DISCURSOS

"REAL ACADEMIA OE BUEWIS. LETRAS"

t

S

L.

I

,

.

BU LA SOLBUNE

DR:.FD. ] A I ? M ~ ' S E R RYA HUNTER

. Y, .

".

a-

.

r ,

.

E L DI*

~.

27

UE DESEMFJRI:

IIF:

1925 .

31

.

.*

I

.~ .

.

-.

acRPclb YI~BLICA bs~

c .

.

.,

..

..~

. ....

,

DISCURSOS LLEGITS EN L A

DR. D. JAUME SERRA Y HUNTER

BARCELONA TIP. ATLAS,CONCELL DE CENT,1 4 0 1925

LES TENDENCIES PILOS~FIQUESA CATALUNYA DURANT EL SEGLE XIX

,.

.

A vostra benevolenca dech l'ocupar la vacant ocorreguda per la mort d' En Teodor Baró y Sureda, que tingué lloch en la vila de Malgrat el aa de, Setembre d e 1916. Segons la llloable tradició esrziblerta en aquestes solemnitats, comentaré mon treball fent memoria d e sos merits. Nasqué en Bar6 a mitjans d e Janer d e 1842, en la ciutat de Eigueres. Sos pares li proporcionaren una acurada educació, confiantlo a un mestre d e llur amistat, y fentli cursi després lo batxillerat en 1' Institut allí establert pera la segona enseayanca. Estudia la carrera d e Dret y 'S llicencii en Filosofía y Lletres en l'universitat Literaria d e Barcelona. No exerci la carrera d' advocat; pero son conexement de. les lleys .li fou.Úti1pera brillar en la vida,pÚblica. Son millor elogi esta fet a~.,d.úe&par~~les,dihent que. fou un polítich de conducta ,.i,ntatxabley-.que,dugué.sempre . . . I'irnatge.de sa terra nhdiua dins son'cor. S a competencia jurídica també li presta gran servey en la Direcció '.General d e , ~eneficenciay Sanitat: .organisi l o cos de Sanitat Marítima, un colegi pera orfens y un assil d'invalits.de1 treball e n La-Unión, essent l o p r i mer qu'existi a Espanya: Com a"literat compta a b obra tan bella com. lo ~ o > m a del Cor,.hont en diferents. metres canta 1' amor a la comarca , homt nasqué, sés festes y bells indrets, tof quant a I'Ampordi comunica vida y~fesomía especial. E s autor'. també devaries ~ b r e dramatiques, s algunes.de caricter festiuj:en les q&'s ponderenpassades glories:: :, ..-. . , :. . . . . > : t , . .'. , E l seu .fort .fou el :periódisme ;. .defenwint 3empre.?ls ideals d ' 0 r d r e . y mostrantse arreu aymador de tata..obia d e cultura. Molt :jove comencaren ses campan.yeg.periodisti-

-

ques, arribant a ésser director de la Crdnica de Catadunya. Més 'tart escrigué en el Diario.de Barcelona les revistes de Madrid; auxiliant a n'en Mañé y Flaquer en la direcció del propi diari. Després de la mort del inoblidable Mañé s'encarregi En Teodor Baró del' article de fons que's solia posar los diumenges en dit periodich. El Periodismo fou el tema de son discurs d' entrada en aquesta docta Corporació (any 1902). En el1 pondera la dificultat de la missió del periodista. Creu que '1 periodista de cor ha d'escriure ab independencia y honradesa; u c a r 'té trascendencia lo qu'escriu, treballa, com jodit l a p i k la. gota d'aygua, perque a la migica. influencia que en I'inim exerceix la lletra impresa, ve a unirse la costum, que S' adquireix sense donarsen compte, d' assimilarse '1 criteri que sobre tota mena de qüestions emet el periodioh, ab el qual el suscriptor s'estalvía el treball de formarlo; y adhuch a aquel1 qui pensa per compte propl li es molt dificil lliurarse de la influencia d e l a lectura- quotidiana del seu d i a r i ~ .D' el1 depen el modo d' ésseí moral y a voltes material del individuu y de la nació. Avuy la prempsa, deya en Baró, es un poder que 'S deu aprofitar per al be del progrks; empr6 del progrés que ve de Déu, que al home serveix . y que i'home a Déu retorna. ,Fa '1 compendi de. sa tesis, manifestant que: seas iz'ndre temensa a ¿a prempsa, dmdm '

c m d m n a r sos esgarriaments; perd q%e,nostracemura no's jundi enfets accidenlals, sino qw's jonamentien princi$is eterns. Los estudis histhrichs foren també conreuats per en Baró. Dexant apatt el seu treball pedagogich, d'aquest cariater, titolat Cmpendio de la Historia de Esparia, de que per al menys hi han quatre edicions, cal senyahrnk algunts altres degudes a sa experta ploma, entre 'elles .una de re1a.tiva a la guerra de successió (any ~goo),.quefou contradita ab tota energia per 1' academich de KHistotia Mossen Gayeti Soler:AIguns anys despres (19x4)entrava Mossen S&er a la Reyal de Bones Lletres deBarcelona. Contesta a son discurs; titolat Znvestlgación del dato psicológico en los estndios de historia, En Teodor Bar6 y Sureda, ab, galana frase: y atinades observacions que meresquereh los iniülots etogis :desos company s d e Cotporaicti6. . . '

Complert eldeure de bona companyonía previst en los Estatuts pera tot recipiendari, pasaré'a'ocuparme del tema .. . . elegit per a aquest acte: , . . ,

Les tendencies filosofiques a Catalunya durant el.segle XIX

'

El nomenament de membre d'aquesta Reyal Academia de Bones Lletres me sorprengue en ple treball sbbre '1 moviment filos6fich a Catalunya,durant el segle passat. en reIació a b la cultura general del pais y de 1'epoca. 'Aquesta coincidencia -me senibli imposarme '1 deure de portar al nieu discurs centrada, si no tots els resultats de les meves recerques, al menys la síntesi del meu pensament, La formació d'una bibliografía complerta es el primer pas pera la reconstitució de la marxa ideologica de qualsevol branca de la ciencia. J a fa anys que treballo en preparar aquestos materials bibliogrifichs de Vestudi de nostra culturafilos6fica vuytctntista, y durant els Últims mesos h e continuat la ordenació sense poder portarla a terme, ja qu: es una tasca que demana activitat constant, derivada a voltes envers indrets inútils per la falta de repertoris y Cobres d'orientació y especialisació. Aplassant, donchs, pera més endavant la realisacio d' aquesta idea d' una Historia de la filosofía ~ u y t c e n t i s t ~he, considerat Útil de moment estudiar la formació de nostia actual conciencia filos86ca, senyakint lesprincipals corrents durant el segle passat. Y es el cap que vinch a parlarvos de coses doblement nostres: prinier, perque son coses de nostra terra; desprb, perque la niajor part dels conreuadors de la filosofía durant el segle XIX en nóstre pais han passat per aquesta gloriosa' Academia. . Dexant aquelles altes montanyes del pensament, ahont timen per costum d'ascendir els profe.ssionals de la Filosotia, prob6m ara de devallar a les planures; hont conviuen stibis y artistes, filbsofs y literats; es a dir, a la; realitat viva de lacultura nacional complexa. . Sembla, a primera-vista, que la Filosofía es un esforc pera transgredir lesfites de la .personalitat y de les %lecti-

.

.

.

- 9 1

. -

els llatins,. que' ns havíem abocat a un sensu.alisme perillós y haviem arribat a l a negaciÓde les altes valors de i'esperit, inentres que altres pobles havien trobat l'orientació vers tina més alta idebiogía. Teníem de desfer el camí y, tornant &; passar per los viaranys de l'experieflcia, intentar una nova interpretació dels fets, en la qual pogués fonamentarse tot aquel1 edifici delespi~itualisme,bastit abans perla meta-. física y la ciencia de les'dúe: cultures helénica y cristiana. Al meteix temps entrava en jach un nou moviment filo-ofich, l'idealisme germinich, que havia invadit les nacions del Nort y qiie anava fent 1.a seua vía cap al Mediterrani. L'idealisme germinich era la vanguardia de tota una cultura;que ha estat la dominant en el segle XIX y que avuy sembla estar en camí de decadencia, despres d'haver realisat rra missió encoratjadora del treball, del esforc, de I'organisació y de la disciplina. Hi havía, donchs, dos camins a seguir en i'obra de la restauració cultural científica y filosófica. O pendre '1 partit de refer la filosofía llatina incorporant los elements positius ;, de progrés que oferia'l nou moviment, o dexarse emporrar per a¡ forca de ies coses, resistint, ab una filosofía sistemitica envellida, l' empenta d' un pensament vigorós de concentració espiritual. Les dues tendencies teníen els seus partidaris; empero la .primera a n i obrintse pas. formant axis com una reserva de tradició y de modernitat que permeté en gran part als poibles ilatins sustraures a les fantasies ultra-idealistes; la germanisació, a base de kantisme, s'extengué a Italia, a Franca, aquí y p e r tot; mes la nostra poca simpatia per aqu,est moviment se convertí en llavis d'alguns en l'acusa. .. ció d e que no havíem e n t k bé'l pensament kantiá,..cosa un : ~ i c hparadoxal, tenint en compte la natural vivor del home . . llatiy la necessitat de conviure ab una filosofía que podría dirse ruropeisant. , . La trajectoria d'aquesta restauració fou aniloga ,en.tots :los (pahiss~s llatins: primer, del sensualisme al semi-espiri,tualisme per .la influencia de la doctrina psicologista dels ,escocesas; despres del semi-espiritlialisme a les formes piirea d' un espiritualisme més idealista. Els ideóleclis francesos marquen la primera etapa; els

aex'eblesde Cousin; representen la.segona: T o t s ells eien con'eguts d e sobres entre',mtisaltres, y.'ls seus l'libres y les áeves ',revistes , arribaven a' noktres :biblioteq'ues..y academies, donant4a pauta 'de 'la conducta 'intelectual que havíem'de seguir. Aquesta influencia francesa va ésser exclusiva e n la primera mey tat d e l s e g l e y sempre'preponderant en lo restant d e dita centuria: ~Tingué'ls seus ,inconvenients y ' les seves aventatges; mes a v o l t e s seconverti en un servilisme, tant més odiós petque servía pera ofegar, lo mereix que ara, e n mom del progr6s y d e 1' europeisaciá, iniciatives personals nostrades, per la -manca d'esperit filosofich en 1' ambe.nt en que nasqueren. La primera meytat del segle.compr&ndos periodes ben definits: arriba'l primer'fins a l'any 1837 y s'extrn el segón fins a 1' a n y ' i 8 5 7 ~Es el primer un temps 'de desoiientació; hi manquen els cervells clarividents per a senyalar el camí d e la renovacib y '1s perills del viatje. Hi ha,. sens dubte, una frisanca d e J e l l auguri. N O era entre nosaltres cosa nova aquest desitg d e millora en la cultura filosbfica; en varies ocasions del segle XVIII, B; Piquer, O. Badia, el bisbe Armanyi, el cardenal Boxadors .y 1' Ignasi Torres y Amat. havíen treballat per sa reforma y fins n'havien assenyalat . ., les normes. A l primér esguart trob6m la continuació de la influencia francesa, agreujada ara per l!invasiÓ napolebnica. 'Els llibres d e Rousseau, Holbach, Condorcet, Montesquieu, Des- , tutt d e Tracy y sobretot la Lógica de Condillac circulen a b profusiÓ; alguns tractats d e Bichat- y Broussais y les. obres.de Buffon surtentraduidesal castelIi.de les prempses barce1o"ines. Per a6nitat.ideolbgica,Tany i82a un escoch, es'tablert .a Barcelona, Eugerii C o o k , publica una ExPosicih de2 sistema del D r . Gala;, en Francisco Ferrer y Valls tradueix un xich més tard a Bentham,'(183#) y 1,any 1836 soitía a Nova York una Introduccibn a la Frenolopz'a por 11s cata2ún:Aquest catali era:en Mariin.Cubi y Soler. L1-iaealitat,per&,feya pausadament son cami. 1,acreuad i kontra 1' Enciclopedia comeñcava.:?El canonge.de Girona Xhvier Dorca ataca a b d6es. obres @S03 y i806) les doctrines d e Rousseau; pel- meteix camí seguexen el i jesuita J:.:F; Masdéu;,.el-frare c a n o x i J'.+Pon~s'(18ia) -.y.'.l monjo ~

de Santes CreusJoseph Bassa (1gi5)i En'Ballot'publid per aquel1 temps El Nafuralista convelicido para Z&+anecer

~zlgunoserrores que han csfiarcido los'jranceses en esta jbrovincia durante su fir¿znz'a..,. L. '.

. SeiprevSu.un.renaxementdels estudis científichs y de la liiteratura. En filosofia l'opinió general es contraria a 1'Esco1,asticisme. Els últimsanys del segle xviri registren I'extinció de l7es6o1aluliana, que j a n o veurem rebrotar sino un segle inés tart com una aspiracio erudita d'homes de lletres. .Per :iltra-partla filosofía escolistica estava mixtificada per intecpolacions idealistes y sensualistes, cosa que alarmava també :115~ortodoxes. En Manuel de Cabanyes.se fa ressó d'aqhesta :ictitut en aquells interessants fragments de. Historia d e la Filosofía mobats entre '1s seus: manuscrits - y publicats I'any 1858.'En 1817 se funda a Barcelona una Societat filo!;bfica que dura fins a l!any 18ar. Constava de quatre seccions: Metafísica, Física, Oratoria y Poesía, y axb basta p e r a donar idea de sa amplitut. Passaren per ella homes i:minents'com l' Aribau, e n Muns y .Serinyi; en.Sanponts, r:n Martí y Cortada, en LÓ& Soler, en Llaró y llOriol y (2ombelles. S,,hitracten . els temes del. dia: l'origen de les idees, 'la religió y la llibertat,: les relacions .entre '1 saber científich y: les creencies; al meteix temps s'hi barregen :issumptes socritichs y cartesians; algúdefensa la metafísica; iin altre ataca la cognoscibilitat de les essencies. Hi són objecte de burla les,doctrines escolistiques, pero més que res la terminologia y les sutileses dialectiques y ontologiques. I?er lo demés, la Societa&no .té un criteri unitari, ni una riirecció ideologica fixa. . . D' aquesta desorientació en patexen també '1s escolistichs. En FSlix Amat, firm contradictor dels enciclope

:

, . #

-

rialisme com parla de la Divinitat en sentit cristii. El seu punt de vista pot calificarse de racionalisme positivista, tal com se d e s p r h de sa obra més famosa: Tratado de la razón

hnnrana.

* **

L' últim periode del segle XIX se caracterisa .per l'aparició un xich violenta del Positivisme y per una reacció escolktica. La filosofía alemanya,.tan prepotent encara a Castella, aquí té pochs seguidors. Les simpaties krausianes d' en Maranges; mort molt jove essent pro+ssor de 1'Universitat de Madrid, y les d' en Sempere y Miquel en algún temps, són simpaties isolades que no troben ressb entre nosaltres. El cas dels espiritualistes no escocesas o no escolistichs es igualment extrany; I'únich d'alguna valua pot dirse qu' es en Sala y Villaret. L'acció d' alguns compatriotes nostres en el moviment positivista del segle XIX no es per axb menyspreable. Mallorqui era el metge Joseph Miquel Guardia, filolech eminent y critich apassíonat de ll'antiga cultura espanyola; en ses obres hi traspúa sempre l'amargor de l'expatriat descoutent de tot y de si meteix. AParís va formarse en la metexa direcció y encoratjat per en Littré, I'esperit paradoxal d'en Pompeu Gener. humorista fins a la vulgaritat, home proveit de talent y de penetració, pero renyit sempre i b t o t a reflexió disciplinada. Catali fou tarnbé el catedritich de Sociologia de l'universitat de Madrid, en Sales y Ferré, que com en Mata visqué sempre allunyat de noctra terra. El veritable cap del positivisme entre nosaltres fou 1' economista Pere Estasen y Cortada, positivista radical de tormació spenceriana, qui a 1' Ateneu Barceloní y .a.Madrid, enfront dels krausistesaleshores dominadors de i'intelectualitat, defensa ab Gxit la filosofia de ,la pura experiencia. Circulaven per aquest temps traduits en castelli '1s Ilibres dels evolucionistes ,alemanyS Büchner, Abendroth y Hzclrel; altres de Strada, Hartmann y Tiberghien. Contribuien al meteix temps a fomentar l'admiració per i'avenc científich del segle XIX les obres de Von Leixner y la general de la cultura,de Hellwald, les de Tyndali y Tardieu

y l& de vulgarisació de Call, Debay, Depping, Figuie'r, Itlammarion. . . L'orientalisqe, aliat ab les ciencies ocultes, fa tam3é &a seva aparició; se traduexen algunes obres de les.literatures awientals; la de Pezzani sobre la pluralitat d' existencies de linima..;- En Felip senillosa defensa la concordancia de Iesperitisme a b la ciencia, y en ~ a i n a d écomenca a, Barcelona lapublicacio d'una Biblioteca Orientalista, recordlant l'impuls iniciat per la Societat Teos6fica de ~ o v a

'Ilork. Aquestes manifestacions ael escientisme, en connivencia equivoca ab la doctrina positivista, resten al marge de 1"evolució filos0fica, essent casi nula llur influencia sobre'l niostre pensament. L'aspecte prictich del nou racionalisme e s t i associat a les tendencies democritiques y socialistes qlue rebroten com aconseqüeñcia de les condicions del aostre caricter y de la preponderancia de la vida industrial. A les obres de Proudhon, que comenci a vulgarisar durant el període precedent el nostre Pi y Margall, se n'hi afegexen altres de Pelletan, Michelet y Lamennais; mes aquesta acció fou cobretot sentimental y literaria y no arribi naay a assolir una significació filosbfica y científica. A 1' invasió d"obres. heterodoxes s' hi oposen noves traduccions d'apologistes catblicbs contemporanis: Bianconi, Causette; Dupanloup, Franco, F e ~ i x ,Périn. En el c.amp ja propiament filos6fich se publica '1 C U ~ del S P. Losstada (1880); se tradueix del italii a Cornoldi y Liberatore; s:e funda una Societat Barcelonesa filos6fico-científica de Sant Tomis, sostinguda principalment per profesors univer6,itaris. Dintre del criteri rígit de la Escolistica, ab petites variants, es'tin redactats els Cursos de Filosofía d'en Sucona !r Valles, canonge de la S&de Tarragona; del jesuita vi> g a t i P. Ginebra (1887), resident des de jove a Xile; els de laetafisica dels catedritichs Donadiu y Daurella, y '1s Ililxes també escolars de menys importancia de Civil, Coronas, etc. L;'aportació a l'escolasticisme en fcrma de monopafies y escrits de 'pol&micacontra1a filosofía moderna es obra dels prelats mallorquins Maura y Miralles Sbert, dels ~?rofessorsuniversitaris Pou y Ordinas y Dutin y Bas, en

.

!'~aspecte.'jwiidichj y-ed eli,ci.in'tifich, aoitors :AibÓs y Xercavins. . .. . . I :Mes ; tota ,xquesta activitat.;esti deslligada casi sempre deknostre moviment ánterio~., cultural: 'Lamajoría doaquests a u t o r s i g n o r e n o aparenten:iignorai la filosofía. d'en Llorens; e n 1lurs.obres el realisme '&coces hi e s posat sal, meteix' nivel1 que,'l '~pant.eiSme,kraiisii,; 1' obra d' en Balmes es rairadasempre'db~suspicacia oal'menys no a b manifesta hostílitat; se fa jutja generalment per lo que s'aparta d e 1' Escolastica. Merexen, no .obstant, separarse d' aques't gru~pu:dos~figures'~pdals:~la del sacerdot Antoni Comelles y ~Cluet. y la delmostre bisbe: doctor Torras y Bages. ,: , I ;En:Comellas:y Cluet-.empr&nun nou estrudiy critica de 1a:filosofia contemporiiia,:que havia coinencat,Balmes. Més especialisat en~aquestconexemenr que;Balmes, li es inferior enmoriginalitat. Pochs e ~ c o l i s t i ~ extrangers, hs en cambi; sabenpresentar com en Comellas les doctrines contraries y pochs també adopten una posició tan ferma devant d'elles, Defuig els dos extrems racionalisme y empirisme absoluts com en Llorens, y comaquest no t é inconvenient en admetre certs ekquemes d e la filosofia nova. E l doctor Torras y Bages fou la personificació del seny, del sentit realista que recomanava en Llorens, mes rebutji globalment tota la doctrinahamiltoniana. Converti 'I respecte que tenia'l seu mestre per Aiistbtil y I'imparcialitat a b que examinava '1 seu sistema' en una .franca professió ¿ escola i' ticisme. L' obra d' aqiest gran orientador d e nostra ideo ogia fou sobretot obra d'amor y de .concordia; al s e u t o r d'apbstol unía una fina percepció de les coses espirituals, y des d'aquest punt d e vista deu considerarse com el confident y depositar¡ de lesqualitats etiques d'en . , ~. Llorens. . . Es,sabut de tbthbm qu'en .Llarens no publica res en vida y.que tampóch d e x i enllestit .cap.treball pera la publicació. . ' Encara que reclbs a la catedra, trobem molts dels ceus aforismes y expticacions eñ llibres . y articles de I'kpoca. I,es paraules i b q u e . en C&ellas comenva '1 seu llibre y altres .parigiafs d e f ' obra : 1 n t r o d i 6 t c ~ ha la Fiiosojía, recorden per sa .estructuia :la, .manera: de pensar d'en . . . ,. . . , . , - .., . .' . . .. , . ., :Llorens: . : . ':

f

,

.

.

,

.

,:.En. altres .pbree com:lesd3en :Barb,e?6.y,Canturxii.pr?r, fesso~.durantrooltsanys del Institut de segona ensenyanp de Tarragona, les ~ p n t a c i o n sd' en Llorens hi soi_Uar:i gament aprofitades sense indicíició de la procedencia. La continuitat del pensa&en; y de les &mes filosbfiqires: d' en Llorens hem d e buscarla en 1' ordre g e n e r 4 de fa cultura, mésque en un cercle reduit de: professionals de la filosofía. Aquel1 fbu sens dupte '1 r e s í d u , ~més'positiu de,la s e v a obra. Dos gians mestres de4a ~ u l t ~filosbfica ra a,Es, panya, en Menendez y Pelayo. y e n G i n e r de los Ríos, se confesse" orientatiper ell.Un~n.uclide catedritichs d'1.n~' titut. entre. ellsen Masferier y Arquimbin y en Garriga y Marill, són propiament els seus dkxebles. E n e!s escris y discursos de 11 Ignasi M.' de Ferrin, professor dedret polítich y administratiu de nostra Universitat, hi,trasllú l'esperit-analítich delseu mestre. Ja hemvistl'influencia q,u'ei la formació filosofica del doctor Torres:exerci en Llorens. A b el1 y ab en Balmes p o t considerarse. emparentat en Porcar y ~ i bautor, , a més.d'altres obres,d'uns notables articles sobre psicología que aparegueren en la 1Peve'sta de. Es$aña en 1871 y 1872. . . , .. herencia intelectual d' en Llorens passa sobreiot a n'en Masferrer, reputat pel senyor Menendez y Pelayo pel primer professor d e . filosofia dels Instituts d' Espanya. Tenia del mestre la facultat preminent de l'observació y de l'anilisis. Els seus llibres esGamparenper les enc'ontrades iberiques la llevor delpsicologisme d'arrel escocesa; en ells h.i trobareu llarchs fragments de les ensenyances de la citedia de Metafísica. L' interpretació de la doctrina es fidel, y l:! remembranca del dexeble es sempre.afectuosa; Solament qu 'en. Masferrer accentúa 'l que podríem dirne t8 aristotelich de la sinfonía; empero may S' aparta d e l a direcció psico16&ca y:re?lista del seu orientador. ! : Un temperament rebel dintre.de 1:~scolaesenGarriga y Marill. Es pensador d' extensa. cultura y d' irituicions origis y les llicpns d'en Llorens no acsnseguinal;. : ~ l consells ren mantenirlo dintre de les fites d' una. prudencial filosofia, lialent .d'.alta volada, inventa un sistem-a de taquigrafía y creu ,descobrir I'unitat en els obje~tes,mésdivergents,del U n i ~ e r s ! . ~ eel1 r la filosofia, licieniia, 41 sab,er co$stitvexen . . . .

.

,


. . . . > ,.., y;(i.i,;; tieball , . y . : : i ~ , : isabre: '.;..i . ..z&@