CAN WE TALK ABOUT THIS?

Foto Oliver Manzi i els intèrprets Kim-Jomi Fischer i Hannes Langolf

3, 4 i 5 de maig de 2012 Sala MAC. Preu 28€

1

CAN WE TALK ABOUT THIS? Una obra creada i dirigida per Lloyd Newson La crema d’Els versos satànics de Salman Rushdie l’any 1989, l’assassinat del cineasta Theo Van Gogh o la controvèrsia de les tires còmiques sobre Mahoma el 2005: la nova producció de DV8, Can We Talk About This?, analitza de quina manera aquests esdeveniments han quedat reflectits o han influït en les polítiques multiculturals, la llibertat d’expressió i la censura. L’obra Can We Talk About This? es basa en entrevistes i testimonis reals de figures claus dels àmbits religiós, polític, cultural i social (diputats, autors reconeguts, periodistes...). «La por dels cercles més progressistes a ofendre només ha aconseguit que la gent s’ofengui més fàcilment.» Kenan Malik, autor de From Fatwa to Jihad «És molt i molt fàcil no sentir-te ofès per un llibre. Només cal que el tanquis.» Salman Rushdie Lloyd Newson, director de DV8, comenta: «Pot ser que a causa del nostre desig de ser tolerants traïm les minories i les llibertats que hauríem de protegir?»

Ressenyes The Sydney Morning Herald Cinc estrelles




«Una obra brillant. Abordant el tema del multiculturalisme, travessa els fronteres de la dansa, el docudrama i el so. S’assenta en el seu propi espai... Una experiència insòlita... Extraordinària». Time Out Sydney: Cinc estrelles




«De tant en tant s’estrena un espectacle que no només reconfigura els límits de la forma, sinó que també redefineix i rearticula la manera com veiem el món... Sens dubte és una de les obres més importants de la nostra època. No us la perdeu!» The Telegraph: Cinc estrelles




«Captivadora.» The Australian «La fusió de text i dansa de Newson és exemplar.» Dagens Nyheter, Estocolm, Suècia «Apassionada, eloqüent, amb molta commovedora... Simplement brillant.»

càrrega

emocional

i

una

interpretació

Aftonbladet, Estocolm, Suècia «Trencadora... una precisió de gran complexitat... que batega amb intensitat.» What's On Stage «Aquest teatre potent, obert i valent no és freqüent. Quan apareix, la seva visió esdevé absolutament necessària». The Financial Times «Una peça valenta, urgent de dansa-teatre. El seu estil és tan agossarat com el seu contingut…»

2

SOBRE LA PRODUCCIÓ Can We Talk About This? és una nova obra de teatre físic amb fil narratiu de la guardonada companyia de dansa DV8. La producció tracta el tema de la llibertat d’expressió i la censura en relació amb l’islam i el multiculturalisme partint de tot un seguit de perspectives basades en testimonis i entrevistes reals. La producció se serveix d’imatges d’arxiu i d’entrevistes a figures capdavanteres dels sectors religiós, polític, cultural i social. En algunes escenes, és la mateixa companyia qui llegeix les transcripcions de les entrevistes originals. El director artístic de la companyia, Lloyd Newson, va fer moltes de les entrevistes especialment per a aquesta producció. El material procedent de les entrevistes es combina amb moviment coreografiat. El repartiment de la producció està integrat per deu intèrprets de races diferents. La producció també inclou material musical i de vídeo enregistrat prèviament. El fundador de DV8, Lloyd Newson, va crear i dirigir la producció després de més de dos anys d’intensa recerca. La producció pren com a fonament l’última peça de DV8, To Be Straight with You, que tractava sobre la intolerància, la religió i l’homosexualitat. El treball de Lloyd Newson sol reflectir el seu interès per temes socials, psicològics i polítics. A diferència de l’obra de la majoria de companyies de dansa, les produccions de DV8 tendeixen cap a l’àmbit conceptual i a seguir una narrativa. El tema central és controvertit, però la companyia busca l’equilibri i la perspectiva a l’hora d’enfocar-ne el tractament. Sigui com sigui, la peça és tota una crida a la tolerància i el respecte pels drets humans.

L’any 2012, la companyia DV8 celebra el seu 25è aniversari. La gira internacional d’aquest espectacle va començar a l’Òpera de Sydney l’agost de 2011.

3

FITXA ARTÍSTICA Concepció i direcció Lloyd Newson Assistent al Director / Manager de la companyia Elizabeth Mischler Coreografia Lloyd Newson i els intèrprets Investigació i desenvolupament / Assistents coreografia Ermira Goro, Hannes Langolf, Ira Mandela Siobhan Escenografia i vestuari Anna Fleischle Disseny il·luminació Beky Stoddart Vídeo artista Tim Reid Intèrprets Joy Constantinides, Lee Davern, Kim-Jomi Fischer, Ermira Goro, Hannes Langolf, Samir M’Kirech, Christina May, Seeta Patel, Anwar Russell, Ira Mandela Siobhan Manager producció Jamie Maisey Manager tècnic escenari Tom Pattullo escenari Matt Davis Operador de so Eamon Walsh Il·luminació Ben Dodds Vídeo programador / Operador Kathleen Powell Construcció escenografia Rocket Scenery Assistent vestuari Ilona Karas Investigadors Lisa Martinson i Lloyd Newson amb Ankur Bahl, Sheherzad Kaleem, Anshu Rastogi Editor entrevista Ankur Bahl i Lloyd Newson amb la companyia Edició so preliminar Hannes Langolf with Rachel Phillips, Anshu Rastogi, Wendy Houstoun, Helena Arenbergerová Edició so John Avery Mescla so Honeyford Gareth Fry Artistes veu en off Shiv Grewal, Chetna Pandya, Bruno Roubicek Producció executiva Eva Pepper Gerent d’operacions Louise Eltringham Coordinadora administrativa Amy Jane Clewes Coproducció Théâtre de la Ville i el Festival d’Automne (París), el Teatre Nacional de la Gran Bretanya i la Dansens Hus d’Estocolm PRODUCCIÓ RECOMANADA A PARTIR DE 16 ANYS

4

PERSONES ENTREVISTADES I QUE HAN CONTRIBUÏT A L’OBRA DV8 vol agrair la generositat de totes aquelles persones i organitzacions que els han permès utilitzar les seves experiències i contribucions per a la realització de la peça. DV8 va fer més de 40 entrevistes i, addicionalment, va incorporar a l’obra entrevistes provinents d’altres fonts.* Extractes d’entrevistes utilitzats en la peça 1. Adnan Rashid: Investigador sènior de l’Institut Hittin (institució especialitzada en l’islam amb seu a la Gran Bretanya). 2. Angela Honeyford: Esposa de l’exdirector d’escola Ray Honeyford. 3. *Anjem Choudary: Islamista, exportaveu d’Islam4UK, associació anteriorment coneguda com Al-Muhajiroun. 4. Ann Cryer: Exdiputada britànica que va fer campanya contra els matrimonis forçosos. Parla dels problemes que han d’afrontar els polítics a l’hora de parlar d’aquest tema en públic, per por de perdre vots o de ser etiquetats de racistes o islamòfobs. 5. Anne Marie Waters: Representant legal de One Law for All (Una Sola Llei per a Tothom). Vegeu Maryam Namazie. 6. Ayaan Hirsi Ali: Exmusulmana, exdiputada holandesa. Va escriure el guió de Submission juntament amb Theo Van Gogh, que fou assassinat per un islamista ofès per la pel·lícula. Ali ha rebut nombroses amenaces de mort per les seves crítiques a l’islam, sobretot en relació amb l’actitud envers les dones. Actualment treballa als EUA en el si d’un grup d’analistes. 7. *Christopher Hitchens: Escriptor i comentarista. Aborda un debat juntament amb Shirley Williams sobre el fet de si el nomenament com a cavaller de Salman Rushdie constitueix una ofensa per als musulmans d’arreu del món, a causa de l’obra de l’autor Els versos satànics. 8. David Henshaw: Productor del documental Undercover Mosque (Mesquita sota camuflatge) per al programa Dispatches de Channel 4. 9. Flemming Rose: Cap d’edició de Jyllands-Posten. Va publicar les caricatures de Mahoma. 10.*Manifestants contra Geert Wilders: Islamistes que protestaven a l’exterior del Parlament britànic contra la visita de Geert Wilders a la Gran Bretanya per parlar del seu controvertit film, Fitna. 11.Gijs van de Westerlaken: Productor de la pel·lícula Submission, escrita per Ayaan Hirsi Ali i Theo van Gogh. 12.Gita Sahgal: Excap de Gènere a Amnistia Internacional. Parla sobre la seva experiència amb les organitzacions Women Against Fundamentalism (WAF, Dones contra el Fonamentalisme) i Southall Black Sisters (Germanes Negres de Southall) durant la polèmica Rushdie. 13.Ishtiaq Ahmed: Exsecretari general del Consell de Mesquites de Bradford. Va facilitar la crema d’Els versos satànics de Rushdie a Bradford, Anglaterra. 14.Jasvinder Sanghera: Dirigeix Karma Nirvana, un centre per a dones asiàtiques que fa campanya contra els matrimonis forçosos i els abusos comesos en nom de l’honor. 15.Johann Hari: Escriptor i periodista del diari britànic The Independent. 16.Kenan Malik: Escriptor, professor universitari, comentarista i científic, autor del llibre From Fatwa to Jihad. 17.Maajid Nawaz: Dirigeix la Fundació Quilliam, una organització islàmica progressista fundada pel Govern. Havia estat membre del grup islamista radical Hizb ut-Tahrir.

5

18.*Martin Amis: Escriptor. Planteja la pregunta: «Us creieu moralment superiors als talibans?». 19.Maryam Namazie: Directora de l’organització One Law for All (Una Sola Llei per a Tothom), que lluita pels drets de les dones i contra la introducció de la xaria i els seus tribunals a la Gran Bretanya. 20.*Mehdi Hasan: Redactor en cap de la secció política del diari New Statesman. Participa juntament amb Timothy Garten Ash en el debat Orwell, «De què no es pot parlar al segle XXI?». 21.Mizanur Rahman: Activista islamista condemnat a 6 anys de presó per incitar a la violència durant les protestes contra les caricatures daneses de Mahoma; se li va commutar la sentència a una pena de 4 anys. 22.Mohammed Ajeeb: Primer alcalde asiàtic en un municipi britànic, Bradford, 19851986. Juntament amb Amin Qureshi va dirigir la campanya per a l’acomiadament de Ray Honeyford com a director de l’escola Drummond Middle. 23. *Pat Condell: Escriptor, excòmic, provocador, antimulticulturalista. 24.Philip Balmforth: Va treballar com a funcionari del Departament per a Persones en Situació de Vulnerabilitat (Dones Asiàtiques) a Bradford, Anglaterra. Va ser destituït a causa de la pressió de l’Ajuntament, que va considerar que la seva tasca representava una mala publicitat per a la «regeneració de Bradford». 25.*Ray Honeyford: Exdirector de l’escola Drummond Middle de Bradford, Anglaterra. L’any 1985 va haver de dimitir, acusat de racisme pels articles que va escriure sobre les mancances del multiculturalisme que propugnava l’Estat. 26.Roy Brown: Representant de la Unió Internacional Humanista Ètica al Consell dels Drets Humans les NU a Ginebra. Parla de qüestionar la resolució de les NU sobre la lluita contra la difamació de les religions, que impedeix el debat sobre la violació dels drets humans en relació amb la xaria. 27.*Salman Rushdie: Extracte d’una entrevista amb l’escriptor Salman Rushdie i amb Irshad Manji sobre els problemes del «relativisme cultural». 28.*Shirley Williams: Política i acadèmica britànica. Aborda un debat juntament amb Christopher Hitchens sobre el fet de si el nomenament com a cavaller de Salman Rushdie constitueix una ofensa per als musulmans d’arreu del món, a causa de l’obra de l’autor Els versos satànics. 29.Theodor Holman: Presentador i millor amic de Theo van Gogh. 30.*Timothy Garton Ash: Autor i professor d’Estudis Europeus a la Universitat d’Oxford. Participa juntament amb Mehdi Hassan en el debat Orwell, «De què no es pot parlar al segle XXI?». 31.Usama Hasan: Professor adjunt d’enginyeria i ciències de la informació i imam. Ha estat amenaçat de mort per suggerir que la teoria de l’evolució de Darwin és compatible amb l’Alcorà. 32.Zena Briggs: Autora d’arrels britàniques i asiàtiques. Va ser amenaçada de mort per la seva família per fugir d’un matrimoni forçós. Fa campanya a favor dels drets de les dones asiàtiques. Altres figures entrevistades però que no s’han utilitzat de manera directa en l’obra 1. Abdool Karim Vakil: President de la Comissió de Recerca i Documentació del Consell Musulmà de la Gran Bretanya, professor d’Història al King’s College de Londres. 2. Alun Francis: Director de The Oldham College. 3. Andrew Anthony: Escriptor/periodista per als diaris The Guardian i The Observer, i autor del llibre The Fallout. 4. Andrew McCluskey: Professor substitut acomiadat de l’escola secundària Bayliss Court per parlar dels atacs islamistes suïcides. 5. Apna Haq: Grup de suport per a dones asiàtiques víctimes de la violència domèstica. 6. Graham Mahoney: Excap de Relacions Interracials a l’Ajuntament de Bradford.

6

7. J. Mark Halstead: Antic reporter al Líban i professor universitari a l’Aràbia Saudita. Ensenya educació multicultural i religiosa, ètica i humanitats; està a favor del multiculturalisme. Dr. Taj Hargey: Imam al Centre d’Educació Musulmana d’Oxford. 8. Lee Jasper: Exassessor de Polítiques d’Igualtat de l’alcalde de Londres. Fa campanya per la igualtat racial. 9. Lord Herman Ouseley: Autor de The Bradford Race Review Report 2001 (Informe Racial de Bradford 2001). 10.Mohammed Amran: Membre més jove de tota la història de la Comissió per a la Igualtat Racial. Actualment treballa en tot un seguit de projectes a Bradford. 11.Munira Mirza: Assessor de Cultura i Joventut de l’alcalde de Londres. 12.Paul Cliteur: Filòsof holandès, professor de Dret, conferenciant i crític del multiculturalisme. Erica Connor: Directora d’escola. Va guanyar un judici contra l’Autoritat Municipal de l’Educació per acomiadament improcedent basat en falses acusacions de racisme i discriminació racial. 13.Sher Azam: Expresident del Consell de Mesquites de Bradford i líder de les protestes contra Els versos satànics. 14.Women Against Fundamentalism (Dones contra el Fonamentalisme): Organisme que lluita contra l’expansió del fonamentalisme en totes les religions.

7

SOBRE DV8 La companyia de Lloyd Newson, DV8 Physical Theatre, ha estat premiada en 15 ocasions en els darrers cinc anys, tant per les seves peces teatrals com pels seus films. Entre els guardons que ha rebut, destaquen un Prix Italia i la Rose d’Or. La companyia es va formar l’any 1986 i ha produït 16 peces de dansa, totes elles molt ovacionades i objecte de gires a escala internacional, a més de cinc pel·lícules per a televisió, totes elles guardonades.

Política artística L’obra de DV8 Physical Theatre té com a objectius assumir riscos, tant físics com estètics; trencar les barreres entre dansa i teatre; abordar el tema de les polítiques personals, i, sobretot, comunicar idees i sentiments de manera clara i sense pretensions. La companyia està decidida a ser radical però, tanmateix, accessible, i a portar la seva obra al major nombre possible de públics. DV8 s’ha fet un nom gràcies al fet que sempre força els seus propis límits i reexamina els rols i les relacions d’homes i dones en la nostra societat. La seva política artística subratlla la importància de qüestionar les idees preconcebudes sobre el que pot i el que hauria d’abordar la dansa.

Produccions anteriors To Be Straight With You Just for Show The Cost of Living The Cost of Living Living Costs Can we afford this/The Cost of Living The Happiest Day of My Life Bound To Please Enter Achilles Enter Achilles MSM Strange Fish Strange Fish "if only..." Dead Dreams of Monochrome Men Dead Dreams of Monochrome Men My Body, Your Body eLeMeN t(h)ree Sex Deep End My Sex, Our Dance (company officially formed) Bein' A Part, Lonely Art

2007 2005 2004 2003 2003 2000 1999 1997 1995 1995 1993 1992 1992 1990 1990 1988 1987 1987 1987 1986

- 2009 (film)

(film) - 1998 (film)

(film)

1985

8

BIOGRAFIA DE LLOYD NEWSON La tasca que ha dut a terme Lloyd Newson des de l’any 1986 com a director de la companyia DV8 Physical Theatre ha tingut un impacte molt dinàmic en la dansa i el teatre contemporanis. La seva obra escènica i cinematogràfica amb DV8 ha estat distingida regularment amb els guardons més destacats. La seva última pel·lícula, The Cost of Living, va rebre un Prix Italia i una Rose d’Or. Newson, nascut a Austràlia, va començar a interessar-se per la dansa mentre estudiava psicologia i treball social a la Universitat de Melbourne. Arran de la seva fascinació per aquesta disciplina artística, va guanyar una beca per a l’Escola de Dansa Contemporània de Londres. Abans de fundar la seva pròpia companyia, ja havia ballat i coreografiat per a moltes altres (p. ex., Modern Dance Ensemble, Impulse Dance Theatre/New Zealand Ballet Company, One Extra Dance Theatre o Extemporary Dance Theatre). Des d’un bon principi, Newson va mostrar-se convençut que la seva obra, gràcies als seus fonaments narratius, es podria traslladar fàcilment al format cinematogràfic. És per això que els cineastes David Hinton i Clara von Gool van adaptar tres obres de DV8 a aquest format. Posteriorment, va ser el mateix Newson qui va dirigir l’última pel·lícula de DV8, The Cost of Living (2004/05), distingida amb 17 premis internacionals. Situada entre la dansa, el text, el teatre i el cinema, l’obra de Newson defuig els intents de definició. Newson està més interessat a concebre obres originals que no pas a interpretar obres ja escrites o a reinterpretar els ballets clàssics. Darrerament també ha començat a explorar el teatre textual, centrant-se en la relació entre text (extractes d’entrevistes) i moviment. Tot i que no és la seva primera incursió en el teatre textual (MSM, 1993), les dues obres més recents de Newson, To Be Straight With You (2008/2009) i Can We Talk About This (2011/2012), presenten una base textual molt més marcada que qualsevol de les seves peces anteriors.

9

ARTICLES Sydney Morning Herald Òpera de Sydney, 25 d’agost de 2011 Jill Sykes Cinc estrelles






EMMUDITS PER L’EXCEL·LÈNCIA DEL CONJUNT Fa anys que Lloyd Newson treballa amb la seva companyia, DV8 Physical Theatre, en una combinació de paraules, moviment i so per transmetre la urgència de les seves idees sobre les comunitats que l’envolten. A Can We Talk About This?, DV8 l’ha clavat en tots els sentits: contingut, estil, presentació i comunicació. Can We Talk About This? és una obra brillant. Abordant el tema del multiculturalisme, traspassa els límits de la dansa, el docudrama i el so. S’assenta en el seu propi espai, projectant tot un seguit de missatges commovedors de manera clara i tranquil·la, d’una forma inesperadament poètica i molt propera a l’òpera, però sense el cant. Costa de creure, però els intèrprets aconsegueixen una fita única: ballar i parlar alhora sense que cap d’aquests dos elements se’n ressenti. Les seves paraules són amplificades fins al grau just perquè el públic les pugui sentir, però només si escolta atentament. I ho fa, ho fem. Poques vegades m’he trobat envoltada d’una multitud tan silenciosa. Les paraules provenen del treball de recerca i les entrevistes que s’han fet entre líders de comunitats, mestres, manifestants, escriptors... Entre tots aquells que tinguin res significatiu a dir sobre el multiculturalisme tal com s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, i sobre si ha arribat massa lluny. Majoritàriament, els intèrprets parlen mentre es mouen. Sovint se sincronitzen en duos i trios, que es combinen perfectament com a unitat, i treballen contrastos de patrons molt intricats o bé es mouen amb rapidesa. La consecució més extraordinària d’aquesta obra és el treball conjunt, dirigit per Newson, en què una excepcional virtuositat queda concentrada en una acció aparentment continguda. Malgrat tot, hi ha seqüències que destaquen, com ara el passatge d’una intèrpret que parla al voltant del cos mut del seu company masculí sense que trasllueixi ni un bri d’esforç o de dubte per part de cap de les dues parts. Tot en la presentació és modest (disseny d’Anna Fleischle, so d’Adam Hooper, vídeo de Tim Reid) i se centra en el missatge. No us la perdeu: l’heu de veure i escoltar. És una experiència insòlita.

10

Time Out Sydney Òpera de Sydney, 25 d’agost de 2011 Cinc estrelles






ESTARÍEM CONTENTS DE PASSAR-NOS LA VIDA PARLANT-NE. De tant en tant s’estrena un espectacle que no només reconfigura els límits de la forma, sinó que també redefineix i rearticula la manera com veiem el món... I no exagerem quan diem que l’obra més recent de DV8, Can We Talk About This?, amb temporada d’estrena a Sydney, és un d’aquests espectacles. Combinant l’extrapolació de gestos quotidians a una dansa i un moviment altament intricats (un tret que caracteritza la companyia) amb transcripcions d’entrevistes a més de cinquanta persones, organitzacions i programes, el director i coreògraf Lloyd Newson i la seva companyia exploren els límits considerats còmodes de les actituds socials d’Occident envers l’islam. Can We Talk About This? neix de la preocupació de Newson pel fet que «entre els cercles més progressistes hi ha un angle mort» a l’hora de parlar el potencial real de les incompatibilitats entre els sistemes de valors islàmic i occidental, sobretot tal com s’ha evidenciat a la Gran Bretanya. Newson contraposa opinions diverses sobre temes com ara Salman Rushdie i Els versos satànics, les caricatures de Mahoma en una publicació danesa, la introducció de tribunals de la xaria a la Gran Bretanya o els matrimonis forçosos. Les conseqüències són reveladores. Els ballarins/actors —perquè de fet són tan ballarins com actors— es mouen i parlen constantment, amb una exquisida coreografia sovint executada en tàndem, però poques vegades manifestant una relació directa. Reboten l’un en l’altre, roden fins a trobar-se, es rebreguen i es passegen al voltant del company, però mai no es miren. I aquest — sembla que Newson vulgui dir— és justament el problema. A l’hora de parlar d’aquest tema tan delicat i que provoca tantes divisions, no aconseguim trobar la mirada de l’altre, som incapaços d’encetar un diàleg amb sentit. El caràcter continu de l’obra, en què cada secció roda fluidament cap a la següent, suggereix que si no ens esforcem a canviar les coses ben aviat, haurem de giravoltar per sempre entorn d’aquest problema, deixant enrere víctimes reals a totes dues bandes del debat. Can We Talk About This? no és una peça farcida de solucions, sinó d’interrogants, molt conscient de l’abisme separador que actualment impera en aquesta discussió. És una invitació al debat i un recordatori contundent de la necessitat d’aquest debat. Sens dubte és una de les peces més importants de la nostra època. No us la perdeu!

11

The Australian 26 d’agost de 2011 Deborah Jones

LA PREGUNTA NO FORMULADA Can We Talk About This? és la darrera obra del coreògraf i dramaturg Lloyd Newson, i també la seva provocació més contundent. Formula una pregunta que, al seu parer, a la societat occidental massa sovint obté una resposta negativa. Miri on miri, Lloyd veu països occidentals que consenten als islamistes radicals drets i llibertats que, en canvi, es neguen a concedir a altres grups. També veu com s’excusen els maltractaments a dones i infants rere la pretensió de pràctica cultural. I que el debat al voltant d’aquests temes és etiquetat de racisme.

En aquesta nova obra, que s’ha estrenat internacionalment com a part del Festival de Dansa de Primavera de l’Òpera de Sydney, Newson defensa ferventment la idea que cal afrontar aquests temes. És a dir, que hem de deixar de censurar-nos a nosaltres mateixos. L’obra es basa específicament en l’experiència britànica i europea més recent. Entre els esdeveniments que tracta, hi ha la fatwa contra Salman Rushdie, l’esclat de violència com a resposta a la publicació d’unes caricatures de Mahoma en un diari danès, l’execració d’un director d’escola britànic que va afirmar que el multiculturalisme havia arribat massa lluny, o els obstacles que va haver d’afrontar una dona que treballava per posar al descobert la pràctica dels matrimonis forçosos en determinades comunitats asiàtiques. M’imagino que la salva inaugural serà objecte de molts debats. Sense cap mena de preàmbul, un home pregunta al públic si se sent moralment superior als taliban. Si és que sí, has d’aixecar la mà. A l’estrena del dijous, poca gent va aixecar la mà, l’intèrpret va calcular que era un 15% del públic aproximadament. Tan poca gent? Ja em perdonareu l’analogia: és com si haguessin tirat una petita bomba silenciosa al públic per desequilibrar-lo des d’un bon principi. Newson, que va concebre Can We Talk About This? conjuntament amb els excel·lents ballarins que la interpreten, crea una dimensió física corprenedora per exterioritzar els conflictes, les confusions, les certeses i les actituds tant d’aquells que parlen —els intèrprets sovint relaten les paraules dels autèntics protagonistes de la notícia— com d’aquells de qui es parla. La fusió de text i dansa de Newson és exemplar. Cal recórrer a l’eina del llenguatge per aprofundir en les qüestions tan significatives que acaparen el seu interès, però és reconfortant veure com el moviment il·lumina i amplia l’experiència. La conversa comença.

12

COMPANY CONTACT

DV8 Physical Theatre Tel: 020 7655 0977 Fax: 020 7247 5103 www.dv8.co.uk Louise Eltringham Operations Manager Email: [email protected] Tel: 020 7655 0977 Fax: 020 7247 5103

13

Mercè Ros Premsa Mercat de les Flors 93 256 26 14 [email protected] www.mercatflors.cat

MERCAT DE LES FLORS Consorci format per

Amb el suport de

14