CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS Reunió número 41

DIARIO DE SESIONES VIII Legislatura

Any 2015

COMISSIÓ D’ ECONOMIA, PRESSUPOSTOS I HISENDA realitzada el dia 11 de març de 2015 Presidència de la Il·lustre Diputada Senyora Cristina Moreno Fernández SUMARI (Comença la reunió a les 10 hores i 40 minuts) Projecte de llei, de La Generalitat, de modificació del text refós de la llei sobre caixes d’estalvi, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 23 de juliol (RE número 107.094, BOC número 313) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pàgina 2

Intervencions de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), dels diputats senyor Andrés Antonio Ballester Costa (GP Popular) i senyor Francisco Toledo Lobo (GP Socialista), de la diputada senyora Francisca Mercedes Hernández Miñana (GP Popular) i dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) i senyor Juan Guillermo Moratal Cloquell (GP Popular). Designació del membre de la comissió que ha de presentar davant del ple el dictamen de la comissió al Projecte de llei, de La Generalitat, de modificació del text refós de la llei sobre caixes d’estalvi, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 23 de juliol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Intervenció de la diputada senyora Francisca Mercedes Hernández Miñana (GP Popular). (S’alça la reunió a les 12 hores i 2 minuts)

pàgina 16

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda realitzada el dia 11 de març de 2015. Comença la reunió a les 10 hores i 40 minuts. Presideix la diputada senyora Cristina Moreno Fernández. Reunió número 41. La senyora presidenta: Señoras y señores diputados y diputadas, vamos a iniciar la comisión. En primer lugar, para ver si hay quórum, pasamos lista. La señora secretaria, ahora mismo en funciones, la señora Maira Barrieras, cuando usted quiera. (La secretaria passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum) Pues, muchas gracias, señora secretaria. Comenzamos ya el debate de las enmiendas del Proyecto de ley de modificación del texto refundido de la ley sobre cajas de ahorro, aprobado por el Decreto legislativo 1/1997, de 23 de julio, del Consell. Antes de comenzar –y disculpen–, correspondería, en primer lugar, el punto primero del orden día, que es la lectura y aprobación, si procede, de las actas, porque son varias, de las actas de reuniones anteriores. Si nadie tiene nada que decir, entiendo que quedan aprobadas. Projecte de llei, de La Generalitat, de modificació del text refós de la llei sobre caixes d’estalvi, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 23 de juliol (RE número 107.094, BOC número 313) La senyora presidenta: Y ahora, sí, pasamos al segundo punto del orden del día, que es el proyecto de ley de la ley de cajas. Tiene la palabra la señora Mollà de Compromís para defender la enmienda número 1 y siguientes. Cuando usted quiera, señora Mollà. La senyora Mollà Herrera: Gràcies, senyora presidenta. Bé, la primera esmena entenc que hauria de ser acceptable per tots els membres de la comissió i no té res a vore, concretament, en com s’ha legislat o com es proposa legislar a les caixes d’estalvi sinó per una qüestió de formalitat i de no-discriminació per raó de gènere; totes les referències de la llei, absolutament totes les referències de la llei són masculines, i jo crec que no toca que donem via lliure a una llei on es faça referència al «presidente», al «director», al «administrador», al «gerente», al «asesor», etcètera, etcètera, sinó que entenem que s’ha de feminitzar completament tot el text i en qüestions, per exemple, «els membres» o «els components» doncs que diga «persones membres», «persones components», etcètera, etcètera. Bé, això com una qüestió de formalitat i espere que siga una esmena unànime. Després, quan introduïm ja qüestions de la mateixa llei, nosaltres entenem que s’han de fer algunes revisions, sobretot perquè volem marcar un abans i un després respecte al que ha succeït en les caixes d’estalvi, no solament valencianes sinó que hem pogut vore tot el que ha succeït en el sistema financer i formalment en les caixes d’estalvi i nosaltres no volem donar via lliure a una llei que podria ser que tot continuara absolutament igual, ¿no?, amb excés d’impunitat a l’hora de gestionar les caixes, amb mecanismes que no exerceixen la seua labor de controladors, amb una manera de

Pàgina 2

controlar els òrgans interns, la direcció, etcètera, on l’única finalitat semblava ser tindre unes grans retribucions però poques assumpcions de responsabilitats i de bon govern. I, per tant, nosaltres creguem que esta llei tal com està escrita doncs no fa este abans i després, fa una adaptació de la legislació bàsica de l’estat però nosaltres podríem anar un pas més enllà perquè, bé, la legislació bàsica marca unes directrius però no diu que no es puga establir mecanismes per a aturar les situacions que hem pogut ser doncs, bé, sabedors, sobretot en el que ha estat la comissió d’investigació de la CAM. Per exemple –i jo els vaig dir en el debat de política general–, esta llei no impedix en cap cas que n’hi haja una presidència, posen-li Modesto Crespo o posen-li qualsevol altre nom, que puga fixar-se unes retribucions en les participades o empreses vinculades a una caixa d’estalvi doncs, bé, a raó de 300.000 euros per no anar i per no gestionar eixes participades. Això que ha passat doncs esta llei no regula el que no puga tornar a passar i no regula el que n’hi haja un organisme, com puga ser l’Institut Valencià de Finances, que frene, que ature, que siga coneixedor i sabedor d’este tipus de circumstàncies, no ¡n’hi ha!, i jo ja els vaig dir que en el cas que vostés em pogueren dir els articles que això ho impedirien doncs nosaltres se n’adonaríem que sí que s’avança esta llei, ¿no? Aleshores, n’hi ha moltes esmenes que regulen este fet. Per un altre costat, per exemple, tenim esmenes que parlen sobre els anys que es pot estar al front dels òrgans interns de l’entitat. N’hi ha un marge perquè la legislació bàsica doncs, bé, dóna un mínim i un màxim, i nosaltres no sabem per què el govern valencià planteja el màxim de dotze anys per a estar en els òrgans de govern de les caixes; nosaltres creguem que el període ha de ser de quatre anys, podran ser reelegits en un altre període d’uns altres quatre anys però sempre el màxim hauran de ser eixos huit anys en els òrgans de direcció de l’entitat, en els consells d’administració. Entenem que, a més, la composició ha de canviar respecte al plantejat pel govern valencià en esta llei. Nosaltres creguem que també, igual que l’estat fa uns mínims i uns màxims en la composició dels consells d’administració, de les assemblees, etcètera, i, aleshores, doncs, bé, marca –com ja estava– els impositors, la participació de La Generalitat, la participació de les corporacions municipals, aquí les entitats fundadores ja existien però, bé, s’inclouen també altres entitats representatives d’interessos col·lectius, a part del personal de la caixa que també estava abans ja representat en la llei. Doncs, bé, fixa uns mínims i uns màxims la legislació de l’estat i la proposta del govern valencià sempre és que per als impositors, per al personal de la caixa o per a les entitats fundadores siga el mínim que marca la legislació; però, en canvi, per a les corporacions municipals i per a La Generalitat, és a dir, el poder polític que vol controlar l’activitat de la caixa –com s’ha fet fins ara, per això dic que no n’hi ha un abans i un després– està regulat al màxim del que el govern de l’estat fixa; que el govern de l’estat fixa un interval i vostés vénen ací amb una proposta de màxims i nosaltres ho canviem, és a dir, que els impositors tinguen una participació del 55%; La Generalitat una participació del 12%; les corporacions municipals una participació del 5%; el personal de la caixa una participació del 18%; les entitats fundadores una participació del 5%; i altres entitats representatives un altre 5%. Després, nosaltres entenem que, a més, eixes persones, com que s’ha demostrat que durant anys les caixes han estat formant part dels òrgans interns, persones amb una baixa qualificació en temes financers i econòmics –s’ha demostrat en les compareixences que han vingut–, creguem que

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

és preceptiu abans d’un nomenament el que estes persones demostren d’alguna manera que tenen, doncs, bé, el desastre pot passar igual, la incompetència o la negligència pot succeir però, veritat que si se demostra, previ el seu nomenament, que almenys tenen certs coneixements professionals o acadèmics en temes financers i econòmics doncs alguna garantia n’hi haurà que no vinga després ningú a comparéixer en una comissió d’investigació i dir, «pero eso de los balances, eso, ¿cómo se lee?, ¿se empieza por arriba, por abajo, o cómo se lee un balance?», ¿no?, que és el que ha passat fins ara. Doncs, bé, esta esmena jo crec que hauria de ser votada, més que res perquè el govern valencià, per exemple, per al nomenament de senadors –i el Partit Popular sobretot– va canviar la llei perquè els senadors preceptivament del seu nomenament vingueren a comparéixer a les Corts valencianes demostrant quina era la seua posició respecte a temes d’interessos valencians, ¿no? Doncs, jo crec que les persones que es van nomenar en les Corts Valencianes per la quota, per exemple, de la Generalitat valenciana, que siga preceptiu que passen per la comissió d’economia per a fer una compareixença i pugam valorar fins a quin punt gaudeixen d’un grau de coneixement adequat i competent. Després, creguem que, a més, ha d’estar regulat que a les persones que se les puga proposar com a nomenats per als consells d’administració de les caixes doncs entenem que han de ser persones de reconeguda competència, prestigi i experiència en l’àrea de l’economia i de les finances. Pensem que cal fer algunes apreciacions sobre l’assemblea general. El que ha estat passant fins ara és que l’assemblea general normalment no s’enterava de moltíssimes de les qüestions que havien de ser i que són competència reguladora de l’assemblea general. ¿Per què ha estat passant això en les caixes d’estalvi fins ara? Doncs, en alguns casos perquè han jugat a l’amagatall, la direcció i el consell d’administració, i en uns altres casos perquè n’hi havia una delegació de funcions. I nosaltres creguem que una assemblea general no pot delegar certes funcions que els assigna la llei i no creguem que per això l’article 28, apartat g, quan diu que «esta funció podrà ser delegada en una comissió constituïda a tal efecte», parla de l’assemblea, que es pot fer una comissió que se li delegue una competència respecte a la gestió pròpia de l’entitat. Nosaltres creguem que l’assemblea ha de ser coneixedora de cadascuna de les qüestions que es plantegen. Creguem, a més, que s’han de fer notificacions. Bé, esta llei sí que avança en certes coses, sí que introduïx l’Institut Valencià de Finances com un actor principal, que establirà les retribucions màximes, al qual se l’haurà d’informar per certes operacions o certes qüestions acordades en la caixa però, bé, això ja és un reflex perquè la llei (rient) de creació i d’atribucions de l’Institut Valencià de Finances no ha canviat. I ¿per què entra com actor ara l’Institut Valencià de Finances? Perquè l’Institut Valencià de Finances tenia competències per a fer el que aquí se li diu, amb la qual cosa fixen-se vostés si n’hi ha hagut una deixadesa de les funcions de l’Institut Valencià de Finances en els últims temps, perquè tot açò és nou, el que apareix ací, en la llei de caixes, el paper de l’Institut Valencià de Finances. Doncs, bé, nosaltres creguem que cal anar un poc més enllà i que la llei li dóna possibilitat a ser coneixedor, per exemple, doncs si se vol a alguna persona en l’assemblea general apartar de l’assemblea perquè poden considerar que ha fet un perjuí a l’entitat doncs que tinga una motivació i que eixa motivació haja de passar per l’Institut Valencià de Finances, no perquè haja hagut un lobby dintre d’eixa assemblea que s’hagen pogut posar d’acord i que n’hi haja alguna persona crítica sobre el que s’està fent en l’entitat i se li puga llevar de l’assemblea perquè sí, ¿no?, doncs, bé, que l’Institut Valencià de Finances siga coneixedor d’estes circumstàncies.

Pàgina 3

Després, nosaltres creguem que, per exemple, n’hi ha dos qüestions que ens criden l’atenció en el que respecta a les prejubilacions i les retribucions, etcètera, de les direccions, n’hi ha silencis administratius positius emmarcats en esta llei i nosaltres creguem que cal canviar-los a negatius, és a dir, quan es fa una comunicació a l’Institut Valencià de Finances sobre uns acords de retribucions, de prejubilacions, etcètera, de les direccions generals, no entenem per què si en el termini d’un mes l’Institut Valencià de Fiances no s’ha pronunciat s’ha de donar per bo un acord que pot resultar un perjuí per a l’entitat, com ha passat en el cas de la CAM on vostés saben que n’hi ha informes en el mateix jutjat que assenyalen el perjuí causat per la direcció de l’entitat en els acords de les prejubilacions que es pactaren, ¿no? Doncs això per a evitar-ho, ¿de quina manera?, doncs que l’Institut Valencià de Finances no solament haja d’acceptar això sinó que siga del tot preceptiu, que siga vinculant l’acord i, aleshores, en un silenci administratiu positiu de no haver-se pronunciat l’Institut Valencià de Finances en un mes doncs a nosaltres ens pareix que no se li pose entrebancs a una circumstància que podria repetir-se i que ha suposat –ja dic– demostradament perjuís per a caixes d’estalvi tan conegudes com, per exemple, la CAM. La senyora presidenta: Señora Mollà. La senyora Mollà Herrera: En principi, eixes són les nostres esmenes; hi han algunes més que ja se comentaran en la rèplica i agraïm moltíssim el que tingam voluntat d’arribar a acords. Gràcies. El senyor president: Muchas gracias, señora Mollà. Señor Ballester, cuando usted quiera. El senyor Ballester Costa: Muchas gracias, señora presidenta. Muchas gracias también a la… a la ponente del Grupo Parlamentario Compromís por la actitud. Yo quisiera decirle antes de comenzar que, bueno, hemos hecho una lectura somera de lo que es esta adaptación de la ley, esta norma básica, a lo que son los reglamentos y la ley valenciana. Esa lectura básica nos ha llevado incluso a mirar con detalle situaciones como esta última que usted acaba de hacer referencia, que vamos a aceptar, que es la enmienda…, creo recordar, la 108.452, habla del silencio positivo y el silencio negativo. También decirle… (veus) también decirle que, junto con ella, hemos decidido, aunque no somos del todo… no somos del todo…, no comulgamos con usted, por decirlo de alguna forma más clara y más de esto, en que todas las referencias son masculinas en la esto, porque yo le podría dar algún ejemplo, cuando se hacen…, funcionario o funcionaria, consejo de administración, miembros…, miembros que pertenecen al consejo de administración, yo creo que hay una serie de aceptaciones por la real academia de la lengua, que, al final, con tanta academia…, de tanta lengua, al final, podemos distorsionar la cuestión. Pero sí que estamos de acuerdo, y desde luego es nuestra voluntad y la voluntad del Grupo Parlamentario Popular, en que se feminice la ley en su integridad, con lo cual esa primera enmienda suya, la número 1, también se la vamos a aceptar.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

Mire, teníamos una propuesta, dos transaccionales, que también…, los números exactamente…, yo no tengo la numeración hecha por…, pero es la número 108.435… (veus) y la 15 y la 403…, la que termina en 439, ¿eh? Que si ustedes están de acuerdo con el texto que hemos presentado, después del intercambio que hemos tenido de opiniones al principio de la comisión, pues así parece…, pues entonces estaremos totalmente de acuerdo. Así con todo, yo le quiero a usted exponer una cuestión. Yo, al final, este…, cuando uno lee sus enmiendas o lee también las enmiendas del resto de grupos, hay algo que se destila de esas enmiendas. Es…, y creo que en eso coincidimos todos y cada uno de los parlamentarios, mire, aquí de lo que se trata es de intentar que nadie haga el mal y que todos procuremos el bien, ¿eh? Esa es la impresión que yo tengo. Pues mire, en eso, los primeros, el grupo mayoritario, el grupo del Partido Popular. No crean en ningún momento que es intención de este grupo el poder dejar un resquicio abierto o el poder dejar una solución medio abierta o una puerta por la cual pueda entrar el gato y colarse por la gatera. Nosotros, de la gatera, ya hemos visto bastante. No queremos volver a saber nada, excepto una cosa, que vamos a intentar poner todas y cada una de las cortapisas suficientes para que no se vuelvan a repetir las cosas a las cuales hemos asistido y de las cuales nos avergonzamos todos, absolutamente todos. Pero también le diré otra cosa, mire usted. Leyes en este país, yo personalmente creo que hay muchas, unas creo que son buenas; otras, regulares y, evidentemente, alguna habrá mala. Pero las personas no las regulan, las leyes. Cada uno es como es. Todos sabemos que hay un semáforo en rojo y hay que parar y, en ese semáforo en rojo, hay unos que paran y otros que se lo saltan, y eso no lo va a regular una ley de seguridad… y de conducción o de tráfico, es que no lo va a regular al 100%, siempre van a haber… siempre van a haber debilidades, siempre va a haber gente que intente quedarse con lo que no es suyo, siempre va a existir gente que no…, esto. Y, claro, cuando ahí entramos en ese juego, ustedes dicen: «Pues que se reduzcan los porcentajes que marca la norma básica.» Oiga, si es que es una norma básica la cual estamos adaptando, punto número uno. «Es que deberían pasar por aquí y que la comisión de economía les hiciera poco más o menos que un examen a los…» Mire usted, ¿y quién nos asegura que la comisión de economía es tan inteligente como para saber medir quien tiene capacidad para ser directivo o ejecutivo, miembro del consejo o miembro de…? No lo sé. Usted ahora me podrá decir: «No, es que la comisión de economía la ha elegido el pueblo.» Claro, y a Hitler, también. A Hitler, también. Y no es, evidentemente, que quiera hacer comparaciones de una a una. Lo que sí que estoy intentando hacer es el juego de que hay veces que intentamos poner tantos cerrojos y tantas llaves y darle tantas vueltas a las cosas y a dilatar tanto todo, que, al final, la mano de papá-estado, la mano papá-administración, esa mano que cree que lo tiene todo resuelto y que la verdad es que es un problema, porque luego se ha visto y hemos comprobado a lo largo de los tiempos de que eso no ha sido así. Yo, sinceramente, me quedaría un poco en el espíritu que le he dicho al principio. O sea, voluntad para lo que ustedes quieren que se destile de ese proyecto la tenemos todos. Voluntad para tener la mejor de las normas, yo creo que la queremos todos. Pero también tenemos…, las cosas que nos diferencian son: cuanto menos mano de la administración, cuanto menos mano del estado en estos casos, mucho mejor. Y eso, permítame, se lo vuelvo a repetir, que en sus enmiendas aparece y se reitera en más de una ocasión.

Pàgina 4

Yo, ya para terminar, diría que pedir para los demás lo que uno no pide para sí mismo… yo, de entrada, ya me parece que es un error, ¿no?, un error de fondo. Ustedes vienen y nos piden en alguna de esas enmiendas o solicitan en algunas de esas enmiendas participaciones que ustedes, por ejemplo, no se aplican en su propia casa. ¿Por qué? Yo, por lo menos, me llego a preguntar el porqué. Porque al final todo esto, ustedes seguro que tendrán un razonamiento para decirme, lo decía antes: «No, es que es preferible que cuanto más sea la participación ciudadana, menos estado haya en los consejos de administración…» Bueno, sí. Y, luego, ¿por qué cambiamos y decimos: «No, cuando se elijan, que pasen por aquí primero que los examinemos nosotros»? O sea, no termino de entender… no termino de entender y me supone una dualidad mental ese…, no sé, ese hacer por un lado para deshacer por otro o ese dejar las cosas…, intentar que las cosas sean de una forma para que, al contrario, en el capítulo siguiente volvamos a decir algo totalmente diferente. Yo, cuando hacen una corrección, por ejemplo, en el inciso… de la expresión «en su caso», ¿quieren con ello cortar o quieren con ello decir que tenga o no tenga retribución el presidente? Mire, yo creo que debemos de ser sensatos y decir: «Queremos que tenga retribución.» Entonces, suprimamos todo los demás. Porque si ponemos lo que usted intenta decirme en la enmienda número 436, «en su caso», estamos diciendo: ¿será o no será? ¿Tendrá o no tendrá retribución el presidente? Yo es que creo que sembramos unas dudas o, por lo menos, en el lenguaje en el cual yo lo he entendido, puede ser que estemos equivocados, viene a plantearnos esa duda, esa dualidad que no termino de ver. Por lo demás, le decía, creo que es voluntad y en eso estaremos, sobre todo mi grupo, en quitar cualquier referencia, como usted bien decía, de masculinización que tenga la ley, intentar comprimir al máximo los artículos, intentar cerrar al máximo para que no se pueda producir ningún tipo de cobros excesivos de dietas, con esa participación que usted me decía y ese control que la propia adaptación ya deja entrever, con esa aportación por parte de la hacienda de la comunidad…, de la conselleria de hacienda de la comunidad y por la participación del Instituto Valenciano de Finanzas en ese control que, sin ser excesivo, yo creo que siendo prudente, va a ser un control que da garantías suficientes para que no vuelva a suceder lo que hemos visto que ha sucedido. Sinceramente, señora Mollà, yo quisiera que dentro de ese espíritu esté esta adaptación, puesto que además estamos trabajando un poco en exclusiva en este caso, puesto que, como usted bien sabe, solamente queda una caja de ahorros en toda la comunidad, que es la caja de ahorros de Ontinyent. Con esa visión, y sin otra, porque posibilidades de que vengan a instalarse o se creen nuevas cajas de ahorros sería en otros planteamientos y en otros momentos sobre todo, yo creo que es una ley, vuelvo a repetir, o es una adaptación de una ley que tiene un componente lo suficientemente sano, que lo que busca es sanear y que sean unos procesos sanos los que se den a partir de ahora en las cajas de ahorros o en la caja de ahorros que queda en nuestra comunidad. Nada más, señora presidente. La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Ballester. Señora Mollà, cuando usted quiera. La senyora Mollà Herrera: Gràcies, senyora presidenta.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

Anem a aclarir-nos per a començar. Nosaltres som el poder legislatiu i nosaltres no podem legislar sobre una cosa que existix única i exclusivament, sinó que hem de legislar amb una visió de legislador sobre una cosa que podria succeir també. I, per tant, ¿podria passar que se creara una caixa d’estalvis d’àmbit valencià? ¿Sí o no? I si podria passar això, nosaltres hem de preveure quina legislació emmarcaria eixe fet, amb tots els meus respectes a la Caixa d’Ontinyent, per descomptat. Però és que, a més, el text que proposa el govern valencià diu en el seu article 1 –per favor, anem a saber el que estem fent, perquè estem legislant, ¿eh?, i a mi me pareix important–: «La presente ley será de aplicación a las cajas de ahorros con domicilio social en la Comunidad Valenciana y, en su caso, a las domiciliadas en otras comunidades, exclusivamente a lo referente en las actividades realizadas en el territorio de la Comunidad Valenciana.» ¿És que no hi han caixes d’estalvi d’altres comunitats que tenen seus ací al País Valencià? (Veus) ¿Com que no? És que les oficines són seus, perdone. I aleshores, nosaltres també estem legislant sobre caixes d’altres comunitats que tenen també activitat en la nostra comunitat. ¿Això és en allò referent als consells d’administració, a les dietes retributives, etcètera, etcètera? No, no podrem legislar sobre els seus consells d’administració, perquè ja tindran les lleis de les seues respectives comunitats autònomes. Però és que esta llei té altres coses que se diuen, que són importants de tindre en compte i, per tant, eixe és l’àmbit..., jo no ho he escrit. Ho ha escrit el govern valencià, en l’article 1 ho diu clarament. Després, jo no he entés molt bé allò del seu discurs de l’intervencionisme, diu: «Nosaltres, quan més intervenció, millor.» A vore si mos aclarim. La llei bàsica estatal marca la composició de les assemblees i dels òrgans, i diu: «Los impositores serán de un mínimo de un tanto por cien a un máximo de un tanto por cien. Las administraciones públicas –i en este cas són corporacions locals i Generalitat valenciana–, de un mínimo de tanto por cien a un máximo de un 25%.» Aleshores, eixe interval el marca la legislació bàsica de l’estat. ¿Què ha fet el govern valencià? No ha posat interval. Ha posat directament el percentatge. I en eixe percentatge, en la part de la política, de les administracions públiques, ¡s’ha posat el màxim percentatge! ¡L’intervencionisme el fan vostés, perdone! És que jo rebaixe el percentatge de les administracions públiques per a posar més percentatge per als empleats, per als impositors, que, en definitiva, són els que d’alguna manera van a tindre una labor més curada que l’activitat de la caixa siga positiva, perquè també està en risc la seua pròpia activitat, ¿veritat? Aleshores, l’intervencionisme, eixe discurs d’intervencionisme... I, clar, està l’altra part. Nosaltres creguem que les administracions públiques han de vetlar, en este cas, per exemple, de les caixes, que no torne a passar el que ha passat, perquè no hi ha hagut major intervencionisme que agafar els diners de tots i totes i injectar-lo a les caixes d’estalvis. És que vostés reinventen el capitalisme. Escolten, aquí el que más puede, que gane, pero cuando haya pérdidas, ¿eh?, les assumim entre tots. Veritat? I aleshores vostés són els que han agafat els diners de tots i totes, diners de sanitat, d’educació, de dependència, de polítiques actives d’ocupació, etcètera, per a injectar milers de milions d’euros a entitats privades que ha entrat uns forats per les seus negligents actuacions. I, oiga, i jo el que estic dient és que perquè això s’evite les administracions han d’estar alerta des del principi, vigilant,

Pàgina 5

controlant. I és que esta llei, vostés, que la porten del govern valencià, fa introduccions que no estaven en l’anterior llei, i vostés han de reconéixer-ho, d’actuacions de control de l’Institut Valencià de Finances, perquè la Llei de creació de l’Institut Valencià de Finances i les competències assignades deixa que hi haja intervenció de l’Institut Valencià de Finances. I és que ho escriuen vostés, no jo. I jo estic d’acord, però dic que se pot anar una passa més enllà en certes coses que vostés, no sé si per oblit o per intenció, però que se podria fer per part de l’Institut Valencià de Finances i que seria més segur. Per exemple, l’esmena que m’aproven. Que és: ¡Oiga, que no haya un silencio administrativo positivo sobre las prejubilaciones de los directivos! I que si l’Institut Valencià de Finances no ha mirat els paperets i ha dit «sí, bwana», que no se puguen posar multimilionàries percepcions en prejubilacions, com les que ha passat. I vostés va i me l’accepten. Això, ja me contaran si no és intervencionisme de l’administració respecte a les decisions d’una entitat. Clar! Per què? Perquè no volem i no podem deixar passar el que ha succeït fins ara. I després algunes coses més que m’agradaria explicar. O siga, mire, açò que poco menos que un examen, allò que vinguen ací a comparéixer per a demostrar que almenys tenen coneixement en temes econòmics i financers, clar que després poden liarla parda, per dir-ho col·loquialment. Clar que sí! Però veritat que ja no podran dir-nos: «yo no sé leer un balance», «es que yo no sé esto como va», «es que yo unas Inversiones no sé ni lo que me querían decir». Almenys vindran i diran, «oiga, que yo sé leer un balance, que yo he trabajado en esto o tengo esta certificación académica o tal». I podran ser nomenats o no. No és... I li dic una cosa, si això és poco menos que un examen y no sé qué Hitler i no sé quines històries, què han fet vostés en allò dels senadors i senadores? És que vostés això ho han fet per a senadors i senadores territorials... La senyora presidenta: Señora Mollà. La senyora Mollà Herrera: ...que vinguen ací a comparéixer per a demostrar que, bé, que tenen coneixements o que a vore què pensen respecte a temes d’interés de la Comunitat Valenciana. I va i resulta que les caixes són poco menos que un examen aquí lo que les vamos a hacer. Doncs bé, jo crec que hauria de ser preceptiu perquè són nomenaments de Les Corts que poden vindre per altres vies, i nosaltres l’únic és que, bé, como vienen propuestas, vamos a ver, vamos a... La senyora presidenta: Señora Mollà. La senyora Mollà Herrera: ...ver cuál es currículum. No passa res. És un examen públic a més, perquè les comissions són públiques, i que no crec que se traumatitzen per això, i potser fem un poquet de favor a la ciutadania de saber quins van a ser els representants de les administracions públiques en eixos consells d’administració. Gràcies. La senyora presidenta: Gràcies, senyora Mollà.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

Señor Ballester. El senyor Ballester Costa: Muchas gracias, señora presidenta. Mire, voy a empezar por donde usted ha terminado, porque así es más fácil, entre otras cosas. Yo no sé, llámelo usted como quiera. Yo lo que le he puesto delante no era tanto el paso del examen o del control o del esto, sino quién controlaba al que venía, quiénes eran los que iban a…, la comisión de economía. ¿Usted está segura que dentro de la comisión de economía todos los miembros que hay saben leer un balance? Yo, ¿quiere que hagamos la prueba? ¿Quiero que pregunte yo qué es un pasivo material y a ver cuántos de aquí, excepto algún notable profesor, sabe lo que es? ¡Hombre! Es que se lo… (La senyora Mollà parla amb el micròfon desconnectat) La senyora presidenta: Señora Mollà. Señora Mollà, permita al señor Ballester que continúe su argumentación. El senyor Ballester Costa: Señora Mollà, yo, como comprenderá, lo que estoy es intentando poner en contradicción sus argumentos. Yo no estoy ahora hablando de si… Nosotros tenemos una responsabilidad, evidentemente, y tenemos que prepararnos cada uno. Y, evidentemente, la persona que esté en una comisión tiene que ser responsable y asumir de qué se trata y de qué tal, y si no sabe tendrá que aprender. ¿Pero eso se lo asegura a usted alguien? ¿A usted le asegura alguien –que era la otra contradicción de su discurso– de que por mucha ley que haga, por mucha ley que haga, no van a suceder, no nos vamos a encontrar los pillos o el ratero que se cuela por tal, y al final comete la golfada? Pues eso es lo que yo le intentaba a usted decir. Que quizá en el perfume que destila, la esencia que intenta impregnar un poco en sus enmiendas, en la ley, es la esencia de lo que hemos querido hacer o de lo que se quiere hacer por parte de este grupo y por parte del Consell. O sea, que es que aquí no podemos…, me resisto a dejarle, digamos, en la suerte de que poco más o menos ese tipo de enmiendas que usted quiere, por llamarle… de corsé, son las que van a impedir el que puedan suceder determinados acontecimientos que han sucedido. Mire usted, no, y me niego. Es que no se trata de eso. Es que usted no va a ser mejor guardia que somos nosotros. Es que usted no va a controlar mejor que controlamos nosotros. Es que usted misma lo dice. Es que no me aprueben entonces la enmienda del IVF. Sí que se la aprobamos, ¡claro que se la aprobamos!, porque creemos que es razonable y porque además la legislación estatal viene a decirnos ya lo contrario, el silencio positivo y el silencio negativo. No vamos a dejar al libre albedrio que puedan suceder otras cosas cuando puede haber un organismo de control, como es el Instituto Valenciano de Finanzas, y lo vamos a poner ahí. Por eso dejamos ahí esa enmienda. Cuando lejos…, es que a usted hasta eso parece que le siente mal, que le aprobemos algo que usted a…, algo con lo que se enriquece al final este proyecto. Mire usted, a mí no me duelen prendas en decirlo. Y creo que es una actitud noble por parte nuestra el reconocer que se mejora, y lo diré con todas las letras, se mejora esta estación… al… al proyecto de ley, se mejora con su aportación en ese caso, en ese artículo en concreto, al igual que le hemos

Pàgina 6

reconocido que se mejora con el artículo 1. Pero es que hasta eso parece que le parezca mal, señora Mollà. Estamos ya en los finales de esta legislatura y yo creo que, aparte de que cada uno tenga el temperamento y exprese las cosas como las tiene que expresar, por lo menos démonos el parabién hoy de que, lejos de estar usted diciendo «no me han aprobado nada, no han querido escuchar, no han leído, no se han estudiado, no han visto», como ha sucedido otras veces, pues en esta ocasión sí que hemos leído, sí que hemos escuchado, sí que hemos querido y sí que le hemos dado valor al trabajo que usted ha hecho, y hemos mejorado, vuelvo a repetirlo por tercera vez, por tercera ocasión, la ley con esas aportaciones suyas. Pero es que en nosotros no existe otra voluntad. Es que en nosotros no existe otra intención diferente a la que existe en usted cuando trabaja y presenta ese tipo de enmiendas. Y lo digo claramente. Nosotros, como grupo, vuelvo a repetirle, no queremos ni ser más ni menos, simplemente estar ahí y hacer, desde luego, el papel que nos toca, el legislar, claro que sí. Pero los legisladores pueden hacer unas leyes magníficas, vuelvo a explicarle, pero eso no va a dar pie a que no haya acontecimientos y que luego la justicia actúe como tenga que actuar y valore cualquier situación. Y no vamos a ser infalibles, no vamos a hacer nunca ningún proyecto de ley, ni estas Cortes Valencianas, ni las Cortes Generales, ni el parlamento de Brandemburgo van a hacer algún proyecto en el cual sea infalible. Oiga, tendrá sus recovecos, y tendrá sus fallos y tendrá sus detractores y tendrá… Pero, al final, de lo que tratamos, al final de lo que creo que debe de desprenderse es que estamos intentando hacer una ley, en la cual la participación de las administraciones sea la menor posible, pero la más eficaz, y que tenga además una herramienta para que la gente diga, «oiga, es que ahí, en las Cortes Valencianas, les han dado campo amplio o han dado campo abierto a meter la mano en el bolsillo», en este caso de los ahorradores. Y vuelvo a repetir. No es el caso, pero usted me decía a continuación…, al principio me decía que aquí podían venir a instalarse otras…, que eran sede las que abrían aquí una urbana o un esto… Eran sedes de esas… a nivel nacional, a nivel… de esto. Mire usted, ese caso no se da. La verdad es que… ¿qué quiere que le diga? Así, con todo, yo quisiera, bueno, pues hacer la última intervención, agradecerle a todos los grupos el trabajo que han hecho para que salga el mejor de los proyectos posibles. Y agradecer a la presidencia la magnanimidad que ha tenido al dejarme expresarme un poco más de tiempo. Muchas gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias a usted, señor Ballester. Se ha hecho referencia a varias transaccionales, que ahora nos van a llegar a la mesa, antes de pasar a votar las enmiendas de… (Remors i pausa) De acuerdo. Ya han llegado las transaccionales, que han firmado todos los portavoces. Y, por lo tanto, vamos a empezar ahora votando la enmienda del Grup Compromís. En primer lugar, votamos…, las enmiendas que se han debatido, votamos la enmienda número 1, del Grup Compromís. ¿Votos a favor de la enmienda? Se aprueba por unanimidad. Votamos la enmienda número 56, del Grup Compromís. ¿Votos a favor de la enmienda? Se aprueba también por unanimidad. Votamos ahora conjuntamente, si les parece, las dos enmiendas transaccionales, una de ellas es a la enmienda 15 y

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

16, y la otra transaccional es –15, del Grup Compromís y, 16, del Grupo Socialista–, y la otra transaccional es a la enmienda 23. ¿Votamos las dos enmiendas transaccionales conjuntamente? ¿Votos a favor? Se aprueban también por unanimidad. Votamos las enmiendas 24, 30, 31, 36, 41 y 50, del Grup Compromís. ¿Votos a favor? 2. ¿En contra? 8. ¿Abstenciones? 5. Votamos ahora el resto de enmiendas del Grup Compromís. ¿Votos a favor? 7. ¿En contra? 8. Empezamos ya a votar el texto de la ley. En primer lugar, votamos el artículo único del proyecto de ley, que no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 2. Votamos la disposición transitoria primera, segunda y tercera, que no tiene enmiendas tampoco. ¿Votos a favor de las disposiciones? 9. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 1. Entramos ahora a debatir ya la enmienda número 2 y siguientes, del Grup Parlamentari Socialista. Cuando usted quiera, señor Toledo. El senyor Toledo Lobo: Gracias, presidenta. Bien, yo quisiera hacer una aclaración antes de entrar al debate de las enmiendas respecto de nuestra posición de esta ley. Lo explicamos en la enmienda a la totalidad, pero lo quiero volver a expresar aquí. Nosotros entendemos que esta adaptación que se ha hecho a la ley es una inmensa chapuza, que se ha hecho con un apresuramiento absolutamente injustificable y que no es lo que se merecía Caixa Ontinyent. El texto refundido actual tiene más de cien modificaciones vigentes, tiene más modificaciones que artículos –es un conjunto de parches jurídicos– y ahora le ponemos unos cuantos más para adaptarlo a la ley estatal. Le ponemos unos cuantos más de forma, como digo, apresurada, como se constata por el trámite de urgencia declarado tanto para los informes como para la presentación de enmiendas y como se constata también por el propio articulado. Porque el que no se haya incorporado ninguna de las lecciones aprendidas con la pérdida de Bancaja y de la CAM a este texto, pues llama la atención. Por ejemplo, el tema de los cobros de los miembros de los órganos de gobierno, que ni siquiera eso se haya incorporado, pues es un síntoma de lo aprisa y corriendo que se ha hecho esta adaptación. Hay más, ¿eh? Les puedo comentar luego alguno más que habla por sí solo. De hecho, se ha hecho tan deprisa y corriendo que hay artículos del vigente texto refundido y de su desarrollo normativo que actualmente están ya fuera de la legalidad, entran en contradicción con la normativa general y ni siquiera se han derogado. Y yo creo que esto merecía un análisis más pormenorizado y, desde luego, merecía una nueva ley, una nueva ley, porque Caixa Ontinyent se merece una nueva ley, no se merece esto que nos ha trasladado el Consell. Por lo tanto, nuestra postura frente a esta adaptación va a ser que vamos a votar en contra de todos los artículos, salvo, evidentemente, aquello que se nos acepte por pura coherencia. Pero globalmente la valoramos muy negativamente no tanto por la adaptación normativa que se haga a la legalidad, que evidentemente hay que hacerla, evidentemente –realmente hace muy poco más, este texto hace muy poco más que eso–, sino por todo lo que ya he comentado. Entonces, esa como cuestión inicial. Pasando ya a las enmiendas, coincidimos en algunas con las que ha hecho el Grupo Compromís y también hace Esquerra Unida. La primera es respecto al tema de los ingresos. Es decir, la ley actual ya establece, y esta también, que el cargo de…, ser miembro de los órganos de gobierno de

Pàgina 7

la caja es un cargo honorífico y gratuito. Sabemos que tanto en Bancaja como en CAM han ideado métodos para vulnerar ese espíritu de la ley. Y los métodos son los mismos: utilizar participadas para enriquecerse de forma indecente en algunos casos. En el caso de la CAM, creaban su propia participada, cien por cien de la CAM; en el caso de Bancaja, pues se ponían, el señor Olivas u otros miembros del consejo, en participadas como Iberdrola, grandes participadas donde tenían unas dietas o unos ingresos suculentos, muy suculentos y se los quedaban, a diferencia de lo que pasaba anteriormente, que se cedían a la caja. Por lo tanto, bueno, como he dicho, es muy llamativo que esto, que ha sido tan escandaloso, el proyecto de ley que nos llega aquí, el Consell ni siquiera haya tapado esa puerta, ni siquiera haya tapado. Afortunadamente, el Grupo Parlamentario Popular está por reformar eso, evidentemente. No cabía esperar menos que eso. Pero la reflexión que les lanzo, y para que se la trasladen al Consell, es que eso es un síntoma inequívoco, inequívoco de lo apresuradamente que se ha hecho esta ley, lo atropelladamente que se ha hecho, la falta de reflexión que llevaba, porque un gobierno, un gobierno en plena facultad de sus conocimientos jurídicos jamás hubiera hecho llegar aquí un texto con esa puerta abierta, sin tocar nada de esto. Por lo tanto, bueno, nosotros lo que proponemos es un régimen que nos parece razonable, y es el que cuando se vaya a una participada, la dieta que se cobre de esa participada o la retribución que se cobre se reintegre, se ingrese íntegramente en la caja y que por participar en esa participada tenga, como máximo, la dieta que tiene en el consejo. Y ya está. Y eso es lo que el Grupo Parlamentario Popular acepta y me parece que es lo que debería ser. Hay varias enmiendas con esta cuestión, porque ya saben que afecta a directivos, afecta a miembros del consejo, afecta, en fin, a varios. Otra cuestión que nos parece importante es los requisitos de los miembros de los órganos de gobierno. En la legislación estatal se establecen una serie de requisitos que se han copiado literalmente en esta ley, se han copiado, ¿eh?, pero uno no se ha copiado, uno no se ha trasladado. Curiosamente, se trasladan de los tres puntos que hay, se trasladan dos, pero uno no. No se traslada el estar corriente en el cumplimiento de las obligaciones que hubieran contraído con la caja de ahorros por sí mismos o en representación de otras personas o entidades. De verdad, como es legislación estatal, entiendo que se tendría que cumplir, pero es difícilmente entendible que se hayan copiado dos requisitos, y este, que es importante, es decir, que esté al corriente en el cumplimiento de las obligaciones con la caja, no se haya, no se haya trasladado. Yo quiero entender que, evidentemente, no es que se quiera vulnerar, pero por mera estética, por mera estética, si se han trasladado los dos, este debería de trasladarse. Una cuestión que nos parece muy importante es el tema de las puertas giratorias, que lo hemos vivido en esta comunidad de una manera tremenda y que ha amplificado la capacidad de permeabilidad entre la política y las cajas, Bancaja y CAM. Hemos visto cómo los responsables del gobierno de los que dependían las cajas, han pasado después a los órganos de las cajas. El caso del señor Olivas es clarísimo, pasó de conseller de economía y hacienda a presidente de Bancaja. El caso del señor Uncio es lo mismo, pasó de presidente del Instituto Valenciano de Finanzas, del que dependía las cajas, a estar en la comisión de control de la CAM. Eso nos parece absolutamente inaudito. Yo creo que en este momento, en este momento, esto clama al cielo. Es decir, yo creo que… Y nosotros lo que proponemos es que cerremos todas las puertas giratorias, todas las personas que en el gobierno hayan tenido competencias

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

que tengan que ver con las cajas, todas, desde el Instituto Valenciano de Finanzas, consellers, secretarios autonómicos, directores generales, hasta el mismo presidente, todos tengan vetado estar en cualquier órgano de gestión o de control de una caja de ahorros. No sería el caso de un conseller que no haya tenido ninguna competencia, un director general que no haya tenido ninguna competencia en este caso, pero todos los que hayan tenido competencias, queden vetados para estar en órganos de gobierno de las cajas. Otra cuestión, la de los porcentajes. La de los porcentajes, he de decir que nosotros valoramos el de incrementar el de los impositores, pero como saben, la ley actual les deja entre el 50 y el 60%. Y en este texto se les da el mínimo, el 50%. Nosotros valoramos el incrementarlo hasta el 60%, pero no lo hicimos por un tema que después comentaré, de los grandes impositores, porque tienen unos efectos secundarios que nos parecen que pueden ser nocivos para la caja y nocivos para el control de la misma. Entonces, nos hemos limitado a tocar los porcentajes que tienen que ver con la administración. Lo que nos traslada el Consell es que para rebajar del 40% actual que tiene en la asamblea al 25, que es el máximo que actualmente prevé la ley, para bajar hace una adaptación de forma que el porcentaje de La Generalitat lo baja en un 32% y el de los ayuntamientos lo baja en un 47%. O sea, lo baja en un 50% más en el caso de los ayuntamiento que en el caso de La Generalitat. A nosotros eso tampoco nos parece adecuado, no nos parece adecuado. Creemos que La Generalitat, y más como se configura la ley, su presencia no tiene que estar tanto en términos cuantitativos como en términos cualitativos, de tener voz, de tener voto, de tener allí una presencia directa, pero no tanto de control, que no la puede tener con los porcentajes que se dan. Por tanto, nuestra propuesta es que el recorte ese que hay que hacer de 40 a 25, se haga íntegramente en la cuota de La Generalitat. O sea, que La Generalitat que pase del 25 actual al 10 y los ayuntamientos que conserven su 15. Esa es nuestra propuesta. Y el de los grandes impositores, ¿qué les voy a decir? Miren, la ley establece que al menos la mitad, al menos la mitad de los impositores serán grandes impositores. Y ahí no hay elección. La ley deja claro que serán designados los que tengan, los que tengan el saldo más alto en los últimos dos años, no deja elección. Pero, claro, además esa mitad, esa al menos mitad, se hace por circunscripciones, de manera que si las circunscripciones son pequeñas y, por ejemplo, eligen tres, pues dos tendrán que ser grandes impositores y dos serán los que tengan el saldo más alto. Punto. Entonces, ahí nos parece que estando de acuerdo en que los grandes impositores puedan tener su presencia, etcétera, la ley deja un campo demasiado abierto y puede tener unos efectos secundarios tremendos. Efectos secundarios como, por ejemplo, que el 60%..., o casi el 60% de la representación de impositores acaba siendo la de los grandes, que esos grandes acaben siendo administración, por ejemplo, o que esos grandes acaben siendo los mismos por las distintas circunscripciones. Con lo cual, de verdad que lo que hemos puesto aquí es una aproximación, una primera idea, pero nos parece que ahí, ahí debería haber tenido una reflexión más, más profunda. Hemos puesto que haya como máximo cinco circunscripciones para evitar que por ser demasiado pequeñas tengan demasiado peso los grandes impositores y hemos puesto el que no puedan considerarse grandes impositores ninguna administración pública, ni ninguna entidad del sector público y tampoco que ninguna entidad pueda designar más de uno de los grandes impositores por tener representación en varias circunscripciones, por ejemplo.

Pàgina 8

En todo caso, creemos que ahí se merece una reflexión más profunda y que esta ley, yo, mi impresión que sería lo mejor pararla y volverla a hacer de nuevo de verdad. Las entidades representativas, otra enmienda. Establece que un 5% corresponderá a las entidades representativas. Nosotros proponemos que los estatutos definan cuáles son, porque hay un ámbito de legalidad que queda, si no, al aire. El que los intereses colectivos…, que no puedan ser administración pública o corporación de derecho público, dice el texto actual. Nosotros lo ampliamos más, porque creemos que es el espíritu de la ley, que no puedan ser…, no puedan pertenecer al sector público de La Generalitat, que es bastante más amplio que la administración pública o las corporaciones. Las deliberaciones del consejo de administración. Esto también nos parece importante. Fíjense, la ley dice que las deliberaciones del consejo de administración tendrán carácter secreto, y punto, no dice nada más. Esta ley nos dice las del consejo, las de la comisión de inversiones, las de la comisión de control, las de…, todas, todas, pero no solo las deliberaciones, y los acuerdos, que no lo dice la ley estatal. Nosotros creemos que el secreto tiene que ser lo mínimo posible, lo mínimo posible, lo que afecta la estrategia de la caja. Y hemos copiado exactamente lo que dice el Consejo Jurídico Consultivo, ahí está. Por defecto, lo contrario. Por defecto, tiene que ser público y solo tiene que ser secreto lo que afecta a la cuestión esta de competencia, con la competencia. La senyora presidenta: Señor Toledo… El senyor Toledo Lobo: Y por último –sí–, por último, unas cuestiones de transparencia, de que sea accesible desde el portal de transparencia de La Generalitat lo que son los miembros del consejo y que sea público, en el informe de gobierno corporativo, las remuneraciones y todo tipo de ingresos de los miembros de los órganos de gobierno. Entendemos que eso es positivo. Y una última, la 59, que es meramente aclaratoria. Cuando se habla de lo que es una inversión estratégica o inversión estable, pues hace falta definir qué es eso. Pues nosotros hemos copiado una definición que entendemos que es positiva para dejar ahí…, cubrir un vacío legal. Muchas gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Toledo. Señora Hernández, cuando quiera. La senyora Hernández Miñana: Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Toledo, si me permet, vaig a començar per aquelles esmenes que anem a acceptar, creguem que milloren el text que ací hui estem tractant i que estem d’acord amb elles. La primera d’elles és la número 8, l’esmena número 8, que està a més en sintonia, en consonància amb l’aprovació de l’esmena número 1 a Compromís, perquè esta esmena parla de substituir, en este cas, en un cas concret…, perquè és de veres que no totes les…, totes les accepcions relacionades amb els càrrecs eren de caràcter masculí. S’havien tractat d’introduir…, alguna se n’havia escapat. Vosté ací en marca una, en la qual demana substituir «titular» per «persona titular». I, és clar, en consonància en haver aprovat l’esmena

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

número 1, evidentment esta també l’anem a aprovar, perquè la proposta és que es generalitze a tot el text. Anem a aprovar també l’esmena número 57, que és exactament igual a una que hem aprovat del Grup Compromís, la número 56, i que també és absolutament lògica, que planteja el silenci administratiu, canviar-lo, en compte que siga negatiu que siga positiu. Com ja s’ha debatut ací, bé, no cal entrar al tema. I és la mateixa. I l’esmena número 58, com li dia, que també l’anem a aprovar i que fa referència a l’últim aspecte, pràcticament que vosté ha tractat, que és de la transparència en la informació oferida a…, bé, parlant d’una caixa, podria ser als clients, però, en general, a la societat. Vostés plantegen que n’hi haja accés, a través del portal de transparència de la Generalitat valenciana, de tota una sèrie d’aspectes relacionats amb els membres dels consells, en les comissions, en tots els òrgans. Bé, efectivament, que siga accessible a través d’eixe portal del web, a través de la pàgina web de l’IVF, bé, accessible a través del portal. Eixes són les esmenes que aprovem, que creguem que estan en sintonia amb el que la mateixa llei i el mateix text estava plantejant i que milloren o aclarixen estos aspectes. Les esmenes que proposem per a transaccionar i que vosté ja ha dit que accepta, són les esmenes 13, 16, 54 i 71. Les tres primeres fan referència als ingressos –vosté ho ha dit– que obtinguen diferents membres dels òrgans. Parlem dels ingressos dels membres dels òrgans de govern, del director general i del president, en cas que siga executiu. I, bé, ahí proposen que, efectivament, hem de restringir les possibilitats que siga lliure el que puguen cobrar dietes, que eixes dietes excedeixen al que el mateix òrgan en l’assemblea general marca per als seus propis òrgans directius vagen a la caixa. Mosatros creguem que això està efectivament restringit. I eixe és l’esperit de la llei, que no tornen a passar coses com les que han passat. Per tant, estes transaccionals clarifiquen eixe esperit i a més marquen un camí, que és el d’evitar i el de controlar, el d’evitar que passen determinades circumstàncies que a tots mos han donat vergonya o mos han resultat clarament, mos han creat clarament un rebuig enfront d’eixes situacions. Després, en relació a l’esmena 71, que vosté plantejava, incorporar un nou supòsit d’infracció greu als membres de la comissió de control. Mosatros creguem que és correcte i que sí que s’ha d’incorporar eixe supòsit. Però el que li plantegem amb la transaccional és que a més d’afectar els membres del consell d’administració afecte també la persona del titular. Per tant, en aquell article en el que estan ficades les infraccions per al director general, incorporar la mateixa infracció perquè, com deia, seguix restringint les possibilitats o augmentant les possibilitats de control. En relació a les esmenes que anem a rebutjar hi ha un grup, que és la resta, hi ha un grup d’esmenes que és la número 4, 6, 9, 10, 70 i 72 que pràcticament fan referència al mateix aspecte. I és que, al marge de la referència sobre la persona titular, la conselleria, sempre marquen el canviar que siga la conselleria competent en matèria d’hisenda, per a clarificar. Jo entenc que efectivament pot ser correcte, perquè està clar que estem parlant que estem parlant que és per a la persona competent en la conselleria d’hisenda. Però, com vosté molt bé sabrà, des que esta en vigor, que és des del mateix moment en què s’aprova, la llei d’acompanyament, la llei de mesures fiscals de gestió administrativa i financera i d’organització de La Generalitat de l’any 2013, la Llei 5/2013 de 23 de desembre, ja està açò adaptat per a tota la normativa. Perquè esta llei ja diu clarament que sempre que se produïsca este cas, a partir d’eixe moment, quan se parle d’estos temes està

Pàgina 9

parlant-se de la conselleria competent en matèria d’hisenda. Per tant, en relació a tot eixe aspecte, ja està modificat i està actualitzat aplicant la llei d’acompanyament de l’any 2013. I en relació a les altres esmenes, vaig a tractar de contestar a aquelles que vosté ha comentat d’una manera més emfàtica o de més interés. La número 5, l’esmena planteja una reducció en el número de membres de la comissió gestora d’una caixa de nova creació. Esta, com altres de caràcter general i un poc seguint el concepte que vosté ha volgut marcat al principi, efectivament, se tracta d’una llei esta de modificació i d’adaptació de la llei estatal. No s’ha fet una nova llei que haguera modificat amb profunditat i que haguera suposat una revisió total de tota l’actual legislació en matèria de caixes. Jo crec que és cert que tots som conscients que hi ha una situació de fet i és que tenim una caixa d’estalvis, que és Caixa Ontinyent, és una caixa que vosté ho ha dit, també ho ha dit la representant del Grup Compromís que ha parlat, és una caixa que ha treballat bé i a la qual no se li coneix ningun fet que poguera ser estrany o alié a com hauria d’estar treballant. Però, a més, és una caixa, i ja ho parlàrem en el debat a la totalitat, que necessita fer una adaptació ràpida ja a la nova normativa, a la llei bàsica. I necessita fer-la, perquè ha de renovar els seus òrgans de govern i ha de fer-ho aplicant ja la llei bàsica. Per tant, este govern té l’obligació de facilitar eixa tarea. I això és el que s’està fent en este moment. Jo no crec que el concepte siga precipitat o apresurat sinó senzillament que entre fer una revisió amb profunditat i general i fer una revisió que permeta en este moment adaptar la llei estatal i que Caixa Ontinyent puga treballar amb bones condicions s’ha optat per este camí. I a l’optar per este camí, precisament per a resoldre la problemàtica de Caixa Ontinyent i perquè se mereixen no estar en demores o no estar treballant amb l’estrès de si arriba o no la llei, perquè a més acaba la legislatura, bé, jo crec que este és el camí sensat. I, a més, s’ha treballat, i vosté això ho sap, amb collaboració amb la mateixa caixa. Per tant, tot allò que vertaderament pot afectar està resolt amb esta nova llei. I diem que este és un aspecte de caràcter general, que ho deia per a esta esmena, però que val per a algunes de les que vosté ha comentat. Ha comentat el tema d’integrar el requisit de no-morositat entre els requisits que aplica la llei estatal. Mire, és cert que s’haguera pogut ficar, però també és cert que està previst en l’article 19.f del projecte de llei i que a més d’una incompatibilitat constituïx en si mateix un requisit per a ser membre d’un òrgan de govern, a tenor d’allò previst en l’article 12.1.c. O siga, que és cert que no està ficat textualment copiat com diu la llei estatal i que, bé, podria ser una solució. Però no és cert que no estiga contemplat, perquè ho contemplen els articles que li acabe de dir. I un tema que a vosté li preocupa, perquè preocupa a tota la societat i a mosatros també, està també resolt i jo crec que vosté ho ha de conéixer. I és quan parla de l’esmena que vosté planteja com per a tancar les portes giratòries i ha ficat alguns exemples als quals jo no me vaig a referir. Perquè, efectivament, jo crec que sí que ha d’haver un veto a eixa possibilitat, s’han de tancar però blindar..., no tancar sinó blindar les portes a que se puguen produir eixos fets. Però és que en este moment ja la llei ho arreplega. I no ho arreplega sols per als membres de l’administració general de l’estat, com ha paregut entendre que vosté plantejava, sinó que ho arreplega per a totes les persones que ocupen càrrecs polítics electes o que siguen alts càrrecs de l’administració general de l’estat, de les administracions de les comunitats autònomes i de l’administració local, aixina com per a totes les administracions del sector públic.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

I jo crec que este, com vosté plantejava, però jo crec que este és un tema fonamental que no sols afecta, diríem, l’administració tradicional sinó tota l’administració perifèrica i que té relació i que a voltes és la que més relació té amb les entitats de caràcter financer. Per tant, està resolta esta incompatibilitat per la llei. I jo crec que està blindada no soles per al moment que estan ocupant els càrrecs i en el moment que cessen sinó per a eixe moment i en els dos anys següents a eixe moment. Per tant, ja existix eixa no possibilitat de tal. Després, un altre aspecte que vosté també ha tractat amb prou extensió seria la representació. En este cas, vosté ha fet l’èmfasi en la Generalitat valenciana o en l’administració autonòmica, diríem, i també en el tema dels grans impositors. Jo, en l’assumpte dels grans impositors sí que li dic que quan vosté parla que ninguna entitat puga designar més d’una persona en el torn d’impositors, jo crec que eixe sí que és un tema que anem a tractar de deixar obert en eixe aspecte en concret, perquè sí que seria convenient que eixe aspecte no se produïra. Però en la resta d’aspectes que vosté enfoca amb relació als grans impositors, per descomptat creguem que no és aixina. Perquè ninguna administració pública, pel requisits que ja estan marcats, pot formar part d’eixos òrgans. Un dels requisits per a ser membres d’eixe òrgan de govern és ser persona física. I les persones jurídiques no poden estar. Per tant, això ja està limitat. Però és que a més la llei impossibilita la presència de fundacions, associacions, corporacions que tinguen consideració, no sols administració pública formal sinó de qualsevol entitat que tinga relació amb l’administració pública en general, que estiga participada per l’administració pública. Per tant, jo crec que ahí ja està tancat el tema per als grans impositors. I quedaria, jo crec, vertaderament, analitzar amb profunditat si un gran impositor podria triar per diverses circumscripcions i al final controlar d’alguna manera eixe òrgan. Si la presidenta me permet… Perquè havia començat dient de la representació de la participació de l’administració autonòmica. Vostés ahí trenquen un equilibri, jo crec que és una decisió política, trenquen un equilibri entre l’administració autonòmica i la local, diríem en este cas a favor de la local. Mosatros és que creguem que l’administració autonòmica podria ser més competent i podria fixar més l’aspecte de professionalitat. Disculpe, presidenta. Sols acabar dient que és que, a més, té més garantia de pluralitat, perquè està nomenat per Les Corts. Per tant, eixa la rebutgem per eixe motiu. Com no me queda temps, en la rèplica continuaré contestant a les altres esmenes. La senyora presidenta: Muchas gracias, señora Hernández. Señor Toledo, cuando quiera. El senyor Toledo Lobo: Gracias. Bien, yo quiero reconocer el espíritu abierto del Grupo Parlamentario Popular para admitir enmiendas, como ya constatamos en la anterior ley de hacienda, un espíritu que se ha inaugurado en los últimos meses de legislatura, pero bienvenido sea si llega. Y por supuesto que yo entiendo que todos los grupos que estamos aquí intentamos hacer la ley con la mejor de nuestras intenciones, vaya por delante. Pero en las enmiendas que no admiten, pues yo sí quisiera lamentar, quisiera lamentar lo de las puertas girato-

Pàgina 10

rias porque yo discrepo notablemente de lo que ha dicho. Efectivamente, la legislación estatal establece una incompatibilidad de dos años. Pero es que aquí no estamos hablando de esto. Aquí estamos hablando que para el caso particular de las cajas nunca, nunca puedan pertenecer a los órganos de gobierno las personas de las que han dependido las cajas, que es algo más estricto, es cerrar la puerta giratoria para las personas de las que han dependido las cajas. Entendemos que eso es perfectamente razonable. Lo de los dos años, por ejemplo, el señor Olivas podría ser. El señor Olivas dejó de ser conseller y president y después, con el plazo que hubo hasta que fue elegido presidente podría serlo. Nosotros entendemos que eso no debe de producirse ya nunca más, nunca más. Vaya por delante que Caixa Ontinyent, ya lo dije en el pleno y lo repito constantemente, creo que ha dado una lección de buena gestión y que, probablemente, no necesite de ninguna ley para seguir bien gestionada. Pero la ley no tiene que hacerse para Caixa Ontinyent, tiene que hacerse para el peor de los casos. Cuando las cosas van bien y cuando la gente sabe comportarse legalmente no hacen falta las leyes en sí, es decir, las cosas funcionan bien; ha de prever el peor de los casos. Y en ese peor de los casos entra también el tema de los grandes impositores. Nosotros entendemos que ahí hay una puerta demasiado amplia en la legislación estatal y que deberíamos de pensar bastante. Yo ya he advertido que nosotros hemos hecho una propuesta inicial, que tampoco hemos tenido suficiente tiempo para pensar las repercusiones que contempla o que puede tener esa puerta que deja enorme de los grandes impositores. Pero valdría la pena que de aquí al pleno si pudiéramos pensáramos, repensáramos las cosas. Porque creo que ahí puede haber muchos efectos secundarios negativos y puede hacer que a Caixa Ontinyent, que es una caixa pequeña, de repente con muy pocas manos le aparezcan dueños. Y eso no sería razonable. Una enmienda que no ha comentado y que me parece fundamental, la única que me he dejado, me la he dejado porque no la quería comentar deprisa y corriendo, es el tema de la igualdad. Los órganos de gobierno saben que por distintas cuotas llegan a la asamblea general, por impositores, por La Generalitat, por los ayuntamientos, por las entidades, en fin, todas las que hay. Evidentemente, creo que es el momento para poner como requisito el que haya una paridad. Nos parece que sería un buen gesto. Saben que yo creo que es algo que es imparable que no solo en esas entidades sino en las entidades privadas hemos visto hasta cómo Alemania ha tomado ya una decisión de que al menos el 30% por imposición de los consejos de administración de las grandes empresas sean mujeres, porque si no, por más que lo digas como recomendación, no entran. Entonces, claro, en este caso lo tenemos mucho más fácil, porque son cuotas y son cuotas que nombran determinadas entidades o que salen por sorteo, etcétera. Bueno, el sorteo es lo que menos me preocupa, porque podía ser más fácil que se equilibrara simplemente por azar. Pero, bueno, como entran por distintos ámbitos, pues que en cada ámbito los estatutos contemplen por qué mecanismo se va a contemplar esa igualdad. El tema del secreto. El tema del secreto también me preocupa. Ese recelo por añadir cuestiones de secreto a la ya legislación básica del estado pues no lo entendemos, no lo entendemos. Estamos en un momento en que lo que hay que hacer es lo contrario, que todo sea transparente excepto aquello que necesariamente tenga que ser secreto. Y casi que esta legislación hace lo contrario, todo es secreto, delibera-

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

ciones, acuerdos, todo es secreto y tan solo aquello que los órganos quieren que sea público que sea público. Yo también les diría que se peguen una repensada. El mismo Consejo Jurídico Consultivo lo dice. Y creo que los tiempos son los contrarios, ¿no?; el que todo tiene que ser público, salvo que afecte a una cuestión básica de… Y no sé si poner alguna cuestión más. Lo del informe…, lo del informe del IVF ya lo hemos dicho, ya lo aceptan. Y la cuestión de la publicidad en los informes corporativos, etcétera, también. Yo creo que eso también es importante. El tema de los porcentajes. El tema de los porcentajes, mire, nosotros entendemos que la administración tiene los mecanismos, a través del IVF, para controlarla. Hay otra enmienda, por cierto, hay otra enmienda que va también en ese sentido. Es decir, la legislación actual dice que el IVF podrá establecer convenios con el Banco de España. Eso ha servido para que durante todos estos años no se haya establecido el convenio y que se haya lavado las manos el IVF aquí y haya dicho: «No, si no hemos podido hacer nada porque no teníamos el convenio.» Nosotros lo que establecemos aquí es lo contrario. Mire, no «podrá establecer», establecerá y en el plazo de un año, establecerá el convenio para distribuir las competencias. O sea, el IVF no puede hacer lo que ha hecho hasta ahora: mirar para otra parte y no hacer absolutamente nada, no de inspecciones, ni de pedir información; nada. Es la herramienta que tiene el gobierno valenciano y tiene que ejercerla para saber lo que está pasando. Su herramienta no es tener cuatro más en la asamblea general o cuatro menos, no es esa, no es esa. Por tanto, nosotros decimos, la administración que se quede con el 10% para tener esos ojos y esa voz. Pero la supervisión, el control, etcétera, lo tiene que hacer desde el IVF. Y dejemos a las administraciones locales el 15 que, bueno, creo que es suficiente, ¿no? Gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Toledo. Señora Hernández. La senyora Hernández Miñana: Moltes gràcies. Gràcies, senyor Toledo. Per a acabar amb les seues paraules, l’últim comentari que havia fet jo en l’esmena era precisament la de l’equilibri entre l’administració autonòmica i local. I ja li havia comentat per què no creguem que siga convenient no disminuir l’administració local, disminuint també, com se disminuïx, l’administració autonòmica. Però és més, l’administració autonòmica, com li deia, la seua quota en els òrgans és aprovada per estes Corts. Per tant, és més garantia de pluralitat i de representació de la societat. Per tant, ahí clarament discrepem, diríem, doncs, políticament; discrepem de quin haja de ser eixe equilibri. Per tant, eixa és clar que no compartim el seu plantejament. Bé, en relació a l’esmena que vosté deia que se l’havia deixat per a este moment, i jo, clar, tampoc havia entrat a comentar-la, i vull comentar-la, que és la número 38, que és on planteja la inclusió del principi d’equilibri entre hòmens i dones en els òrgans de govern. Bé, açò diríem que hauria de ser l’aplicació d’una llei orgànica, pel que vosté estava diguent. Ni tan sols una llei ha garantit que se complisca eixe aspecte de paritat. Per tant, mosatros –i vosté ho sap– creguem que han d’estar els més competents, i en un cas com este, naturalment, de màxima professionalització de què estem parlant;

Pàgina 11

però, efectivament, cuidant que eixe equilibri o eixa paritat dins del possible se done. I creguem que això ha de dur-se al desenrotllament reglamentari. Però és que, a més, n’hi ha una llei que ja diu que això hauria de ser aixina, eh? I, aleshores, ens remetem a eixe desenrotllament reglamentari perquè això puga anar sent aixina. A mi, personalment, no m’agradaria que les dones estigueren en un 50%. M’agradaria que, si són més competents, estigueren en un 70, un 80 o en aquell percentatge que realment demostre la seua capacitat i la seua possibilitat d’estar presents en òrgans de direcció i en òrgans de representació social. I tant de bo arribe eixe moment. Vosté crec que no ho ha comentat, però jo sí que volia fer-hi referència perquè ha sigut una esmena que, d’alguna manera, també hem transaccionat amb Compromís, en la seua 44, quan parla d’eliminar la majoria qualificada en acords de separació del càrrec. Mire, eixa no li la podem aprovar perquè, al contrari, mosatros creguem que és un aspecte tan delicat o de tanta entitat que requerix de majories qualificades. I, a més, en este cas, requerix també d’eixa opinió de l’IVF que, verdaderament, traguera de l’òrgan de control i evitara que determinats lobbys pogueren prendre decisions que no foren justes. Per tant, eixa esmena també és una que no li aprovem, diríem, perquè, conceptualment, no compartim el seu esperit. I quan parla del secret dels acords, efectivament, és un plantejament. I, com bé vosté diu, el Consell Jurídic Consultiu fa eixa interpretació que vosté mos proposa. Però mosatros, en este cas, estem pensant que, verdaderament, Caixa Ontinyent ha de competir amb entitats que, a més, per volum i per activitat la poden superar en moltíssim. Per tant, ha de tindre al seu abast totes les estratègies que li permeten poder competir en eixes condicions. Per tant, com és molt difícil, moltes voltes, deslligar el que és estratègia comercial, estratègia de la mateixa empresa, estratègia corporativa d’altre tipus de decisions, bé, doncs, creguem que s’ha de preservar eixe secret que a ella, un poc, la blinde de mantindre la seua estratègia, perquè sempre pot fer públics aquells acords que considere oportuns i que la mateixa entitat o la mateixa societat, a la millor, li demane com a oportuns. Perquè, en el moment que estem vivint de màxima transparència i tal, això va a anar a més. Per tant, no s’evita, en ningun cas, que determinats acords que puguen ser d’interés se facen públics. I, en canvi, sí que preserva, d’alguna manera, la seua estratègia de caràcter comercial o de caràcter corporatiu. Vosté també... Aporten una definició per a... Pel que vostés diuen, s’ha d’entendre què és una inversió estratègica, i hi ha fet referència en l’últim minut, pràcticament. Bé, mosatros creguem que és una qüestió que pot entrar en el reglament i que, a més, en este moment, està regulat en l’article 2.2 del Decret 81/1990. Però que, en qualsevol cas, només s’aprove la llei, s’aplicarà en el reglament. I, després, quan vosté parla de modificar la referència a l’informe de remuneracions, bé, vosté sap que el seu contingut i la seua estructura estan fixades per la CNMV i que el nom de l’informe és «Informe de remuneraciones» i que afecta totes les remuneracions íntegres. I que, per tant, mantenim quina és l’estructura formal d’eixe informe. En el moment que me queda, una precisió sobre els comentaris que vosté ha fet de l’IVF i del Banc d’Espanya. Senyor Toledo, vosté sap, com sabem tots, que l’IVF podia tindre unes missions per la seua llei de creació; però que, verdaderament, tot el que ha passat ací és responsabilitat del Banc d’Espanya, que és qui no ha fet les seues funcions de supervisió i de parar les coses quan podia parar-les i quan tenia la informació i tenia els instruments i la capacitat per a fer-ho. Per tant, el Banc d’Espanya és el responsable i qui no ha complit amb la seua missió.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

No obstant, com creguem que esta llei és per a millorar i per a avançar, efectivament, se li donen a l’IVF uns instruments perquè puga fer eixes funcions de supervisió i de control, perquè això va a ser millor per a tots. I estic d’acord amb vosté, que, probablement, Caixa Ontinyent no necessite més instruments de control o de supervisió. Però, com cal ficar-se en el pitjor dels casos, doncs, se fiquen a l’abast d’estos perquè això puga ser aixina. Jo crec, senyor Toledo, que en el treball que hui ací hem fet millora el text que arriba al plenari en recents dates. És cert que hem tingut poc de temps per a treballar més, però també és cert que fem un bon servici a Caixa Ontinyent si esta llei se publica i si esta llei els servix per a facilitar la seua tasca immediata. La senyora presidenta: Gracias, señora Hernández. Vamos a votar ahora las enmiendas debatidas por el Grupo Socialista. En primer lugar, votamos la transaccional a la… Bueno, ¿podemos votar las tres transaccionales conjuntas? Pues, votaremos las tres transaccionales conjuntas, que son a las enmiendas número 13, 54 y la enmienda número 71. ¿Votos a favor de las transaccionales? Se aprueban por unanimidad. Votamos ahora la enmienda número 8, del Grupo Parlamentario Socialista. ¿Votos a favor de la enmienda? 14. ¿En contra? Ninguno. ¿Abstención? 1. Votamos la enmienda del Grupo Socialista…, 57, perdón. ¿Votos a favor de la enmienda? 14. ¿Abstención? 1. Votamos la enmienda 58, del Grupo Parlamentario Socialista. ¿Votos a favor? 15. Por unanimidad. Y votamos ahora las enmiendas 2 y 53, del Grupo Parlamentario Socialista. ¿Votos a favor? 7. ¿En contra? 8. Votamos ya el resto de enmiendas del Grupo Parlamentario Socialista. ¿Votos a favor? 7. ¿En contra? 8. A continuación, pasamos ya a votar las enmiendas, disposición derogatoria única, la final primera y la final segunda, que no tienen enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 2. Votamos el anexo, el apartado 1, que sí que tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. Votamos los apartados 2 y 3, que no tienen enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. Votamos los apartados 4, 5, 6 y 7, que sí que tenían enmiendas. (Se sent una veu que diu: «El 4 y 6...») ¿Por separado? Pues, votamos el 4. ¿Votos a favor del 4? 13. ¿En contra? 1. ¿Abstenciones?1. El 5. ¿Votos a favor del 5? 8. ¿En contra? 6. ¿Abstenciones? 1. El 6. ¿Votos a favor? 13. ¿En contra? 2. El 7. ¿Votos a favor del 7? (Se sent una veu que diu: «Yo ya me he perdido.») Apartado 7. ¿Ya se ha encontrado? ¿Votos a favor, entonces? Hemos dicho 8. ¿En contra? 7. A continuación, debatimos la enmienda 19 y siguientes, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida. Cuando usted quiera, señor Torró. El senyor Torró Gil: Moltes gràcies, senyora presidenta. Anem a vore, també començaré, per a defendre les meues esmenes, a parlar una miqueta de qüestions de caràcter global, que expliquen el perquè de les esmenes que hem fet nosaltres, quin sentit tenen. La primera és que partim –i eixe és, per a nosaltres, el principal problema– d’una llei estatal que no ha sabut comprendre quins han sigut els problemes de les caixes d’estalvi.

Pàgina 12

I, per tant, en compte de corregir-los, el que fa és persistir en l’error i en algun cas, inclús, introduint qüestions que són extremadament difícils d’entendre o d’assumir, com són les qüestions que tenen a vore amb els consellers independents i les que tenen a veure amb la introducció de la figura dels grans impositors. Són dos gravíssims errors que plantegen que el problema de les caixes d’estalvi va ser la seua politització –entre cometes–, va ser que estaven, d’alguna manera, massa intervingudes, quan, just, el problema de les caixes d’estalvi era precisament que no tenien suficient supervisió i no estaven suficientment intervingudes pels poders públics i que el que hi havia era un dèficit democràtic profund en el funcionament d’eixes caixes d’estalvi. I el segon element és la introducció dels grans impositors, que és introduir la idea de la propietat de les caixes d’estalvi, com si els grans impositors tingueren més dret pel fet de tindre més diners dipositats en les caixes que la resta dels mortals que tenen els seus estalvis, per xicotets que siguen, en eixes caixes d’estalvi. Això no té absolutament ningun sentit des d’un punt de vista transparent i democràtic, sobretot tenint en compte –que això no ho modifica la llei, per sort!– que les caixes d’estalvi són entitats sense ànim de lucre. No estem parlant de bancs privats. Estem parlant de caixes d’estalvi, d’entitats que no tenen ànim de lucre; i, per tant, eixa figura del gran impositor és una autèntica barbaritat la seua imposició, val? I el segon element, que és l’adaptació de la llei ací. Clar, diuen: «No, és que s’han de resoldre els problemes de Caixa Ontinyent.» Doncs, han tingut un any i tres mesos per a ferho això, eh? Vull dir, que la llei esta no s’acaba d’aprovar en Madrid, es va aprovar en desembre. I, per tant, des de desembre fins l’estiu, jo crec que hi havia temps de sobra per a fer una adaptació. I, per tant, fer-ho a corre-cuita implica que no s’ha fet el que tocava i tenim un xurro –perquè açò és un xurro, jurídicament– que s’afegix, com ha dit molt bé el senyor Toledo abans, a una sèrie de xurros que tenim ací perquè, açò, la legislació de les caixes d’estalvi valencianes és una cosa que no hi ha per on agafar-la i fem un altre pegat. En compte d’agafar i fer una llei de nou, que és el que s’havia d’haver fet, i ja que tenim la llei estatal, que és molt dolenta, espere que quan vinga una nova majoria en Les Corts el que faça siga seure, fer una llei completament nova i tractar d’aprofitar tots els marges que hi hagen per a corregir els errors grandíssims que conté la llei de l’estat en el marge que deixe eixa llei, i pensar que no es pot legislar per a una caixa a soles. Està bé que s’haja tingut en compte l’opinió de Caixa Ontinyent, que és l’única caixa que queda. Però una cosa és tindre l’opinió de Caixa Ontinyent i l’altra és parlar com està parlant-se ací, com si la llei s’haguera fet per a Caixa Ontinyent. Però, i si demà es crea una altra caixa, què fem? Perquè, que se sàpiga, les caixes no són una cosa extingida, almenys des del punt de vista legal, perquè sembla que volen això, que s’acaben les caixes d’estalvi, que això destorba, perquè si no, els bancs no poden fer negoci. Però en principi hi ha possibilitat de crear noves caixes d’estalvi. Per tant, mentres hi haja eixa possibilitat, cal pensar que en qualsevol moment algú pot decidir crear una nova caixa d’estalvi i, per tant, cal pensar no en la que hi ha només, sinó en les que poden haver-hi després. I entre ja breument en els articles i citaré els més significatius que des del nostre de vista són –diguérem– els que més càrrega política tenen. Una esmena important, la número 28. En la número 28 que modifica el punt 2 de l’article 25 fem dues coses: una és eliminar l’esment als grans impositors. Ja sabem que la llei estatal obliga i, per tant, independentment que ací aparega o no aparega, al final haurien de ser, però ens

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

agradaria que almenys de forma testimonial es remarcara que no estem d’acord amb eixa figura, que –insistixc– és un autèntic despropòsit. I no sols posar-los com a quotes sinó a més donar-los quotes –diguérem– de forma general perquè tinguen més pes que la resta dels mortals. Això es diu plutocràcia. I un afegit que fem al final, que és el tema del sorteig. També té un caràcter prou testimonial, perquè no tinc clar tampoc, i ho dic ara personalment que sóc l’encarregat d’estes esmenes, si l’eliminació del sorteig purament al final donarà un sistema millor que el que hi ha. Però si mantenim el sorteig en les condicions en què està ara, que és el que suposa que es fa la llei, això és un autèntic despropòsit, perquè eixe sistema només ha servit per manipular per part de les direccions de les caixes la representació dels impositors en el Consell. Per tant, almenys de moment eliminar-ho a falta de pensar que podrien fer això millor. Hi han algunes esmenes que tenen a vore amb la millora de les qüestions de funcionament democràtic, però no vaig a entrar en eixa qüestió. Una cosa molt important, l’esmena número 47, que té a vore amb les que s’han explicat ací, que és el tema del secret. I fem el mateix que hem fet la major part, és a dir, tractar de seguir d’alguna manera les recomanacions que fa el Consell Jurídic Consultiu. Però no només perquè ho faja el Consell Jurídic Consultiu, que ja deuria ser prou perquè vostés ho admeteren això, ja deuria ser prou; sinó perquè un dels gravíssims problemes que han tingut les caixes d’estalvi és precisament la seua opacitat. Perquè si la gent havera sabut el que havera passat en les caixes d’estalvi i les caixes d’estalvi hagueren tingut l’obligació d’informar de moltes de les coses que tractaven en els seus consells d’administració, no de les estratègies i tot això, que això s’ha de salvaguardar, però de la deliberació transparent dels seus continguts. Perquè al final els que estan en eixes caixes d’estalvi no són accionistes, estan representant gent que ha posat els seus estalvis o gent que els han elegit de forma democràtica i estan representant el poble doncs, lògicament, eixos problemes que hi hagueren no s’haurien donat. El tema dels consellers independents, esmenes 51, 52 i 53, si no compte malament. És una qüestió que em sembla un absurd. És com si pensar que posant consellers que no responguen a ningú va a resoldre’s el problema, quan això és tot el contrari. El problema, el que han de fer és que les persones que estiguen ahí estiga clar qui són, qui els han elegit i que la gent que els ha elegit puga revocar-los, si estan fent-ho malament. Però no agafar algú que passa pel carrer, li diuen: «Tu, com eres molt llest, et posem de cap.» I ara eixe que és molt llest, que el posem de cap ja no ha de donar-li comptes a ningú. Apanyats estem, perquè si els que han posat ja és difícil controlar, els que no podem tocar perquè són independents, ja m’explicaran a mi com ho fem això. I després, un grup d’esmenes importants, i amb això acabe, que són la 60 i 61, i la 64 i 65, que entenem que són molt importants, perquè es tracta d’augmentar els membres de la comissió de retribucions i de la comissió d’inversions que no superen el nombre de vocals independents el 50%, que no haja de ser el president precisament un vocal independent, sinó que es puga triar, i que hi hasca un nombre suficient de persones, perquè eixes comissions han segut i seguixen sent molt reduïdes i tenen una funció molt important, i al final com més gent, més capacitat de control tinguen. L’esmena 67, i acabe amb ella, que em sembla molt important... Bé, dos esmenes, la 66, on es parla que les comissions, sobretot la comissió de retribucions, no puguen formar part de la comissió d’administradors o directius afectats, perquè clar, van a decidir sobre les seues pròpies nòmines, i això és molt important. I en segon lloc, l’esmena 67, on es parla que es faja un informe de retribucions. L’única dife-

Pàgina 13

rència amb el que hi ha redactat en la llei és que en l’informe corporatiu s’incloguen les dietes que puguen percebre els membres dels òrgans de govern de la caixa. Transparència. La senyora presidenta: Gracias, señor Torró. Señor Moratal, cuando usted quiera. El senyor Moratal Cloquell: Gracias, señora presidenta. Començaré per contestar-li al senyor Torró pel tema que ha començat ell, és a dir, per parlar de la llei en sentit global. Evidentment estem en punts contraposats quan el senyor Torró parla en este cas de quina és la seua estructura, del que ell pensa del que seria en este cas la banca. Ja ho va fer també quan vam parlar de la totalitat en el plenari i, per tant, evidentment va a ser difícil que trobem un punt d’encontre. Evidentment, el fet de modificar esta llei va precisament pel tema, com ja s’ha comentat pels meus companys, i com ja s’ha comentat anteriorment, va bàsicament pel tema que s’havien polititzat evidentment les caixes, i d’ahí s’han derivat altres problemes més greus, i per tant evidentment la necessitat de modificar eixe context en què evidentment nosaltres com a grup tampoc estem d’acord. I d’ahí, en este cas, el fet que s’establixquen uns controls i unes supervisions molt més complexes, perquè no es produïxquen eixos fets i no es tornen a repetir eixos fets, per cert, prou desagradables. Per la nostra part, comentar en este cas que en el tema dels grans impositors, jo crec que baralla uns termes un poc contradictoris. Parla dels propietaris de les caixes, i després fa menció que evidentment les caixes són unes entitats sense ànim de lucre. És a dir, estar parlant de propietat en un context que són les caixes d’estalvi en este cas, que són una entitat sense ànim de lucre, que és un tema un poc complex. Si ahí no van a obtindre’s en este cas beneficis, parlar de la propietat on no hi ha benefici, és un terme un poc complex d’afegir en este cas, parle legalment. Parla també de la paraula plutocràcia en els impositors. El remet al que és l’esperit de la llei, és a dir, el que són les caixes d’estalvi, l’esperit que tenen no és un esperit..., en este cas, sense ànim de lucre. I quan parlem d’una entitat sense ànim de lucre evidentment no estem parlant en ningun cas que ahí s’obtinga ninguna rendibilitat. Una altra cosa és el que han fet algunes persones en concret que no tenen res a veure en este cas en el que seria l’esperit de la llei. Parlar-li també que evidentment parla de la legislació, els ho he dit també als altres companys. Parlen vostés que per què la llei esta, la Caixa Ontinyent i la resta. El legislador també ha de tindre en compte que quan es legisla es legisla en un moment concret i en una situació concreta. És a dir, ara la realitat és que en la nostra comunitat, i fixe’s que en Espanya, si n’és de gran, sols tenim una caixa, és Caixa Ontinyent, i la necessitat evidentment la té Caixa Ontinyent. Si tinguérem 35 caixes parlaríem que la necessitat la tenen 35 caixes. Però ací parlem que actualment la legislació és eixa. Evidentment el legislador sempre es basa en criteris de realitat social, i la realitat social és la que ara ens concernix, que és que tenim una caixa que té unes necessitats i que s’ha d’adaptar a una normativa estatal. I per tant, han de cobrir en eixa normativa estatal el que hem proposat en aquest cas i que anem a recolzar des del nostre grup en modificar eixe text refós de la llei sobre les caixes d’estalvi. Comentar-li també que vosté ha parlat de les majories en els consells i la resta, després entraré a les esmenes en concret. Vaja per endavant evidentment, com ja sap, que anem a rebutjar-li les esmenes. I jo li comentaria que bàsicament li he

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

fet, després d’analitzar conscienciosament totes les esmenes que ens ha presentat, les quinze esmenes que ens ha presentat, jo faria dos grans grups. Un primer grup bàsicament que comporta onze esmenes. Bàsicament el que ens proposa en eixes onze esmenes de les quinze són bàsicament acords, en este cas tant d’addició com de modificació de la llei, que van en contra d’una llei superior, és a dir, van en contra de la llei del 26 del 2013 i per tant tenen un difícil encaix dins del que seria l’aprovació en este cas, o la modificació. Nosaltres no podem estar alterant un text que va en contra d’una norma superior, perquè evidentment va a ser il·legal i, per tant, no podrà ser aprovat en ningun cas. Em remet a l’esmena 19, de què vosté no ha parlat. En aquest cas està vulnerant-se l’article 3.3 de la Llei 26/2013, en el qual es parla de la incompatibilitat. Vosté parla en eixe cas que no afecten el tema de les organitzacions sindicals, que no afecten empleats de la caixa, i sí la seua presència en els òrgans de govern, que provenen de sector dels treballadors. La norma bàsica establix incompatibilitats per a ser respectats per la legislació autonòmica i per tant, més motius d’incompatibilitat no es poden reduir. En tot cas, ampliar-se sí que es podria, però no reduir-se, perquè ja li remet a la llei 26. Vosté ha parlat de l’esmena 28. Parlava dels impositors i la resta. El mateix. És a dir, és una qüestió en este cas que ve regulada per una norma superior. Hauríem de modificar la norma de rang superior, que és la 26/2013, per a poder anar a la supressió que en este cas sol·licita vosté una modificació del text que mosatros vam presentar. I ahí parla també vosté del que és el tema del sorteig davant de notari, de grans impositors, que ve regulat, com ja li dic, per una normativa bàsica, i per tant es considera inapropiada la supressió d’eixe paràgraf relatiu a la transparència i igualtat en el procés d’elecció del representant dels impositors. Em salte pel temps les esmenes 40 i 43. Després, en el torn de rèplica, si vol, li entre també a detallar, que estarien englobades en el paquet este que li he comentat de les esmenes que vosté presenta que van contra una norma de rang superior i evidentment no les podem acceptar. I me’n vaig directament a l’esmena 47 de la qual vosté parlava, del secret en este cas dels acords que es prenen amb els òrgans de la caixa. Mire, el caràcter secret, com ja ha comentat també la meua companya, dir-li que evidentment els acords que es prenen són secrets, i n’hi ha alguns acords que no poden traspassar els òrgans en els quals es prenen perquè evidentment la competència també existix i també està ahí, com ja li hem explicat abans. Poder fer públics els acords és una decisió del mateix òrgan, el que pot fer eixos acords públics, i evidentment ells decidiran quins són els que han de fer públics i quins no. Però evidentment el caràcter secret en una organització d’este tipus, on la competència va a ser màxima, i estem parlant d’una entitat molt reduïda a efectes de la gran banca o d’altres ens que evidentment competir en aquest cas amb Caixa Ontinyent va a ser més complex. Parlar-li també, vosté feia menció a l’esmena 51 i 52. Ens ha parlat de qui són, qui els ha elegit i la resta. Li torne a repetir el mateix: tant l’esmena 51 com la 52 vulneren en aquest cas la Llei 26/2013. La 51, en concret, l’article 24.1, que establix que almenys la mitat dels vocals de la comissió de control deuen ser independents, i eixa disposició evidentment té caràcter de norma bàsica, i ahí ens quedem. La 52, a la qual fa referència vosté, el mateix, l’article 24.2 de la mateixa llei, estableix que la comissió de control deu nomenar entre els seus vocals independents el president. I el mateix, és una norma de caràcter bàsic, i per tant evidentment de difícil complexitat per a botar-se-la. Vosté parla ahí de, «com tu eres el més llest, jo ja no done comptes a ningú» i la resta. Evidentment en una entitat, en este cas,

Pàgina 14

en què estem parlant de professionalitzar els òrgans que siga gent preparada i tot això, no crec que la Caixa Ontinyent el que passe pel carrer acabe agarrant-lo i nomenar-lo en ningun càrrec dins de ningun consell ni ningun òrgan de decisió d’este. Les esmenes 60, 61, 64 i 65, si no recorde malament, d’augmentar els membres, estes formarien part de l’altre grup que no li he comentat, que és el tema de l’exposició de motius. Vulnera evidentment el que és l’esperit de la llei, que pretén precisament disminuir els membres de les comissions i professionalitzar-los estos. I després en la rèplica li faré referència a la resta. Gràcies. La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Moratal. Señor Torró, cuando quiera. El senyor Torró Gil: Gràcies, senyora presidenta. Anem a vore, jo li admet el fet que una part molt gran de les nostres esmenes entren en contradicció amb els aspectes globals de la llei. De fet, estan fetes en eixa intenció per a demostrar i poder establir un debat polític sobre eixes qüestions. Però tampoc li admet que siguen totalment contradictòries. N’hi ha algunes que sí i altres que no tant. Si diu que almenys la mitat dels seus membres, jo dic que no podran superar el 50%, al final és el mateix, eh? –vullc dir–, que el nombre (inintel·ligible) ... no podrà superar el 50% no entra en contradicció que, almenys, la mitat dels seus membres perquè senzillament és dir, em quede amb el mínim que marca la legislació estatal, ¿val? Per tant, algunes sí que són acceptables si n’hi haguera voluntat de fer-ho, ¿val? Per tant, no estan com això. Però eixes són les qüestions –diguérem– i ahí no vaig a entrar. I el tema del secret és que és clamorós, primer, ho diu el Consell Jurídic Consultiu, no ho diem nosaltres, ¿val?, i, segon, és que, de veres, un dels principals problemes, si no el més gran de tots, que han tingut les caixes d’estalvi és el secretisme en les seues actuacions, i eixe secretisme al final el que fa és que la gent que està en els consells d’administració fan el que els dóna la gana perquè ningú dóna comptes del que passa allí. El principal problema no és el que han fet, el principal problema no és qui estava assegut allí, el principal problema és que els que estaven asseguts allí no havien de donar-li comptes a ningú del que feien allí, no tenien cap obligació, ¡ai!, i quan no tens cap obligació doncs, mire, apujar-se els sous, com mos dóna la gana, com no tens cap obligació, a fer operacions de crèdit que són absolutament incomprensibles. Al final, ni el mateix Banc d’Espanya que ho sabia feia res, ¿per què? Perquè el Banc d’Espanya també està sotmés a secret; la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que també ho sabia, no feia res, ¿per què? Perquè també està obligada al secret, i així, secret, secret, secret, secret, al final, els que estan emparats pel secret el que fan és robar, i això és el que es tracta d’impedir. I en este cas tampoc és que siga la gran modificació –¿m’entén?–, quan ho planteja el Consell Jurídic Consultiu no serà tan greu, ¿val? I, sobretot, insistisc en el tema que vosté diu, «no, és que cal legislar-la per al moment». Doncs, ¡mentira!, no es pot legislar per al moment; si les lleis tenen alguna cosa que les distingisca d’altres coses és la voluntat de permanència, no es fa una llei per als pròxims sis mesos, això ¿quin sentit té? La llei, a més una llei com esta que afecta a un determinat tipus d’institució, se suposa que ha de tindre una voluntat de

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

permanència i de regular este sector durant molt de temps, per tant no pot dir, «no, com ara esta Caixa Ontinyent anem a vore què fem amb caixa…» No, no, no, perdone, anem a vore què fem amb Caixa Ontinyent i amb qualsevol altra caixa que puga crear-se en el futur perquè, si no, estem legislant malament, estem incomplint. El tema dels grans impositors –i acabe amb això–, a vore, vosté mateix ho diu –vullc dir–, ¿a que és contradictori que es plantege el tema de la propietat en entitats sense ànim de lucre? Doncs el que fan els grans impositors és introduir eixe concepte per la porta de darrere. ¿Per què els grans impositors en una entitat sense ànim de lucre han de tindre una quota tancada de representació? ¿Quin sentit té això? ¿Vosté sap qui és Juan Ramón Avilés?, senyor Moratal, doncs jo li ho explique: regidor del PP de l’Ajuntament de Múrcia, empresari immobiliari, que va estar en el consell de direcció de la CAM i en la comissió de control de la CAM nomenat per l’Ajuntament de Múrcia i que es va dedicar en eixe consell d’administració, no, en la comissió de control, a servir-se de les seues influències perquè li refinançaren una operació immobiliària absolutament incomprensible. Si el que fem és clavar als que més interessos tenen en temes que poden afectar-los perquè són els que poden tindre negocis en la CAM a gran escala, si els donem a ells privilegis en els consells, el que estem fent és posar les caixes al servei dels rics, i això es diu «plutocràcia». La senyora presidenta: Gràcies, senyor Torró. Senyor Moratal, cuando usted quiera. El senyor Moratal Cloquell: Gracias, señora presidenta. A vore, senyor Torró, començaré pel final. Evidentment, el que es pretén quan està regulant-se tot açò és precisament que no passen casos com el que vosté ha citat. (El senyor Torró intervé amb el micròfon desconnectat) La senyora presidenta: Continúe, señor Moratal. El senyor Moratal Cloquell: Gràcies. La idea, evidentment, és limitar-mos i que estes coses no tornen a passar. Torne a repetir-li el mateix que li he dit abans, és a dir, el tema de la plutocràcia no es compagina en este cas amb el tema que siguen entitats sense ànim de lucre i, per tant, té difícil cabuda això. Evidentment, dins dels òrgans de representació n’hi ha uns cupos i n’hi ha unes quotes doncs que ha establert el legislador, jo crec que amb un bon criteri perquè estar establint quins són els grups que formen eixes entitats, evidentment, té sentit que tinguen una quota i que estiga separat de la manera que ho fa, en aquest cas, la llei. Jo crec que no m’he explicat bé o vosté no m’ha entés bé, quan vosté diu que no es pot legislar per al moment, doncs jo li dic que es legisla en el moment, que és diferent a poder legislar en el moment. Evidentment, les lleis es fan per a perviure en el temps i, evidentment, són lleis que van adaptant-se a les circumstàncies, i així ha passat en totes les lleis (soroll de papers); si ens cenyim al Codi penal, doncs estem modificant-lo des de fa molt de temps perquè la realitat supera, evidentment, la norma, i quan es legisla es legisla

Pàgina 15

per a moments concrets, i els moments concrets són que en aquest cas n’hi ha una necessitat d’adaptació d’una de les caixes –de les dos que queden a Espanya–, per a adaptar-se a la nova legislació i, per tant, en aquest cas entrem en el fet de modificar el text refós, en este cas per esta llei. El tema del secret, doncs, evidentment, n’hi ha mecanismes –i vosté també els coneix–, n’hi ha mecanismes en els quals s’han implantat ara en els diferents òrgans perquè no torne a ocórrer el que ha passat en el passat. Estar parlant del passat quan estem modificant les coses per a millorar en este cas no té massa sentit, però eixe secret ja té els seus mecanismes per a posar-se en marxa. Vosté parla dels acords que es prenen, quan els acords afecten els que estan en els òrgans, evidentment, vosté sap que s’han d’abstindre en aquest cas si són coses que afecten els membres del mateix òrgan. I, per tant, eixa extensió dels membres que formen l’òrgan doncs, evidentment, haurà de produir-se; si no es produïx, l’acord que es prenga serà en este cas il·legal i no serà un acord que haja de ser. No, evidentment, tots els acords que es prenen en secret, en aquest cas en els òrgans de direcció, estan presos per a robar (rient), el secretisme, dir que tot allò que es cree és perquè es pren per a robar doncs evidentment que no, és a dir, n’hi ha estratègies, n’hi ha informes, n’hi ha coses que, evidentment, entren dins de la competència que no estan fets per a robar. I quant al que he començat, que he començat contestant-li a l’inrevés del que vosté ha parlat, estem parlant d’una llei en concret, estem fent política d’una llei en concret i, per tant, en el debat polític caben coses, el que no cap en el debat polític és botar-mos una llei superior per a poder aprovar una llei a nivell autonòmic, la llei en aquest cas que està per damunt és una llei estatal i la llei estatal és la que mana sobre la llei autonòmica. Evidentment, podem estar debatent i podríem plantejar coses perquè es modificara la llei estatal, però estem en un òrgan autonòmic i en l’òrgan autonòmic el que hem de tractar és, en aquest cas, d’aprovar lleis autonòmiques i de rang autonòmic, no de rang estatal i no podem vulnerar el rang estatal. Gràcies. La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Moratal. Vamos a votar, ahora, las enmiendas debatidas por el Grupo Parlamentario de Esquerra Unida. En primer lugar, votamos las enmiendas 28, 43, 45, 47, 51 y 52. ¿Votos a favor de esas enmiendas? 2. ¿En contra? 8. ¿Abstenciones? 5. Votamos, ahora, el resto de enmiendas debatidas por el señor Torró. ¿Votos a favor? 7. ¿En contra? 8. Votamos el apartado 8, 9 y 10 que se han debatido las enmiendas. ¿Votos a favor de los apartados? 8. ¿En contra? 7. Los apartados 11 y 12 no tenían enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 2. Votamos los apartados 13, 14, 15, 16 y 17 que no tienen enmiendas. ¿Votos a favor? Perdón, que tienen, que tienen, que se han debatido. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. Los apartados 18 y 19 no tenían enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. El apartado 20 sí que tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? (Veus) No, en el 19 hemos votado el 18 y el 19. El 15… (Veus) El 18 y el 19 ya lo hemos votado, estamos votando el 20, que había 8 a favor; ¿en contra? 7. El 21, el 22 y el 23 no tienen enmiendas. ¿Votos a favor de los apartados? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. El 24 sí que tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7.

Comissió d’ Economia, Pressupostos i Hisenda

11.03.2015

El 25 no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. El 26 y el 27 se han debatido enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El 28, el 29 y el 30 no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. (Veus)

Pàgina 16

Designació del membre de la comissió que ha de presentar davant del ple el dictamen de la comissió al Projecte de llei, de La Generalitat, de modificació del text refós de la llei sobre caixes d’estalvi, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 23 de juliol La senyora presidenta:

El apartado 31 que se han debatido enmiendas. ¿Votos a favor? 13. ¿En contra? 1. ¿Abstenciones? Otro. El apartado 32 no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 2. El apartado 33 se han debatido las enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El apartado 34 no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. (Veus) El 35 y el 36 no tienen enmiendas. ¿Votos a favor? (Veus) El 35 aparte. Pues el apartado 35. ¿Votos a favor? 13. ¿En contra? 2. El 36 que se han debatido también enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El 37 que no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. El 38 que se han debatido enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El 39 que no tiene enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? 2. ¿En contra? 5. El 40 sí tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 13. ¿En contra? 2. El 41 y el 42 no tenían enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 5. ¿Abstenciones? 2. El 43 sí tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El 44, 45, 46, 47 y 48 no tenían enmiendas. (Veus) El 48 sí tiene enmiendas. Pues hasta el 48. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El 48 que sí que tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿En contra? 7. El anexo sí que tenía enmiendas, la totalidad del anexo. ¿Votos a favor del anexo? 8. ¿En contra? Perdón, es que yo tengo aquí anexo, ¿hay un anexo como tal? (Veus) Pues, votos a favor, 8; ¿en contra? 7. La exposición de motivos no tenía enmiendas. ¿Votos a favor? 8. ¿Abstenciones? Ninguna. ¿En contra? 7. Pues hemos ya terminado con la votación de la ley.

Pasamos al punto tercero, que es la designación de un miembro de la comisión que ha de presentar davant del ple el dictamen de la comissió. La senyora Hernández Miñana: Si la presidenta ho permet i els grups així ho consideren, mosatros proposem a la mateixa presidenta per a presentar el dictamen de la llei en el ple. La senyora presidenta: Pues un placer, encantada, muchas gracias por la designación. Y terminamos ya con esta comisión, que es la última de esta legislatura. De parte de la mesa, en nombre de todos mis compañeros, hoy también de Maira, agradecer a todos los miembros de la comisión, creo que ha sido una buena comisión, creo que hemos funcionado bastante bien, se ha permitido el debate, no siempre se ha aprobado lo que algunos querríamos pero creo que en esta comisión ha habido debate y no ha habido ningún problema. Y por tanto, pues agradecer a los diputados sus aportaciones y desearles mucha suerte para el futuro cada uno donde tenga que estar en la próxima legislatura. Se levanta la sesión. (S’alça la reunió a les 12 hores i 2 minuts)