Revista de Prensa 10/10/2008 INSTITUCION EDUCATIVA SEK

Destacamos:

• El artículo de opinión publicado en el diario ABC (dentro del suplemento ABC Inmobiliario)

sobre uno de los nuevos Grados que la Universidad Camilo José Cela ofrece este curso académico 2008/09, con planes adaptados al Espacio Europeo: Urbanismo, Ordenación del Territorio y Sostenibilidad, y que ha sido escrito por el prestigioso arquitecto Dr. D. Antonio Lamela, Doctor Honoris Causa por la UCJC, presidente de los estudios de Arquitectura de nuestra Universidad, y presidente-fundador del Estudio Lamela Arquitectos, considerado como el único estudio español entre los 200 mejores del mundo. Su obra incluye proyectos tan significativos como las ampliaciones del Estadio Santiago Bernabéu, de la Estación de Chamartín y del Aeropuerto de Barajas. Lamela es, junto a Richard Rogers, el arquitecto que diseñó la T4 de Barajas. Página 6

• La información publicada en EL MUNDO (suplemento AULA) sobre Félix Rodríguez de la Fuente, donde se inlcuyen una declaraciones del profesor de Biología del Colegio SEK-El Castillo, Francisco Sánchez. http://aula.elmundo.es/noticia.cfm? idTipoPortada=1&general=1&idComunidad=&idPortada=208&idNoticia=6388

Revista de Prensa: Índice Medio

Fecha

Orden

Titular

Pág.

10/10/2008

1. ABC

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y 10/10/2008 CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

2. ABC

10/10/2008

3. ABC SEVILLA

10/10/2008 UNIVERSIDAD

4. ABC SEVILLA

10/10/2008

5. ABC SEVILLA

10/10/2008

6. AVUI

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y 10/10/2008 CENTROS DE ENSEÑANZA

7. AVUI

10/10/2008

8. AVUI

10/10/2008 UNIVERSIDAD

9. AVUI

10/10/2008

10. CINCO DIAS

"Disciplina enedit las aulas"

5

ARQUITECTURA NO ES URBANISMO

6

ABC y SADUS renuevan patrocinio

7

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

La Reina premia el esfuerzo educativo en las Tres Mil

8

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Un alumno renuncia a la objeción a EpC al no aguantar las presiones del profesorado

9

UNIVERSIDAD CAMILO JOSE CELA

Canvi de model educatiu

10

Estimar les 'mates'

11

Transport integrat a la Universitat de Lleida

13

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Un 53% d'aules superen la ràtio a Santa Coloma

14

10/10/2008

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

Alcatel-Lucent crea una cátedra de banda ancha con la Politécnica de Madrid

15

11. DIARI DE GIRONA

10/10/2008

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

Cassà dóna llicència al nou CEIP i en breu començaran les obres

16

12. DIARI DE GIRONA

EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION 10/10/2008 TEMPS COMPLEXOS PER A L'EDUCACIÓ (II ) PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

17

13. EL ECONOMISTA

10/10/2008 UNIVERSIDAD

18

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

La UE desmonta los pretextos que justifiquen copias de bases de datos

14.

EL MUNDO DEL SIGLO XXI

EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION Feijóo dice que derogará la imposición del gallego en la educación si 10/10/2008 PRIMARIA, SECUNDARIA gobierna Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

15.

EL MUNDO DEL SIGLO XXI

10/10/2008 EDUCACION, SECTOR

"La investigación y la demagogia del Gobierno" (cartas al director)

20

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y 10/10/2008 CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

Maragall asume que la inmigración pone en riesgo la escolarización

22

EL MUNDO DEL SIGLO 16. XXI

2

19

Medio

Fecha

Orden

EL MUNDO DEL SIGLO 17. XXI

10/10/2008 UNIVERSIDAD

18. EL PAIS

10/10/2008

19. EL PAIS

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y 10/10/2008 CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

Titular

Pág.

Rumanía, como Marruecos

23

Las universidades de Madrid alertan de su asfixia financiera

24

¡Vaya ESO!

26

EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION 10/10/2008 PRIMARIA, SECUNDARIA La escolarización de 6.000 niños sin matrícula sobreocupa las aulas Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

27

EL PERIODICO DE 21. CATALUNYA

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y 10/10/2008 CENTROS DE ENSEÑANZA

LA FAD PREMIA A UN COLEGIO POR LA INTEGRACIÓN DE NIÑOS GITANOS

29

22. EXPANSION

10/10/2008

La Fundación de la Lengua Española lleva la Universidad de Washington a León

30

20.

EL PERIODICO DE CATALUNYA

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

23.

LA GACETA DE LOS NEGOCIOS

10/10/2008 EDUCACION, SECTOR

El Ministerio de Educación presenta unos presupuestos "suficientes"

31

24.

LA GACETA DE LOS NEGOCIOS

10/10/2008 UNIVERSIDAD

"Será difícil llegar a la cifra de ere einiiierito de inversión prevista por el Gobierno"

32

25. LA RAZON

10/10/2008

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

CARAS DE LA NOTICIA

33

26. LA RAZON

10/10/2008

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

El error más grave

35

27. LA VANGUARDIA

10/10/2008 UNIVERSIDAD

Sólo la UB mantendrá la titulación de Filología

36

28. LA VANGUARDIA

EDUCACION PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION 10/10/2008 PRIMARIA, SECUNDARIA Cuando la realidad supera la previsión Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

29. LA VOZ DE GALICIA

10/10/2008 UNIVERSIDAD

30. LA VOZ DE GALICIA

10/10/2008

31. PUBLICO

37

Aguirre reduce las aportaciones a las universidades y estas dicen que no vueden vagar a los urofesores

38

Burocracia de oídos sordos en un colegio de Chantada

39

10/10/2008 UNIVERSIDAD

Enel y las consecuencias de un acuerdo muy forzado

40

32. PUBLICO

10/10/2008 UNIVERSIDAD

¿Sueñan los ordenadores con ovejas eléctricas?

41

33. SUR

10/10/2008

Los alumnos de Arte Dramático se manifiestan en la calle Larios por la falta de profesores

42

3

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

10/10/2008

4

O.J.D.: 223717 E.G.M.: 662000

Fecha: 10/10/2008 Sección: OPINION Páginas: 4

DISCIPLINA EN LAS AULAS prácticamente cadalos diezalumnos docentes españoles seis opinande que de educación infantil, primaria y secundaria son peores quelos de años atrás, tanto en conocimiento como en comportamiento. Comonormageneral, los profesores están satisfechos con su docencia, pero elhecho de que adviertan una progresiva pérdida de disciplina en las aulas es preocupanteporqueinfluye de modoirreversible en el deterioro de la enseñanza. El colegio, con la familia, es uno de los principales eslabones de la cadena de transmisión de valores de una sociedad, especialmente paralos m~sjóvenes. Un profesoradodesmoralizadoy falto dela motivación necesaria para cumplir cor~su papel en la actividad formativade sus alu renos termina por degradar todo el sistema educativo, algo que una sociedad desarrollada no puede permitirse. El respeto, la autoridad y la disciplina, así comoel esfuerzo, la sana competitividad o los méritos son principios de los que un sistema educativo no puede prescindh: Lo contrario generará unprogr~ sivo contagio de consecuencias nocivas.

5

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA; EDUCACION, SECTOR

O.J.D.: 158559 E.G.M.: 227000

Fecha: 10/10/2008 Sección: INMOBILIARIO Páginas: 11

DR.D. ANTONIO LAMELA MART[NEZ Presidentedel Consejo Académico delos Estudiosde Arquitectura.Universidad CamiloJoséCela

ARQUITECTURA NOES URBANISMO

En los albores

del siglo

XXI se puede

decir que vivimos todavía en una sociedad que no sabe lo que es una ciudad; creemos a ciencia cierta que es sólo un grupo de edificios, una yuxtaposición de piezas arquitectónicas, y nos equivocamos. La polis es una parte de la Tierra, cuyo valor principal reside en las personas que la habitan, agrupacíones humanas necesarias donde desarrollar actividades dentro de la ordenación del territorio, función ésta que no se podría dar sin esa conjunción de intereses comunes. La ciudad, como la conocemos hoy, es un fenómeno social que precisa estructuras ingenieriles y arquitectura, parte muy importante, sin duda, para que la gente que la componepueda desarrollar su actividad diaria necesaria para vivir. En pocas palabras, no debemos confundir el continente con su contenido, la forma y el fondo. Partiendo de esta premisa, estoy obligado a hacer una puntualización: Arquitectura no es Urbanismo, ni viceversa. Sin embargo, esta confusión la llevamos arrastrando desde hace siglos ya que nunca ha existido el Urbanismo comociencia y, por tanto, no ha habido nunca urbanistas aunque sí se ha capacitado, absurdamente, como tales a arquitectos e ingenieros. Algunos podrian opinar que esto que digo significa tirar piedras contra mi propio tejado, pero no es asi, antes que arquitecto soy un ser humano. La trascendencia de la ciudad es global y clara, si nos paramos a pensarlo, una persona puede nacer vivir y morir sin salir de la misma ciudad¯ La Arquitectura debe ser bioclimática por definición, sostenible, sustentable, y eficiente, creando asi un clima que permita la vida. Por otro lado, no deseo dejar de mencionar el Geos, que hay que concebirlo como una unidad integral, sin dívidirla en continentes, religiones ni etnias, superando los nacionalismos. Eso es un retroceso. En un mundo globalizado comoen el que vivimos, las distancias se vuelven pequeñas y todo está unido intrinsecamente gracias al enorme avance de las telecomunieaeiones. En este sentido, la Universidad Camilo José Cela de Madrid, a la que me unen entrañables lazos profesionales y por la que tengo el privilegio de haber sido nombradoDoctor Honoris Causa, ha hecho una gran apuesta educativa y estoy seguro que será con éxito. Dentro del llamado Plan Bolonia, esta Universidad contempla el proceso de Convergencia Europea como una oportunidad y ofrece ya en la actualidad seis titulactones de Grado con planes de estudio adaptados al Espacio Europeo, entre los que se encuentra Urbanismo, Ordenación del Territorio y Sostenibtlidad. Titulaciones novedosas donde las haya, la UCJCse puede considerar puntera en nuestro pais, donde no existen en la actualidad ningunos estudios de relacionados con el Urbanismo que, sin embargo, sí se imparten ya en algunos pocos países europeos como Reino Unido, Grecia o Italia. Pero, lo que si es innovador a nivel europeo en este nuevo

6

título de Grado impartido por la Universidad Camilo José Cela, es la parte académica dedicada a la Ordenación del Territorio y la Sostenibilidad. Quizás podríamos concluir que parte de la confusión que existe entorno a los conceptos de Arquitectura y Urbanismo, bien podrian ser debidos a un error en la información y en la comunicación. Y es que, aún viviendo comovivimos en la era del conocimiento, hay veces que no llamamos a las cosas por su nombre. Termino: el arquitecto más completo es quien, a esta faceta profesional, une la visión del ingeniero y del urbanista.

UNIVERSIDAD CAMILO JOSE CELA

O.J.D.: 45476 E.G.M.: 156000

Fecha: 10/10/2008 Sección: DEPORTES Páginas: 89

MILL~NHERCE depatrocinio entreABCy ABC y SAl)USEn eldíade ayer,sefirmóunconvenio elServicio deActividades D.eporti.vas delaUniversidad deSevilla renuevan patrocinio (SADUS)querenuevael acuerdosuscritoenlosúltimosaños. patrocinio seráparalosXXCampeonatos Universitarios y el resto de la programación deactividades deportivas de laUniversidad,

7

UNIVERSIDAD

O.J.D.: 45476 E.G.M.: 156000

Fecha: 10/10/2008 Sección: ENFOQUE Páginas: 7

Premio Acción Magistral 2008

La Reina premiael esfuerzo educativoen las Tres Mil Su Majestad la Reina hizo entrega ayer en el Palacio de la Zarzuela del Premio a la Acción Magistral 2008 convocadopor la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), la Comisión Espafióla de Cooperación con la Unesco y BBVA.El galardón ~lotado con 9.000 euros para los profesores autores del proyecto y otros 9.000 euros para el centro educativo-- se concedió al proyecto (~Apuesta por la transformacióm~; presentado por el Colegio Público de Educación Infantil y Primaria Andalucía de Sevilla, ubicado en las Tres Mil Viviendas, y fue recogido por el director del CE1PAndalucía, EduardoBarrera. y por la jefa de estudios, Angela Molina.

8

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 45476 E.G.M.: 156000

Fecha: 10/10/2008 Sección: ANDALUCIA Páginas: 35

Unalumnorenuncia a la objeción a EpCal no aguantarlas presiones del profesorado bezadapor una frase opuesta a estimadaPilar. Laacusaronincluso de ponerde los nervios a su hijo. Asesoradapor el foro de la familia y por profesorespor la ética, no cedióa las presiones, que ademásde por vía epistolar le llegarontambiéna través del teléfono¯ ¯ MVIBIL6P~ que eximea su vástago de cur~~Cuando mi hijo no entraba JAÉN.El portavozde la platasa r Educación para la Ciudada- en clase mellamaban durante formaJaén Educaen Libertad. nía hasta que no haya senten- tres cliartos de hora seguidos Luis de Loma-Ossorio.ha de- cia, perohasta queno terció su para que fuera a reeogerlo. Me nùuciado que un adolescente señoría al niño lo tuyieron en ucguésiemprey les advertí de objetor de la asignatura Educa- el pasillo durante la hora de quesi le pasabaalgo en horario ción para la Ciudadaníano ha EpCy a ellala amenazaroncon escolar ellos señanlos responpodidosoportar el recibimien- dcuunclarla por abandono.Ca- sables)~. Vista la inutilidad de to hostil del profesorado,lo que da mesrecibía una carta enea- presionar a la madre, pasaron ha auspiciadoa su vez las burlas de compañeros,circunstancia que le ha llevado a renunciar. Los intentos de recuperar para la causa de la Educación para la Cindadanha los alumnos raaeios a la asignaturasólo han[~’uctificadoen este caso. Los demáschicos’aguantan el chaparróncon entereza,blindadospor unospadres que preparan una batería de querellas contra los profesores que ridiculizan a los alumnos,actitud que, a juicio del portavozde la plataforma,constituye un presuntodelito derivadode la actitud servil de determinadosdocenteshacia el poder.

Lasituación hasidodenunciada porla plataforma JaénEduca enLibertadEl caso sehadado enuninstitutodela capitaljiennense

Casos aislados ~¢Setrata de casos aislados de profesores que hacen puntos de esta manerapara recibir algúnpremiode sus jefes políticos~*,puntualizael portavozde la plataforma,quien considera lógica la actitud del adolescente (~(nopodemos pedirleheroicidades~)). Para que tampoco convierta en carne de represalia oculta el nombre del instituto jiennensedondehan ocurrido los hechos. Luis de Loma-Ossoriolamentaesta situación, si bien admite quela mayorparte delprofesorado tiene un comportamientocorrecto con los alumnos objetores, cuyaCifra crece ¯ por días. La plataformamaneja una cantidad próximaa los 700, si bien únicamente c ontabi- ¯ liza a los padres que tramitan su cagea través de Jaén Educa. Una de estas madreses Pilar Colomina,quien denuncia que su hijo de 14 años padeció el curso pasadoy padeceéste los efectos de laintransigeucia del director de un instituto de La Carolina. A Pilar le avala desde marzoun auto del juez

9

al plan B, consistente en minar . la resistenciadel hijo. Pilar explica quele dijeron quelo tenía obsesionado¯ La situación se ha suavizado levementeeste año. Al hijo de Pilar, y a otros 5 objetores, los tienen recogidosen un aula mientras que sus compañeros reciben formación nacional. Pero antes, dice esta madre, han intentado captarlo con engaños. (~A1comenzarel curso le dijeron que entrara a clase, que este año no cursaría EpC, sinoética. Mihij o, quenoconcibe el engaño en una persona mayor,medijo que habían suprimidola asignatura)~.

Luis deLoma-Ossorio, portavoz de la plataforma JaénEduca enLibertad

El Forodela Familia también acude al Defensor El Presidente del ForoAndaluzde la Familia, FedericoDie, pidió ayer amparoal Defensordel Pueblo, José Chamizo,para las familias objetoras, ante la decisiónde la Consejeríade Educaciónde publicar en eI BOJAel nombrey apellidos de los menoresobjetores de conciencia frente a Educaciónpara la Ciudadanía (EpC)a los que deniegaeste derecho. El Presidentedel Foro, denunciaen el escrito dirigido al Defensoresta coacciónque es ~(enel caso de los menores,además,un ataque especialmentegrave a sus derechosconstitucionales fundamentales (CEart. 27), entre ellos, el derechoa la intimidadpersonaly famillar>>.

Ajuicio de Federico Die, Educaciónconoce perfectamenteel Centroen el que están matriculados los alumnosy, por el impresode matriculaciónde cada curso, el domiciliode los padres y el del Centrodondeestudian los alumnos,sin embargoha optado por este medio,sin agotar todas las vías de información, en un claro intento de presión a las familias que ejercen su derechoconstitucional. Esta petición de amparose sumaa la que ya ha recibido tambiénel Defensorpresentadapor el PEAyerdesdela oficina que regenta José Chamizose aseguraba que se acumularia al expedientede la queja de oficio que ya inició hace unosalias. Y el PP tambiénpresentóayer en la Fiscalía de Sevilla su petición para quese actúe en defensade la proteeeiónde la intimidad del menor.

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 28093 E.G.M.: 126000

Fecha: 10/10/2008 Sección: DIALEG Páginas: 21

EnricRocai Casas

Coordinador generald’Edu21i professor de la FacultardeCi~ncles de rEducació dela UAB www.edu21.cat

Canvi de model educatiu a comen~at un nou curs i la música ens sona coneguda: una ]lei molt important que s’ha d’aprovar; una vaga convocada com a resposta; nous informes que ens alerten dels precaris resultats dels nostres alumnes de 15 anys en comparació a les societats del nostre entorn; més barracons que mal; alumnes nouvinguts que encara no s’hazl pogut escolaritzar; noves provatures de recursos d’acollida marcades per la improvisació, continuació un any més del ridícul CAPcom a formació inicia] dels professors de secund~tria, etc. Unnou eurs i, lamentablement, res de nou.

H

mer lloc, deslliurant-nos d’una bona colla de "Nonomés es tracta de prejudicis anacrSnies. Per exemple: aquell que dotar-nos d’unmarclegislatiu postu]a que ]’aprenentatge s’adquireL~ mitjan~ant l’activitat i que, sovint, s~aa acabarconveradienta les demandes dels noos tint en el fer per fer. Per contra, l’aprenentatge temps sinó, sebretot,de ser aut~nticament valuós s’assoleix mitjan~ant aquelles activitats que ben planifieades conducapa(~os d’endegar unprocés eixen al domini del coneixement. reflexiuqueensporti a un UN ALTREPREJUDICI:S’HA D’APRENDRE tot passantaut~nticcanvide model educatiu. ho bé. Aix5 ho hemde substituir pel principi que tot guanyo resultar d’aprenentatge adquiJa noensserveixI’actual" rit mitjan£ant l’esforq prodneix una gran satisfacció. Per tant, hemd’educar la voluntat més que no pas guiar-nos exclusivament per rinter~s de rinfant, car no tots els sans interessos ens conduiran al desvetllament del seu talento talents. Tambéens cal construir un currículnm i una didáctica d’aula que, ambel recolzament de les teenologies de l’aprenentatge i del coneixement,canvf/n l’actual organització dels nostres centres, massa centrada en ragrupació dels alumnes per la seva edat cronolSgica i en la norma invariable d’un sol grup per au]a, un sol professor, una materia per horaiun llibre per materia. Aquest pervers i ineficient sistema s’ha d’acabar.

TANMATEIX, EN EDUCACIÓ QUI ANYpassa any no em-

peny, donat que cada curs perdut costar& bous i esquenes recuperar-lo en forma de ciutad~t educar en la responsabilitat, remprenedoria o la impregnació de valors sSlids. No noméses tracta de dotar-nos d’un marclegislatiu adient a les demandesdels nous temps sinó, sobretot, de ser capa£osd’endegarun procés reflexiu que ens porti a un aut~ntic canvi de modeleducatiu. Ja no ens serveix l’actual. Els resu]tats, en tots els fronts, resulten, per mo]t evidents, escandalosos. Hemde ser valents i, en aix5, fidels a la tradieió pedagSgicadel nostre país. TOTS, COMEN~ANT PELSPROFESSORS universitaris,

hemde fer autocrítica. Una autocrítica sincera que eonsideri sense embuts on ens hem equivocat. No podem confondre els nostres anhels i il.lusions de comhauria de ser l’ensenyament amb com ha de conformar-se en forma realista al segle XXLActualment, no podemmalbaratar el talent -tots els talent sde la nostra gent. AIXO VOL DIRQUE HEM DEFOMENTAR un modelpedag6gic que sense renunciar gens a l’equitat del sistema ofereixil’oportunitat d’excel.lir a tots i cadascun dels a]umnes que ho poden fer. No oblidemque Catalunya és ala cua en excel.lbncia educativa. Comho podemfer aix5? En pri-

10

CARLOTABOADA

ÉS LA NOVALLEI D’EDUCACIÓ DE Catalunya la que pot introduir aquest canvi de mentalitat? Ens tememque no, malgrat l’exist~ncia en el projecte de l]ei d’aspectes que avancenen la bona direcció. Ens calen uns plans de formació inicial i continua de] professorat molt més exigents que els actua]s. Tambéresulta primordial disposar d’una administració educativa que trobi fórmules per relligar la carrera docent amb uns incentius que reconeguin els esfor£os professionals innovadors i no només l’antiguitat en el sistema. Si ara no estera a l’alqada, Catalunya continuar& perdent ]locs als r&nquingsi, al mateix temps, s’allunyar& d’aquells anhels i objectius de millora i d’excel.l~neia que, comtota nació, té dret a ambicionar.

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 28093 E.G.M.: 126000

Fecha: 10/10/2008 Sección: SOCIETAT Páginas: 30,31

2 ~ quilbmetrestélafond~riaa 9~ qu~haestatlocalitzatel bacteri Desulforudis audaxviator. Viugr~cies a I’energia queextreudeI’hidrogen i el sulfur produi’tperla desintegració deI’urani. El D. audaxviatorva ser descobert enuna minade Sud-fifrica.

Estimar !es

mates’ ClaraBassols BARCELONA es matematiques no arostnmena ser l’assignatnra preferida dels alumnes. Per a molts, els problemes, les arrels quadrades, els perímetres,les arees o els volutas són aspectes difícils d’explorar. De fet, així ho constata l’últim informe PISA, que assegura que els alumnes eatalans es troben per sota de la mitjana europea en coneb~ements matematies, malgrat que se situen una mica per sobre de l’alumnat d’Espanya. La matematica no és el fort de la majoria d’alumnes,per5 n’hi ha que la veuenmassafacil. Sónjoves ta]ents, que ja de ban petits destaquen. Ambla matematica de ]’escola s’avorreixen. I són precisament aquests nens i nenes l’objectin de diferents projeetes que pretenen detectar i estimular el talent precoQ en matematiques. La formació il’estimulació d’aquests nens és la base d’una nova fi]osofia que persegueix fer de les ci~ncies un atractiu per a la j oventut. Fer perdre la por a tot el que és científie i impulsar el coneixement maternatic des de ben petits és una de les vies.

L

Talentd’institut públic Un dels projectes més destacats és l’Estalmat (acrSnimd’ estímul talent matem6tic). Esta dirigit als alumnes de segon i tercer d’ESO que han superar una selecció priora. Unaselecció que no és pas un camí de roses. La Feemcat (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matematiquesde Catalunya) la SCM(Societat Catalana de Matematiques), organitzadores del projecte, envíen a totes les escoles de Catalunya una nota informant de

11

L’últim informe PISAindicaqueels alumnescatalans estanper sota de la mitjana europea en coneixements matem~ttics, per les provesde selecció, que tenen lloc :: l’origen geogr~f’m, destaca el fet que Reus, Lleida, Gironai Barcelona a i mésde la meitat són de Barcelonai posar-hiremeical : aprincipis de jun~ Els alumnesde ! alumnes per any la seva atea metropolitana. sisé de primaria i primer d’ESOamb i sónseleccionats Deualumnessón d’instituts i esposar en marxa bones notes en matematiques i que i entreels 300que coles de la capital, mentreque cinc desitgen entrar al projecte, s’hi ! espresenten a les són de centres de Sant Bol de L]onousprojectes apunten aconsel]ats pe]s respectins i provesper ferels :: bregat, Sant Just Desvm~,Esplu)rofessors de cada escola. A priori, i cursosEstalmat. :: gues de Llobregati Corberade Lloeducatius i el projecte esta obert a tothom, per5 :: bregat. Ales comarquesde Barceloen realitat no és del tot així. Segons i na hi ha una forra presencia de aprofitar :: promesesde la matemtttica, perqu~ explica la MartaBerini, professora i responsable de l’equip de treball d’Estalmat Catalunya, "hi ha e scoles que no s’interessen pel projecte i que ni n’informenl’aluInnat".

)

I’empentadels noisi noiesque estimenles matemittiques. El projecte Estalmat n’és un exemple

Ajudesper als necessitats El fet dT~averd’e~7plicarla provai els problemesque s’hi plantegen su)osa una reina extra per al professorat, cosa que fa que a]gunes escoles no s’hiinscriguin. Berini explica que "semprehi ha hagut mé s ajudes per als que necessiten refor(~ que per als brillants". Estalmatlluit a )er canviar-ho i donar roportunitat de con~ixer qu~ hi ha més enlla de les c]asses d’educació secund~Vla. La prova Estalmat es fa cada any i s’hi acostumena apuntar alvoltant d’nns 300 alumnes. En la prova del 2008, 270nens i nenesde sis~ i primer d’ESOvan presentar-s’hi. De tots, se’n van seleccionar 25. És la sisena promocióde rEstalmat. Si analitzem els seleccionats segons

:: Terrassa, la Garriga, Sant Pere de :: Vi/amajor i Baga també han aconse:: guit representacióa la seleceió. La ! resta provenende Lleida i de terres :: tarragonines: Reusi Riudoms.Les :: eomarqnesgironines no han acon:: seguir entrar a l’elit en aquestasise:: na promoció,per5 sí que ho van :: aconseguir en la cinquena ambla :: presenciade l’Albert de Sant Fe]in :: de GuLxols,l’Eudald Romode Cassa :: i el QuirzeTeixidor de Navata.Tots :: tres alumnesseguiran aquest any el i segon i últim any delprojecte. :: 6uanyen els instituts públics :: Resulta interessant tambéel fet :: que, tant de la chiquenacomde la i sisena promoció,la majoria de seleccionats provenend’instituts públics. Aquestadada contradiu d’entrada l’últim infomnePISA, que donava puntuacions mitjanes en matem~tiques molt més altes als centres privats que als públics. Així

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 28093 E.G.M.: 126000

Fecha: 10/10/2008 Sección: SOCIETAT Páginas: 30,31

¯ aria Domiuguez, investigadora del CSICa rlnstitutdeNeurociéncies d’Alacant, haestat guardonada ambel premiFrancisco Cobos de recerca biomédica perla sevacontribució al descobriment de nousmecanismes de desenvolupament del c~ncer,amb la retinacoma model experimental.

Estudi dels oceansEl Ilan~ament del sat~l-lit europeu Goceha estat ajornat fins al 27 d’aquest mesa causad’un problemat~cnics en el coet impulsor. Goceajudar~a millorar les dadessobrecirculació oceánicai I’altimetria dela superficieterrestre.

seves artéries",afirmaKevin McCully, professor dela Cognoms a I’ADN.Cientifics Universitat deGebrgia (EUA) del departament de genética i autord’unestudisobre els en dela Universitat deLeicester efectesdel tabaquisme (Regne Unit)estan personesjoves. McCully desenvolupant unatEcnica detallaquefumar tabac,fins d’altaprecisió que,segons la i tot enpetites quantitats, doctora TuriKing,permetria altera temporalment les descobrir el cognom d’una art~ries i la circulació sanguínia. persona analitzantun fragment del seuADN. El treballderequip brit~nicse Sexologia centra enI’estudideles caracteñstiques del Rapidesa als gens.Un cromosoma Y, quees estudirealitzatamb 200 transmet,comels cognoms, voluntaris a Holanda indica depares a fills. queels homes quedurantel coif arribena l’orgasme més Tecnologia r~pidament tenenunaversió especifica d’ungenque Verema lilser. Expertsde El futur controla l’hormona L’Eric, l’Ariadna ila resta de partici- lesuniversitats serotonina. Segons l’article deLleida, pants del projecte Estalmat de les Politécnica deCatalunya i publicatal JournalofSexua Medicioe, aquest carficter sms edicions celebrades acaben el Politécnica deValencia projeete i segueixen ambles seres participen enla creació d’un gen~tic, i noels vides. Tot i que no hi ha un protocol sensor I~serquepermetria condicionants psicolbgics o la quantitat i de seguiment per als expar~icipants con~ixer culturals,señala causa de d’Estalmat, la Marta Berini, respon- qualitatdela verema a partir bonapart delsproblemes sable de l’equip de treball, explica delvigordela planta. El d’ejaculació preco(;. que ella mateixa intenta anar contreballamb el I~serLidarha Energia tactant ambels diferents alumnes. estatmotiu dela tesi "És evident que no pue saber exacdoctoral sobre viticulturade tament comha seguit la carrera de precisiórealitzada perJaumeLlumenergética.El 6 tots els participants", reconeixla Arnó,professor del d’octubre es vaposaren Mar~a,que afegeix que "molt s es departament d’Enginyeria marxa el projectepilot eanvien de tel~fon o de correu eleeAgroforestal dela UdL. Hiper,finam~at perla Unió trónic i no ens avisen". Tot i que s’ha Europea. Hiperte coma deteetat algun cas d’abandonament Salut objectiula construcció d’una escolar, la Martaassegura que la centralcomercial de majoria d’integrants del projecte Tabac,sempre dolent. "La producció d’electricitata acaben comenQantlliceneiatnres ei- genthadesaberquesi fuma, partir d’unaunitatque encara que només sigui un o entffiques. Algunsd’ells assisteixen aconseguiria la fusió i tot, cal recordar sempreque el pro- criptografia, geometria, l’infinit, a una c]asse magistral que es celedoscigarrets el capde atómica a partir de I’energia jecte Estalmat noméses nodreix de combinatória o fraccions egípcies. bra un cop per trimestre o b~ a una setmana, est~perjudicant les produ’fda perunI~.ser. l’alumnat de les escoles que accep"M’agradael projecte perqu~ cm fa conferencia d’algun professor unipensar", explica l’Eric Milesi de versitari oberta a exparticipants i ten enviar-hi nens i nenes. Finalment, pel que fa a la diferéncia de Barcelona, un dels participants del també a alumnes i professors de génere, cal remarcar que la meitat segon any d’Estalmat. De pares ma- batxillerat. dels alumnes que comentaran tematics, l’Eric reconeix que s’avorreix ambles matematiques que fa a CatalunyaversusMadrid aquest curs el projecte són nenes. Aquesta paritat no es complia en l’institut perqu~ "són molt est~nElprojecte Estalmat no noméses l’anterior promoció, en qu~ només dard". Al’Eric no live de nou estar desenvolupaa Catalunya. Els ncns i cine nenes van aconseguir formar entre els mi]lors. Quancursava sis~ nenes de Galícia, Cantabria, Castepart del projecte. de primaria va proclamar-se gua]la i Lleó, Madrid,el Pals Valencia, , nyador de Catalunya del FemMate- Andalusia Mies Can~ries també matiques, un projeete que consispoden desenvolupar el seu talent Durant te~a seleccionar els millors de gracies al projecte patrocinar per Vodissabteal matiels cada centre per passar uua prova a dafone, Casioi el CSIC.I un cop l’any tenen l’opció de competir entre ellsa alumnes rebenclasses nivell de tot Catalunya. la xarxa. I és que al’Estalmat no tot Els dissabtes al matí els nois de a les aulesde l’edat de l’Eric, que té catorze anys, són classes magistrals. Tambéhi ha acostumena fer esport o d’altres ac- tempsper als jocs. Al desembrees Durant dos anys i gairebé cada tivitats d’oci. Defet, fer tres hores plantegen una série de problemes per resoldre, els "problemesa resdissabte al matí d’octubre fins a fide matematiques després de cinc print", de doshive]]s de dificu]tat. nals de maig, aquests petits genis dies d’escala saria, per a molts, un de la matematica es reuneixen a la enormesacrifici. Per5 l’Eric ha S’organitzen en grups per solucioFacultar de Matem~tiquesi Estaoptar per les matematiques.Aix5sí: nar-los commés r~pid mülor davant sense perdre del tot la resta de les la pantalla de l’ordinador. Desque dística de la UPC(Universitat Po]lt~cnica de Catalunya). De deu del seves aficions. I és que algun dissab- comencena pensar fins que els solumatía una del migdia reben c]asses te ha de combinarels partits de bas- cionen tots, un cron0metre va del professorat de l’ensenyament quet ambles classes d’Estabnat. comptant eltemps. Guanya el grup El forata la capa d’ozó haafec- amb 29 milionsdequilbmetres secundarii universitari de CataluL’Ariadnano ho té tan facfl. Per ella, que aeonsegue~ acabar abans. La disputa delprimer Hoc acostuma a tat aquest hivernaustraluna quadrats. Elsexperts recorden nya. La Facu]tat els cedeL,c les aules, ! ser part de] projecte és una mica estar semp~~eutre els participants superficie de27milions dequi- queles mesures adoptades inon, gracies al patrocini d’una com- més complicar. Pertany ala sisena panyia telefónica, s’imparteixen de Catalunyai els de la Comunitat Iómetresquadrats.Aquesta ternacionalment promoeió,la que comen(~ales clasfa duesdécaclasses totalment gratuites. Els scs el proper dia 18. Apartir d’alesde Madrid. L’anypassat van guanyar xifraéssuperior a I’~reaafec- desperprotegirla capad’ozó parlen de mitjanes pitagóriques, efectes a mitjai Ilarg hores, s’haura de desplazar de Lleiels catalans. Qui aconseguira acabar tadael 2007,perbestapersota tindran probabilitat, aritmética modular, da a Barcelona cada dissabte al abans aquest curs? ¯ del r~cord hist6ricdel 2006, termini, ¯ ESA matí. "M’hauréde llevar molt Els alumnes són d’hora, per6 segar que val la pana", selecclonats a sBEde explica ]’Ariadna. Esta mo]tfl.lusioprimaria [ a primerd’ESO nada ambles classes després de san¯ CRISTINAFORES tir les explicaeions d’una companya de Lleida que ja fara el segonany del projecte. "M’agradariatreballar en un laboratori", assegura l’Ariadna, que afegeix que el que té molt clar és que "les ]letres no m’agradengens". Una ophiió que també comparteix l’Eric, que recone~ que li costa molt "posar els aceents" quan eseriu en catala o castella. El que rea]mentels agrada són les matematiquesi el repte que se’ls plantejara més endavant és el de la prova Cangur,un examenque es fa a alurm~esde tercer d’ESOfms a segon de Batxillerat de tot elmón.

Genética

dosanys,cada la u pe

L’ozócontinua malalt

12

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 28093 E.G.M.: 126000

Fecha: 10/10/2008 Sección: SOCIETAT Páginas: 27

TRANSPORTS

Transport integrara la Universitat de Lleida JoanTort LLEIDA Estudiants, professors i personal de la Universitat de Lleida (UdL)són els primers a incorporar a la seva targeta universitm’ia personal el sistemat arifari integrat de transport públic. Aixi, els 12.000 membres de la eomunitat universitaria podran carregar al seu carnet els títols T-Mes,T10, T-10-30o T-50-80per viatjar a manyseost en transport urbe, interurb~ i amb el tren Lleida-Balaguer. La iniciativa és pionera, segonsva dir el rector Joan Viñas, ja que el carnet de la UdLincorpora la mateLxa tecnologíaque les targetes de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM),ambun xip que permetlavalidació sense contacte.Arnés, Banco Santander subvenciona un 10% del descompteper als mcmbres de la UdLrespecte al preuoficial de I’ATM. El secretari de Mobilitat, ManelNadal,va afirmar que l’acord ser~t un impulsper al transport públic. Els bcneficiaris del nou sistemas’afegeixen a les 5.000 persones que tenen una de les targetes de I’ATMde Lleida i als 8.000 escolars que disposen de la T-Jove Escolar, que dóna dret a quatrc viatges gratu/ts diaris en dics lcctius. Nadalvadir també que la darrera enqucstade mobilitat situa Lleida coml’~rea on més gcnt es desplaza a peu o amb bicicleta (un 44,89ó), mcntrcque la mitjana catalana és del 42,5%.¯

13

UNIVERSIDAD

O.J.D.: 28093 E.G.M.: 126000

Fecha: 10/10/2008 Sección: SOCIETAT Páginas: 24 EDUCAClÓ

Alumnes del barri del Fondo de SantaColoma ahir al mati abans d’entrara classe¯ JORDI GARCIA

Un53%d’aules superenla r~tio a Santa Coloma [] A Badalona un22% deles classestenen un alumnemés[] Maragallnegaamb rotunditatquehi haginenssense pla~:a CarolBiosca BARCELONA El conseller d’Educació,Ernest Maragall, va admetre ahir ]es dffieultats que ha comportatla gestió de l’escolarització de l’alumnat arribat fora del període ordinari de matriculaeió en poblaeions com Santa Coloma de Gramenet, Badalona o ]’Hospitalet, on en els últims tres mesoshan arribat, respectivament, ’186, 789 i 783 escolars "no previstos", majorit~riament (pero no tots), estrangers. Durant la seva compareixanga davant la comissió d’Edueació del Parlament per informar de l’inici de curs, Maragallva reconéixer que la distribució d’aquest nou alumnat ha eomportat que un 22% dels grups de Badalona, un 38%dels de l’Hospitalet i fins aun 58%dels de Santa Colomahagin hagut d’augmentarla r~ttio, alhora que va negar "rotundament" que quedin encara nens per escolaritzar en alguna d’aquestes eiutats (tret dels "últims 30 o 80" arribats en els últims dies a Badalona, on ahir es reuniala eomissió d’eseolarització). Segons Educació, Finerementde la r¿ttio ha comportat en la majoria dels casos l’assignaeió d’un

14

alumne més per grup tant a p~im~’ia coma I’ESO. Maragall, que va insistir que la normativa permet fins a un increment del 10%de la r~tio, tot i admetre que aquest increment "no és desitjable", va ententire "la inquietud"dels centres per6 va negar també que sigui el resultar d’una mala planificació de la conse]leria. Alta mobilitat interna En aquest sentit, va afirmar que l’al]au de nous alumnes arribats fora de termini no s’explica només pe]s efectes de] reagrupament familiar, sinó també pe]s movimentsinterns de la població, que el curs 2006-07 van provocar fins a 33.000 canvis de matrícula, només 9.*100 dels quals eorresponian a alumnes immigrants. Dels 789 alumnes arribats a Badalona, va indicar Maragall, 522 són estrangers (el 28%dels quals han estat escolaritzats a l’escola coneertada); a l’Hospitalet, els immigrantsde lültima fornada sumen 527 (5*1% deis quals tenen plaga a la concertada) d’un total de 783 escolars, mentre que a Santa Colomaes tracta de 362 estrangers (19% ala coneertada) d’un total de 486 alumnes. ¯

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 37944 E.G.M.: 72000

Fecha: 10/10/2008 Sección: EMPRESAS Páginas: 17

TNS MEDIA INTELLIGENCE NO REPRODUCE ESTE ARTÍCULO POR EXPRESA OPOSICIÓN DEL AUTOR TRANSCRIPCIÓN e AlcoteI-Lucont crea una cátedra de banda ancha con la Politécnico de Madrid La Universidad Politécnica •de Madrid y Alcatel-Lucent han creado una cátedra para las tecnologías multimedia en banda ancha, entre las que figuran las redes ópticas pasivas o el enrutamiento de servicios.

15

EDUCACION, SECTOR; UNIVERSIDAD

O.J.D.: 7800 E.G.M.: 58000

Fecha: 10/10/2008 Sección: COMARQUES Páginas: 11

Cassh dóna llic/mcia al nou CEIP i en breu comen(~aran les obres ¯ L’Ajuntament espera que ......................................................................... Pendents de resposta Es preveuqueles obresde I’edificidelcol’legiAldric I’edifici s’engeguin a finals per la piscina esti8ui a puntpera I’inici d’aquestmeso bé a principis del curs 2009-2010 del mesde novembre

L’Ajuntament de Cass~ esta pendent d’una resposta de El CEIPacollir~ duesaulesper I’empresa concessionaria a qui en cadacurs, i podriaabsorbir I’anterior legislatura esvaadjudialumnes d’altres centresde car el projecte de la piscina coberta prim~lriadel municipi del municipi. L’equip de govern va .............. presentar a la companyia una quarEl següent pasés ara signarla definan~ament, descessiódels terrenysdestinats ta proposta prés que les tres primeres no la a I’edifici, queocupen uns convencessin. Uebjectiu final és 10.000 metresquadrats abaratir el costdelprojecte, inicialment valoratengairebé sis milions d’euros, i que va ser un delspunts necessari, segonsha relatat Casa nova. deconflicte entreranterior equip Abansde l’esfiu els pmfessorsde degovern encap~alat perAntoni l’escola, els tbcnics d’Educaciói Baulida (CIU)i elstresgrups municipals que conformen el govern acmembresde l’Ajuntament es van reunir per comentarles caracte- tual(ERC, PSC i I’Alternativa). rístiques de l’avantprojecte del Aquests vanpresentar finalment el centre, la constmcciódel qual ha mesd’abril unamoció decensura Baulida i el seuequip,que estat adjudicadaa l’empresa Cots contra i Claret per més de quatre mi- elsvaacabar fent foradelgovern lions i migd’euros. Fetes les mo municipal. dificacions corresponents, aquesta sennana s’ha entregat al consistori cassmlencelprojecte bhsic quipaments d’aproximadament definitiu, al qual ahir es va aDmvar 1 o.ooo metres quadratssituats en concedirla llic~ncia d’obres. la confluencia de dues zones de El segfient pas és signar la ces- desenvolupament, 2C i2D, en el si sió dels terrenys que s’ha desfinat de l’anomenatPla parcial del ce al CEIP.Es tracta d’unazona d’e- mentiri.

11

CASSA DE LA SELVA I R.REYNER

¯ La lunta de Governde Cass¿l de la Selva va donarahir el vistiplau al projecte bhsic definitiu del nou edifici del centre d’educacióinfantil i primaria(CEIP)Aldric del municipi, que ara acull els alumnes en barracons. Educaciói l’empresa adjudicat~ria han entregat aquesta setmana el projecte al consistori, i s’espera que, un cop aprovadaahir la concessióde la llic~ncia d’obres, l’escola es comencia construir a finals d’aquestmes o a pdncipis de novembre.Per aix6 és probable,segonsl’alcalde, Carles Casanova,que el curs vinent ja esñgui a punt per a comentar-hi les classes. Actualmental CEIPAldric hi estudien en barraconsun curs de primeri segonde primaria i un altre de tercer. El nouedifici findrh capacitar per a dueslínies (dues anles per cada curs) i, a bandad’acollir els alumnesque ara estudien a les aules prefabricades, també podríaabsorbirels estudiantsd’altres centres del municipi si fos

16

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 7800 E.G.M.: 58000

Fecha: 10/10/2008 Sección: GIRONA Páginas: 4

Batxillerat ni la FormacióProfessional. Un20%entre els 15 i 19 anys no rep cap fipus de formaciói el frachs escolar és del 28%,quasi el dobledels pa’fsos del nostre ((Estic convenCut quela milloradels i que no agraden ningú. Per6 si alxb no es entoru. Bonadistribució horhria, millors i pot afirmar comfan veus apocalípfiques resuItatsescolarsnopassaper fer planfilles, rhfios mésbalxes i m6sespe! si, en canvi, hemde ser sincers en l’anMisi méshoms,méscurrí(ulum, menys cialistes (Aules d’acollida, Psicopedagogs, i de la nostra realitat. filosofia i mésmatern~tiques)) Logopedes,Fisioterapeutes, Vetlladors, Exisfiexenprejudicis respecte al Técnics en EducacióInfantil, Mestres d’ecol-lectiu estranger, el pobre, sobre els ducació especial, Assessors de Llanguai AngelGuiradoi Serrat seus costums que incomoden.Valgui d’e incideixin ambla sectorització escolar. I CohesióSocial, Servei de Trastoms Ge PSIC(~LEG I HESTRE xemple el problemaque tenen per dispo- no podemdemanarni exigir als mestres nerals del Desenvolupament i de la ConI" [email protected] sar d’unamesquitafins i tot en zones ni al conjunt del sistema educafiula corducta ) i recursosper a la millora dels allnnyades de la trama urbana. Catalunya recció de la situació. Si es reconeixque centres (Plans d’Autonomiade Centres, té mésdel dotze per cent d’alumnatde fa determinats barris són guetos imposibles Projectes Singulars, Unitats d’Escolaritza mflies immigrants,nascut aquí o no, i que de trencar per la inércia de décadesi pels ció Comparfida,Plans d’Entom, Unitats ls insatisfactoris resultats obünguts pel nostre sistema suposen en alguns casos percantatges interessos socials, econ6micsi empresa- de Suport a l’EducacióEspecial en els educafiu no s’originen per les que oscil.len entre el 10 i el 90%del con rials compartits entre tots, compodem centres ordinaris). junt de l’alumnat d’un centre escolar. En deíensar i exigir que sigui una estructura discuüdes vacances de mesEls informes PISAens posen a l’aparatres i alumnes.Tampoc el ffacfis escolar defensa d’Educació podemafirmar que artificial, subsidihriaa la familiai en can- dor de l’educació juntament ambaltres vi constant comés l’escola la responsable paisos. Per qué són aqnests i no uns altres s’ha d’assignar a la mancade conciliació, la distfibució d’aquest alumnats’ha fet volguda,entre la vida laboral i escolar. Se- ambuna escrupositat admirable des de ja de la integració escolar coma impulsora els indicadors que ordenenuns pffisos ria una temeritat afirmar que la raó del fa uns quants anys entre totes les escoles dels canvis socials? Mmeuentendre exis- respecte d’altres? Quinés el nindar d’efifrac~ls escolar dels nostres alumnesés d’un municipi. Les Oficines Municipals teix una descompensacióen els límits de chcia en un sistema educatiu? Esfic conl’alta immigració i per la rebalxa d’un cur d’Escolarització (OME)estan contribuint les funcionsque s’assignena l’escola i, venqutque la millora dels resultats esco rículumque no satisf’a les necessitats soa sedimentari corregir déficits diíícils de per reducció, als seus professionals, els lars no passa per fer méshoms,méscurcials i econ6miques. Nosería just carremillorar sense el coneixementaprofundit mestres. rfculum, menysfilosofia i mésmatemfitigar en la crisi econ6micaglobal els proque tanen de la sevala realitat. I no semL’abandóescolar, segonsels estudis de ques. Passa, entre d’altres, per un millor pre el resultat és el que voldríem.Per6 cal I’OCDE i de la FundacióJanmeBofill po- finanqament que permeti estimular tots blemes de mancade recursos, fals almenys en part, ni per la mancade planificadir també ambmolta claretat que la mar- sen de manifestun altre dels déficits esels sectors socials, mésinversió del PIB tructurals del nostre sistema educafiu. La en educació i un treball en aquells grans ció, que tampoc,en la deñnició de les ne- ginacióno t~ el seu origen a l’escola. La cessitats d’infraestructures escolars. Cap respostade l’escola no serh eficaq si no es taxa d’abandóés de les mésaltes de la hmbits del coneixement que, sense com de totes aquestes situacions serien candefenseni executenpolitiques socials i UE,quasi el doble que la mitjana europaracions i menysambFinlhndia, ens facin millors persones. sants de la insafisfacció per uns resultats urbanístiques que ,normalitzim, que copea. Prop del 36 %de l’alumnat no té el

TEMPSCOMPLEXOS PER A L’EDUCACIÓ(II)

E

ION 17 PREESCOLAR E INFANTIL; EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: 22516 E.G.M.: No hay datos

Fecha: 10/10/2008 Sección: NORMAS Y TRIBUTOS Páginas: 42

La UEdesmonta los pretextos que -justifiquencopias de basesde datos Ar~niol~n BRUSELAS. El Tribunalde Justicia de la UE desmontóayer un pretexto que pretendíajustificar la copia del contenido de una base de datos. Los jueces cornunitarios sentenciaron que copita" una parte sustancial del contenido de una base de-datos protegidaeS igual de ilegal si se hace mediante procedimientos electrónicos o de cualquier "* otra tecnología, que si se hace de manera manual. De forma que tampoco vale hacer comolos malosestudiantes en los exámenes:mirar e inspirarse gracias al trabajo del alumno de al lado. ~, El pleito sobre el que se pronunció ayer la Justicia comunitariaenfrenta a la Universidadde Friburgo (Alemania) con la empresa Directmedia. Esta última elaboró un CD-ROM de poemas tras consultar Los 1:100 poemasmds importantes de la literatura alemana entre 1730y 1900, lista elaborada por la Universidadde Friburgu en el marcodel proyecto Diccionario de los Clásicos.El Tn"ourml de la UE trazó ayer la jurisprudencia,y ahora la Justicia alemanadictará sentencia sobre este caso concreto.

18

UNIVERSIDAD

O.J.D.: 316751 E.G.M.: 1398000

Fecha: 10/10/2008 Sección: ESPAÑA Páginas: 12

Feijdo dice que derogarála imposición del gallego en la educaciónsi gobierna SANTIAGO.-El presidente del PPdeG, Alberto Núñez Feijóo, se comprometió ayer a derogar el decreto que regula el uso del gallego en la enseñanza, si logra arrebatarle el gobierno al PSdeG y el BNG tras las elecciones autonómicas que se celebrarán el año que viene.

En un encuentro con los medios de comunicación,el líder de los populares gallegos aseguró que será una de sus ~(primeras decisiones~,, porque entre sus prioridades estará garantizar lo que definió como .bilingüismo cordiab~. ~~EI nuestro será el de-

creto de la convivencia entre el gallego y el castellano~~, proclamó, informa Efe. Feijóo posicionó asi a su partido, de cara a las elecciones, en contra de la política del actual Gobiernobipartito, que tras algunas dudas durante la legislatura ha terminado promoviendoel conocimiento y el uso del gallego por encima del castellano, especialmente en la enseñanza. No obstante, y a pesar de que el lider del PPdeGcalificó la normativa actual de ,discriminatorito), los diputados populares apoyaron una resolución de so-

cialistas e independenfistas, presentada en el Parlamento regional durante el Debate sobre el estado de la Autonomia, en la que se llamaba a retomar el consenso en torno al Plan General de Normalización Lingüística. Precisamente, el portavoz de la dirección nacional del PP, Esteban González Pons, fue preguntado ayer por el apoyo dado por los populares gallegos al Plan, asi comoa una condena oficial del franquismo. Pons asegurO que los diputados del PPdeG , y señaló que están tuación actual de crisis. en negociaciones con los cenEsta medida ha provocado que tros para encontrar «las fórmu las universidades tengan proble las de ajuste>~. mas para abonar las nóminas de los profesores y del personal ad- Recorte de 108 millones ministrativo y de servicios. De Pero las universidades informahecho, la de septiembre han lo ron ayer de que sin esta partí grado pagarla usando el dinero da no podrán hacer frente a las que acababan de ingresar de las nóminas. De hecho, e] recorte tasas de matricula de los estu- hasta diciembre va a ser de 108 diantes. millones de euros y afectará al El Ejecutivo regional suscribió Capffuin 1, con el que se paga el con las universidades de Alca- gasto de personal. Por ejemplo, lá, Autónoma, Carlos III, Com- la Comp]utense ha recibido en plutense, Politécnica y Rey Juan septiembre nueve millones me Carlos un acuerdo sobre finan- nos; la PoUtécnica,checo, y la auciación para el periodo 2006- tónoma, 3,Z 2010, por el que se compromeAdemás, aseguran que no fuetia a aportar unos mil millones ron avisados de esta reducción, ya que en una reuniÓn con la de euros anuales, con un incre mento al año equivalente al IPC, consejera de Educación, Lucia más de dos puntos si la situación Figar, se les planteó un recorte financiera lo permitiera. del 10%anual. Los rectores resPero según afirmó ayer el vi pondieron varias veces que no cepresidente primero regional, podrían pagar las nóminas. EsIguaalo González, las universitas universidades públicas reúnena unos 200.000 alumnos y dades están también obligadas xa hacer un esfuerzo de conten cuentan con 14.800 profesores ción del gasto>>, al igual que el y 9.500 empleados.

38

UNIVERSIDAD

O.J.D.: 97045 E.G.M.: 584000

Fecha: 10/10/2008 Sección: CONTRAPORTADA Páginas: 64

Una escolar con poca audición no puede seguir las clases porque la Xunta aún no ha compradoun micrófono

Burocracia de oídos sordos en un colegio de Chantada FranciscoA,bo .... . . MON FORTEI La lentitud de los rod ~ E ~ ~ In i trámites burocráticos está com- ~ pficándole considerablemente la vida a una alumnadel Colegio Xoánde Requeixo,en la vi llaincense de Chantada.Jessica Fernández,de 8 años, esperaba iniciar el curso escolar contando con el apoyo de un aparato especializado que la Conseller¤a de Educaciónse comprometió a fac[lllarle parasolucionar sus problemasde sordera, pero las clases hace tiempo que empezarony la solución todavia no ha [legado. La alumna padece de nacimiento un problema que re duce en un 30%su capacidad de audición. Aunquelos profesores se esfuerzan para transmillrle bienlas explicaciones,la dificult ad de audidónestá roer- Jessica Fernández y sumadre, anteel colegio donde la niñacursaenseñanza primaria i Ro,FE~"ANDEZ mandosu rendimiento escolar, según explica su madre, Gua- formesen los que se reconocia res, que podránhablarle a tra- tión de dias~~,añade.La familia dalupe Varela. «Este año repite el serio problemaauditivo de vés de un pequeñomicrófono, espera que el atraso no complisegundo de primaria y aunque la niña y se pedía a Educación Segúnasegura el director del que todavia máslos problemas ya cuenta con dos horas de apoyo quele asignase un equipamien- colegio, ManuelGómez, ~~todos educativosde Jessica. ~,afirma, cara, es técnicamentesencilla: do o enfadoda familia porqueo esto, pero hace máso menosun Entre finales de jmfio y pri- un aparato que le permitirá re- equipo non chegoua tempo, pe- mes que empezóotro curso y merosde julio, el equipoespe- cibir directamente en su audl- ro o atraso débese unicamente mi hija sigue sin poder seguir cifico y la inspección educati- fono --mediante una señal de a euestións buroeráticase supo- las clases con normalidad~~, diva de la provincia emitieron in radio la voz de los profeso ño que se solucinnará en cues ce la madre.

39

EDUCACION PRIMARIA, SECUNDARIA Y CENTROS DE ENSEÑANZA

O.J.D.: No hay datos E.G.M.: No hay datos

Fecha: 10/10/2008 Sección: DINERO Páginas: 32

sa compMdo la ~cipa¯ por fltulo. Tal y comose ;o-encuentraactualmenteel yer~por~de

::

40

ieurosalaño. : : " ..... :

UNIVERSIDAD

O.J.D.: No hay datos E.G.M.: No hay datos

Fecha: 10/10/2008 Sección: TECNOLOGIA Páginas: 38

¿Sueñanlos

ordenadores con ovejas eléctricas? LaUniversidad deReading convoca unconcurso para descubrirunamáquina capazde imitar a los humanos LOURflE$ G6MEZ CORRESPONSAL ENLONDRES El examense basa ¿Pueden pensarlos ot- denadoms?El profesor Kevin Warwicktiene c/ara la respuesta: "Sí, piensen, por supuesto¯ Pero piensan como una má- Turingen 1950 quina:Ahoratratamos de descubrir si son capacesde dar la impresión de que piensen comoun humeno".Con este fin, la Universidadde Reading(Inglaterra), donde Warwickdirige el departamentode Cibernética, ha convocadoun concurso para valorar la habilidad