CREIX AMB INTERNET

Com triar el teu ordinador

Com triar el teu ordinador

Com podem triar un ordinador? En quins criteris ens basem per saber quin és el que més ens convé? Com podem desxifrar el significat de tantes dades i característiques que apareixen en els fulletons descriptius i en la publicitat dels ordinadors? A continuació veurem algunes coses que cal tenir en compte a l'hora de triar un ordinador i que ens ajudaran a resoldre els dubtes a l'hora de comprarlo.

Adaptació a les necessitats de cada usuari

Abans de comprar un ordinador (i en general qualsevol equip informàtic) cal saber qui i per a què s’utilitzarà. S’ha de tenir clar l'ús que se li vol donar a l'ordinador abans de realitzar la compra. Hem de saber si l’utilitzarem per només navegar per Internet, per elaborar documents amb un processador de textos, per editar vídeo, gràfics, fotografies, imatge o so, per jugar, etc. Segons l'ús que li vulguem donar 2

necessitarem un ordinador amb unes certes característiques tècniques o altres. Per exemple, si volem treballar amb un programa d'edició de vídeo ( com Pinnacle Studio) hem de tenir clares les característiques tècniques específiques per manejar arxius d'imatge i so, que requereixen d’espai d’emmatzematge i memòria. Si no ho tenim en compte podem acabar adquirint un ordinador que no sigui adequat per aquestes funcions.

La tecnologia dels ordinadors avança ràpidament i, per tant, hem de tenir en compte que es queden obsolets en menys temps que altres productes tecnològics. És convenient comprar un ordinador amb bones prestacions: no és necessari que compti amb l'última tecnologia a menys que l’ús que en vulguem fer ho faci imprescindible, però tampoc és recomanable adquirir un ordinador amb prestacions molt baixes que pugui quedar-se desactualitzat en poc temps.

Diferències entre un ordinador portàtil i un ordinador de sobretaula

Abans de decidir si volem adquirir un ordinador portàtil o un ordinador de sobretaula hem de pensar, un cop més, per què el volem usar i quins avantatges i inconvenients té cada opció.

Pel que fa a les prestacions, actualment, són les mateixes tant en els ordinadors portàtils com en els de sobretaula. L'única diferència entre ells és el preu: amb les mateixes prestacions el portàtil serà sempre més car, ja que els components que en el ordinador de sobretaula van per separat (torre, pantalla, teclat i ratolí) en el portàtils s'han de comprimir en un sol element transportable. De tota manera, actualment els ordinadors portàtils s’estan venent a preus competitius i les diferències de cost s’han reduït considerablement. Aquesta disminució de preu i el

3

fet que els portàtils són més pràctics per raons d’espai va fer que l’any 2007, per primer cop, es venguessin més portàtils que ordinadors de sobretaula.

Si adquirim un aparell de sobretaula cal tenir en compte que necessitarem una taula o escriptori amb espai on situar tots els seus elements: pantalla, teclat, ratolí i torre. Per altra banda, un portàtil, tal com el seu nom indica, pot traslladar-se d'un costat a un altre, i podem treballar amb ell en qualsevol lloc ja que va acompanyat d'unes bateries que el mantenen encès durant unes quantes hores.

No s'ha de confondre la portabilitat de l'ordinador amb la necessitat de traslladar arxius. La mobilitat dels arxius es pot aconseguir amb altres elements d'emmagatzematge, com les memòries USB o els discs de memòria extraïbles, que són molt més lleugers i econòmics que un ordinador portàtil.

En el cas dels ordinadors de sobretaula en podem trobar de dos tipus: els de torre (en forma de caixa vertical) i els de sobretaula pròpiament dits (amb una caixa horitzontal sobre la qual se situa el monitor). Actualment, la majoria d'ordinadors de taula es venen en forma de torre. Encara que les torres ocupin més espai, compten amb l'avantatge que la carcassa és més espaiosa a l’interior i permet poder ampliar l'ordinador amb components addicionals si necessitem afegir-li prestacions.

Ordinador Portàtil

Ordinador de sobretaula amb torre

4

A continuació detallem una llista d’avantatges i inconvenients d’ambdós tipus d’ordinador:

Portàtil Portàtil

Sobretaula

Avantatges • Fàcil trasllat, amb la possibilitat de poder treballar en qualsevol lloc. • Tots els components estan integrats en un sol element. • La independència amb els perifèrics, ja que els principals dispositius d'entrada i sortida de dades (teclat, ratolí i monitor) estan incorporats en el portàtil.

• •

Preu inferior, normalment oscil·la entre un 20% i un 30% menys que un portàtil. La facilitat d’actualització del maquinari (hardware).

Inconvenients •

• •



Funciona amb bateries. Quan la bateria s'acaba cal endollar l'ordinador al corrent elèctric per a tornar a carregar-la i continuar treballant. Per això sempre és convenient treballar en llocs on hi hagi presa de corrent. La fragilitat del sistema davant cops i caigudes. Tots els components estan integrats en un sol element, per la qual cosa tots els elements són més petits : pantalla i teclat. Dificultat en l’actualització del maquinari (hardware).

• • •

Difícil trasllat, així que normalment s’ubica en un lloc i no es mou d’allà. El seu pes. La dependència amb els perifèrics per als dispositius d’entrada i sortida de dades (teclat, ratolí, monitor).

5

Finalment, hi ha un conjunt de característiques específiques, dels ordinadors portàtils que cal tenir en compte:



La durada de les bateries oscil·la entre 1.5 hores i 12 hores. Com més gran és l’autonomia de les bateries, més s'encareix el portàtil. Per això és aconsellable saber quines necessitats tenim: si necessitem treballar durant molt de temps sense presa de corrent o, al contrari, només ocasionalment treballarem sense. La durada mitjana aconsellable és d'unes 3.5 hores. Les bateries de liti són les millors i normalment es descriuen mitjançant un nombre i una unitat, per exemple, 4400 mAh.



El pes del portàtil també és important si ens estem desplaçant contínuament amb ell. Els pesos van des d’1 kg fins a 5 kg, segons la mida i la bateria.



Existeixen dos tipus d'ordinadors portàtils: els coneguts clàssicament com a portàtils i els Tablet PC. Aquests últims són un tipus d’ordinador que s’assembla a les agendes electròniques també conegudes com PDA, però no compten ni amb ratolí ni amb teclat, la pantalla és tàctil i l'usuari utilitza un “llapis” o el dit índex per moure's per les aplicacions.

Diferències entre PC i MAC

Existeixen dos tipus d'ordinadors, els coneguts com a PC (personal computer, en anglès) i els Mac (Macintosh, fabricats per Apple). La seva principal diferència és que tenen sistemes operatius, especificacions i normes de disseny diferents.

6

PC Inconvenients Avantatges vantatges • •

És l'estàndard mundial més estès. • La majoria d'aplicacions es dissenyen per a PC per la qual cosa són més fàcils de trobar i més econòmiques. El mateix succeeix amb els dispositius perifèrics.



La majoria d’usuaris de PC utilitzen el sistema operatiu Microsoft Windows, que pateix de certa manca de solidesa. Si l'ordinador falla i cal reiniciar-lo triga més que els ordinadors MAC. A més, els PC amb Windows tenen més probabilitats de fallar durant el seu funcionament, és el que es coneix com “ordinador penjat” o com a “pantalla blava” d'error. Una alternativa es utilitzar el sistema operatiu Linux (lliure i gratuït). De vegades és necessària la instal·lació de programes per poder utilitzar certs dispositius. Per exemple, quan ens comprem una càmera digital cal instal·lar els seus drivers perquè l'ordinador la pugui reconèixer. És a dir, no sempre funciona el plug & play (connectar un dispositiu i que funcioni sense fer res més).

MAC Inconvenients Avantatges • •

• • •

Proporciona millors prestacions en tractament d'imatge, disseny gràfic i edició de vídeo i so. . La facilitat d'ús del seu sistema operatiu, ja que és molt visual i intuïtiu. De fet, Windows s'inspira en ell, encara que no té totes les seves funcionalitats. La solidesa del sistema operatiu: no es “penja” fàcilment i és capaç de suportar arxius molt pesants. Els últims models de Mac fins i tot permeten executar aplicacions de Windows. Facilitat d’interacció amb altres dispositius mòbils de gran èxit fabricats per Apple, com els reproductors iPod o els mòbils iPhone.

• • •



És més car que el PC. No és l’estàndard mundial més estès. La majoria d’aplicacions no es dissenyen per a Mac, ja que no és l’estàndard més utilitzat i, per tant, són més cares. El mateix succeeix amb els dispositius perifèrics. Dependència total dels productes Apple: els mac són un sistema tancat.

7

La torre (CPU o processador) processador)

La CPU (Central Processing Unit) o processador és el cervell de l'ordinador i controla el flux de dades del mateix. El model de processador marcarà la velocitat a la qual vagi l'ordinador, és a dir, la rapidesa de les accions que realitzi com, per exemple, obrir o tancar un programa, canviar de pantalla, executar una ordre, etc.

En l’entorn PC existeixen diversos fabricants de microprocessadors, com Intel, IBM o AMD (Mac utilitza el seu propi microprocesador) i cadascun d'ells fa servir una nomenclatura diferent per descriure la velocitat o freqüència a la que treballen. Fins i tot dins de la mateixa marca existeixen noms de microprocessadors diferents com, per exemple, Pentium, Centrino, Celeron, Athlon o Turión entre altres. La diferència entre ells no és només la freqüència de rellotge (senyal de sincronització),

sinó

diverses

característiques

mecàniques

com el rendiment, la calor que desprenen o el pes.

INTEL



Core: L’antic Pentium, és un processador amb molt bon rendiment i de baix consum però d’un preu elevat en relació amb d’altres productes. Periòdicament van sortint diferents versions amb noves actualitzacions.



Celeron Celeron: ron És la gamma de processadors de baix cost d’Intel. Tenen menys memòria catxé que la resta de processadors Intel i són els més econòmics. Estan basats en tecnologia Pentium.i se’n poden trobar de diverses freqüències (el millor serà el que tingui una freqüència més alta). Ofereixen una bona relació qualitat preu.



Centrino: És una arquitectura formada per un processador Pentium, un chipset i un adaptador Wireless, que normalment està incorporada en els portàtils. Té la mateixa qualitat que el processador Pentium però a més està especialment

8

dissenyat per a consumir menys energia i recursos del sistema. És ideal per als portàtils.

AMD •

Athlon: Athlon Gamma de processadors amb prestacions similars al Pentium d’Intel però amb un preu inferior. .



Duron: Duron Gamma de microprocesadors de baix cost, dissenyats per competir amb la línia de processadors Celeron d’Intel..



Turión: És la versió de baix consum dels processadors Athlon, destinada a ordinadors protàtils. Competeix amb la gamma Centrino d’Intel, amb un preu una mica més econòmic.

Les parts més importants del processador són tres: l'ample de bus, bus la freqüència de rellotge i la memòria catxé. catxé

El bus de dades, dades bus de control o bus d'adreces permet comunicar la CPU amb la resta d'elements, per tant com més gran sigui l'ample de bus, més ràpid funcionarà. La seva capacitat es mesura en bits i normalment una bona mesura és de 64 bits.

Bus de dades, control i adreces.

9

La freqüència de rellotge és la velocitat a la qual l'ordinador realitza les seves operacions més bàsiques i es mesura en Megahertz o Gigahertz. Els valors de la freqüència de rellotge acceptables per a un bon funcionament de l'ordinador van més o menys de 1.5 GHz fins a 3.5 GHz.

Xips Processadors

La memòria catxé és una mena de magatzem en el qual es guarden les dades usades en la sessió per tal d’accedir-hi més ràpidament si es volen tornar, a utilitzar sense necessitat d'accedir a la memòria RAM. La catxé normalment es mesura en kilobytes.

Existeixen tres tipus de memòria catxé: L1 64 a 256 kbytes, L2 que oscil·la entre 256 kilobytes fins a 4 Megabytes i la L3 que és com la L2 però integrada entre el microprocessador i la memòria principal. Com més gran és la catxé més alta és la velocitat de càrrega dels arxius. Una bona memòria catxé és una L2.

Memòria RAM La memòria RAM (Random Access Memory) és una memòria volàtil d'accés aleatori. És volàtil perquè perd el seu contingut una vegada desconnectat 10

l'ordinador del corrent elèctric i d'accés aleatori perquè tots els accessos a ella són independents entre sí. Aquesta memòria és la que emmagatzema, temporalment, totes les dades que està usant l'ordinador i és en ella on es pot escriure i llegir. Les memòries RAM s'agrupen en mòduls que estan connectats a la placa base mitjançant connectors, i aquests es distingeixen pel nombre de connectors: -

Mòduls SIMM (Single In-Line Memory Module): 30 o 72 contactes.

-

Mòduls DIMM (Dual In-Line Memory Module): 168 contactes. La més utilitzada actualment.

-

Mòduls RIMM (RAMBUS In- Line Memory Module): 184 contactes.

Es poden distingir dos tipus de memòria RAM: •

Les dinàmiques (DRAM): La informació que contenen es degrada amb el temps, per la qual cosa s'ha de realitzar un refresc per restaurar la informació continguda en les cel·les. Normalment el temps de refresc és de 70 o 80 nanosegons. Són memòries barates però una mica lentes. Existeixen diferents varietats segons el mòdul que utilitzin i l'enviament de dades per cicle de rellotge. Les més conegudes són les següents: o SDRAM o SDR-SDRAM: Són memòries síncrones, és a dir, que treballen a la mateixa velocitat del sistema, i envien les dades una vegada per cicle de rellotge. Treballen amb mòduls DIMM. o DDR-SRAM: Son memòries síncrones i envien les dades dues vegades per cicle de rellotge i, per tant, dupliquen la velocitat. Treballen amb mòduls DIMM.



Les estàtiques (SDRAM): La informació es manté intacta i no es degrada amb el temps si no es desconnecta l'ordinador del corrent elèctric, per la qual cosa no necessiten refresc. Són síncrones i van més ràpid, però són molt més cares.

Actualment les memòries que més es venen són les DDRDDR-SDRAM ja que les SRAM són molt més cares. En les especificacions dels ordinadors ens trobarem el següent:

11

Exemple 1: 1x512 MB DDR2. Significa que hi ha 1 mòdul de memòria de 512 MB amb doble accés i és dinàmica. Exemple 2: 2x512 MB DDR2. Significa que hi ha 2 mòduls de memòria de 512 MB amb doble accés i és dinàmica. Exemple 3: 1x1024 MB DDR2. Significa que hi ha 1 mòdul de memòria de 1024 MB amb doble accés i és dinàmica.

El més recomanable és comprar-se una memòria d’alta capacitat. Els ordinadors que es venen actualment acostumen a portar memòries RAM de 4 GB.

Mòdul de memòria RAM

Memòria ROM

La memòria ROM (Read Only Memory) és una memòria de només lectura; és a dir, s’hi pot escriure: una vegada gravades les dades ja no es poden eliminar i encara que l'ordinador es desconnecti del corrent elèctric les dades no s'esborren. S’hi guarden tots els arxius relacionats amb el suport físic de l'ordinador, l’arrencada o la informació necessària per al funcionament del sistema.

12

Disc dur

El disc dur o hard disk és el dispositiu que s'encarrega d'emmagatzemar dades en l'ordinador de forma permanent, podent-les esborrar en qualsevol moment. S'hi emmagatzemen el sistema operatiu, tots els programes, arxius de text, fotos, vídeos, etc. La seva capacitat es mesura en Gigabytes i els seus valors per l’ús domèstic oscil·len entre els 40 Gb i els 500 Gb. Com més capacitat tingui, més dades podrem guardar-hi.

Tot i què és el principal element d'emmagatzematge de l'ordinador, s'ha de tenir en compte que existeixen molts altres dispositius d'emmagatzematge externs a l'ordinador en els quals es pot guardar informació com, per exemple, CD’s, memòries USB, discs externs, DVD, etc., per tant, no és necessari comprar un disc dur amb la capacitat màxima disponible al mercat. A partir dels 100 Gb es pot considerar una capacitat acceptable per ús domèstic.

Placa del Disc Dur

Targeta Targeta gràfica

La targeta gràfica és l'encarregada de comunicar l'ordinador amb el monitor, és a dir, de transferir-li les dades que l'ordinador genera de manera que les transforma 13

en una gamma de colors que es visualitzen en la pantalla. Les primeres targetes gràfiques anaven incorporades a la placa base i s’anomenaven xips de vídeo. El mercat del vídeo va avançar a passos de gegant i amb ell les característiques i qualitat dels xips de vídeo que es van convertir en dispositius independents anomenats targetes gràfiques. Aquests dispositius o targetes gràfiques estan formats per una unitat de procés de suport GPU (Graphics Processing Unit), per una memòria RAM (Random Access Memory), per un dispositiu de dissipació (ventilació) i per un convertidor digital-analògic que converteix la senyal digital de l'ordinador a l'analògica del monitor. Algunes d'elles duen diversos GPU.

Els dos components més importants a tenir en compte quan volem comprar una targeta gràfica són: el processador i la memòria. memòria

El processador processador de la targeta gràfica controla tots els intercanvis d'informació entre la targeta i el monitor; per això com més gran sigui la seva velocitat, més ràpid es carregaran les interfícies gràfiques i millor serà el rendiment. Actualment poden anar a més de 500 MHz. És recomanable comprar targetes potents per no tenir problemes amb la reproducció de gràfic i vídeo. Si l’ús principal que li donarem a l’ordinador és jugar amb videojocs cal que la targeta gràfica disposi de processadors amb tecnologia 3D.

Els fabricants més importants de processadors de targetes gràfiques són ATI i nVIDIA. Engloben gairebé tot el mercat, són els què més rendiment proporcionen i millor s'actualitzen: •

ATI amb els models RADEON.



nVIDIA amb els models GeFORCE.

La memòria ens proporciona les següents característiques: •

La quantitat: Ens limita la resolució, és a dir, el detall o nitidesa de la imatge.

14



La qualitat: Ens limita el nombre de colors simultanis que s'observen en pantalla.



La velocitat: Ens limita el nombre d'operacions per segon que pot realitzar la targeta.

La quantitat de memòria de la targeta gràfica ens determinarà el nombre de colors que es poden veure en pantalla. La memòria es mesura en bits i segons el nombre de bits tenim aquest nombre de colors: •

4 bits de longitud = 16 colors.



8 bits de longitud = 256 colors.



16 bits de longitud = 65.000 colors.



24 bits de longitud = 16,7 milions de colors.



32 bits de longitud = 16,7 milions de colors més 8 bits per a canal alfa (per a simular transparències).

D'altra banda, la qualitat de memòria determina el nombre de píxels que es podran mostrar en la pantalla en amplada i en alçada, això és, la resolució. resolució Existeixen diversos tipus de resolucions, que de menor a major són: 640X480 (pràcticament en desús), 800X600, 1024X768, 1152X820, 1280X1024 i 1600X1200. Tot i que actualment la memòria ja no limita el nombre de píxels sí que ens limitarà les textures de la pantalla. Els valors acceptables poden ser de 128 MHz fins a 512 MHz (que és el màxim).

Tarjeta ATI

Tarjeta Nvidia

15

La targeta gràfica pot ser de moltes marques (Vodoo, Creative, Riva, etc.) de la mateixa manera que hi ha ordinadors de diferents marques (Sony, HP, Compaq, etc.). De la mateixa forma que un ordinador pot tenir un processador AMD o Pentium, una targeta de gràfica pot tenir un processador ATI, nVIDIA, Intel, etc. Els processadors de millor qualitat són els ATI i nVIDIA. De la mateixa manera que els processadors del l’ordinador o CPU poden tenir deferents velocitats i arquitectures, el processador gràfic també. Així, nVIDIA pot ser GeForce o TNT i ATI pot ser Radeon, entre altres possibilitats Cal assegurar-se que la tarjeta gràfica incorpora la tecnologia d’alta definició (HDMI- High Defionition Multimedia Interface).

Cal tenir en compte que la memòria de la targeta gràfica no sigui més gran que la RAM de l'ordinador ja que no s'aprofitaria la seva qualitat i no es visualitzarien bé les imatges.

La velocitat de transferència d'informació de les targetes gràfiques depèn del bus de dades al qual estan connectades. El bus de dades és una ranura en la placa base de l'ordinador que transmet la informació a una velocitat que es mesura en bits. Existeixen diferents tipus de bus: PCI, AGP, etc. Segons el tipus de bus de dades que tingui la placa base de l'ordinador, hauríem de connectar una targeta preparada per a aquest tipus de bus.

Les targetes gràfiques són classificades com de gamma baixa – mitja – alta tenint en compte aspectes com la velocitat del xip que processa, de la memòria i ample de bus, entre d’altres.

16

Targeta de so La targeta de so és un dispositiu que, connectat o integrat a la placa base, proporciona la sortida o l'entrada d'àudio. S'encarrega de reproduir i llegir alhora (full-duplex) música, veu o qualsevol arxiu d'àudio en general. Està formada per un convertidor analògic-digital, un de digital-analògic i un processador, que permeten realitzar les transformacions necessàries en les dades per a poder escoltar el contingut de les cançons, pel·lícules, vídeos, etc.

El nombre de bits de la targeta de so reflecteix la qualitat del so, és a dir, les tonalitats que podrem distingir en l'escala que va dels aguts als greus. Un bon valor és 8 o 16 bits.

És important tenir en compte que la targeta tingui connexions d'entrada i sortida estàndard, encara que actualment totes les targetes vénen incorporades amb dispositius estàndard. Les connexions necessàries són:



D’entrada 1. Línea 2. Micròfon



De sortida 1. Línea 2. Amplificador 3. Connector MIDI (connexió de dispositius digitals) 4. Connector Joystick

17

Perifèrics: teclat, ratolí, monitor, gravadores, mòdems i altaveus

Els perifèrics són dispositius connectats a l'ordinador que realitzen accions solament quan l'ordinador els ho demana. No formen part d'ell, són externs i es connecten normalment a l'ordinador mitjançant cables, tot i que actualment la tecnologia sense fils (wireless) es cada cop més comú. En el cas dels portàtils la majoria dels perifèrics estan incorporats en la carcassa. Al principi, els principals perifèrics eren dispositius d'entrada (com el teclat o el ratolí) o sortida de dades de l'ordinador (el monitor i la impressora), però cada vegada existeixen més perifèrics amb funcions d'emmagatzematge com són el pendrive (llapis de memòria o llapis USB), els discos durs externs, o els reproductors digitals, entre d’altres.

Teclat El teclat és un perifèric imprescindible, sense ell no podríem introduir dades textuals i numèriques a l'ordinador (tot i que actualment les tabletes, tipos iPad prescindeixen del teclat i les dades s’introdueixen per la pantalla, que és tàctil). El teclat normalment va connectat a través d'un cable a la torre o CPU, encara que també hi ha models sense fils. Els portàtils tenen el teclat integrat i per això és més petit que els teclats mòbils. El més important és que tingui totes les tecles necessàries i que sigui més o menys intuïtiu; és a dir, que es trobin ràpidament les tecles que més s'usen, com ara l’ENTER, SUPR, SHIFT, etc.

18

Ratolí El ratolí és un perifèric que ens permet moure'ns per la pantalla de l'ordinador, executar programes, entrar en carpetes, obrir documents, etc. mitjançant un punter en forma de fletxa que es veu en pantalla. Existeixen tres tipus de ratolí: els de bola, els òptics i els sense fil o sense cables.



Els de bola es mouen mitjançant la rotació de la bola que el ratolí té en el seu interior. Són els més econòmics però la bola tendeix a embrutar-se i el ratolí deixa de funcionar correctament: cal netejar-lo de tant en tant. Van connectats a l'ordinador mitjançant un cable. Pràcticament han quedat en desús.



Els òptics no s'embruten ja que es mouen per l'efecte de la llum d'un led que es troba a la seva base. Van connectats a l'ordinador mitjançant un cable.



Els sense fils són òptics i funcionen sense cables. Tenen l'avantatge de funcionar en un radi bastant gran pel que dóna marge de moviment i no és necessari estar davant l'ordinador per a utilitzar-los. Funcionen amb un dispositiu USB que es connecta a l’ordinador el qual rep i envia les ordres; és a dir, fa la funció del cable. Tenen l’inconvenient que funcionen amb piles, que s’han de canviar periòdicament.

Ratolí de bola

Bola

Ratolí òptic

Ratolí

sense fils Dispositiu USB

19



Els portàtils tenen el ratolí integrat, un quadrat sensible al tacte i els botons a un costat. En alguns l’scroll funciona desplaçant el dit, de dalt a baix o d’un costat a un altre, dins d’aquest espai. Tot i això, als portàtils també se’ls pot connectar un ratolí convencional ja que són més fàcils i còmodes d’utilitzar.



Els PC Tablet utilitzen un llapis que actua per sobre de la pantalla tal i com ho faria un ratolí.

Monitor També anomenat pantalla. És el perifèric de sortida més important, ens permet visualitzar el sistema operatiu de l'ordinador, els programes, imatges o fotos, vídeos,

etc.

Existeixen

diferents

tipus

de

monitors

segons

les

seves

característiques.

Les característiques a tenir en compte en un monitor són aquestes: •

Píxel: Píxel És la unitat mínima representable a la pantalla. La grandària del píxel pot ser més gran o més petita. Els píxels més petits permeten una major definició de les imatges.



Resolució: Resolució És el nombre de píxels que té la pantalla. A major nombre de píxels major qualitat d'imatge. Com en el cas de les targetes gràfiques la resolució s'indica amb dues mesures: el nombre de píxels d'amplada per els píxels d’alçada. S'ha de comparar la resolució del monitor amb els valors escollits en la targeta gràfica per no comprar una pantalla amb resolució major i que no es pugui utilitzar. Per exemple, si la targeta només

20

pot treballar a una resolució de 1024X768 de res ens serveix que el monitor suporti fins a 1280X1024. Per a l’ús domèstic la resolució recomanable és de 1924X768. •

Taxa de refresc: refresc És la freqüència a la qual la imatge es dibuixa en pantalla, és a dir, el nombre de vegades per segon que es “pinta” la imatge en la pantalla. Com més gran és la freqüència de refresc més estàtica és la imatge.

Una

freqüència

acceptable

estaria

entre

60

Hz

i 80 Hz. •

Mida: Mida La mida del monitor es mesura en polzades (igual que en les televisions). Una polzada equival aproximadament a 2,5 cm i es representa amb un accent (’). Existeixen diverses mides estàndard que són: 14’, 15’, 17’, 19’ i 21’. La decisió sobre la mida del monitor és personal, i dependrà també de l'ús que se li vol donar. Per exemple, les mides més grans són les que s'utilitzen per treballar amb programes de disseny gràfic, il·lustració, vídeo, etc.



Tipus de pantalla: pantalla Avui dia la majoria de monitors que es venen són plans: que ocupen menys espai, el disseny és més funcional i pesen menys. El monitor clàssic es diu monitor CRT de rajos catòdics i, tot i que cada cop s’utilitza menys, encara és comercialitza.

Monitor CRT de rajos catòdics

Monitor pla

Impressora La impressora és el perifèric que, per ordre de l'ordinador, pot imprimir documents de text i d’imatge. Existeixen dos tipus d'impressores, les de tinta i les làser. Les

21

de tinta o injecció són més barates, proporcionen bona resolució però un major cost per pàgina. Les làser proporcionen millor nitidesa i no requereixen canviar tan aviat la font de tinta però són bastant més cares. Per ús domèstic s’acostumen a fer servir les de tinta pel seu preu més econòmic.

Gravadores Actualment, tots els ordinadors tenen incorporat un lector/gravador de DVD, que serveix per a reproduir o gravar CD’s i DVD’s. Un CD pot emmagatzemar entre 650Mb i 800Mb mentre que els DVD més petits poden guardar 4,7Gb, és a dir, en un DVD caben 7 CD de 650Mb. Els ordinadors més actuals també incorporen un lector de Blu-ray, que és un format de vídeo semblant al DVD però que ofereix més qualitat d’imatge.

Mòdems i Routers Els mòdems són dispositius que permeten a l'ordinador connectar-se a Internet. Poden anar incorporats dins el mateix ordinador, en forma de targeta, o ser un dispositiu extern. En realitat, actualment no és necessari comprar un mòdem ja que quan ens donem d'alta en una companyia proveïdora d'Internet acostumen a proporcionar-nos un mòdem gratuït. Molts ordinadors porten un mòdems senzill integrat de sèrie.

Els routers són dispositius que també permeten la connexió a Internet però són més potents i les companyies proveïdores d'Internet no els solen regalar. Les principals diferències entre mòdems i routers són les que es descriuen en la taula següent:

22

Diferències Router Mòdem • • •

No es pot configurar i per tant és menys segur. Consumeix més recursos del PC i per tant la connexió és més lenta. La connexió és única. És a dir, només es pot connectar a Internet un sol ordinador per mòdem, si no instal·lem dispositius complementaris.

• • •

Proporciona major seguretat a la xarxa, ja que es pot configurar. No disminueix la velocitat de funcionament de l’ordinador i per tant la navegació és més ràpida. La connexió no és única. Podem connectar més d’un ordinador per router.





Altaveus Els altaveus són perifèrics de sortida i reprodueixen el so. Les característiques més importants a tenir en compte són: el pes, la mida, la potència i la relació senyalsoroll. Les dues primeres es poden triar segons l'ús i la ubicació que se li vagi a donar. La potència i la relació senyal-soroll depenen de la qualitat de l'altaveu. Per a la potència un bon valor oscil·laria entre 35 i 100 watts de sortida, encara que existeixen altaveus amb major i menor potència. Per a la relació senyal-soroll un bon valor oscil·laria entre els 75 dB i els 85 dB, encara que també existeixen altaveus amb majors i menors prestacions.

Expansió de l’ordinador Comprar-se un ordinador d'última generació per usar-lo com a màquina d'escriure, per a jugar, per a navegar per Internet o per a aplicacions ofimàtiques no té cap sentit. L'única cosa veritablement important és comprovar que l'ordinador té possibilitats d'expandir-se en un futur, és a dir, que es pugui afegir qualsevol dispositiu extra que necessitem: un nou disc dur si ens quedem sense memòria, més memòria RAM, una grabadora de DVD... En definitiva, que es pugui ampliar.

Al mercat existeixen mòduls de memòries o altres dispositius interns que es venen per separat i que es poden instal·lar físicament i de manera fàcil en l'ordinador si

23

aquest ho permet. Per això inicialment no és necessari comprar-se el millor ordinador del mercat, sinó el que millor s’adapta a les nostre necessitats actuals, i assegurar-nos que es puguin fer les ampliacions que calgui si les necessitats canvien..

Sistemes operatius

Els sistemes operatius com Windows, Linux o Mac OS són programes que permeten que l’ordinador funcioni. Proporcionen una interfície fàcil i intel·ligible per moure's per les diferents opcions de l'ordinador: programes, Internet, arxius, etc.

Les diferències entre els diferents sistemes operatius són bàsicament tres: •

estructural, estructural és a dir, que cadascun presenta a la seva manera l'organització dels components de l'ordinador. Això es veu clarament, per exemple, en la disposició de l’escriptori o del menú inici.



computacional, computacional la possibilitat de modificar la programació del sistema operatiu;



de pagament o gratuït, gratuït alguns només es poden adquirir pagant, com Windows i Mac OS, mentre que algunes versions de Linux són gratuïtes.

Microsft Windows

Mac OS (Apple)

Linux

24

Gairebé tots els ordinadors personals funcionen amb Windows, el sistema més utilitzat i conegut, adequat per a usuaris bàsics, tot i què això no significa que sigui el millor per totes les aplicacions. Per exemple, Mac OS és un sistema molt estès entre els dissenyadors gràfics i multimèdia ja que, com hem comentat en la comparativa entre PC i Mac, els Mac ofereixen millors prestacions d'imatge i so. Finalment, Linux proporciona una plataforma gratuïta en la qual l'usuari (amb coneixements mitjans de programació) pot modificar l'estructura al seu gust i sense pagar.

Windows, el sistema més utilitzat i conegut.

Existeixen diverses versions d’aquest sistema operatiu en ús: Windows 98, Windows 2000, Windows XP, Windows Vista i Windows 7, que es la versió més recent i que és la que actualment es comercialitza. Normalment, els ordinadors que comprem ja porten incorporats el sistema operatiu Windows en la seva última versió o ens faciliten la compra del programa amb un CD per poder instal·lar-lo un cop engeguem per primer cop l’ordinador.

Linux, l’alternativa en programari lliure Linux és un sistema operatiu (també conegut com GNU/Linux) que es distribueix sota la llicència Pública General de GNY o GPL, és a dir, que és un programari lliure i, per tant, gratuït. És utilitzat àmpliament en servidors tot i que en els últims anys s’ha popularitzat entre els usuaris domèstics gracies a la seva facilitat per instal·lar-lo i l’ús al desenvolupament d’entorns gràfics (escriptoris) que permeten utilitzar-lo de forma tant intuïtiva con Windows.

Linux va néixer com a projecte d’un tècnic finlandés, Linus Torvalds. Com que és obert i gratuït (qualsevol pot modificar-lo, adaptar-lo i proposar millores) al llarg dels anys molts programadors han anat desenvolupant, i creant aplicacions i 25

programes per a ell. També té el suport de corporacions com Dell, HewlettPackard, IBM, Novell, Oracle o Red Hat.

Servei postvenda

Un cop comprat l'ordinador és important disposar d'un servei d'atenció o suport postvenda per si tenim algun problema com, per exemple, que se’ns espatlli el reproductor de CD, que l'ordinador vagi més lent de l'habitual, etc..

La normativa europea obliga a tots els fabricants a proporcionar 2 anys de garantia i actualment tots els fabricants tenen aquest servei, però en alguns és millor que en d’altres. Normalment les marques clàssiques com Toshiba, Sony, Dell, Hp, etc., proporcionen un servei més ràpid, però no significa que amb d’altres marques el servei no sigui l'adequat. Com en qualsevol altre producte cal comprovar bé la garantia i les condicions del servei tècnic postvenda abans de comprar l’ordinador.

26