valentí Rovira féu sis garlandes pels nans. Consten també sis parells de guants per un preu de divuit rals. També sabem que un mosso els anà a buscar i els portà a un “mesón”, sense saber quin era, a canvi de quatre rals. Els nans, després de la seva actuació, van ser gratificats amb un refresc que va anar a càrrec de Benet Martí amb un cost de dotze rals. Ens consta també que Ramon Rouvière va presentar una pòlissa de 506 rals a compte dels nans i hem d’imaginar que devia ser per la part que aportà per fer-ne el primer pagament al daurador de Barcelona. D’aquesta manera per tant, també sabem que fou Ramon Rouvière qui els va encarregar igual que els gegants.

El drac Una altra novetat impactant fou la confecció del drac. No tenim constància d’aquesta figura amb anterioritat a 1850 a Terrassa i els comptes d’aquella festa ens semblen ratificar que també fou una important novetat. El drac va ser contractat a Francesc Cascante per part de l’administració de la Festa Major per un preu de 800 rals, però sembla ser

24

només qui l’encarregà no pas qui es va construir. Els diners del seu cost sembla ser que els va avançar Salvador Vallhonrat que presentà una pòlissa “por el importe del dragón”. Però sincerament no tenim clar si aquest drac va arribar a temps a la festa. Tenim constància d’uns “portes del dragón” des de Molins de Rei per un preu de 24 rals i d’uns altres “portes” de retorn cap aquesta localitat de 20 rals. Potser el drac no va arribar a temps i es va demanar el de Molins de Rei en préstec? Potser va tornar a Molins de Rei el drac per algun tipus de reparació després del seu primer ús? Aquesta part encara estaria per verificar. El que sí queda clar és que un drac va passejar per Terrassa en aquella festa atès que els seus dos portadors van percebre 60 rals. Per cert, a part del drac sembla ser, segons la premsa, que també es van encarregar uns “leoncillos”, però en els comptes de 1850 no n’hem sabut trobar cap informació. Els lleonets no eren massa freqüents a la cultura tradicional catalana però sí es coneixen els que acompanyaven el Lleó de Barcelona. Eren uns personatges amb màscares de lleó que feien la tasca de portadors dels pals sobre els quals descansava la figura quan feia un descans durant el recorregut. Els lleonets de Terrassa van acompanyar el drac d’aquesta manera?

Els dimonis El drac sembla segur ser que va anar acompanyat de dimonis. Terrassa no era aliena a aquest tipus de personatges ni tampoc Ramon Rouvière. Ens consta que el Nadal dels anys 1845 i 1846 es van representar els primer Pastorcillos a la vila de Terrassa a la seu del Teatre Principal on, lògicament, hi actuaven dimonis.85 No sabem si els dimonis que van acompanyar el drac portaven o no pirotècnia associada. Sí sabem que van ser quatre que van percebre 56 rals i que podria ser que anessin emmascarats atès que es van pagar 12 rals per màscares. Ramon Rouvière presentà una pòlissa per un import de 180 rals per despeses associades als dimonis però no sabem quines, malgrat que seria interessant saber-ho atès l’alt muntant econòmic. El llauner Narcís Coll va ser l’encarregat de fer les banyes dels dimonis i Josep Sagret subministrà la llustrina, una mena de roba de cotó amb lligat de plana, molt aprestada, amb una cara lluent i l’altra mat, per fer els folres i els seus vestits per un cost de 40 rals. Finalment sabem que un tal Pagès oferí el refresc als dimonis per un preu de dos rals.

25

La rodella i la rifa Els dies anteriors a la Festa Major i per tal de finançar-ne les despeses, s’organitzaren dues accions. Una d’elles era l’anomenada rodella, una mena de concurs on el participant havia de fer punteria sobre un disc blanc pintat enmig d’un tros de fusta quadrat. No tenim constància de cap referència anterior a 1850 d’aquesta mena de distracció. El 1850 però, sabem que es va celebrar la rodella des del dia de Pasqua fins el 16 de juny. El proveïdor de les armes i la munició fou Bonaventura Pou que presentà una pòlissa total de 115 rals i 1 maravedí. Aquest senyor fou l’encarregat d’arranjar les armes que s’usaren durant aquells dies. També tenim notícia d’un altre armer anomenat Antoni Castella. Per altra banda en Francesc Cascante fou el responsable de pintar la rodella a canvi de sis rals. Aquesta anava decorada també amb una mena de tendal que un seguit de dones havien cosit a canvi de quatre rals. El fuster Prat va disposar dos pals de recolzament per facilitar el tir dels participants a canvi de dotze rals. La rodella era, pel què es desprèn dels comptes, l’element que més diners aportava pel finançament de la festa. Suposem que per això es celebrava durant prop d’un mes abans de la festa i durant la mateixa. Ens consta una recaptació des del 20 de maig al 29 de juny de 1850 de 1.479 rals i 20 maravedís (tenint en compte que 34 maravedís eren un ral). Un tal Juncosa sembla que va ser un dels principals guanyadors, atenent que va arribar a percebre 66 rals en premis. A part de la rodella també es van fer diferents rifes durant la festa. El seu objectiu era recaptar diners per finançar les altres activitats i es desenvolupaven durant forces dies abans de la festa. El 24 de maig de 1850 consta una despesa de 80 rals per expedir 6.000 bitllets per la primera gran rifa, que administrà un tal Josep Rubió, i que es celebrà el 16 de juny, recaptant 1.164 rals i 26 maravedís. Una segona es va celebrar el 29 de juny, amb una recaptació de 1.418 rals i 28 maravedís. Els bitllets o “lotes” van ser 1.200 i es van començar a repartir els dies 27 o 28 de juny. Es pagà un refresc als nens que van fer aquesta feina i un tal Ramon Bril va percebre 72 rals pels dits bitllets.

Els músics També hi hagué música els dies de la Festa Major de 1850. La notícia del diari que hem llegit abans feia menció a diferents orquestres del Vallès i de Barcelona, però creiem que fan menció a les que devien tocar en balls particulars organitzats per societats recreatives o culturals de Terrassa. La música finançada i organitzada pels administradors de la festa tenia un únic grup musical que va percebre un total de 1.286 rals per les seves actuacions a les funcions religioses. En concret van tocar a les Completes del dissabte de Festa Major, a les dues passades que es van fer a continuació, a l’ofici i acompanyament dels membres de la corporació municipal del diumenge, al llevant de taula del dinar d’aquell dia, a la professó general del diumenge a la tarda, a l’ofici i a l’acompanyament del dilluns i a l’octavari de Festa Major. L’orquestra la componien 25 músics, però només a les Completes i als oficis actuaren tots ells. A les passades, llevant de taula i octavari hi van tocar 21 músics. I a la professó general només 15. Els músics foren: Nunó, J.Marsal, Biosca, Albi, Bogunyà, Guillem Montserrat, Arc, el noi Marsal, Gorina, Verdós, Brosa, J. Domingo, Guillem Montserrat, D.Domingo, Trias, Àngel, Badrinas, Tatjer, Taló, Casals, Solà, Lloberas, Ollés, Martinez i Escorsell.

26

Per contra apareix l’anomenada “Orquestra de Marsal” que va percebre un tota del 640 rals per segurament tocar als balls públics. Alguns dels seus membres sembla ser que també tocaven en la primera orquestra, atenent el cognom Marsal. No cal dir, tenint en compte la informació de la festa de les Santes Relíquies de finals del segle XVIII, que la família Marsal va acabar configurant una important saga de músics a la vila de Terrassa. Aquests músics també reben el nom de “músicos de Plaza” a la documentació i se’ls va oferir un refresc i uns panets per un valor 25 rals i 14 maravedís. No tenim però més informació de la seva composició ni del repertori utilitzat. També tenim constància finalment d’un gaiter que va tocar els dies de festa a canvi de 16 rals i que va rebre un refresc de dos rals de mans d’un tal Pagès. Uns timbalers també van actuar a canvi de 16 rals i un “tamborilero” amb el seu flabiol va percebre 18 rals.

Focs artificials Un altre aspecte impactant foren els focs artificials. No sabem si aquests ja es celebraven amb anterioritat i però potser sí atenent que no consten com a quelcom especialment destacat a la premsa d’aquells dies. Tot i així ens consta una despesa de 108 rals “por la segunda partida de fuegos artificiales” a nom de Francesc Ubach. De la partida primera només en sabem que una persona va portar de Manresa el 22 de juny de 1850 diferents “truenos” i que el trasllat costà 16 rals i que la resta de material va costar 80 rals.

Jocs de cucanya i globus aerostàtics La notícia surt al diari mencionant dient que “por las tardes habrá juegos de cucaña y se elevarán varios globos aerostáticos.” Malgrat això, als comptes que s’han preservat no és fàcil desxifrar-hi detalls concrets lligats a aquestes activitats. Només sabem que Ramon Rouvière, un tal Busquets i Rafel Lluch, administrador de la festa, van aportar paper d’estrassa, cercles, bramant, oli, aiguarràs i un alcohol especial “para los globos”. Atenent el material utilitzat, hem de descartar que els globus aerostàtics fossin mongolfieres, tal i com els entenem ara. De ben segur que foren les anomenades “Bombes de paper”, que a la manera de fanealets, es feien volar impulsades pel vapor de l’alcohol cremant. La pregunta que roman sense resposta és a on es devien inflar i fins on es van enfilar els globus? Dels jocs de cucanya cap altre informació.

El túmul Segurament instal·lat a la mateixa Plaça fou encarregat a Narcís Adrià, qui féu servir trenta-un taulons de fusta, aiguacuit, 2.000 claus i 5.000 puntes, així com diferents ganxets per a clavar-lo. El preu d’aquesta construcció pujà a 1.480 rals i 17 maravedís. El 30 de juny unes dones van passar pòlissa per un valor de vuit rals per la feina de cosir la tela que el decorà. La Plaça on s’instal·là el túmul fou netejada i regada pels senyors Montaner, Colima i Corcuera a cost de setze rals el 6 de juliol.

Oficis religiosos i processó Per acabar aquest repàs a la Festa Major de 1850 convé parlar dels preceptius oficis, funcions, predicació i processó.

27

Pel que fa a la processó sabem que els portadors dels gamfarons van rebre sis rals, els portadors dels canelobres quatre rals, el portador de la creu sis rals, i el sagristà un total de 24 rals. Ja hem vist abans que una banda de 15 músics va acompanyar la processó general. Un tal Caba va llogar les aranyes que es van penjar a l’església amb tota la lluminària per un preu de 80 rals. En Faust Casals va rebre 28 rals per haver fet còpia dels goigs dels Sants Patrons de la festa. El predicador d’aquell any fou Ramon Maria Camps, que tingué un ajudant anomenat Ramon Grau. El primer va percebre 180 rals pels seus sermons i el segon només 20. Un dels proveïdors de cera i altres materials fou Francesc Vidal, hereu de la ja coneguda casa Vidal que ja des de principis del segle XIX feien aquesta feina. Tanmateix, sembla ser que fou Jaume Artigues qui proveí la part més substancial de la cera de la festa o així es desprèn d’un llarg compte on es mencionen ceres, atxes, flams, ciris i trossos de ciri aportats pels dies de la festa a un cost de 1.006 rals i 9 maravedís. Ens consta que durant els tres dies de festa, dissabte, diumenge i dilluns, es van realitzar “cuestaciones” o el què és el mateix, es van recaptar caritats per un valor de 240 rals i que el campaner va rebre 20 rals per la seva feina.

Quins protocols? A partir d’aleshores la nova Festa Major, inspirada en l’antiga però amb nous personatges, quedarà fixada de la següent manera, a tenor d’una descripció detallada del protocol de Festa Major del 28 de juny de 1853 a la revista El Áncora: “El sábado al mediodía un repique general de campanas anunciará a los habitantes de la industriosa villa de Tarrasa, haber entrado en la víspera del día en que celebran la festividad de sus Santos Patronos. Por la tarde los gigantes y enanos saldrán a recorrer las principales calles de la población. Al anochecer y en la iglesia parroquial se cantarán unas solemnes Completas por la numerosa orquesta de la capilla, y concluidas estas dicha orquesta hará su acostumbrada pasacalle. A las nueve se dispararán cohetes de iluminación dando principio al baile público en la plaza, la que se hallará debidamente adornada y en la que tocará una buena orquesta. El domingo a las nueve de la mañana saldrá de la casa Capitular el magnífico Ayuntamiento precedido de los gigantes y comparsa de enanos, para dirigirse a la iglesia parroquial, donde se cantará una misa mayor, compuesta nuevamente por el maestro de capilla de la misma don Bartolomé Blanch, con la solemnidad y lucimiento que tiene acreditado la reverenda Comunidad de la misma, panegirizando las glorias y virtudes de los Santos Tutelares uno de los oradores de más nombradía. Por la tarde tendrá lugar la procesión de las Santa Relíquias, recorriendo las principales calles de la población, y concluida que sea se elevará un globo aereostático por unos aficionados. A las nueve de la noche se dará otra vez principio al baile público en la plaza mayor. Al dia siguiente y a la misma hora de las nueve de la mañana y precedido del indicado acompañamiento, el Ayuntamiento pasará a la iglesia parroquial para asistir a las solemnes exequias que los vecinos de la misma dedican a la memoria de sus antepasados. Por la tarde tendrán lugar algunas suertes y juegos de cucaña, en los que se adjudicarán premios. A las nueve de la noche se disparará un vistoso castillo de fuegos artificiales, dirigido por el pirotécnico señor Pera, y en seguida se dará término a las diversiones públicas con el baile en la plaza mayor. Inútil es decir que en las noches del domingo y lunes, tanto la Sociedad del Casino, como las de los demás jóvenes de la población, darán sus respectivos bailes particulares.”86

28

Recull documental Criteris d’edició

Hem seguit els criteris d’edició utilitzat a la col·lecció Dietaris de la Generalitat de Catalunya (14111713), especialment adaptats a documentació del període que hem tractat. Entre claudàtors [...] trobem informació que no surt reflectida en l’original per culpa del seu estat de conservació, però que reconstruïm sempre que ens és possible. Utilitzem els parèntesis (...) per a corregir errors manifestos del propi text o paraules oblidades per l’escrivent. La puntuació utilitzada és la moderna i l’accentuació dels noms propis i comuns també s’adapta a la ortografia moderna. Tot plegat s’ha encarat a millorar la comprensió del text, que a més a més, incorpora algunes notes per afavorir la comprensió d’algunes grafies o conceptes.

1

[1755-1808] Llibre dels administradors de las Santes Relíquies de Terrassa amb relació detallada i anual dels comptes amb els ingressos i despeses derivats de l’organització de la Festa Major de Terrassa durant els anys 1755 a 1807.

A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Llibre de comptes dels administradors de les Santes Relíquies (1755-1808). Coberta molt malmesa amb pèrdua per estrips. Ben relligat. Llibre de sis quaderns amb un total de 134 folis útils, dels quals només 46 es van fer servir. La resta són en blanc. A la coberta: “1755. Lli[br]a de la[s Santas Relíquias]; Lli[bra] de [las Santas Relí]quias.” Notes de comptes esvaïdes. Al llom: “Santas Relíquias”. A la contracoberta: diferents probationes pennae, amb comptes diversos esvaïts, una possible cara humana i les següents expressions identificades “51 lliures, 3 sous, 6” (còmput corresponent a 1765?), “Libro”, i “S..age”.

Llibra de las Santas Relíquias /Ir/ 1755 /1r/ Comptes donats per lo senyor Joseph [...], [...] Puig, Pau Boada y Pasqual Es[cuder], administradors de las Santas Relíquias en lo any 1755. Entrada: primo, valor del vi, 20 lliures, 5 sous; ítem, per lo valor del blat, 7 lliures; ítem, per lo que se replegà en las balla-

das y caritats, 16 lliures, 8 sous; ítem, per lo que me entregà lo senyor Bruno Pont, administrador de l’any antasedent, 7 sous, 6. 44 lliures, 6. Exida: primo, pagat als tronpetas per la música, 6 lliures; ítem, a Jasinto Prats per lo treball de arreplegar lo vi, 2 lliures, 7 sous, 6; ítem, a Francisco Falguera per lo treball de anrramar, 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, per la cera se ha gastat, 13 lliures, 18 sous, 5; ítem, per lo pare predicador, 6 lliures, 12 sous; ítem, per dos botas novas se compraren, 8 lliures, 8 sous; ítem per altres gastos, 1 lliura, 3 sous, 6; ítem, pagat al reverent Salvi Amat a bon compta per los ofisis se feren, 3 lliures, y lo demés ho pagà la vila, són 3 lliures; ítem per lo present llibre, 15 sous; /1v/ [...] als senyors administradors per conpliment de nostres comptes, 13 sous, 7. 44 lliures, 6.

[1757] Comptas donats per Ignasi Py, Ignasi Galý y Pere Jordà, administradors de las Santas Relíquias del any 1757. Entrada: primo, nos fem càrrega de la resta dels comptas dels administradors de 1756, 13 sous, 7; ítem, cobrat del vi se arreplegà de caritats, 14 lliures, 3 sous, 6;

29

ítem, cobrat del blat se arreplegà de caritats, 11 lliures; ítem, per lo que se arreplegà en las balladas y caritats, 19 lliures, 4 sous, 6. 45 lliures, 1 sou, 7. Exida: ítem, pagat per cera se gastà en la festa, 13 lliures, 9 sous, 6; ítem, pagat per la música, 12 lliures; ítem, pagat per los sermons, 10 lliures; ítem, pagat a Jasinto Prats per lo replegar lo vi, 2 lliures, 11 sous, 9; ítem, pagat per lo treball de rentar las botas, 3 sous; ítem per la conpra de una bota de 4 càrregas, 4 lliures, 8 sous; ítem, entregat comptans per lo cumpliment dels sobredits comptas als administradors nous, 2 lliures, 9 sous, 4. 45 lliures, 1 sou, 7.

[1758] /2r/ Comptas donats per Barthomeu Casablanca y Joseph Puyx, y Dominguo Jufresa y Tomàs Lliger, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1758. Entrada: primo, nos fem càrrega de la resta dels comptes dels administradors del any 1757, 2 lliures, 9 sous, 4; ítem, entrada del blat se à arreplegat de caritats en dit any, 14 lliures, 1 sou, 6; ítem, nos fem càrrega del valor del vi que se replegà de caritats en dit any, 32 lliures, 1 sou, 3; ítem, nos fem càrrega del què se à·rreplegat en las balladas y caritats, 20 lliures, 1 sou, 10. 68 lliures, 13 sous, 11. Exida: primo, se à pagat per la cera se gastà en ditas festas, 30 lliures, 13 sous, 1; ítem, se à pagat per la música, 14 lliures, 5 sous; ítem, se à pagat per los dos sermons, 14 sous; ítem, se à pagat a Jasinto Prats per lo replegar lo vi, 3 lliures; ítem, se à pagat per lo treball de adobar y rentar las botas, 19 sous, 6; ítem, se à pagat per la compra de un anbut per posar la via a las botas, 1 lliura, 17 sous; ítem, a Francisco Falguera per lo treball de anremar y fer lo tablado, 3 lliures; ítem, y entregat ab

diners contans als administradors nous per lo compliment dels sobradits comptas, 19 sous, 4. 68 lliures, 13 sous, 11.

[1759] /2v/ Comptas donats per Cosma Suris, Anton Bosch, Pera Coll y Joseph Trullàs, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1759. Entrada: primo, nos fem càrrech de la resta dels administradors del any 1758, 19 sous, 4; ítem, entrada del blat se ha arreplegat de caritats en dit any, 19 lliures, 11 sous, 6; ítem, per lo valor del vi se ha arreplegat de caritats en dit any, 25 lliures, 17 sous, 9; ítem, se ha·plegat per la iglésia lo dia de las Santas Relíquias de caritats y hofertori, 3 lliures, 19 sous, 4. 50 lliures, 7 sous, 11. Exida: primo, se à pagat per la cera se ha gastat en ditas festas, 16 lliures, 9 sous, 8; ítem, se à gastat per la música, 9 lliures, 17 sous, 9; ítem, se à pagat per los dos sermons, 10 lliures; ítem, se à pagat als fusters per fusta, claus y altres gastos per lo treball de enrremar, 3 lliures, 15 sous, 3; ítem, per los adops de las botas y rentar-las, 1 lliura, 1 sou, 3; ítem, per un barraló que se ha comprat per arreplegar lo vi de las Santas Relíquias, 18 sous, 9; ítem, he pagat a Jacinto Prats per lo treball de arreplegar lo vi, 3 lliures. 44 lliures, 16 sous, 8.

[1760] /3r/ Comtas donats per Joseph Barba y Mateu Puig, y Francisco Agulló, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1760. Entrada: primo, nos fem càrech de la resta dels administradors del any de 1759, 5 lliures, 11 sous, 2; ítem, entrada del blat se ha replegat de caritats en dit any, 16 lliu-

30

res, 2 sous, 9; ítem, per lo valor del vi se ha replegat de caritats en dit any, 28 lliures, 3 sous, 3; ítem, per lo que se à replegat per la iglésia lo dia de las Santas Relíquias de caritats y ofertori, 3 lliures, 5 sous, 6; ítem, per lo que se à replegat en las balladas, 18 lliures, 18 sous. 72 lliures, 8. Exida: primo, se ha pagat per la sera se ha gastat en ditas festas, 18 lliures, 12 sous, 1; ítem, se ha gastat per la música, 17 lliures, 4 sous, 9; ítem, se ha pagat per los dos sermons, 10 lliures; ítem, per lo treball dels fustés de enrramà y gastos de claus y corda, 3 lliures, 14 sous, 1; ítem, per lo treball de rentar las botas y la teya. per la lluminària, 18 sous, 9; ítem, per pagar a Jasintu Prats per lo treball de arreplegar lo vi y tochs de campanas, 3 lliures, 2 sous, 6. 53 lliures, 12 sous, 2.

[1761] /3v/ Comptas donats per Domingo Jufresa, Pera Farrés y Joseph Puyg, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1761. Entrada: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaren los administradors del any 1760 de sa difinisió de comptas, 18 lliures, 8 sous, 6; ítem, nos fem càrrega del valor del blat se à replegat y caritats en dit any, 13 lliures, 9 sous, 5; ítem, nos fem càrrega del valor del vi se à replegat, 25 lliures, 6 sous, 8; ítem, nos fem càrrega del què se·à replegat en yglésia en lo dia de la Festa Major y lo dia de Difuns, y las balladas, 20 lliures, 10 sous, 7. 77 lliures, 15 sous, 2. Descàrrega: primo, avem pagat a Jasinto Prats per lo treball de replegar lo vi y portar banchs, 3 lliures, 2 sous, 6; ítem, per lo treball de adobar las botas y rentar-las, 1 lliura, 9 sous, 9; ítem, per lo t(r)eball de enramar y fusta que compràrem per dita

anremada, 6 lliures, 1 sou, 6; ítem, per la sera que se·à gastat per las dos funssions, 30 lliures, 10 sous, 10; ítem, per la música y organista de Martorell, 22 lliures, 12 sous, 3; ítem, per tella y anar a buscar la viola a Sabadell, 17 sous; ítem, per los dos sermons, 10 lliures; ítem, per lo rafresch de las balladas, 3 lliures. 77 lliures, 13 sous, 10. Cobrat: 77 lliures, 15 sous, 2. Pagat: 77 lliures, 13 sous, 10. 1 sou, 4. Ítem, se beu ab los sobradits comptas que per aber més cobrat que pagat són refedors dits senyors administradors la quanditat de 1 sou, 4.

[1762]

/4r/ Comptas donats per Miquel Boada, Anton Bosch y Feliu Amat, administredors de las Santas Relíquias en lo any 1762. Entradas: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaran los administredors del any 1761 de sa difinisió de comptas, 1 sou, 4; ítem, nos fem càrrega del valor del blat y caritat en dit any, 13 lliures; ítem, nos fem càrrega del valor del vi, 20 lliures; ítem, nos fem càrrega del què se·à replegat en la iglésia en lo dia de la Festa Major y lo dia de Difuns, y las balladas, 20 lliures, 15 sous. 53 lliures, 16 sous, 4. Descàrregas: primo, tinch entregat a Jasinto Prats y Francisco Samaranch per lo trevall de replegar lo vi y compòndrer la iglésia, 4 lliures, 2 sous, 6; ítem, per lo trevall de enramar, lo fusté, 2 lliures, 5 sous; ítem, per la sera que se·à gastat, 19 lliures, 3 sous, 1; ítem, per lo reverent Francisco Ramoneda, 4 lliures, 10 sous; ítem, per los dos sermons, 12 lliures; ítem, per lo refresch de las balladas, 3 lliures; ítem, per tella, claus, serilla y corda, 1 lliura, 19 sous, 6; ítem, per las balladas del endemà de la Festa Major, 3 lliures; ítem, per lo lloguer del matxo del pr(ed)icadó, 1 lliura,

31

10 sous; ítem, per vendra lo vi y adobar las botas, 15 sous. 52 lliures, 5 sous, 6. Ítem, se beu ab los sobredits comptas que per aber més cobrat que pagat són refedors dits administradors la quantitat de 1 lliura, 11 sous, 3.

[1763]

/4v/ Comptes donats per Francisco Agulló, Pau Boada y Tomàs Lliger, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1763. Entrada: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaren los administradors del ayn 1762 de sa difinició de comptas, 1 lliura, 11 sous, 3; ítem, per lo valor del vi, 31 lliures, 1 sou, 10; ítem, per lo valor del blat, 5 lliures, 13 sous, 4; ítem, lo que se ha replegat en la iglésia lo dia de la Festa Major y lo dia de Difuns, y las valladas, 23 lliures, 10 sous. 61 lliures, 16 sous, 5. Descarga: primo, per los músichs de plasa, 9 lliures; ítem, per la música de la iglésia, 15 lliures; ítem, per la sera se ha gastat, 24 lliures, 1 sou; ítem, per las dos prèdicas, 10 sous; ítem, a Jasinto Prats per aplegar lo vi, 3 lliures; ítem, a Pau Gorina per enramà, 2 lliures, 5 sous; ítem, Francisco Samaranch, 1 lliura, 10 sous; ítem, a casa·n Pont per lo rafresch, 3 lliures; ítem, per altres gastos, 1 lliura, 18 sous. 69 lliures, 14 sous. Entrada: 61 lliures, 16 sous, 5. Descàrrega: 69 lliures, 14 sous. Y per aber més gastat que cobrat lo Comú ha rafet, 7 lliures, 17 sous, 7.

[1764] /5r/ Comptas donats per Geroni Font, Ignasi Pi y Esteva Poal, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1764. Entrada: primo, nos fem càrrega de lo que nos à entregat Simon Trullàs, del vi tenia

en sa casa, 5 lliures, 6 sous, 9; més, del vi à venut Mitjans y Figueras, 16 lliures, 19 sous, 7; més, de la capta se à fet la vila, 4 lliures, 16 sous, 6; més, de lo que se replegà en lo alfertori y caritats, y llevan de taula, 12 lliures, 2 sous, 6. 39 lliures, 5 sous, 4. Descàrregas: primo, se à pagat a Pau Boada per la cera se à gastat per dita festa, 11 lliures, 6 sous; més, per més cera se à pres a casa Pont, 4 lliures, 12 sous, 8; més, per los dos sermons, 12 lliures; més, al reverent Ramoneda per las funcions de música, 5 lliures, 12 sous, 6; més, a Francisco Samaranch, per son trevall, 1 lliura, 10 sous; més, a Jacinto Prats per areplegar lo vi, 3 lliures; més, a Francisco Guorina y ajudans per lo trevall de enrramar, 2 lliures, 12 sous, 6; més, a Geroni Fuster per lo catafal, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per altres gastos, 1 lliura, 14 sous, 2. 44 lliures, 5 sous, 4. Entrada: 39 lliures, 5 sous, 4. Descàrrega: 44 lliures, 5 sous, 4. Y per aver més gastat que cobrat deu rafer lo Comú, 5 lliures.

[1765] /5r/ Comptas donats per Nicolau Gubert, Francisco Caparà y Joseph Rodó, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1765. Entrada: primo, nos fem càrrega del valor del vi nos ha entregat Mitjans y Figueras, que són 13 lliures, 10 sous, 8; més, del què nos ha entregat Francisco Sitjas, 7 lliures, 14 sous, 5; més, del què tenia Gubert en sa casa, 6 lliures, 7 sous, 6; més, del valor del blat, 6 lliures, 17 sous, 3; més, de la plega de la vila, 8 sous, 3; més, del alfertori y caritats de la iglésia, 3 lliures, 7 sous, 9; més, del llevant de taula y balladas, 13 lliures, 12 sous, 2. 51 lliures, 18 sous. Descàrrega: primo, per dos sermons, 12 lliures; més, al reverent Francisco Ramo-

32

neda, 5 lliures, 12 sous, 6; més, al senyor Anton Vidal, per cera, 12 lliures, 14 sous, 2; més, al senyor canonge Poal per la cera de la proffessó, 7 sous, 6; més, als músichs de Plaça, 3 lliures; més, a Jacinto Prats, per replegar lo vi, 3 lliures; més, a Pau Gorina per enrramar, 2 lliures, 12 sous, 6; més, a Francisco Samaranch, 1 lliura, 10 sous; més, per fer adobar las botas, rentar-las y refresch de músichs, 2 lliures, 14 sous; més, per altres gastos, 1 lliura, 14 sous, 4. 51 lliures, 5 sous. Entrada: 51 lliures, 18 sous. Descàrrega: 51 lliures, 5 sous. Se veu ab los sobredits comptes que per haver més cobrat que pagat són refedors los dits senyors administradors la quantitat de 13 sous.

verent Francisco Ramoneda per lo treball de ansenyar los minyons de la Comèdia y los mósichs que an tocat en ella, 6 lliures; ítem, a Jauma Torras per lo treball de adobar las botas, 1 lliura, 16 sous; ítem, a Anton Vidal y Pont per la sera se li à pres, 26 lliures, 16 sous, 11; ítem, al para predicador per los dos sermons, 10 sous; ítem, per lo treball de rentar las botas y claus, y tella, corda y candelas de sèu per la Comèdia y lo rafresch per dita Comèdia, y lo de las balladas y músichs, 5 lliures, 19 sous, 7. 70 lliures, 2 sous, 6. Entrada: 70 lliures, 2 sous, 10. Exida: 70 lliures, 2 sous, 6. Se beu que per aver més cobrat que pagat són refedors dits administradors la quanditat de 4 [diners].

[1766]

[1767]

/6r/ Comptas donats per Barthomeu Casablanca, Francisco Prats, Francisco Agulló, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1766. Càrrega: primo, nos fem càrrega del què nos entregaren los administradors del any 1765 de la difinisió de sas comptas, 13 sous; ítem, nos fem càrrega del valor del blat se·à replegat, 16 lliures, 7 sous; ítem, nos fem càrrega del valor del bi se·à replegat, 23 lliures, 13 sous, 7; ítem, nos fem càrrega del què se·à replegat del ofartori y caritats de la iglésia en las dos funcions, 4 lliures, 5 sous, 11; ítem, nos fem càrrega del què se·à replegat en lo llavan de taula y balladas, 25 lliures, 3 sous, 4. 70 lliures, 2 sous, 10. Descàrrega: primo, per los mó(s)ichs de la Plassa, 9 lliures; ítem, a Jasinto Prats per lo treball de replegar lo vi, 3 lliures; ítem, a Francisco Samaranch, per los treballs à tingut, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, a Geroni Ballber y sus companys per lo treball de enrramar, 5 lliures, 12 sous, 6; ítem, al re-

/6v/ Comptes donats per Cosma Suris, Ignasi Py y Francisco Sitjas, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1767. Càrrega: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaren los administradors del any 1766 de la difinició de sos comptas, 4 [diners]; ítem, del valor de la capta al blat, 25 lliures, 18 sous, 2; ítem, del valor del vy se aplegà, 27 lliures, 5 sous, 1; ítem, de caritats de la yglésia y ofertori en las dos funsions, 4 lliures, 1 sou, 6; ítem, del llevant de taula, balladas, 22 lliures, 11 sous, 2. 79 lliures, 16 sous, 3. Descàrrega: primo, se ha pagat per rentar las botas, 11 sous; ítem, a Jacinto Prats per lo treball de aplegar lo vy, 3 lliures; ítem, se ha pagat per cera, 28 lliures, 1 sou, 9; ítem, als músichs, 9 lliures, 9; ítem, se ha pagat al Roser, 7 sous, 6; ítem, se ha pagat a Francisco Samaranch per son treball, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, a Geroni Vallver y companys per los treballs an tingut, 5 lliures; ítem, al pare predicador per los

33

dos sermons, 10 lliures; ítem, per lo refresch de valladas y altres diferents gastos, 17 lliures, 17 sous, 1; ítem, per lo regalo se ha fet als pares de Sant Francesch, 2 lliures, 4 sous, 3. 77 lliures, 19 sous, 1. Se veu que per aver més cobrat que pagat és tornador la quantitat de 1 lliura, 17 sous, 2. Qual partida han entregat de comptes, 79 lliures, 16 sous, 3.

[1768] /7r/ Comptes donats per Nicolau Gubert, Joseph Barba y Francisco Samaranch, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1768. Càrrega: primo, nos fem càrrega del què nos entregaren los administradors de 1767, 1 lliura, 17 sous, 2; més, de las caritats de la vila, 4 lliuras, 15 sous, 2; més, del valor del blat, 7 lliures, 6 sous, 8; més, del valor del vi, 34 lliures, 2 sous, 9; més, del alfertori y caritats de la iglésia, 2 lliures, 6 sous, 3; més, del llevant de taula, 11 lliures, 3 sous, 1. 61 lliures, 11 sous, 1. Descàrrega: primo, per dos sermons, 10 lliures; més, al senyor Anton Vidal per cera, 22 lliures, 11 sous, 3; més, al reverent Francisco Ramoneda, 4 lliures, 10 sous; més, a Geroni Vellver y compañs per lo treball de enremar, 4 lliures; més, als músichs, 6 lliures; més, a Jacinto Prats per replegar lo vi, 3 lliures; més, a Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; més, al senyor canonge Poal per ciris del Roser, 7 sous, 6; més, per lo refresch del Ajuntament, enrremadors y músichs, 3 lliures, 10 sous, 4; més, per adobar y rentar las botas y altres gastos, 2 lliures, 7 sous, 10. 58 lliures, 4 sous, 5. Se veu que per haver més cobrat que pagat són refedors los senyors administradors la quantitat de 3 lliures, 6 sous, 8. Qual partida han entregat de comptes, 61 lliures, 11 sous, 1.

[1769] /7v/ Comptas donats per Barthomeu Casablanca, Francisco Prats y Joseph Rodó, tots administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1769. Càrrega: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaren los administradors del any 1768 de la difinisió de comptas de dit any, 3 lliures, 6 sous, 8; ítem, nos fem càrrega del valor de la capta del blat se·à replegat, 19 lliures, 10 sous; ítem, nos fem càrrega del valor del vi se·à replegat, 36 lliures, 5 sous, 4; ítem, nos fem càrrega del què se·à replegat de caritats y ofertori en las dos funcions, 2 lliures, 8 sous, 3; ítem, nos fem càrrega del què se·à arreplegat en lo lleban de taula y valladas, 13 lliures, 1 sou, 2. 74 lliures, 11 sous, 5. Descàrrega: primo, a Anton Vidal per lo balor de la sera, 37 lliures, 5 sous; ítem, a Jasintho Prats per lo treball de replegar lo vi y fer rentar las botas, 3 lliures, 11 sous, 3; ítem, al para guardià de Sant Francesch per los dos sermons, 10 lliures; ítem, als músichs per las balladas, 9 lliures; ítem, a Francisco Samaranch y Jeroni Vellver per lo treball de anrremar y desanrremar, 3 lliures, 15 sous; ítem, al senyor canonja Poal per los siris del Roser, 7 sous, 6; ítem, per lo regalo se donà als frares de vadella, 2 lliures, 5 sous; ítem per lo refresch del Ajuntament y demés de las vallades, y demés gastos, 6 lliures, 14 sous, 9. 72 lliures, 18 sous, 6. Ab què per aber més cobrat que pagat se beu que resta 1 lliura, 12 sous, 11, los que se han entregat de contans als nous administradors.

[1770] /8r/ Comptas donats per Ignasi Pi, Francisco Agulló, Francisco Sitjas y demés administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1770.

34

Càrrega: primo, nos fem càrrega de lo que nos estregaren los administradors del any 1769 de la difinició de comptes de dit any, 1 lliura, 12 sous, 11; ítem, nos fem càrrega del valor del blat se ha replegat, 12 lliures, 17 sous, 6; ítem, nos fem càrrega del valor del vi, 33 lliures, 9 sous; ítem, nos fem càrrega del què se ha replegat de caritats y ofertori en las dos funcions, 5 lliures, 7 sous, 5; ítem, nos fem càrrega del què se ha replegat en lo llevant de taula y balladas, 21 lliures, 17 sous, 6. 75 lliures, 4 sous, 4. Descàrrega: primo, al senyor Pau Buada y senyor Anton Pons per lo balor de la sera, 33 lliures, 16 sous; ítem, a Jasinto Prats per lo treball de rentar las botas y replegar lo vi, 3 lliures, 7 sous, 6; ítem, per lo predicador de Sant Francesch per los dos sermons, 10 lliures; ítem, a Francisco Samaranch y Francisco Arenas per lo treball de anrremar y desanramar, 3 lliures, 7 sous, 6; ítem, per los músich(s) de las balladas, 9 lliures; ítem, per lo senyor canonge Poal per la sera del Roser, 7 sous, 6; ítem, per lo balor de la badella que se acostuma donar als religiosos de Sant Francesch, 2 lliures, 12 sous, 6; ítem, per lo refresch del senyor Ajuntament y de las balladas, 8 lliures, 5 sous, 10. 70 lliures, 16 sous, 10. Ab què per haver més cobrat que pagat resta la quantitat de 2 lliures, 17 sous, 6. Suma, 73 lliures, 4 sous, 4.

[1771] /8v/ Comptes donats per lo doctor Jaume Matarí, Francisco Samaranch, Barthomeu Gibert y demés administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1771. Contada la entrada del què·ns entregaren los trasescrits administradors del any 1770 y lo demés del valor del vi, offertori, caritats, llevant de taula y balladas. Y la eixida

dels gastos de la cera, de replegar y conduhir lo vi, y no del blat que no se·n havia aplegat, de la caritat dels sermons, del salari dels músichs, del valor del refresch, de la badella y demés gastos de enramar, etcètera. Restà la quantitat de quatre lliuras, deu sous y set diners, diem, 4 lliures, 10 sous, 7. Las que se han entregat comptants de comptant als nous administradors.

[1772] Comptes donats per Emanuel Postius, Domingo Jufresa y demés administradors a las Santas Relíquias en lo any 1772. Primo, nos fem càrrega del què nos entregaren los administradors pasats del any 1771 de la difinició de comptes de dit any, 4 lliures, 10 sous, 7; ítem, nos fem càrrega del blat se ha arreplegat, valor 14 lliures, 1 sou, 3; ítem, nos fem càrrega del valor del bi se arreplegà, 28 lliures, 12 sous, 9; ítem, nos fem càrrega del què se ha arreplegat de caritat y ofertori, 2 lliures, 8 sous, 4; ítem, nos fem càrrega del què se ha arreplegat del llebant de taula y balladas, 16 lliures, 2 sous, 5. 70 lliures, 15 sous, 4. /9r/ Descàrrega: primo, a Anton Vidal y Pau Buada per lo valor de la cera, 34 lliures, 12 sous, 7; ítem, per un barraló87 y xicras, 4 lliures, 2 sous, 6; ítem, per los fusters y Samaranch de anrramar y desanrramar, 4 lliures; ítem, per arreplegar lo bi, 4 lliures; ítem, per fer rentar una bota, 3 sous, 9; ítem, per los dos sermons, 10 lliures; ítem, per los músichs, 9 lliures, 15 sous; ítem, per lo regalo de badella als frares de Sant Francesch, 2 lliures, 14 sous, 6; ítem, per los músichs forasters, 7 lliures; per la sera del Roser, 7 sous, 6; ítem, per lo refresch del Ajuntament, 29 lliures, 4 sous; ítem, per anar a buscar la viola en Barcelona y tornar-la, 15 sous. 106 lliures, 14 sous, 10.

35

Per haver gastat més del què se ha cobrat falta 35 lliures, 19 sous, 6, salvo heror. Las quals se deuhen a Anton Vidal, 24 lliures, 19 sous, 1, y a Pau Buada, 11 lliures, 5. Que juntas fan la sobredita quantitat 35 lliures, 19 sous, 6.

[1773] /9v/ Comtas donats per Francisco Agulló y Ysidro Martí, y Jauma·ymarich y Anton Clapés, y Jaume Boada y Pera Viñals, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1773. Primo, nos fem càrrega del valor del blat y caritats, 19 lliuras, 7 sous, 9; ítem, caritats de vi, 34 lliures, 9 sous, 8; ítem, per la estresió88 del moltó,89 15 lliures, 7 sous, 4; ítem, llevant de taula y Plasa, 29 lliures, 7 sous, 6; ítem, ofertori y caritats, 6 lliures, 4 sous; ítem, per lo que se ha tret del refús, 20 lliures, 3 sous; ítem, per altre refús, 1 lliura, 3 sous, 6. Descàrega: ítem, per la sera se à gastat en casa Boada, 29 lliures, 6 sous, 4; ítem, a senyor Anton Pont y Vidal, 28 lliures, 15 sous, 3; ítem, per satisfer los fustés per lo treball de enremar y desenramar, 3 lliures; ítem, per satisfer lo boté per aber adobat las botas, 1 lliura, 7 sous; ítem, per lo rafresch se·à pres en casa Bartomeu Casablanca, 9 lliures, 10 sous, 9; ítem, a Francisco Samaranch y son fill per aber tocat la viola, 4 lliures, 2 sous, 6; ítem, per los dos sermons, 10 lliures; ítem, a Valentí Casanobas per aber cuidat de l’aigua freda y estellar la teia, y demés treballs, 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, per los músichs de Plasa, 9 lliures; ítem, per lo refresch se·à près en casa Pont, 7 lliures, 9 sous; ítem, per la neu se gastà, 9 sous, 8; ítem, per los saquais90 se prengueren en casa Salvadó Patit, 8 sous, 3; ítem, per la teia se gastà las dos nits, 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, per los músichs de la nit, 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, per una bota

y una xeta91 se comprà, 1 lliura, 10 sous; ítem, per satisfer a Francisca Erenas per lo treball de fer lo xecolata, 1 sou, 3; ítem, per lo regalo de la badella se acostuma fer, 2 lliures, 5 sous; ítem, a Miquel Marsal per aber anat a buscar l·Ajuntament y tocar a la Plasa lo primer dia, 15 sous; ítem, per lo que se perdé ab lo moltó, de la sortija y diferens gastos, 9 lliures, 1 sou, 3. Se beu clar que per aber cobrat més que pagat sobran 12 lliures, las que se an pagat 8 lliures a Anton Vidal y 5 a Pau Buada per tantas ce’ls estaba debent del any 1772.

[1774] /10r/ Comptes donats per Nicolau Gubert, Francisco Samaranch, Anton Puig, Joan Biosca, Jaume Torras y Pau Aymarich, com a administradors de las Santas Relíquias en lo present any de 1774. Càrrega: primo, nos fem càrrega de la capta de la vila, 4 lliures, 10 sous, 5; ítem, de la capta del blat, 16 lliures, 18 sous, 4; ítem, del vi, 24 lliures, 5 sous; ítem, alfertori y caritats de la iglésia, 4 lliures, 15 sous, 6; ítem, se ha tret del moltó per axtrecció, 10 lliures, 12 sous, 1; ítem, llevant de taula y belladas, 26 lliures, 9 sous, 4; ítem, del refús, 21 lliures, 15 sous, 1. 109 lliures, 5 sous, 9. Descàrrega: primo, a Jacinto Prats per replegar lo vi, 3 lliures; ítem, per dos sermons, 10 lliures; ítem, per cera, 50 lliures, 12 sous; ítem, als músichs, 9 lliures; ítem, a Arenas y Samaranch per enramar, 3 lliures, 15 sous; ítem, per lo regalo al convent, 1 lliura, 19 sous; ítem, al Roser, 7 sous, 6; ítem, per lo refresch, adobar las botas y altres gastos, 13 lliures, 5 sous, 6. 91 lliures, 19 sous. Se veu, ab los sobredits comptes que per haver més cobrat que pagat són refedors

36

los senyors administradors la quantitat de 17 lliures, 6 sous, 9, quals han pagat a Pau Boada, candeler, per atraços de cera 7 lliures, y las restants 10 lliures, 6 sous, 9, al senyor Anton Vidal, per atraços de cera, se li està devent de major quantitat són, 17 lliures, 6 sous, 9.

[1775] /10v/ Comptes donats per Mariano Soler, clavari de las Santas Relíquias y administradors Anton Bosch, Barthomeu Gibert, Francisco Gorina, senyor Anton Vidal, Francisco Falguera, Ramon Rodó y Jaume Bastart en lo any 1775. Entrada: primo, del que ha valgut lo blat, 5 lliures, 10 sous, 5; ítem, per lo que ha valgut lo vi, 14 lliures, 3 sous, 5; ítem, per lo que se ha aplegat de caritats per la vila, 9 lliures, 5 sous, 1; ítem, del ofertori y caritats de la iglésia, 4 lliures, 2 sous, 5; ítem, se ha tret de la extrachsió de un indiot y de altre indiot que à·nat a la surtija, 4 lliures, 17 sous, 6; ítem, se ha aplegat del llevant de taula, 12 lliures; ítem, se ha aplegat de las balladas, 13 lliures, 10 sous; ítem, del refús que s’ha venut a preu 14 sous, 6: 17 lliures, 3 sous, 2. 80 lliures, 12 sous. Exida. Número 1, primo, he pagat a Jasinto Prats, per lo treball de aplegar lo vi -consta ab pòlisa-, 3 lliures, 9; 2, ítem, a Francisco Samaranch per diferents gastos à pagat, 4 lliures, 2 sous, 5; 3, ítem, a Pau Gorina y a Francisco Samarach per son treball de enramar y desen(ramar) en la iglésia, 3 lliures, 15 sous; 4, ítem, a Jasinto Casanobas y sus compañs per la mósica de las balladas, 9 lliures; 5, ítem, al senyor Anton Vidal com a síndich dels pares recolets per los dos sermons an predicat per la Festa Major, 10 lliures; 6, ítem, a Francisco Sitjes per quatre dosenas y mitja de gosts92 se an comprat en dit any, 2 lliures, 2 sous, 3; 7, ítem, a Banet Amigó per 6 lliures de mol-

tó que ha donat als pares recolets com és costum per la asistència a la profesó de dita Festa, 1 lliura, 16 sous; 8, ítem al senyor Anton Vidal per la sera, bascuits y bolados se an donat al refresch de las balladas ço és per la sera 4 lliures, 13 sous, 4 y los restans 2 lliures, 17 sous, 2 per lo refresch de las balladas de dita Festa, 45 lliures, 10 sous, 6. 79 lliures, 6 sous, 2. Vuy die 17 de juriol vistos y exseminats los comptes de dita administrasió donats per los dits administradors, en presència dels senyors regidors de dita vila de Terrassa, consta aver entrat 80 lliures, 12 sous, y tanvé consta aver pagat com consta de pòlisas /11r/ la quantitat de 79 lliures, 6 sous, 2, ab què per ser més lo cobrat que lo pagat queda a fabor de dita administració la quantitat de 1 lliura, 5 sous, 10. Las quals se an entregat al senyor Anton Vidal a bon compta de 6 lliures, 12 sous, 4, las quals deballan de major quantitat que se li estaben devent del any 1772 ab què se li resta a deura a dit senyor Vidal, 5 lliures, 6 sous, 6, ab què las 79 lliures, 6 sous, 2 de la trasplana y la 1 lliura, 5 sous, 10 que·s paga comptes al senyor Vidal junt las dos partidas, fan la quantitat de 80 lliures, 12 sous. Domingo Jufresa, bayle. Pau Vinyals, regidor decano. Armengol Labró, regidor. Pera Tarrés, regidor. Esteva Poal, regidor. Jauma Boada, regidor.

[1776] Comptes donats per Geroni Font y Parés, clavari de las Santas Relíquias, sent administradors lo senyor Armangol Labró, Esteva Poal, Domingo Jofresa y Jaume Boada en lo any 1776. Entrada: primo, me fas càrrega de lo que me entregaren dits administradors del què havian replegat de blat, 23 lliures, 2 sous, 6; ítem, me fas càrrega del què me

37

entregaren replegat de vi en dit any, 31 lliures; ítem, de lo que replegaren del llevan de taula, 12 lliures; ítem, de las caritats y alfertori, 3 lliures; ítem, de lo replegat a las balladas, 9 lliures; ítem, de lo que replegaren de la exstracció del multó, 10 lliures, 7 sous, 5. 88 lliures, 9 sous, 11. /11v/ Eixida: primo, he pagat a Jacinto Prats per lo trevall de replegar lo vi ap pòlisa número 1, 4 lliures; ítem, a Francisco Samaranch ab pòlisa número 2, 17 lliures, 17 sous, 5; ítem, al dit Francisco Samaranch ap pòlisa número 3, regalo als pares de Sant Francesch, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, al dit Francisco Samaranch ap pòlisa número 4, 4 lliures, 9 sous, 6; ítem, a Pau Boada ap pòlisa per cera se li à pres ab pòlisa número 5, 16 lliures, 5 sous, 6; ítem, al senyor Anton Pons per cera de número 6, 17 sous, 3; ítem, a Jacinto Casanovas per la música de las balladas y llevan de taula ab pòlisa número 7, 9 lliures; ítem, a Joseph Vellver per los sermons predicà lo seu germà ab pòlisa número 8, 12 lliures. 82 lliures, 10 sous, 2. Pagat a Anton Vidal 1 lliura, 2 sous, 6. 81 lliures, 7 sous, 8. Dia 2 de juny 1777. Vistos y examinats los sobrecomptes donats per Geroni Font, clavari, queda a favor de la administració de las Santas Relíquias 4 lliures, 17 sous, 6, quals quedan entregats al matex Geroni Font novament anomenat per clavari, y se exspressa quedar lo senyor Vidal pagat lo compte de las 5 lliures, 6 sous, 6, se li devian, quals se an cobrat després de aver clos los sobrecomptes. Ignasi Pi, regidor. Matheu Bugunyà, regidor. Francisco Samaranch, regidor.

[1777] /12r/ Comptes donats per Geroni Font y Parés, clavari de las Santas Relíquias,

sent administradors Mateu Boguñà, Francisco Samaranch y Jaume Aimerich en lo any 1777. Entrada: primo, me fas càrrega de lo que se me entregà en lo passament de comtes del any passat, 4 lliures, 17 sous, 6; més, del què se me (à) entregat del valor del blat que se replegà en lo present any, 16 lliures, 14 sous, 6; més, me entregaren los administradors de lo que replegaren de las caritats del vi, 17 lliures, 8 sous; més, per lo que arreplegaren en lo llevan de taula, 19 lliures; més, del que tragueren de la estracció pagat lo cort del multó, 14 lliures; més, del que replegaren a las balladas, 12 lliures, 1 sous, 4; més, de lo que replegaren al alfertori y caritats, 4 lliures. 88 lliures, 1 sou, 4. Eixida: primo, se à pagat per la sera se·à pres al senyor Anton Vidal ap pòlisa número 1 y bolados, 29 lliures, 18 sous, 7; més, a Joseph Boada per cera ab pòlisa número 2, 20 lliures, 12 sous, 3; més, per los sermons ab pòlisa número 3, 12 lliures; més, als músichs ab recivo número 4, 9 lliures; més, a Jacinto Prats per replegà lo vi pòlissa de número 5, 4 lliures; més, a Francisco Samaranch per varios trevalls com expressa la pòlissa de número 6, 3 lliures, 15 sous. 79 lliures, 5 sous, 10. Queda a favor de las Santa Relíquias segons los expressats comptes 8 lliures, 15 sous, 6. /12v/ Vistos per los senyors regidors los comptas à donat Geroni Font y Parés, clavari de las Santas Relíquias, en lo any 1777, se veu quedar a favor de las Santas Relíquias 8 lliures, 15 sous, 6, las quals se entregan al dit Geroni Font, clavari, novament anomenat. Tarrassa,93 ... de juny 1778. Emanuel Postius, regidor. Jasinto Falguera, regidor. Franci(s)co Sitjas, regidor. Jauma Boada, regidor. Joseph Marinel·lo, regidor.

38

[1778] Comptes donats per Anton Sagrera, Barthomeu Gibert, Joan Rovira, Christòfol Hubach, Miquel Biosca y Geroni Agulló, com a administradors de las Santas Relíquias en lo present any de 1778. Entrada: primo, nos fem càrrega de lo que nos entregaren en lo passament de comptes del any pasat, 8 lliures, 15 sous, 6; ítem, per lo que se replegà en la capta se féu per la vila ab blat y diners, 7 sous, 18 sous, 8; ítem, per lo que se replegà en la capta del vi, 31 lliures, 6 sous, 2; ítem, de lo que se tragué de la estracció pagat lo cost del multó, 9 lliures, 4 sous, 1; ítem, de lo que se replegà en lo llevant de taula, 12 lliures, 15 sous; ítem, de lo que se arreplegà a las balladas, 6 lliures, 16 sous, 10; ítem, de lo que se arreplegà al alfertori y charitats, 5 lliures, 8 sous. 82 lliures, 4 sous, 3. /13r/ Eixida: primo, a Jasintho Prats per replegar lo vi, 4 lliures; ítem, al senyor Anton Vidal per la sera se li à·pres, 11 lliures, 6 sous, 8; ítem, a Joseph Boada per cera, 10 lliures, 3; ítem, per los sermons, 12 lliures; ítem, als músichs, 13 lliures, 2 sous, 6; ítem, a Francisco Samaranch y Geroni Vellver per lo trevall de enramar y desenramar, 3 lliures, 15 sous; ítem, per lo regalo se féu al convent, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, a Francisco Samaranch per diferents cosas à pagat per compte nostre, 11 lliures, 7 sous, 11. 67 lliures, 9 sous, 10. Queda a favor de las Santas Relíquias segons los exspresats comptes, 14 lliures, 14 sous, 5. Vistos per los senyors regidors los comptes an donat los trasdits administradors de las Santas Relíquias en lo any 1778, se beu quedar a favor de las Santas Relíquias 14 lliures, 14 sous, 5, las quals se entregan al senyor Jasintho Falguera, ferrer, administrador novament anomenat. Tarrassa, y juny 27 de 1779. Emanuel

Postius, regidor decano, lochteniente de bayle. Jasinto Falguera, regidor. Franci(s) co Sitjas, regidor. Jauma Boada, regidor. Joseph Marinel·lo, regidor.

[1779] /13v/ Comptes donats per Jacinto Falguera, Jaume Boada, Joseph Marinel·lo, Joan Petit, Miquel Rovira y Joan Biosca, com a administradors de las Santas Relíquias en lo present any de 1779. Càrrega: primo, me fas càrrega que me à hentre(gat) Anton Sagrera de la resta dels comptes del any antecedent, 14 lliures, 14 sous, 5; ítem, per la capta general se féu per la vila se à harreplegat entre lo valor del blat y diners, 10 lliures, 10 sous; ítem, per lo que à balgut lo vi del present any, 10 lliures, 19 sous, 6; ítem, lo que à balgut la extrachció del burrech franch a fabor de las Santas Relíquias són 14 lliures, 8 sous; ítem, se ha harreplegat en lo llevant de taula, 19 lliures, 8 sous, 2. Ítem, se ha harreplegat en las balladas, 15 lliures, 5 sous, 1; ítem, lo que se harreplegà al offici, missas y offertoris, 3 lliures, 10 sous, 7. Suma 89 lliures, 5 sous, 9. /14r/ Descàrrega: primo, he pagat a Jacinto Prats per lo treball de harreplegar lo vi del present any, 3 lliures, 15 sous; ítem, per lo lloguer de una bota y rentar-la, 13 sous, 9; ítem, per lo refresch de las balladas, 9 lliures, 12 sous, 8; ítem, a Pau Boada per la cera se li à pres, 19 lliures, 2 sous, 4; ítem, pagat a Vidal y Pont per la sera se li à pres detret lo refús, 7 lliures, 19 sous, 10; ítem, per los dos sermons, 10 lliures; ítem, per lo regalo se féu als dos predicadors, 2 lliures; ítem, per la cera que donà la Comfraria del Roser a las comunitats, 7 sous, 6; ítem, a Pau Gurina y a Francisco Samaranch per lo treball de anremar y desenremar, 3 lliures, 15 sous; ítem, per 6 lliures moltó

39

se han fet de regalo a la comunitat del combent per la acistència de la professó, 1 lliura, 19 sous; ítem, per los quatre mússichs de la cobla per las balladas, 9 lliures; ítem, per lo regalo se à fet al senyor mestre de capella, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, se à pagat a Francisco Samaranch per differents gastos à pagats per compte nostre la quantitat de 18 lliures, 5 sous, 9. Suma, 88 lliures, 8 sous, 4. Vistos primer /14v/ los senyors regidors los atràs expressats comptes que han donat dits administradors de las Santas Relíquias en lo any 1779, és de vèurer que suma la hentrada, 89 lliures, 5 sous, 9. Igualment és de vèurer que suma la eixida, 88 lliures, 8 sous, 4. Y per ser més lo cobrat que lo gastat queda a fabor de dita administració la quantitat de 17 sous, 5, las quals se han hentregat al senyor Anton Bosch, regidor decano. Jaume Ubach, regidor. Manuel Bofill, regidor. Magí Coll, regidor.

[1780] Comtas donats per Manuel Bofill y Joseph Caparà, y Barnat Bou y Juan Biosca, com a administradós de las Santas Relícias en lo dret any 1780. Carga del any 1780: me fas càrrega que me à hentregat Jacinto Falgera de la resta dels comtas del any antesedén, 17 sous, 5; /15r/ de la capta se féu per la bila ab diners, 6 lliures; del blat se areplegà per la bil·la, 7 lliures, 3 sous, 8; lo bi se à·replegat per la bil·la, 18 lliures, 10 sous; misas y ofartori se à·replegat, 2 lliures, 12 sous, 6; lleban de taula se à·replegat, 10 lliures, 17 sous, 6; las balladas se à·replegat, 8 lliures; à cadat a fabor de las Santas Relícias de la estrecsió, 22 lliures, 6 sous, 3; set lliuras y deu unsas de bolados ban sobrar a preu de 8 lliures, 6, la lliura, sumant 3 lliures, 6 sous, 1; una lliura rafús, 14 sous. 80 lliures, 7 sous, 5.

/15v/ Descàrrega: primo, he pagat al asculà per lo traball de areplegar lo bi, 3 lliures, 15 sous; més, per rentar dos botas, 9 sous; més, per dos sermons, 10 lliures; més, refrès de las balladas, 10 lliures, 7 sous, 1; més, per los sis músichs, 12 lliures, 7 sous, 6; més, per sis carniseras de moltó se donan als frares per l’a·sistènsia de la profesó, 2 lliures, 2 sous; més, a Pau Gorina y Fransi(s)co Samarant per lo traball de anremar y desramar, 3 lliures, 15 sous; més, per lo bi se à·gastat per los músichs y lo andemà, 1 lliura, 10 sous; més, la teia, 1 lliura, 8; més, la neu se·à·gastat, 12 sous; més, per la sera donà la Conferia del Rosé comunitat, 7 sous, 6; més, per la sera se à·près a casa Boada, 16 lliures, 2 sous, 1; més, per se à·près a casa Pont y Bidal, 9 lliures, 11 sous, 2; més, y pagat a Anton Givert y Salvador Rovira per lo traball feren, 1 lliura, 2 sous, 6; /16r/ més, dos jornals de dos matxos y un moso dos jornals, y un jornal de un altre moso a dos pasetas lo jornal, per anar a boscar lo predicador y lo conpañ, y tornar-lo, 5 lliures, 5 sous; més, al senyor mestre a compte del seu regalo, 18 sous, 9;94 més, dos sous al Christòfol Rodó per lo traball de fer los núm(er)os y asentar, 2 sous; més, per lo \ cumpliment del/ regalo del senyor mestra, 18 sous, 11. Suma, 80 lliures, 7 sous, 5. Los señors aministradós expresats. Comtas que han donats dits administradós de las Santas Relícias en lo any de 1780. És de veura que suma la entrada 80 lliures, 7 sous, 5. Ygualment és de beura que·s suma la eixida, 80 lliures, 7 sous, 5. Tarrassa y agost 9 de 1780. Joseph Vendrell, regidor decano. Joseph Ullés, regidor. Anton Vidal, síndich procurador. Ignasi Coll, síndich personé.95 Barthomeu Gibert, regidor. Isidro Martí, regidor. Francisco Marinel·lo, regidor.96

40

[1781] /17r/ Comtas donats per Ysidro Mart(í) y Francisco Marinel·lu, y Joseph Ullés y Ramon Rodó, Joseph Marinel·lu y Pau Aymarich, com a aministradors de las Santas Relíquias en dit any de 1781. /17v/ Càrraga: primo, per la capta que se féu per la vila ab diners, 3 lliures, 17 sous, 4; més, per la capta del blat, 5 lliures, 14 sous, 7; més, per lo que se à tret del vi, 26 lliures, 8; més, de las missa y ofertori, 2 lliures, 3 sous; més, per lo lleva(n)t de taula y balladas, 18 lliures; més, lo que (à) resultat del moltó, 12 lliures, 9 sous. 68 lliures, 4 sous, 7. Descàrrega: primo, per a lo treball de anremar y dessenramar, y servir los senyors aministradors de las Santas Relíquias, 3 lliures, 15 sous; més, de rentar las botas, 10 sous; més, per la sera que se à gastat, 20 lliures, 9 sous, 5; més, per lo refresch, 9 lliures, 9 sous, 2; més, per lo replegar lo vi, 2 lliures, 5 sous; més, per la teya, 7 sous, 9; més, per la caritat pares ragulets per a assistir a la professó de las Santas Relíquias, 2 lliures, 5; més, per los mússichs de la copbla, 9 lliures; més, per lo moltó, 5 lliures, 1 sou, 3; més, per la sera dels frares per la profesó, 7 sous, 6; més, per dos sermons, 10 lliures; més, per tres mossos que acopa(nya)ren per dos dias, 1 lliura, 13 sous, 9; més, per Miquel Marçal per tocar a Plassa y professó, 1 lliura, 17 sous, 6; /18r/ més, per Grabiel Busqueta per tocar a la Plassa y professó, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo regalo del mestra de capella, 1 lliura, 15 sous, 3; més, a Francisco Torras per lo adobar las botas, 2 lliuras, 12 sous, 6. 73 lliures, 2 sous. Per ser més lo gastat que lo que se à replegat se queda a dèurer al senyor Anton Vidal, 4 lliures, 17 sous, 5. Vistos y examinats los sobredits comptes donats per los atràsdits administradors és

de vèurer que suma lo entrat la quantitat de 68 lliures, 4 sous, 7. Ygualment és de vèurer que suma lo aixit la quantitat de 73 lliures, 2 sous. Y per ser lo aixit més que lo entrat quedan a dèurer dits administradors al senyor Anton Vidal, com és de vèurer ab los sobredits comptes la quantitat de 4 lliures, 17 sous, 5, qual quantitat supleix y paga lo Cumú de comptans al dit senyor Anton Vidal y per ser aixins fas la present difinició vuy dia 26 desembre de 1781. Pere Ubach, regidor. Armengol Labró, regidor. Gabriel Roca, regidor. Jauma Boada, regidor. Francesch Roure, regidor.

[1782] /18v/ Comptas donats per Pera Tort y Francesch Roura com administradors de las Santas Relíquias en dit any 1782. Carga: primo, per la capta que se féu per la vila, 4 lliures, 2 sous, 6; més, per la capta del blat, 12 lliures, 3 sous, 6; més, per lo que se ha tret del vi, 15 lliures, 15 sous; més, de las balladas y llevan de taula, 20 lliures, 7 sous; més, de las misas y ofertori, 2 lliures, 5 sous; més, lo que resultà del moltó, 13 lliures, 15 sous. 68 lliures, 8 sous. Descàrrega: primo, per lo treball de anrremar y desenramar y servir los senyors administradors, 3 lliures, 15 sous; més, per la sera que se·à gastat, 27 lliures, 17 sous, 9; més, per lo refresch, 14 lliures, 13 sous, 9; més, per replegar lo bi, 3 lliures, 15 sous; més, per escombrar y la teya, 15 sous; més, per la caritat de pares regulets per·a assistir a la profesó de las Santas Relíquias, 2 lliures, 7 sous, 6; més, per los mósichs de la cobla, 9 lliures; més, per Miquel Marsal y Gabriel Busqueta per tocar a la profesó y Plasa, 3 lliures, 15 sous; més, per lo moltó, 6 lliures, 7 sous, 6; més, per la sera dels frares per la profesó, 7 sous, 6; més,

41

per dos sermons, 10 lliures; més, per dos mosos ocuparen los dos dias, 1 lliura, 10 sous; /19r/ més, per anar a buscar y tornar lo predicador, 2 lliures, 5 sous; més, per lo regalo del mestra, 1 lliura, 10 sous; més, per rentar las botas y adobar-las, 2 lliures, 6 sous, 9. 90 lliures, 5 sous, 9. Per ser més lo gastat que lo que se à replegat se ha cadat a dèurer al senyor Anton Vidal, 21 lliures, 17 sous, 9.97

[1783] /19v/ Comptas donats per Francisco Gorina, Domingo Jofresa, Pau Oliu, Francisco Subirana y Pau Alias, com administradors de las Santas Relíquias en dit any 1783. Càrrega: primo, per la capta del blat y diners, 10 lliures, 4 sous, 4; més, del què se à tret del vi, 16 lliures, 12 sous, 4; més, del què se à tret del ofertori, 3 lliures, 5 sous, 2; més, de lo que resultà lo moltó, 14 lliures, 7 sous; més, de las valladas y llevan de taula, 26 lliures, 4 sous, 7. 70 lliures, 13 sous, 9. Descàrrega: primo, per los músichs de la cobla, 9 lliures; més, per lo Miquel Marsal y Busqueta, 3 lliures, 7 sous, 6; més, per neu y fanch, 1 lliura, 1 sou, 7; més, per la teya se gastà, 12 sous; més, per lo regalo del senyor mestre de capella se li acostuma donar, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per los treballs de Pau Arenas y Francisco Samaranch, 3 lliures, 15 sous; més, per lo pare predicador y enviar-lo a buscar, 13 lliures, 16 sous, 6; més, per dos hòmens que serbiren, 15 sous; /20r/ més, per la sera de casa Petit, 25 lliures, 2 sous, 8; més, per la sera de cas(a) Pont, 21 lliures, 5 sous, 8. 80 lliures, 13 sous, 5. Per ser més lo que se·à gastat que lo que se·à replegat queda satisfador lo Comú, 10 lliures. Y ditas se estan devent al sobredit senyor Anton Vidal y Pont.98

[1784] /22r/ Comptas donats per Bernat Bou y Amat, Jaume Gaitg, Jaume Aymerich, Miquel Rovira, Anton Santfeliu y Jaume Astals, com a administradors de las Santas Relíquias en lo pressent any 1784. Carga: primo, per la capta general se féu per la vila se ha areplegat de blat una quartera que, a preu de 4 lliures, 4 sous, val, 4 lliures, 4 sous; ítem, en dita capta se ha areplegat ab diners la quantitat de 3 lliures, 8 sous, 6; ítem, per lo que à balgut lo vy del present any la quantitat de 23 lliures, 7 sous, 4; ítem, per lo que à balgut la extrachtió dels dos borrechs99 a favor de las Santas Relíquias, la quantitat de 13 lliures, 1 sou, 8; ítem, se ha harreplegat en lo llevant de taula, 10 lliures, 3; ítem, se ha harreplegat en las balladas, 6 lliures, 2 sous, 4; ítem, se ha harreplegat als officis, misas y offertoris la quantitat de 3 lliures, 1 sou. 63 lliures, 5 sous, 1. /22v/ Descàrrega: primo, he pagat a Jaume Ras per lo treball de arreplegar lo vy del present añ, 4 lliures, 10 sous; ítem, he pagat al mossèn reverent Ramon Bota, prevere y rector de la Roca per la caritat dels dos sermons, la quantitat de 10 lliures; ítem, he pagat per rentar y compòndrer las botas, 1 lliura, 15 sous; ítem, he pagat als religiosos dels pares regolets per la asistència de la profesó sis carniseras de multó a preu de 7 sous, 3: 2 lliures, 3 sous, 6; ítem, he pagat per los músichs de la cobla, y a Miquel Marsal y a Gabriel Busqueta, 12 lliures, 7 sous, 6; ítem, he pagat a Francisco Samaranch y a Pau Gorina per lo treball de anrremar y desenrramar, 3 lliures, 15 sous; ítem, he pagat per tots los refreschs que se feren, 10 lliures, 7 sous, 11; ítem, he pagat per la teya se ha gastat, 1 lliura, 10 sous, 4; ítem, he pagat per la neu y fanch, 2 lliures, 15 sous, 1; ítem, he pagat a la Confraria del Roser

42

per la cera que hacostuman donar a las dos comunitats per la profesó, 7 sous, 6; ítem, he pagat als tres mosos se hocuparen per servir als senyors atministradors, 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, he pagat al Bolet per portar la creu, 3 sous, 9; /23r/ ítem, he pagat al senyor Isidro Bosch, mestre de capella, per lo regalo se li hacostuma donar, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, he pagat a Francisco Sitjas per una borratxa100 se li trencà, 3 sous, 9; ítem, he pagat per agullas, claus y gavarrots,101 15 sous; ítem, he pagat al senyor Anton Vidal y Pont per la cera, 9 lliures, 10 sous, 9; ítem, se ha quedat a dèurer a dit senyor Vidal per la cera se à gastat, contat tot lo refús, la quantitat de 13 lliures, 10 sous, 4. 76 lliures, 15 sous, 5. Vistos y examinats los sobredits comptes donats per los atràsdits athministradors és de vèurer que suma lo entrat la quantitat de 63 lliures, 5 sous, 1. Ygualment és de vèurer que suma lo ayxit la quantitat de 76 lliures, 15 sous, 5. Y per ser més lo ayxit que lo entrat quedan a dèurer dits atministradors al senyor Anton Vidal, com és de vèurer ab los sobredits comptes, la quantitat de 13 lliures, 10 sous, 4, qual quantitat supleix y paga lo Comú de la present vyla.

[1785] /24r/ Comptes donats per Matheu Buguñà, Jaume Boada, Joseph Casals, Joseph Marinel·lo, Miquel Biosca y Joan Alias, com a administradors de las Santas Relíquias en lo present any de 1785. Càrrega: primo, per la capta general se féu per la vila dia 8 de agost de 1784 se ha aplegat de blat deu quartans y mitg que, ha preu de 5 lliures, 12 sous, la quartera, val 4 lliures, 18 sous; més, en dita capta ab diners, 5 lliures, 4 sous, 9; més, per lo valor del vi se ha aplegat, 20 lliures, 17 sous, 4; més, per lo que se ha tret de la

estracció, 17 lliures, 6 sous, 4; més, llevant de taula, 12 lliures, 2 sous, 6; més, balladas, 8 lliures, 12 sous; més, ofissis, missas y ofertoris, 3 lliures, 16 sous, 8; més, siris de refús que venguérem a la obra, 14 lliures, 7 sous, 6. 87 lliures, 5 sous, 1. /24v/ Descàrrega: primo, per lo arreplegar lo vi, 4 lliures, 10 sous; per la caritat dels sermons, 10 lliures; per sis carniceras moltó per los religiosos, 2 lliures, 5 sous; per los músichs, 16 lliures, 15 sous; per lo preu del moltó, 5 lliures, 19 sous, 6; per lo enremar y desenremar, 3 lliures, 15 sous; per los refrescos, 9 lliures, 15 sous; per la teya, 1 lliura, 1 sous, 1; per la Confraria del Roser, 7 sous, 6; per los tres mossus se ocuparen, 1 lliura, 17 sous, 6; per portar la creu, 3 sous, 9; per lo senyor mestre de capella, 1 lliura, 17 sous, 6; per la compra de 36 gots a 14 diners lo got y 4 borratxas a 3 sous cada una, 2 lliures, 14 sous; per anar a buscar y tornar lo predicador, 4 lliures, 2 sous, 6; per los gastos de la sortija y tablado, 2 lliures, 15 sous; per lo que se ha pagat de sera en casa Pont a compte, 7 lliures, 10 sous; pagat lo Comú a compte, 5 lliures, 10 sous; per lo que se ha pagat de sera en casa Petit a compte, 10 lliures, 10 sous; pagat lo Cumú a compte, 11 lliures, 12 sous; per un comtet de diferens gastos, 1 lliura, 6 sous, 9. 108 lliures, 7 sous, 1. /25r/ Vistos y exeminats los atràsdits comptas donats per los atràsdits administradors és de vèurer que suma la càrrega o entrat la quantitat de 87 lliures, 5 sous, 1. Ygualment és de vèurer que suma lo aixit la quantitat de 108 lliures, 7 sous, 1. Y per ser més lo aixit que lo entrat quedan a dèurer dits administradors la quantitat de 21 lliures, 2 sous, qual quantitat supleix y paga lo Cumú de comptans en casa Pont y Maurí de sera y ròssech an deixat dits administradors, y per ser aixís fas la present difinició. Tarrassa, y novembre 15

43

de 1785. Pere Ubach, regidor. Francisco Caparà, regidor.

[1786] /25v/ Comptes donats per Francisco Caparà, Joseph Ullés, Pau Aymarich, Francisco Gorina, Francisco Rovira, Joseph Martí, com administradós de las Santas Relíquias en lo any de 1786. Càrrega: primo, per la capta general se féu per la vila se à harreplegat 6 quartans de blat, 2 lliures, 10 sous; més, en dita capta en diners, 5 lliures, 5 sous; per lo valor del vi se ha replegat, 17 lliures; per lo que se ha tret de la estració, 17 lliures; llevan de taula, 16 lliures, 2 sous, 6; ofisis, missas y ofertoris, 2 lliures, 5 sous, 8; per las balladas, 8 lliures, 12 sous, 6; siris y refús que venguérem a·l hobre, 15 lliures, 2 sous, 8. 83 lliures, 18 sous, 2. Descarga: primo, per la música, 16 lliures; per la música per la Comèdia, 8 lliures; per la caritat dels sermons, 10 lliures; per lo trevall de aplegar lo vi, 4 lliures, 10 sous; a Pau Gorina y Francisco Samaranch per lo trevall de enramar y dessenramar, 3 lliures, 15 sous; més, per la sera dels frares per la profesó, 7 sous, 6; més, per la teya, 15 sous; més, teya per la Comèdia, 15 sous; mossos per los administradors y Comèdia se ocuparen, 2 lliures, 12 sous, 6; més, per lo fanch, 3 sous, 9; /26r/ més, per anar a buscar y tornar la pare procurador, 4 lliures; més, per lo trevall de fer lo tablado de la Comèdia, 3 lliures; més, per lo regalo del senyor mestre de capella, 1 lliures, 17 sous, 6; més, per anar a buscar y tornar lo senyor Pera Bosch, per la capella, 3 lliures; més, per diferens gastos, 3 lliures; més, per la neu se gastà per los refrescos, 1 lliura, 9 sous, 10; més, per los refrescos de balladas y Comèdia, 7 lliures, 5 sous, 11; més, per adobar las botas, 13 sous; més, per sis carniseras de moltó per los religiosos, 2 lliu-

res, 5 sous; més, per lo trevall de pentinar los comedians, 7 sous, 6; més, se ha pagat a la botiga de Salvador Petit a compte, 10 lliures, 8. 83 lliures, 18 sous, 2. Comptes donats per los atràsdits administradors és de vèurer que suma lo entrat la quantitat de 83 lliures, 18 sous, 2. Igualmén és de vèurer que suma lo axit la quantitat 121 lliures, 17 sous, 1. Y per ser més lo axit que lo entrat quedan a dèurer dits administradors en al senyor Joseph Ventalló per un moltó per la estracció de las Santas Relíquias, 7 lliures, 2 sous, 6. Cassa Pont per la sera, claus, gavarots, agullas y fil per las Santas Relíquias són 20 lliures, 15 sous, 6. En casa Petit y Maurí per la sera de la Comèdia, 10 lliures, 11. 121 lliures, 17 sous, 1.

[1787] /26v/ Comptes donats per Bernat Bou y Amat, Josep Vellver, Pau Boada, Jaume Casals, Christòfol Rodó y Pasqual Vellver, com atministradors de las Santas Relíquias en lo present any 1787. Carga: primo, per la capta general se féu per la vila se ha replegat de blat set cortans que·s a preu de 4 lliures, 10 sous, la quartera, val 2 lliures, 12 sous, 6; ítem, en dita capta se ha areplegat ab diners 5 lliures, 1 sou, 1; ítem, per lo que à balgut lo vy que se ha arreplegat en lo present añ, 14 lliures, 15 sous, 3; ítem, per lo que à balgut la extracció del borrech, 20 lliures; ítem, per lo que se ha arreplegat al llevant de taula, 12 lliures, 3 sous, 2; ítem, per lo que se ha arreplegat a las balladas, 2 lliures, 12 sous, 6; ítem, per lo que se ha arreplegat en los officis, missas y offertoris, 2 lliures, 15 sous, 1; ítem, siris y dos atxas102 que benguérem de refús, 12 lliures, 17 sous, 10. 72 lliures, 17 sous, 5. Descarga: primo, he pagat a Joseph Pou per lo treball de arreplegar lo vy del pres-

44

sent añ, 4 lliures, 10 sous; ítem, he pagat per lo preu del moltó comprat en lo mes de octubre del any pasat, 4 lliures, 10 sous; /27r/ ítem, he pagat al pare don fra Antonio Vincenyo, predicador major de Monsserrat, per la caritat de dos sermons que predicà, 10 lliures; ítem, he pagat per rentar y compòndrer las botas, 11 sous, 3; ítem, he pagat als religiosos dels pares regolets per la asistència de la profesó sis carniseras de moltó a preu de 8 sous, 6 la carnisera, 2 lliures, 11 sous; ítem, he pagat per los músichs de la cobla y tres altres músichs, 18 lliures, 18 sous, 9; ítem, he pagat a Francisco Samaranch y a Pau Gorina per lo treball de anrremar y desanrremar, 3 lliures, 15 sous; ítem, he pagat per tot los refrescos que·s feren, 10 lliures; ítem, he pagat al pastor per lo treball de guardar lo moltó y un die manar-lo per la vila per asentar a la extracció, 15 sous; ítem, he pagat per la teya se ha pagat, 16 sous; ítem, he pagat per la neu, fanch y altres gastets, 1 lliura, 8 sous, 9; ítem, he pagat a la Confraria del Roser, per la cera que se acostuma donar a las dos comunitats per la professó, 7 sous, 6; ítem, he pagat als tres mosos se ocuparen per servir als senyors atministradors, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, he pagat al Cortada per portar la creu, 3 sous, 9; ítem, he pagat al senyor Isidro Bosch, mestre de capella, per lo regalo se li acostuma donar, 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, he pagat a Isidro Martý per un porró que se li trencà, 3 sous, 9; ítem, he pagat per anar a buscar y tornar lo pare predicador, 3 lliures, 19 sous, 8; /27v/ ítem, he pagat al escolà, dos minyons dels candaleros y dos minyons per portar los ganfarons, 6 sous, 4; ítem, he pagat a la botiga de casa Pont a compte, 12 lliures, 17 sous, 10. 79 lliures, 9 sous, 7. Vistos y exeminats los sobredits comptes donats per los atràsdits administradors és de vèurer que suma lo entrat la quantitat

de 72 lliures, 17 sous, 5. Ygualment és de vèurer que suma lo exit la quantitat de 110 lliures, 11 sous, 4. Y per ésser més lo exit que lo entrat quedan a dèurer los dits administradors a la botiga de casa Pont, 9 lliures, 5 sous, 3. Y a la botiga de Salvador Petit, 21 lliures, 16 sous, 6.103 110 lliures, 11 sous, 4.

[1788] /29r/ Comtas donat(s) per Joseph Caparà y Francisco Comas, y Miquel Biosca y Geroni Agulló, y Joan Alias, com adminastradors de las Santas Relíquias en lo prasent any 1788. (Entrada:) primo, per la astrachció del multó, 17 lliures, 11 sous, 6; y se ha replagat per la iglésia, 2 lliures, 13 sous, 10; y se ha replagat llavant de taula, 18 lliures; y de las velladas, 11 lliures; y se ha tret del rafús de la sera, 22 lliures, 8 sous, 1. 71 lliures, 13 sous, 5. Descarga: per la música de Plasa, 18 lliures; per los rafrescos, 9 lliures, 5; per lo pradicador, 12 lliures; per lo moltó, 6 lliures, 13 sous, 6; per lo anremar, 2 lliures, 10 sous; per lo mestra argunista, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo Rosé, 7 sous, 6; per la tella, 11 sous, 3; per los mosos, 1 lliura, 13 sous, 9; per Joseph Samaranch, músich iglésia, 1 lliura, 2 sous, 6; per la sera se ha pres al Postius, 16 lliures. 71 lliures, 13 sous, 11.

[1789] /30r/ Comptes donats per Joseph Boxó, Jacinto Casanovas, Francisco Subirana, Faliph Busquets, Pau Petit y Maurí, y Bartomeu Poal, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1789. (Entrada:) primo, per lo que \ha/ valgut lo vi se ha arreplegat per la capta pagat

45

lo colectar-o, 14 lliures, 7 sous; més, ha valgut la estracció del borrech, 24 lliures, 2 sous; més, per lo que ha balgut lo lleban de taula, 24 lliures, 19 sous, 8; més, per lo que se ha tret de las valladas, 9 lliures, 3 sous, 9; més, per lo que se ha replegat a la iglésia y ofertoris, 2 lliures, 8 sous, 1; més, se ha tret del refús, 21 lliures, 10 sous, 6. 96 lliures, 11 sous. Descarga: primo, hem pagat a Pantaleon Carbonell per lo borrech per la estracció, 6 lliures, 18 sous, 9; més, havem pagat als senyors doctors predicadors per los dos sermons, 12 lliures; més, per los lloguers de animals, 5 lliures, 5 sous; més, per lo senyor mestra organista, 2 lliures; /30v/ més, per lo refre(s)ch per la prova, 1 lliura, 10 sous; més, per la música de Plasa, 18 lliures; més, per la música de las valladas al vespra, 1 lliura, 10 sous; més, per los ciris del Roser, 7 sous, 6; més, per sis carniceras de moltó per los pares religiosos, 2 liures, 9 sous, 6; més, per buyt pollastres per la sortija, 2 lliures, 5 sous; més, per vi y neu per lo rafre(s)ch, 3 lliures, 6 sous, 1; més, per la teya, 1 lliura, 10 sous; més, a Pau Guorina per enrramar y desenrramar, 2 lliures, 10 sous; més, a Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per los mosos per servir, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per la cera \se ha pagat/ a casa Pons a compte, 13 lliures, 10 sous; més, per la cera se ha pagat a casa Maurí a compte, 15 lliures, 8 sous, 4; més, per los bolados se ha pagat a casa Postius a compte, 3 lliures, 5 sous; més, per dotse gots se han comprat \y una boratxa/, 1 lliura, 10. 96 lliures, 11 sous.

[1790] /31r/ Comptas donats per Francisco Agulló y Christòfol Obach, y Jaume Solà y Joseph Marinel·lo, y Miquel Bosch y Farmí Torrella, administradors de las Santas Ralíquias en lo any 1790.

Entrada: primo, per lo blat se areplegà de caritats, 6 lliures, 6 sous; més, diners que se an areplegat per la vila, 6 lliures, 19 sous, 6; més, vi que ce à·repligat, 30 lliures, 10 sous; més, moltó de estrechció que se à·plegat, 16 lliures, 12 sous, 4; més, lleban de taula, 15 lliures, 1 sou, 6; més, aufertori y caritats de la yglésia, 3 lliures, 10 sous; més, refús de cera, 15 lliures. Suma, 93 lliures, 19 sous, 4. Descarga: primo, predicador pels dos cermons, 12 lliures; més, cera de cassa Pons, 18 lliures, 19 sous, 5; més, cera de Maurí, 21 lliures, 11 sous, 4; més, músichs de la Plassa, 10 lliures, 17 sous, 6; més, músichs de sach104 y tamborino,105 1 lliura, 10 sous; més, rel·ligiosos de Sant Francesch, 2 lliures, 9 sous, 6; més, dos quintàs106 de teya, 1 lliura, 4 sou; més, organista, 1 lliura, 17 sous, 6; més, Pau Gorina, 2 lliures, 10 sous; més, pollastras de la sortija, 3 lliures, 4 sous; /31v/ més, lo Roser, 7 sous, 6; més, de Jauma Torras, de adobar botas, 3 lliures, 4 sous; més, per lo papé que·s’à de manester per la Festa Major, 11 sous, 3; més per lo preu del moltó, 5 lliures, 11 sous, 3; més, per lo regalo dels soldats, 15 sous; més, per lo regalo de fer la sortija, de fer bellar los ninots, 1 lliura, 17 sous, 6; més, treball de un home de serbí-nos als administradors, 18 sous, 9; més, per lo rafresch del ensaig de la música de la Festa Major, 4 lliures, 10 sous, 10. Suma, 93 lliures, 19 sous, 4. Ítem se beu ab los sobredits comptes que per haver més cobrat que pagat queda ha favor de dita \administració/107 1 sou. Salbador Petit, regidó. Francisco Gorina, regidor. Josep Bellver, regidor. Jaume Martinas, regidor.

[1791] /32r/ Comptes donats per Salvador Petit, Francisco Guorina, Jaume Martinas, Bar-

46

tomeu Poal, Pau Trullàs y Martrí Palet, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1791. Entrada: primo, se ha replegat de la capta del vi, 21 lliures, 9 sous, 11; més, se ha replegat de la estració, 30 lliures, 5 sous; més, se ha replegat del llevan de taula, 22 lliures, 2 sous, 6; més, se ha replegat de las valladas, 9 lliures, 17 sous; més, se ha replegat per la iglésia y ofertoris, 3 lliures; més, ha valgut lo refús, 16 lliures, 11. 102 lliures, 15 sous, 4. Descàrega: primo, havem pagat al reverent doctor Esteva Carcasona per los sermons, 12 lliures; més, per lo moltó se comprà, 5 lliures, 8 sous; més, per la teya, 1 lliura, 6 sous, 3; més, a Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; /32v/ més, a Pau Arenas, 2 lliures, 10 sous; més, per los bolados, 8 lliures, 12 sous; més, per los músichs de Plasa y profesó, 20 lliures, 16 sous, 3; més, per 12 brocals per los brondons, 1 lliura, 13 sous, 9; més, per los mosos, 1 lliura, 13 sous, 9; més, per los religiosos de Sant Francesch, 2 lliures, 9 sous, 6; més, per la cera del Roser, 7 sous, 6; més, per lo escolà y portar la creu, 7 sous, 6; més, per lo reverent Mariano Raynés de Esparguera, 3 lliures, 15 sous; més, per los pollastres de la sortija, 2 lliures, 8 sous; més, per la misa después del ofisi lo dilluns, 12 sous; més, per los rafrescos dels músichs, mosos y per los de las velladas lo dilluns, 5 lliures, 8 sous, 11; més, per set gots y un canti se trencaren, 17 sous, 8; més, per los noys dels candaleros y gamfarons, 2 sous, 8; més, per lo organista, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo que an gastat los brondons del Carme, 3 lliures, 9 sous, 11; més, per lo lloguer dels animals per anar a buscar lo predicador y lo reverent Raynés de Esparguera, 6 lliures; més, per la cera havem pagat a casa Pons a compta de 21 lliures, 13 sous, 8: 9 lliures, 10 sous, 10; més, per

la cera havem pagat a casa Maurí a compta de 20 lliures, 11 sous, 4: 9 lliures, 10 sous, 10. 102 lliures, 15 sous, 4. /33r/ Vistos y examinats los precedents comptes és de vèurer que per haver gastat més del cobrat se deu satisfer a casa Pont 12 lliures, 2 sous, 10, y a casa Maurí 11 lliures, 6, de quals partidas quedam encarregats de satisfer los baixfirmats. Y per ser aixís ho firmam en Tarrassa, als 17 de juliol de 1791. Joan Baptista Galí y Suris, regidor. Joan Palet, regidó. Isidro Martí, regidor. Jaume Torras, regidor.

[1792] Comptes donats per Joan Palet, Jaume Torras, Pau Oliu, Geroni Parés, Joseph Rodó y Farrés, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1792, a saver: Entrada: primo, nos fem càrrega de lo que se ha arreplegat en las captas de blat y vi, 38 lliures, 2 sous, 5, més, per la extracció del moltó, 40 lliures; 108 més, llevant de taula y ofertori, 27 lliures, 2 sous, 2. 105 lliures, 4 sous, 7. /33v/ Descàrrega: més, per los músichs tocar a la Plaza, 18 lliures, 5 sous; més, per un músich de Barcelona, 3 lliures, 15 sous; més, per Joseph Samaranch de tocar a la iglésia, 1 lliura, 10 sous; més, per lo pare predicador dos sermons, 10 lliures; més, per Pau Arenas, 2 lliures, 10 sous; més, per Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo pa baneit y teya, 1 lliura, 2 sous, 6; més, per los mosos de servir, 1 lliura, 13 sous, 6; més, per lo Ponarra de tocar a la Plaza, 2 lliures, 5 sous; més, per lo gasto dels blondons, 4 lliures, 5 sous; més, per los bolados a casa Pont, 3 lliures, 18 sous, 1; més, per lo reverent Mariano Raynés de Esparguera, 3 lliures, 15 sous; més, per lo senyor mestre de capella, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per los

47

bolados de casa Petit y Maurí, 3 lliures, 15 sous, 2; més, per los gastos de anar a buscà y tornar-lo a sa cassa al reverent Mariano Raynés de Esparguera, 5 lliures, 15 sous; més, per los rel·lisiosos de pares Sant Francesch, 2 lliures, 6 sous, 6; més, per la cera de casa Pont, 17 lliures, 6 sous; més, per la cera de casa Petit y Maurí, 19 lliures, 7 sous, 11. 105 lliures, 4 sous, 7. Vistos y exeminats \los sobradits/ comptes és de bèurer que per haver cobrat lo mateix que gastat quedan iguals y sols se ha de pagar lo moltó los baixfirmats. Miquel Sagrera, regidor. Pera Farrés, regidor. Joseph Caparà, regidor. Francisco Subirana, regidor. Pau Elias, regidó.

[1793] /34r/ Comptas donats per Joseph Caparà y Francisco Sobirana, y Pau Alias y Joseph Obach, y Thomàs Clapés y Joseph Costa, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1793. Entrada: primo, per lo que se à·replegat de blat per la vila y diners, 9 lliures, 5 sous; més, per la capta del vi, 22 lliures, 2 sous, 6; més, per lo llevan de taula, 21 lliures, 11; més, per lo ofertori, 2 lliures, 16 sous; més, per las balladas se ha replegat, 4 lliures, 10 sous; més, per la estrecció del moltó, 31 lliures, 17 sous, 2. Suma, 91 lliures, 11 sous, 7. Exida: primo, per lo pare predicador, 12 lliures; més, per los músichs, 12 lliures; més, Francisco Semaranch, 1 lliura, 17 sous, 6; més, Pau Arenas, 2 lliures, 10 sous; més, per la teya y pa benehit, 1 lliura, 8 sous; més, per los ansens,109 1 sou, 6; més, per los mosos de serbir, 1 lliura, 13 sous, 6; més, per lo Ponarra, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per estellà la teya, 3 sous, 9; més, per lo refús de atxas y bolados, 7 lliures, 11 sous, 6; més, per lo mestra de

capella, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo Roser, 15 sous; més, per lo escolà, noys y creu, 11 sous, 3; /34v/ més, per la neu y fanch, 1 lliura, 14 sous; més, per los padres de Sant Francesch, 2 lliures, 14 sous; més, per lo noy de Conco, mósich, 1 lliura, 6 sous, 3; més, per lo noy de la trompa, 1 lliura, 10 sous; més, per lo Esparté, 18 sous, 9; més, per lo Arenas, músich, 2 lliures, 12 sous, 6; més, per té rebut Pons de cera, 8 lliures; més, per té rebut Pau Patit y Maurí de cera, 12 lliures; més, per la proba dels músichs refresch, 19 sous; més, per 8 pollastres de la sortija, 2 lliures, 8 sous, 6; més, per los soldats de tenir compta a la sortija, 15 sous; més, per la carn que·s da an·als noys per anar en la profesó, 2 lliures, 5 sous; més, per los blandons del Carma, 6 lliures, 3 sous, 4; més, per los gots, 1 lliura, 6 sous, 3; més per la misa després del ofisi, 12 sous; més, per lo que ha cadat ab diners, 2 lliures. Suma tot jun, 91 lliures, 11 sous, 7. /35r/ Vistos y examinats los presens comptes és de vèurer que per haver més cobrat que gastat queda a favor de dita administració 2 lliures, y per ser axís fem la present difinició. Tarrassa, agost 28 de 94. Ygnasi Galí, regidor. Pau Petit y Maurí, regidor. Christòfol Ubach, regidor. Francesch Roure, regidor. Pau Gorina, regidor.

[1794] /35v/ Comptes donats per Pau Petit y Maurí, Christòful Ubach, Francisco Roure y Pau Guorina, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1794. Entrada: primo, de lo que se ha arreplegat en la capta de blat, 7 lliures, 10 sous; més, ab diners en dita capta, 8 lliures, 10 sous; més, se ha areplagat de la capta del

48

vi, 21 lliures, 13 sous, 8; més, del ofertori, 3 lliures, 18 sous, 10. 41 lliures, 12 sous, 6. /36r/ Descarga: per lo pare predicador, 10 sous; per la cera, 16 lliures, 12 sous, 10; per Francisco Harenas, fuster, 1 lliura, 10 sous; per la misa, 12 sous; per la cera per lo Roser, 15 sous; per Ramon Bober y Joseph Figueras per arreplegar lo vi y rentar las botas, 7 lliures, 2 sous, 6; per lo senyor mestre organista, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo que han gastat los brondons del Carme, 2 lliures, 6 sous, 8; per los pares de Sant Francesch, 16 sous. 41 lliures, 12 sous, 6. Francisco Samaranch, regidor. Jaume Santfeliu, regidor. Jauma Solà, regidor.

[1795] /36v/ Compte(s) donats per Francisco Samaranch, Jaume Santfeliu y Jaume Solà, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1795. Entrada: primo, de la sera se bengué a la obra de la yglésia en refús com consta en recibo, 21 lliures, 6 sous; més, lo que se ha arreplegat al ofertori y capta de la yglésia, 4 lliures, 4 sous, 8. 25 lliures, 10 sous, 8. Descàrrega: primo, per lo pare predicador, 12 lliures; més, per lo pa beneý, 4 sous; més, per portar la creu a la profesó, 3 sous, 9; més, per los portans de gamfarons y candaleros, 3 sous; més, per lo Pau Arenas, 2 lliures, 10 sous; més, per lo criat de l’ajuntament, 1 lliura, 2 sous, 6; més, per la sera del Roser, 1 lliura, 2 sous, 6. 17 lliures, 5 sous, 9. Francesch Samaranch, administrador. Jaume Sanfeliu, administrador. Vistos y examinats los sobredits comtes donats /37r/ per los administradors nombrats, se veu que ha resultat a favor de la administració la quantitat de vuit lliuras, quatre

sous y onse diners. Anton Rodó, regidor decano. Joan Palet, regidor. Joseph Puigmartí, regidor. Grabiel Roca, regidor.

[1799]

Comptas donats per Joseph Anton Bosch y Joseph Ubach, y Geroni Parés y Pera Bosch, Pau Cardellach y Joseph Rodó, com administradors de las Santas Relíquias en lo any 1799.110 Càrega: primo, per la estrecció del anyell, 20 lliures, 2 sous; més, per lo lleban de taula, 15 lliures, 10 sous, 5; més, per los oficis y missas, y ofertori de la yglésia, 1 lliura, 2 sous, 9; més, per lo refús que·s bengué a la obra de la yglésia, 26 lliures, 6 sous, 8; per la cera y bolados y demés que prenguérem en casa senyor Ygnasi Pons, valor 58 lliures, 16 sous, 9. Suma lo total de la entrada, 121 lliures, 18 sous, 7. /37v/ Descàrega: primo, per lo pare predicador, 12 lliures; més, per la misa després del ofisi de difuns, 12 sous; més, per lo reverent canonge Puitg y mossèn Pau Bosch de treball a la yglésia, 3 lliures, 15 sous; més, per lo escolà y candaleros, y creu, 15 sous; més, per lo pa benehit, 3 sous, 9; més, per lo mestre de capella, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo Arenas de guarnir lo tapblado y enremà, 2 lliures, 12 sous, 6; més, per lo Roser, 15 sous; més, per los padres de Sant Francesch, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per la música de pasadas y lleban de taula, 18 lliures, 16 sous, 8; més, per lo moso y matxo de anar a buscar lo pare predicador, 1 lliura, 10 sous; més, per lo anyell de la estrecció, 7 lliures, 10 sous; més, per lo pastor del treball del anyell, 3 sous, 9; més, per la teya, 1 lliura, 8 sous; més, per lo vi blanc per la proba, 12 sous, 5; més, per lo criat dels regidors, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per la neu per lo rafresch de la sala de la vila y proba, 6 sous, 7; més, per 6 pollastres per la sortija, 3 lliures, 2

49

sous, 2; més, per compòndrer la sortija, 1 lliura, 10 sous; més, per un moso de cerbir an·al refresch y sortija, 7 sous, 6; més, per lo porté de fer la crida de la sortija y demés feynas, 7 sous, 6; més, per una borratxa y diferens gastos, 1 lliura, 1 sou, 6. /38r/ Comptas donats per los atràsdits administradors és de vèurer que suma lo entrat la quantitat de 63 lliures, 1 sou, 10. Ygualment és de vèurer que suma lo ayxit la quantitat de 121 lliures, 18 sous, 7. Y per ser més lo ayxit que lo entrat, queden a dèurer dits administradors en casa senyor Ygnasi Pons de cera y bolados, y encens, agullas y demés, 58 lliures, 16 sous, 9. Vistos y exeminats los daldits comtas donats per Joseph Anton Bosch y Joseph Ubach, firmem. Anton Rodó, regidor decano. Joan Palet, regidor. Miquel Sitjas, regidor. Joseph Puigmartí, regidor. Grabiel Roca, regidor. Joseph Lloberas, regidor.

[1800] /38v/ Comptes donats per Miquel Sitjas, Joseph Puigmartí, Grabiel Roca, Joseph Lloberas com administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1800. Càrrega: de lo que ha entrat ab la extracció111 y capta per la ygléssia, 39 lliures, 17 sous, 6; de sera de rafús que havem venut, 2 lliures, 6 sous. 42 lliures, 3 sous, 6. /39r/ Descàrrega: de las 15 lliures que he bastret per possar a la extracció, 15 lliures; rafresch per los móssichs y per los fostés, 1 lliura, 2 sous, 8; lo pa beneit, 7 sous, 6; bolados y neu, 2 lliures, 12 sous; de lo que se ha pagat a mossent Pau Bosch, 1 lliura, 17 sous, 6; per la teya, 12 sous, 6; de pagar als noys per portar los ganfarons y de pagar de escríurer per la extracció, 4 sous, 4; de la caritat per lo sermó per lo pare predicador, 12 lliures; de portar la creu y can-

daleros per la professó, 15 sous; de lo que se ha donat lo Jamí, 1 lliura, 17 sous, 6; de lo que se ha donat al(s) frares, 1 lliura, 17 sous, 6; del senyor mestre de capella, 1 lliura, 17 sous, 6; del Arenas de traballs y gabarrots, y claus, 2 lliures, 17 sous; de lo que se ha pagat al Rossé, 15 sous; de paper per las llibretas de la extracció, 1 sou, 6. 44 lliures, 3 sous, 9.

[1801] /39v/ Comptes donats per Joseph Boxó, Domingo Jofresa, Barthomeu Poal y Joan Solà, administradors de las Santas Rel·líquias en lo any de 1801. Carga: primo, per la extracció de 8 duros,112 17 lliures, 11 sous; per lo llevant de taula, 18 lliures, 14 sous; per lo que se ha arreplegat per la iglésia, 18 sous; per lo que se ha arreplegat per las balladas a la sotacopa a la sala de la vila, 9 lliures, 4 sous, 6. 46 lliures, 7 sous, 6. Descarga: primo, per la caritat dels sermons, 12 lliures; per anar a buscar y tornar lo predicador, 4 lliures; per lo pa beneit, 7 sous, 6; per la teya, 1 lliura; per la sera ha deixat la Confraria del Roser per la reverent comunitat de pares regolets a la profesó, 15 sous; per los músichs de la plasa, 10 lliures, 10 sous; per los músichs del dilluns, 1 lliura; per los ref(r)esch(s) de músichs, 1 lliura, 10 sous; /40r/ per ganfarons, portar la creu y candeleros, 7 sous, 6; per reverent Pau Bosch, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo senyor mestra organista, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo criat del Ajuntament, 1 lliura, 17 sous, 6; per Pau Gurina de anremar, posat, claus y gabarrons, 2 lliures, 17 sous, 6; per los mosos per compòndrer lo raf(r)esch, 7 sous, 6; per los bolados, 6 lliures. 46 lliures, 7 sous, 6. Vistos y exseminats los sobredits comptes donats per los trasdits administradors és de vèurer que se ha gastat tant com se

50

ha cobrat, y per ser ayxís fem la present difinició en Tarrassa y agost 17 de 1801. Christòfol Rodó, regidor. Joseph Anton Bosch, regidor. Francesch Roure, regidor. Francisco Gurina y Arenas, regidor.

[1802] /40v/ Comptes donats per Christòful Rodó, Francesch Roure, Francisco Gurina, Miquel Biosca, Joan Barba y Joaquim Biosca, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1802. Carga: primo, lo que se ha arreplegat en lo ofertori y caritats per la iglésia, 41 lliures, 4 sous, 4; lo que se ha arreplegat en la sotacopa en la sala de la vila, 9 lliures, 1 sou, 10; lo que se ha arreplegat per lo llevant de taula, 25 lliures, 13 sous, 11; lo que se ha arreplegat de la extracció, 24 lliures, 9 sous, 9. 63 lliures, 9 sous, 10. Descarga: pagat per lo moltó de la extracció, 11 lliures, 12 sous, 6; per los bolados, refresch y neu, 9 lliures, 3 sous, 9; per la caritat dels sermons, 12 lliures; per la teya, pa veneyt y fanch, per anremar, 1 lliura, 15 sous, 7; per los que cuydan del refresch, 1 lliura, 10 sous; per una andiota113 y pollastras per la sortija, 3 lliures, 13 sous, 9; per lo refresch y dels músichs per la proba, 18 sous, 6; per los músichs de la Plasa y pasadas, 14 lliures, 17 sous, 6; /41r/ per Francisco Gurina per sos trevalls de anremar, 2 lliures, 17 sous, 6; per lo senyor mestra organista, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo criat lo Gemí, 1 lliura, 17 sous, 6; per los mosos ocupats per la sortija, 1 lliura, 7 sous, 6; per portar la creu, ganfarons y candeleros, 13 sous, 9; per la disminució dels blondons de Sant Christo, 2 lliures, 15 sous, 10; per la disminuició dels blondons del Carme, 1 lliura, 13 sous; per Francisco Vinyals, organista de Martorell, per tocar lo violí per las funcions de la iglésia, 1 lliura, 17 sous, 6; a senyor Ignasi Vidal y

Pont a compte de la sera, 3 lliures; a Pau Petit y Maurí a compte de la sera, 2 lliures, 13 sous, 9. 76 lliures, 5 sous, 5. Vistos y exeminats los sobredits comptes donats per los trasdits administradors, és de vèurer que se ha gastat més del què se ha arreplegat, y per suplir a lo gasto daltespresat se ha venut al obré de la yglésia lo refús de sera per valor 13 lliures, 6 sous, 7. Y per ser ayxís fem la present difinició en Tarrasa y agost als 24 de 1802.

[1803] /41v/ Comptes donats per Francisco Marinel·lo, Pau Boada, Pau Cardellach, Joseph Rodó, Domingo Domingo y March Rusinyol, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1803. Carga: primo, per la estracció del anyell, 20 lliures, 10 sous; més, lo llebant de taula, 19 lliures, 6 sous, 6; més, la sotacopa en la sala de la vila, 6 lliures, 7 sous, 6; més, las caritats de la yglésia y ofertoris, 2 lliures, 10 sous; més, per lo refús que benguérem en la obra de la yglésia y demés, 17 lliures. 65 lliures, 14 sous. Descarga: primo, per la estracció del anyell dich lo anyell de la estracció, 8 lliures, 5 sous; més, per la caritat dels sermons, 12 lliures; més, per los músichs del llebant de taula y pasadas, y la Plasa, 15 lliures, 11 sous, 3; més, per Francisco Gorina per lo anremà y gorní lo teblado, 2 lliures, 17 sous, 6; més, per la teya y pa venyit, 1 lliura, 15 sous; més, per lo cuydar del rafresch, 1 lliura, 10 sous; més, per dos parells pollastras de la sortija, 2 lliures, 8 sous, 9; més, per lo rafresch dels músichs per la proba, 18 sous, 9; /42r/ més, per lo mestra organista, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per la caritat del Gamí, 1 lliura, 17 sous, 6; més, la caritat de Sant Francesch per la professó, 2 lliures, 10 sous; més, per la dis-

51

minuició dels blandons del San Christo, 2 lliures, 4 sous; més, lo reverent Joseph Marinel·lo per lo cantar en la música, 1 lliura, 17 sous, 6; més, la neu del rafresch y proba, 1 lliura, 18 sous; més, per lo campaner per los tochs, 7 sous, 6; més, per lo Roser per los ciris de la professó, 15 sous; més, per lo(s) mosos ocupats, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per dos borratxas y diferents gastos, 4 lliures, 10 sous; més, per portar la creu, ganfarons y candaleros, 13 sous, 3. Suma, 65 lliures, 14 sous, 0. Vistos y examinats los sobredits comptes per los trasdits administradors és de vèurer que se ha gastat més que lo arreplegat, y per suplir lo gasto daltexpresat hem venut de sera refús a la obra de la yglésia y demés per 17 lliures, 4 sous. Per ser aixís fas la present difinició en Tarrassa y agost 16 de 1803.

[1804] /42v/ Comptes donats per Miquel Bogunyà, Miquel Coll, Joan Baptista Vendrell, Pau Sagrera, Pau Coll y Salvador Vinyals, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1804. Carga: primo, per la estracció dels anyells, 38 lliures, 16 sous, 3; més, per lo lleban de taula, 35 lliures, 7 sous, 6; més, per lo arreplegat a la sala de la vila, 11 lliures, 17 sous; més, per lo ofertori y capta a la yglésia, 2 lliures, 1 sou, 9. 88 lliures, 2 sous, 6. Descarga: primo, per lo valor dels dos anyells, 15 lliures; més, per la caritat dels dos sermons, 12 lliures; més, per anar a buscar y tornar los dos predicadors, 7 lliures, 10 sous; més, per los músichs del lleban de taula, pasadas y Plasa, 17 lliures, 5 sous; més, per lo refresch de las balladas, 11 lliures, 3 sous, 1; més, per los mosos del rafresch, 1 lliura, 10 sous; més, per la caritat del Jamí, 1 lliura, 17 sous, 6; més,

per lo valor dels pollastras de la surtija, 4 lliures, 10 sous; més, per conpòndrer lo tablado de la surtija y demés gastos de ella, 6 lliures, 5; més, per lo organista, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo reverent Marinet·lo per cantar, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per la lluminària al Roser a la profesó, 18 sous, 9; més, per lo rafresch per los músichs per la prova, 2 lliures, 4 sous, 9; més, per la teya y pa veneit, 1 lliura, 13 sous, 9; més, per lo campaner, ganfarons, candeleros y creu, 1 lliura, 1 sou, 3; /43r/ més, per lo Arenas per fer lo tablado y enramar, 2 lliures, 17 sous, 6; per una borratja y 6 gots, 17 sous; per la caritat dels frares, 2 lliures, 5 sous. 92 lliures, 9 sous. Vistos y examinats los sobredits comptes donats per los nombrats administradors és de vèurer que se ha gastat més de lo que se ha arreplegat, y per suplir lo gasto daltexpresat se ha venut a Salvador Vinylas lo refús per lo valor de las 4 lliures, 6 sous, 6, que han faltat. Jauma Soldevila, batlla. Salvador Soler, regidor decano. Joan Biosca, regidor. Ramon Cortès, regidor. Barthomeu Poal, regidor. Francisco Moragas, regidor.

[1805] Comptas donats per Joan Biosca,114 \ Barthomeu/ Poal, Gabriel Roca, Francisco Moragas, Jaume Vidal y Francisco Givert, administradors de las Santas Relíquias en lo any de 1805. Càrrega: primo, per la estracció del anyell, 21 lliures, 10 sous; més, per lo lleban de taula, 28 lliures, 5 sous; més, per lo arreplagat a la sala, 6 lliures, 10 sous; més, per lo ofertori y capta de la iglésia, 2 lliures, 5 sous. 58 lliures, 10 sous. /43v/ Descàrrega: primo, per lo valor del moltó, 7 lliures, 10 sous; més, per la caritat dels sermons, 12 lliures; més, per anar

52

y tornar lo predicador, 4 lliures, 10 sous; més, per los músichs del lleban de taula y Plassa, 18 lliures, 7 sous, 6; més, per lo organista, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per lo reverent Marinet·lo, 1 lliura, 17 sous, 6; més, per los pollastres de la surtija, 3 lliures, 7 sous, 6; més, per Arenas fer lo tablado y enremar, 3 lliures; més, per lo(s) padres recolets, 2 lliures, 5 sous; més, per lo compte que portà Jamí que dit havia pagat y junt lo seu salari que és 1 lliura, 17 sous, 6: 7 lliures, 8 sous, 9; més, per la misa de 12 horas, 15 sous; més, chreu, gamfarons y candeleros, carvó y encens, 11 sous, 3; més, per vi y pa per los mossos, y savó per lo truch,115 11 sous, 3; més, per lo sach de las balladas lo dilluns, 18 sous, 8. 64 lliures, 19 sous, 6. Vistos y exeminats los sobredits comptes per los trasdits administradors és de vèurer que se à gastat més que lo arreplegat, y per suplir lo gasto daltexpressat havem venut de sera de rafús ab alguns capellans 7 lliures, 15 sous, 3 y per ser axí fas la present difinició, Tarrassa, y febrer 20 de 1806. Jaume Soldevila, batlla. Joaquim Galí, regidor decano. Francisco Marinel·lo, regidor. Barthomeu Escayola, regidor. Joan Ponsa, regidor. Francesch Thomàs, regidor.

[1806] /44r/ Comptes donats per Joaquim Galí, Francisco Marinel·lo, Francesch Thomàs, March Rossiñol, Pau Oliu y Joaquim Xatart, administradors de las Santas Relíquias en lo any 1806. Càrrega: primo, per la extracció del anyell, 20 lliures; per lo lleban de taula, 23 lliures; per lo ofertori y capta per la yglésia, 2 lliures, 6; per lo que se ha replegat a la sala de la vila, 3 lliures, 10; per 9 lliures, 3 a ½ cera refús que se ha venut a diferents capellans a 26 sous la lliura, 12 lliures, 1 sou, 9. 60 lliures, 12 sous, 3.

Descàrrega: primo, per lo valor del anyell del extracció, 6 lliures, 12 sous; per la caritat dels sermons, 12 lliures; per anar a buscar lo predicador y tornar-lo, 3 lliures; per los pollastres de la sortija, 1 lliura, 17 sous, 6; a Arenas per fer lo tablado y enramar, 3 lliures; als pares recolets per anar a la professó, 2 lliures, 5 sous; per portar la creu, gamfarons y candeleros, 8 sous. Per lo compte que ha pagat Jamí, a saver, 8 arrobes tella a 3 sous, 9, 1 lliura, 10 sous; 2 arrobes 7 lliures neu, 1 lliura, 19 sous, 3; per pa beneit y refresch per los mossos, 15 sous, 6; salari de quatre mossos, 1 lliura, 10 sous; salari de Jamí, 1 lliura, 17 sous, 6; per 18 gots y una morratxa, 1 lliura, 7 sous, 6. 8 lliures, 19 sous, 9. Al reverent Marinel·lo per cantar a las funcions, 1 lliura, 17 sous, 6; al mestre organista, 1 lliura, 17 sous, 6; /44v/ ítem, als músichs per las passadas, lleban de taula y balladas, a saver, a Miquel Marsal, 2 lliures, 5 sous; a Pere Casanobas, 2 lliures, 5 sous; a Miquel Arenas, 1 lliura, 17 sous, 6; a Gabriel Busqueta, 1 lliura, 17 sous, 6; a Moratonas ab la viola, 1 lliura, 10 sous; a Arnella, ýdem, 1 lliura, 10 sous; al Ponarra, ýdem, 1 lliura, 10 sous; las dos trompas, 3 lliures; los dos clarins, 3 lliures. 18 lliures, 15 sous. 60 lliures, 12 sous, 3. Nota. La disminució dels ciris subministrats per la Confraria del Roser per la professó ha estat de 2 lliures perquè se han pagat ab cera refús. Vistos y examinats los sobredits comptes per los nombrats administradors resulta que se ha gastat més de lo que se ha replegat, y per suplir lo gasto expressat se ha venut a vàrios capellans 9 lliures, 3 a ½ cera refús, valor 12 lliures, 1 sou, 9, que han faltat. Tarrassa, 16 desembre 1806. Jaume Soldevila, batlla. Miquel Buguñà, regidor decano. Francesch Buxell, regidor.

53

Joaquim Samaranch, regidor yntendent. Gabriel Busqueta, regidor.

[1807] /45r/ Comptas donats per Joseph Boixó, Francisco Gibert, Grabriel Busqueta, com a administradors de las Santas Relíquias en lo any 1807. Càrega: primo, per la extrecció del anyell, 20 lliures, 8 sous, 9; per lo llebant de taula, 16 lliures, 3 sous; per lo ofertori y capta de la iglésia, 2 lliures; per la sotacopa de las balladas y sala de la vila, 9 lliures, 5 sous, 9; per lo refús de sera que se ha benut ab diferens capellans sera 18 lliures 2/4 a 23 sous la lliura val, 20 lliures, 14 sous. Suma, 68 lliures, 11 sous, 6. Descàrega: primo, per la caritat dels sermons, 12 lliures; per lo valor del anyell de la extreció, 6 lliures; per los padres de Sant Francesch de la sera del Roser, 1 lliura, 5 sous; per 4 borratxas que se an comprat per lo llebant de taula, 3 lliures; per 6 pollastres de la sortija, 2 lliures, 16 sous; per la tella de dita fonció, 1 lliura, 10 sous; per lo refresch dels fusters, 7 sous, 9; /45v/ més, per lo selari del Jamí, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo treball dels mosos del rafresch, 1 lliura, 10 sous; per lo treball del mestra organista, 1 lliura, 17 sous, 6; per los bolados y borregos per dita (festa), 12 lliures, 7 sous, 11; per lo treball del fill de Miquel Viosca116 per cantar lo baix, 1 lliura, 17 sous, 6; per lo selari de Francisco Arenas, 3 lliures; per lo treball de Joseph Escorsell de tocar la viola, 1 lliura, 17 sous, 6; per los dos clarins per son treball, 3 lliures, 15 sous; per lo treball de las dos trompas, 2 lliures, 5 sous; per lo treball de portà la creu, 7 sous, 6; per lo ynport de las llatas de la sortija, 15 sous, 10. 58 lliures, 10 sous. Vistos y exeminats los sobredits comtas donats per los atràsdits administradors és

de beure que suma lo entrat la quantitat de 68 lliures, 11 sous, 6. Ygualment, suma lo ayxit la quantitat de 58 lliures, 10 sous. Y per ser més lo entrat que lo ayxit restan dits administradors, 10 lliures, 1 sou, 6. Ditas 10 lliures se an pagat a Banet Roca per lo gasto de sera presa en sa botiga, com consta ab lo present recibo, y per ser ayxís fas la present difinició. Tarrassa, buy dia. Quedan aprobats los sobredits comptes vuy /46r/ que contam als 3 mars de 1808 y aixís ho firmam en lo dit die, més y any. Ramon Cortès, regidor decano. Emanuel Bou, regidor. Barthomeu Poal, regidor. Francisco Moragas, regidor. Jauma Casals, regidor. Pau Maurí, síndich procurador.

2

1788-1844. Relació del total de les despeses assumides per l’Ajuntament de Terrassa derivades del Corpus i les festes dels Sants Patrons i de les Santes Relíquies o Festa Major dels anys 1788 a 1844. Manquen les de 1808 a 1810 [per motiu dels estralls de la Guerra del Francès]. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Llibre d’arrendaments, 1756-1844.

/54v/ 1788. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 17 sous, 6; per los officis de Sant Roch, y Sant Sebastià, y Festa Major, 26 lliures, 1 sou, 5. /56v/ 1789. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 13 sous, 9; per los oficis de Sant Roch, Sant Sebastià, y Festa Major, 27 lliures, 2 sous, 2. /58v/ 1790. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 16 sous, 3; per los officis de Sant Roch y Sant Sebastià, y Festa Major, 26 lliures, 5 sous, 2.

54

/60v/ 1791. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 13 sous, 9; per los officis de Festa Major, y Sants Rochs y Sebastià, 24 lliures, 8 sous, 2. /62v/ 1792. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 17 sous, 5; per los officis de la Festa Major y Sants Patrons, 26 lliures, 17 sous. /64v/ 1793. Per los bentalls de Corpus, 20 lliures, 16 sous, 3; per los oficis dels Sants Patrons, 30 lliures, 4 sous, 6. /66v/ 1794. Per los ventalls de Corpus, 20 lliures, 10 sous; per los officis de la Festa Major y Sants Patrons, 25 lliures, 5 sous. /68v/ 1795. Per los officis dels Sans Patrons y Relíquias, 30 lliures; per los ventalls de Corpus, 20 lliures, 11 sous, 9. /70v/ 1796. Per los ventalls de Corpus, 20 lliures, 11 sous, 9; per los officis dels Sans Patrons, 36 lliures, 11 sous, 4. /72v/ 1797. He pagat per la festa dels Sans Patrons, 36 lliures, 13 sous; he pagat per los ventalls de Corpus, 18 lliures, 15 sous, 9. /74v/ 1798. He pagat per la festa dels Sants Patrons, 35 lliures, 18 sous, 8; he pagat per los ventalls de Corpus, 20 lliures, 8 sous. /76v/ 1799. He pagat per los ventalls de Corpus, 19 lliures, 19 sous, 3; he pagat per la festa dels Sants Patrons, 34 lliures, 12 sous. /78v/ 1800. He pagat per la festa de Corpus, 19 lliures, 11 sous, 3; per la festa dels Sants Patrons, 34 lliures, 12 sous. /80v/ 1801. He pagat per las festas dels Sants Patrons, 39 lliures, 3 sous, 5; he pagat per los ventalls de la festa de Corpus, 18 lliures, 16 sous, 3. /82v/ 1802. He pagat per la festa dels Sants Patrons, 38 lliures, 17 sous, 10; he

pagat per los ventalls de la festa de Corpus, 18 lliures, 11 sous, 3. /85v/ 1803. He pagat al prior de la reverent comunitat de la present vila per la festa dels Sants Patrons, 39 lliures, 5 sous, 3; he pagat per la cera y demés gastos per la festivitat del Corpus del present any, 19 lliures, 8 sous, 6. /88v/ 1804. He pagat al prior de la reverent comunitat per la festa dels Sants Patrons, 39 lliures, 10 sous, 3; he pagat per cera y demés gastos per la festivitat de Corpus del present any, 20 lliures, 2 sous, 9. /92r/ 1805. Ítem, pagat al prior de la reverent comunitat per la festa dels Sants Patrons de 1805, 39 lliures, 9 sous, 8; ítem pagat per cera y demés gastos per la festivitat del Corpus del present any 1805, 22 lliures, 11 sous, 9. /96v/ 1806. Ítem, pagat a Christòfol Rodó, prior de la reverent comunitat de la present vila per la festa dels Sants Patrons per lo any 1806, 39 lliures, 19 sous, 8; ítem, pagat per la cera y demés gastos per la festivitat del Corpus del present any 1806, 18 lliures, 18 sous, 9. /100r/ 1807. Ítem, pagat a Christòfol Rodó, prior de la reverent comunitat de la present vila per los oficis han celebrat dita reverent comunitat los dias de las festas dels Sans Patron, y de Sant Roch y Sant Sebastià, en lo any 1807, 38 lliures, 13 sous, 7; ítem, pagat a Mariano Benet lo que tenia bestret per la cera y demés gastos per la festivitat del Corpus del present any 1807, 19 lliures, 10 sous.117 /106v/ 1811. A Christòfol Rodó, prior de la comunitat de esta vila per la Festa dels Sans Patrons, celebrats en lo corrent añ, 18 lliures, 18 sous; al mateix Mariano Banet, per los ventalls del Corpus, 18 lliures, 12 sous. /108r/ 1812. A Christòfol Rodó, prior de la comunitat per las festas dels Sans

55

Patrons, 37 lliures, 15 sous, 5; ídem, per la cera y demés gastos de la festivitat de Corpus, 15 lliures, 19 sous, 6. /110r/ 1813. Ídem, a Christòfol Rodó, prior de la comunitat per lo offici de Sant Sebastià, 4 lliures, 1 sou, 5; ídem, a Mariano Banet, per los ventalls de Corpus, 15 lliures, 18 sous, 6. /112v/ 1814. Ídem, per los ventalls de Corpus, 18 lliures, 15 sous, 6; ídem, per la festa dels Sans Patrons, 21 lliures, 4 sous, 6. /114v/ 1815. Ídem, a Joseph Buada, prior de la reverent comunitat per la festa dels Sants Patrons de la vila, 31 lliures, 5 sous; ídem, a Mariano Banet, per los ventalls de Corpus, 18 lliures, 15 sous. /116v/ 1816. Als administradors per les festivitats de Corpus y Sants Patrons, 50 lliures. /117v/ 1817. He pagat a Mariano Benet per les festivitats de Corpus y Sants Patrons, 50 lliures. /119v/ 1818. He satisfet al reverent Pau Bosch per las festas dels Sants Patrons y Corpus, 27 lliures, 10 sous; he satisfet a Mariano Banet per los bantalls del dia de Corpus, 22 lliures, 10 sous. /121v/ 1819. He pagado al reverendo Pablo Bosch, prior de la comunidad de dita vila per las festas dels Sans Patrons, 28 lliures, 16 sous, 3; ídem, a Mariano Banet per los ventalls de Corpus, 21 lliures, 3 sous, 3. /123v/ 1820. He pagat al reverent mossèn Pau Bosch per las festas dels Sants Patrons y Corpus, 29 lliures, 18 sous; he satisfet a Rafael Costa per los bentalls del dia de Corpus, 20 lliures, 2 sous; als obrers de la yglésia per satisfer als músichs per las funsions fetas a la mateixa per tot l’any, 60 lliures; a Ygnasi Vidal, candeler, per la sera gastada en las festivitats de yglésia, 21 lliures, 19 sous, 4.

/125r/ 1821. A Mariano Banet per los ventalls de Corpus y caritat del predicador de la Festa Major de 1821, 25 lliures; a Francisco Vidal per lo comte de la cera, 25 lliures. /129r/ 1823. Pagat al reverent mossèn Pau Bou per las funcions celebradas en esta yglésia en los anys 1822 y 1823, 71 lliures, 3 sous, 1; /131v/ pagat a Mariano Benet per la compra dels bentalls per la festa de Corpus, 18 lliures, 15 sous. /134r/ 1824. Pagat a Mariano Benet per los gastos en la festivitat de Corpus y Sants Patrons, 50 lliures. /136v/ 1825. Pagat al reverent Joaquim Coll, procurador de la reverent comunitat, per las funcions de la yglésia, 35 lliures, 14 sous; pagat a Francesc Vidal a compte de la cera se li ha pres per las festivitat de la yglésia, 14 lliures, 6 sous; pagat a Rafel Costa per los ventalls de la festa de Corpus, 26 lliures, 29 sous. /139r/ 1826. Pagat al procurador de la reverent comunitat per las funcions s’i han celebrat en lo any que comprèn est compte, 37 lliures; pagat a Francisco Vidal a compte de la cera, 13 lliures; pagat a Mariano banet per los ventalls o excés de festivitats, 24 lliures, 17 sous, 9. /140v/ 1827. Pagat a Mariano Banet per lo gasto de la festa dels Sants Patrons, 50 lliures; ýtem, pagat per los ventalls de Corpus y compòndre’s la perruca del criat de l’ajuntament (costa 11 lliures, 17 sous, 6), 25 lliures, 9 sous, 7. /143r/ 1828. Ýtem, pagat al procurador de la reverent comunitat per las funcions à celebrat en tot lo any 1828 per comte del Comú de la vila, 34 lliures, 5 sous; ýdem, pagat a Francisco Vidal per comte de la cera se li à pres en la festa dels Sants Patrons, 15 lliures, 15 sous; pagat a Mariano Banet per los ventalls, 20 lliures, 15 sous, 2.

56

/145v/ 1829. Pagat a reverent Joaquim Coll, procurador de la reverent comunitat per las funcions celebradas en la festa dels Sants Patrons, y de Sant Roch y San Sebastià en 1829, 38 lliures, 19 sous. /148r/ 1830. He pagat a Jaume Serra per las funcions celebradas en las festas dels Sants Patrons, y de Sant Roch y Sant Sebastià de 1830, 50 lliures; he pagat a Mariano Banet per los bentalls de Corpus de 1830, 24 lliures, 12 sous. /150v/ 1831. He pagat per las festas dels Sants Patrons, 533 reals, 11 maravedís; he pagat per los ventalls de Corpus, 262 reals. /152v/ 1832. He pagat per las festas del Corpus y Sants Patrons, 533 reals, 11 maravedís; he pagat per los ventalls de Corpus, 262 reals. /154v/ 1833. He pagat las festas del Corpus y Sants Patrons, 553 reals, 12 maravedís; he pagat per las festes de la jura de doña Ysabel 2ª, 321 reals, 1 maravedí. /156r/ 1834. He pagat las festas de Corpus y Sants Patrons, 533 reals, 12 maravedís; he pagat per los festetgs de la jura de la princesa dona Ysabel 2ª, 1864 reals, 20 maravedís. /159r/ 1835. He pagat per las funcions de yglésia de 1835 y 1836, 1066 reals, 23 maravedís. /160v/ 1837. He pagat per las funcions de la yglésia, 533 reals, 11 maravedís. /161v/ 1838. He pagat per funcions de ygléisa, 500 reals. /163r/ 1839. He pagat per las funcions de yglésia, 800 reals. /164v/ 1840. Las festividades de yglésia, 800 reals. /166r/ 1841. Per las festas de yglésia a Anton Benet, 800 reals. /167v/ 1842. Per las festas de yglésia a Anton Benet, 1200 reals.

/169r/ 1843. Per las festas de yglésia a Mariano Benet, 1200 reals. /170r/ 1844. A Jaume Rodó per festivitats de iglésia, 572 reals.

3

1835, març, 4. Relació dels comptes presentats per Francesc Vidal amb la relació de les despeses generades per les festes de les Santes Relíquies dels anys 1829, 1830, 1831 i 1832. S’hi relacionen les ceres, despeses derivades de les funcions musicals, materials utilitzats i dolços i pastissos servits. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comptes, 1829-1836.

Compte de lo que se ha entregat en la botiga de Ygnasi Vidal y Pont per la Festa de las Santas Relíquias en lo any 1829. Primo, dia 18 juny 4 atxas pes 13 lliures, 3 sous: 9 lliures, 18 sous, 9; dia 14 juriol 50 claus dinal y mitx: 5 sous, 8; ítem, claus dobles 25: 3 sous, 9; ítem, claus cornals 50: 1 sou, 8; ítem, per la prova dels músichs 7 porrons vi a 3 sous, 9: 1 lliura, 6 sous, 3; ítem, més 50 claus ternals: 2 sous; ítem, ciris 30 lliures, 9 sous: 24 lliures, 12 sous, 8; ítem al Gemí 1 lliura, 6 sous, panallets: 9 sous; ítem, més 1 lliura, 6 sous, borregos: 10 sous; ítem, trosos ciris 7 ¾: 9 sous, 9; dia 5 de dit un calaix de bolados pes brut 13 lliures, 4 sous, tara 8 lliures, 6 sous, restan 4 lliures, 10: 2 lliures, 1 sou, 3; ítem, 4 atxas novas pes 12 lliures, 6 sous: 9 lliures, 7 sous, 6; ítem, més 100 claus de deu: 2 sous, 4; ítem, un paper agullas de cap gastat 5 casetas: 1 sou, 7; ítem, candelas 2 lliures: 1 lliura, 10 sous. 50 lliures, 2 sous. Tornat trosos atxas 16 lliures, 2 sous a 12

57

sous: 9 lliures, 14 sous; tornat trosos ciris 15 lliures, 9 sous, a 13 sous: 10 lliures, 4 sous, 9. 19 lliures, 18 sous, 9. 31 lliures, 3 sous, 3. Rebut Tarrasa 4 mars de 1835. Francisco Vidal. *** Compte de la cera y demés se ha entregat per la Festa de las Santas Relíquias en lo any 1830. Primo, als administradors per la profesó de Corpus sis atxas novas gastat: 3 lliures, 8 sous; dia 20 juriol dos trosos ciris 3 ½: 3 sous, 8; dia 3 juriol ciris 23 lliures, 2 sous: 17 lliures, 7 sous, 6; ítem, al Gemí 5 porrons ½ vi ranci: 2 lliures, 1 sou, 3; ítem, panallets, 2 lliures: 12 sous; ítem, borregos, 1 lliura: 6 sous, 8; ítem, més sis ciris per 2 lliures, 2 ½: 1 lliura, 13 sous, 2; ítem, trosos blandó, 6 lliures, 6 sous, gastat 2 lliures: 1 lliura, 10 sous; ítem, més ciris 9 sous: 11 sous, 3; ítem, més ciris al Gemí 8 lliures, 7 sous: 6 lliures, 8 sous, 9; ítem, dos calaixos bolados pes 23 lliures, 5 sous, taras 12 lliures, 6 sous, quedan 10 lliures, 11 sous: 4 lliures, 2 sous; ítem, sis atxas novas per 23 lliures, 3 sous: 15 lliures, 2 sous, 6; dia 5 de dit ciris 6 lliures, 3 sous: 4 lliures, 13 sous, 9; ítem, candelas grogas 3 lliures: 2 lliures, 2 sous. 60 lliures, 2 sous, 6. Tornat trosos atxas 13 lliures, 7 sous: 6 lliures, 15 sous, 10; tornat trosos ciris 21 lliures, 8 sous: 11 lliures, 18 sous, 5. 18 lliures, 14 sous, 3. Restan 41 lliures, 8 sous, 3. Rebut Tarrasa 4 mars de 1835. Francisco Vidal. *** Compte de lo que se ha entregat per la Festa de las Santas Relíquias en lo any 1831. Primo, dia 2 juny 6 atxas pes 20 lliures, 2

sous, han gastat: 7 lliures, 1 sou, 9; dia 2 juriol al Gemí per la prova 5 pessetes, ½ sou vi ranci: 1 lliura, 19 sous, 5; ítem, borregos 9 sous: 4 sous, 11; ítem, panallets, 1 lliura, 6 sous: 9 sous; ítem, ciris 24 lliures, 6 sous: 18 lliures, 7 sous, 6; ítem, dos trosos blandó per 2 lliures, 2 2/4 gastat 8 ¼: 10 sous, 4; ítem, ciris 5 lliures, 11 sous, tornat 2 lliures, 8 sous, quedan 3 lliures, 3 sous: 2 lliures, 8 sous, 9; ítem, trosos ciris 1 lliura, 3 2/4: 16 sous, 10; ítem dos calaixos bolados pes 28 lliures, 3 sous, taras 16 lliures, 2 sous, gastat 12 lliures, 1: 4 lliures, 10 sous, 8; ítem, 4 trosos blandó pes 4 lliures, 2 sous, gastat 5 ¼: 6 sous, 7; ítem, candelas grogas 2 lliures: 1 lliura, 6 sous. 28 lliures, 1 sou, 9. Rebut refús 10 lliures, 5 sous: 5 lliures, 9 sous, 7. Restan: 32 lliures, 12 sous, 2. Rebut Tarrasa 4 mars de 1835. Francisco Vidal. *** Compte de lo que se ha entregat per la Festa de las Santas Relíquias en la botiga de Francisco Vidal any 1832. Primo, dia 20 juny 4 atxas y dos trosos pes 20 lliures, 2 sous, gastat: 3 lliures, 8 sous, 3; dia 30 juny dos trosos de ciris per 3 sous: 3 sous, 3; dit dia al Gemi, vi ranci 5 pesetes ½: 2 lliures, 1 sous, 3; dia 30 juny ciris 23 lliures, 11 sous: 18 lliures, 13 sous, 9; ítem, panallets al Gemi, 2 lliures: 8 sous, 10; ítem, més panallets, 1 lliura: 4 sous, 5; ítem, 7 trosos blandó pes 7 lliures, 8 sous, gastat 1 lliura, 5 sous: 1 lliura, 1 sou, 3; ítem, trosos ciris 1 lliura, 2 ½: 15 sous, 6; ítem més dos ciris pes 5 ½: 6 sous, 11; ítem, quatre trosos atxas pes 7 lliures gastat: 1 lliures, 18 sous, 9; ítem, 4 ciris per lo sou: 12 sous, 6; ítem, un calaix bolados pes brut 11 lliures, 8 sous, tasa 6 lliures, 6 sous, gastat: 1 lliures, 18 sous, 9; ítem, 2 lliures candelas

58

grogas: 1 lliura, 6 sous; ítem, mitx paper agullas de cap: 3 sous, 4; ítem, altre calaix bolados per 11 lliures, 8 sous, tara 6 lliures, 8 sous, gastat: 1 lliura, 17 sous, 6; ítem, 6 trosos atxas per 17 lliures, 11 sous, gastat: 2 lliures, 3 sous, 9; ítem, altre calaix bolados pes 12 lliures, 6 sous, tara 8 lliures: 1 lliura, 13 sous, 9. 38 lliures, 18 sous, 9. Rebut refús 13 lliures, 6 sous: 7 lliures, 8 sous, 6. Restan 31 lliures, 10 sous, 3. Rebut Tarrasa 4 mars de 1835. Francisco Vidal.

José Ros, regidor. José Ollé, procurador. Narcís Adrià, regidor. Manuel Prat, regidor.

1836, juriol, 3. Relació dels comptes presentats per Francesc Vidal amb la relació de les despeses generades per la cera utilitzada durant la festa de les Santes Relíquies de 1836.

A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comptes, 1829-1836.

4

A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comptes, 1829-1836.

Dia 3 juriol de 1836. Compte de la cera se ha entregat en la botiga de Francisco Vidal per la Festa de las Santas Relíquias ab ordre del Ajuntament. Primo, ciris 8 lliures, 6 sous: 5 lliures, 19 sous; ítem, dos trosos blandó pes 2 lliures, 1 sous, quantitat 6 sous: 7 sous; ítem, més ciris 3 lliures, 8 sous: 2 lliures, 11 sous, 4; ítem, trosos ciris 7 2/4 sous: 6 sous, 4; ítem, 4 atxas per 13 lliures, 6 sous, gastat: 1 lliura, 2 sous, 6; ítem, 4 trosos atxas pes 6 lliures, 6 sous quantitat 1 lliura, 7 sous: 1 lliura, 2 sous, 2; ítem, candelas grogas 2 lliures: 1 lliura, 4 sous. 12 lliures, 12 sous, 4. Rebut refús ciris 6 lliures, 2 sous: 3 lliures, 1 sou, 8. Restan: 9 lliures, 10 sous, 8.

5

1838, desembre, 31. Relació dels comptes presentats per Francesc Prats, comissionat dels músics, amb la relació de les despeses generades per les funcions del Comú amb música i cant durant l’any 1838. Destaca el valor del refresc de la vigília de la Festa Major d’aquell any que suposà una despesa de 3 lliures i 15 sous. Anton Rodó, dipositari de l’Ajuntament, assumeix el pagament del deute.

Compta o balor de totas las funcions de Comú fetas ab música y cantúria de tot lo any 1838. Per ditas funcions són 60 lliures; més, per ordre dels señors del Ajuntament ofici ab música lo dia de sant Roch: 4 lliures, 10 sous; per quinsa músichs a la profesó de dit sant: 5 lliures, 12 sous, 6; més, per lo balor del rafresch de la bigília de la Festa Major: 3 lliures, 15 sous. Suma 73 lliures, 17 sous, 6. Rebut 8 duros Francisco Prats. Señor Anton Rodó com a depositari de est Ajuntament pagarà lo sobradit compta a Francisco Prats comissionat dels músichs. Tarrasa, 31 desembre de 1838. José Sagret, regidor primero. José Escudé, regidor tercero. Rebut tot lo compliment. Francisco Prats.

6

1839, juny, 29. Relació dels comptes presentades per Josep

59

Espadamala, en nom d’Anton Benet, com a proveïdor de ceres corresponents a [la festa de les Santes Relíquies de] 1839. Josep Espadamala certifica que ha rebut el muntant total establert de mans d’Anton Rodó [dipositari de l’Ajuntament de Terrassa]. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comptes, 1829-1836.

Dia 29 juny 1839. Entrega Joseph Espadamala a Anton Banet per compte del señor Ajuntament, a saber: 10 lliures, 9 sous ciris - a 15 sous la lliura- , 8 lliures, 1 sou, 3; tornat 3 lliures, 10 sous, - rafús a 13 sous -, 2 lliures, 9 sous, 10: 5 lliures, 11 sous, 5. 5 atchas 23 lliures a 13 sous, 14 lliures, 19 sous; tornat rafusas 15 lliures, 11 sous a 12 sous, 9 lliures, 11 sous: 5 lliures, 8 sous. Total gastat S.E. y D., 10 lliures, 19 sous, 5. Tarrasa 3 juliol 1839. Tinch rebut del señor Anton Rodó la dita suma. Joseph Espadamala.

7

1839, setembre, 6. Acreditació d’un deute de vuit lliures, vuit sous i nou diners d’Anton Rodó, dipositari dels fons del Comú de Terrassa a favor d’Anton Benet. Correspon a les tasques d’haver portat el tàlem a les festes, a les caritats fetes a la església, a l’aportació del pa beneït, la teia i el refresc dels músics durant les ballades a la Plaça. Anton Benet confirma haver rebut el muntant total. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comptes, 1829-1836.

Señor Anton Rodó com a depositari dels fondos de est comú pagarà a Anton Benet la quantitat de vuyt lliuras, vuyt sous y nou diners, y dirá són per pagar los que han portat lo tàlem118 a las festas que corresponia portar-lo lo Ajuntament, caritats fetas a la yglésia, pa beneyt, teya, refresch de músichs a las balladas de Plasa, etcètera, etcètera. Tarrasa, 6 setembre de 1839. José Sagret, regidor primero. José Escudé, regidor tercero. Rebut Anton Benet, són 8 lliures, 8 sous, 9.

8

1850, abril, 25. [Al ple de l’ajuntament] es tractà a continuació la manera d’assumir el cost de l’arranjament i vestuari d’uns gegants, els busts i les mans dels quals, han estat regalats per un veí de la dita vila, amb la única bonificació de dues unces abonables en concepte de contribucions durant dos anys, i el cost de 140 rals que costen les caixes on es col·loquen. Es resolgué obrir una subscripció [popular] per cobrir [les despeses de] l’arranjament i vestuari dels dits gegants. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Llibre d’Actes del Ple, 25.04.1850, f.55r.

Tratóse enseguida del modo cómo podría costearse el arreglo y el vestuario de unos gigantes cuyos bustos y manos ha regalado un vecino de esta villa, con la sola bonificación de dos onzas abonables en contribuciones en el espacio de dos años, y de ciento cuarenta reales que cuestan las cajas de colocarlos, y se resolvió que se abra una suscripción para cubrir el arreglo y vestuario de dichos gigantes.

60

9

1850 Expedient amb la relació d’ingressos i despeses, així com d’alguns rebuts, presentats pels administradors de la Festa Major o dels Sants Tutelars de la vila de Terrassa corresponent a 1850. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 10.

Estado demostrativo de lo recaudado e ynvertido hasta la fecha por los administradores en el presente año 1850 de los Santos Tutelares de la villa de Tarrasa.

Cargo Mayo Junio

20

Producto de la rodella en los días de ayer y hoy

2

Ýdem

26 9

16

17 24 Junio

29 30

Julio

9

Ýdem, en el día de hoy Ýdem

Ýdem de la rifa verificada en el dia de hoy

670

16

48

8

293 84

18 2

1164

26

Producto de la rodella en el dia de hoy

127

30

Producto de la rodella en los días de ayer y hoy

130

12

1418

28

97

30

Recibido de Juncosa por su deuda de tiros en la rodella Recibido de Juncosa por su deuda de tiros en la rodella Producto de la rodella el dia de hoy

Ýdem de la rifa o sorteo verificado en el dia de hoy Ýdem, de las cuestaciones.

Ýdem de lo que recaudaron los demandadores para los gigantes Total de lo recaudado

Anticipo verificado por el sr. alcalde y administrador Salvador Vallhonrat Ýdem, por el administrador Rafael Lluch Son S. E. y O.

26 35 64

240

4420 360 298

5078

2

4

15 19

61

Data Mayo 22 Satisfecha a Juan Rodó por 20 pliegos cartuchos Ýdem, por 74 libras de plomo

Ýdem, a Antonio Muntada su cuenta de pólvora y pistones

Ýdem, a Pablo Juliá por 2 arrobas, 16 libras plomo su cuenta

24 Ýdem, a José Rubió por 6000 billetes para las rifas su cuenta

Ýdem, por 300 esquelas de convite para la procesión de Corpus Ýdem, por 4 canas, 4 palmos armuré adamascado Ýdem, por dos pañuelos de pita.

27 Ýdem, por doce palmos satín de Sagrera, Subirana y Galí. Ýdem, a Juan Juncosa por un premio de un par de pollos.

Junio 2 Ýdem, al músico mayor de Arapiles por la música del pendón. 14 Ýdem, a las mugeres que han cosido el toldo para la rodella. Ýdem, a Juan Rodó por 80 pliegos cartuchos a 3 reales uno

16 Ýdem, por dos pares de pollos. Ýdem, por dos ýdem.

19 Ýdem, por tres ýdem. Ýdem, por dos ýdem.

Ýdem, por un par ýdem.

22 Ýdem, por veinte pares ýdem comprados en Sabadell

Ýdem, a Lucas Lluch por viages a Sabadell para pollos en los días de hoy y 15 propasado

70

20

103

17

52 80

180

38 84 10

200 4

240

18 20 36 20 11

154

17 16

Ýdem, a Jayme Vallhonrat por la rodella su cuenta

22

24 Ýdem, a Felio Figueras por cambio de moneda

Ýdem, a Lucas Lluch por alquiler de un caballo para ir a Barcelona en el día de hoy y regresar mañana y gratificación al mismo.

25 Ýdem, por 9 docenas botones grandes a 5 reales Ýdem, por 3 ýdem pequeños a 3 reales

20 40 45 9

12

Ýdem, por 6 pares de guantes

18

Ýdem, por dos resmas de papel

Ýdem, por 25 pliegos papel de color

24

31

Ýdem, por máscaras

Ýdem, por 8 cazuelas de hierro

10

100

Ýdem, al conductor del correo de Manresa por truenos

23 Ýdem, por tres pares de pollos.

24

23 56 2

18

12

62

Ýdem, por seis pelucas para los enanos

Junio

Ýdem, por seis bustos para ýdem.

Ýdem, por 12 canas cinta de algodón

Ýdem, por seis lanzas para los enanos

Ýdem, al mozo portador de los seis bustos al mesón

27 Ýdem, a Francisco Cascante por pintar la rodella, su cuenta.

27 Satisfecho por Rodó para refresco a los niños espendedores de billetes 28 Ýdem, a Ramon Bril por 1200 lotes para la rifa. 29 Ýdem, por 8 pares zapatos y 4 de botas

Ýdem, por Pagès para refresco al gaitero y demonios

6 7

1

72 2

66 8 2

80

Ýdem, a N.N. Colima, por ýdem.

20

Ýdem, a Montaner por limpiar y regar la plaza Ýdem, a N.N. Corcuera.

Ýdem, a los timbaleros

16

Ýdem, a los portadores de confalones. Ýdem, al portador de la cruz

56 16 20 6 4 6

Ýdem, al sagristán

24

Ýdem, al carpintero Prat por los dos palos de afianzar el tiro

12

Ýdem, por panes para el ofertorio y músicos de la plaza

Ýdem, por refresco a los músicos y empleados de la plaza Ýdem, por portes del dragón hasta Molins de Rey

Ýdem, a Francisco Cascante por su contrata con la administración

10 Ýdem, a Jacinto Ventura, su cuenta, de corderos y un carnero Ýdem, a los dos portadores del dragón

32

6

12

Ýdem, al campanero

22

16

Ýdem, a Antonio Muntada por 3 cajas de pistones

Ýdem, al gaytero su ocupación en los días de la Fiesta Mayor.

6

136

Ýdem, a Caba por alquiler de las arañas para la yglesia

Ýdem, a ýdem de los candelabros

9

6

12

Ýdem por jabón blando y bramante

22

4

Satisfecho a Benito Martí por refresco a los enanos.

Ýdem, a los cuatro demonios

8

2

12

13

30 Ýdem, a las mugeres que han cosido la tela para el túmulo. 2

960

Ýdem, al gaitero su ocupación en la espendición de billetes

Abono hecho en metálico a Juncosa por premios ganados en la rodella

Julio

180

15

14

10

20

20

800 292 60

63

Julio

Ýdem, a Escardíbul por los cinco portadores de gigantes

Ýdem, a Juan Clapés de orden del señor alcalde Vallhonrat

11 Ýdem, a los dos demandadores Ýdem, al tamborilero

Ýdem, por alquiler de 3 burros para el segundo dia de la Fiesta Mayor

13 Ýdem, a Francisco de Asís Domènech por su cuenta de papel Ýdem, a Fausto Casals, su cuenta, de copiar los gozos 15 de los Santos Patronos Ýdem, al armero Antonio Castella, su cuenta. Ýdem, por Busquets, Rouvière y Lluch por papel de estrasa, aros, bramante, aceyte, aguarás, alcohol [...] para los globos Por quebranto sufrido por razón de una y media pesetas falsas Son S. E. y O.

1850, juny, 22. Relació dels deutes que han de cobrir l’administració dels Sants Tutelars de la vila de Terrassa durant el 1850. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939).

A don José Verdós, su cuenta. A don Pablo Juliá, su cuenta

A don Salvador Ballber, su cuenta

A don José Busquets por 12 palmos bayeta A don Buenaventura Pou, su cuenta

A don Salvador Vallhonrat importe del dragón A la orquestra empleada en funciones religiosas, su cuenta A don Valentín Rovira, su cuenta A don Narciso Coll, su cuenta

A don Narciso Adriá, su cuenta

24 18 12 36 28 39 40 6

5078

10 19

Relación de los débitos que deben cubrirse por la administración de los Santos Tutelares de esta villa en el presente año de 1850.

A don Francisco Ubach por la segunda partida de fuegos artificiales

A don José Marcet, su cuenta

20

Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 11.

A la orquesta de Marsal

A ýdem de la primera partida de fuegos

150

640 108

27 22

220

48 75

800

80

1286 208

40 50

1480

22

17

64

A don Francisco Vidal, su cuenta

282

A don Rafael Lluch por ýdem

298

A don Salvador Vallhonrat por anticipo en metálico

360

A don Juan Bautista Rovira por alcohol

10

A don Pedro Trullás por rodeles de corcho

7

A don Ramon Rouvière su cuenta para los enanos

506

A ýdem su cuenta para los demonios

32

2

180

A ýdem su cuenta para los gegantes

26

Al reverendo don Ramon Maria Camps, predicador

180

A don José Vinyals por lo que ha satisfecho, su cuenta

412

Al reverendo don Ramon Grau

20

A don Jayme Artigas, su cuenta

7

671

26

A don Juan Casals, su cuenta

143

10

A don José Ventayol por aceyte

280

A don José Sagret su cuenta de llustrina

40

A don Felio Figueras por 7 onzas pólvora

4

A ýdem portes del dragón de desde Molins de Rey

24

Total

***

1850, juny, 22. Relació dels deutes que han de cobrir l’administració dels Sants Tutelars de la vila de Terrassa durant el 1850. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 11.

Relación de los débitos que deben cubrirse por la administración de los Santos Tutelares de esta villa en el presente año de 1850. 1850, juny, 22. Joan Casals fa full d’entrega al senyor Ramon Rouvière, per compte del senyor de l’Ajuntament, de 13 roans, 3 “burbos”i una

8530

14

peça de veta per una suma total de 143 rals, 10 maravedís. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 1.

Dia 22 de juny 1850 ý entregat en el senyor Ramon Rubié per comta del senyor de l’a·Juntament a savent: 13 [...] roans119 a 10 reals: 130 reals; 3 [...] burbos a 4 reals: 12 reals; una pesa beta, 1 real, 10. Suma: 143 reals, 10. Juan Casals. ***

1850, juliol, 2. [Pau Julià] presenta el compte dels treballs

65

i filferro utilitzat per les bombes del gas a compte dels administradors de les [Santes] Relíquies, amb un cost de 22 rals. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 6.

Comta dels treballs y filferro emplead per las bonbas del gas a comta dels administradós de las Rallíquias en 1850. Per los filferros y treballs: 22 rals. Tarrasa, 2 juriol de 1850. ***

1850, juliol, 8. Deute del senyor Rafel Lluch per haver comprat els vestits dels nans, a raó de 10 canes de tartà120 grana a 22 reals, amb un cost de 220 reals. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 7.

Deu lo senyor Rafel Lluch per lo que comprà per los vestits dels nanos, a saver, 10 canas tartan grana a 22 reals, 220 reals. Tarrasa, 8 juriol de 1850. *** 1850, juliol, 11. Nota de Valentí Rovira, baster, per haver fet quatre coixins, dos per les espatlles dels gegants i dues garlandes121, a raó de 5 pessetes. També pels nans féu 6 garlandes a raó de 4 pessetes. Cost total de 10 pessetes. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2.

Document 8.

Nota de la feyna dels jagans y nanos. Primo, per als jagans fé cuatra cuxins, y dos per las aspallas y dugas girlandas, pel y traball: 5 pessetas. Secundo, per als nanos fé 6 girlandas y a·puntarlas, pel y traball bal: 5 pessetas. Suma: 10 pessetas. Són 10 pasetas. Tarras(a), dia 11 juriol 1850. Valentí Robira, basté. ***

1850, juliol, 14. Bonaventura Pou, armer, presenta el compte de les armes que ha arranjat per la rodella i els dies que ho ha fet des del dia de Pasqua fins el 16 de juny. El cost total ha estat de 115 rals i un maravedí. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 12.

Comte de las armas que se han arreglat per la rodella des·del dia Pascua fins al dia 16 juny. Dia 19 de maix arreglà 10 armas, 5 al dematí y 5 a la tarde a 2 rals cada una, val, 20 reals; dia 20 arreglà 5 armas al dematí y 6 a la tarde, val, 22 reals; dia 26 arreglà 6 armas al dematí y 4 a la tarde, val, 20 reals; dia 2 de juny arreglà 6 armas al dematí y 6 a la tarde, una muda al cargol del guardamonte122 y una jamaneya y una del puns, val, 28 reals; dia 9 arreglà 2 armas al dematí que no anaban bé de puns y 4 a la tarde, val, 9 reals; dia 16 arreglà 5 al dematí y 3 a la tarde, val, 16 reals. Suma, 115 reals, un [maravedí]. Suma total, 5 durus, 15 reals. Tarrasa, dia 14 de juliol de 1850. Seu servidor, Bonavantura Pou, armé.

66

*** 1850, juliol, 15. Compte de Narcís Adrià per realitzar el túmul123 de la Festa Major. Per 31 taulons de fusta, 764 rals; pel treball, 540 rals; per mitja arrova d’aiguacuit124, 26 rals; per 2.000 claus i 5.000 puntes de París, 142 rals, 17 maravedís; pels ganxets de clavar el túmul, 28 rals. Suma tota 1.480 rals, 17 maravedís. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 13.

Comta de fer al túmbul de la Festa Mayó. Per la fusta 31 taulons balan 764 reals; per al treball, bal 540 reals; per micha rroba de ayguacu(i)t, 26 reals; per 2.000 claus y 5.000 puntas de París 142 reals, 17 maravedís; per als ganxets per clabar al túmbul, 28 reals. Suma 1.480 reals, 17 maravedís. Tarrasa, 15 de juriol de 1850. Narcís Adrià. ***

1850. La cera i els demés elements entregats per la festa de les [Santes] Relíquies a casa de Francesc Vidal, tenen un import de 26 lliures, 10 sous i 5 diners. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 2.

Ayn 1850. Inporta la cera y demés entregat per la festa de las Relíquias en casa Francisco Vidal: 26 lliures, 10 sous, 5.

*** [1850]. Compte de Narcís Coll, llauner, per arranjar dotze dotzenes de botons per 28 civelles, per les banyes dels dimonis, per tres vidres del fanal gros i per netejar-lo, i per un tros de filferro per un cost de 50 rals. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 9.

Per las cumpusturas de la Festa Majó. A sabè, areglà 12 ducsenas butons per 28 sibellas, las bañas dels dimonis, per 3 vidras al fanal gros y llimpia’l, y al tros filferro, són 50 reals. Són 50 reals. Llauner, Narsís Coll. ***

[1850]. Compte de [ Josep] Sagret de la [roba de] llustrina125 que s’ha gastat pels folres i vestits dels dimonis. Són dotze canes que tenen un cost de 40 reals. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 3.

Rafel. La llustrina que se·à gastad per los forros o bestits dels dimonis són 12 canas, que balan: 40 reals. Sagret. *** [1850]. Compte del que ha pagat el senyor Josep Vinyals de part dels administradors de les San-

67

tes Relíquies: per set seients “del marlita”, 5 pessetes; per retalls de Sabadell, 12 pessetes, 24 maravedís; pel compte dels jornals del Sagarra, 332 pessetes; pels retalls de Terrassa, 11 pessetes, 17 maravedís. Total, 412 pessetes, 7 maravedís. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 4.

Comta de lo que à pagat el senyor Joseph Viñals per los administradós de las Santas Relíquias. Per 7 asientos del marlita, 5 pessetes; per ratalls de Sabadell, 12 pessetes, 24 maravedís; per lo comta de jornals del Sagarra, 332 pessetes; per ratalls de Tarrassa, 11 pessetes, 17 [maravedís]. 412 pessetes, 7 [maravedís]. *** [1850]. Compte de Josep Verdós de l’entrega als senyors administradors de les Santes Relíquies de 12 pams de vellut negra de 3 pams que, a 18 rals la cana,126 costen 27 rals. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 5.

Entregat an·el(s) senyors aministradós de las Santas Relíquias 12 pams vellut negra de 3 pams ampla a 18 rals cana, 27 rals. Jusep Verdós. *** [1850]. Compte de Josep Marcet d’una peça d’empesa, de 3 pts i 4 sous la cana, al tir de valor 27 lliures, 2 pts, per un total de 65 rals i 13

maravedís; per [una peça] de “simirator”, de 7 sous la cana, al tir 28 lliures, 3 pts de valor, per un total de 106 rals; i per [una peça] de “simirator”, de 6 pts, 10 sous la cana, al tir 7 lliures de valor, per un total de 37 rals, 9 maravedís. La suma total és de 208 rals, 22 maravedís. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 14.

Comta del senyor Baldiri. Por huna pesa d·empesa,127 de 3 pessetes 4 sous 2/1 la cana, al tirt128 27 lliures, 2 pessetes falort, són 65 reals, 13 maravedís. Y demés, por huna de 4 pessetes de simiratort, 7 sous la cana, al tirit 28 lliures, 3 pessetes falort, 106 reals. Y demés, simirator de 6 pessetes, 10 sous la cana, són 7 lliures falor, 37 reals, 9 maravedís. Suma total 208 reals, 22 maravedís. José Marcet. *** [1850]. Compte amb els costos dels músics que van tocar a la Festa Major. El dissabte vigília de Festa Major tocaren a les Completes i a la pasada. El diumenge de Festa Major tocaren a una pasada, a l’ofici i a l’acompanyament de l’Ajuntament, i al llevant de taula. El dilluns tocaren a la professó general amb cantates, a l’ofici i a l’acompanyament, i a l’octavari. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 15.

Compta de la Festa Major de la música per la iglésia junt ab pasadas, llevant de

68

Completas Pasada

Pasada

Ofisi y acompanyament de senyor Ajuntament

Llevant de taula

Profesó General ab cantatas

Nunó

8

-

-

8

-

-

J. Marsal

4

-

4

8

-

-

Biosca

4

4

4

8

8

12

Albi

4

4

4

8

8

12

Boguñà

4

4

4

8

8

-

Gº. Montserrat

4

4

4

8

8

12

Arch

4

4

4

8

8

12

Noy Marsal

4

4

4

8

8

12

Gorina

4

4

4

8

8

-

Berdós

4

4

4

8

8

12

Brosa

4

4

4

8

8

12

J. Domingo

4

4

4

8

8

-

Gi. Montserrat

4

4

4

8

8

12

D. Domingo

4

4

4

8

8

-

Trias

4

4

4

8

8

12

Àngel

4

4

4

8

8

12

Badrinas

4

4

4

8

8

12

Tatjer

4

4

4

8

8

12

Taló

4

-

-

4 (ofisi)

-

4 (cantatas)

Casals

4

-

-

8

-

12

Solà

4

4

4

8

8

-

Lloberas

4

4

4

8

8

-

Ollés

4

4

4

8

8

12

Martines

4

4

4

8

8

-

Escorsell

4

4

4

8

8

-

Suma total

69

Ofisi y acompanyament

Octavari

Sumas parcials

8

-

24

8

-

24

8

8

56

8

10

58

8

2

38

8

12

60

8

10

58

8

12

60

8

14

50

8

16

64

8

16

64

8

2

38

8

16

64

8

12

48

8

16

64

8

16

64

8

16

64

8

12

60

8

16

36

8

16

48

8

14

50

8

-

36

8

16

64

8

10

46

8

12

48 1286 rals

taula y octevari, a saver, disaptes vigília: Completas, pasada; Diumenge 1er dia: pasada, ofisi y acompanyament del senyor Ajuntament, llevant de taula; Dilluns 2n dia: Profesó general ab cantates, ofisi y acompanyament. *** 1850, agost, 1. Compte dels productes proveïts per Jaume Artigues en motiu de la Festa Major. S’hi relaciona una llarga llista de tints, tintures, colors i productes de la cera per a ciris i atxes. També s’hi relaciona el retorn obtingut de la venda de refusos i residus de la cera. A. ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Comissió de Festes. Festa Major (1850-1939). Gastos de la Fiesta Mayor de 1850. U.i: 5263/2. Document 16.

Senyors administradors a Jaume Artigas. 3 ½ sous cutó de ble,129 a 5 rals el sou: 2 rals, 2; 3 sous cuadernillos paper blanc, a 4 rals el sou: 1 ral, 14; 6 sous fum de estampa,130 a 2 rals el sou: 1 ral, 14; 2 lliures ocra131 a 6 rals la lliura: 1 ral, 14; 2 lliures mangra,132 a 6 rals la lliura: 1 ral, 14; 5 sous yndy,133 a 3 rals el sou, 15 rals; 1 lliura, 6 sous groc real, a 10 rals la lliura: 15 rals; 1 lliura blau ultramar a 10 rals la lliura: 10 rals; 1 lliura terra-sombra,134 a 16 rals la lliura: 16 rals; 6 sous carmý,135 a 14 rals la lliura: 7 rals; 3 sous fum de estampa, a 2 rals el sou: 24 [maravedís]; 4 lliures terra negra136 a 2 rals la lliura: 32 [maravedís]; 39 lliures guix blanc a 3 ½ rals l’arroba: 5 lliures, 8; 4 sendras verdas137 a 10 rals la lliura: 40 lliures; 3 sous merlý138 a 2 rals el sou: 6 rals; 2 lliures blanquet139 a 1 ½ rals la lliura: 3 rals; 2 sous blonxas140 a 3 ½ rals la lliura: 7 rals; 2 sous ýdem grosas a 6 rals la lliura: 12 rals; 6 sous aiguacuit a 20 rals la lliura: 1 rals, 6; 1 lliura, 3 sous, aiguarràs

70

a 24 rals la lliura: 4 rals, 8; 1 lliura, 6 sous, barnís de pinsell a 10 rals la lliura: 15 rals; 1 lliura sendras verdas a 10 rals la lliura: 10 rals. Suma: 176 rals. 45 lliures, 9 sous, en 117 siris a 8 ½ rals la lliura: 388 rals, 29; 22 lliures, 1 sou, en 6 achas a 8 rals la lliura: 176 rals, 24; 16 lliures, 7 sous en 5 trosos ýdem a 8 rals la lliura: 132 rals, 24; 20 lliures sèu141 pels flams142 a 20 rals la lliura: 470 rals; 9 lliures, 6 sous sera per ýdem, a 8 rals la lliura: 76 rals; 6 sous ensats de achas a 1 ½ ral la lliura: 9 rals. Total: 1006 rals, 9. Tornat. 13 lliures trosos de siry a 7 ½ rals la lliura: 97 rals, 17; 28 lliures, 6 sous trosos de achas a 8 rals la lliura: 228 rals; 1 lliura, 2 sous seras a 7 ½ rals la lliura: 9. 334 rals, 17. Restas: 671 rals, 26. Tarrasa, 1r agost 1850.

Notes 1

El primer goig que es conserva dedicat als Sants Patrons venerats durant la Festa Major data aproximadament de 1848, tot i que no exclou que la veneració ja fos anterior. Vegeu Els goigs de Terrassa. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2014, p. 81 i 875 (goig 595).

2 Ajuntament de Terrassa. De la nostra Festa Major. Terrassa: 1981, 22p.; DDAA. Terregada. Apunts sobre folklore de Terrassa. Tarragona: Edicions el Mèdol, 1991, 207p.; Garreta, Jordi. “La Festa Major a la Terrassa contemporània (1880-1980): una visió històrica.” Terrassa: Revista Terme, núm. 9, 1994, p.54-58. 3

4

Cardús, Salvador. Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa (1299-1625). Barcelona: Fundació Vives Casajuana, núm.129, edició a cura de Vicenç Ruiz i Pere Puig, 2000, 232p. ACVOC-AHT. Confraria de Sant Antoni Abat, 10/23. Llibre de consells de la confra-

5 6 7 8 9

ria de Sant Antoni Abad, 1401-1460, 5-041401, f.3r. Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 247: 25 d’agost de 1426. Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 275: 1 de març de 1435. Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 308: 9 de febrer de 1477. Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 328: 9 d’agost de 1500. Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 391: 14 de febrer de 1548.

10 Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 399: 13 de febrer de 1551. 11 Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 417: 6 de febrer de 1568. 12 Cardús, Salvador. Ordinacions..., núm. 423: 15 de desembre de 1576.

13 Gramalla: túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors. L’ús d’aquesta vestimenta fou abolit amb la instauració de l’administració borbònica a partir de 1716.

14 Caperó: cobrecap que s’usava antigament, que era alt i acabat en punta, i a vegades s’estenia per avall formant una espècie de capeta que cobria les espatlles i l’esquena. 15

ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1616-1625, 31-07-1622, f.83v.

16 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1560-1579, 24-03-1562, f.46r-v.

17 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1560-1579, 6-12-1565, f.111r. 18 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1560-1579, 4-12-1568, f.162v. 19 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1580-1588, 7-07-1588, f.115v. 20 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1616-1625, 6-07-1616, f.XVIv.

21 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1635-1645,

71 27-10-1640, f.156r-v.

22 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1658-1678, 9-05-1659, f.17r. 23 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1635-1645, 27-10-1640, f.156r-v.

24 Generalitat de Catalunya. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 2000, vol.VI, 1644-1656, dijous 8-06-1651, p. 475. En parlà també Cardús, Salvador. Terrassa durant la Guerra dels Segadors. Terrassa: Fundació Soler i Palet, 1971, p.170-172. 25 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1658-1678, 9-06-1678, f.269r. 26 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1645-1657, 22-05-1649, f.87v. 27 ACVOC-AHT. Confraria del Roser, 10/11. Llibre del clavari de la confraria del Roser, 1744-1821, 82 ff.

28 ACVOC-AHT. Confraria del Sant Crist, 10/24. Llibre del clavari de la confraria del Sant Crist, 1601-1862, 195 ff. 29 Vegeu document 2 de l’annex documental.

30 Cardús, Salvador. Espiritualitat montserratina de Terrassa. Terrassa: Comissió Abat Oliba, 1947, 179p; Sanjuán, Roger. Romiatges terrassencs a Montserrat, 973 anys. Terrassa: Federació de Cristians de Catalunya “Grup Avant” de Terrassa, 1995, 150p. 31 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1592-1616, 12-06-1605, f.129v. 32 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1626-1635, 13-12-1629, f.80v. 33 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de consells de la vila, 1678-1709, 11-08-1679, f.12v-13r.

34 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de definició de comptes dels administradors de les Santes Relíquies, 1755-1807, 22-05-1649, que podeu consultar íntegrament al document 1 de l’annex documental.

35 R[agón, Baltasar.] “Nuestra Fiesta Mayor”, a Tarrassa, núm.561, Dissabte, 1-07-1944. 36 Ragón, Baltasar. El poble de Sant Pere

de Terrassa. Terrassa: Impr. Juan Morral, [1917?], p.3-4.

37 ACVOC-AHT. Ajuntament de Terrassa, 1/1. Llibre de preus dels arrendaments de la universitat de la vila de Terrassa, 1756-1844, 171 ff. 38 A partir d’aquí totes les mencions concretes fan referència al document 1 de l’annex documental. Per trobar la referència precisa al text original us podeu guiar seguint l’any mencionat. Només farem nota al peu quan s’estigui parlant d’un altre document del mateix annex.

39 Soler Camillo, Manel. Costums del Vallès. Terrassa: Impr. Utset, 1890, p.26.

40 Salvi Amat i Ubach (Terrassa, ¿? – 1767): procedent de Ca n’Amat de la Montanya, devia ser tota una personalitat a la Terrassa del segle XVIII atès que acabà donant nom a la plaça de Mossèn Salvi, antecedent de la placeta de la Font Trobada actual. Havia estat beneficiat del Sant Esperit i morí el 31 de gener de 1767. Així ens ho explica Ragón, Baltasar. Els Carrers de Terrassa l’any 1900. Terrassa. Impr. Joan Morral, p.104, i Ragón, Baltasar. Una cosa cada dia. (Efemèrides Terrassenques). Terrassa: Impr. Joan Morral, p.19. 41 Francesc Ramoneda i Busquets (Terrassa, 1717- 1803): Després d’estudiar música a Montserrat va guanyar les oposicions a la plaça de mestre de música de la parròquia del Sant Esperit que desenvolupà durant tota la seva vida, a la vegada que compongué un gran nombre d’obres religioses. El trobem participant en els actes de les festes majors de 1762, 1763, 1764, 1765 i 1768. Més informació a Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Àmfora, 2011, p.35.

42 El fill de Francesc potser era Joaquim Samaranch i Ramoneda (Terrassa, 17531805): Havia estudiat a l’Escolania de Montserrat El 1784 entrà a la Real Capilla de Madrid. Fou un notable violoncelista i un dels més famosos violinistes de la dita capella. Més informació a Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Àmfora, 2011, p.39.

72 43 Pere Bosch: havia estudiat a l’escolania de Montserrat, prevere i mestre de capella molt apreciable, de Terrassa. Segons Cornet i Mas, Gaietà. Tres días en Montserrat, 1858, p.122. Alguns investigadors han considerat que Pere Bosch és en realitat Pau Bosch i Pi. 44 Josep Puig i Marinel·lo (mort el 26 de juliol de 1818): membre de l’Escolania de Montserrat, famós tocar d’oboé, flauta i fagot, havia dirigit el cor de la catedral de la Seu d’Urgell i la Reial Capella del Palau de Barcelona, entre altres llocs. El 14 de juny de 1794 fou conferida a Josep Puig la canongia succentora de la colegiata de Terrassa. Alguns autors parlen que fou un bon compositor. Més informació a Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Àmfora, 2011, p.38-39.

45 Pau Bosch i Pi (Terrassa, 1753 - 1831): acreditat organista que fou deixeble de l’Escolania de Montserrat i potser del mateix Francesc Ramoneda i Busquets. Consta segons Josep Freixas que nasqué el 1759, però en el padró de 1824 consta que aquell any tenia 71 anys, per això proposem el 1753 com a data de naixement. Apareix a les festes majors de 1799, 1800 i 1801. Més informació a Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Àmfora, 2011, p.40. 46 Francesc Vinyals i Ribas (Terrassa, 1790 – Madrid, 1838): violinista i mestre de capella. Està a l’Escolania de Montserrat, als set anys ja fou violinista a l’església de Santa Maria del Pi i el 1806 optà a mestre de capella de Martorell. En aquesta notícia apareix com a “organista de Martorell”, mostra que ja abans hi oferia serveis. Posseïa una magnífica veu de contralt i un estil perfecte de cant.

47 Josep Marinel·lo i Guardiola (Terrassa, 1772 – 1832). Després d’estudiar a l’Escolania de Montserrat fou organista de les església de Sant Feliu de Sabadell i el 1803 ingressà a la col·legiata del Sant Esperit de Terrassa per dirigir la capella de música tocant l’orgue, la flauta, el violí i el fagot. Es dedicà a la construcció de pianos. Disposava d’una veu de baix formidable i de molts admiradors. Apareix a les funcions de 1803, 1804, 1805 i 1806.

48 Potser Joaquim Biosca i Parés (Terrassa, 1788-1834). Estudià a l’Escolania de Montserrat, destacant com alumne d’orgue i fagot, i essent ja mestre de capella a Reus, a partir de 1810, destacà com a professor de fagot, organista i compositor de música sacra d’elevada inspiració. Més informació a Freixas i Vivó, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Àmfora, 2011, p.48. 49 Adrogueria: botiga on es venen espècies i altres articles de consum corrent, amb exclusió generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi. En època moderna també venien habitualment la cera. 50 Soler Palet, Josep. Cent Biografies Terrassenques, 1898, p.119-120.

51 ACVOC-AHT. Verídica e individual relació de totas las personas. Terrassa, el 8 de maig de 1717, Terrassa: Terraça.doc, 4, 2014, p.33. 52 Cardús, Salvador. Historial de la guerra napoleònica a Terrassa. Terrassa: Fundació Soler i Palet, 1962, p.50.

53 Refús: cera de regalims, fosa i tornada solidificar, que es ven als cerers per tornar-ne fer cera nova.

54 Soler Camillo, Manel. Costums del Vallès. Terrassa: Impr. Utset, 1890, p.26-27. 55 Passada: acte de passar per diferents indrets una colla de músics o cantadors, fent diferents sonades o cantades. En castellà és l’anomenat Pasacalle.

56 Carnissera: També dita lliura carnissera, unitat de pes equivalent a tres terces [la terça ve a ser 400 grams i es divideix en 12 unces], que serveix per pesar carn o peix. 57 Brocal: broc d’un canelobre, on posen la candela. 58 Brandó: atxa de cera d’un sol ble.

59 Gamfaró: bandera que penja d’un pal travesser i que sol ésser la insígnia d’una confraria, gremi o altra corporació. 60 Candeler: canelobre.

61 Vegeu el document 3 de l’annex documental. 62 Vegeu el document 3 de l’annex documental.

63 Sotacopa: plat amb peu, dins el qual es porten les copes o gots amb què se serveix la beguda.

73 64 Vegeu el document 5 de l’annex documental. 65 Xicra: tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per a prendre xocolata.

66 Vegeu el document 3 de l’annex documental.

67 Ofertori: part de la missa en la qual el sacerdot ofereix a Déu l’hòstia i el vi del calze i on se sol passar una bossa per recollir almoïna.

68 Llates: trenes de brins de cànem, d’espart, de palma, de joc etc., de forma aplanada, que serveix per fer estores, senalles, soles d’espardenya, capells. 69 Verdaguer, Joaquim. Terrassa, la festa al carrer. Passat i present. Terrassa: Fundació Torre del Palau, Terrassa Viva, 10, 2005, p.94-95.

70 El primer a fer-ne menció fou R[agón, Baltasar.] “Cien años bailando llevan los gigantes de Tarrasa.” Tarrasa, núm.1643, 01-07-1950. En aquesta notícia la data de la carta era del 21 de juny de 1808. Però no semblava massa verosímil tenint en compte que aquell any, pels estralls de la Guerra del Francès, no hi hagué Festa Major. Posteriorment a Ragón, Baltasar. Sucedió en Tarrasa, 1952, p.83, especifica que la data és de 1806. La carta no ha estat trobada a la documentació de l’Arxiu de Terrassa, però potser es trobaria a l’Arxiu Sagrera, actualment en mans de la família successora de Joaquim Sagrera. 71 Vegeu els documents, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’annex documental.

72 A partir d’aquí totes les mencions concretes fan referència al document 9 de l’annex documental. Per trobar la referència precisa al text original us podeu guiar seguint l’any mencionat. Només farem nota al peu quan s’estigui parlant d’un altre document del mateix annex. 73 Vegeu el document 8 de l’annex documental. 74 El Áncora, núm.170, 19-06-1850, p.1149. 75 El Áncora, núm.177, 26-06-1850, p.1261. 76 La España, núm.683, 30-06-1850, p.1. També a El Heraldo, núm.2486, 30-061850, p.3.

77 En realitat el predicador va ser Ramon Maria Camps, tal com consta a la notícia del 26 de juny a El Áncora i tal com apareix als comptes de l’expedient que estem estudiant. 78 El Áncora, núm.190, 9-07-1850, p.133.

79 Pi de la Serra, Francesc. “Notes biogràfiques del pintor en Francesc Torras, llegides en la solemne vetllada d’homenatge que se li dedicà el diumenge 5 dels corrents a l’Agrupació Regionalista.” Terrassa: La Sembra, núm.330, 9-07-1908, p.3-7, i núm.331, 1607-1908, p.3-5. 80 Ventalló, Josep. Notes biogràfiques de l’eminent artista terrassenc Francisco Torras Armengol. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1916. I Ragón, Baltasar. Terrassencs del Mil-vuitcents. Terrassa, 1933, p.176-177.

81 R[agón, Baltasar.] “Cien años bailando llevan los gigantes de Tarrasa.” Tarrasa, núm.1643, 01-07-1950. Notícia transmesa a continuació per Grau, Jan. “Els gegants vells de Terrassa.” Terrassa: Revista Terme, núm.13, 1998, p.71 82 Bona part de la informació que aquí mencionem sobre Ramon Rouvière i la seva família, i sobre la construcció dels gegants, va ser contrastada durant els mesos de juny i juliol de 2015 amb l’investigador Rafael Aròztegui, qui donà continuïtat a la recerca sobre les arrels familiars i donà lloc a dos posts al seu blog personal: http://pintorviver. blogspot.com.es/2015/07/el-veritable-origen-dels-gegants-vells.html; http://pintorviver.blogspot.com.es/2015/11/ramon-rouviere-i-els-gegants-vells-de.html. 83 Diari El Confidencial, núm.31, 31-08-1937, p.4.

84 ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Governació. Registro de las funciones dadas al Teatro Principal hasta el 6 de junio de 1847. Del 9-02-1845 al 26-02-1848, 35f. U.i: 256/1. 85 ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Governació. Registro de las funciones dadas al Teatro Principal hasta el 6 de junio de 1847. Del 9-02-1845 al 26-02-1848, f.12v13r i 24v-25r. U.i: 256/1. A les representacions del Nadal de 1845, Ramon Rouvière feia de dimoni Luzbel i un tal Pous feia del dimoni Astarot. L’obra representada sembla la de Los pastorcillos en Belén o sea el Nacimi-

74 ento de Jesuchristo del manresà Juan Santa i Solé que la deixà manuscrita a finals del segle XIX però que fou impresa, revisada per altres autors, a Igualada el 1844.

86 El Áncora, núm.1274, 28-06-1853, p.1437. 87 Barraló: bota petita per traginar vi.

88 Extracció: sorteig o elecció feta extraient els nombres o noms de dins un recipient. 89 Moltó: mascle de l’ovella.

90 Secall: bescuit prim i sec, especialment usat per prendre xocolata.

91 Aixeta: parell compost d’un canó de metall, de fusta o d’altra matèria adequada, i d’una altra peça mòbil que travessa el canó, i serveix per obrir o obstruir el pas d’un fluid per dins d’una canonanda o de dins un recipient a l’exterior. 92 Got: recipient de vidre, de metall o d’altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s’engoleix en una presa normal. 93 A continuació un espai en blanc.

94 A continuació ratllat, los dos músichs del sach y tanborino.

95 Síndic personer: funcionari municipal creat el 1766 pel Consell de Castella, que tenia per finalitat el control i la fiscalització de les activitats dels regidors i alcaldes, i defensar els interessos del veïnat.

96 A continuació ratllat, Càrrega. Per la capta se féu per la vila ab diners, 3 lliures, 17 sous, 4. ïtem, una quartera 2/4 blat mestall a 5 lliures, 10 sous, 5 lliures, 14 sous, 7. Càrrega de Isidro Ma(r)tí. Dia 9 de juin de 1781 tinch rebut de Joseph Bendrell, 4 lliures, 4 sous, 5. Dia 14 de juin de 1781 tinch rebut de Joseph Mitjans y Figueras del vi, 26 lliures, 8. Descàrrega. He pagat a Macià Vivas per lo treball de replegar lo vi, 2 lliures, 5 sous. Ítem, al mateix per un jornal de rentar botas, 10 sous. Ítem, a Francisco Torras per los adobs de las botas, 2 lliures, 12 sous, 6. Se ha pagat a Figueras y Mitjans per lo treball de rentar las dugas botas, 10 sous. 97 A continuació text inacabat, vistos y examinats los sobredits comptes … 98 A continuació dos folis en blanc.

99 Borrec: cap de bestiar de llana, mascle, d’edat d’un any fins en dos.

100 Borratxa: boteta de cuiro amb un broc, de banya o d’altra matèria sòlida, que serveix per dur vi o altra beguda i beure al galet. 101 Gavarrot: clau curt i gruixut, i amb la cabota grossa, que serveix per a clavar tela damunt de fusta i per a subjectar els cèrcols dels barrils o botes.

102 Atxa: ciri molt gruixut, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats.

103 Al final d’aquests dos darrers assentaments hi posa escrit, de mà i amb tinta diferent, el mot “pagat”. Indica que en algun moment posterior s’ha liquidat el deute però no s’especifica quan. 104 Sac: fa referència segurament al sac de gemecs o cornamusa. 105 Tamborí: tambor petit que es porta penjat a l’espatlla i el toquen amb una maceta tota sola.

106 Quintar: per normal general a Catalunya un quintar equival a 4 roves o 104 lliures, on una lliura val 400 grams. La menció a dos quintars de teia per tant, fa referència a 208 lliures que a 400 gr cada una equivalen a 83.200 grams, és a dir, 83,2 quilos de fusta. 107 Sobrescrit damunt confraria, ratllat.

108 A continuació ratllat, Més, a Pau Colomer, 2 lliures, 10 sous. Més, a Francisco Samaranch, 1 lliura, 17 sous. 109 Encens: resina aromàtica que en cremar-se exhala un perfum fort i agradable, i que sol usar-se en les funcions solemnes d’església com homenatge a la Divinitat. 110 El “1799” es troba incorporat amb un paper retallat i encolat en el foli original. 111 A continuació ratllat, ofertori.

112 Duros: vuit duros equivalent a mitja unça d’or, a quaranta pessetes, a 160 rals.

113 Indiota: femella de l’indiot, gal·linàcia de l’espècie Meleagris gallopavo, més gros que el gall domèstic, amb plomatge negre o gris, i de vegades blanc, amb un apèndix carnós vermell damunt el bec i amb la cua estufadissa. 114 A continuació ratllat, Bar, Ramon Cortès, Bar, Barthomeu, Barthomeu.

75 115 Truc: barata, subhasta.

116 Potser Joaquim Biosca Parés (Terrassa, 23 octubre 1788): estudià a l’Escolania de Montserrat i el 1810 era mestre de capella a Reus i molt bon concertista de fagot. Va composar música sagrada. Durant la Guerra del Francès figurà com a músic major del regiment de Barcelona. 117 No consten anotacions comptables dels anys 1808, 1809 i 1810, anys coincidents amb els estralls de la Guerra del Francès. 118 Probablement fa referència a un pal·li o dosser per a cobrir algú i protegir-lo del sol.

119 Roan: teixit elaborat totalment en cotó que pren el nom de la ciutat francesa de Rouen.

120 Tartà: tela de llana, amb lligat de plana i combinacions de colors vius, generalment quadrejades, que s’usava altre temps per a folros de vestits, per a faldes de dona i vestits d’infant. 121 Garlanda: cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com adorn.

122 Guardamonte: a les armes de foc, peça de metall en semicercle clavada a la caixa damunt el disparador, per la seva protecció I defense quan l’arma està muntada.

123 Túmul aquí és sinònim de Cadafal, la plataforma de taulons elevada en un lloc públic per l’estada dels personatges principals d’una celebració o per les actuacions previstes. No té cap relació amb el túmul fúnebre. 124 Aiguacuit: cola o matèria gelatinosa que es dissol en aigua calenta i serveix per aferrar la fusta.

125 Llustrina: Roba de cotó, amb lligat de plana, molt aprestada, amb una cara lluent i l’altra mat, que s’empra per a cortines, mocadors, etc., i principalment per a folres de vestit.

126 A Barcelona una cana equivalia a 8 pams. En aquest cas, atenent que cada cana val 18 rals, 12 pams equivalen a 1 cana i mitja. Per aquest motiu el preu és de 27 rals. Una cana equivalia a 1,55 metres, de manera que estem parlant de 2,33 metres de vellut negre.

127 Empesa: teixit cru abans de blanquejar-lo, teñir-lo o estampar-lo, o sigui, sense altra preparació que l’adob.

128 Tir: longitud, tirada o llargària, d’una peça de qualsevol teixit o de roba.  129 Cotó de ble: el cotó en fils utilitzat per confeccionar l’ànima d’una candela.

130 Fum d’estampa: pólvores obtingudes del fum de la pega negra, de color negre blavenc, usat principalment en impremta, pintura i tintoreria. 131 Ocre: mineral terrós, peròxid de ferro, de color groc fosc, que s’empra en pintura.

132 Almangra: peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro. 133 Indi o blau d’indi: en aquest context la pasta a base d’indigotina que s’emprava per tenyir de color blau.

134 Terra d’ombra: tintura derivada d’una varietat de l’ocre fosc. 135 Carmí: matèria colorant de vermell encès.

136 Terra negra: substància terrosa negra que s’usava per pintar. 137 Cendra verda: tintura derivada del color verd.

138 Merlí: fil de dos o tres caps plegat en madeixes de forma de bastó, que s’empra en la pesca. 139 Blanquet: pólvora o pasteta blanca que s’empra per emblanquir la cara. 140 Blonxa: peça de bijuteria.

141 Sèu: greix fos dels animals remugants que serveix per a fer-ne candeles I sabons. 142 Flam: ciris petits, flama d’un llum.

76 Col·lecció Terraça.doc 1. Poesia-Pocasolta. Bromes, erotisme i sàtira barroera a la Terrassa de finals del XVIII (6 de juliol de 2010). 2. Els efectes de la guerra de successió a Terrassa, 1704-1721. Testimonis de la guerra entre capses i lligalls (26 d’octubre de 2011). 3. Orfes imaginaris. La sol·licitud de nens i nenes orfes després de la Riuada de 1962 (24 d’octubre de 2012). 4. Verídica e individual relació de las personas. Un padró d’habitants de Terrassa del 8 de maig de 1717 (7 d’octubre de 2014). 5. Amb veus de dones. (7 de maig de 2015) 6. La Festa de les Santes Relíquies (17551850) O de com els terrassencs celebraven la Festa Major, ... abans de la Festa Major (14 de desembre de 2016)