CONCEPTO DE SALUD MENTAL CONCEPTO DE ENFERMEDAD MENTAL

CONCEPTO DE SALUD MENTAL Se define según los criterios: 1.- Actitudes positivas hacia uno mismo. 2.- Crecimiento, desarrollo y autorrealización. 3.- ...
18 downloads 3 Views 255KB Size
CONCEPTO DE SALUD MENTAL Se define según los criterios: 1.- Actitudes positivas hacia uno mismo. 2.- Crecimiento, desarrollo y autorrealización. 3.- integración y capacidad de respuesta emocional. 4.- Autonomía y autodeterminación. 5.- Adecuada percepción de la realidad. 6.- Dominio del entrono y competencia social.

CONCEPTO DE ENFERMEDAD MENTAL

La enfermedad mental es la manifestación de una alteración conductual, psicológica o biológica y que ni los conflictos, individuo-sociedad, ni los problemas de la vida, ni las peculiaridades individuales, constituyen de por sí enfermedades mentales.

PRINCIPIOS DE ASISTENCIA EN SALUD MENTAL • • • • • • •

No dañar. Aceptar a cada paciente como una persona total. Desarrollar la mutua confianza. Explorar la conducta y las emociones. Fomentar la responsabilidad. Favorecer una adaptación eficaz. Aportar coherencia.

El concepte de TMS Engloba un conjunt d'entitats nosològiques de diferent naturalesa que es presenten de manera contínua o episòdic recurrent durant dos anys i que acompleixen uns criteris diagnòstics, de gravetat clínica i d’evolució crònica determinats.

Els criteris diagnòstics • • • • • • • • • •

Trastorns esquizofrènics Depressió major recurrent Trastorn bipolar maníac Trastorn bipolar depressiu Trastorn bipolar mixt Paranoia Agorafobia amb crisi d'angoixa Trastorn obsessiu compulsiu Trastorn límit de la personalitat Personalitat esquizotípica

La gravetat clínica implícita en els diagnòstics esmentats , es considera quan coexisteixen una distorsió de la realitat o un comportament desadaptat , atribuïble a la mateixa malaltia o a la manca de contenció.

L'evolució crònica de la malaltia ve determinada pel pronòstic clínic i s'objectiva per una determinada utilització dels recursos assistencials

TRASTORNOS PSICÓTICOS

Se caracterizan por una importante alteración del YO y sus funciones, que produce graves distorsiones del pensamiento y de la percepción de la realidad. La manifestación más completa de la psicosis es la Esquizofrenia.

TIPOS DE PSICOSIS • • • • • • •

Esquizofrenia Trastorno delirante Trastorno psicótico breve Psicosis puerperal Trastorno esquizofreniforme Trastorno esquizoafectivo Otras psicosis: Trastorno psicótico compartido, Trastorno psicótico por enfermedad médica, Trastorno psicótico inducido por sustancias.

ESQUIZOFRENIA ETIOLOGÍA • Teorías biológicas: -Hiperactividad de circuitos dopaminérgicos. -Afectación de determinadas áreas cerebrales: sistema límbico, ganglios basales, córtex frontal. -Otras teorías: Virus, intoxicaciones, falta de vitaminas, factores inmunológicos. • Teorías genéticas: es más evidente en las formas más graves de la enfermedad. • Teorías psicosociales:según clase social. Cambios culturales.

SINTOMATOLOGIA • Síntomas positivos : - Ideas delirantes - Alucinaciones - Lenguaje desorganizado - Comportamiento desorganizado

• Síntomas negativos: - Aplanamiento afectivo - Alogia - Abulia, apatía - Anhedonia

SINTOMATOLOGIA(II) • Alteraciones de la sensopercepción: -Alucinaciones auditivas -Alucinaciones visuales -Alucinaciones olfativas y gustativas -Alucinaciones táctiles -Alucinaciones cinestésicas -Otras:alteraciones en la percepción del espacio,del tiempo

SINTOMATOLOGIA(III) • Alteraciones del pensamiento: -Delirios de interpretación (persecución, megalomaníacos o de grandeza) -Delirios pasionales, celotípicos o erotomaníacos. -Bradipsiquia (bloqueo) -Taquipsiquia (“fuga de ideas”) -Pensamiento disgregado o incoherente. El pensamiento se expresa a través del lenguaje. •

Alteraciones del leguaje: .Lenguaje incoherente con neologismos .Mutismo .Verborrea .Bradifemia .Disartria .Ecolalia

• Alteraciones de la afectividad: -embotamiento mental (vacío,indiferencia, apatía, aburrimiento) -incapacidad para verbalizar o expresar reacciones emocionales -afectividad inapropiada y risas inmotivadas • Alteraciones de la psicomotricidad: -agitación psicomotriz -inhibición -estupor -perplejidad -estereotipias motoras

TRATAMIENTOS PSICOFARMACOLÓGICOS Las terapias biológicas son aquellas en las que se utilizan con fines terapéuticos substancias, utensilios o técnicas que modifican la biología del individuo a quien se aplican. Fármacos psicótropos (psicoactivos): agentes químicos que afectan al cerebro y al sistema nervioso, alteran los sentimientos, las emociones y la conciencia de diversas formas.

Neurolépticos o antipsicóticos

Su principal indicación es la Esquizofrenia y los Trastornos Psicóticos. Los neurolépticos facilitan la recuperación cognitiva con disminución de pensamiento psicótico y paranoide, normalizan la conducta psicomotora y reducen las alucinaciones.

Efectos secundarios • Sedación • Temblor, rigidez • Acatísia - Ausencia o lentitud de movimientos • Espasmos de los grupos musculares del cuello, espalda y ojos . • Aumento de peso • Disfunción sexual -Amenorrea • Dermatitis

• • • • • •

Visión borrosa Ojos hacia arriba Boca seca Estreñimiento Taquicardia Hiperactividad-agitación Hipotensión • Problemas hepáticos • Fotosensibilidad

Hipnóticos

Se utilizan para inducir el sueño. Efectos secundarios: - Sedación o relajación muscular - Sensación de “resaca” al despertar - Incontinencia urinaria (en ancianos)

Ansiolíticos

ndicados para combatir los estados de ansiedad. Los efectos secundarios en dosis terapéuticas son escasos, de cualquier manera producen: • Sedación • Enlentecimiento psicomotor • Moderada dependencia física •

CRISIS

Reacción emocional abrumadora ante una situación de amenaza en la que las habilidades de resolución de problemas y los mecanismos de afrontamiento normales no resultan adecuados para mantener el equilibrio.

Las situaciones de crisis son transiciones biográficas (acontecimientos vitales) o circunstancias estresantes (factores estresantes internos o externos).

La asistencia domiciliaria Es el conjunto de actividades que lleva a cabo un equipo interdisciplinar de carácter socio y/o sanitario y de ámbito comunitario que se realizan en el domicilio del usuario. La finalidad es detectar, valorar y dar soporte y seguimiento a los problemas de salud mental del individuo y/o de la familia, potenciando su autonomía y mejorando su calidad de vida.

Objetivos de la A.D. • Conocer la situación del usuario, familia y su entorno e identificar sus necesidades. • Mantener y mejorar la continuidad asistencial entre los diferentes recursos comunitarios. • Implicar a la familia en el tratamiento. • Prestación de servicios que sea necesario en el propio domicilio ( incapacidad física, administrar medicaciones....) • Dar repuesta a demandas de otros profesionales, familia... • Impartir pautas de educación sanitaria a las necesidades del usuario y/o familia.

Jerarquía de las necesidades humanas

NECESSITATS BÀSIQUES DELS TMS • • • • • • • •

Assistència per la cura i higiene personal Suport per al control de la medicació Suport per el manteniment de la llar Suport per el manteniment del treball Suport per a l’adequada utilització dels diners Suport per a les tramitacions administratives Suport per a la utilització del transport Suport per a la seva independència personal.

Les M. M cròniques cursen amb un deteriorament en diferents àrees: • Funcionament cognitiu: dificultats d'atenció, percepció, concentració i processament informació. • Autocuidados: manca higiene personal,deficient utilització de l’entorn,hàbits de vida no saludables. • Autonomia: deficient utilització diners , transport , oci,temps lliure, dependència econòmica,dèficit laboral... • Autocontrol: manca de competència personal,incapacitat de tolerar situacions estrès... • Relacions interpersonals: manca de xarxa social,incapacitat gestió de l’oci, de gaudir, manca de motivació i interès....

ACTIVITATS VIDA DIARIA A. B.

1.

NECESSITATS OBJETIU

Cura personal : A- Dificultats o carències per dur-la a terme sense suport. B- Augment de la cura personal. 2. Ordre i neteja: A- Precarietat o carència de les àrees vivenda que estan sota la seva responsabilitat. B- Augment conductes neteja i ordre.

ACTIVITATS VIDA DIARIA II 3.

Pressupostos i comprar : A- Mala utilització del diner i inadequada conducta de consum. B- Augment organització del diner. 4. Habilitats culinàries : A- No existeixen o són escasses. B- Augment habilitats bàsiques de cuina. 5. Utilització temps lliure : A- Tendència a l’aïllament social. B- Augment xarxa relacional / oci.

LA INTEGRACIÓ COMUNITÀRIA

1. 2. 3. 4.

DIFICULTATS : “ Etiquetament” solament per diagnòstic clínic. S’aïllen socialment amb facilitat. Accessibilitat més complicada als recursos. Els TMS els aboquen a la pobresa i la marginació ( econòmica, laboral, vivenda,oci......)

LA INTEGRACIÓ COMUNITÀRIA II OBSTACLES PERSONALS : 1. Dèficits d’habilitats social (utilització dels diners, comunicació, relacions,orientació...) 2. Dèficits cognitius (memòria, atenció, concentració, curs pensament desorganitzat ......) 3. Simptomatologia positiva i negativa. 4. Manca motivació i expectatives desajustades. 5. Experiències prèvies de fracàs. 6. Interferència dels efectes secundaris de la medicació. 7. Deteriorament en l’aspecte personal (higiene, roba, cura personal – menjar, son,....)

OBJECTIUS PER A LA INTEGRACIÒ I MILLORA QUATITAT DE VIDA • Millora de l’autocura: -Higiene personal (H. corporal, vestit.) -Hàbits vida ( Alimentació, regulació son, salut) • Augment autonomia i independència: -Vivenda (Neteja, organització) -Utilització diners -Comunicació i transport • Millora del coneixement i interès per l’entorn sociocultural: -Rehabilitació psicosocial -Contacte recursos comunitaris -Activitats ludico – cultural.

PER PODER FER QUELCOM CAL: 1.

Tenir CAPACITAT de fer-lo: Augment Coneixements



Haurem d’ajudar la persona a adquirir l`habilitat de fer les Activitats Vida Diària.

2.

Tenir SEGURETAT de fer-lo : Augment Autoestima



Haurem de reforçar positivament quan es facin les coses.

3.

Tenir OPORTUNITAT de fer-lo: Augment Rol actiu



Haurem d’afavorir l'ocasió de fer-lo ( posar en situació, motivació)

TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM •      

Afavorir un clima de confiança: Comprensió empàtica (situació personal, ritme...). Converses freqüents. Adaptat al nostre llenguatge. Preservar la seva intimitat. Prioritzar els seus valors i principis culturals. No judicar les seves conductes.

TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM II •     

Estimular les capacitats pròpies: Mantenir i augmentar l’autoestima. Fer de model en les conductes a adquirir. Fer un inventari de les capacitats. Establiment d'objectius. Reforçament positiu.

TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM III •       

Tècniques de motivació: Premis econòmics per part de la família. Reforç verbal. Fer partícip en la resolució de la seva necessitat. Arribar a pactes. Tècniques assertives. Jocs de rols. Retroalimentació. SUPORT EMOCIONAL

TÉCNIQUES DEL SUPORT EMOCIONAL • • • • • • • • • • •

Escolta activa No interrompre l’altre Utilitzar senyals (verbals / n.v.) Parafrasejar Utilitzar frases curtes que reflecteixin allò que ha dit l’altre Ajudar a clarificar l’altre Demostrar que l’entenem Fer preguntes obertes Parlar sense posar-se a la defensiva Explorar els seus sentiments i pensaments Facilitar el camí per solucionar els problemes

ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÒ • • • • • • • • • • •

Escollir el lloc i moments adequats Aconseguir un estat emocional adient Preguntar, no donar res per suposat Escoltar activament Empatitzar Demanar opinió Manifestar desitjos, dificultats propis Manifestar acords parcials amb els arguments d’altri Donar informació en sentit positiu Utilitzar un llenguatge adaptat Fer preguntes per contrastar què ha entès l’altre

NORMES DEL SUPORT EMOCIONAL • • • • •

NO JUDICAR SER EMPÀTIC NO DONAR CONSELLS NO PREGUNTAR MAI EL PER QUÈ NO PRENDRE RESPONSABILITATS DEL PROBLEMA D’ALTRI • NO INTERPRETAR • CONCENTRAR-SE EN L’AVUI I L’ARA • CONCENTRAR-SE EN ELS SENTIMENTS I/O EN LA TASCA

ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÒ • • • • • • • • • • •

Escollir el lloc i moments adequats Aconseguir un estat emocional adient Preguntar, no donar res per suposat Escoltar activament Empatitzar Demanar opinió Manifestar desitjos, dificultats propis Manifestar acords parcials amb els arguments d’altri Donar informació en sentit positiu Utilitzar un llenguatge adaptat Fer preguntes per contrastar què ha entès l’altre

Coordinación

La actividad profesional dirigida a unificar las acciones que realizarán los profesionales en un caso común y que tiene como objetivo global conseguir la máxima eficacia y eficiencia en la intervención.

Elementos básicos en la coordinación • • • •

Proporcionar una atención integrada. Trabajo interdisciplinar. Definición de circuitos de accesos claros. No duplicar acciones y no confundir al pacientefamilia. • Repartir, definir las tareas que realizarán cada uno de los profesionales, y el papel de la familia. • Consensuar los planes de actuación.

RECURSOS I • • • • •

Usuario Familias ABSs Servicios Sociales SRC

• • • • •

PSI Soporte domiciliario Residencia Fundación tutelar PSALL

RECURSOS II • Formación (reglada y no reglada) • Ocupacionales (form. Ocupacional, servicios de orientación e inserción, centros especiales de trabajo, servicios prelaborales) • Ocio (centros cívicos, casales de juventud, de la tercera edad, gimnasios, centros de actividades cerámica, música, juegos…) • Asociacionismo (usuarios, familias, ONG, aficiones…)

EL ÉXITO NO PUEDE DEFINIRSE COMO LA ELIMINACIÓN DE TODOS LOS SÍNTOMAS. ÉXITO ES LA REINTEGRACIÓN DE LOS PACIENTES EN LA COMUNIDAD,DENTRO DE LOS LÍMITES DE SUS CAPACIDADES FUNCIONALES Y LA DISMINUCIÓN DEL ESTRÉS DE QUIENES VELEN POR SU BIENESTAR. Anderson, Reiss y Fogarty “Esquizofrenia y familia”1986

BIBLIOGRAFÍA:

-Johnson. Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica.2000. Ed.McGrawHill.Interamericana. -Michelle Morrison: Fundamentos de enfermería en salud mental. 1999.Ed. Mosby. -Rubio Larrosa V. Y cols..Apuntes de Enfermería psiquiátrica.Hosp.. Provincial Nª Sª de Gracia, Zaragoza.1997.Ed.Janssem-Cilag.

-Abelardo Rodríguez (coordinador).Rehabilitación psicosocial de personas con trastornos mentales crónicos. Ediciones Pirámide S.A.1997. -Liberman Robert Paul. Rehabilitación integral del enfermo mental crónico.1993. Martinez Roca S.A. -Rigol A.,Ugalde M..Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica.1991.Salvat

Barcelona ,

2 Junio 2008