Camp d Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda ROMA A LA MODA Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona 1 Camp d’Aprenentatge de...
2 downloads 0 Views 2MB Size
Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

ROMA A LA MODA Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

1

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Complex Educatiu de Tarragona Autovia de Salou s/n 43006 Tarragona

Autors: Núria Montardit Bofarull Jordi Tortosa Giménez M. Joana Virgili Gasol Edició revisada: juliol 2014 ISBN: 978.84.693.8117.5

2

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

1. ELS MATERIALS Llegeix aquesta informació sobre els tipus de roba que es va usar en època romana i enganxa al costat un tros del teixit que li correspongui:

MATERIALS ORIGINARIS

COL·LOCA EL MATERIAL

PELL 

Usada en els vestits més antics i primitius, en les zones rurals. Els pagesos i els pastors sempre portaven alguna peça de pell, com els abrics i altres peces folrades de cuir, a més del calçat i un barret de pell d’ós. Més endavant, la pell fina es converteix en un article de luxe (de cabrit i gamussa).



LLANA  

Era el teixit més usat, amb qualitats diferents, més o menys bastes, segons el preu. Es podia produir a casa (per les esclaves que la cardaven (pentinaven), la filaven i la teixien), o en tallers especialitzats.

La llana té unes característiques físiques que la fan flonja i elàstica; per això, els seus teixits no s’arruguen ni es deformen. És un excel·lent aïllant de la calor (aguanta fins als 100º). Les fibres poden tenir des dels 2,5 cm fins als 55 cm de longitud, segons la raça de les ovelles; com més llargues són, més gruixudes. Es pot tintar abans o després de filar.

OR, PLATA, PERLES, PEDRES... Emprats com a elements decoratius: en brodats a les vores, o cosits....

3

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

MATERIALS EXÒTICS

COL·LOCA EL MATERIAL

LLI Les seves característiques (finor, delicadesa, consistència i suavitat) el van convertir en el material ideal com a roba interior, primer de les dones i després dels homes. Es conreava en zones humides.

Fibra tèxtil d’origen vegetal, obtinguda d’una herba (de 40 a 80 cm d’alçada), procedent de l’orient. Es produeix en deixar assecar la palla i en provocar-ne després la fermentació, per tenir-la en remull de 10 a 20 dies. Es torna a assecar i es pentina. Té un aspecte lluent i el color pot anar del blanc al groc o gris. Permet blanquejar-la i tintarla, després del filat. És un bon conductor de la calor.

COTÓ  

Arriba a Roma des de l’Índia al segle II aC. Es fan vestits fins i elegants, barrejats, a cops, amb fils d’or i plata (brocat).

Fibra tèxtil vegetal, amb les fibres més o menys llargues, segons sigui l’egípcia (llarga), o l’índia (curta). La collita es fa quan ha caigut la flor i s’ha obert la càpsula. El cotó aguanta bé fins a temperatures de 125º. Si se li aplica la sosa càustica adquireix una brillantor semblant a la de la seda.

4

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

FELTRE Fet de pèls de cabra, és un drap gruixut no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes amb les altres. Es reservava als pobres i servia per a fer les capes, en ser un bon aïllant del fred i la pluja.

SEDA XINESA 



En un primer moment, es teixia a Itàlia i es barrejava amb fils de cotó o de lli, que produïen teles lleugeres i transparents de gran qualitat. Des del segle I dC, es tintaven de vius colors. Més endavant va arribar la seda pura, teixida a l’orient. Filament secretat pel cuc de seda, de 600 a 1200 m de longitud. És més gruixut l’extrem de fora que el de dins. Per filar, cal matar primer la crisàlide ofegant-la, en sotmetre-la 5 minuts al vapor d’aigua. Un cop sec, el capoll es pot transportar i emmagatzemar. Per filar, cal desenrotllar el fil i després torçar, dos o tres fils alhora, per donar-li més consistència. És lluent, flexible, suau i aïllant de l’electricitat.

Per a teixir, cal tenir un fil del material emprat i que s’haurà d’estendre en un sentit vertical (ordit) i després horitzontal (trama), entrecreuant-se al teler:

5

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

Ara, veurem els diferents tipus de fils i els compararem:

LLANA

LLI

COTÓ

SEDA

Resistència Suavitat Escalfor Riquesa Frescor

Quins dels anteriors materials, encara s’usen avui? Tens o n’has tingut alguna peça de roba? Anota què i de quin producte.

Enganxa a continuació un trosset de fil i compta de quants fils (caps) està composat per a fer-lo més gruixut i resistent. Observa que està retort (recargolat).

6

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

2. ELS TINTS Si bé al principi s’usaven els materials amb els seus tons naturals, a poc a poc, es van introduir els tints per donar color als teixits i les robes. Aquesta activitat es duia a terme en una tintoreria (fullonica) que havia de comptar amb molta aigua neta i espai, per tal d’acolorir els teixits, en calent o en fred. La primera forma consistia en la cocció de plantes, insectes, líquens o bolets que cedien el color al líquid. El segon mètode, en canvi, suposava deixar en remull vegetals o animals per provocar-ne la fermentació. Les fibres a tintar havien d’estar ben netes, abans d’aplicar-les els colorants i els mordents, és a dir els productes que fixaven el color: cendres, orina podrida, alum o sals. No tots els colorants tenien el mateix preu ni la mateixa dificultat en la seva obtenció. Per tant, el to marcava el preu de la tela. Marca els que són d’origen animal.

Color

Colorant

Marró

Escorça i fulla de castanyer

Ocre

Gal·les de roure

Groc

Ginesta, pell de magrana

Porpre

Cargol de mar

Vermell

Kermes vermilio

Safrà

Fils

Safrà

Blau mar

Glastum

Blau ultramar

Índig

Taronja brillant

Rubia tinctoria

7

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

3. EL VESTUARI MASCULÍ 3.1. LA TÚNICA

Llegeix aquesta informació sobre la túnica: 

Estava formada per dues peces rectangulars de roba cosides per les espatlles, de diferent llargada segons la situació. Eren normalment de llana sense tintar, de color cru. Algunes duien franges de color, indicatives de la situació social.  Les vestien tots els homes i els nens, ja que era una peça còmoda. Molts en portaven vàries per anar més calents. Les túniques podien ser:  Interior (subucula, indumenta): una túnica de llana o de lli que servia com a roba interior i amb la qual es dormia. Per estar per casa es podia dur sense cinturó.  Exterior (amictus): una túnica de llana sense mànigues o fins al colze. El cinturó permetia pujar-la més o menys, no estava ben vist anar sense.

Observa la imatge i descriu la túnica que duien els diferents grups socials: TIPUS DE TÚNICA

QUI LA PORTA? Els senadors

DESCRIPCIÓ

Clavata Els cavallers

Clavata Per a cerimònies

Recta

8

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda Treballadors i per a situacions informals

De color Esclaus i treballadors

A la grega

Alguns romans, sota la túnica, portaven el subligaculum, una mena de calçotets. Observa aquestes pintures, escultures i mosaics romans i intenta identificar el seu vestuari:

9

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

3.2. LA TOGA

Llegeix aquesta informació sobre la toga: 





 

Peça de llana que es duia embolcallada sobre la túnica. Era de gran format (d’uns 7 metres de llargada per 2’7 metres d’amplada), lleugerament semicircular que es duia sobre una espatlla i deixava l’altre braç lliure i queia fins als turmells. Es fixava amb una fíbula o es lligava amb una peça de cuir. Formava uns plecs que es deien sinus, balteus i umbo. Els plecs del sinus permetien guardar-hi coses petites (que feia de butxaca). Les feien els sastres i havien de prendre’n les mides acuradament per aconseguir una bonica caiguda dels plecs. Amb el temps van anar creixent i arrodonint-se, cada cop eren menys còmodes. Era un símbol de romanitat en temps de pau. Tots els ciutadans romans estaven autoritzats a portar-la, però només la vestien habitualment els homes de les classes altes. Aquesta peça tan àmplia, solemne i pesada tenia una col·locació molt complicada per mantenir els plecs ben posats mentre es caminava i no s’ensopegués. L’usaven: els magistrats i els senadors quan exercien les seves funcions públiques, els homes en situacions formals: com a roba de gala, per ser enterrat, en els actes religiosos (en què es tapaven el cap per fer un sacrifici), i per assistir al teatre i als jocs, especialment si els presenciava l’emperador.

Marca en aquesta escultura la toga i assenyala què seria el sinus. Tria quins d’aquests adjectius defineixen millor la toga: Còmoda, elegant, informal, estreta, àmplia, incòmoda, calorosa, fresca, lleugera, pesada, perillosa, fàcil de portar, difícil, rectangular, ovalada, gran, petita.

10

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

Ordena aquesta seqüència en què el vestiplicus, l’esclau especialitzat, està col·locant la toga al senyor.

Llegeix la informació de la graella, sobre els diferents tipus de togues:

TIPUS DE TOGA

QUI LA DUIA?

Toga pura, toga libera o toga virilis: Els més pobres i els joves, un cop deixaven de sense decoració, del color de la llana portar la praetexta i es convertien en adults. natural.

Toga praetexta: decorada amb una Els nens i les nenes nobles fins als 17 anys o orla de color porpra al seu voltant.

quan es casaven, respectivament. Els cònsuls, els jutges, els sacerdots, els senadors, els equites (cavallers) i els magistrats en actes oficials. Toga candida: de color blanca, Els candidats a una elecció política, per blanquejada a la fullonica (la significar la puresa d’intencions. tintoreria), amb els vapors del sofre. Toga purpurea: de color porpra. Els emperadors. Toga pulla (fosca): marró, gris fosc, Per als dols privats o en una crisi important de o negra (el color natural d’algunes l’estat. ovelles). Posa sota de cada home quin tipus de toga vesteix:

11

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

3.3. ROBA PER AL FRED

Uneix cada imatge amb la seva descripció:

PALVDAMENTVM Mantell escarlata o porpra amb una orla daurada lligada a l’espatlla dreta que duien els generals.

PAENVLA Capa rodona sense mànigues i amb caputxa, usada per viatjar, podia ser de llana o de cuir i, fins i tot folrada amb pell per dins.

BRACAE Els pantalons eren propis dels bàrbars, però van ser usats pels legionaris en les zones fredes i, a poc a poc, es van anar imposant.

PALLIVM Mantell rectangular de llana, menys voluminós que la toga i , per tant, més còmode, que es duia creuat a l’esquena, deixant també un braç a l’aire.

LACERNA Petit mantell de color que es duia lligat amb una fíbula a l’espatlla.

CVCVLLVS Protecció sobre les espatlles amb caputxa per quan plovia o també per passar desapercebut.

12

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

Observa aquestes pintures, escultures i mosaics romans i intenta identificar-ne el vestuari, assenyalat amb la fletxa blava

13

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

4. EL VESTUARI FEMENÍ 4.1. LA ROBA INTERIOR

Llegeix aquesta informació: 

Una tira de lli o de cotó les envoltava el pit per sostenir-lo, anomenada fascia

pectoralis o strophium. 

Sembla que també usaven el subligar, l’equivalent a les calces, potser només per al bany?

4.2. LES TÚNIQUES

Llegeix aquesta informació sobre els tipus de túniques que usaven les dones:

La

túnica

interior

o

subucula,

corresponia a la roba íntima amb la qual també dormien. Era llarga fins als peus i ampla, de llana o de lli, segons l’estació.

La túnica exterior o stola, vestit típic de

la dona casada, matrona, rica, símbol de la castedat i que podia estar decorada amb franges o brodats. La seva llargària arribava fins als genolls (per deixar veure la túnica interior), o fins als peus. Consistia en dues peces rectangulars de roba, unides per agulles a les espatlles, i cenyida per un cinturó, sota el pit i/o als malucs. Amb el temps es van introduir les mànigues, més o menys amples.

14

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

4.3. LA PALLA

Llegeix aquesta informació sobre els tipus de mantells que usaven les dones: Les dones per sortir pel carrer es col·locaven un ampli mantell rectangular, anomenat palla. Les joves anaven amb el cap descobert, mentre les casades se’l tapaven. El colors eren molt variats segons la moda i la introducción dels tints. A més, podien adornar-se amb pedreries i brodats. Tipus especials:  Ricinium, de colors foscos per a les vídues i els funerals, de forma quadrada.  Flammeum, vel de la núvia de color safrà.

Descriu les peces d’aquesta desfilada romana:

15

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

16

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

6.EL CALÇAT BOTES, SANDÀLIES...

De les següents sabates marca aquelles que creus que eren femenines (D) o masculines (H), i les que s’usaven per al fred (F) o per a la calor (C).

17

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

7.ELS COMPLEMENTS Joieria

Posa al costat de cada joia una D si creus que era una peça femenina o una H, masculina.

Fíbula

Fermall

Anell amb segell

Arracades

Corona

Anell

Penjoll

Braçalet

18

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Roma a la moda

Assenyala les joies o altres complements que porten aquests personatges.

19