DEL 26 AL 30 D’AGOST DE 2011

FESTA MAJOR C A S T E L LT E R Ç O L

SALUTACIÓ hez Soler Vicenç Sànc ol Castellterç Alcalde de

Benvolguts convilatans, És un enorme orgull per mi i pel govern que represento saludar-vos per primer cop amb motiu de la nostra Festa Major. La Festa Major és un dels esdeveniments més importants que té lloc a Castellterçol. Un esdeveniment festiu, que omple els nostres carrers i places de persones, tradició i alegria. Un fet que ens connecta amb el nostre passat i ens impulsa cap al futur. Una tasca que ens permet, als més grans, ensenyar els més petits a estimar el poble, la seva gent, les seves tradicions. Una tradició que, en definitiva, ens acosta més els uns als altres i ens fa estimar més el poble. Malauradament, la Festa Major d’enguany està marcada no tan sols per la festa, l’alegria, les tradicions i el compromís amb la vila, sinó per fets que han passat i que en aquest cas la fan excepcional, molt a contracor nostre: la mort del Jaume, l’Enriqueta i el Joan. El programa que teniu a les mans, doncs, i les activitats que s’hi recullen, són fruit no només de l’esforç de la Comissió de festes que, any rere any, organitza amb molt d’esforç i èxit la Festa Major sinó també de la col·laboració desinteressada de les persones que contribueixen, amb els seus coneixements, a recollir la memòria de la vila. Malgrat les dificultats econòmiques del consistori, l’Ajuntament i la Comissió de Festes hem volgut mantenir les activitats de la Festa Major i procurar que tot continuï com sempre. Des d’aquí vull agrair a la Comissió de Festes el seu compromís amb Castellterçol i els vull encoratjar a continuar treballant pel bé del poble. Visca la Festa Major! Visca Castellterçol!

Associació ol Castellterç Festes

Castellterçolenques, castellterçolencs, Ja hem arribat, un any més, al darrer cap de setmana d’agost. Un any més, descobrirem la història del poble a través del programa. Un any més, correrem amb els diables, sonaran les gralles, els gegants i capgrossos empaitaran la mainada. Un any més, farem la cursa Castell-Castell, ballarem, coneixerem nous productes artesans. Un any més, veurem com la canalla ha crescut. Com els que han crescut tenen canalla. Veurem com els fills són pares, i els pares, avis. Un any més, sentirem, gaudirem i ballarem el nostre patrimoni col·lectiu més preuat: el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol. Un any més, gaudirem, amb respecte de la diversió de la Festa Major. Un any més, celebrarem la nostra Festa Major. Visca Castellterçol! Visca la festa Major!

e Parròquia d ol Castellterç a tadas Vilasec n u M n o m a R . n M stellterçol a C e d e d r o b a P

A LES CRUÏLLES DELS CAMINS (Comentari a l’Evangali de Sant Mateu 22,1-14) Jesús coneixia molt bé la vida dura i monotona dels camperols. Sabía com esperaven l’arribada de dissabte per «alliberar-se» de la feina. Els veia divertir-se a les festes i en els casaments. Quina experiència hi podia haver més joiosa per a aquella gent que ser convidats a un banquet i poder asseure’s a taula amb els veïns per compartir una festa? Mogut per la seva experiència de Déu, Jesús va començar a parlarlos d’una manera sorprenent. La vida no és només aquesta vida de traball i preocupacions, penes i disgustos. Déu esta preparant una festa final per a tols els seus fills i filles. A tots els vol veure asseguts al seu costat, entorn d’una mateixa taula, gaudint per sempre d’una vida plenament feliç. Jesús no s’acontentava només amb parlar així de Déu. Ell mateix convidava tots a la seva taula i menjava fins i tot amb pecadors i indesitjables. Volia ser per a tots la gran invitació de Déu a la festa final. Els volia veure rabent amb goig la invitació i creant entre tots un clima més amistós i fratern que els preparés adequadament per a la festa final. Que se n’ha fet d’aquesta invitació?, qui l’anuncia?, qui l’escolta?, on es pot tenir noticies d’aquesta festa? Satisfets amb el nostre benestar, sords a tot el que no sigui el nostre propi interès immediat, no creiem necessitar Déu. No ens estem acostumant a poc a poc a viure sense necessitat d’una esperança última en res?

ACTES RELIGIOSOS Dissabte al migdia: Repicada de campanes, anunciant la festa. A les set del vespre: Missa anticipada. Diumenge A les dotze: CELEBRACIÓ SOLEMNE DE L’EUCARISTIA en memòria de Sant Víctor i Martirs co-patrons de la nostra parròquia. Seguint la tradició, hi seran presents les parelles de dansaires i autoritats de la Vila. Dilluns a les set del vespre: Missa en recordança dels difunts de la parròquia.

A la paràbola de Mateu, quan els que tenen terres i negocis rabutgen la invitació, el rei diu als seus criats: «Aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom qui trobeu» (Mateu 22,9). L’ordre és inaudita, però reflecteix el que sent Jesús. Malgrat tant rebuig i menyspreu, hi haurà festa. Déu no ha canviat. Cal continuar convidant. Però ara el millor és anar a «les cruïlles dels camins» per on passa tanta gent errant, sense terres ni negocis, que ningú no ha convidat mai a res. Ells poden entendre millor que ningú la invitació. Poden recordar-nos la necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyor-nos l’esperança. Autor: José Antonio Pagola Us desitjo que passeu una Bona Festa Major. Que ho celebreu tan bé com sapigueu. I recordem que la gran festa la festa més major, és la que ha preparat el Crist per tots aquells que l’estimen.

M” “IN MEMORIA Enriqueta Mercadé des i Capella e Municipal d El Consell ri Ball del Ci la Dansa i

El Consell Municipal de la Dansa i Ball del Ciri en l’escaiença de la Festa Major d’enguany, vol recordar a la qui fou membre de dit Consell durant molts anys i ànima a l’hora de preparar les 6 parelles que cada any interpreten les nostres danses. L’Enriqueta segueix ben present en la memòria dels qui la vam conèixer i tractar de ben a prop. L’Enriqueta Mercadé i Capellades va néixer a Castellterçol el 9 d’agost del 1942. Va fer estudis de primària i batxillerat a Castellterçol al costat del seu pare, mestre del poble, des del 1943 fins a la seva mort, el 1981. Després va estudiar magisteri a Tarragona i llengües clàssiques. Va donar classes a molts alumnes durant els estius. Més endavant va entrar com a bibliotecària a la Caixa i va ser la responsable de la biblioteca que l’entitat tenia a la vila on hi va treballar molts anys. Després la Caixa va traspassar la biblioteca a l’Ajuntament. Havia publicat alguns llibres sobre gastronomia, com Receptes per arribar a final de mes. Feia alguns anys que es dedicava també a la confecció de vitralls amb l’ajut del seu marit. Ara ja feia una pila d’anys que era la responsable directe de l’esbart Rosa d’Abril en les diferents seccions d’infantils, juvenils i grans. Formava part del Consell Municipal de la Dansa i Ball del Ciri i tenia cura cada any de preparar i ensenyar les danses a les 6 parelles que les ballen cada any per la Festa Major. En els darrers anys, l’esbart escenifica a la plaça de l’Ajuntament la Moixiganga, el dissabte de Setmana Santa, amb la participació voluntària de molts veïns del poble, entre moltes d’altres activitats fetes durant l’any.

El dijous 9 de setembre del 2010, un desgraciat accident de circulació, va segar la vida d’en Jaume i l’Enriqueta a la carretera N-260 que va d’Olot a Figueres, a l’alçada del terme de Maià de Montcal. La sobtada mort del matrimoni va afectar moltíssim als veïns de Castellterçol, tota vegada que eren molt coneguts i estimats al poble. El dia 13 de setembre es va celebrar a la vila una missa exequial a la Parròquia. Vistos doncs els mèrits que concorren en el bon fer d’Enriqueta Mercadé, al llarg de la seva vida en l’àmbit cultural i social que va exercir al poble, creiem que be mereixen un reconeixement popular i el record unànime per tal de perpetuar la seva memòria.

Poemes guanyadors del xxxè ari premi liter é Joan Mercad

CATEGORIA A de 10 a 18 anys Roses creixen al desert Adrià Vila Ruaix Com fènix reneix de les cendres, flors reneixen de sa humil morada amb un gran esclat de joia. Margarita entre rosa, poques s’alcen distingides, imposant colors inexistents, tractant de l’impossible, roses que creixen al desert. Malament pensen ses germanes, com rosa pot ser taronja? Mes viuen en la ignorància, espines que les oprimeixen. Al contrari de les que veuen més enllà d’un jardí ple de balles, que impedeix pensar, veure, sentir, saber el que amaga i enganya a sa vista. No pensis en el futur si no tens clar el passat

CATEGORIA B de 19 a 49 anys Sonet lliure d’un rèquiem denegat Irene Rovira Ferrer

CATEGORIA C majors de 50 anys Un dia pujaré Ma. Àngels Boy Fabregat

Marejant el terror de l’hostatge amb mirades de dol i el cap baix, l’acarones i canta l’oratge quan t’abraça amb dagues de glaç.

Un dia pujaré aquell cim que tant m’agrada, el sol m’acompanyarà fins que s’adormi, a mitja tarda.

I com Monti que enganya amb les Csárdás te li apropes, armat, somrient, vacil·lant amb paraules covardes per fer llarg l’agre pànic plaent.

Des d’allà sentiré el so del pit-roig que tímidament canta, i vindran altres ocells, poc a poc, a saludar-me.

I el tens pres entre tanta agonia, incapaç de sentir més dolor. Atrapat en un món de mentida desitjant deixar cec al record.

Lluny albiraré, una gran amalgama. Coloraines, lluentors, tràfecs i certa calma.

I respon les preguntes més fosques amb patètics sintagmes retòrics, carregats d’incertesa latent,

Fumaroles s’elevaran fent serpentines de plata, i amb les mans tocaré el cel, sense cap mena de basarda.

buscant l’aire en el fons de les copes, maleint el perdó del fill pròdig com silenci que es perd en el temps.

L’aire tènue, amorós em besarà la cara, i em lliurarà d’aquells pensaments que m’emmalaltien fins ara. Un dia pujaré aquell cim, somrient tranquil·la l’ànima, i lentament diré adéu, a tot allò, que tant i tant m’agrada.

Cayetano o i López Cuet çol: Castellter ords Petits rec ez Cueto Família Lóp

I quins records hem de tenir els fills de Cayetano López Cueto d’aquell estiu de 1950 quan els nostres pares apareixen, per primera vegada d’una manera estable, a Castellterçol? La Maria del Carme tenia gairebé quatre anys, el Cayetano no n’havia complert dos i l’Iñaki era un bebè de 8 mesos. El metge de capçalera de la família havia recomanat aires purs per als petits que començàvem a créixer i l’Enrique Savín, amic del pare, va recomanar-li Castellterçol. Va presentar-li la senyora Ramona, vídua de Rafel i li va llogar la cantonada de Cebrià Calvet amb el camí Brugarolas, que en aquella època era un dret de pas a la torre “Villa Florida” habitada pel professor Barraquer en els seus estiuejos. Aquells estiuejos eren un autèntic trasllat de tota la família, ja que començaven per Sant Joan i s’allargaven fins després de la Mercè. El nostre pare, els mesos de juliol i setembre, baixava a Barcelona el diumenge a la nit i pujava a Castellterçol el dissabte al migdia. Altres veïns del carrer Brugarolas amb els quals els pares van entaular amistat ràpidament van ser els Artigas i el propi Josep Rafel, fill de la senyora Ramona, i la seva esposa Lluïsa i els Fernández, parents del doctor Fernández. Aquest tenia una casa al començament del carrer Cebrià Calvet, a l’esquerra, on avui estiuegen els seus fills en cases de nova planta. A través de l’Enrique Savín i la seva esposa Pepita, els nostres pares van entrar en una “colla” d’estiuejants amb els quals tenien les seves activitats socials, sobretot a l’agost, mes que els marits passaven a Castellterçol, amb els Buxó, Bigorra –tots dos al Pedregar– els Oliva, Dieste, Mallofre, Elizalde…

Els pares amb la seva “colla” a l’envelat de la Festa Major.

El caràcter obert i trempat dels meus pares i la pròpia necessitat de la vida quotidiana, van fer que ben aviat entressin en contacte i establissin relació i, en molts casos veritable amistat, amb gent del poble.

qui ha ajudat a la meva mare a l’estiu i ha cuidat de la casa durant diversos decennis a l’hivern. Recordem amb simpatia les converses del nostre pare, basc, amb qualsevol membre de la família. En aquestes converses, els Paré parlaven en català i, sense immutar-se ni els uns ni l’altre, el nostre pare contestava en castellà (no va aconseguir parlar el català encara que l’entenia perfectament). Era un quadre simpàtic i amable.

El pare amb el Prudenci Ribó i l’inoblidable Antonio Jiménez “passi-ho bé” al camp de futbol.

Segurament, el seu primer contacte va ser la família Anfruns que eren els masovers de la masia que existia en l’encreuament de Cebrià Calvet amb la carretera de Barcelona (ara l’Hostal Castellterçol) i que van ser els subministradors de la llet, els ous i els pollastres que es criaven en el jardí de casa durant dos mesos per ser consumits a la Festa Major. Els nostres records arriben fins a la Mercè i la Montse amb les quals jugava la nostra germana i el Pere que feia les nostres delícies veient-lo llaurar amb l’arada romana i la mula davant de casa nostra, que aleshores s’allargava fins a Villa Florida. Les germanes grans de la família Anfruns i els seus pares també ens convidaven a veure el nou cavallet que havia nascut aquella nit, a contemplar els bous i les vaques lligades en els seus estables, on avui els germans Carrillo serveixen la seva meravellosa cuina, o a veure batre el blat enmig d’una polseguera immensa. Una altra família amb la qual van entaular amistat els meus pares va ser els Paré, la filla dels quals, la Lola,

Fruit dels anys vivint tres mesos a Castellterçol, es van anar consolidant amistats amb altres persones fora del Pedregar. Així, el Fargas, farmacèutic i alcalde, el caràcter extravertit del qual va encaixar de seguida amb el del nostre pare; amb la Lídia del Molí Xic on la meva mare va estar comprant la carn durant molts anys; amb la Núria on compraven les verdures obtingudes pel seu marit Lluís (també alcalde durant diversos anys) a l’hort que tenia al començament de la carretera de Moià, a la dreta quan allí hi havia una rica font d’aigües subterrànies que també alimentava la “mina” de Cal Buxó; el “cadiraire” i la seva germana, on la mare comprava les fruites i, per descomptat, els germans Riera de l’estanc “Cal Lari”, on la família va descobrir la llonganissa i la botifarra, sabors que formen part de la nostra infància. I així podríem seguir anomenant quantitat de famílies: Plans, fuster; Ciuró, que ens portava el diari directament del “Sagalés” tots els matins; Sagués, electricista; Font; el Lluís, que ens va confeccionar gran quantitat de pantalons a tots els germans; el cafè de “La Nati”; L’Amistat, etc. I com no, la molt recordada família Mercadé, des de la Sra. Enriqueta i el seu marit el Sr. Joan Mercadé, que ens van donar classes, fins als seus fills als quals ens uneix una bona amistat i un gran record pels que ja ens han deixat. Amb l’Isidre Clapers el tracte era més perllongat ja que pujàvem algun cap de setmana a l’hivern i menjàvem a la seva Fonda. Per aquest motiu, el nostre pare també va establir una molt bona relació amb Pere

quan acabava el dia de Reis, diversos anys passava una o dues setmanes al Badó. També va entaular una bona amistat amb els amos del Badó, Anna i Lluís. El nostre pare va fer seves algunes de les tradicions i festes de Castellterçol. Per descomptat, la Festa Major, on a l’“envelat” hi llogàvem una “llotja”. Però també el “dinar de l’Escudella”, que se celebra el Dimarts de Carnestoltes i que, llavors, es feia en el Call de l’Escudella. El club de futbol, la col·laboració amb la parròquia regentada durant molts dels anys de la nostra estada a Castellterçol per Mossèn Jaume Homs. Tenim records, molts records, tant nosaltres com la nostra mare, a través dels anys que hem seguit, després de la mort del nostre pare al 1994, anant, vivint i relacionant-nos amb aquest poble tan benvolgut.

Agraïment de Mossèn Jaume per l’aportació del pare a la compra de la Custòdia de la Parròquia.

Aquesta és la raó per la qual hem cregut que una forma de no desvincular-nos mai de Castellterçol era fent donació a l’Ajuntament dels més de cinc-cents llibres de la biblioteca dels nostres pares que ha estat dipositada en el nou Institut d’Ensenyament.

Capdevila en aquells temps amo i regent de “la Imperial”, on preníem alguna vegada l’aperitiu i potser, en alguna ocasió, hi vam menjar, però la memòria flaqueja. El que sí recordem és la sorpresa d’infants en sentir explicar al nostre pare que el Pere tenia uns gossos que sabien trobar a la muntanya una preuada menja anomenada “tòfona” i que a la tardor dedicava molts dies a anar a buscar-les. Esment especial requereix l’amistat que va travar el nostre pare amb el Prudenci Ribó. Desconeixem l’origen però l’hem vist durar molts anys, tant a l’estiu com durant l’hivern. El nostre pare es va enamorar de la tranquil·litat i la geografia de Castellterçol i dels seus voltants. Al gener, després de les festes de Nadal i El pare en el dinar de l’Escudella.

L’Enriquetea i en Jaumun poble - l’honor d’ r, des de l’enyo . .. amb agraïment

bó Joaquim Car

Portada del tríptic de l’espectacle de l’Esbart Rosa d’Abril.

Difícilment es podien trobar unes paraules més justes, precises i exactes que aquestes dues, triades amb tant d’encert com a lema dels actes amb què Castellterçol, entre els dies nou i disset de juliol, ha volgut expressar l’afecte que sent pels dos il·lustres i tan estimats desapareguts, i que signifiquen el sentiment de tot el poble. Un sentiment contingut, tan ple d’energia i positiu que, en lloc de llàgrimes, s’ha traduït en un esforç collectiu a tots nivells: d’organització, de col·laboració,

de treball, de presència... Fins i tot, de joia, amb un punt d’orgull per participar-hi, per poder dir: “nosaltres també hi érem!”. Les llàgrimes, després que es vessessin ja fa uns mesos, se les va empassar tothom quan es va posar a treballar. La nit del dissabte nou de juliol el Pavelló acollia bona part de la població que hi acudia, si bé amb l’ànim encongit pel record, amb la predisposició, també, de contemplar un espectacle a l’arrel del qual tots dos havien estat peces fonamentals. L’altra part de la població, però, era a l’escenari o tibava els fils de l’organització. Algú o altre podrà dir amb exactitud, a part dels qui van triar el programa i el van dirigir i assajar, quants dansaires van actuar, quants cantaires van cantar, quants tècnics es van ocupar de la maquinària, qui va triar i va posar en bones condicions el vestuari... Molts! Poques vegades, mai, potser, l’Esbart Rosa d’Abril no havia aplegat tant de personal, dels més petits als més grans, tres generacions que es disposaven a actuar des de l’enyor, amb agraïment.

I amb rigor. Si el que podia ser menys important de l’acte era la representació, ja que el que calia era serhi, voldria destacar que l’exigència va ser constant en tot moment. No es va filtrar la menor vacil·lació ni tan sols en l’actuació dels més menuts. Ni va faltar la precisió ni l’esforç físic en la dels més joves, ni l’elegància, ni el domini del gest, ni l’autoritat en els més grans. Com un miracle, tot es va moure amb una precisió fantàstica, com si tothom hagués decidit que el millor homenatge que s’havia de tributar a uns amics exigents que ens havien ensenyat tant, consistís a demostrar que no havien estat debades les hores que tots dos havien esmerçat al llarg dels anys a l’Esbart, a la Coral, a l’Escola, a la Biblioteca, a l’Art, al Municipi, a la conversa, al consell, al joc... Hi ha un DVD que en dóna testimoni. A la Casa Museu Prat de la Riba hi ha hagut, també, aquests mateixos dies, una exposició memorable, tant a nivell de l’Esbart com personal. A més dels àlbums que mostren actuacions de l’Esbart al llarg del temps,

Voldria que se’m disculpés per parlar, des de fora, d’aquesta parella irrepetible. Però els gairebé trenta anys de convivència alternada a Castellterçol i, sobretot, l’amistat, l’afecte i l’admiració que tant la meva dona com jo mateix sentim per tots dos, penso que m’autoritzen a fer-ho. La passió compartida pels llibres i, sobretot, pel món de l’espectacle. L’intercanvi de comentaris sobre una novel·la, una pel·lícula, una obra de teatre, sempre amb l’avidesa de transformar allò que podria ser un simple divertiment en un seguit de conclusions, idees i suggeriments per a traduir-los i transmetre’ls als altres a través d’alguna de les seves activitats tan diverses.

hi ha moltes fotografies de l’arxiu personal: la parella durant el festeig, tan i tan joves, el casament, els pares, els germans, els fills i, ja, en plenitud, tota una activitat pedagògica, artística, coreogràfica, musical, familiar, amical... A més d’aquells retrats que entendreixen i commouen, n’hi ha d’altres que impressionen i que fins i tot provoquen l’admiració: un parell, grans, molt acolorits, que fan pensar en una parella d’actors d’un musical americà... Quin goig que fan! I l’altre diumenge, el disset de juliol, tot un matí d’esbarts a la Plaça Nova. Davant mateix del local on tots plegats hem pogut visitar repetidament l’exposició, es van reunir una pila d’esbarts amics que no van voler perdre l’oportunitat d’afegir-se a l’homenatge tan pensat i ben portat a terme. A més de ballar com els àngels, un representant de cada esbart va pronunciar unes paraules per expressar la relació tan cordial que havien mantingut, l’intercanvi d’idees, els projectes compartits, i, com de costum, els llaços d’amistat que els havien unit.

La pedagogia. Mestra, especialista en llatí i grec, va col·laborar amb el seu pare, aquell venerable i enèrgic Joan Mercadé, model d’uns mestres benemèrits que en temps de l’escola unitària i amb pocs recursos sabia treure dels nombrosos alumnes el millor de cadascun per encarrilar-los de cara al futur. A més, els trentacinc anys exercint de bibliotecària al poble, que van convertir la biblioteca en un santuari cultural. I, evidentment, pel que fa a la dansa, la influència de la mare havia de pesar per força. La senyora Enriqueta Capellades, autora de contes i d’obres de teatre infantils, especialista en danses... La cuina. Com en tot el que la parella participava, l’Enriqueta, que de molt joveneta havia fet sovint el dinar per a una família nombrosa, havia d’anar més enllà i fer participar a tothom del que havia après. Així ho demostren els llibres que va escriure, primer amb Josefa Contijoch -Receptes per estimar (2003) i Més receptes per estimar (2007)- i, ja en solitari, Receptes per arribar a final de mes (2008), tots tres a l’editorial

Ara. En el record, la presentació d’un d’aquests llibres a La Fàbrega, a ple estiu, a l’aire lliure, un acte planer, divertit, enjogassat i, és clar, llaminer. El vidre. Els vitralls que, si un els dissenyava, l’altre els realitzava, després d’haver-ne après la tècnica a l’Escola de La Garriga. Aquest constant aprendre per ensenyar, adquirir per transmetre... Aparentment, l’estrella de la parella injustament desapareguda és l’Enriqueta, que en representa la rauxa, el fulgor, qui dóna la cara i rep l’aplaudiment. Però, i en Jaume? En Jaume, per a mi, era el contrapunt, el seny, la veu crítica, el conseller, l’assessor, la veu de la

ponderació que marcava límits per trencar-los si calia. I, en tantes i tantes ocasions, també , un actor per centrar l’actuació, per dir l’última paraula, ja fos en privat o en públic. Aquesta setmana de juliol Castellterçol ha volgut donar la cara, explicar d’una manera clara i decidida que la feina que la parella havia fet ha encomanat la seva exigència a tots els que en algun moment o altre els havien fet costat. Castellterçol ha proclamat que el seu mestratge no ha estat inútil i que cal continuar, encara que sigui sense ells o, precisament, perquè ells ja no hi són i no ens poden dir què s’ha de fer.

a de A la memòrniovas Joan Casa i Torras la i Oller, i v e d p a C n a Jo la Vila Cronista de

En Joan Casanovas va néixer a Castellterçol el 6 de gener del 1951 just ara fa poc més de 60 anys. Va fer els estudis primaris i de batxillerat amb bones qualificacions a l’escola pública Ramon Albó, amb el mestre Joan Mercadé. Acabats els estudis es va posar a treballar a la fàbrica tèxtil Roger Dieste (El Vapor) un any i després va treballar en una gestoria de Barcelona durant quatre anys. Passat aquest temps va entrar al Banc Mercantil de Manresa, després Banca Catalana que s’havia obert feia poc a Castellterçol i que passats uns anys va passar a dir-se Banco Bilbao Vizcaya Argentària. Ara feia 15 anys que s’havia traslladat a la sucursal del mateix banc a Lliçà de Munt, on era conegut i estimat per la seva vàlua professional. En Joan es va casar amb la Núria Vilaregut el 28 de maig del 1977. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren l’Albert, la Lídia i l’Arnau de 33, 30 i 19 anys respectivament. L’any 1995 va entrar de regidor a l’Ajuntament per CiU, on hi ha desenvolupat diferents regidories com la d’Hisenda, Esports i d’altres amb plena dedicació en les seves hores de lleure. Quan es va inaugurar el pavelló municipal en Joan fou qui es va fer càrrec de fer rutllar tot l’entramat d’esports i activitats que s’hi ha portat a terme. Ha estat l’ànima del pavelló i amb el seu treball, esforç i dedicació ha aconseguit que durant tots aquest anys es poguessin organitzar campionats, competicions i activitats esportives diverses, que es desenvolupen al llarg de l’any. A més a més de les tasques del pavelló Joan estava compromès en d’altres activitats locals com les fires, festes, casals de vacances i manifestacions culturals que es duen a cap durant l’any en el poble, de manera reeixida i exitosa.

Joan Casanovas amb Nicolau Casaus en una festa de la penya.

Per altra banda estava vinculat a tirar endavant els esports locals i col·laborava amb tothom qui demanava el seu ajut. Home afeccionat al Barça, era també el factòtum de la Penya Barcelonista i era qui organitzava bona part de les activitats que la penya celebra durant l’any. La pèrdua d’en Joan per una malaltia rà-

pida i fulminant ha deixat un buit al poble que serà difícil de cobrir. Tothom recordarà la seva bonhomia, el saber tractar amb les persones i el seu lliurament incondicional al servei del poble al qual ha dedicat els millors anys de la seva vida especialment en els darrers 16 anys com a regidor de l’ajuntament. Per tot això creiem que en Joan s’ha fet mereixedor de recordar-lo sempre com un vilatà exemplar i el fet de posar el seu nom al pavelló municipal on ell hi ha treballat tant, serà una prova de reconeixement a la tasca que ha desenvolupat, en bé de tots els veïns del poble. D’ell solament en podem dir que era un home bo, bon treballador, bon company de ruta, i sobretot un

gran castellterçolenc. No cal dir que fou un bon pare i un espòs amatent. Ens deixa els bons records del seu tracte personal, el seu saber fer i tractar amb tothom, resoldre problemes quan es plantejaven i mirar sempre de no enfadar-se amb ningú. Voldríem que aquestes quatre ratlles servissin per definir una vida i per altra banda d’homenatge pòstum a ell que s’ho té ben merescut i guanyat i a la seva esposa Núria, filla i fills que avui el troben tant a faltar i el ploren. Amb el seu dol i amb la seva absència ens hi trobem tots aquells qui varem tractar i estimar en Joan. Que visqui en la nostra memòria sempre.

Joan Casanovas saludant a Joan Gaspar quan era president del Barça.

Associació Cultural Modilianum

PROJECCIÓ DE LES FILMACIONS MÉS ANTIGUES DE LA DANSA I EL BALL DEL CIRI DE CASTELLTERÇOL (1934) I DEL BALL DE GITANES DE MOIÀ (1935) Entre 1934 i 1935, el cineasta terrassenc Agustí Fabra filmà el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i el Ball de Gitanes de Moià. Es tracta dels enregistraments més antics que es coneixen de les danses ballades al Moianès i constitueixen un important testimoni documental d’uns balls que vivien moments diversos. Mentre a Castellterçol havien aconseguit un gran prestigi durant les primeres dècades del segle -després de la renovació impulsada per Agnès Armengol- i la seva representació era seguida per una multitud de convilatans i estiuejants, a Moià es vivia l’ocàs del Ball de Gitanes, una dansa secular, que no havia estat objecte de cap reforma, i que amb la guerra civil desapareixeria per sempre en el seu format tradicional, dansada només per homes. La projecció (de 13 minuts de durada) ho reflecteix amb precisió.

Dia: 26 d’agost del 2011 Lloc: Jardins de Cal Recader Hora: a les 22h Organitza: Associació Cultural Modilianum Amb la col·laboració de: Ajuntament de Castellterçol i el Consell de la Dansa i el Ball del Ciri

Caminada popular inaires Grup de Cam erçol de Castellt

Recorregut d’uns 14 quilòmetres Durada de 3’30 a 4 hores A més dels controls de sortida i arribada hi haurà tres parades amb esmorzar, fruita i begudes. 1ª parada: dolmen de Mas Clamí. 2ª parada: pinassa de la Clusella, esmorzar. 3ª parada: cruïlla de camins, prop de Vilanova. Tan l’itinerari com les parades estaran degudament senyalitzades. Respecteu tot el que trobeu al vostre pas i vigileu de no encendre foc si fumeu. L’organització declina tota mena de responsabilitat si es produeix cap accident o pèrdua d’objectes personals i d’altres. PREU D’INSCRIPCIÓ: 6 €

La caminada popular d’enguany sortirà a partir de les 8 del matí, com sempre, des del Bosquet de Can Sedó cap a la Plaça Prat de la Riba, Plaça Treserres, carrer Joan Maragall i carrer de Padrós per agafar el camí de les Costes. Agafarem el corriol que duu a la Cadireta i un cop dalt de les Costes anirem en direcció Padrós, però ens pararem al primer avituallament del dolmen de Mas Clamí. Un cop refets reprendrem la caminada i passarem pel trencant d’anar a font Gimona o d’en Prat de la Riba. Camí enllà passarem per la casa de Padrós i continuant pel camí, arribarem a Pujalt i continuant endavant ja serem a la Pinassa de la Clusella, on hi haurà l’esmorzar a punt. Acabat el refrigeri anirem a la Bauma de Padrós i des d’allí cap a Ca la Rosa i Cal Sec cases gairebé enrunades. Seguint pel camí fressat veiem de lluny Vilanova i continuant endavant es canvia de camí en direcció a la font de la Blada i passada la font veiem la casa de la Codina. Enfilem camí amunt cap a la Creueta i des de dalt ja ens adrecem per la pista forestal cap al poble on hi entrarem per cal Campana i cap al Bosquet de can Sedó. Durant la caminada si el dia es clar, podrem contemplar boniques vistes panoràmiques del Sant Llorenç, Montcau, Montserrat, Pirineu i Montseny i d’algunes cases de pagès que estan encara en bon estat i d’altres ja del tot enrunades. No cal dir que podrem veure la pinassa de la Clusella amb una sola soca i tres capçades, pinassa que té un perímetre de 3 m i 90 cm. i una alçada d’uns 25 metres. Un cop dalt la Creueta se’ns obrirà una vista esplèndida del poble de Castellterçol, al fons Castellcir i el massís del Montseny.

LLEGENDA CARRETERA ASFALTADA

CORRIOL

RUTA CAMINADA

TERME MUNICIPAL

CAMÍ DE CARRO

AVITUALLAMENTS

PROGRAMA D’ACTES

Divendres 26 d’agost Festa de la bicicleta i els patins Lloc: Plaça Prat de la Riba i carrers del poble Hora: inscripcions a les 16.30 h.; inici a les 17.00 h. Es farà una pedalada pels carrers del poble i a les 18.00 h. es farà una gimcana al Bosquet de Can Sedó. Partit de Futbol SOLTERS-CASATS Lloc: Camp d’Esports Cebrià Calvet Hora: a les 17.30 hores Els organitzadors d’aquest partit jugaran en record d’en Joan Casanovas, qui tant va fer per l’esport d’aquest poble. Projecció de les filmacions més antigues de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol (1934) i del Ball de Gitanes de Moià (1935). Presentació de l’article “La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol: del ball popular al reconeixement cultural” de Ramon Vilar i Josep Crivillé publicat a la revista Modilianum. Lloc: Jardins de Cal Recader Hora: a les 22 hores L’acte comptarà amb la participació de Manel Fabra, cineasta i encarregat de la filmació; Jaume Clara, director de la revista Modilianum. Organitza: Associació Cultural Modilianum Col·labora: Ajuntament de Castellterçol i Consell de la Dansa i Ball del Ciri Festa Activaterçol Lloc: Escenari de la Plaça Prat de la Riba Hora: a les 23 hores Organitza: Activaterçol

Dissabte 27 d’agost 7è Trofeu de golf Vila de Castellterçol Lloc: Camp de golf “Les Comes” Hora: tot el dia 14a Cursa Castell-Castell Memorial Joan Casanovas Lloc de sortida: Castellcir Lloc arribada: Castellterçol Hora: 10 hores Torneig de Billar de Festa Major Lloc: Bar Restaurant Imperial Hora: a partir de les 10 hores, quarts de final. A partir de les 16 hores, semifinals. Organitza: Club de Billar de Castellterçol Entrega de premis del Concurs de Fotografia d’Activaterçol Lloc: Jardins de Cal Recader Hora: 13 hores Organitza: Activaterçol Cercavila de Gegants i Nans Inici: Plaça Vella - Hora: 17.30 hores Organitza: Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol Els Gegants de Castellterçol, la Griselda i el Tallaferro recorreran el casc antic de la vila dansant al ritme dels grallers i convidant petits i grans a participar d’aquesta festa tan esperada. Pregó de la Festa Major Lloc: Plaça Vella Hora: 19 hores La pregonera d’enguany serà la historiadora i escriptora Assumpta Montellà.

Inauguració de les Exposicions Lloc: Museu Prat de la Riba, Cal Recader, Biblioteca Municipal, Espai Franc Hora: a partir de les 19.45 hores Enguany comptem amb quatre exposicions: David Font López, Museu Prat de la Riba. “El temps aturat. Nostàlgia escolar”, de Munts Casamitjana, Cal Recader. Jaume Serradesanferm Bosch, Espai Franc. Obres del Concurs Fotogràfic de Festa Major d’Activaterçol, Biblioteca Municipal. Correfoc de la Festa Major Inici: Plaça Vella Final: Plaça Vella Hora: 23 hores Organitza: Grup de Diables i Timbalers de Castellterçol La nit més fosca s’il·lumina d’espurnes, fum, foc i corredisses. El correfoc més esbojarrat i espectacular torna a Castellterçol. Prepara’t i participa!!! Kumbes del Mambo Lloc: Escenari de la Plaça Prat de la Riba Hora: 24.30 hores Katxondeio! Ball de festa major amb confetti, bengales, globus i altres sorpreses.

Diumenge 28 d’agost 7è Trofeu de Golf Vila de Castellterçol Lloc: Camp de Golf “Les Comes” Hora: des de les 8 hores XXVII Fira d’Artesania Lloc: Bosquet de Can Sedó Hora: de les 10 hores a les 20 hores Com cada any, comptarem amb la participació d’un gran nombre de parades d’artesania d’arreu del país. T’ho perdràs? Missa de Festa Major Lloc: Església Parroquial de Sant Fruitós Hora: 12 hores Un any més, la Missa de Festa Major comptarà amb la presència de les sis parelles de la Dansa i les autoritats. Ball del Ciri i Dansa de Castellterçol Lloc: Plaça Vella Hora: 13 hores La Cobla Jovenívola de Sabadell serà l’encarregada d’acompanyar a les parelles del Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol, un dels actes més importants i esperats de tota la Festa Major.

Partit de Futbol de Festa Major C.F Castellterçol - A.E. La Salle Premià Lloc: Camp d’Esports Cebrià Calvet Hora: 18 hores Organitza: Club de Futbol de Castellterçol Tradicional partit de Festa Major per disputar-se el Trofeu de l’Ajuntament de Castellterçol. Sardanes amb la Cobla Thermalenca Lloc: Plaça Vella Hora: 19 hores Vine a ballar sardanes amb una de les cobles més conegudes del nostre país. Concert de Marc Parrot Lloc: Centre Espai Escènic Hora: 22 hores

Dilluns 29 d’agost

Dimarts 30 d’agost

XXI Caminada Popular Lloc: sortida i arribada al Bosquet de Can Sedó Hora: 8 hores Organitza: Grup de Caminaires de Castellterçol

Festa Infantil amb Oriol Canals Lloc: Bosquet de Can Sedó Hora: 12 hores Cançons i danses per fer ballar dels més petits als més grans.

Festa de l’Escuma Lloc: Bosquet de Can Sedó Hora: 12 hores Col·labora: ADF Els Cingles

Torneig de Billar de Festa Major Lloc: Bar Restaurant Imperial Hora: a partir de les 16 hores, 3è i 4t. classificats i final

Ball del Ciri, Dansa de Castellterçol Lloc: Plaça Vella Hora: 17.30 hores Amb la Cobla Jovenívola de Sabadell.

Ball dedicat a la Tercera Edat amb el Trio Solimar Lloc: Plaça Prat de la Riba Hora: 19 hores

No només fados, Concert de les autoritats A càrrec de Névoa i Vicenç Solsona Lloc: Plaça Vella Hora: 21.30 hores Una de les intèrprets de fados amb més projecció del nostre país, acompanyada a la guitarra per tot un referent de l’escena barcelonina.

Cercavila de Nit de Gegants Lloc: Sortida des de la Plaça Vella Hora: 23 hores Organitza: Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol Els Gegants de Castellterçol surten a fer la cercavila més espectacular de tota la Festa Major.

Nit Jove a la Carpa. Disco Mòbil Lloc: Escenari de la Plaça Prat de la Riba Hora: 24 hores

Gran Ball de Confeti i Fi de Festa amb el Grupo Denoche Lloc: Escenari de la Plaça Prat de la Riba Hora: 24 hores Versions de clàssics dels anys setanta i vuitanta.

• En cas de pluja, les activitats previstes a la Plaça Prat de la Riba es faran al Pavelló Municipal • Venda d’entrades de la Dansa i el Ball del Ciri, divendres 26 d’agost a les 10 del matí a l’ajuntament: PREU 10€ • Venda d’entrades del concert del Marc Parrot, una hora abans del concert a la guixeta del Centre Espai Escènic i un màxim de 6 entrades per persona: PREU 12€ • Els actes de l’Activa Terçol, Kumbes del Mambo, Concert d’Autoritats, Disco Mòbil i Ball de Confeti: PREU 2€ col·laboració despeses Festa Major 2011

el La Dansa i ri Ball del Ci

Parelles d’enguany

unicipal de M l l e s n o C El i all del Cir B i a s n a D la

Sandra Nieto Carreño Miquel Rubio Serra Anna Mañosa Berenguera David Gràcia Iereas Laia Nieto Carreño Carles Janer Rodríguez Alba Mañosas Caso Ferran Vilà Culell Andrea Villarán Plaza Damián Espinoza Laura Vilalta Garcia Jeffersons Montero Tavira

Recordant s fets passat s i Anglí Joan Sagalé

Gràcies a Déu amb salut i benestar he pogut arribar als 95 anys i voldria dir als castellterçolencs/es nouvinguts i als més joves, alguna cosa sobre la nostra festa major d’anys enrere. Per començar voldria recordar que des del 1954 tenim uns magnífics gegants i nans dissenyats per l’artista i bon amic, Alexandre Cirici i Pellicer i realitzats per la casa Zen que ens representen arreu on van i son admirats i reconeguts. Voldria parlar també sobre les 100 conferències que es van fer a la sala d’actes del local Parroquial els anys 50/60, però això ho deixarem per un altre any. Avui m’agradaria de fer memòria tal com ja he dit abans, de l’antiga festa major, organitzada per l’Ajuntament i les diferents entitats i comerços de la nostra Vila. Era i és una autèntica festa de convivència i germanor entre la gent de Castellterçol, els parents i els amics estiuejants, i tots aquells qui ens visiten aquest dies per passar amb nosaltres les festes. Així doncs expliquem quatre coses de com era la festa major ara fa 80 anys. L’any 1931, el dissabte de festa major s’esqueia el 29 d’agost, ja que llavors es celebrava cada any el darrer diumenge d’agost. Durant el matí va tenir lloc un mercat extraordinari d’aviram i fruita i verdura de tota mena. El mateix matí es van repartir bons o ajuts als pobres i famílies necessitades tal com es feia cada any. Al migdia una repicada general i solemne de campanes, van anunciar els dies de festa gran que començaven i a les 8 del vespre que ja fosquejava en aquells anys,

En aquesta processó de Corpus, hi podem veure d’esquerra a dreta a Joan Costa, Mn. Ramon Cotrina, Joan Sagalés, Miquel Parés, Ramon Ciuró, Joan Miró, Ramon Espelt, Joan Bou, Joan Mercadé, Antonio Jiménez, Josep Costa, Antoni Masdeu, Josep Ciuró, Francesc Fargas, el caporal Garduño, Prudenci Ribó, Jordi Fargas, Lluís Rius i Josep Salavert. (Foto dels anys 60).

es van encendre les extraordinàries i esplèndides illuminacions públiques. A les 9 del vespre va tenir lloc una sessió de cinema extraordinària al Centre Moral, avui Espai Escènic. El diumenge dia 30 d’agost a les 5 del matí hi va haver tot de diana a càrrec del popular pregoner Jaume Costa, conegut popularment com el Pepus. A les 11 va tenir lloc un ofici solemne a llaor dels sants patrons Víctor i companys màrtirs amb acompanyament d’orquestra i assistència de les autoritats, les quals acabat l’ofici i cant dels goigs a St. Víctor, van anar precedits per l’orquestra, cap a la plaça de la República per presidir la típica Dansa de Castellterçol. A la 1 va tenir lloc un concert-vermut al Cafè de l’Amistat. Ja a la tarda a les 3 cafè i concert als locals del Centre Moral, Amistat i Regional. A les 10 de la nit al Centre Moral va tenir lloc una representació teatral i a 2/4 d’11 de la nit lluïts balls al Saló de l’Amistat i a l’Envelat. Els actes van continuar el dilluns dia 31 d’agost a partir de les 12 del migdia amb un concert vermut al Centre Moral, Regional i Amistat i a la tarda a les 3 altra cop concert a tots els cafès i societats. Ja a les 5 de la tarda a la plaça de la República, avui Plaça Vella o de l’Ajuntament, va tenir lloc la ballada tradicional del Ball del Ciri a càrrec de 6 escollides parelles i a les 6 ball de tarda a l’envelat i l’Amistat. A les 10 de la nit va tenir lloc el concert-serenata davant la Casa de la Vila a càrrec de totes les orquestres i en acabar ball a l’envelat i Amistat. Al cinema del Centre Moral sessió especial amb acompanyament d’orquestra (recordi el lector que els anys 30 el cinema majorment era mut).

El dimarts dia 1 de setembre es va celebrar la tornaboda general, anant a les fresques fonts de la rodalia del poble. A les 12, a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre concerts al cafè la Regional i a les 6 de la tarda ball a l’Amistat i sardanes a l’envelat. Finalment a 2/4 d’11 de la nit lluït i distingit ball de beneficència a l’envelat que va finalitzar amb una animada batalla de confeti. En aquest darrer dia de la festa major era costum d’anar a les fonts del voltant de la Vila, en especial la del Vapor, Vinyota, Sant Antoni i Prat del Pou, on es consumien les restes de menjar que havien sobrat d’aquells dies festius. El lector ja haurà observat que els dies de festa major hi havia tres orquestres al poble, ja que es feien actuacions simultànies a diferents llocs, però a la mateixa hora. Cal recordar també que el darrer dia de festa major el ball de confeti s’havia fer molt popular i hi participava bona part del poble, jovent i grans. Moltes d’aquestes coses han anat canviant al pas del temps, però l’esperit de les festes continua essent el mateix i desitgem que sempre segueixi ben viu i que mai es trenqui la bona convivència veïnal i l’acolliment a tothom. Bona festa major a tots els vilatans, amics, visitants o nouvinguts!

El grup local “Amics del rçol” Castell-Te el seu celebrarà ersari vintè aniv

Anzizu Josep M. de

Durant l’estiu de 1991 es va començar a gestar la fundació del grup local que durant tots aquests anys ha recolzat la tasca dels propietaris del castell per consolidar-lo i obrir-lo al públic. Per això penso que es interessant escriure unes ratlles sobre els seus orígens i les seves activitats durant tots aquests anys. Poc temps després de l’adquisició del castell per part de la meva família -que l’havien llogat per passar els estius des dels anys 40- varem comunicar als nostres amics del poble que pensàvem fer-hi obres de consolidació i organitzar-hi visites i actes culturals. Per a donar una confirmació oficial a aquest desig, durant el mes de setembre de 1990 ja s’havia celebrat un acte oficial obert al públic que van presidir l’alcalde de la vila Lluís Montañà i l’historiador Mossèn Antoni Pladevall. Va ser durant l’estiu següent quan l’Isidre Clapers i en Domènec Miró van suggerir la idea de formar un grup local que recolzés la nostra idea de “donar vida” a un monument tan important pel poble i en varen parlar amb Mossèn Antoni Pladevall. A partir d’aquí es van tenir converses per veure quin tenia que esser l’objecte de la nova entitat així com la seva forma jurídica. Tot plegat es va anar perfilant amb l’impuls constant de l’Isidre fins constituir-se, uns mesos més tard, el grup “Amics del Castell Terçol”. Inicialment i fins fa poc va constar com a delega-

ció de la sucursal catalana de la entitat estatal “Amigos de los Castillos”. La primera junta directiva estava formada per Isidre Clapers (President), Jaume Rognoni (Secretari) i Josep M. Anzizu. L’objecte del grup “Amics del Castell Terçol” va ser “organitzar actes culturals i excursions a castells i cases monumentals, recolzar la tasca dels propietaris per consolidar i conservar el castell i contribuir al coneixement i conservació d’aquest monument històric”. A partir del 1992 any rere any el grup ha organitzat o participat en activitats de tipus molt diferents. En primer lloc i pel que fa referència a les obres de millora de les parts històriques del castell, el Grup ha recolzat i facilitat les relacions dels propietaris amb les autoritats de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Castellterçol, fruit de les quals ha sigut l’obtenció d’ajuts per a portar a terme obres de consolidació de les muralles i torre principal així com les excavacions portades a terme en el recinte i que han estat dirigides per l’arqueòloga Marina Miquel. Com a resultat d’aquestes actuacions es va habilitar una “sala-museu” en l’antiga cort del bestiar i aquest es va traslladar a una nova edificació propera a la masoveria. Els actes culturals s’han celebrat cada estiu ininterrompudament des del 1992. Teatre llegit, poesies, cants corals i diferents tipus de musica s’han anat succeint al llarg dels anys, destacant d’una banda els concerts de musica popular, jazz o gospel al bosc del castell que formen part des del 1999 del programa “Musica als castells catalans” i espectacles destacats tals com els que es van realitzar l’any 1998 amb motiu dels 1100 anys del primer escrit documentat sobre el castell, “El castell Terçol”, muntatge coordinat per en Josep Maria Masdeu (2004) i “Terçol”, ideat i realitzat per l’Esbart Rosa d’Abril” (2008).

Durant alguns anys també s’han celebrat en col·laboració amb l’Ajuntament, concerts en l’ermita del Castell per premiar als guanyadors del concurs de “Joves Musics”. Les visites als castells i monuments històrics de Catalunya s’han realitzat regularment sota la coordinació de Maria Rosa Estaño amb una mitjana de tres visites per any. En total s’han visitat més de seixanta monuments situats en tot el territori català, inclosa una excursió de diversos dies als castells càtars. Cal també fer una menció especial de la col·laboració amb l’Escola Municipal amb diferents activitats al llarg dels anys així con la continuïtat de l’Aplec del Remei que es celebra el segon diumenge d’octubre i des de fa molts anys corre a càrrec dels masovers del castell. Darrerament el grup s’ha integrat –tot i conservant un alt nivell d’autonomia- en la Fundació Josep M de Anzizu, que té per objecte la promoció d’activitats formatives, culturals o de desenvolupament social i en especial “tot el que tingui relació amb el castell de Castellterçol, aquesta població i el seu entorn.”

La fundació ha subvencionat totalment o en una part important les obres de conservació i les excavacions en el castell així com diferents activitats i publicacions relacionades amb Castellterçol al llarg dels darrers anys, algunes d’elles en col·laboració amb el Grup d’Amics i altres entitats o persones a títol individual. Cal mencionar especialment el “Taller d’Urbanisme” organitzat i coordinat per l’Escola d’Arquitectura del Vallès amb assistència de coneguts experts en el tema (any 2000); l’edició de les Guies de Masoveries, Fonts i Poues en col·laboració amb el Grup de Caminaires, l’Ajuntament i el Consell Comarcal; “Postals de Castellterçol 1900-1950” d’Assumpta Rafel; edició de “L’Auca de Castellterçol” de Ramon Arus i Sr Mas etc. L’actual junta directiva del Grup esta composta per Josep M de Anzizu (President), Jordi Costa (Secretari), Montserrat Molina i Montserrat Puigpallerols (Tresoreres) i Rosa Maria Estaño (vocal d’excursions). Formen part del grup un total de 70 famílies residents o relacionades amb Castellterçol. Per més informació: www.castelltersol.cat/ca/amics-castell i www.castellfutur.com.

ol Castellterç decideix

El novembre del 2009 un bon grup de ciutadans de Castellterçol es constituïen en assemblea per treballar el camí de la independència de la nostra Nació, després que Arenys de Munt hagués encetat, el dia 13 de setembre del mateix any, la primera de les consultes que sobre la independència s’han anat realitzant en el transcurs d’aquest dos darrers anys a 554 municipis de Catalunya. D’aquesta manera va néixer Castellterçol Decideix, amb la voluntat ferma d’organitzar amb seriositat i d’una manera responsable una consulta sobre aquest tema al nostre poble. Els mesos següents foren plens d’una feina frenètica. S’havia de preparar tota la logística i, el més important, donar a conèixer la convocatòria del referèndum a tota la població perquè expressés així la seva lliure opinió sobre la independència de la nació catalana. Des del principi vàrem trobar un gran acolliment per part de l’Ajuntament, dels partits CiU i ERC i de tot un gruix de col·laboradors i col·laboradores així com d’entitats del poble que s’afegiren a la tasca de preparació, promoció i realització de les diferents tasques preparatòries. Agraïm de nou a tots ells i a tots els voluntaris la seva col·laboració. Com a recordatori voldríem deixar constància dels actes realitzats: • 19 de desembre: presentació de Castellterçol Decideix, acompanyats dels Srs. Carles Mora (Alcalde d’Arenys de Munt) i Manel Oronich (Ex-alcalde de Lleida). • 23 de gener: acte de ressò de la consulta a càrrec de l’actor Sr. Joel Joan de Plataforma Sobirania i Progrés i Jaume Vallcorba, sotspresident del Centre Català de Negocis.

Aquesta ha estat, resumida, la tasca prioritària de l’entitat Castellterçol Decideix des del seu naixement. No obstant, conscients que no hem arribat encara on volíem, la plataforma continua i continuarà treballant per la llibertat de Catalunya.

• 6-7 de febrer: projecció de la pel·lícula “CatalunyaEspanya” i debat. • 13 de febrer: conferència a càrrec de l’escriptor Víctor Alexandre. • 20 de febrer: acte de ressò de la consulta amb el Sr. Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial Espanyol entre 2001 i 2008. • 27 de febrer: acte cultural amb la col·laboració del grup musical “La Porta dels Somnis”. • 28 de febrer: dia de la consulta. La participació va ser del 44,44% i els resultats es decantaren majoritàriament per l’opció del SÍ que va obtenir 812 vots (93.55%). El NO va recollir-ne 25 (2,88%) i hi va haver 28 vots en blanc (3,23%) i 3 vots nuls (0,35%). • 12 de setembre del 2010: una delegació de Castellterçol Decideix va assistir a l’Aplec per la Independència d’Arenys de Munt. • 10 d’abril del 2011: l’entitat va col·laborar a la consulta de Barcelona amb la formació d’una mesa electoral.

Així doncs, valorant el significat històric i la importància de la data del 28 de febrer del 2010 i amb l’esperança que un dia es pugui recordar com el que fou l’inici de la recuperació plena de la nostra nació, us convidem a la inauguració d’una placa commemorativa que tindrà lloc el proper dia 10 de setembre dins els actes de la celebració de la nostra Diada Nacional en el marc de la Plaça Prat de la Riba. Igualment, us animem a tots a unir-vos en aquesta tasca tan important dirigida a poder decidir lliurement i democràticament el futur de la nostra nació. [email protected]

s Josep Gallé n i Malats, u lenc o castellterç ùnic

ila, Joan Capdev la Vila cronista de

En aquesta fotografia del 1905 hi veiem en Josep Gallés rodejat dels seus fills i filles, segurament a casa seva mateix. En Gallés solia anar vestit sempre molt correctament, amb espardenyes de betes i amb gorres molt pintoresques.

L’any 1990 quan era regidor de cultura de l’ajuntament l’amic Pere Carrera, ens va encarregar als qui solem escriure en el programa de la Festa Major, que féssim un monogràfic i parléssim de Josep Gallés. Així es va fer, però enguany m’ha vingut de gust de tornar-hi, tota vegada que Gallès es poc conegut per la majoria de castellterçolencs. Josep Gallés va néixer a Castellterçol l’any 1863 a can Llorenç del carrer de França que avui porta el seu nom. Cal Llorenç és la casa situada a mig carrer, que en els darrers anys hi vivia la família d’en Pere Criach, i va morir-hi el 16 de setembre del 1920, vida curta si voleu però plena de tota mena d’activitats culturals, lúdiques i intel·lectuals. Fou un bon pintor sobretot de quadres religiosos, verges, sants, sagrats cors i tota mena de pintures, moltes de les quals hom les troba esparses per diferents llocs. A Castellterçol en tenim algunes en bon estat de conservació. Per altra banda fou el primer moianesenc que va tenir màquina fotogràfica de molt bona qualitat. Això li va permetre de fer milers de fotografies, bona part de les quals ha conservat la família Gallés Roca, concretament 5 àlbums que fan un total de més de 3.000 fotografies, poc més o menys, la major part de les quals són de llocs, personatges, fets, esdeveniments del poble, aplecs, famílies, llocs curiosos, carrers, fonts, obres públiques, grups de veïns... Justament ara mateix s’està treballant per tal de passar totes les fotografies dels 5 àlbums, en CD’s i tenir-les a l’arxiu de l’Ajuntament, tasca que a la primavera de l’any vinent pensem tenir acabada. Pocs pobles tenen un arxiu fotogràfic tant complert. Com que tenia una cultura humanística molt cuidada, (-no oblidem que va estudiar per jesuïta, estudis que va haver de deixar ja que tenia epilèpsia,-) va fer de corresponsal de premsa a diferents publicacions com El Diario de Barcelona, El Correo Catalán i molts

d’altres. Molts dels articles publicats sobre la vida i miracles del que s’esqueia a Castellterçol, els retallava i els va anar guardant junt amb un recull de goigs, de fotografies de quadres seus, de segells d’entitats del poble, de documents del segle XVIII, i d’un llarg i carregós conjunt de diferents coses i amb tot el que va aplegar en va fer dos grossos llibres de més de 300 pàgines cadascun. Aquests volums estaven guardats a la rectoria i Mossèn Josep Andreu me’n va fer a mans l’únic que queda ja que l’altre es va extraviar i hom el guarda com una relíquia per tenir-lo a l’arxiu del poble el dia que es faci.

Ben aviat casa seva es va convertir en un obrador de pintor quasi professional i de col·leccionista de manera que hi va muntar el Museu Gallés, visitat per personalitats prou importants com el bisbe Torres i Bages, Cambó, Prat de la Riba entre molts d’altres. En el llibre de reculls i retalls esmentat, hi ha fulls amb les dedicatòries escrites i signades per dits personatges. En el museu hom hi trobava segons diu el retall del “Diario de Barcelona” amb data “sábado 2 de septiembre del 1911”, el text que transcric a continuació, traduint-lo del castellà:

En aquesta fotografia en Josep Gallés està assegut a terra amb un dels seus fills a la falda. Es del 1915 i hi veiem molta mainada i dones del carrer de França on vivia ell. Havent passat 96 anys es fa molt difícil de reconèixer a ningú.

“Un dels fets del programa de la festa major d’enguany es el de la visita al museu Gallés ja que bé val la pena que li dediquem unes quantes ratlles. El museu Gallés degut a la intel·ligència, perseverança, patriotisme i dispendis econòmics de l’intel·ligent i modest artista, fill il·lustre de Castellterçol, es vertaderament interessant. Es poden admirar diferents ídols de Fernando Poo i Mèxic, utillatges de l’edat de pedra i una bona col·lecció d’armes antigues i modernes, una nodrida col·lecció numismàtica, gran nombre de medalles commemoratives, molts fòssils, estalagtites i estalagmites, bambús i mariscs petrificats i fins i tot un crani humà en estat fòssil trobat a 30 metres de profunditat a Castellcir. Hi ha també una col·lecció filatèl·lica i una altra de 1600 goigs dedicats a Sants que es veneren en altars i ermites de Catalunya molt interessant per conèixer la nostra literatura religiosa popular, alguns llibres del segle XVI, una carta autògrafa de Felip III i una altra del Pare Claret, infinitat de firmes de bisbes i persones importants. Hi ha 3 creus de fusta que foren d’ermitans de Montserrat, molts quadres antics i moderns alguns de vàlua reconeguda, columnes, capitells, lacrimatoris i una nodrida i interessant col·lecció de retalls de diari i de revistes on s’hi parla de Castellterçol. El museu Gallés mai està tancat i pel visitant que en la solitud d’aquestes muntanyes vulgui fruir amb records del passat i curiositats del present, els trobarà aquí reunits en un ambient artístic.El seu propietari Sr. Josep Gallés, tal com li agrada a un pare que li parlin bé dels seus fills, li agrada parlar de tot el que té que són part de la seva vida. Quelcom del seu poble de Castellterçol, perquè el Sr. Gallés, a més de ser un bon artista, és un bon cristià i un bon patriota.”

Aquest retall de diari en el qual encara s’hi parla de més coses, com de la festa major del 1911, ara fa 100 anys, forma part del llibre esmentat que consta de 319 pàgines de manera que comença el 1890 aproximadament i s’acaba el 21 de setembre del 1915. Es un recull que val la pena de veure, llegir i estudiar si hom vol conèixer una mica la vida i miracles de Castellterçol d’ara fa més de cent anys. En Josep Gallés té el nom posat en el carrer on va néixer, cert, però crec ben convençut que caldria retre-li l’homenatge del qual al llarg de la curta vida que va tenir es va fer mereixedor d’ostentar sobradament. El què caldria fer ho deixem a la imaginació de tots els convilatants que coneixent els homes de valor reconegut els hi reten homenatge com a record inesborrable al pas inevitable del temps. I com és obvi, algú ens preguntarà: “I què se’n va fer del Museu Gallés? Doncs ben senzill i ras: el Museu un cop mort en Josep, se’n va anar en orris i es van desperdigar per aquí i per allà, tots els objectes que amb tant d’amor i dedicació ell havia aplegat. Tot va quedar en no res. S’han conservat d’ell els àlbums de fotos, (alguns àlbums també es van perdre), unes llibretes on amb una lletra cal·ligràfica, que ja voldrien fer avui els nostres escolars, s’hi expliquen una colla de detalls i fets curiosos, unes llargues llistes de casaments, defuncions i naixements posant noms i cognoms i motius de les cases, quadres pintats per ell a l’Ajuntament... uns dibuixos de tots els nínxols del cementiri amb noms i cognoms, un recull de textos i frases en llatí recollides d’arreu de llocs diferents del poble i poca cosa més. Sic transit gloria mundi, així passa la glòria d’aquest món.

et Cebrià Calv r, e Jané carret e d descendent e mar carreters d el Guarro f a R a t p m u s As rià Calvet b e C e d a t é Besn

Cebrià Calvet va ser un personatge, com tants d’altres a cavall dels segles XIX i XX, que, tot i néixer en un entorn humil, va assolir un nivell econòmic destacat, que li va permetre, fruit de l’esforç, el treball i les seves peculiars qualitats, intervenir a la vida pública i social de l’època. Cebrià Calvet va néixer a Barcelona, el 21 de desembre de 1855, en una família de llarga tradició de carreters de mar. Cebrià era fill de Canuto Calvet Florit, de qui va prendre el renom, i d’Ignacia Jané Artigas. Va ser batejat a la Catedral de Barcelona el 23 de desembre de 1855 i en van ser padrins Ciprià Andrés, co-

Cebrià Calvet a l’esquerra amb jaqueta blanca i boina. Arrepenjada a l’arbre, Antonia Picas, la seva dona, davant de la porta de casa seva al carrer de Barcelona, cap al 1910.

merciant, i Adelaida Tomisier. Va tenir, com a mínim, fins a tres germans, dels qual només Pedro va arribar a l’edat adulta. Com que la família no ha conservat cap document referent als avantpassats de Cebrià, per tant, ha estat necessari cercar tota la informació disponible als arxius històrics, registres civils i parroquials, arxius dels gremis o hemeroteques. Malgrat la desaparició d’arxius públics fruit dels esdeveniments de 1909 i 1936, la investigació ens ha portat fins a conèixer Esteve Calvet, re rebesavi de Cebrià, casat amb Maria Martí, que l’any 1744, vivia al carrer de Jesús de Valldonzella de Barcelona.

Cebrià Calvet Jané, orfe de mare des dels 14 anys, es va casar abans del servei militar obligatori, als 18 anys, que va fer a Madrid. La seva dona, Antònia Picas Torras, era filla de Castellterçol, la setena filla del matrimoni format per Josep Picas, sastre de Tona, i Maria Torras de Moià. Cebrià i Antònia es van casar a Barcelona, a l’església del Carme el 29 de març de 1873. Antònia va quedar aviat embarassada i l’any 1874 va néixer, a Barcelona, Ignàcia Calvet Picas, filla primogènita de Cebrià. La nena, però, va morir, a Castellterçol, a finals d’agost de 1876. Cebrià Calvet es va llicenciar el 12 de juny de 1875 i va establir un negoci de transport pel seu compte. Els

A la dreta, primera casa que Cebrià Calvet va construir a Castellterçol, al carrer Barcelona 55. Va ser casa seva des de 1890 fins que es va fer una casa nova al número 57 del mateix carrer.

Cebrià Calvet amb la seva dona, la seva filla Ramona Calvet Picas, i els seus néts Cipriano i Josep Oriol Rafel Calvet, al voltant de 1914

primers anys, fins a consolidar el negoci del transport, Antònia va treballar junt amb Cebrià. La concessió del transport del material per a la construcció del ferrocarril, va marcar l’inici de la prosperitat de l’empresa. La seu del negoci estava a Barcelona, tot i que la feina l’obligava a desplaçar-se per tot el territori català, sobretot, i com a conseqüència de la seva especialitat en “transports especials”, derivats dels nous elements que la industria requeria: turbines, transformadors…, peces de gran pes i volum. Tant en el transcurs de la seva vida com després de la seva defunció, la premsa diària es va fer ressò de Cebrià tant per les seves actuacions poc habituals, com per destacar la seva capacitat de treball. Una llarga necrològica publicada al diari La Correspondencia militar de Madrid de 20 de febrer de 1931. Signat E. de A diu “….. Le ayudaba animosamente su mujer, de tanto temple y coraje como él y famosa en toda la comarca por la sagacidad para conocer las condiciones de ren-

Moment de la consolidació de l’estàtua, que Cebrià Calvet es va autoerigir a Castellterçol l’any 1919

dimiento de los caballos y las condiciones más eficaces que exigían. Trabajaban a destajo y aceptaban…” Les actuacions peculiars de Cebrià Calvet el van convertir en un personatge conegut, amb ressò a diaris de Barcelona com La Vanguardia i La Dinastia o, a Madrid al diari El Imparcial. Entre d’altres, arrel d’una jornada de vagues La Vanguardia del dia 2 de gener de 1902, va publicar la nota següent: “Cítase como curiosa la manera que ha tenido el dueño de carros Don Cipriano Calvet, de prescindir de sus obreros. A falta de estos, unió siete carros en fila y guiando él mismo al delantero, transportó desde el muelle durante toda la mañana gran cantidad de bocoyes”.

port, que li permetia el desplaçament ràpid pel carrer del Paral·lel. Cebrià Calvet no va tenir casa pròpia a Castellterçol fins l’any 1890, en què es va construir la casa del carrer de Barcelona 55, quan tenia 35 anys, i una filla, Ramona Calvet Picas, de quatre anys. La font d’ingressos de Cebrià Calvet va ser el negoci del transport utilitzant cavalleries però, en els darrers anys va introduir els primers camions que hi va haver a la ciutat de Barcelona. Els beneficis que obtenia amb el transport els va invertir, part en ampliar el negoci i, part, en la compra de solars i immobles tant a Barcelona, com a Castellterçol. Durant 30 anys, des de 1886 fins a 1926 va construir diversos blocs de pisos i coberts a Barcelona i cases per a estiuejants a Castellterçol.

Ramona Calvet Picas, el dia que va ser nomenada padrina del somatén de Castellterçol, l’any 1927

El 5 de febrer de 1886, va néixer la seva filla Ramona Calvet Picas, que és l’única que va arribar a l’edat adulta. El 23 de novembre de1888, va néixer Baldomero Calvet Picas, que va morir aviat, en data no localitzada fins ara. Des del seu matrimoni, Cebrià Calvet va viure al carrer Parlament de Barcelona, a prop del Paral·lel. La primera propietat que va adquirir va ser un solar al carrer Manso cantonada amb Calabria de Barcelona, on hi va construir un cobert per a utilitzar-lo com a quadra i magatzem de carros. En aquest solar, l’any 1903, quan es va casar la seva filla i va construir la que havia de ser la seva casa durant molts anys. Va ser en aquesta zona de Barcelona on va disposar de diversos quadres i coberts per als carros i cavalls, a prop del

Al programa de la Festa de Sant Antoni Abat de 2007, a l’article Cebrià Calvet, traginer de Barcelona afincat a Castellterçol, on es comentaven les construccions que Cebrià Calvet havia fer a la zona del Pedregar de Castellterçol. Tot i que el Pedregar aplega la majoria de les cases construïdes per Cebrià Calvet, cal no oblidar les cases del carrer de Barcelona, les de la carretera de Granera i la finca rústica que aplega els masos Ca l’Anfruns (actual Hostal), el Casuc i l’Horta. En el terrenys del Casuc, es va desenvolupar el projecte de la Riba, després de la seva defunció. Al Programa de la Festa de Sant Antoni Abat de 2011, l’article La Violeta, Nus de carreteres de Castellterçol, comentava les actuacions de Cebrià Calvet al voltant d’aquest nus viari. Els darrers anys, Cebrià Calvet va viure, a Barcelona, al carrer Muntaner 544, a una gran casa amb jardí, que l’any anterior havien comprat la seva filla i el gendre i d’on va sortir la comitiva fúnebre a finals d’agost de 1930.

Els trets peculiars del caràcter i de la vida de Cebrià Calvet han fet que diversos autors n’hagin parlat en monografies sobre Barcelona o Castellterçol. L’actuació més comentada en tots els casos, és l’autoconstrucció d’una estàtua, l’any 1919, quan tenia 64 anys. Aquest fet, va fer córrer molta tinta, opinions i comentaris, que es van anar transmetent configurant una imatge mítica, plena d’anècdotes, on és impossible distingir on acaba el mite i comença la realitat.. A Castellterçol, qui més qui menys, ha escoltat dels avis anècdotes sobre Cebrià Calvet, que s’han transmès de forma oral i que no es poden confirmar per que no s’han conservat a la documentació escrita. Al cap de 80 anys de la seva defunció, l’estàtua a l’entra-

da del poble ens recorda aquest personatge, que tantes actuacions i millores va fer a Castellterçol, durant el primer terç del s. XX. La propera edició d’un llibre sobre la seva vida ens il·lustrarà sobre moltes dades inèdites de Cebrià Calvet i els seus avantpassats i descendents, fruit d’una acurada recerca a les fonts originals: arxius municipals, parroquials, notarials, diaris… El llibre aplegarà també tota la casuística d’anècdotes que recorda la família i altres persones que, o bé el van conèixer o bé n’han sentit parlar a casa. Si algú coneix alguna anècdota que pensi que és original i vol que s’inclogui al llibre, podeu enviar-la a: [email protected]

Carro fúnebre amb les despulles de Cebrià Calvet, mort el 25 d’agost de 1930 a Barcelona, davant de casa seva al carrer Muntaner 544.

Objectiu: . Dèficit 0€ de la pressupost r de Festa Majo çol 2011 Castellter l

astellteço C t n e m a t n u Aj

DEL 26 AL 30 D’AGOST DE 2011

FESTA MAJOR C A S T E L LT E R Ç O L